Input by the Sri Lanka Tripitaka Project

[CPD Classification ]
[SL Vol Mogg-1] [\z Mogg /] [\w I /]    
[SL Page 001] [\x   1/]     

Moggallàyanavyàkaraõaü.

ÚÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄ¿
³ THIS TEXT FILE IS FOR REFERENCE PURPOSES ONLY!   ³
³ COPYRIGHT AND TERMS OF USAGE AS FOR SOURCE FILE. ³
³						   ³
³ Text converted to Classical Sanskrit Extended    ³
³ (CSX) encoding:				   ³
³ 						   ³
³ description             character  =	ASCII	   ³
³  						   ³
³ long a                  à             224	   ³
³ long A                  â             226	   ³
³ long i                  ã             227	   ³
³ long I                  ä             228	   ³
³ long u                  å             229	   ³
³ long U                  æ             230	   ³
³ vocalic r               ç             231	   ³
³ vocalic R               è             232	   ³
³ long vocalic r          é             233	   ³
³ vocalic l               ë             235	   ³
³ long vocalic l          í             237	   ³
³ velar n                 ï             239	   ³
³ velar N                 ð             240	   ³
³ palatal n               ¤             164	   ³
³ palatal N               ¥             165	   ³
³ retroflex t             ñ             241	   ³
³ retroflex T             ò             242	   ³
³ retroflex d             ó             243	   ³
³ retroflex D             ô             244	   ³
³ retroflex n             õ             245	   ³
³ retroflex N             ö             246	   ³
³ palatal s               ÷             247	   ³
³ palatal S               ø             248	   ³
³ retroflex s             ù             249	   ³
³ retroflex S             ú             250	   ³
³ anusvara                ü             252	   ³
³ anusvara (overdot)      §             167	   ³
³ capital anusvara        ý             253	   ³
³ visarga                 þ             254	   ³
³ (capital visarga                      255)	   ³
³ 						   ³
³ Other characters of the CSX encoding table are   ³
³ not included. Accents have been dropped in order ³
³ to facilitate word search.			   ³
ÀÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÙ


Pañhamo kaõóo.
---------
Namo tassa bhagavato arahato sammàsambuddhassa.
---------
Siddhamiddhaguõaü sàdhu namassitvà tathàgataü.
Sadhammasaïghaü bhàsissaü màgadhaü saddalakkhaõaü.


Aàdayo titàëãsa vaõõa. 1.

Akàràdayo niggahitantà tevattàëãsankharà vaõõa nàma honti;
A à i ã u å e è o o ka kha ga gha ïa ca cha ja jha ¤a ña ñha óa óha õa ta tha da dha na pa
pha ba bha ma ya ra la va sa ha ëa aü; tena kvattho "eona mavaõõe" ti tàëãsàti
vacanaükatthaci vaõõalopaü ¤àpeti; tena-pañisaükhayayoti soti-àdi siddhaü.


Dasàdo sarà. 2.

Tatthàdimhi dasa vaõõa sarà nàma honti; tena kvattho "sarolope sare"ccàdi.


Dvedve savaõõà. 3.

Tesu dvedve sarà savaõõà nàma honti; tena kvattho "vaõõaparena savaõõepi".


Pubbo rasso. 4.

Tesu dvãsu yoyo pubbo soso rassasa¤¤o hoti; tesu è ¯ saüyogato pubbàva dissantã; tena
kvattho "rasso ve" ccàdi.


[SL Page 002] [\x   2/]     

Paro dãgho. 5.

Tesveva dvãsu yoyo paro soso dãghasa¤¤o hoti; tena kvattho "yolopatisu dãgho" ccàdi.


Kàdayo bya¤janà. 6.

Kakàràdayo vaõõa niggahãtapariyantà bya¤jana sa¤¤à honti; tena kvattho "bya¤jane
dãgharassà" ccàdi.


Pa¤ca pa¤cakà vaggà. 7.

Kàdayo pa¤cakà pa¤ca vaggà nàma honti; tena kvattho "vagge vagganto" ccàdi.


Bindu niggahãtaü. 8.

Svàyaü vaõõo bindumatto so niggahãtasa¤¤o hoti; tena kvattho "niggahãtami" ccàdi;
garusa¤¤àkaraõaü anvatthasa¤¤atthaü.


Iyuvaõõajhalà nàmassante. 9.

Nàmaü pàpipadikaü tassa ante vattamànà ivaõaõuvaõõa jhalasa¤¤à honti yathàkkamaü;
tenakvattho "jhalà ve" ccàdi.


Pitthiyaü. 10.

Itthiyaü vattamànassa nàmassante vattamànà ivaõnuvaõõa pasa¤¤à honti; tena kvattho "ye
passivaõõassa" iccàdi.


Ghà. 11.

Itthiyaü vattamànassa nàmassante vattamàno àkàro ghasa¤¤o hoti; tena
kvatto"sabrahmàdite" ccàdi.


Gosyàlapane. 12.

âlapane si gasa¤¤o hoti; tena kvattho "ge ve" ccàdi.

---------
Vidhibbisesanantassa. 1.

Yaü visesanaü tadantassa vidhi¤àtabbo; "ato yonaü ñàñe" narà nare.


Sattamiyaü pubbassa. 2.

Sattamãniddese pubbasseva kàriyaü ¤àtabbaü; "saro lopo sare" velaggaü; tamahantidha
kasmà na hoti? Saretopasilesikàdhàro tatthetàva vuccate pubbasseva hoti na parassàti.


Pa¤camiyaü parassa. 3.

Pa¤camãniddese parassa kàriyaü ¤àtabbaü; "ato yonaü ñàñe" narà nare; idha na hoti jantuyo
anattà; idha kasmà na hoti? Osadhyo anantare katatthatàya na vyavahitassa kàriyaü.


[SL Page 003] [\x   3/]     

âdissa. 4.

Parassa sissamànaü kàriyamàdivaõnassa ¤àtabbaü; "ra saïkhyàto và" terasa.


Chaññhiyantassa. 5.

Chaññhiniddiññhassa yaü tadantassa * vi¤¤eyyaü; "ràjassi nàmhi" ràjità.


ðanubandho. 6.

ðakàronubandho yassa sottassa hoti; "gossàvaï" gavàssaü.


 anubandhànekavaõõa sabbassa. 7.

 akàronubandho yassa sonekakkharo vàdeso sabbassa hoti; "imassànitthiyaü ñe"esu
"nàmhanimã" anena.


¥akànubandhàdyantà. 8.

Chaññhiniddiññhassa ¤ànubandhakànubandhà àdyantà honti; "bråto tissã¤" bravãti,
"bhussavuk" babhuva.


Manubandho saranamantà paro. 9.

Makàronubandho yassa so sarànamantà sarà paro hoti; "ma¤ca rudhàdãnaü" rundhati.


Vippañisedhe. 10.

Dvãnnaü yàvakàsànamekattappasaïge paro hoti; yathà-dvinnaü tiõõaü và purisànaü
sahappattiyaü paro; so ca gacchati tvaü ca gacchasi, tumhegacchatha; so ca gacchati kvaü
cagacchasi ahaü ca gacchàmi, mayaü gacchàma.


Saïketonavayavonubandho. 11.

Yo navayavabhuto saïketo sonubandhoti ¤àtabbo; "latupitàdã namàsimhi" kattà, saïketoti +
kiü? Pakatiyàdasamudàyassànubandhatà mà hotuti, anavayavohi samudàyo
samudàyaråpattàyeva; anavayavaggahaõaü kiü? Anena janena; iminàva lopassàvagatattà
nànubandhalopàya vacanamàraddhaü.


Vaõõaparena savaõõopi. 12.

Vaõõasaddo paro yasmà tena savaõõopi gayahati saya¤ca rupaü; "yuvannànameo luttà"
vàterità, samonà.


Ntu vantu manatvàvantutavantusambandhã. 13.

Vantvàdisaondhãyeva ntu gayhati; "ntantunaü nto yomhi pañhame"guõavanto;
vanatvàdisambandãti kiü? Jantu tantu.
---------
---------------------------------------
* Jaññhãniddióhassa yaü kàriyaü tadantassa vaõõassa,
+ Saddhekataggahaõaü.


[SL Page 004] [\x   4/]     

Saro lopo sare. 1.

Sare saro lopanãyo hoti; tatrime, saddhindriyaü. Nohetaü, bhikkhunovàdo, sametàyasmà,
abhibhàyatanaü, puttàmatthi, asantettha.


Paro kvaci. 2.

Saramhà paro saro kvaci lopatiyo-hoti; sopi, sàva, yatodakaü, tatova; kvacãti kiü?
Saddhindriyaü, ayamadhikàro àpariccedàvasànà tena nàtippasaïgo.


Na dve và. 3.

Pubbaparasarà dvepi vàkvaci na lupyante; latà iva lateva latàva.


Yuvaõõànameo luttà. 4.

Luttà sarà paresaü ivaõnuva õõànaü eo honti và yathàktamaü; tassedaü, vàteritaü,nopeti,
vàmoru, ateva¤¤e, vodakaü; kathaü paccorasmiüti? Yogavibhàgà, vàtveva-tassidaü; lutteti
kiü? Latà iva.


Yavà sare. 5.

Sare pare ivaõõuvaõõànaü yakàravakàrà honti và yathàkkamaü; vyàkato, *
iccassa,ajkditamutto, svàgataü. Bhavàpanalànilaü vàtveva-itissa; kvacitveva-yànãdha,
supaññhitaü.


Oonaü. 6.

Eonaü yavà honti và sare yathàkkamaü; tyajja tejja, svàhaü sohaü, kvacitveva-puttàmatti,
asantettha.


Gossàva¯. 7.

Sare gossa ava¯ hoti; gavàssaü, yathariva tathariveti-nipàtàva; bhusàmi veti + ivasaddo
evattho.


Vya¤jane dãgharassà. 8.

Rassadãghànaü kvaci dãgharassà honti vya¤jane; tatràyaü, manunãvare, sammadeva,
màlabhàrã.


Saramhàdve. 9.

Saramhà parassa vya¤janassa kvacã dve råpà honti, paggaho; saramhàti-kiü? Taükaõaü.


Catutthadutiyesvesaü tatiyapañhamà. 10.

Catutthadutiyesu paresvesaü catutthadutiyànaü tabbagge tatiyapañhamà honti paccàsattyà;
nigghoso, akkhanti, bojjhaïgà, setacchattaü, daóóho, niññhànaü. Mahaddhano, yasatthero,
apphuñaü, ababhuggato; esavitikiü? Thero; esatti-kiü? Pattho.
---------------------------------------
* Vyàkàsi. + Busàmiveti.


[SL Page 005] [\x   5/]     

Vitisseve và. 11.

Evasadde pare itissa vo hoti và; itveva icceva; eveti-kiü? Iccàha.


Eonamavaõõe. 12.

Eonaü vaõõe kvaci a hoti và; disvà yàcakamàgate, akaramhasate, esaattho, esadhammo,
maggo aggamakkàyati, svàyatanaü, hãyattanaü, karassu; vàtveva-yàcake àgate, eso dhammo,
vaõõeti kiü? So.


Niggahitaü. 13.

Niggahãtamàgamo hoti và kvaci; cakkhu udapàdã cakkhu udapàdã, purimaüjàti purimajàti,
kattabbaü kusalaü bahuü; avaüsiroti-àdisu niccaü vavatthita vibhàsattà vàdhikàrassa;
sàmatthiyenàgamova saca rassasarasseva hoti tassa rassànugatattà.


Lopo. 14.

Niggahãtassa lopo hoti và vakvaci; kyàhaü kimahaü. Sàratto saüratto;
sallekho-gantukàmo-gantumanoti-àdisu niccaü.


Parasarassa. 15.

Niggahãtamhà parassa sarassa lopo hoti vàva kvaci; tvaüsi tvamasi.


Vagge vagganto. 16.

Niggahãtassa kho vagge vagganto và hoti paccàsattyà; taïkaroti taükaroti, ta¤carati
taücarati, taõñhànaü taüñhànaü, tandhanaü taüdhanaü, tampàti taüpàti; niccaü padamajjhe,
gantvà, kvaca¤¤atràpi, santiññhati.


Yevahisu¤¤o. 17.

Yaevahisaddesu niggahitassa và ¤o hoti; ya¤¤adeva, ta¤¤eva, ta¤ahi; vàtveva-yaüyadeva.


Ye saüssa. 18.

Saüsaddassa yaü niggahãtaü tassa và ¤o hoti yakàre; sa¤¤amo saüyamo.


Mayadà sare. 19.

Niggahitassa mayadà honti và sare kvaci; tamhaü. Tayidaü. Tadalaü; vàtveva-taü ahaü.


Vanataragà càgamà. 20

Ete mayadà càgamà honti sare vàkvaci; tivaïgikaü, itonàyati, cinitvà.
Tasmàtiha;nirojaü,puthageva, idhamàhu,yathayidaü, attadatthaü;vàtveva-attatthaü;atippago
kho tàvàti-pañhamanto pagasadedàva.


[SL Page 006] [\x   6/]     

Chà ëo. 21.

Chayaddà parassa sarassa ëakàro àgamo hoti và; chaëaïgaü, chaëàyatanaü; vàtveva-cha
abhi¤¤à.


Tadaminàdãni. 22.

Tadaminàdãni sàdhuni bhavanti; taü iminà tadaminà. Sakiü àgàmã sakadàgàmã, ekaü idha
ahaü ekamidàhaü, saüvidhàya ava hàro saüvidàvahàro, vàrino vàhako valàhako, jãvanassa
måto jimåto, chavassa sayanaü susànaü, uddhaü khamassa udukkhalaü, pisitàso pisàco,
mahiyaü ravatãti vayuro, evama¤¤epi payogatonugantabbà; paresaü pisodaràdimivedaü
daññhabbaü.


Tavaggavaraõanaü ye cavaggabaya¤à. 23.

Navaggavaraõanaü cavaggabaya¤à honti yathàkkamaü yakàre; apuccaõóakàyaü. Tacchaü,
yajjevaü. Ajjhattaü, tha¤¤aü, dibbaü, payyesanà, pokkhara¤¤e; kvacitveva-ratyà.


Vaggalasehi te. 24

Vaggalasehi parassa yakàrassa kvacite vaggalasà honti; sakkate, paccate, aññate, kuppate,
phallate, assate; kvacitveva-kyàhaü.

Hassa vãpallàso. 25.

Hassa vipallàso hoti yakàre; guyhaü.


Ve và. 26.

Hassa vipallàso hoti và vakàre; bahvàbàdho bavhàbàdho.


Tathanarànaü ñañhaõaëà. 27.

Tathanarànà ñàñhçõaëà honti và; dukkañaü, aññhakathà, gahaõaü, paëiso, paëàyati,
vàtveva-dukkataü, kvacitveva-sugato.


Saüyogàdilopo. 28.

Saüyogassa yo àdibhutovayavo tassa và kvaci lopo hoti; pupphaüsà, jàyatehiti.


Vãcchàbhikkha¤¤esu dve. 29.

Vãcchàyamàbhikka¤¤e ca yaü vattate tassa dve råpàni honti; kriyàya guõena dabbena
vàbhinne atthe vyàpitumicchà vãcchà; rukkhaürukkhaü vasati, gàmogàmo ramaõãyo,
gàmegàme pànãyaü, gehegehe issaro, rasaürasaü bhakkhayati, kiriyaükiriyamàrabhate.

Atthiyevànupubbiyepi vãcchà, målemåle thålà, aggeagge sukhumà; yadihi ettha
målaggabhedo na siyà ànupubbiyampi na bhaveyya; màsakaümàsakaü imamhà kahàpakaõa
bhavattànaü dvinnaü dehãti-màsakaümàsakamiccetasmà vãcchàvagamyate, saddantarato
pana imamhà kahàpaõati-avadhàraõaü; pubbaü pubbaü pupphanti, pañhamaüpañhamaü
paccantãti-vãcchàva; ime ubho aóóhà katarà katarà esaü vinnamaóóhatà, sabbe ime aóóhà
katamàkatamà imesaü


[SL Page 007] [\x   7/]     

Aóóhatà, ihàpi vãcchàva; àbhikkha¤¤aü-ponopu¤¤aü, pacatipacati papavatipapavatã,
lunàhilunàhitvevàyaü lunàti, bhutvàbhutvà gacchati, pañapañà karoti, pañapañàyati.


Syàdilopo pubbassekassa. 30.

Vãcchayamekassa dvãtte pubbassa syàdilopo hoti, ekekassa tatha matthakamatthakenàti?
Syàdilopo pubbassàti yogavibhàgà; nacàtippasabhoka yogavibhàgà iññhappasiddhãti. 


Sabbàdinaü vãti hàre. 31.

Sabbàdãnà vãtihàre dve bhavanti pubbassa syàdilopo ca; a¤¤ama¤¤assa bhojakà, itarãtarassa
bhojakà.


Yàvabodhaü sambame. 32.

Turitenàpàyahetupadassanaü sambamo, tasmiü sati vattu yàvantehi saddehi sottho
vi¤¤àyate tàvanto saddà payujjante; sappo sappo sappo, bujjhassu bujjhassu bujjhassu,
bhinno bhakkhusaügho bhinno bhikkusaügho.


Bahulaü. 33333.

Ayamadhikàro àsatthaparisamattiyà tena nàtippasago iññhasiddhi ca.

Iti moggallàyanavyàkaraõe vuttiyà
Pañhamo kaõóo.
---------

Dve dvekànekesu nàmasmà siyoàyonàhi
Sanaüsmàhisanaüsmiüså. 1.

Etesaü dvedve hotti ekànekatthesu vattamànato nàmasmà; muni munayo, muniü munayo,
muninà munãhi, munissa munãnà, munismà munãhi, munissa munãnaü, munismiü
munãsu; evaükumàrã kumàriyo, ka¤¤à ka¤¤àyoti; etàti satta dukàni sattavibhattiyo;
vibhàgovibhattãti katvà-etta siamitikàràkàrà "kimaüsisåti" saüketatthà.


Kamme dutiyà. 2.

Karãyati kattu kriyàyàbhisambandhãyatãti kammaü, tasmiü dutiyà vibhatti hoti; kañaü
karoti, odanaü pavati, àdiccaü passati, odano paccatãti-odanasaddato kammatà nappatiyate,
kiücarahi? âkhyàtato; kañaü karoti, vipulaü dassanãyatti-attheva guõayuttassa kammatà;
icchitepi kammattàva dutiyà siddhà; gàvuü payo dohati, gomantaü gàvaü yàcati,
gàvamavarundhati vajaü, mànavakà maggaü pucchati, gomantaü gàvaü bhikkate, rukkha
mavacinàti phalàni, sissaü dhammaü bråte, sissà dhammamanusàsati.


[SL Page 008] [\x   8/]     

Evamanicchitepi; ahiü abhilaïghayati, visaü bhakkheti; yannevicchitaü nàpi aniccitaü
tatthàpi dutiyà siddhà; gàmaü gacchanto rukkamålamupasappati, pañhaviü adhisessati,
gàmamadhitiññhati, rukkhamajjhàsaneti-adhisiñhàsànaü payogedhikaraõe
kammavavacanacchà.

Vatticchàto hi kàrakàni honti; taüyathà-valàhakà vijjotate, valàhakassa vijjotate, valàhako
vijjotate, valàhake vijjotate, valàhakena vijjotateti.

Evamabhinivisassavà,dhammamahinivisate dhamme và, tathà
upatvajjhàvasassàbhojananivuttivacanassa;gàmamupavasati, gàmamanu vasati,
pabbatamadhivasati, gharamàvasati; abhojananivuttivacanassàti-kiü? Gàme
upavasatã-bhojana nivuttiü karotãti attho.

Tappànàvàrepi kammattàva dutiyà siyà, nadimpivati gàmaü carati; evaü sace maü
nàlapissatãti-àdisupi.

Vihitàva pañiyoge dutiyà, pañibhantu taü cunda bojjhaïgàti-taü pañibojjhaïgà bhàsantuti
attho; yadàtu dhàtunà yutto pati tadà tenàyo gà sambandhe chaññhiva tassa tappañibhàtãti;
akkhe dibbati, akkhehi dibbatã, akkhesu dibbatãti-kammakaraõadhikaraõavacanicchà.


Kàladdhànamaccantasaüyoge. 3.

Kriyàguõadabbehi sàkallena kàladdhànaü sambandho accantasaüyogo, tasmiü
vi¤¤àyamànekàlasaddehi addhasaddehi vadutiyà hoti; màsamaddhãte, màsaü kalyàõi,
màsaü guëadhànà, kosamadhãte, kosaü kuñilà nadã, kosaü pabbato;
accantasaüyogeti-kiü?Màsassa dvãhamadhãte; kosasseka dese pabbato; puïaõhasamayaü
nivàsetvà, ekaü samayaü bhagavà, imaü rattiü cattàro mahàràjàti-evamàdãsu kàlavàcãhi
accattasaüyogantàva dutiyà siddhà, vibhattivipallàsenavà bahulaü vidhànà.

Phalappattiyaü kriyàsuparãsamattyapavaggo tasmiü vi¤¤àyamàne kàladdhànaü
kriyàyaccantasaüyoge tatiyàbhimatà sàpi karaõattàva siddhà; màse nànuvàkodhãto,
kosenànuvàkodhãtoti; anapavagge tu asàdhakatamattà karaõattàbhàve dutiyàva
màsamadhãtonuvàko na cànena gahitoti.

Kàrakamajkde ye kàlaïàna vàcino tato sattamãpa¤camiyo abhimatà; ajja bhutvà devadatto
dvãhe bhu¤jissati dvãhà bhu¤jissati, atraññhoyamissàso kose lakkhaü vijjhati, kosà lakkhaü
vijjhatãti-tàpãha sakasaka kàrakavacanicchàyeva siddhà.


[SL Page 009] [\x   9/]     

Gatibodhàhàrasaddatthàkammakabhajjàdãnaü payojje. 4.

Gamanatthànaü bodhattànaü àhàratthànaü saddatthànamakammakànaü bhajjà dãna¤ca
payojje kattari dutiyà hoti, sàmatthiyà ca payojakavyàpàrena kammatàvassa hotãti-patãyate;
gamayati màõavakaü gàmaü, yàpayati màõavakaü gàmaü, bodhayati màõavakaü
dhammaü vedayati màõavakaü dhammaü, bhojetã màõavakamodanaü, àsayati
màõavakamodanaü, ajjhàpayati màõavakaü vedaü, pàñhayati màõavakaü vedaü, àsayati
devadattaü, sàyayati devadattaü, a¤¤aü bhajjàpeti, a¤¤aü koññàpetã, a¤¤aü
santharàpeti...Etesamevàti-kiü? Pàcayati odanaü devadattena ya¤¤adatto; payojjeti-kiü?
Gacchati devadatto, yadà carahi gamayatidevadattaü ya¤¤adatto; tamaparo payojayati tadà
gamayati devadattaü ya¤¤adatteneti-bhavatabbaü gamayatissà gamanatthattà.


Haràdinaü và. 5.

Haràdãnaü payojje kattari dutiyà hoti và; hàreti bhàraü devadattaü devadatteneti và,
ajjhohàreti sattuü devadattaü devadattenetivà, kàreti devadattaü devadatteneti và, dassayate
janaü ràjà janeneti và, abhivàdayate garuü devadattaü devadatteneti và.


Na khàdàdãnaü. 6.

Khàdàdãnaü payojje kattari dutiyà na hoti; khàdayati devadattena, àdayati devadattena,
avhàpayati devadattena, saddàpayati devadattena, kandayati devadattena, nàsayati
devadattena.


Vahassàniyantuke. 7.

Vàhayati bhàraü devadattena; aniyantuketi-kiü? Vàhayati bhàraü balivadde.


Bhakkhassàhiüsàyaü. 8.

Bhakkhayati modake devadattena; ahiüsàyanti-kiü? Bhakkayati balivaddesassaü.


Dhyàdãhi yuttà. 9.

Dhiàdãhi yuttato dutiyà hoti; dhiratthumaü påtikàyaü. Antarà ca ràjagahaü, antarà ca
nàlandaü, samàdhànamantarena; * mucalindamito saramiccàdi-chaññhiyàpavàdoyaü.


Lakkhaõitthambhutavãccàsvabhinà. 10.

Lakkhaõadisvattesvabhinà yuttamhà dutiyà hoti; rukkhamabhi vijjota te vijju, sàdhu
devadatto màtaramahi. Rukkaürukkamabhi tiññhati.
---------------------------------------
* Samodhànamantarena.


[SL Page 010] [\x  10/]     

Patiparihi bhàge ca. 11.

Pataparihi yuttamhà lakkhaõadisu bhàge catthe dutiyà hoti; rukkhampati vijjotate vijju,
sàdhu devadatto màtarampati, rukkhaürukkhampati tiññhati, yadettha mampati siyà,
rukkhaü pari vijjotate vijju, sàdhudevadatto màtaramparã, rukkhaürukkhamapari tiññhati,
yadettha maü pari siyà.


Anunà. 12.

Lakkhaõadisvattesvanunà yuttamhà dutiyà hoti; rukkhamanuvijjota te vijju,
saccakiriyamanu pàvassi; hetu ca lakkhaõaü bhavati, sàdhu devadatto màtaramanu,
rukkhaürukkamanu tiññhati, yadettha maü anusiyà.


Sahatthe. 13.

Sahatthenunà yuttamhà dutiyà hoti; anusàriputtaü pa¤¤àvanto.


Hãne. 14.

Hãnatthenunà yuttamhà dutiyà hoti; anusàriputtaü pa¤¤àvanto.


Upena. 15.

Hãnatthe upena yuttamhà dutiyà hoti; upasàriputtaü pa¤¤àvanto.

Sattamyàdhikye.16.

âdhikyatthe upena yuttamhà sattamã hoti; upakhàriyaü doõe.


Sàmittedhinà. 17.

Sàmibhàvatthedhinà yuttamhà sattamã hoti; adhibrahmadatte pa¤càlà adhipa¤càlesu
brahmadatto.


Kattukaraõesu tatiyà. 18.

Kattari karaõe ca kàrake tatiyà hoti; purisena kataü, asità chandati, pakatiyàbhiråpo, gottena
gotamo, sumedho nàma nàmena, jàtiyà sattavassikoti-bhudhàtussa sambavàkaraõe eva
tatiyà; evaü samena dhàvati, visamena dhàvati. Dvidoõena dha¤¤aü kiõati, pa¤cakena
pasavo kiõatãti. 

Sahatthena. 19.

Sahatthena yoge tatiyà siyà; puttena saha gato, puttena saddhiü àgato; tatiyàpi chaññhi ca
appadhàne eva bhavati.


Lakkhaõe. 20.

Lakkhaõe vattamànato tatiyà siyà; tidaõóakena paribbàjakamaddakkhi, akkhiõa kàõe; tena
hi aïgena aïgito vikàro lakkhãyate.


Hetumhi. 21.

Takkiriyàyogge tatiyà siyà; antena vasati, vijjàya yaso.


Pa¤camiõe và. 22

Iõehetumhi pa¤camã hoti và; satasmà baddho satena và.


[SL Page 011] [\x  11/]     

Guõe. 23

Paraïgabhute hetumhi pa¤camã hoti và; jaëattà baddho jaëattena, pa¤¤àya mutto, hutvà
abhàvatoniccà, saïkhàranirodhà vi¤¤àõanirodho.


Chaññhã hetvatthehi. 24.

Hetvatthavàvãhi yoge hetumhã chaññhã siyà; udarassa hetu, udarassa kàraõa.


Sabbàdito sabbà. 25.

Hetvatthehi yoge sabbàdãhi sabbà vibhattiyo honti; ko hetu, kaü hetuü, kena hetunà, kassa
hetussa, kasmà hetusmà, kassa hetussa, kasmiü hetusmiü; kiü kàraõaü,kena kàraõena; kiü
nimittaü, kena nimittena; kiü payojanaü, kena payojanena
iccevamàdi...Hetvatthehitveva-kena kataü.


Catutthi sampadàne. 26.

Yassa sammà padãyate kasmiü catutthi siyà; saïghassa dadàti. âdhàravicakkhàyaü sattamãpi
siyà, saïghe dehi.


Tàdatthye. 27.

Tassedaü tadatthaü tadatthabhàve jotatãye nàmasmà catutthi siyà; sitassa pañighàtàya,
atthàya hitàya devamanussànaü, nàlaü dàrabharaõaya, yåpàya dàru, pàkàya
vajatãtvevamàdi.

Kassa sàduü na ruccati, mà àyasmantànampi saïghabhedo ruccittha, khamati saïghassa,
bhattamassa nacchàdetãti-chaññhã sambandhavacanicchàyaü; na cevaü virodho siyà
sadisaråpattà evaü vidhesu ca sambandhassa saddikànuvattanà; kassa và tvaü dhammaü
rocesãti-atthamatte pañhamà.

Evama¤¤àpi vi¤¤eyyà paratopi yathàgamaü.

Ra¤¤o sataü dhàreti, ra¤¤o chattaü dhàretãti-sambandhe chaññhã; evaü ra¤¤o silàghate,
ra¤¤o hanute, ra¤¤o upatiññhate, ra¤¤o ghapate, devàpi tassa pihayanti tàdito, tassa kujjha
* mahàvãra, yadahaü tassa pakuppeyyaü, duhayati disànaü megho, yo mittànaü na dåbhati,
yo appaduññhassa narassa dussati, kyàhaü ayyànaü aparajjhàmi, issayanti samaõanaü
titthiyà, dhammena nayamànànaü kà usåyà, ra¤¤o bhàgyamàrajjhati. Ra¤¤o bhàgyamikkate,
tena yàvito ayàvito và tassa gàvo pañisuõàti, gàvo àsuõati, bhagavato paccassosuü, hotu
patihiõati, hotvanuhiõati, àrovayàmi vo, pativedayàmi vo, dhammaü te desissàmi, yathà no
satthà vyàkareyya, alaü te idha vàsena, kiü? Tejañàhi dummedha, arahati mallo
mallassàti...Jãvitaü tiõayapi na ma¤¤amànoti-tàdatthye + catutthi; tiõena yo attho
tadatthàyapiti attho; "yo ca sãtaca
---------------------------------------
* Kujjhati. + Tàdatthe, tadatthe.


[SL Page 012] [\x  12/]     

Uõha¤ca tiõa bhiyyo na ma¤¤ati" tiõamiva jãvitaü ma¤¤amànoti-savisayàva vibhattiyo;
saggàya gacchatãti-tàdatthye catutthã, yo hi saggaü gacchati tadatthaü tassa
gamanantã...Kammavacaniccàyaü tu dutiyàvasaggaü gacchati; àyuü bhoto hotu, ciraü
jãvitaübhaddaü kalyàõaü atthaü payojanaü kusalaü anàmayaü hitaü pathyaü sukhaü sàtaü
bhoto hotu; sàdhu sammuti me, puttassàvikareyya * guyhamatthaü, tassa me sakko pàtura
hosi, tassa pahiõeyya, bhikkhånaü dataü pàhesi, kappati samaõanaü àyogo. + Ekassa
dvinnaü tiõõaü và pahoti, upamaü te karissàmi, a¤jaliüte paggaõahàmi, tassa thàsu,
lokassattho, namo te purisàja¤¤a, sotthi tassa, alaü mallo mallassa, samattho mallo mallassa,
tassa hitaü, tassa sukhaü, svàgataü te mahàràjàti-sabbattha chaññhã sambandhe.


Evaü vidhama¤¤ampevaü vi¤¤eyyaü yathàgamaü.
Pa¤camyavadhismà. 28.

Padatthàvadhismà pa¤camã vibhatti hoti; gàmasmà àgaccati, evaü corasmà bhàyatã, corasmà
uttasatã, corasmà tàyati, torasmà rakkhatãti.

Sace bhàyatha dukkhassa, pamàde bhayadassàvã, tasi [x] daõóassàti-chaññhisattamãyopi
honteva sambandhàravacanicchàyaü; ajjhenà paràjeti, pañipakkhe paràjetãti-savãsayàva
vibhattiyo; save kevaññassa parajjissàmãti-chaóhãpi hoti sambandhavacaniccàyaü; yavehi
gàvo càreti, pàpà cittaü nivàraye, kàke rakkhati taõóulàti-savisayeva pa¤camã; cittaü
rakkhetha medhàvãti-dutiyàva dissati kammatthe; upajjhàyà antaradhàyati, upajjhàyà
adhãte, kàmato jàyate sokoti-savisayeva pa¤camã; tatthevantaradhàyiüsu, nañassa suõeti,
padumaü tattha jàyethàti-sattamãjaññhiyopi honteva savisaye; himavantà pahavati gaïgà,
pàõàtipàtà viramassu khippaü, a¤¤o devadattà, bhinno devadattàti-savisayeva pa¤camã;
evaü àrà so àsavakkhayà, itaro devadattà, uddhaü pàdatalà adho kesamatthakà,pubbo gàmà,
pubbeva sambodhà, tato paraü, tato apareõa samayena, tatuttarãnti;
sambandhavacanicchàyaü chaññhipi; purato gàmassa, dakkhiõato gàmassa, upari
pabbatassa, heññhà pàsàdassàti; pàsàdamàruyha pekkhatã pàsàdà pekkhati, àsane upavisitvà
pekkhatã àsanà pekkhatãti-avadhivacanicchàyaü pa¤camã; pucchanàkhyàtesupi; kuto
bhavaü, pàñaliputtasmàti; tathà desakàlamànepi; pàñaliputtasmà ràjagahaü sattayojanàti
sattasu yojanesåti và; evamito tiõõaümàsànamaccayenàti; kicchà lambanti-guõe pa¤camã;
kicchena me adhigatanti-hetumhi karaõe và tatiyà; evaü thokà mutto, thokena
muttoti...Thokaü calatãti-kriyàvisesate kammani dutiyà; durantikatthayogepi ** savisayeva
pa¤camichaññhiyo siyuü; duraü gàmasmà, anti ---------------------------------------
* Tassa puttasàvikareyya. + Ayogo. [X] tati.
** Durattikatthakàlayogepi.


[SL Page 013] [\x  13/]     

Kaü gàmasmà, duraü gàmassa, antikaü gàmassàti durantikatthe ha tu sabbàva savisaye
siyuübàdhakàbhàvà; duro gàmo antiko gàmotvevamàdi; keci panàhu asattavacanehetehi
pàñipadikatte dutiyàtatiyàpa¤camãsattamiyo sattavacanehi tu sabbàva savisayeti;
tepana¤¤eheva parisakhittà; duraü maggo, antikaü maggoti-kriyàvisesanaü bhudhàtussa
gammamànattà; suddho lobhatãyehi dhammehi, parimutto dukkhasmà, vivicceva kàmehi,
gambhirato ca puthulato ca yojanaü, àyàmena yojanaü, tato ppabhuti, yato saràmi
attànaüti-savisayeva vibhattiyo.


Apaparihi vajjane. 29.

Vajjane vattamànehi apparãhi yoge pa¤camã hoti; apasàlàsa àyanti vànijà, parisàlàya àyanti
vànijà, sàlaü vajjetvàti attho; vajjaneti kiü? Rukkhaü parivijjotate vijju, àpàñaliputtasmà
vasasi devoti-mariyàdàbhividhisvavadhimhiyeva pa¤cami,vinà pàñaliputtena sahaveti-viseso;
evaü yàva pàñaliputtasmà vassi devoti.


Pañinidhipañidànesu patinà. 30.

Pañinidhimhi pañàdàne ca vattamànena patinà yoge nàmasmà pa¤camã vibhatti hoti;
buddhasmà pati sàriputto, ghatamassa telasmà pati dadàti, pañinidhipañidànesåti-kiü?
Rukkhaüpati vijjotate.


Rite dutiyà ca. 31.

Ritesaddena yoge nàmasmà dutiyà hoti pa¤camã ca, rite saddhammaü, rite saddhammà.


Vinतatu tatiyà ca. 32.

Vinतatrasaddehi yoge nàmasmà tatiyà ca hoti, dutiyàpa¤camãyo ca, vinà vàtena,
vinàvàtaü, vinà vàtasmà, a¤¤atra ekena pióapàtatãhàrakena, a¤¤atra dhammaü, a¤¤atra
dhammà.


Puthanànàhi. 33.

Etehi yoge tatiyà hoti pa¤camã ca; puthageva janena, puthageva janasmà, janena nànà,
janasmà nànà.

Sattamyàdhàre. 34.

Kriyàdhàrabhutakattukammànaü dhàraõena yo kriyàyàdhàro tasmiü kàrake nàmasmà
sattamã hoti; kañe nisãdati, thàliyaü odanaü pavati, àkàse sakuõà, tilesu telaü, gaïgàyaü
vajo.


Nimitte. 35.

Nimittatthe sattami hoti; ajinamhi ha¤¤ate dipi, musàvàde pàvittiyaü.


[SL Page 014] [\x  14/]     

Yabbhàvo bhàvalakkhaõaü. 36.

Yassa bhàvo bhàvantarassa lakkhaõaü bhavati tato satatamã hoti; gàvãsuduyhamànàsu
gato,duddhàsu àgato; bhàvoti kiü? Yo jañàhi sa * bhujati; bhàvalakkhaõanti kiü? Yo bhujati
yo devadatto; akàle vassati tassa, kàle tassa na vassatãti-visayasattamã.


Chaññhã cànàdare. 37.

Yassa bhàvo bhàvantarassa lakkhaõaü bhavati tato chaññhã bhavati sattamã cànàdare
gamyamàne.

"âkoñayanto so neti siviràjassa pekkhato"
"Maccu gacchati àdàya pekkhamàne mahàjane".

Gunnaü sàmãti-sambandhe chaññhã, gosu sàmiti visayasattamã, evaü gunnamissaro
gosissaro, gunnaü sakkhi gosu sakkhã, guttaü patãbhu gosu patãbhu, gunnaü pasuto gosu
pasuto, kusalànaccagãtassa kusalà naccagãte, àyutto kañakaraõassa àyutto kañakaraõe;
tathàdhàravacanicchàyaü sattamã; bhikkhåsu abhivàdenti mudhani cumitvà bàhàsu gahetvà,
hatthesu pióàya caranti,pàthesu gacchanti, kadalãsu gace rakkhantiti; ¤àõasmiü
pasanetàti-visayasattami; ¤àõena pasannoti-karaõe tatiyà; evaü ¤àõasmiü ussukko ¤àõena
ussukkoti.


Yatho niddhàraõaü. 38.

Jàtiguõakriyàhi samudàyatekadesassa puthakkaraõaü nidhàraõaü yato taü kariyati tato
chaññhisattamiyo honti; sàliyo såkadha¤¤ànaü pathyatamà sàliyo såkadha¤¤esu pathyatamà,
kaõhà gàvãtaü sampannakhãratmà kaõhà gàvãsu sampantakhãratmà, gacchataü dhàvanto
nasãghatamo gacchantesu dhàvanto kasãghatamo...Sãlameva sutàseyyoti-avadhimhiyeva
pa¤camã.


Pañhamattamatte. 39.

Nàmasmàbhidheyyamatte pañhamà vibhatti hoti; rukkho, itthi, pumà,
napuüsakanti-liïgampi saddatthova, tathà doõe, khàrã, àëagakatti-parimàõampi
saddatthova, eko, dve, bahavoti-saükhyàpi saddatthova.


âmantaõe. 40.

Yato saddenàbhimukhãkaraõamàmantaõaü tasmiü visaye pañhamà vibhatti hoti; bho
purisa, bho itthi, bho napuüsaka.


Chaññhã sambandhe. 41.

"Kriyàkàrakasajàto assedambhàvahetuko sambandho nàma" tasmiü chaññhi vibhatti hoti;
ra¤¤o puriso, sarati rajjassàti-sambandhe chaññhã, rajjasambandhitãsatiü karotãti attho;
kammavacaniccàyantu dutiyàva; sarati rajjaü,
---------------------------------------
* Saha.


[SL Page 015] [\x  15/]     

Tathà rajakassa vatthaü dadàti, paharato piññhiü dadàti, purati bàlo pàpassa, "amacce tàta
jànàhi dhãre atthassa kovide" divasassa tikkhattuü. Sakiü pakkhassa, påraü
hira¤¤asuvaõõassa kumhiü 'tvevamàdi.

Kitakappayoge kattukammesu bahulaü sambandhavacanicchàyaü chaññhç; sàdhusammato
bahujanassa, suppañividdhà buddhànaü dhammadhàtu, dhammassa gutto medhàvã, amataü
tesaü paribhuttaü, tassabhavanti vattàro, avisaü vàdako lokassa, alajji naü nissàya, catunnaü
mahàbhutànaü upàdàya pasàdotvevamàdi; kattukammavacanicchàyantu tatiyàdutiyàyo ca;
sa¤canto pitarà ahaü, sarasi tvaü evaråpiü vàcaü bhàsità, bhagavantaü dassanàyatvevamàdi.


Tulyatthena và tatiyà. 42.

Tulyatthena yoge chaññhç hoti tatiyà và; tulyo pitu, tuleyyà pitarà; sadiso pitu, sadiso
pitarà...Iha kathaü tatiyà na hoti? Ajjunassa tulà natthi, kesavassupamà na ceti-nete tulyatthà
kiü? Carahi tulyànamopammatthà.
---------

Ato yonaü ñàñe. 43.

Akàrantato nàmasmà yonaü ñàñe honti yathàkkamaü, ñakàrà sabbà desattà; buddhà,
buddhe, atoti-kiü? Ka¤¤àyo, itthiyo, vadhuyo...Idha kasmà na bhavati? Aggayo,
avidhànasàmatthiyà.


Nãnaü và. 44.

Akàrantato nàmasmà nãtaü ñàñe và honti yathàkkamaü; råpà, råpe, råpàti; atotveva-aññhiti.


Smàsmannaü. 45.

Akàrantato nàmasmà smàsminnaü ñàñe và honti yathàkkamaü; buddhà, buddhasmà,
buddhe, buddhasmiü; atotveva-aggismà, aggismiü.


Sassàya catutthiyà. 46.

Akàrantato parassa sassa catutthiyà àyohoti và; buddhàya, buddhassa, bhiyyo
tàdatthyeyevàsamàyo dissate kvacideva¤¤atta; atotveva-isissa; catutthiyàti-kiü? Buddhassa
mukhaü...Attatthanti-atthasaddena samàso; sabbàditopi smàsmiüsàü ñàñeàyà honteva.

Niruttikàrànumatattà buddhavacane sandassanatova-tredamudàharaõaü "asmàlokà paramhà
ca ubhayà dhaüsate naro" tyàhaü mante paratthaddho, yàyeva khopanatthàya
àgaccheyyàtho tamevatthaü sàdhukaü manasi kareyyàthoti.


Ghapatekasmiü nàdãnaü yayà. 47.

Sapato nàdãnamekasmiü yayà honti yathàkkamaü; ka¤¤àya, rattiyà, itthiyà, dhenuyà,
vadhuyà; ekasminti-kiü? Ka¤¤àhi, rattãhi,



[SL Page 016] [\x  16/]     

Ssà và tetimàmåhi. 48.

Ghapasa¤¤ehi tetimàmåhi nàdinamekasmiü ssà và hoti; tassà kataü, tassà dãyate, tassà
nissañaü, tassà pariggaho, tassà patiññhitaü, tàya và; evaü etissà, etàya, imissà, imàya,
amussà, amuyà; etehãti-kiü?Sabbàya nàdãnanetvava-sà, ghapatotveva-tena,
ekasmiütveva-tàhi, amåhi.


Namhi nuk dvàdinà sattarasannaü. 49.

Dvàdãnaü sattarasantà saükhyànaü nuk hoti namhi vibhattimhi; dvinnaü, catunnaü,
pa¤cannaü. Evaü yàva aññhàrasantaü; ukàro uccàraõattho, kakàro antàvayavattho, tena
namhi na dãgho.


Bahukatinnaü. 50.

Namhi bahuno katassa ca nuk hoti, bahunnaü, katinnaü.

öõaüõõannaü titojjhà. 51.

Jhasa¤¤à nito naüvacanassa õõaüõõantaü honti; tinõaü, tiõõannaü, jhàti-kiü? Tissantaü.


Ubhinnaü. 52.

Ubhà naüvacanassa innaü hoti; ubhinnaü.


Su¤ sassa.53.

Nàmasmà sassa su¤hoti; buddhassa...Dvisakàrapàñhena siddhe làghavatthamidaü.


Ssaüssàssàyesvitareta¤¤etamànami. 54.

Ssamàdisvitaràdinamã hoti; itarissaü, itarissà, ekissaü, ekissà, a¤¤issaü, a¤¤issà, etassaü,
etissà, etissàya, imissaü, imissà, imissàya; esviti-kiü? Itaràya, esanti-kiü? Sabbassaü, sabbassà.


Tàya và. 55.

Ssamàdisu tassà và i hoti; tissaü. Tassaü. Tissà, tassà. Tissàya, tassàya;
ssaüssàssàyesvitveva-tàya.


Tetimàto sassa ssàya. 56.

Tàetàimàto sassa ssàyo hoti và; tassàya, tàya, etassàya, etàya, imissàya. Imàya.


Rattyàdãhi ño smino. 57.

Rattyàdãhi smino ño hoti và; ratto, rattiyaü, àdo, àdismiü.


Suhisubhasso. 58.

Ubhassa suhisvo hoti; ubhosu, ubhohi.


Latupitàdinamàsimhi. 59.

Latuppaccayantànaü pitàdãnaü cà hoti vasimhi;kattà, pità; pitu màtu bhàtu dhãtu duhitu
jàmàtu nattu hotu potu.


Ge aca. 60.

Latupitàdãnaü a hoti ge à ca; bho katta, bho kannà, bho kapita, bho pità.


[SL Page 017] [\x  17/]     
âyånaü và dãgho. 61.

Aiu icce saü và dãgho hoti ge pare talaïge; bho purisà, bho purisa, bho aggã, bho aggã, bho
bhikkhå, bhoka bhikkhu.


Ghabrahmàdite. 62.

Sato brahmàdito ca gasse và hoti; hoti ka¤¤e, hoti ka¤¤à, ho brahme, ho brahma, bho
kakhatte, bho khatta, bho ise, bho isi, bho sakhe, bho kasakha...Sakhi,sakhãti-itthiyaü
siddhameva; àkatigaõeyaü; evama¤¤atràpi.


Nàmmàdãhi. 63.

Ammàdãhi gasse na bhoti; bhoti ammà, bhoti annà, bhoti ambà.


Rasso và. 64.

Ammàdãnaü ge rasso hoti navà; bhoti amma, bhoti ammà.


Gho ssaüssàssàyaütiüsu. 65.

Ssamàdisu gho rasso hoti; tassaü, tassà, tassàya, taü, sabhatiü...Esvãti-kiü? Tàya, sabhàya.


Ekavacanayosvaghonaü. 66.

Ekavacane yosu ca sambakàrantavajjitànaü nàmànaü rasso hoti tiliïekga; itthiü, itthiyà,
itthiyo, vadhuü, vadhuyà, vadhuyo; daõóiü, daõóinà, daõóino, sayambhuü, sayambhunà,
ssambhuvo...Aghonahti-kiü? Ka¤¤àya;ka¤¤àyo, oggahaõamuttaratthaü.


Ge và. 67.

Aghonaü ge và rasso hoti tiliïge; itthi, itthã, vadhu, vadhå, daõói, daõóã,
sayambhu,sayambhå...Aghonaütveva-hoti ka¤¤à, bho go.


Sismiü nànapuüsakassa. 68.

Napuüsakavajjitassa nàmassa sismiü rasso na hoti; itthã, daõóã, vadhå,
sayambhå...Sisminti-kiü? Itthiü, anapuüsakassàti-kiü? Daõói, kulaü.


Gossàgasihinaüsu gàvagavà. 69.

Gasihinaüvajjitàsu vibhattisu gosaddassa gàvagavà honti và; gàvo, gavo, gàvena, gavena,
gàvassa, gavassa, gàvasmà, gavasmà, gàve, gave.
Agasihinaüsåti-kiü? Ho go, go tiññhati, gohi, gonaü.

Sumhi và. 70.

Gossa sumhi gàvagavà honti và; gàvesu, gavesu, gosu.


Gavaüsena. 71.

Gossa se và gavaü hoti saha sena; gavaü. Gàvassa, gavassa.


Gunna¤ca naünà. 72.

Naüvacanena saha gossa gunnaü hoti gavaü ca và; gunnaü, gavaü. Gonaü.


[SL Page 018] [\x  18/]     

Nàssà. 73.

Goto nàssa à hoti và; gàvà,gavà, gàvena,gavena. 

Gàvumhi. 74.

Aüvacane gossa gàvu và hoti; gàvuü, gavaü, gàvaü...Gossa gonàdeso na kato saddantaraktà.


Yaü pãto. 75.

Pasa¤¤ãto aüvacanassa saü và hoti; itthiyaü, itthiü...Pãtoti-kiü? Daõóiü, rattiü.


Naü jhãto. 76.

Jhaya¤¤ãto aüvacanassa naü và hoti; daõóinaü, daõóiü...Kathaü? Buddhaü
àdiccabandunanti-yogavibhàgà; jhàti-kiü? Itthiü, ãti-kiü? Aggiü.


Yonaü none pume. 77.

Jhãto yonaü none và honti yathàkkamaü pulliïge; daõóino, daõóine, daõói...Jhãtotve va
? Itthiyo; pumeti-kiü ? Daõóãni kulàni.


No. 78.

Jhãto yonaü no và hoti pulliïge; daõóãno tiññhanti, daõóino passa, daõóã và.


Smino ni. 79.

Jhãto smiüvacanassa ni hoti và; daõóini, daõóismiü, jhãtotveva ? Aggismiü.


Ambvàdãhi. 80.

Ambuàdãhi smino ni hoti và; phalaü patati ambuni, padumaü yathà paüsuni, àtape kataü;
vàtveva-ambumhi, paüsumhi.


Kammàdito. 81.

Kammàdito smino ni hoti và; kammani. Kamme; kamma camma vesma bhasma brahma atta
àtuma samma muddha...Kamakmàditoti-kiü ? Buddhe.


Nàsseno. 82.

Kammàdito nàvacanassa eno và hoti; kammena, kammanà, cammena,
cammanà...Kammàditotveva-buddhena.


Jhalà sassa no. 833.

Jhalato sassa no và hoti; aggino, aggissa, daõóino, daõóissa, bhikkhuno, bhikkhussa,
sayambhuno, sayambhussa...Kathaü ? Yo và sisso mahàmuneti-ito kvaci sassa
ñànubandhoti-brahmàdãsu pàñhà sassa e ñànubandho.


Nà smàssa. 84.

Jhalato smàssa nàhoti và; agginà, aggismà, daõóinà, daõóismà, bhikkhånà, bhikkhusmà,
sayambhunà, sayambhusmà.


[SL Page 019] [\x  19/]     

Là yonaü vo pume. 85.

Lano yonaü vohoti và pulliïge; bhikkhavo, bhikkhu, sayambhuvo, sayambhu...Pumeti-kiü
? âyåni.


Janatvàdito no va. 86.

Jantvàdito yonaü no hoti vo ca và pulliïge; janatuno, jantavo, jantuyo, gotrabhuno,
gotrabhuvo, gotrabhu, sahabhuno, sahabhuvo, sahabhu.


Kuto. 87.

Kuppaccayantato yonaü no và hoti pulliïge; viduno, vãdu, vi¤¤Šno, vi¤¤ø, sabba¤¤Šno,
sabba¤¤ø.


Lopomusmà. 88.

Amusaddato yonaü lopo và hoti pulliïge; amå, pumetveva-amuyo, amåni; vopavàdoyaü.


Nanosassa. 89.

Amusmà sassa no na hoti; amussa, noti-kiü ? Amuyà.


Yolopanisu dãgho. 90.

Yonaü lope nisu ca dãgho hoti; aññhã, aññhãni; yolopanisåti-kiü ? Rattiyo.


Sunaühisu. 91.

Phasu nàmassa dãgho hoti; aggãsu, aggãnaü, aggãhi.


Pa¤càdãnaü cuddasannama. 92.

Pa¤càdãnaü cuddasannaü sunaühisva hoti; pa¤casu, pa¤cantaü, pa¤cahi, chasu, channaü,
chahi; evaü yàva aññhàrasà.


Yvàdo ntussa. 93.

Yvàdisu ntussa a hoti; guõavantà, guõavantaü, guõavante, guõavantena, iccàdi...Yvàdoti
kiü ? Guõa và tiññhati.


Ntassa ca ña vaü se. 94.

Aüsesu ntappaccayassa ña hoti và ntussa ca; "yaü yaü hi ràjà bhajati sataü và yadi vàsatà *
"kiccàni kubbassa kareyya kiccaü" himavaüva pabbataü, "sujàtimantopi ajàtimassa"
yogavibhàgenतatràpi "cakkhumà andhità honti" vaggumudàtãriyà pana bhikkhå vaõõavà
honti.


Yosujjhissa pume. 95.

Jhasa¤¤assa issa yosu và ña hoti pulliïge; aggayo, aggã...Jhaggahaõaü kiü?
Ikàrantasamudàyassa ño mà siyàti-rattiyo; iggahaõaü kiü? Daõóino; pumeti-kiü? Aññhã.
---------------------------------------
* Yadivà ayaü,


[SL Page 020] [\x  20/]     

Vevosu lussa. 96.

Lasa¤¤assa ussa vevosu ña hoti; bhikkhave, bhikkhavo...Vevo såti-kiü? Cantuyo; uggahaõaü
kiü? Sayambhuvo.

Yomhi và kvaci. 97.

Yomhi kvaci lasa¤¤assa và ña hoti; hetayo "nandanti taü kurayo dassanena ajjeva taü kurayo
pàpayàtu" vàti-kiü? Hetuyo.


Pumàlapane vevo. 98.

Lasa¤¤ato uto yossàlapane vevo honti và pulliïge; bhikkhave; bhikkhavo,
bhikkhu...Pumeti-kiü? âyuti; àlapaneti-kiü? Jantuyo tiññhanti; lutotveva?
Dhenuyo,sayambuvo.


Smàhisminnaü mhàbhimhi. 99.

Nàmasmà paresaü smàhisminnaü mhàbhimhi và honti yathàkkamaü; buddhamhà,
buddhasmà, buddhehi, buddhebhi, buddhamhi,
buddhasmiü...Bahulàdhikàràpavàdavisayepaki; dasa sahassimhi dhàtuyà.


Suhisvasse. 100.

Akàrantassa suhisve hoti; buddhesu, buddhehi.


Sabbàdãnaü namhi ca. 101.

Akàrantànaü sabbàdãnaü e hoti namhi suhisu ca; sabbesaü, sabbesu,
sabbehi...Sabbàdãnantu-kiü? Buddhànaü; assàtveva-amusaü.


Sabba katara katama ubhaya itara a¤¤a a¤¤atara a¤¤atama;
Pubbaparàparadakkhiõuttaràdharàni vavatthàyamasa¤¤àhaü; ya tya
Ta eta ima avu kiü eka tumha amha.102. 
(Pubbaparàparadakkhiõuttaràdharàni vavattàyamasa¤¤àyaü sabbàdisu paññhãyante. *)


Saüsà naü.103.

Sabbàdito naüvacanassa saüsànaü honti; sabbesaü, sabbesànaü.


Ghapà sassa ssà và. 104.

Sabbàdãnaü ghapato sassa ssà và hoti; sabbassà, sabbàya; paggahaõa muttaratthaü.


Smino ssaü.105.

Sabbàdinaü ghapato smino ssaü và hoti; sabbassaü, sabbàya, amussaü amuyà.


Yaü. 106.

Ghapato smino saü và hoti; ka¤¤àyaü, ka¤¤àya, rattiyaü, rattiyà, kavadhuyaü, kavadhuyà,
sabbàyaü. Sabbàya, amuyaü, amuyà.


Tiü sabhàparisàya. 107.

Sabhàparãsàhi smino tiü và hoti; sabhatiü, sabhàya, parisatiü, parisàya.
---------------------------------------
* Pàñhoyaü dissate sãhalatthavivaraõe.


[SL Page 021] [\x  21/]     

Padàdãhi si. 108.

Ehi smino si hotivà; padasi, padasmiü, bilasi, bilasmiü.


Nàssa sà. 109.

Padàdãhi nàssa sà hoti kanavà; padasà, padena, bilasà, bilena.


Kodhàdãhi. 110.

Ehi nàssa sà hoti kavà ; kodhasà, kodhena, atthasà, atthena.


Atena. 111.

Akàrantato parassa nàvavanassa enàdeso hoti; buddhena; atoti-kiü? Agginà.


Sisso. 112.

Akàrantato nàmasmà sissa o hoti; buddho; atotveva-aggi.


Kvace và. 113

Akàrantato nàmasmà sissa e hoti và vakvaci; "vanappagumbe yathà phussitagge"
apavàdavisayepi bahulaü vidhànà; sukhe, dukkhe...Vàti-kiü? Vanappagumbo; kvacãti-kiü?
Papakkhe sabbattha mà hotu.


Annapuüsake. 114.

Akàrantato nàmasmà sissa aü hoti napuüsakaliïge; råpaü.


Yonanti. 115.

Akàrantato nàmasmà yonaü ni hoti napuüsake; sabbàti, råpàni...Niccavidhàne
khaphalamekaccàdisabbàdãnaü pañhamàya.


Jhalà và. 116.

Jhalato yonaü ni hoti và napuüsake; aññhãti, aññhã, àyuni, àyu.


Lopo. 117.

Jhalato yonaü lopoka hoti; aññhç, àyu, aggã, bhikkhu...Jhalàtveva-aggayo; pageva kasmà na
hoti? Antaraïgattà akàrassa.


Jantuhetvãghapehi và. 118.

Jantuhetuhi ãkàrantehi ghapasa¤¤ehi ca paresaü yonaü và lopo hoti; jantu jantuyo, hetu,
hetuyo, daõóã daõóãyo, ka¤¤à ka¤¤àyo, rattã rattiyo, itthi itthiyo, dhenå dhenuyo, vadhu
vadhuyo.


Ye passivaõõassa. 119.

Pasa¤¤assa ivaõõassa lopo hoti navà yakàre; rattyo rattyà rattyaü, pokkhara¤¤o
pokkhara¤¤à pokkhara¤¤aü...Vàtveva-rattiyo; passàti-kiü? Daõóiyo; ivaõõassàti-kiü?
Dhenuyo vadhuyo; kathaü? Anu¤¤àto ahaü matyàti? Ye passàti-yogavibhàgà.


Gasãnaü. 120.

Nàmasmà gasãnaü lopo hoti vijjhantaràbhave; bho purisa, ayaü daõóã.


[SL Page 022] [\x  22/]     

ðkhyehi sabbàsaü. 121

Avijjamànasaüïkhyehi paràsaü sabbàsaü vibhattãnaü lopo hoti; ca và eva evaü...Etasmà yeva
liïgà asaïkhyehi syàduppattyanumãyate.


Ekatthatàyaü. 122.

Ekatthãbhàve sabbàsaü vibhattãnaü lopo hotã bahulaü; puttãyatã, ràjapuriso,
vàsiññho...Kvaci na hoti bahulaü vidhànà; parantapo, bhagandaro, parassapadaü,
attanopadaü, gavampati, devànampiyatisso, antevàsã, janesuno, namamattaü, màmako.


Pubbasmàmàdito. 123

Amàdekatthà pubbaü yadekatthaü tato paràsaü sabbàsaü vibhattãnaü lopo hoti;
adhitthã...Idha nahoti bahulaü vidhànà, yathàpattiyà, yathàparisàya; pubbasmàti-kiü? Gàmaü
gato.

Nàtomapa¤camãyà. 124.

Amàdekattà pubbaü yadekatthamakàrantaü tato paràsaü sabbàsaü vibhattãnaü lopo na hoti
antubhavatyapa¤camyà; upakumbhaü. Apa¤camiyàti-kiü? Upakumbhà ànaya.


Và tatiyàsattamãnaü. 125.

Amàdekatthà pubbaü yadekatthamakàrantaü tato paràsaü tatiyàsattamãnaüvà aü hoti;
upakumbhena kataü, upakumbhaü kataü, upakumbhe nidhehi, upakumbhaü nidhehi.


Ràjassi nàmhi. 126.

Nàmhi ràjassi và hoti; sabbadattena ràjinà; vàtveva-ra¤¤à.


Sunaühiså. 127.

Ràjassa å hoti và sunaühisu; ràjåsu ràjesu, ràjånaü ra¤¤aü, ràjuhi ràjåhi.


Imassànitthiyaü ñe. 128.

Imasaddassànitthiyaü ñe hoti và sunaühisu; esu imesu, esaü imesaü. Ehi
imehi...Anitthiyanti-kiü? Imàsu, imàsaü, imàhi.


Nàmhinimi. 129.

Imasaddassànitthiyaü nàmhã anaimiiccàdesà hontã; anena, iminà; anitthiyaü tveva-imàya.


Simhanapuüsakassàyaü. 130.

Imasaddassànapuüsakassa ayaü hoti simhi; ayaü puriso, ayaü itthã;
anapuüsakassàti-kiü?Imaü.


Tyatetànaü tassa so. 131.

Tyate tànamanapuüsakànaü tassa so hoti simhi; syo puriso, syà itthã; evaü so, sà, eso,
esà...Anapuüsakassetveva-tyaü, taü, etaü.


[SL Page 023] [\x  23/]     

Massàmussa. 132.*

Anapuüsakassàmussa makàrassa so hoti simhi; asu puriso, asu, itthã.


Ke và. 133
Amussa massa ke và so hoti; asuko amuko, asukà amukà. Asukaü, amukaü. Asukàni
amukàni. 


Tatassa no sabbàsu. 134.

Tasaddassa tassa no và hoti sabbàsu vibhattisu; te; nàyo, tàyo, naü, taü. Nàni, tàni iccàdi.


 a sasmàsmiüssàyassaüssàsaümhàmhiyamimassa ca. 135.

Sàdasvimassa ta tassa ca ño và hoti; assa imassa, asmà imasmiü, asmiü, imasmiü,assàya
imissàya, assaü imissaü, assà imissà, àsà imàsaü, amhà imamhà, amhi imamhi; assa tassa,
asmà tasmà, asmiü tasmiü, assàya tassàya, assaü tassaü. Assà tassà,àsaü tàsaü. Amhà tamhà,
amhi tamhi...Ssàyàdiggahaõamàdesantare mà hotuti.


 e sissisismà. 136.

Isismà sissa ñe và hoti; "yonajja vinaye kaïkhaü atthadhammavidå ise" vàtthevava-isi.


Dutiyassa yossa. 137.

Isismà parassa dutiyàyossa ñe và hoti; "samaõe bràhmaõe vande sampannavarane ise"
vàtveva-isayo passa; dutiyassàti-kiü? Isayo tiññhanti.


Ekaccàdãhato.138.

Akàrantehi ekaccàdãhi yonaü ñe hoti ekacce tiññhanti, ekacce passa...Atoti-kiü? Ekaccàyo;
evaü esa sa pañhama. +


Na nissa ñà. 139.

Ekaccàdãhi parassa nissa ñà na hoti; ekaccàni.


Sabbàdãhi. 140.

Sabbàdihi parassa nissa ñà na hoti; sabbàni.


Yonameñ. 141.

Akàrantehi sabbàdãhi yonameñ hoti; sabbe tiññhanti, sabbe passa; atotveva-sabbàyo.


Nतa¤ca nàmappadhànà. 142.

Nàma bhutehi appadhànehi ca sabbàdãhi yaü vuttaü yaü ca¤¤aü sabbàdikà riyantaü na
hoti;te sabbà, te piyasabbà, te atisabbà.
---------------------------------------
* Mamassàmussa.
+ Ekacca essa pañhama.


[SL Page 024] [\x  24/]     

Tatiyatthayoge. 143.

Tatiyatthena yoge sabbàdãhi yaü vuttaü yaü ca¤¤aü sabbàdãkàrãyantaü na hoti; màsena
pubbànaü màsapubbànaü.


Catthasamàse. 144.

Catthasamàsavisaye sabbàdãhi yaü vuttaü yaüca¤¤aü sabbàdikàrãyattaü na hoti;
dakkhiõuttarapubbànaü...Samàseti-kiü? Amåsa¤ca tesa¤ca deti.


Veñ. 145.

Cattasamàsavisaye sabbàdãhi yasseñ vutto tassa và hoti; pubbuttare, pubbuttarà.


Pubbàdãhi chahi. 146.

Etehi pubbàdãhi chahi savisaye eñ và hoti; pubbe pubbà, pare parà, apare aparà, vadakkiõe
dakkhiõa, uttare uttarà, adhare adharà...Chahãti-kiü? Ye


Manàdãhi smiüsaünàsmànaü sisoosàsà. 147.

Manàdãhi smãmàdãnaü sisoosàsàvà honti yathakkamaü; manasi manasmiü, manaso
manassa, mano manaü, manasà manena, manasà manasmà...Kathaü? Putto jàto acetaso,
hitvà yàti sumedhaso; suddhuttaravàsasà, hemakappaõavàsaseti-sakattheõantà.

Mana tama tapa teja sira ura vaca oja raja yasa paya.
Saravayàyavàsacetà jalàsayakkayalohapañamanesu *


Sato sabbhe. 148.

Sattasaddassa sabbhavati bhakàre; sabbhi.


Bhavato và bhonto gayonàse. 149.

Bhavantasaddassa bhontàdeso và hoti gayonàse; bhonta, bhavaü, bhonto, bhavanto, bhotà,
bhavatà, bhoto, bhavato...Bho iti-àmantaõe nipàto "kutonu àgacchatha bho tayo janà" evaü
bhanteti-bhaddeti-saddantareõa siddhaü; bhaddantaiti-dassa vibhàvena.


Sissàggito ni. 150.

Aggismà sissa ni hoti và; aggini. Aggi.


Ntassaü. 151.

Simhi ntappaccayassa aü hoti và; gaccaü. Gaccanto.


Bhuto. 152.

Bhudhàtuto ntassa aü hoti simhi niccaü punabbidhànà; bhavaü.


Mahantàrahantànaü ñà và. 153.

Simhi mahantàrahantànaü ntassa ñà và hoti; mahà, mahaü, arahakà, arahaü.


Ntussa. 154.

Simhi ntussa ñà hoti; guõavà.
---------------------------------------
* Manàdisu pañhãyante-pàñhoyaü dissate sãhalatthavivaraõe.


[SL Page 025] [\x  25/]     

Aüïaü napuüsake. 155.

Ntussa aüïaü honti simhi napuüsake; guõavaü kulaü, guõavantaü, kulaü...Napuüsaketi
kiü? Sãlavà bhikkhu.


Himavato và o. 156.

Himavato simhi ntussa o và hoti; himavanto, nahimavà.


Ràjàdiyuvàditvà. 157.

Ràjàdãhi yuvàdãhi ca sissa à hoti; ràjà. Yuvà...Ràja brahma sakha anta àtuma.


Dhammo vतatthe. 158.

(A¤¤atthe dhammo và ràjàdisu pañhiyate). Daëhadhammà; asma.


Imo bhàve. 159.

(Bhàve imo ràjàdisu pañhãyate). Aõimà, laghimà...Yuva sà suvà maghava puva vattaha.


Vàmhànaü. 160.

Ràjàdãnaü yuvàdãnà cànaü hoti vàmhi; ràjànaü, ràjaü, yuvànaü, yuvaü.


Yonamàno. 161.

Ràjàdãhi yuvàdihã ca yonamàno và hoti; ràjàno, yuvàno...Vàtveva-ràjà,ràje, yuvà, yuve.


âyo no ca sakhà. 162.

Sakhato yonamàyono honti và àno ca; sakhàyo, sakhino sakhàno; vàtveva-sakhà, sakhe.


 e smino. 163.

Sakhato smino ñe hoti; sakhe...Niccatthoyamàramho.


Nonàsesvi. 164.

Sakhassa i hoti nonàsesu; sakhino, sakhinà, sakhissa.


Smànaüsu và. 165.

Sakhassa và i hoti smànaüsu; sakhismà, sakhasmà, sakhãnaü,sakhànaü.


Yosvaühisu càraïi. 166.

Sakhassa và àraïi hoti yosvaühisusmànaüsu ca; sakhàro, sakhàyo, sakhàresu, sakhesu,
sakhàraü, sakhà, sakhàrehi, sakhehi, sakhàrà, sakhàrasmà, sakhàrànaü, sakhànaü.


Latupitàdãnamase. 167.

Latuppaccayattànaü pitàdãnaü càraïi hoti sato¤¤atra; kattàro, pitaro, kattàraü, pitaraü,
kattàrà, pitarà,kattari, pitari...Aüseti kiü? Kantuno. Pituno.


[SL Page 026] [\x  26/]     

Namhi và.168.

Namhi latupitàdãnamàraïi và hoti, kattàrànaü, kattunaü, pitarànaü, pitunnaü.


â. 169.

Namhi latupikàdãnamà và hotã, kattànaü, kattunaü, pitànaü, pitunnaü.

Salopo. 170

Latupitàdihi sassa lopo và hoti; kattu, kattuno, sakamandhàtu, sakamandhàtuno, pitu,
pituno.


Suhisvàraïi. 171.

Suhisu latupitàdinàmaraïi và hoti; kattàresu,kattusu, pitaresu. Pitusu, kattàrehi, kattuhi.
Pitarehi, pituhi. 

Najjàyosvàm. 172.

Yosu nadisaddassa àm và hoti; najjàyo, nadiyo.


 i katimhà. 173.

Katimhà yonaü ñi hoti; kati tiññhanti, kati passa.


 a pacàdãhi cuddasahi. 174.

Pa¤càdãhi cuddasahi saükhyàhi yonaü ño hoti, pa¤ca, pa¤ca, evaü yàva
aññhàrasà...Pa¤càdãhãti kiü? Dve, tayo, cattàro; cuddasahãti kiü? Dvevãsatiyo.


Ubhagohi ño. 175.

Ubhagohi yonaü ño hoti; ubho, ubho, gàvo,gàvo...Kathaü? Amekarattiü ubhayova
samàti-ñomhi yakàràgamo.


âraïsmà. 176.

âraïàdesato paresaü yonaü ño hoti; sakhàro, kattàro,pitaro.


 oñe và.177.

âraïàdesamhà yonaü ñoñe và honti yathàkkamaü; sakhàro, sakhàre, sakhàro... oggahaõaü
làghavatthaü.


 à nàsmànaü. 178.

âraïàdesamhà nàsmànaü ñà hoti; kattàrà, kattàrà...Kvaci và hoti bahulàdhikàrà; etàdisà
sakhàrasmà.


 i smino. 179.

âraïàdesamhà smino ñi hoti; kattari, pitari.


Divàdito. 180.

Divàdãhi nàmehi smino ñi hoti; divi, bhuvi ...Niccaü ñakàràgamo.


Rassàraï. 181.

Smimhi àro rasso hoti; kattari, nattari.



[SL Page 027] [\x  27/]     

Pitàdinamanatatvàdãnaü. 182.

Natatvàdivajjitànaü pitàdinamàro rasso hoti sabbàsu vibhattisu; pitaro,
pitaraü...Anatatvàdãnanti kiü? Nattàro. 

Yuvàdãnaü suhisvànaï. 183.

Suhisu yuvàdãnaü ànaï hoti; yuvànesu, yuvànehi.


Nonànesvà. 184.

Esu yuvàdinamà hoti; yuvàno, yuvànà, yuvàne.


Smàsminnaü nàne. 185.

Yuvàdãhi smàsminnaü nàne honti yathàkkama; yuvàno, yuvàne.


Yonaü none và. 186.

Yuvàdãhi yonaü none và honti yathàkkama; yuvàno, yuvàne...
Vàti-kiü? Yuve passa; noggahaõaü làsavatthaü.


Ito¤¤atthe pume. 187.

A¤¤apadatthe vattamànà ikàrantato nàmasmà yonaü nonevà honti yathàkkamaü pulliïge;
tomaraïkusapàõito, tomaraïkusapàõite...Vàtveva-tomaraïkusapàõayo; a¤¤attheti-kiü?
Pàõayo.


Ne smino kvaci. 188.

A¤¤apadatthe vattamànà ikàrantato nàmasmà smino ne hoti và kvaci; kata¤¤Šmhi ca
posamhi sãlavante ariyavuttite...Vàtveva-ariyavuttimhi; pumetvava-ariyavuttiyà.


Pumà. 189.

Pumasaddato smino yaü vuttaü taü và hoti; pumàne, pume.


Nàmhi. 190.

Pumassa nàmhi yaü vuttaü taü và hoti; pumànà, pumena.


Sumhà ca.191.

Pumassa sumhi yaü vuttaü taü à ca và hoti; pumànesu, pumesu, pumàsu.


Gassaü. 192.

Pumasaddato gassa aü và hoti; bho pumaü, bho puma, bho itthipumaü, bho itthipuma.


Sàssaüse vànaï. 193.

Sàsaddassa ànaï hoti aüse ge ca; sànaü, sànassa, bho sàna.


Vattahà sanannaü nonànaü. 194.

Vattahà sananhaü nonànaü honti yathàkkamaü; vattahàno vattahànànaü.


Brahmassu và. 195.

Brahmassu và hoti sanaüsu; brahmuno, brahmassa, brahmånaü, brahmànaü.


[SL Page 028] [\x  28/]     

Nàmhi. 196.

Brahmassu hoti nàmhi; brahmunà.


Pumakammathàmaddhànaü và sasmàsu ca. 197.

Pumàdãnamu hoti và sasmàsu nàmhi ca; pumuno, pumassa; pumunà, pumànà, pumunà,
pumànà; kammuno, kammassa; kammunà, kammasmà; kammunà, kammanà; thàmuno,
thàmassa; thàmunà, thàmasmà; thàmunà, thàmena; addhuno, addhassa; addhunà,
addhasmà; addhunà, addhanà.


Yuvàsassino. 198. 
Yuvà sassa và ino hoti; yucino, yuvassa.


Nottàtumà. 199.
Attàtumehi sassano hoti và; attano, attassa; àtumano, àtumassa.


Suhisu nak. 200.

Attaàtumànaü suhisu và nak hoti; attanesu. Attesu; àtumanesu, àtumesu; attanehi, attehi;
àtumanehi, àtumehi...Kathaü? Verinesåti-nak iti yogavibhàgà.


Samàssa nàbrahmà ca. 201.

Brahmaattaàtumehi ¤ca smàssa nà hoti; brahmunà, attanà, àtumanà.


Imetànamenàtvàdese dutiyàyaü. 202.

Imaetasaddànaü kathitànukathanavisaye dutiyàyamenàdeso hoti; imaü bhikkhuü
vinayamajjhàpaya; atho etaü dhammamajjhàpaya; ime bhikkhu vinayamajjhàpaya; atho ete
dhammamajjhàpaya; evametassa ca yojanãyaü.


Kissa ko sabbàsu. 203

Sabbàsu vibhattisu kissa ko hoti; ko, ke, kà, kàyo, kaü, kàni, keneccàdi.


Ki sasmiüsu vànitthiyaü. 204.

Anitthiyaü kissa kiü và hoti sasmiüsu; kissa, kassa, kismiü, kasmiü; anitthiyanti-kiü? Kassà,
kassaü.


Kimaüsisu saha napuüsake. 205.

Aüsisu saha tehi kiüsaddassa kiü hoti napuüsake; kiü, kiü...Napuüsaketi kiü? Ko, kaü.


Imassidaü và. 206.

Aüsisu saha tehi imassidaü hoti và napuüsake; imaü; idaü, imaü.


Amussàduü. 207.

Aüsisu saha tehi amussa aduü hoti và napuüsake; aduü, amuü; aduü, amuü.


Sumhàmhassàsmà. 208.

Amhassa asmà hoti và sumhi; bhattirasmàsu sà tava; vàtveva-amhesu.


[SL Page 029] [\x  29/]     
Namhi tivatunnamitthiyaü tissacatassà. 209.

Namhi nivatunnaü tissavatassà hontitthãyaü yathàkkamaü; tissantaü, catassantaü;
itthiyanti-kiü? Tiõõaü, catunnaü.


Tissovatasso yomhi savibhattãnà. 210.

Vibhantisahitànaü tivatunnaü yomhi tisso catassohontitthiyaü yathàkkamaü; tisso, catasso.


Tãõicattàri napuüsake. 211.

Yomhi savibhattãnaü nivatunnaü yathàkkamaü tãõi cattàri honti napuüsake; tãõi, cattàri.


Pume tayocattàro.212.

Yomhi savibhattãnaü tivatunnaü tayo cattàro honti yathàkkamakaü pulliïge; tayo, cattàro.


Caturo và catussa. 213

Catusaddassa savibhattissa yomhi caturo và hoti pulliïge; caturo janà saüvidhàya; kathaü?
Caturo nimitte nàddasàsinti-liïgavipallàsà.

Mayamasmàmhassa.214.

Yosvamhassa savibhattissa mayamasmà và honti yathàkkamaü, mayaü, asmà, amhe.


Naüsesvasmàkaümamaü. 215.

Naüsesvamhassa savibhattissa asmàkaü mamaü honti và yathàkkamaü; asmàkaü, amhàkaü,
mamaü, mama.


Simhahaü. 216.

Simhi ambhassa savibhattissa ahaü hoti; ahaü.


Tumhassa tuvaütvamamhi ca. 217.

Amhi simhi ca tumhassa savibhattissa tuvaü tvaü honti yathàkkamaü; tuvaü, tvaü.


Tayàtayãnaü tva và tassa. 218.

Tumhassa tayàtayãnaütakàrassa tva hoti và; kvayà, tayà; kvayi, tayi.


Smàmhi tvamhà. 219.

Smàmhi tumhassa savibhattissa tvamhà hoti và; pattà nissaüsayaü tvamhà...Vàtveva-tvayà.


Ntantunaü nto yomhi pañhame. 220.

Pañhame yomhi ntanatunaü savibhattãnaü ntoiccàdeso và hoti; gacchanto, gacchantà;
guõavanto, guõavantà.


[SL Page 030] [\x  30/]     

Taü namhi. 221.

Namhi ntantunaü savibhattãnaü taü và hoti; gacchataü, gacchantànaü; guõavataü,
guõavantànaü.


Totàtità sasmàsmiünàsu. 222.

Sàdisu ntanatunaü savibhattãnaü tàtàtità honti và ythàkaikamaü gacchato, gacchantassa;
guõavato, guõavantassa; gacchatà, gacchantamhà; guõavatà, guõavantamhà; gacchati,
gaccante;guõavati, guõavante; gacchatà, gacchantena; guõavatà. Guõavantena.


 àñàaüge. 223.

Ge pare ntantunaü savibhattinaü ñañàaüiccàdesà honti; bho gaccha, bho gacchà, bho
gacchaü; bho guõava, bho guõavà, bho guõavaü.


Yomhi dvannaü duvedve. 224.

Yomhi vissa savibhattissa duvedve honti pacceka; duve, dve.


Duvinnaü namhi và. 225.

Namhi vissa savibhattissa duvinnaü hoti và; duvinnaü. Dvinnaü.


Ràjassa ra¤¤aü. 226.

Namhi ràjassa savibhattissa ra¤¤aü hoti và; ra¤¤aü, ràjànaü.


Nàsmàsu ra¤¤à. 227.

Nàsmàsu ràjassa savibhattissa ra¤¤à hoti, ra¤¤à kataü, ra¤¤à nissañaü.


Ra¤¤ora¤¤assaràjino se. 228.
Se ràjassa savibhattissa ra¤¤o ra¤¤assa ràjino honti; ra¤¤o, ra¤¤assa, ràjino.


Smimhi ra¤¤eràjini. 229.

Smimhi ràjassa savibattissa ra¤¤eràjini honti; ra¤¤e, ràjini.


Samàse và. 230

Samàsavisaye ete àdesà ràjassa và honti; kàsira¤¤à, kàsiràjena; kàsira¤¤à, kàsiràjasmà;
kàsira¤¤o, kàsirajassa; kàsira¤¤e, kàsiràje.


Smimhi tumhàmhànaü tayimayi. 231.

Smimhi tumhaamhasaddànaü savibattãnaütayimayi honti yathàkkamaü; tayi, namayi


Amhi taümaütavaümamaü. 232.

Amhi tumha amhasaddànaü savibhattãnaütaü maü tavaü mamaü honti yathàkkamaü; taü,
namaü, tavaü, mamaü.


Nàsmàsu tayàmayà. 233.

Nàsmàsu tumhaamhasaddànaü savibhattãnaütayà mayà honti yathàkkamaü; tayà kataü,
mayà kataü; tayà nissañaü, mayà nissañaü.


[SL Page 031] [\x  31/]     

Tavamamatuyhaümayhaü se. 234. 
Se tumhaamhasaddànaü savibhattãnaü tavammatuyhaü mayhaü honti yathàkkakamaü; tava,
tuyhaü, mama, mayhaü.


ðàïàkaü namhi. 235.

Namhi tumhaamhasaddànaü savibhattãnaü ïaüïàkaü honti pacceka; tumhaü, tumhàkaü,
amhaü,amhàkaü...Yathàsaïkhyamatra na vijjate.


Dutiye yomhi và. 236.

Tumhaamhasaddànaü savibhattãnaü paccekaü ïaüïàkaü và honti yomhi dutiye; tumhaü,
tumhàkaü, tumhe; amhaü, amhàkaü, amhe.


Apàdàdo padatekavàkye. 237.

Idamadhãkataü meditabbaü; pajjatenenatthoti-padaü, syàdyantaü tyàdyanta¤ca;
padasamuho vàkyaü.


Yonaühisvapa¤camàha vono. 238.

Apa¤camiyà yonaühisvapàdàdo vattamànànaü padasmà paresaü ekavàkye ñhitànaü
tumhaamhasaddànaü savibhattãnaü vono honti và yathàkkamaü; tiññhatha vo, tiññhatha
tumhe; tiññhàma no, tiññhàma mayaü; passati vo, passati tumhe; passati no, passati amhe;
dãyate vo, dãyate tumhaü; dãyate no, dãyate amhaü; dhanaü vo, dhanaü tumhaü, dhanaü
no, dhanaü amhaü, kataü vo, kataü tumhehi; kataü no, kataü amhehi...Apa¤camyàti-kiü?
Nissañaü tumhehi, nissañaü amhehi; apàdàdotveva-"balaüca bhikkhåna manuppadinnaü
tumhehi pu¤¤aü pasutaü anappakaü" padatotveva. Tumhe tiññhatha;
ekavàkyetveva-devadatto tiññhati gàme, tumhe tiññhatha na gare;
savibhattãnanetvava-arahati dhammo tumhàdisànaü; arahati dhammo amhàdisànaü.


Teme nàse. 239.

Nàmhi se va apàdàdo vattamànànaü padasmà paresaü ekavàkye ñhitànaü
tumhaamhasaddànaü savibhattinaü teme và honti yathàkkamaü; kataü te, katà tayà;
kataüme, kataü mayà; dãyate te; dãyate tava; dãyate me, dãyate mama; dhanaü te, dhanaü
tava; dhanaü me, dhanaü mama.


Anvàdese. 240.

Kathitànukathanavisase tumhaamhasaddànamàdesà niccaü bhavanti punabbidhànà; gàmo
tumhaü pariggaho; atho janapado vo pariggaho.


Sapubbà pañhamantà và. 241.

Vijjamànapubbasmà pañhamantà paresaü tumhaamhasaddànamàdesà và honti càdesepi;
gàme paño tumhàkaü; atho nagare kambalo vo;


[SL Page 032.] [\x 32/]     

Atho nagare kamalo tumhàkaü; sapubbàti-kiü? Paño tumhàkaü; atho kamalo vo;
pañhamantàti-kiü? Paño nagare tumhàkaü; atho kamalo gàme vo.


Na cavàhàhevayoge. 242.

Vàdãhi yoge tumhaamhasaddànamàdesà na honti; gàmo tava ca pariggaho, mama ca
pariggaho; gàmo tavavà pariggaho, mamavà pariggaho; gàmo tavaha pariggaho; mamaha
pariggaho; gàmo tavàha pariggaho, mamàha pariggaho; gàmo taveva pariggaho, mameva
pariggaho; evaü sabbattha udàharitabbaü...Yogeti-kiü?Gàmo ca te pariggaho, nagara¤ca me
pariggaho.


Dassanatthenàlocane. 243.

Dassanatthesu àlovanavajjitesu payujjamànesu tumhaamahasaddànamà desà na honti; gàmo
tumhe amhe udadissàgato; gàmo amhe udadissàgato...Anàlocaneti-kiü? Gàmo vo àloveti,
gàmo no àloceti.


âmantaõaü pubbamasantaüva. 244.

âmantaõaü pubbamavijjamànaü viya hoti tumhaamhasaddànamàdesavisaye; devadatta tava
pariggaho...âmantaõanti-kiü? Kambalo te pariggaho; pubbanti-kiü? "Mayetaü
sabbamakkhàtaü tumhàkaü dvijapuïgavà" parassa hi avijjamànattà apàdàdoti-pañisedho na
siyà; ivàti-kiü? Savaõaü yathà siyà.


Na sàma¤¤avacanamekatthe. 245.

Samànàdhãkaraõe parato sàma¤¤avacanamàmantaõamasantaü viya na hoti; màõavaka
jañilaka te pariggaho...Parassàvijjamànantepi pubbaråpa mupàdàyàdeso hoti;
sàma¤¤avacananti-kiü? Devadatta màõavaka pariggaho; ekattheti-kiü? Devadatta
ya¤¤adatta tumhaü pariggaho.


Bahusu và. 246.

Bahusu vattamànamàmantaõaü sàma¤¤avacanamekatthe avijjamànaü viyavà na hoti;
bràhmaõa guõavanto, tumhàkaü pariggaho; bràhmaõa guõavanto vo pariggaho.

Iti moggallàyanavyàkaraõe vuttiyaü syàdikaõóo dutiyo.
---------


[SL Page 033.] [\x 33/]     

Syàdi syàdinekatthaü. 1.

Syàdyantaü syàdyantena sahekatthaü hotãti-idamadhikataü veditabbaü; so ca
bhinnatthànamekatthibhàvo samàsoti vuccate.


Asaükhyaü vibhattisampatatisamãpasàkalyàbhàvayathàpacchàyugapadatthe. 2.

Asaükhyaü syàdyantaü vibhattyàdãnamatthe vattamànaü syàdyantena sahe katthaü bhavati;
tatthavibhattyatthe tàva-itthãsu kathà pavattà adhãtthi...Sampatti dvidhà attasampatti
samiddhi ca-sampannaü brahmaü sabrahmaü, licchavãnaü; samiddhi bhikkhànaü
subhikkhaü...Samãpe-kumbhassa samãpamupakumbhaü...Sàkalye-satiõamajjhoharati;
sàggyadhãte...Abhàvo sambandhibhedà bahuvidho; tatra iddhàbhàve-vigatà iddhi
saddikànaü dussaddikaü; atthàbhàve-abhàvo makkhikànaü nimmakkhikaü;
atikkamàbhàve-atigatàni tiõàni nittiõaü; sampatàbhàve-atigataü lahupàpuraõaü
atilahupàpuraõaü; lahupà puraõassa nàyamupabhogakàloti attho...Yathàtthonekavidho;
tatra yoggatàyaü-anuråpaü suråpo vahati; vãcchàyaü-anvaddhamàsaü; atthànati
vattiyaü-yathàsatti; sadisatte-sadiso kikhiyà sakikhã; ànupubbiyaü-anujeññhaü;
pacchàdatthe-anurathaü; yugapadatthe-sacakkaü, nidhehi.


Yathà na tulye. 3.

Yathàsaddo tulyatthe vattamàno syàdyantena sahekattho na bhavati; yathà devadatto tathà
ya¤¤adatto.


Yàvàvadhàraõe.4.

Yàvasaddovadhàraõe vattamàno syàdyantena sahekattho bhavati; avadhàraõamettakatà
paricchedo; yàvàmattaü bràhmaõe àmantaya; yàvajãvaü...Avadhàraõeti-kiü, yàvadannaü
tàvabhuttaü nàvadhàrayàmi kittakaü mayà bhuttanti.


Payyapàbahitiropurepacchà và pa¤camyà. 5.

Pariàdayo pa¤camyantena sahekatthà honti và; paripabbataü vassi devo,
paripabbatà;apapabbataü vassã devo, apapabbatà; àpàñaliputtaü vassi devo, àpàñaliputtà;
bahagàmaü, bahigàmà; tiropabbataü, tiropabbatà; purebhattaü, purebhattà; pacchàbhattaü,
pacchàbhattà...Vetàdhikàro.


Samãpàyàmesvanu. 6.

Anusaddo sàmipye àyàme ca vattamàno syàdyantena sahekattho hoti và; anuvanamasani
gatà; anugaïgaü bàràõasã...Samãpàyàmesvãti-kiü, rukkhamanuvijjotate vijju.


[SL Page 034.] [\x 34/]     

Tiññhagvàdãni. 7.

Tiññhaguppabhutãni ekatthibhàvavisaye nipàtãyante; tiññhanti gàvo sasmiü kàle tiññhagu,
kàlo; vahaggu. Kàlo; àyatigavaü; baleyavaü; lutayavaü; låyamànayavamiccàdi...Vyàntotthe;
kesàkesã; daõóàdaõóã...Tathà velàppabhàvanatthopi; pàto nahànaü pàtanahànaü; sàyaü
nahànaü sàyanahànaü; pàtakàlaü sàyakàlaü; pàtameghaü; sàyameghaü; pàtamaggaü;
sàyamaggaü.


Oreparipañipàremajjheheóhåddhàdhonto và jaññhiyà. 8.

Oràdayo và saddà chaññhiyantena sahekatvà và honti; ekàrantantaü nipàtanato...Oregaïgaü;
uparisikharaü; pañisotaü; pàreyamunaü; majjhegaïgaü; heññhàpàsàdaü;; uddhagaïgaü;
adhogaïgaü; antopàsàdaü...Puna vàvidhànà gaïgàoramiccàdãpi honti.


Tannapuüsakaü. 9.

Yadetamatikkantamekatthaü tannapuüsakaliïgaü veditabbaü; tathà ceve dàhañaü; và kvaci
bahulàdhikàrà...Yathàparisaü, yathàparisàya; sakàya sakàya parisàyàti attho.


Amàdi. 10.

Amàdisyàdyantaü syàdyantena saha bahulamekatthaü hoti; gàmaü gato gàmagato muhuttaü
sukhaü muhuttasukhaü...Vuttiyevopapadasamàse-kumbhakàro; sapàko; tannavàyo;
varàharo...Ntamànaktavantåhi vàkya meva; dhammaü suõanto; dhammaü suõa màno;
odanaü bhuttavà.

Ra¤¤à hato ràjahato; asinà chinno asicchinno; pitusadiso; pitusamo; sukhasahagataü;
dadhinà upasittaü bhojanaü dadhibhojanaü; guëena misso odano
guëodano...Vuttipadenevopasittàdikriyàyàkhyàpanato natthàyuttatthatà.

Kvaci vuttiyevaka; urago, pàdapo...Kvaci vàkyameva; erasunà chinnavà; dassanena
pahàtabbà.

Buddhassa deyyaü buddhadeyyaü; yåpàya dàru yåpadàru; rajanàya doõi rajana doõã.
Idhana hoti-saüghassa dàtabbaü...Kathaü, etadattho etadattà etadatthanti-a¤¤apadatthe
bhavissati.

Savarehi bhayaü savarabhayaü; savarabhayaü; gàmaniggato, methunàpeto...Kvacã vutti
yeva; kammajaü; cittajaü...Idha na hoti-rukkhà patito,

Ra¤¤o puriso ràjapuriso...Bahulàdhikàrà ntamànaniddhàriyapåraõa bhàvatittatthehi na hoti;
mamànukubbaü; mamànukurumàno; gunnaü kaõhà sampannakãratamà; sissànaü pa¤camo;
pañassa sukkatà...Kvaci hoteva; vattamànasàmãpyaü...Kathaü, bràhmaõassa sukkà
dantàti-sàpekkhatàya na hoti...Idha pana hoteva candanagandho; nadãghoso;


[SL Page 035.] [\x 35/]     

Ka¤¤àråpaü; kàyasamaesso; phalarasoti...Phalànaü titto; phalàna màsito; phalànaü suhito;
bràhmaõassa uccaü gehanti; sàpekkhatàya na hoti...Ra¤¤o pàñaliputtakassa dhana
nti-dhanasambandhe chaññhãti pàñaliputtakena samandhàbhàvà na hessati. Ra¤¤o go ca
asso ca puriso càti bhinnatthatàya vàkyameva...Ra¤¤o gavàssapurisà ràja gavàssapurisàti
vutti hotevekatthibhàve...Dàne soõóo dànasoõóo; dhammarato; dànàhirato...Kvaci
vuttiyeva kucchasayo thalaññho païkajaü; saroruhaü...Idha na hoti bhojane matta¤¤Štà,
indriyesu guttadvàratà; àsane nisinno; àsane nisãditabbaü.


Visesanamekatthena. 11.

Visesanaü syàdyantaü visessena syàdyantena samànàdhikaraõena sahekatthaü hoti; nãla¤ca
taü uppala¤ceti nãluppalaü; chinnaca taü paruëha¤ceti chittaparuëhaü satthãva satthã, satthã
va sà sàmà ceti satthisàmà; sãhova sãho, muni caso sãho càti munisãho; sãlameva dhanaü
sãladhanaü...Kvaci vàkyameva puõõo mattàniputto; citto gahapati...Kvaci vuttiyeva;
kaõhasappo; lohitasàli...Visesananti-kiü, tacchako sappo...Ekattheneti-kiü, kàlamhà
a¤¤o...Kathaü, pattajãviko; àpannajãviko...Màsajàtoti-a¤¤apadatthe bhavakissati.


Na¤. 12.

Na¤ivcetaü syàdyantaü syàdyattena sahekatthaü hoti na bràhmaõo
abràhmaõo...Bahulàdhikàrato asamatthatthehipi kehicihoti; apunageyyà, gàthà...Anokàsaü
kàretvà; amålà målaü gantvà...äsakaëàro ãsapiïgaloti-syàdisyàdineti samàso; vàkyameva
vàtippasaïgà bhàvà.


Kupàdayo niccamasyàdividhimhi. 13.

Kusaddo pàdayo ca syàdyantena sahekatthà honti naniccaü syàdividhi
visayato¤¤attha;kucchito bràhmaõo kubràhmaõe; ãsakaü uõhaü kaduõhaü; panàyako;
abhiseko; pakaritvà; pakataü; duppuriso, dukkataü; supuriso; sukataü; ahitthuta; atitthutaü;
àkaëàro; àbaddho...Pàdayo gatàdyatthe pañhamàya; pagato àcariyo pàcariyo;
pantevàsi...Accàdayo kattàdyatthe dutiyàya; atikkanto ma¤camatima¤co; atimàlo...Avàdayo
kuññhàdyatve tatiyàya; avakuññhaü kokilàya vanamavakokilaü; avamayuraü...Pariyàdayo
gilànàdyatthe catutthiyà; parigilàno jjheno...Nyàdayo kantàdyatthe pa¤camiyà; nikkhanto
kosamiyà nikkosami...Asyàdividhimhãti kiü, rukkhampativijjotate,


Cã kriyatthehi. 14.

Cãppaccayanto kriyatthehi syàdyantehi sahekattho hoti; malinãkarãya.


[SL Page 036] [\x  36/]     

Bhusanàdarànàdaresvalaüsàsà. 15.

Bhusanàdisvatthesvalamàdayo saddà kriyatthehi syàdyantehi sahekatthà honti;
alaükarãya;sakkacca; asakkacca...Bhusanàdãsuti-kiü, alaübhutvà gato; sakkatvà gato;
asakkatvà gato; pariyantaü sobhanama sobhananti attho.


A¤¤e ca. 16.

A¤¤e ca saddà kriyatthehi syàdyantehi saha bahulamekatthà bhavanti; purobhåya;
tirobhåya; tirokarãya; urasikarãya; manasikarãya; majjhekarãya; tuõhãbhåya.


Vàneka¤¤atthe.17.

Anekaü syàdyantama¤¤assa padassatthe ekatthaü và hoti; bahåni dhanàni yassa so
bahudhano; lambà kaõõa yassa so lambakaõõo; vajiraü pàõimhi yassa so vajirapàõi;
mattàbahavo mataïgà ettha mattabahumàtaïgaü, vanaü; àruëho vànaro yaü rukkhaü so
àruëhavànaro; jitàni indriyàni yena so jitindriyo; dinnaü bhojanaü yassa so dinnabhojano;
apa gataü kàlakaü yasmà pañà soyamapagatakàlako; upagatà dasa yesaü ata upadasà;
àsannadasà; adåradasà; adhikadasà; tayo dasaparimàõamesaü tidasaü...Kathaü, dasasaddo
saükhyàne vattate parimàõasaddasannidhànà, yathà-pa¤caparimàõamesaü pa¤cakà
sakuõati; dve và tayo và parimàõamesaü dvattayo; vàsaddatthe và-dve vàtayo và
dvattayo...Dakkhiõassà ca pubbassà ca disàya yadantaràëaü dakkhiõapubbà, disà; dakkhiõa
ca sà pubbà càti và; saha puttenàgato saputto; salomako, vijjamànalomakoti attho; evaü
sapakkhako; atthikhãrà, bràhmaõãti-atthisaddo vijjamànatthe nipàto...Kvacã gatatthatàya
padantarànamappayogo;kaõñhaññhà kàëà assa kaõñhekàëo; mbaññhamukhamiva *
mukhamassa oññhamukho; kesasaïghà to cåëà assa kesacåëo; suvaõõavikàro alaïkàro assa
suvaõõàlaïkàro; papatitaü paõõamassappatitapaõõo, papaõõo; avijjamànà yuttà assa
avijjamànaputto; na santi puttà assa aputto...Kvaci na hoti pa¤cabhuttavanto, assa bhàtuno
putto assa atthãti bahulàdhikàrato.


Tattha gehatvà tena paharitvà yuddhe saråpaü. 18.

Sattamyantaü tatiyanta¤ca saråpamanekaü tattha gahetvà tena paharitvà
yuddhe¤¤apadatthe ekatthaü và hoti; kesesu ca kesesu ca gahetvà yuddhampavattaü
kesàkesã; daõóehi ca daõóehi ca paharitvà yuddhamapavattaü daõóà daõóã,
muññhàmuññhã "cã vãtihàre" ti cã samàsanto "cismi" ntyàkàro...Tattha teneti-kiü, kàsa¤ca
kàsa¤ca gahetvà yuddhaü pavattaü; gahetvà paharitvàti-kiü, rathe ca rathe ca ñhatvà
yuddhaü pavattaü; yuddheti-kiü, hatthe ca hatthe ca gahetvà saükhyaü pavattaü;
saråpanti-kiü, daõóehi ca musalehi ca paharitvà yuddhaü pavattaü.
---------------------------------------
* Oññhamukhaliva, oññhova mukhamassa.


[SL Page 037] [\x  37/]     

Catthe. 19.

Anekaü syàdyantaü catthe ekatthaü và bhavati...Samuccayonvàcayo itarãtarayogo sàmàhàro
ca casaddatthà; tattha samuccayànvàcayesu ne katathibhàvo sambhavati-tesu hi samuccayo
a¤¤ama¤¤anirapekkhàna mattappadhànànaü katthavi kriyàvisese cãyamànatà-yathà-dhaveca
khadire ca palàse ca chindàti; anvàvayo ca yattheko padhànabhàvena vidhãyate aparo ca
guõabhàvena-yathà-bhikkhaü cara gàvocànayeti...Itaradvayetu sambhavati; tesu hi
a¤¤ama¤¤assàpekkhànamavayavabhedànugato itarãtarayo
go-yathà-sàriputtamoggallànàti-assàvayavappadhànantà bahuvacana meva;
a¤¤ama¤¤asàpekkhànameva tirohitàvayavabhedo samudàyappadhàno
samàhàro-yathà-chantupàkahananti-assa pana samudàyappadhànattà ekavacanameva; te ca
samàhàrãtarãtarayogà bahulaü vidhànà niyatavisayàyeva honti, tatràyaü visayavibhàgo
niruntipiñakàgato.

Pàõituriyayoggasenaïgànaü; niccaverinaü; saükhyàparimàõasa¤¤ànaü; khuddajantukànaü;
pavanacaõóàlànaü; caraõasàdhàraõanaü; ekajjhàyanapàvacanànaü; liïgavisesàna;
vividhaviruddhànaü; disànaü; nadãna¤ca; niccaü samàhàre katthaü bhavati.

Tiõarukkhapasusakuõadhanadha¤¤avya¤janajanapadànaü và a¤¤esamitarãtarayogova.

Pàõyaïgànaü...Cakkhusotaü; mukhanàsikaü; hanugãvaü; chavimaüsalohitaü; nàmaråpaü;
jaràmaraõaü...Turiyaïgànaü...Alasatàlambaraü; murarajagomukhaü; saükhadeõóimaü;
maddavikapàõavikaü; gãtavàditaü; sammatàlaü...Yoggaïgànaü...Phàlapàcanaü;
yuganaïgalaü...Senaïgànaü...Asisattitomarapiõóà; asicammaü; dhanukalàpaü;
paharaõavaraõaü...Niccaverãnaü...Ahinakulaü; biëàlamåsikaü; kàkolukaü;
nàgasupaõõaü...Saïakhyàparimàõasaü ¤ànaü...Ekakadukaü; dukatikaü;
tikacatukkapa¤cakaü; dasadedàdasakaü...Khuddajantukànaü...Kãñapañaïgaü;
kunthakipillikaü; óaüsamakasaü; makkhikaki
pillikaü...Pacanacaõóàlànaü...Orabbhikasåkarikaü;
sàkuntikamàgavikaü...Sapàkacaõóàlànaü...Venarathakàraü;
pukkusachavaóàhakaüja...Caraõasàdhàraõanaü...Atisabhàradvàjaü; kañhakàlàpaü;*
sãlapa¤¤àõaü; samathavipassanaü;
vijjàcaraõaü...Ekajjhàyanapàvacanànaü...Dãghamajjhimaü, ekuttarasaüyuttakaü;;
khandhakavibhàgaü...Liïgavisesànaü...Itthipumaü;
dàsidàsaü;cãvarapiõaõóapàtasenàsanagilànapaccayabhesajjaparikkhàraü;
tiõakaññhàsàkhapalàsaü; "làbhã hoti
vivarapinóapàtasenàsanagilànapaccayabhesajjaparikkhàràna" ntipi
dissati...Vividaviruddhànaü...Kusalàkusalaü; sàvajjàna vajjaü; hãnappaõitaü; kaõhasukkaü;
chekapàpakaü; adharuttaraü...Disànaü...Pubbàparaü; dakkhiõuttaraü; pubbadakkhiõaü;
pubbuttaraü; aparadakkhiõaü; aparuttaraü...Nadãnaü...Gaïgàyamunàmabhãsarabhu.
---------------------------------------
* Kaññhakalàpaü.


[SL Page 038] [\x  38/]     

Tiõavisesànaü...Kàsakusaü. Kàsakusà; usãrabãraõaü, asirabãraõa; mu¤jababbajaü,
mu¤jababbajà...Rukkhavisesànaü...Khadirapalàsaü, khadirapalàsà; dhavàssakaõõaü,
dhavàssakaõõà; pakilakkhanigrodhaü, pilakkhanigrodhà; assatthakapitthanaü,
assatthakapitthanà, sàkasàlaü * sàkasàlà...Pasuvisesànaü...Gajagavajaü, gajagavajà gomahisa,
gomahisà; eõeyyagomahasaü, eõeyyagomahisà; eõeyyavaràhaü. Eõeyyavaràhà; ajeëakaü,
ajeëakà, kukkuñasåkaraü, kukkuñasåkarà;+ hatthigavàssavalavaü, hatthigavàssava
lavà...Sakuõavisesànaü...Haüsabalàkaü, haüsabalàkà, kàraóavavakkavakàkaü,
kàraóavacakkavàkà; bakabalàkaü, bakabalàkà...Dhanànaü...Hira¤¤asuvaõõaü,
hira¤¤asuvaõõà; maõisaükhamuttàveëuriyaü, maõisaü bamuttàveëuriyà;
jàtaråparajataü,jàtaråparajatà...Dha¤¤ànaü...Sàliyavakaü, sàliyavakà; tilamuggamàsaü,
tilamuggamàsà; nipphàvakulatthaü, nipphavakulatthà...Bya¤janànaü...Sàkasuvaü, sàkasuvà;
gabyamàhisaü. Gabyamàhisà; eõeyyavàràhaü, eõeyayavàràhà; migamàyåraü;
migamàyårà...Janapadànaü...Kàsikosalaü. Kàsikosalà, vajjimallaü.Vajjimallà, cetivãsaü,
cetivãsà; macchasårasenaü maccasårasenà; kurupa¤càlaü.Kurupa¤càlà.

Itarãtarayogo-yathà-candimasuriyà; samaõabràhmaõa, màtàpitaro; iccàdi...Etasmiü
ekatathãbhàvakaõóe yaü vuttaü pubbaü nipatti kamàtikkame payojanàbhàvà...Kvaci paro;
kvaci vipallàsopi hoti bahulàdhikàrato...Dattànaü ràjà ràjadanto...Katthaci
kamampaccànàdarà pubbakàlassàpi paranipàto...Littavàsito; naggamusito; sittasammaññho;
bhaññhalu¤cito...Catthe yadekatthaü tattha keci pubbapadaü bahudhà niyamenti tadiha
vyahicàradassanà na vuttanti daññhabbaü.


Samàhàre napuüsakaü. 20.

Catthe samàhàre yadekatthaü tannapuüsakaliïgambhavati; tathà cevodàhañaüja...Kattavi na
hoti sabhàparisàyàti ¤àpakà; àdhipaccaparivàro; chanda pàrisuddhi; pañisandhippavattiyaü.


Saükhyàdi. 21.

Ekatthe samàhàre saükhyàdi napuüsakaliïgambhavati; pa¤cagavaü;
catuppathaü...Samàhàressekattà ekavacanameva hoti; samàhàretveva-pa¤cakàpàlopåvo;
tiputto.


Kvacekatta¤ca chaññhçyà. 22.

Chñhiyekatthe kvaci napuüsakattaü hotekatta¤ca; salabhànaü chàyà salabhacchàyaü; evaü
sakuntànaüchàyà, sakuntacchàyaü; pàsadacchàyaü; pàsàdacchàyaü; gharacchàyaü;
gharaccàyà...Amanussà sabhàya sapuüsakekattambhavati. Brahmasabhaü; devasabhaü;
indasabhaü; yakkhasabhaü; sarabhasabhaü...Manussasabhàyaü, khattiyasabhà; ràjasabhà
iccevamàdi...Kvacãti kiü, ràjapuriso.
---------------------------------------
* Sakasàlaü.
+ Kukakurasåkaraü, kukkurasåkarà.
 Kvaci pala.


[SL Page 039] [\x  39/]     

Syàdisu rasso. 23.

Napuüsake vattamànassa rasso hoti syàdisu; salabhacchàyaü...Syàdisåti-kiü, salabhacchàye.

Ghapassàntassàppadhànassa. 24.

Antabhutassàppadhànassa ghapassa syàdisu rasso hoti; bahumàlo, poso; nikkosambi;
ativàmoru...Antassàti-kiü, ràjà ka¤¤àpiyo; appadhànassàti-kiü, kumàrã brahmabandhå.


Gossu. 25.

Antabhutassàppadhànassa gossa syàdisu uhoti; cittagu...Appadhànassàtveva-sugo;
antassàtveva-gokulaü.


Itthiyamatvà. 26.

Itthiyaü vattamànato akàrantato nàmasmà àppaccayo hoti; dhammadinnà.


Nadàdito ïã. 27.

Nadàdãhi itthiyaü ïãppaccayo hoti; nadãmahã kumàrã taruõã vàruõã gotamã.

Goto và

Gàvã, go; àkatigaõeyaü...ðakàro"ntanatunaü ïãmhã to và" ti visesanattho.


Yakkhàditthinã ca. 28.

Yakkhàdito itthiyaminã hoti ïã ca; yakkhinã, yakkhã; nàginã, nàgã; sãhinã, sãhã.


âràmikàdãhi. 29.

âràmikàdito inã hotã hotitthiyaü; àràmikinã; anantaràyikinã; ràjinã.

Sa¤¤àyaü mànuso.
Mànusinã; a¤¤atra mànusã.


Yuvaõõehi nã. 30.

Itthiyamãvaõaõuvaõõantehi nã hoti bahulaü; sadà payatapàõinã; daõóinã; bhikkhunã;
khattabandhunã; paracittavidunã...Màtuàdito kasmà na hoti? Itthippaccayaü vinàpi
itthattàbhidhànato.


Katimhतatthe. 31.

Ktimhतattheyeva itthiyaü nã hoti bahulaü; sàhaü ahiüsàratinã; tassà muññhassatiniyà; sà
vacchagiddhinã...A¤¤attheti-kiü, dhammaratã.


Gharaõyàdayo. 32.

Gharaõippabhutayo nãppaccayantà sàdhavo bhavanti; gharaõã; pokkharaõi; ãssattaü
nipàtanà.

âcariyà và yalopo ca; àcarinã; àcariyà.


[SL Page 040] [\x  40/]     

Màtulàditvàni bhariyàyaü. 33.

Màtulàdito bhariyàyamànã hoti; màtulànã; vàruõã; gahapatànã; àcariyànã.

Abhariyàyaü khantiyà và; khantiyànã; khantiyà...Nadàdipàñhà bhariyàyantu khantiyi.


Upamàsaühitasahitasa¤¤atasahasaphavàmalakkhaõàditurutu. 34.

ærusaddà upamànàdipubbà itthiyamå hoti; karabhorå; saühitorå; sahitorå; sa¤¤atorå; sahorå;
saphorå; vàmorå; lakkhaõerå...æti-yogavibhàgà å; brahmabandhå.


Yuvà tã. 35.

Yuvasaddato tã hotitthiyaü; yuvatã.


Ntantånaü ïãmhi to và. 36.

ðãmhintanatunaü to và hoti; gacchatã, gacchantã; sãlavatã; sãlavanti


Bhavato bhoto. 37.

ðãmhi bhavato bhotàdesohoti và; bhotã; bhavantã.


Gossàvaï. 38.

Gosaddassa ïãmhàvaï hoti; gàvã.


Puthussa pathavaputhavà. 39.

ðãmhã puthussa pathavaputhavà honti; pathavã; puthavã... he; pañhavã.


Samàsantva. 40.

Samàsanto aiti vàdhikarãyati.


Pàpàdãhi bhumiyà. 41.
Pàpàdãhi parà yà bhumi tassà samàsanto a hoti; pàpabhumaü; jàtibhumaü.


Saükhyàhi. 42.

Saükhyàhi parà yà bhumi tassà samàsanto a hoti; dvibhåmaü; tibhumaü.


Nadigodàvarãnaü. 43.

Saükhyàhi paràsaü nadãgodàvarãnaü samàsanto a hoti; pa¤canadaü; satta godàvaraü.


Asaükhyohi càïgulyàna¤¤àsaükhyatthesu. 44.

Asaükhyahi saükhyàhi ca parà aïgulyà samàsanto ahoti no ce a¤¤à padattho asaükhyatthe
ca samàso vattate; niggatamaïgulãhi niraïgulaü; accaïgulaü; dve aïguliyo samàhañà
dvaïgulaü...Ana¤¤àsaükhyatthesåti-kiü, pa¤caïgulãhattho; kathaü, dve aïgulã mànamassàti.
Dvaïgulanti-nàtra samàso ¤¤apadatthe vihito mattàdãnaü lope kate tattha vattate;
aïgulasaddo và pamàõavàcãsaddantaraü...Yathà-yenaïgulappamàõena aïgulànaü sataü
puõõaü catuddasa và aïgulànãti.



[SL Page 041] [\x  41/]     

Dãghàhovassekadesehi ca rattyà. 45.

Dãghàdãhi asaükhyehi saükhyàhi ca parasmà rattiyà samàsanto a hoti; dãgharattaü;
ahorattaü; vassàrattaü; pubbarattaü; apararattaü; aóóharattaü; atikkanto rattiü atiratto; dve
rattã samàhañà dvãrattaü...Và kvaci bahulàdhikàrà-ekarattaü; ekaratti...Ana¤¤àsaükhyatthesu
tveva-dãgharatti, hemanto; uparatti...Kvaci hoteva bahulaü vidhànà; yathàrattaü.


Gotvacatthe càlope. 46.

Gosaddà alopavisayà samàsanto a hoti na ve catthe samàso a¤¤apadatthe asaükhyatthe ca;
ràjagavo; paramagavo; pa¤cagavadhano; dasagavaü...Alopeti-kiü, pa¤cahi gohi kãto
pa¤cagu; acattheti-kiü, ajassagàvo...Ana¤¤àsaükhyatthesutveva-cittagu; upagu.


Rattindivadàragavacaturassà. 47.

Ete saddà aantà nipaccante; ratto ca davà ca rattindivaü; ratti ca divà ca rattindivaü; dàrà ca
gàvo ca dàragavaü; catasso assiyo assa caturasso.


âyàmenugavaü. 48.

Anugavanti nipaccate àyàme gamyamàne; anugavaü, sakañaü...âyàmeti-kiü, gunnaü pacchà
anugu.


Akkhismतatthe. 49.

Akkhismà samasanto a hoti a¤¤atthe ce samàso; visàlakkho.


Dàrumhyaïgulyà. 50.

Aïgulantà a¤¤apadatthe dàrumhi samàsanto a hoti; dvaïgulaü, dàru;
pa¤caügulaü...Aïgulisadisàvayavaü dha¤¤àdãnaü dvikkhepakaü dàråti vuccate...Pamàõe tu
pubbe viya saddhaü; sakharàjasaddà akàrantàva, sissopi na dissati...Gàõóãvadhanvàti
pakatantarena siddhaü.


Dvã vãtihàre. 51.

Kriyàvyatihàre gamyamàne a¤¤apadatthe vattamànato cã hoti; kesàkesã;
daõóàdaõóã...Cakàro cisminti visesanattho; sugandhã duggandhãti-payogo na dissate.


Latvitthãyåhi ko. 52.

Latuppaccayantehi itthãyamãkàrukàrantehi ca bahulaü kappaccayo hoti a¤¤apadatthe;
bahukattuko; bahukumàriko; bahubrahmabandhuko; bahulantveva-subbhå.


Vतato. 53.

A¤¤ehi a¤¤apadatthe ko và bahulaü hoti; bahumàlako; bahumàlo.


[SL Page 042] [\x  42/]     

Uttarapade. 54

Etamadhikataü veditabbaü.


Imassidaü. 55.

Uttarapade parato imassa idaü hoti; idamaññhità; idappacavayà; niggakahãtalopo passaca
dvãbhàvo.


Puü pumassa và. 56.

Pumassa puü hotuntarapade vibhàsà; pulliïgaü; puüliïgaü.


 antantånaü.57.

Esaü ña hotuttarapade kvaci và; bhavampatiññhà mayaü; bhagavammålakà no
dhammà...Bahulàdhikàrà taràdisu ca; pageva mahattarã; ratta¤¤Šmahattaü

A. 58.

Esaü a hotuntarapade; guõavantapatiññhosmi.


Manàdyàpàdãnamo maye ca. 59.

Manàdãnamàpàdãnaü ca o hotuttarapade maye va; manoseññhà; manomayà;
rajojallaü;rajomayaü; apogataü; apomayaü; anuyanti dãsodisaü.


Parassa saükhyàsu. 60.

Saükhyàsutatarapadesu parassa o hoti; parosataü; parosahassaü...Saükhyàsåti-kiü,
paradattupajãvino.


Jane puthassu. 61.

Jane uttarapade puthassa uhoti; ariyehi puthagevàyaü janoti puthujjano.


So chassàhàyatanevà. 62.

Ahe àyatane vuttarapade chassa so và hoti; sàhaü;chàhaü; saëàyatanaü; jaëàyatanaü.


Latupitàdãnamàraïaraï. 63.

Latuppaccayantànaü pitàdãna¤ca yathàkkamamàraïaraï và hontuttarapade; sattàradassanaü;
kattàranaddoso; màtarapitaro...Vàtveva-satthudassanaü; màtàpitaro.


Vijjàyonisambandhànamà tatra catthe. 64.

Latupitàdãnaü vijjàsambandhãnaü yonisambandhãnaü ca tesveva latupitàdisu
vijjàyonisambandhisuttarapadesu catthavisaye à hoti;
hotàpotàro;màtàpitaro...Latupitàdãnantveva-puttabhàtaro; tatreti-kiü, pitu pitàmahà;
cattheti-kiü, màtubhàtà; vijjàyonisambandhànanti-kiü, dàtu bhattàro.


Putte. 65.

Putte uttarapade catthavisaye latupitàdãnaü vijjàyonisambandhànamà hoti; pitàputtà;
màtàputtà.


[SL Page 043] [\x  43/]     

Cismiü. 66.

Cãppaccayante uttarapade à hoti; kesàkesã; muññhàmuññhã.


Itthiyamhàsitapumitthi pumevekatthe. 67.

Itthiyaü vattamàne ekatthe samànàdhikaraõe uttarapàde pàre bhàsita pumà itthã pumeva
hotã; kumàrabhariyo; dãghajaüïghà; yuvajàyo...Itthiyanti-kiü, kalyàõã padhànameyaü
kalyàõippadhànà; bhàsitapumeti-kiü,ka¤¤àbhariyo; itthãti-kiü, gàmaõikulaü diññhã assa
gàmaõidiññhi; ekattheti-kiü, kalyàõiyà màtà kalyàõimàtà.


Kvavippaccaye. 68.

Bhàsitapumãtthã paccaye kvaci pumeva hoti; vyattatarà; vyattatamà.


Sabbàdayo vuttimatte. 69.

Itthivàcakà sabbàdayo vuttimatte pumeva honti; tassà mukhaü tamamukhaü; tassaü tatra;
tàya tato; tassaü velàyaü tadà.


Jàyàya jayaü patimhi. 70.

Patimhi pare jàyàya jayaü hoti; jayampati...Jànipatãti-pakatantarena siddhaü; tathà dampatã
jampatãti.


Sa¤¤àyamudyedakassa. 71.

Sa¤¤àyamudakassuttarapade udàdeso hoti; udadhi; udapànaü.


Kumbhàdisu và. 72.

Kumbhàdisuttarapadesu udakassa udàdeso và hoti; udakumbho, udakakumbho; udapatto,
udakapatto; udabindu...âkatigaõeyaü.


Sotàdisu lopo. 73.

Sotàdisuttarapadesu udakassa ussa lopo hoti; dakasotaü; dakarakkhaso.


 à na¤¤assa. 74.

Uttarapade na¤saddassa ña hoti; abràhmaõe...¥akàro kiü, kevalassa mà hotu; pàmanaputto.


An sare. 75.

Saràdouttarapade na¤saddassa an hoti; anakkhàtaü.


Nakhàdayo. 76.

Nakhàdayo saddà anantañàdesà nipaccante; nàssa khamatthiti nakho;
akhama¤¤aü...Sa¤¤àsaddesu ca nipphattimattaü yathàkatha¤ci kattabbaü.

Nàssa kulamatthãti nakulo; akulama¤¤aü; nakha nakula napuüsaka nakkhatta nàka
evamàdi.


[SL Page 044] [\x  44/]     

Nago vàppàõini. 77.

Nagaiccappàõini và nipaccate; nagà, rukkhà; nagà,pabbatà; agà, rukkhà; agà,
pabbatà...Appàõinãti-kiü, ago navasalo sãtena.


Sahassa so¤¤atthe. 78.

A¤¤apadatthavuttimhi samàse uttarapade pare sahassa so và hoti; saputto, sahaputto;
a¤¤attheti-kiü, saha katvà saha yujjhitvà.


Sa¤¤àyaü. 79.

Sahasasuttarapade so hoti sa¤¤àyaü; sàssatthaü; sapalàsaü.


Apaccakkhe. 80.

Apaccakkhe gamyamàne sahassa so hotuttarapade; sàggi, kapoto; sapisàvà, vàtamaõóalikà.


Akàle sakatthe. 81.

Sakatthappadhànassa sahasaddassa akàle uttarapade so hoti; sampannaü brahmaü
sabrahmaü; sacakkaü nidhehi, sadhuraü...Akàleti-kiü, sahapubbaõhaü; sahàparaõhaü.


Ganthàntàdhikye. 82.

Ganthànte àdhikye ca vattamànassa sahassa so hotuttarapade; sakalaü jetimadhãte;
samuhuttaü...Kàlattho àrambho; àdhikye-sadoõakhàrã; samàsako kahàpaõe;
niccatthoyamàramho.


Samànassa pakkhàdãsu và. 83.

Pakkhàdisuttarapadesu samànassa sa hoti và; sapakkho, samànapakkho; sajoti,
samànajoti...Pakkhàdisåti-kiü, samànasãlo; pakkha joti janapada ratti pattinã pattã nàbhi
bandhu brahmacàri nàma gotta råpa ñhàna vaõõavayo vacana dhamma jàtiya ghacca.


Udare iye. 84.

Udare iye pare parato samànassa so navà hoti; sodariyo; samànodariyo...Iyeti-kiü,
samànodaratà.


Rãrikkhakesu. 85.

Etesu samànassa so hoti; sarã; sarikkho; sariso.


Sabbàdãnamà. 86.

Rãrikkhakesu sabbàdãnamà hoti; yàdi; yàdikkho; yàdisoya.


Ntakimamànaü ñàkiñi. 87.

Rãrikkhakesu ntasaddakiüsaddaimasaddànaü ñàkãñã honti yathàkkamaü; bhavàdã;
bhavàdikkho; bhavàdiso; kãdã; kãdikkho, kãdiso; ãdã, ãdikkho; ãdiso.


[SL Page 045] [\x  45/]     

Tumhàmhànaü tàmekasmiü. 88.

Rãrikkhakesu tumhàmhànaü tàmà hontekasmiü yathàkkamaü; tàdã, tàdakkho, tàdiso;màdã;
màdikko, màdiso...Ekasminti-kiü, tumhàdã; amhàdã; tumhàdikkho; amhàdikkho; tumhàdiso;
amhàdiso.


Taümama¤¤atu. 89.

Rãrikkhakantato¤¤asmiü uttarapade tumhàmhànamekasmiü taümaü honti yathàkkamaü;
tandãpà; mandãpà; taüsaraõà; maüsaraõà...Tayyogo mayyo goti-bindulopo.


Vetasseñ. 90.

Rãrikkhakesvetasseñ và hoti; edã, etàdã; edikko, etàdikkho; ediso, etàdiso.


Vidhàdisu dvissa du. 91.

Dvissa du hoti vidhàdisu; duvidho; dupaññaü; evamàdi.


Di guõàdisu. 92.

Guõadisu dvissa di hoti; diguõaü; dirattaü; digu; evamàdi.


Tãsva. 93.

Tãsu dvissa a hoti; mattikkhattuü; dvattipattapurà.

â saükhyàyàsatàdona¤¤atthe. 94.

Saükhyàyamuttarapade dvissa à hotasatàdona¤¤atthe;dvàdasa; dvàvãsati; dvattiüsa;
saükhyàyanti-kiü, dirattaü; asatàdoti-kiü, dvisataü; ïavisahassaü; ana¤¤attheti-kiü, dvidasà.


Tisse. 95.

Saükhyàyamuttarapade tissa e hotasatàdona¤¤atthe; terasa; tevãsa;
tettiüsa...Saükhyàyantveva-tirattaü; asatàdotveva-tisataü; ana¤¤atthetveva-ticatukà.


Cattàëisàdo và. 96.

Tisse và hoti cattàëãsàdo; tevattàëãsa, ticattàëãsa; tepa¤¤àsa; tipa¤¤àsa; tesaññhç, tisaññhi;
tesattati, tisattati; teasãti, tiyàsãti; tenavuti, tinavuti...Asatàdotveva-tisataü.


Dvissà ca. 97.

Asatàdona¤¤atthe cattàëãsàdo dvisse và hoti à ca; dvecattàëãsaü, dvàcattàëãsaü,
dvicattàëãsaü; dvepa¤¤àsaü, dvàpa¤¤àsaü, dvipa¤¤àsaü; iccàdi.


Bàcattàëisàdo. 98.

Dvissa bà và hotacattàëãsàdona¤¤atthe; bàrasa, dvàdasa; bàvãsati, dvàvãsati; battiüsa,
dvattiüsa...Acattàëãsàdoti-kiü, dvicattàëãsa.


[SL Page 046] [\x  46/]     

Vãsatidasesu pacassa paõõupantà. 99.

Vãsatidasesu paresu pa¤cassa paõõupattà honti và yathàkkamaü; paõõuvãsati,pa¤cavãsati;
pannarasa; pa¤cadasa.


Catussa cucodase. 100.

Catussa cuco honti và dasasadde pare; cuddasa, coddasa, catuddasa.


Chassa so. 101.

Chassa so iccayamàdeso hoti dasasadde pare; soëasa.


Ekaññhànamà. 102.

Ekaaññhànaü à hoti dase pare; ekàdasa; aññhàrasa.


Ra saükhyàto và. 103.

Saükhyàto parassa dasassa ra hoti vibhàsà; ekàrasa, ekàdasa; bàrasa, dvàdasa; paõõarasa,
pa¤cadasa; sattarasa, sattadasa; aññhàrasa, aññhàdasa...Pannabàdesesu niccaü idha na hoti;
catuddasa.


Chatãhi va. 104.

Chatãhi parassa dasassa ëo hoti ro ca; soëasa; sorasa; teëasa; terasa.


Catutthatatiyànamaóóhuóóhatiyà. 105.

Aóóhà paresaü catutthatatiyànaü uóóhatiyà honti yathàkkamaü; aóóhena catuttho
aóóhuóóho; aóóhena tatiyo;aóóhatiyo...Kathaü, aóóhate yyoti-sakatthe õyo
uttarapadavuddhi.


Dutiyassa saha diyaóóhadivaóóhà. 106.

Aóóhà parassa dutiyassa saha aóóhasaddena diyaóóhadivaóóhà honti; aóóhena dutiyo
diyaóóho;divaóóho và.


Sare kad kussuttaratthe. 107.

Kussuttarapadatthe vattamànassa saràdo uttarapade kadàdeso hoti kadantaü;
kadasanaü...Sareti-kiü, kuputto; uttarattheti-kiü, kumbaññho; ràjà.


Kàppatthe. 108.

Appatthe vattamànassa kussa kà hotuttarapadatthe; appakaü lavaõaü kàlavaõaü.


Purise và. 109.

Kussa purise kà hoti và; kàpuriso, kupuriso...Ayamappattavibhàsà...Appatthe tupubbena
niccaü hoti; ãsaü puriso kàpuriso.


Pubbàparajjasàyamajjhe hàhassa õho. 110.

Pubbàdihuttarapadassa ahassa õhàdeso hoti; pubbaõho; aparaõho; ajjaõho; sàyaõho;
majjhaõho.

Iti moggallàne vyàkaraõe vuttiyaü samàsakaõóo tatiyo.

---------

[SL Page 047] [\x  47/]     

öe vàpacce. 1.
Chaññhiyattà nàmasmà và õappaccayo hotapaccebhidheyye; õakàro vuddhyattho;
evama¤¤atràpi; vasiññhassàpaccaü vàsiññho, vàsiññhi, vàsiññhaü và; opagavo, opagavã,
opagavaü*...Veti-vàkyasamàsavikappatthaü tassàdhikàro sakatthàvadhi.


Vacchàdito õanaõayanà.2.

Vacchàdãhi apaccappaccayantehi gottàdãhi ca saddehi õanaõayanappaccayà và hontapacce;
vacchàno, vacchàyano; kaccàno, kaccàyano...Yàgame-kàtiyàno; moggallàno, moggallàyano;
sàkañàno, sàkañàyano; kaõhàno, kaõhàyano; iccàdi.


Kattikàvidhavàdãhi õeyyaõerà. 3.

Kattikàdãhi vidhavàdãhi ca õeyyaõerà và yathàkkamaü hottapacce; kattikeyyo; venateyyo;
bhàgineyyo; iccàdi...Vedhavero; vandhakero; nàlikero; sàmaõero; iccàdi.


öya diccàdãhi. 4.

Ditippabhutãhi õyo và hotapacce; decco; àdicco; koóa¤¤o; gaggeyyo; bhàtabbo; iccàdi.


âõi. 5.

Akàrantato õi và hotapacce; dakkhi; doõi; vàsavi; vàruõiccàdi.


Ràjato¤¤o jàtiyaü. 6.

Ràjasaddato ¤¤o và hotapacce jàtiyaü gamyamànàyaü; ràja¤¤o...Jàtiyanti kiü;ràjàpaccaü.


Khattà yiyà. 7.

Khattasaddà yaiyà hontapacce jàtiyaü; khatyo, khattiyo; jàtiyanetvava-khatti.


Manutossasaõ. 8.

Manusaddato jàtiyaü ssasaõhontapacce; manusso, mànuso; itthiyaü-manussà,
mànusã...Jàtiyanetvava-màõavo.


Janapadanàmasmà khattiyà ra¤¤e ca õe. 9.

Janapadassa yaü nàmaü tannàmasmà khattiyàpacce ra¤¤e ca õe hoti; pa¤càlo; kosalo;
màgadho; okkàko...Janapadanàmasmàti-kiü, dàsarathi; khattiyàti-kiü, pa¤càlassa
bràhmaõassàpaccaü pa¤càli.


öya kurusivãhi. 10.

Kurusivãhapacce ra¤¤e ca õyo hoti; korabyo, sebyo.
---------------------------------------
* "Opakavo" iccàdi sabbattha.


[SL Page 048] [\x  48/]     

öa ragà tena rattaü. 11.

Ràgavàcitatiyattato rattamiccetasmiü atthe õe hoti; kasàvena rattaü kàsàvaü; kosumhaü;
hàliddaü...Ràgàti-kiü, devadattena rattaü vatthaü; idha kasmà na hoti? Nãlaü
pãtanti...Guõavacanattà vi nàpi õena õatthattàbhidhànato.


Nàkkhatteninduyuttena kàle. 12.

Tatiyantato nàkkhattà tena lakkhite kàle õe hoti taü ce nakkhattaminduyuttaü hoti;phussã,
ratti; phusso, aho...Nakkatteteti-kiü, gurunàlakkhità ratti; induyutteneti-kiü, kattikàya
lakkhito muhutto; kàleti-kiü, phussena lakkhità atthasiddhi...Ajjakatti kàti-kattikàyutte cande
kattikàsaddo vattate.


Sàssa devatà puõõamàsi. 13.

Seti pañhamantà assàti chaññhatthe õe bhavati yaü pañhamantaü sà ce devatà puõõamàsã
và; sugato devatà assàti sogato; màhindo; yàmo; vàruõo; phussã puõõamàsã assa
sambandhinãti phusso, màso; màso; egguno; citto; vesàkho; jeññhamålo; àsàëho; sàvaõe;
poññhapàdo; assayujo, kattiko; màgasiro...Puõõamàsãti-kiü, phussã pa¤camã
assa...Puõõamàsã ca bhatakamàsasambandhinã na hoti; puõõe mà assantã nibbacanà...Ako
eva nipàtanà õesàgamo ca màsasutiyaü va na pa¤cadasarattàdo vidhi.


Tamadhãte taü jànàti kaõikà ca.14.

Dutiyantato tamadhãte taüjànàtãti etesvatthesuõe hoti koõiko ca; vyàkaraõamadhãte jànàti
và veyyàkaraõo; chàndaso; kamako; padako; venayiko; suttattiko...Dvitaggahaõaü
puthageva vidhànatthaü jànatassa ca ajjhenavisaybhàvadassanatthaü
pasiddhukapasaügahatthaü ca.


Tassa visaye dese. 15.

Chaddhiyantà visaye dese rupeõo hoti; vasàtãnaü visayo desovàsàto...Deseti kaü, cakkhussa
visayo rupaü; devadattassa visayo nuvàko.


Nivàse tatnàme. 10.

Chaddhiyantà nivàse dese kannàmeõo hoti; sivãnaü nivàso deso sebbo; vàsàto.


Adårabhave. 17.

Chaññhiyantà adårabhave dese tantàme õo hoti; vidisàya adårabhavaü vedisaü.

[SL Page 049] [\x  49/]     

Tena nibbatte. 18.

Tatiyantà nibbatte dese tannàme õo hoti; kusambena nibbattà kosambã, nagarã; kàkandã;
màkandã; sahassena nabbantà sàhassã, parikhà...Hetumhi kattari karaõe ca yathàyogaü
tatiyà.


Tamidhatthã. 19.

Tanti pañhamantà idhàti-sattamyatthe dese tannàme õo hotiyantaü pañhamantamanthi ce;
udumbarà asmiü dese santãti odumbaro; bàdaro; babbajo.


Tatra bhave. 20.

Sattamyantà bhavatthe õo hoti; udake bhàvo odako; oraso; jànapado; màgadho;
kàpilavatthavo; kosambo.


Ajjàdãhi tano. 21.

Bhavatthe ajjadãhi tano hoti; ajja bhavo ajjatano; svàtano; hãyattano.


Puràtoõe ca. 22.

Purà iccasmà bhavatthe õe hoti tano ca; puràõe; puràtano.


Amàtvacco. 23.

Amàsaddato acco hoti bhavatthe; amacco.


Majjhàditvimo. 24.

Majjhàdihi sattamyantehi bhavatthe imo hoti; majjhimo; attimo...Majjha anta heññhà upari
ora pàra pacchà abagantara paccanta.


Kaõõeyyaõeyyakayyà. 25.

Sattamyantà ete paccayà honti bhavatthe; kaõ-kusinàràyaü bhavo kosinàrako; màgadhako;
àra¤¤ako, õeyya-gaïgeyyo; pakabbateyyo; vàneyyo...öeyyaka...Koleyyako...Bàràõaseyyako;
campeyyako; mithileyyakoti-eyyako...Ya-dibbo; gammo;...Iya-gàmiyo; udariyo; diviyo;
pa¤càliyo; bodhapakkhiyo; lokiyo.


öiko. 26.

Sattamyantà bhavatthe õiko hoti; sàradiko, divaso; sàradikà, ratti.

Tamassa sipakpaü sãlaü paõyaü paharaõaü payojanaü. 27.

Pañhamantà sippàdivàcakà asseti chaññhatthe õiko hoti; vãõavàdanaü sippamassaveõiko;
modaïgiko; vaüsiko; paüsukuladhàraõaü sãlamassa paüsukuliko; tecãvariko; gandho
paõyamassa gaõdhiko; teliko;


[SL Page 050] [\x  50/]     

Goëiko; càpo paharaõamassa càpiko; tomariko; muggariko; upadhippayojanamassa
opadhikaü; sàtikaü; sàhassikaü.


Taü hantarahati gacchatu¤chati carati. 28.

Dutiyantà hantãti evamàdisvatthesu õiko hoti; pakkhãhi-pakkhino bhattãti pakkhiko;
sàkuõiko; màyuriko...Macchehi...Macchiko; meniko...Migehi-màgamiko; hàriõiko;
sukarikoti-iko...Satamarahatãti sàtikaü; sandiññhikaü; ehipassavidhiü arahatãti ehipassiko;
sàhassiko...Sahassiyotãdha, iso; paradàraü gacchatãti pàradàriko; aggiko; pa¤¤àsayojaniko;
badare u¤chatãti bàdariko; sàmàkiko; dhammaü caratãti dhammiko; adhammiko; (àràmiko).


Tena kataü kitaü baddhamhisaïkhataü saüsaññhà hataü hanti
Jitaü jayati dibbati khaõati tarati carati vahati jivati. 29.

Tatiyantà katàdisvatthesu õiko hoti; kàyena kataü kàyikaü; vàcasikaü; mànasikaü; vàtena
kato àbàdho vàtiko; satena kãtaü sàtikaü; sàhassikaü; mulatova...Devadattena kãtoti na hoti
tadatthaptãtiyà...Varattàya baddho vàrattiko; àyasiko; pàyasiko, satena abhisaïkhataü
saüsaññhaü và ghàtikaü; goëikaü; dàdhikaü; màricikaü...Jàle nahato hantãti và jàliko;
khàlisiko...Akkhehi jitamakkhikaü; sàlàkikaü; akkhehi jayati dibbati và akkhiko; khaõittiyà
khaõatãti khàõittiko; kuddàliko...Devadattena jitamaïgulyà khaõatãti na hoti
tadatthànavagamà...Uëumpiko, uëumpikoti-iko...Gopucchiko; nàviko...Sàkañena caratãti
sàkañiko; rathiko;parappikoti; iko...Bandhena vagatãti bandhiko; aüsiko;
sãsikoti-iko...Vetanena jãvatãti vetaniko...Bhatiko; kayiko; vikkayiko; kayavikkayikoti-iko.


Tassa saüvattati. 30.

Catutthyattà saüvattati asmiü attheõiko hoti; punabbhavàya saüvattatãti
ponobhaviko;itthãyaü-ponobhavikà; lokàya saüvattatãti lokiko; suóhu aggoti saggo-saggàya
saüvattatãti sovaggiko; sassovak tadaminàdipàñhà...Dhanàya saüvattatãti dha¤¤aü;-yo.


Tato sambhutamàgataü. 31.

Pa¤camyantà sambhutamàgatanti etesvatthesu õiko hoti; màtito sambhuta màgataü và
mattikaü; pettikaü...öyariyaõiõryàpi dissanti...Surabhito sambhutaü sorabhyaü; thanato
sambhåtaü tha¤¤aü; pitito sambhuto pentiyo; *màtiyo, mattiyo, macco-và.
---------------------------------------
* Pettayo.


[SL Page 051] [\x  51/]     

Tattha vasati vidito bhatto niyutto. 32.

Sattamyantà* tattha vasatitvevamàdisvatthesu õiko hoti; rukkhamåle vasatãti rukkhamåliko;
àra¤¤iko; sosàniko; loke vidino lokiko; catu mahàràjesu bhattà càtummahàràjikà; dvàre
niyutto dovàriko; dassovak tadaminàdi pàñhà...Bhaõóàgàriko-iko-nava
kammiko...Kiyo-jàtikiyo; andhakiyo.


Tassidaü. 33.

Chaññhiyantà idamaccasmiü atthe õiko hoti; saïghassa idaü saïghikaü; puggalikaü;
sakyaputtiko; nàthaputtiko; jenadattiko...Kiye-sakiyo; parakayo; tiye-attaniyaü;ke-sako;
ràjakaü, bhaõóaü.


öe. 34.

Chaññhiyantà idamiccasmiü attheõe hoti; kaccàyanassa idaü kaccàyanaü, vyàkaraõaü;
sogataü, sàsanaü; màhiyaü, maüsàdi.


Gavàdãhi yo. 35.

Gavàdãhi chaññhiyantehi idamiccasmiü atthe so hoti; gunnaü idaü gavyaü, maüsàdi;
kabyaü; dabaü.+.


Pitito bhàtari reyyaõ. 36.

Pitusaddà tassa bhàtari reyyaõ hoti; pãtubhàtà petteyyo.


Màtito ca bhaginiyaü cho. 37.

Màtitopitito ca tesaü bhaginiyaü cho hoti; màtubhaginã màtucchà; pitubhaginã
pitucchà...Kathaü, màtuloti màtulàditvànãti nipàtanà.


Màtàpitusvàmaho. 38.

Màtàpitåhi tesaü màtàpitusvàmabho hoti; màtumàtà màtàmhã; màtu pità màtàmaho;
pitumàtà pitàmhã; pitupità pitàmaho...Na yathàsaükhyaü paccekàbhisambatdhà.


Hitereyyaõ. 39.

Màtàpitåhi hite reyyaõ hoti; matteyyo; petteyyo.


Ninda¤¤àtappapañibhàgarassadayàsa¤¤àsu ko. 40.

Nindàdisvatthesu nàmasmà ko hoti; nindàyaü-muõóako; samaõako; a¤¤àte-kassàyaü assoti
assako...Payogasàmatthiyà sambandhivisesànavagamovagamyate...Appatthe-telakaü;
ghatakaü...Pañibhàgatthe-hatthã viya hatthiko; assako; balivaddako...Rasse-mànusako;
rukkhako; pilakkhako...Dayàyaü-puttako; vacchako...Sa¤¤àyaü-moro viya morako.
---------------------------------------
* Sattamyantità. + Gabyaü, maüsàdi; kabbaü dabyaü.


[SL Page 052] [\x  52/]     


[SL Page 052] [\x  52/]     

Tamassa parimàõaü õiko ca. 41.

Pañhamantà asseti asmiü atthe õiko hoti ko ca; taü ve pañhamantaü parimàõaü bhavati;
parimãyateneneti parimàõaü...Doõe parimàõamassa doõiko, vãhi; bàrasatiko;
bàrasahassiko; àsãtako, vayo; upaññhakàyikaü bimbohanaü; pa¤cakaü; chakkaü.


Yatetehi ttako. 42.

Yàdãhi pañhamantehi asseti chaññhatthe ttako hoti taü ce pañhama ntaü parimàõaü bhavati;
yaü parimàõamassa yattakaü; kattakaü; ettakaü...âvatake-yàvatako; tàvatako.


Sabbà càvantu. 43.

Sabbato pañhamantehi yàdãhi ca asseti chaññhatthe àvantu hoti taü ce pañhamantaü
parimàõaü bhavati; sabbaü parimàõassa sabbàvantaü; yàvantaü; tàvantaü; etàvantaü.


Kimhàratirãvarãvatakarittakà. 44.

Kimhà pañhamantà asseti chaññhatthe ratirãvarãvatakarittakà honti taü ce pañhamantaü
parimàõaübhavati; kiüsaükhyànaü parimàõameyaü katã; etekãva; kãvatakaü;
kittakaü...Rãvatto sabhàvato asaükhyo.


Saüjàtaü tàrakàditvito. 45.

Tàrakàdãhi pañhamantehi asseti chaññhatthe ito hoti te ce saüjàtà honti...Tàrakà saüjàtà assa
tàrakitaü, gagaõaü; pupphito rukkho; pallavità latà.


Màne matto. 46.

Pañhamantà namànavuttito asseti asmiü atthe matto hoti; palaü ummànamassa palamattaü;
hattho parimàõamassa hatthamattaü; sataü mànamassa satamattaü; doõe parimàõamassa
doõamattaü...Abhedopacàrà doõetipi hoti.


Taggho cuddhaü. 47.
Uddhamànavuttito asseti chaññhatthe taggho hoti matto ca; jaõõu tagghaü; jaõõumattaü.


öe ca purisà 48.

Purisà pañhamantà uddhamànavuttito õe hoti mattàdayo ca; porisaü; purisamattaü;
purisatagghaü.


Asubhadvãtãhaüse. 49.

Ubhadvitãhi avayavavuttãhi pañhamantehi asseti chaññhyatthe ayo hoti; ubho aüsà assa
ubhayaü; dvayaü; tayaü.


[SL Page 053] [\x  53/]     

Saükhyàya saccutãsàyadasantàdhikàsmiü satasahasse óo.50.

Satyantàya atyantàya ãsattàya àsantàya dasantàya ca saükhyàya pañha mantàya asminti
sattamyatthe óo hoti sà ce saükhyà adhikà hoti yada sminti taü ce sataü sahassaü
satasahassaü và hoti; vãsati adhikà asmiü sateti vãsaüsataü; ekavãsaüsataü sahassaü
satasahassaü và hoti; vãsati adhikà asmiü sateti vãsaüsataü; ekavãsaüsataü sahassaü
satasahassaü và...Tiüsaüsataü; ekatiüsaü...Utyantàyaü-navutaüsataü sahassaü satasabhassaü
và...äsantàya-cattàrãsaüsataü sahassaü satasahassaü và...âsantàya-pa¤¤à saüsataü sahassaü
satasahassaü và...Dasantàya-ekàdasaüsataü sahassaü
satasahassaüvà...Saccutãsàsadasanteti-kiü, chàdhikà asmiü sate; adhiketi-kiü, pa¤cadasahãnà
asmiüsate; asminti-kiü, vãsatyadhikà etasmàsatà; satasahasseti-kiü, ekàdasa adhikà assaü
vãsatiyaü.


Tassa påraõe kàdasàdito và. 51.

Chaññhiyantàyekàdasàdikàya saükhyàya óo hoti puraõatthe vibhàsà; sà saükhyà purãyate
yena taü påraõaü; ekàdasantaü påraõe ekàdaso, ekàdasamo; vãso, vãsatimo; tiüso,
tiüsatimo; cattàlãso, pa¤¤àso.


Ma paücàdikatãhi. 52.

Chaññhiyantàya paücàdikàya kasaükhyàya katismà ca mo hoti påraõatthe; pa¤camo;
sattamo; aññhamo; katimo; katimã.


Satàdãnami ca. 53.

Satàdikàya saükhyàya chaññhiyantàya påraõatthe mohoti satàdãnami càntàdeso;
satimo;sahassimo.


Chà ññhaññhamà. 54.

Chasaddà ññhaññhamà honti tassa påraõatthe; chaññho, chaññhamo; itthiyaü-chaññhã
chaññhamã...Kathaü, dutiyaü tatiyaü catutthanti-dutiyassa catutthatatiyànanti-nipàtanà.

Ekàkàkyasahàye. 55.

Ekasmà asahàyatthe kaàkã honti và; ekako; ekàkã; eko.


Vacchàdãhi tanutte taro. 56.

Vacchàdãnaü sabhàvassa tanutte gaimyamàne taro hoti; susuttassa tanutte-vaccataro;
itthiyaü-vacchatarã; yobbanassa tanutte-okkhataro; assabhàvassa tanutte-assataro;
sàmatthiyassa tanutte-usabhataro.


Kimhà niddhàraõe ratararatamà. 57.

Kiüsaddà niddhàraõe ratararatamà honti; kataro bhavataü devadatto; kataro bhavataü
kañho; * katamo bhavataü devadatto; katamo bhavataü kañho; bhàradvàjànaü katamosi
brahme.


Tena datte liyà. 58.

Tatiyantà dattebhidheye laiyà honti; devena datto devalo; deviyo;
brahmalo;brahmiyo...Sivà-sãvalo; sãviyo; sissa dãgho.
---------------------------------------
* Kaññho.


[SL Page 054] [\x  54/]     

Tassa bhàvakammesu ttatàttanaõyaõeyyaõiyaõiyà. 59.

Chaññhiyantà bhàve kamme ca ttàdayo honti bahulaü na ca sabbe sabbato honti a¤¤atra
ttatàhi...Bhavanti etasmà buddhisaddàtã bhàvo, saddassa pavantinimittaü...Nãlassa pañassa
bhàvo nãlatta, nãlatàtã guõe bhàvo...Nãlassa guõassa bhàvo nãlattaü, nãlatàni nãlaguõajàti;
gottaü gotàti, gojàti...Pàcakattaü daõóittaü visàõittaü ràjapurisattanti
kriyàdisamandhittaü...Devadattattaü candattaü suriyattanti tadavatthà
visesasàma¤¤aü...âkàsattaü àbhàvattanti upacaritabhedasàma¤¤aü...Ttana-puthujjanattanaü;
vedanattanaü jàyattataü jàrattanaü...öya-àlasyaü brahma¤¤aü càpalyaü nepu¤¤aü
pesu¤¤aürajjaü àdhipaccaü dàyajjaü vesammaü. Vesamanti keci...Saükhyaü
vàõijjaü...öeyya-soveyyaü àdhipateyyaü...öa-gàravaü pàñavaü ajjavaü
maddavaü...Iya-adhipatiyaü paõóitiyaü bahussutiyaü naggiyaü såriyaü...öiya-àlasiyaü
kaëusiyaü mandiyaü dakkhiyaü porohitiyaü veyyattiyaü...Kathaü,
ràmaõiyakanti-sakatthekantà õena siddhaü-kammaü kriyà kattha alasassa kammaü
alasattaü, alasatà, alasattanaü; àlasyaü àlasiyaü và...Sakattheti-sakatthepi yathàbhuvacaü
kàru¤¤aü pattakalyaü àkàsana¤caü; kàyapàgu¤¤atà.

Byavaddhadàsà và. 60.

Chaññhiyantà vaddhà dàsà ca byo và hoti bhàvakammesu; vaïkhyaü, vaïatà; dàsavyaü;
dàsatà...Kathà, vaddhavanti õo vàgamo.


Naõ yuvà kho ca vassa. 61.

Chaññhiyantà yuvasaddà bhàvakammesu naõ hoti vassa kho ca; yobbanaü;
vàtveva-yuvattaü, yuvatà.


Aõvàditvimo. 62.

Aõuàdãhi chaññhiyantehi bhàve và imo hoti; aõimà; laghimà; mahimà
kasimà...Vàtveva-aõuttaü; aõutà.

Bhàvavàcakà saddà tena nibbattebhidheye imo hoti; pàkena nibbattaü pàkimaü; sekimaü.


Taratamissikiyiññhàtisaye. 64.

Atisaye vattamànato hontete paccayà; atisayena pàpo pàpataro; pàpatamo, pàpissiko, pàpiyo,
pàpiññho...Itthiyaü-pàpatarà...Atisayantàpi atisayappaccayo;atisayena pàpiññho pàpiññhataro.


Tantissite llo. 65.

Dutiyantà llappaccayo hoti nissittha; vedanissitaü vedallaü; duññhunissitaü
duññhullaü...Ille-saïkhàrillaü. 

[SL Page 055] [\x  55/]     

Tassa vikàràvayavesu õõikaõeyyamayà. 66.

Pakatiyà uttaramavatthantaraü vikàro...Chaññhiyantà nàmasmà vikàrevayave ca õadayo
honti bahulà; õa-àyasaü, bandhanaü; odumbaraü, paõõaü; mbadumbaraü, bhasmaü;
kàpotaü, maüsaü; kàpotaü, satthi*...öika-kappàsikaü, vatthaü; õeyya-eõeyyaü, maüsaü;
eõeyyaü, hatthi; + koseyyaü, vatthaü...Maya-tiõamayaü; dàrumayaü; naëamayaü;
mattikàmayaü...A¤¤asminti gunnaü karãsepi mayo; gomayaü.


Catuto ssaõvà. 67.

Chaññhiyantà nàmasmà chatuno vikàràvayavesu ssaõ và hoti; chatuno vikàro jàtussaü.
Jàtumayaü..."Lopo"ti bahulaü paccayalopopi phalaputthamålesu vikàràvayavesu;
piyàlassaphakhalàni piyàlàni; mallikàya pupphàni mallikà; usãrassa målaü
usãraü...Taüsaddenavà tadabhidhànaü.


Samåhe kaõõaõikà.68.

Chaññhiyantà samåhe kaõõaõikà honti; gottappaccayantà kaõ-ràja¤¤akaü;
mànussakaü...Ukkhàdãhi-okkhakaü; oññhakaü; orabbhakaü; ràjakaü; ràjaputtakaü; hatthikaü;
dhenukaü...öa-kàkaü; bhikkhaü; õika-acittà-àpupikaü; saükulikaü. [X] 


Janàdãhi tà. 69.

Janàdãhi chaññhiyantehi samåhe tà hoti; janatà; gajatà; bandhutà; gàmatà; sahàyatà;
nàgaratà...Tàntà sabhàvato itthiliïgà...Madanãyanti-karaõedhikaraõe và atãyena
siddhaü...Dhumàsitattanti-ktàntà nàmadhàtuto ttena siddhaü.


Iyo hite. 70.

Chaññhiyantà hite iyo hoti; upàdànãyaü...A¤¤atràpi-samànodare sayito sodariyo.


Cakkhavàdito sso. 71.

Chaññhiyantehi cakkhuàdãhi hite sso hoti; cakkhussaü; àyussaü.


öyo tattha sàdhu. 72.

Sattamyantà tattha sàdhåti asmiü atthe õyo hoti; sabho; pàrisajjo...Sàdhåti-kusalo yoggo
nahito nakavà...A¤¤atràpi-rathaü vahantãti racchà.


Kammà niya¤¤à.73.

Sattamyantà kammasaddà tattha sàdhåti asmiü atthe niya¤¤à honti; kamme sàdhu
kammaniyaü; kamma¤¤aü.


Kathàditviko. 74.

Kathàdihi sattamyantehi tattha sàdhuti asmiü atthe iko hoti; kathiko; dhammakathiko;
saïgàmiko; pavàsiko; upavàsiko.
---------------------------------------
* Hatthi. + Satthi. [X] saïgulikaü "tilasaïgulikà"


[SL Page 056] [\x  56/]     

Pathàdãhi õeyyo. 75.

Pathàdãhi sattavyantehi tattha sàdhåti asmiü atthe õeyyo hoti; pàtheyyaü; sàpatyeü.


Dakkhiõayàrahe. 76. *

Dakkhiõasaddato arahatthe õeyyo hoti; dakkhiõaü arahatãti dakkhiõeyyo.


Rayo tumantà. 77.

Tumantato arahatthe ràyo hoti; "ghàtetàyaü và ghàtetuü, jàpetàyaüja và jàpetuü,
pabbàjetàyaü và pabbàjetuü".


Tametthassatthiti mantu. 78.

Pañhamantà ettha assa atthãti etesvatthesu mantu hoti; gàve ettha dese assavà purisassa
sattãti gomà...Atthãti vattamànakà lopàdànato bhutàhi bhavissantãhi và gohi na gomà;
kathaü, gomà àsi gomà bhavissatãtitadàpi cattamànàhi yeva gohi gomà àsi
bhavissatãtipadantaraü kàlantaraü iti karaõato visayaniyamo.

Pahåte ca pasaüsàyaü nindàyadvàtisàyane.
Niccayoge ca saüsagge hontime mantuàdayo.

Goassoti-jàtisaddànaü dabbàbhidhànasàmatthiyà mantvàdayo na honti tathà guõasaddànaü;
seto pañoti yesantu guõasaddànaü dabbàbhidhànasàmatthiyaü natthitehi
honteva...Buddhimà råpavà rasavà gandhavà essavà saddavà; rasã rasiko; råpi råpiko;
gandhã gandhikoti. 

Vantvavaõõà. 79.

Pañhamantato avaõõantà mantvatthe vantu hoti; sãlavà; pa¤¤avà...Avaõõati-kiü,
satimà;bandhumà.


Daõóàditvikaãvà. 80.

Daõóàdãhi ikaã honti navà mantvatthe; bahulaü navidhànà kutoci dve honti
kutocekamekaü va; daõóiko daõói daõóavà; gandhiko gandhi gandhavà; råpiko råpã
råpavà...Uttamiõeva dhanà iko; dhaniko dhanã dhanavà dha¤¤o...Asantihite atthà; atthiko
atthã...A¤¤atra atthavà...Tadantà ca; pu¤¤atthiko pu¤¤atthã...Vaõõattà ãyeva;brahmavaõõi
devavaõõã...Hatthadantehi jàtiyaü; hatthi; dantã...A¤¤atra hatthavà; dantavà...Vaõõato
brahmacàrãmhi; vaõõi, brahmacàrã...Vaõõavतo...Pokkharàdito dese; pokkharaõi
uppalinã kumudinã bhisãnã muëàlinã sàlukinã...Kvacàdesepi; paduminã padumi
nipaõõaü...A¤¤atra pokkharavà hatthi...Nàvàyiko nàviko; sikhã sikhàvà; màlã namàlàvà;
sãlã sãlavà; balã balavà...Sukhadukkhà ã; sukhã dukkhã...Balà bàhårupubbà ca; bàhubalã;
årubalã.
---------------------------------------
* Si.


[SL Page 057] [\x  57/]     

Tapàdihi ssã. 81.

Tapàdino mantvatthe và ssã hoti; tapassã, yasassã, tejassã, manassã,
payassã...Vàtveva-yasavà.


Mukhàdito ro. 82.

Mukhàdãhi mantvatthe ro hoti; mukharo, susiro, åsaro, madhuro, kharo, ku¤jaro,
nagaraü*...Dantassu cunnatadante...Danturo.


Tuññhyàdãhi bho. 83.

Tuññhiàdãhi mantvatthe bho và hoti; tuññhibho, sàlibho, vaëibho, vàtveva-tuññhimà.


Saddhàditva. 84.

Saddhàdãhi mantvatthe a hoti và; saddho, pa¤¤o; itthiyaü-saddhà. Vàtveva-pa¤¤avà.


öe tapà. 85.

Tapà õe hoti mantvatthe; tàpaso; itthiyaü-tàpasã.


âlvabhijjhàdãhi. 86.

Abhijjhàdãhi àlu hoti manatvatthe; abhijjhàlå, sãtàlå, dhajàlå, dayàlå...Vàtveva-dayàvà.


Picchàdatavãlo. 87.

Picchàdãhi ilo hoti và mantvatthe; picchilo, picchavà; eõilo, eõevà; jañilo, jañàvà...Kathaü,
pàpàloti-nindàyamilassàdilope "paro kvacã" ti.


Sãlàdito vo. 88.

Sãlàdihi vo hoti và mantvattha; sãlavo, sãlavà; kesavo, kesavà...Aõõaniccaü;
aõõavo...Gàõóãràjãhi sa¤¤àyaü; gàõóãvaü, dhanu; ràjãvaü, païkajaü.


Màyàmedhàhi vã. 89.

Etehi dvãhi dvã hoti makantvatthe; màsàvã, medhàvã.


Sissare àmyuvàmã. 90.

Sasaddà+ àmyuvàmã hontissarehidheye mantvatthe; samassatthiti sàmã, suvàmã.


Lakkhyà õo a ca. 91.

Lakkhãsaddà õe hoti mantvatthe acantassa, õakàrovayaco; lakkhaõe.


Aïgà no kalyàõe. 92.

Kalyàõe gamyamàne aïgasmà no hoti mantvatthe; aïganà.
---------------------------------------
* Nagaro. + Saüsaddà.


[SL Page 058.] [\x 58/]     

So lomà. 93.

Lomà so hoti mantvatthe; lomaso; itthiyaü-lomasà.


Imiyà. 94.

Mantvatthe imaiyà honti bahulaü; puttimo, kittimo, puttiyo, kappiyo, jañiyo,hànabhàgiyo,
seniyo.


To pa¤camyà. 95.

Pa¤camyantà bahulaü to hoti và; gàmato àgacchati, gàmasmà àgacchati; corato bhàsati,
corehi bhàyati; satthato parihãno, satthà parihãno.


Itotettokuto. 96.

Tomhi imassa ñi nipaccate etassa ña et kaüsaddassa kutta¤ca; ito, imasmà; ato, etto, etasmà;
kuto, kasmà.


Abhyàdãhi. 97.

Abhiàdãhi to hoti; ahito, parito, pacchato, heññhato.


âdyàdihi. 98.

âdippabhutãhi to và hoti; àdo, àdito; majjhato, antato, piññhito, passato,
mukhato...Yatodakaü tadàdittaü, yaü udakaü tadevà dittanti attho.


Sabbàdito sattamyà tratthà. 99.

Sabbàdãhi sattamyantehi tratthà và honti; sabbatra, sabbattha, sabbasmiü; yatra, yattha,
yasmiü...Bahulàdhikàrà na tumhàmhehi.


Katthetthakutràtrakvehidha.100.

Ete saddà ni paccante; kasmiü kattha, kutra, kva; etasmiü ettha, atra; asmiü iha, idha.


Dhi sabbà và. 101.

Sattamyantato sabbasmà dhi và hoti; sabbadhi; sabbattha.


Yà hiü. 102.

Sattamyantà yato hiü và hoti; yahiü, yatra.


Tà haü ca. 103.

Sattamyantà tato và haü hoti hiü ca; tahaü, tahiü, tatra.


Ku hiü ka haü. 104.

Kiüsaddà sattamyantà hiühaü nipaccante kissa kukà ca; kuhiü, kahaü. Kathaü kuhi¤canaüti?
Canaü iti nipàtantaraü kuhi¤cãti-ettha cisaddo vi ya.


Sabbeka¤¤ayatehi kàle dà. 105.

Etehi sattamyantehi vattamànehi kàle dà hoti; sabbasmiü kàle sabbadà; ekadà, a¤¤adà, yadà,
tadà...Kàleti-kiü, sabbattha dese.


[SL Page 059] [\x  59/]     

Kadàkudàsadàdhunedàni. 106.

Ete saddà nipaccante; kasmiü kàle kadà, kudà; sabbasmiü kàle sadà; imasmiü kàle adhunà,
idàni.


Ajjasajvaparajvetarahikarahà. 107.

Ete saddà nipaccante; pakatippaccayo àdeso kàlavisesoti sabbametaü nipàtanà labbhati;
imassa ño jjo càhani nipaccate; asmiü ahani ajja...Samànassa sabhàvo jju càhani...Samàne
ahani sajju...Aparasmà jju...Aparasmiü ahani aparajju...Imasseto kàle rahi ca...Imasmiü kàle
etarahi...Kiüsaddassa koraha cànajjatane...Tasmiü kàlekaraha.


Sabbàdãhipakàre thà. 108.

Sàma¤¤assa bhedako viseso pakàro, kattha vattamànehi sabbàdãhi thà hoti; sabbena
pakàrena sabbathà; yathà, tathà.


Kathamitthaü. 109.

Etesaddà nipaccante pakàre, kimimehi thaü paccayo ka icca tesaü yathàkkamaü;
kathamitthaü.


Dhà saïkhyàhi. 110.

Saükhyàvàcãhi pakàre dhà paro hoti; dvihi pakàrehi dve và pakàre karoti dvidhàkaroti;
bahudhàkaroti; ekaü ràsiü pacappakàraü karoti pa¤cadhà karoti;
pa¤cappakàramekappakàraü karoti ekadhàkaroti.


Vekàjjhaü. 111.

Ekasmà pakàre jjhaü và hoti; ekajjhaïkaroti; ekadhàkaroti.

Dvitãhedhà. 112.

Dvatãhi pakàre edhà và hoti; dvedhà, tedhà, dvidhà, tidhà.


Tabbati jàtiyo. 113.

Pakàravati taüsàma¤¤avàcakà saddà jàtiyo hoti; pañàjàtiyo, mudu jàtiyo.


Vàrasaïakkhyàya kkhattuü. 114.

Vàrasambandhiniyà saükhyàya kkhattuü hoti; dve vàre bhu¤jati dvikkhattaü divasassa
bhu¤jati; vàraggahaõaü kiü, pa¤ca bhu¤jati; saükhyàyàti-kiü, pahute vàre bhu¤jati.


[SL Page 060] [\x  60/]     

Katimhà. 115.

Vàrasambandhitiyà katisaükhyàya kkhattuü hoti; kativàre bhu¤jati katikkhattuü bhu¤jati.


Bahumhà dhà ca paccàsattiyaü. 116.

Vàrasambandhiniyà bahusaükhyàya dhà hoti kkhattu¤ca vàràna¤ce paccàsatti hoti;
bakahudhà divasassa bhu¤jati bahukkhattuü...Paccàsattiyanti-kiü, bahukkhattaü màsassa
bhu¤jati.


Sakiü và. 117.

Ekaü vàramiccasmiü atthe sakitti và nipaccate; ekaü vàraü bhu¤jati sakiü bhu¤jati...Vàti-kiü,
ekakkhattuü bhu¤jati; kiü bhu¤jati.


So vicchàppakàresu. 118.
Vãcchàyaü pakàre caso hoti bahulaü; vãccàyaü-khaõóaso, bilaso; pakàre-puthuso, sabbaso.


Abhutatabbhàve karàsabhuyoge vikàrà cã. 119.

Avatthàvatovatthattarenàbhutassa tàyàvatthàya bhàve karàsabhuhi sambandhe sati
vikàravàcakà cã hoti; adhavalaü dhavalaü karoti dhavalãkaroti; adhavalo dhavalo siyà
dhavalãsiyà; adhavalo dhavalo bhavati dhavalãbhavati...Abhukatabbhàveti-kiü, ghañaü
karoti, dadhi atthã, saño bhavati...Karàsabhuyo geti-kiü, adhavalo dhavalo
jàyate...Vikàràti-kiü, pakatiyà mà hotu; suvaõõaü kuõóalaü karoti.


Dissanta¤¤epi paccayà. 120.

Vuttato¤¤epi paccayà dissanti vuttàvuttatthesu; vividhà màtaro vimàtaro tàsaü puttà
vemàtikà-rãkaõ; pathaü gacchantãti pathàvino-àvã; issà assa atthãti issukã-ukã; dhuraü
vahatãti dhorayho-yahaõ.


A¤¤asmiü. 121.

Vuttato¤¤asmimpi atthe vuttappaccayà dissanti; magadhànaü issaro màgadho-õe;
kàsãtisahassaü tamagghatãti kàsiyo-iyo.


Sakatthe. 122.

Sakatthepi paccayà dissanti; hãnako, potako, kiccayaü.


Lopo. 123.

Paccayànaü lopopi dissati; buddhe ratanaü paõãtaü, cakkhuü su¤¤aü attena và attaniyena
vàti bhàvappaccayalopo.


[SL Page 061] [\x  61/]     

Sarànamàdissàyuvaõõassàeo õànubandhe. 124.

Sarànamàdibhutà ye akàrivaõõuvaõõà tesaü àeo honti yathàkkamaü õanubandhe;
ràghavo, venateyyo, veniko, eëumpiko, dobhaggaü...öanubandheti-kiü, puràtano.


Saüyoge kvaci. 125.

Sakarànamàdibhutà ye ayuvaõõa tesaü àeo honti kvacideva saüyoga visaye õanubandhe;
devco, kodha¤¤o...Kvacãti-kiü, katti keyyo.


Majjhe.126.

Majjhe vattamànànampi ayuvaõõanaü àeo honti kvacã; aóóhateyyo, vàseññho.


Kàsjaijàjjavapàrisajjasohajjamaddavàrissàsabhàja¤¤athe
Yyabàhusaccà. 127.

Etesaddà nipaccante õanubandhe; kusãtassa bhàvo kosajjaü; uju no bhàvo ajjavaü; parisàyu
sàdhu pàrisajjo; suhadayova suhajjo tassa pana bhàvo sohajjaü; muduno bhàvo maddavaü;
isino idaü bhàvo và àrissaü; usabhassa idaü bhàvo và àsabhaü; àjànãyassa bhàvo so eva và
àja¤¤aü; thenassa bhàvo kammaü và theyyaü; bahussutassa bhàvo bàhusaccaü...Etesu
yamalakkhaõikaü taü nipàtanà.


Manàdãnaü sak. 128.

Manàdãnaü sak hoti õanubandhe; manasi bhavaü mànasaü, dummanaso bhàvo
domanassaü; somanassaü.


Uvaõõassàvaï sare. 129.

Saràdo õanubandhe upaõõassàvaï hoti; ràghavo, jàmbavaü.


Yamhi gossa ca. 130.

Yakàràdo paccaye gossuvaõõassa avaï hoti; gabyaü, bhàtabyo.


Lopovaõõivaõõanaü. 131.

Yakàràdo paccaye avaõõivaõõanaü lopo hoti; dàyajjaü, kàru¤¤aü, àdhãpaccaü,
deppaü...Bahulaü vidhànà kvaci na hoti kiccayaü.


Rànubandhentasaràdissa. 132.

Anto saro àdi yassàvayavassa tassa lopo hoti rànubandhe; kittakaü, petteyyaü.


[SL Page 062] [\x  62/]     

Kisamahatmimekasmahà. 133.

Kisassa mahato imekas mahà hotti yathàkkamaü; kasimà, ma himà.


âyussàyas mantumhi. 134.

âyussa àyasàdeso hoti mantumhi; àyasmà.


Jo vuddhassiyiññhesu. 135.

Vuddhassa jo hoti iyaiññhesu; jeyyo, jeññho.


Bàëahantikapasatthànaü sàdhanedasà. 136.

Iyaiññhesu bàëhantikapasatthànaü sàdhanedasà honti yathàkkamaü; sàdhãyo, sàdhiññho;
nediyo, nediññho; seyyo, seññho.


Kaõakanàppayuvànaü. 137.

Iyaiññhesu appayuvànaü kaõakanà honti yathàkkamaü; kaõiyo, kaõiññho; kaniyo, kaniññho.


Lopo vãmantuvantånaü. 138.
Vãmantuvantunaü lopo hoti iyaiññhesu; atisayena medhàvã medhãyo, medhiññho; atisayena
satimà satiyo, satiññho; atisayena guõavà guõiyo, guõiññho.


ôesatissa tissa. 139.

ôe pare satyantassa tikàrassalopo hoti; vãsaüsataü, tiüsaüsataü.


Etasseñ ttake. 140.

Ttake pare etassa eñ hoti; ettakaü.


öikassiyo và. 141.

öikassa và iyo hoti; sakyaputtiyo, sakyaputtiko.


Adhàtussa kesyàdito ghessi. 142.

Ghe pare adhàtussa yo kakàro tato pubbassa akàrassa bahulaü ihoti sace gho na syàdito
paro hoti; bàlikà; kàrikà...Adhàtussàti-kiü, sakà; keti-kiü, nandanà; asyàditoti-kiü,
bahuparibbàjakà, madhurà...Bahucammikàti kakàrena syàdino vyavahitattà
siddhaü...Gheti-kiü, bàlako; assàti-kiü, bahukattukà, sàlà.

Iti moggallàne vyàkaraõe vuttiyaü õadikaõóo catuttho.
---------


[SL Page 063] [\x  63/]     

Tijamànehi khasà khamàvãmaüsàsu. 1.

Khattiyaü tijà vãmaüsàyaü mànà ca khasapakpaccayà honti. Yathàkakkamaü; titikkhà,
vãmaüsà...Titikkhati, vãmaüsati...Khamàvãmasàyåti-kiü, tejanaü, tejo; tejayati;
mànanaü,màno; màneti.


Kità tikicchàsaüsayesu jo.2.

Tikicchàyaü saüsaye ca vattamànà kità cho hoti...Tikicchà, vicikicchà...Tikicchati,
vicikicchati...A¤¤atra-niketo, saüketo, ketanaü, keto; ketayati.


Nindàyaü gupabadhà bassa ho ca. 3.

Nindàyaü vattamànehi gupabadhehi cho hoti bassa bho ca...Jigucchà, bãbhacchà...Jigucchati,
bibhacchati...A¤¤atra-gopanaü, gopo; peti; bàdhako.


Tuüsmà lopo ca vãvchàyaü te. 4.

Tumantato icchàyamatthe te khasachà honti bahulaü lopo ca tuüpaccayassa hoti
sutattà...Bubhukkhà, jihiüsà, jighacchà...Bubhukkhati, jihiüsati, jighacchati...Idha kasmà na
hoti? Bhottumicchatãti padantarenàbhidhànà...Tuüsmàti-kiü, bhojanamicchati; icchàyanti-kiü,
bhu¤jituü gacchati; kathaü kulaü pipatisatãti? Yathà kulaü patitumicchatãti vàkyaü hoti;
evaü vuttipi hessati; vàkyameva carahi kathaü hoti? Lokassa tathàvacanicchàya.


äyo kammà. 5.

Icchàkammato icchàyamatthe ãyappaccayo hoti...Puttamicchati puttãyati...Kammàti-kiü,
asinecchati; idha kasmà na hoti? Ra¤¤o puttamicchatãti sàpekkhattà; na hi
a¤¤amapekkhamàno a¤¤ena sahe katthãbhàvamanubhavituü sakkoti; idhàpi carahi na siyà
attano puttamicchatãti nevettha bhavitabbaü na bhi bhavati attano puttãyatãti; kathaü carahi
puttassa attaniyatàvagamyate? A¤¤assàsutattà icchàya ca tabbisayattà.


Upamànàcàre. 6.

Kammato upamànà àcàratthe ãyo hoti; puttamivàcarati puttiyati
màõavakaü...Upamànàti-kiü, puttamàcarati.


âdhàrà. 7.

âdhàratåpamànà àcàratthe ãyo hoti; kuñiyamãvàcarati kuñãyati pàsàde, pàsàdãyati kuñiyaü.


Kattutàyo. 8.

Kattåpamànà àvàratthe àyo hoti; pabbatevàcarati pabbakàyati.



[SL Page 064] [\x  64/]     

Cyatthe. 9.

Kattuto abhutatabbhàve àyo hoti bahulaü; bhusàyati, pañapañàyati,
lohitàyati...Kattutotveva-bhusaükarotãti-iha kasmà na hoti? Bhusãbhavatãti vuttatthatàya.


Saddàdãhi * karoti. 10.

Saddàdãhi dutiyantehi karotãti asmiü atthe àyo hoti; saddàyati, veràyati, kalahàyati,
dhåpàyati.


Namo tvasso. 11.

Namo iccasmà + karotãti asmiü atthe asso hoti; namassati tathàgataü.


Dhàtvatthe nàmasmi. 12.

Nàmasmà dhàtvatthe bahulami hoti; hatthinà atikkamati atihatthayati; vãõaya upagàyati
upavãõayati; daëhaü karoti vinayaü daëhayati; visuddhà hoti ratti visuddhayati; kusalaü
pucchaki kusalayati.


Saccàdãhàpi. 13.

Saccàdãhi dhàtvatthe àpi hoti; saccàpeti, atthàpeti, vedàpeti, sukhàpeti, dukkhàpeti.


Kriyatthà. 14.

Ayamadhikàro àsatthaparisamattiyà...Kriyà attho sassa so kriyattho dhàtu.


Curàditoõi. 15.

Curàdãhi kriyàtthehi sakatthe õi paro hoti bahulaü; õakàro
vuddhyattho...Evama¤¤atràpi...Corayati, làlayati; kathaü, rajjaü kàretãti**-yogavibhàgato.


Payojakavyàpàre õapi ca. 16.

Kattàraü yo payojayati tassa vyàpàre kriyatthà õiõpi honti bahulaü; kàreti, kàràpeti...Tanu
ca kattàpi karaõadãnaü payojakoti tabyàpàrepi õiõpi pàpuõanti? Payojakaghaõasàmandiyà
na bhavissanti curàdãhi visuü vacanasàmatthiyà ca...âto bhiyyo õàpiyeva õiyevu vaõõato
dvayameva¤¤ebhi.


Kyo bhàvakammesvaparokkhesu mànantatyàdisu.17.

Bhàvakammavihitesu parokkhàvajjitesu mànantatyàdisu paresu kyohoti
kriyatthà...Ntaggahaõmuttaratthaü; kakàro avuddhyattho; evamuttaratràpi... hãyamànaü;
ñhãyate; såyamànaü; såyate...Aparokkhesuti-kiü, babhuva devadattena; bibhida kusålo,
bhijjite kusålo sayamevàti bhijjateti savaõa kammatàvagamyate sayamevàti savaõato
kattutà;
---------------------------------------
* Saddàdãni. + Iccassa. ** Karotiti.


[SL Page 065] [\x  65/]     

Kattutàvacanicchàyantu-bhindati kusålo attànanti bhavatã; evama¤¤ampi
yathàgamamanugantabbaü "aparokkhesu mànantatyàdiså" ti-ayamadhikàro à "tanàditvo"
apica ete kyàdayo* tyàdisu parabhutesu kattu kammabhàvavihitesu kyalàdãnaü vidhànato
tesveva vi¤¤àyantãti-akammakehi dhàtuhi kattubhàvesu sakammakehi kattukammesu
kammàvaca nicchàyaü bhàve ca bhavantãti veditabbà...Yassa pana dhàtussa kriyà
kammamapekkhate so sakammako; sassa tu kriyà kattumattamapekkhate svàkammakoti +
¤àtabbaü.


Kattari lo. 18.

Kriyatthato aparokkhesu kattuvihitamànantatyàdisu lo hoti; lakàro "¤ilasseti"
visesanattho...Pacamàno,pacanto; pacati.
 


Maü ca rudhàdãnaü. 19.

Rudhàdito kattuvihitamànàdisu lo hoti nakamaü càntà sarà paro; makàronubandho, akàro
uccàraõattho...Rundhamàno, rundhanto rundhati.


öiõàpyàpihi và. 20.

öiõapyàpãhi kattuvihitamànàdisu lo hoti vibhàsà; corayanto, corento; kàrayanto, kàrento,
kàràpayanto, kàràpento; saccàpayanto, saccàpento; corayati, coreti; kàrayati. Kàreti,
kàràpayati, kàràpeti; saccàpayati, saccàpeti...Vavatthitavibhàsatthoyaü vàsaddotena màne
niccaü; corayamàno, kàrayamàno, kàràpayamàno; saccàpayamàno.


Divàdãhi yak. 21.

Divàdãhi lavisaye yak hoti; dibbanto; dibbatã.


Tudàdãhi ko. 22.

Tudàdãhi lavisaye ko hoti; tudamàno, tudanto; tudati.


Jyàdãhi kanà. 23.

Jiàdãhi lavisaye kanà hoti; jinanto, jinàti...Kathaü, jayanto, jayatãti-bhuvàdipàñhà.


Kyàdihi kaõà. 24.

Kãàdãhi lavisaye kaõà hoti; kiõanto, kiõàti.


Svàdãhi keõà. 25.

Suàdãhi lavisaye keõà hoti; suõamàno, suõanto; suõeti. Kathaü, suõàtãti-kyàdãpàñhà.
---------------------------------------
* Tyàdayo + esàkammakoti.


[SL Page 066] [\x  66/]     

Tanàditvok *.26.

Tanàdito lavise ok hoti; tanoti.


Bhàvakammesu tabbàniyà. 27.

Tabbaatãyà kriyatthà pare bhàvakammesu bahulambhavanti; kattabbaü, karaõiyaü; kattabbo
kaño; karaõiyo...Bahulàdhikàrà karaõàdisu pi bhavanti...Sinànãyaü, cuõõaü; dàniyo,
bràhmaõo; sammàvattànãyo,guru, guru; pavacanãyo, upajjhàyo; upaññhàtãyo, sisso.


Ghyaõ.28.

Bhàvakammesu kriyatthà paro ghyaõ hoti bahulaü; vàkyaü, kàriyaü, ceyyaü, jeyyaü.


âsse ca. 29.

âto ghyaõ hoti bhàvakammesu àssa e ca; deyyaü.


Cadàdãhi yo. 30.

Cadàdãhi kriyattehi yo hoti bahulambhàvakammesu; vajjaü, majjaü,
gammaü...Bhujànte...Bhojjo odano, bhojjà yàgu; bhogga ma¤¤aü.


Kiccaghaccahaccahabbaleyyà. 31.

Ete saddà yappaccayantà nipaccante.


Guhàdãhi yak. 32.

Guhàdãhi kriyatthehi bhàvakammesu yak hoti; guyhaü, duyhaü, sisso; siddhà evete
tabbàdayo pesàtisaggapattakàlesupi gamyamànesu sàma¤¤ena vidhànato...Bhotà khalu kaño
kattabbo, karaõiyo, kàriyo, kicco-evaü tvayà kaño kattabbo; bhotà kaño kattabbo; bhoto hi
patto kàlo kañakaraõe...Evaüja uddhamuhuttikepi vattamànato pesàdisu siddhà eva...Tathà
arahe kattarã sattivisiññhe ca patãyamàne àvassakàdhamiõatàvisiññhe ca bhàvàdo
siddhà...Uddhamuhuttikato-bhotà kaño kattabbo; bhotà rajjaü kattabbaü; bhavaü araho;
bhotà bhàro vahitabbo; bhavaü satto; bhotà avassaü kaño kattabbo; bhotà nikkho dàtabbo.


Kattari latuõakà. 33.

Kattari kàrake kriyatthà latuõakà honti; pañhità, pàñhako...Bahulamitveva...Pàdehi harãyatãti
pàdahàrako; gale cuppateti galecopako...Siddho eva latu arahe sãlasàdhudhammesu ca
sàma¤¤avihitattà; bhavaü khalu ka¤¤àya pariggahãtà, bhavametaü arahati;
sãlàdisu-khalavapi upàdàtà kumàrake; gantà khelaü; muõóayitàro sàviññhàyanà vadhuü
katapariggahaü.
---------------------------------------
* Tvo.


[SL Page 067] [\x  67/]     

âvã. 34.

Kriyatthà àvã hotã bahulaü kattari; bhayadassàvi...Appavisayatà¤àpanatthaü
bhinnayogakaraõaü; sàma¤¤avihitattà sãlàdisu ca hoteva.

âsiüsàyamako. 35.

âsiüsàyaü gamyamànàyaü kriyatthà ako hoti kattari; jãvatuti jãvako; nandatåti nandako;
bhavatåti bhavako.


Karà õa no. 36.

Karato kattari õano hoti; karotãti kàraõaü; kattarãti-kiü, karaõaü.


Hàto vãhikàlesu 37.

Bhàto vãhismiü kàle ca õano hoti kattari; hàyamànà nàma vãhayo; hàyano saüvaccharo;
vãhikàlesåti-kiü, hàtà.


Vidऊ. 38.

Vidasmऊhoti kattari; vidå, lokavidå.


Vito ¤àto. 39.

Vipubbà ¤àiccasmà ¤Š hoti kattari; vi¤¤ø; vitoti-kaü, pa¤¤o.


Kammà. 40.

Kammato parà ¤àiccasmà ¤ø hoti kattari sabba¤¤ø; kàla¤¤ø.


Kvacaõ. 41.

Kammato parà kriyatthà kvaci aõ hoti kattari; kumbhakàro, saralàvo,
mantajjhàyo...Bahulàdhikàrà idha na hoti àdiccaü passati himavattaü suõoti gàmaü cchati;
kvacãti-kiü, kammakaro.


Gamà rå. 42.

Kammato parà gamà rå hoti kattari; vedagu, pàragu.


Samàna¤¤abhavantayàditåpamànà disà kamme rãrikkhakà. 43.

Samànàdãhi yàdãhi ce pamànehi parà disà kammakàrake rãrikkhakà honti; samàno viya
dissatãti sàdã, sadikkho, sadiso; a¤¤àdã, a¤¤àdikkho, a¤¤àdiso; bhavàdã, bhavàdikkho,
bhavàdiso; yàdã, yàdikkho, yàdiso; tyàdã, tyàdikkho, tyàdiso...Samànàdãhãti-kiü, rukkho
viya dissati; upamànàti-kiü, so viya dissati; kammeti-kiü, so viya passati...Rakàrà
antasaràdilopatthà; kakàro ekàràbhàvattho.

Bhàvakàrakesvaghaõghakà. 44.

Bhàve kàrake ca kriyatthà aghaõghakà honti bahulaü; a-paggaho, niggaho, karo, garo, cayo,
jayo, ravo, bhavo, paco, vaco, annado, purindado, ãsakkaro, dukkaro,
sukaro...Ghaõ-bhàve-pàko,


[SL Page 068] [\x  68/]     

Càgo, bhàvo; kàrakepi sa¤¤àyaü tàva-pajjateneneti pàdo; rujatãti rogo; visatãti veso; sarati
kàlantaranti sàro; viraddho, * darãyanate etehãti dàrà; jãrati etenàti jàro...Asa¤¤àyampi-dàyo,
datto; làbho, laddho...Sa-vako,nipako...Ka-piyo, khipo, bhujo, àyudhaü.


Dàdhàtvi. 45.

Dàdhàhi bahulami hoti bhàvakàrakesu; àdi, nidhi, vàladhi.


Vamàdãhathu. 46.

Vamàdihi bhàvakàrakesvathu hoti; vamathu, vepathu.


Kvi. 47.

Kriyatthà kvi hoti bahulaü bhàvakàrakesu...Kakàro kànubandhakàriyattho...Abhibhå,
sayambhå,bhattaggaü, salàkaggaü, sabhà, pabhà.


Ato. 48.

Kriyatthà bhàvakàrakesvàno hoti; gamanaü, dànaü, sampadànaü, apàdànaü,
adhikaraõaü,calano, jalano, kodhano, kopano, maõóano, bhusano.


Itthiyamaõaktikayakyà ca +. 49.

Itthiliïge bhàve kàrake ca kriyatthà aàdayo hontano ca bahulaü...A-titikkhà, vãmaüsà,
jigucchà, pipàsà, puttãyà, ãhà, bhikkhà, àpadà, medhà, godhà...öa-kàrà, hàrà, tàrà, dhàrà,
àrà...Kti-iddhi, siññhi, bhitti, bhatti, tanti, bhuti...Ka-guhà, rujà, mudà...Yak-vijjà,
ijjà...Ya-seyyà, samajjà, pabbajjà, paricariyà, jàgariyà...Ana-kàraõa, hàraõa, vedanà, vandanà,
upàsanà.


Jàhàhi ni. 50.

Jàhà iccetehi ni hotitthiyaü; jàni, hàni.


Karà ririyo. 51.

Karato rariyo hotitthiyaü; karaõaü kiriyà...Kathaü, kriyàtã "kriyàya"nti-nipàtanà.

Ikitã sarupe. 52.

Kriyatthassa saråpehidheyye kriyatthà pare ikiti honti; vaci, yudhu, pacati...Akàro kakàroti
àdisu kàrasaddena samàso yathà evakàroti.


Sãlabhikkha¤¤àvassakesu õi. 53.

Kriyatthà õã hoti sãlàdisu patãyamànesu; uõhabhojã, khãrapàyã, avassakàrã, satandàyã.


Thàvarattarabhabhurabhidurabhàsurabhassarà. 54.

Ete saddà nipaccatte sãle gamyamàne.
---------------------------------------
* "Thiraddho" ti sabbesu potthakesu dissati a¤¤atra vivaraõaü "viraddho"ti ca kattha ci na
dissati. + Kayàca.


[SL Page 069] [\x  69/]     

Kattari bhute ktavantuktàvã. 55.

Bhutatthe vattamànato kriyatthà ktavattuktàvã honti kattari; vijitavà, vijàtàvã; bhuteti
adhikàro yàvaarahatthàti.


Kto bhàvakammesu. 56.

Bhàve kamme ca bhute kto hoti; àsitaü bhavatà; kato kaño bhavatà.


Kattari càramhe. 57.

Kriyàram÷e kattari kto hoti yathàpatta¤ca; pakato bhavaü kañaü; pakato kaño
bhavatà;pasutto bhavaü; pasuttaü bhavatà.


 hàsavasasilisasiruhajarajanãhi. 58.

 hàdãhi kattari kto hoti yathàpatta¤ca; upaññhito gurumbhavaü, upaññhito guru bhotà;
upàsito gurumbhavaü, upàsito guru bhotà; anuvusito gurumbhavaü, anuvusito guru bhotà;
àsiliññho gurumbhavaü, àsiliññho guru bhotà; adhisayito khañopikaü bhavaü; adhisayità
khañopikà bhotà; àruëho rukkhaü bhavaü, àruëho rukkho bhotà; anujiõõe vasalã
devadattena; anujàto màõavako màõavikaü, anujàtà màõavikà màõavakena.


Gamanatthàkammakàdhàre ca. 59.

Gamanatthato akammakato ca kriyatthà àdhàre kto hoti kattarã ca yathàpatta¤ca; idamesaü
yàtaü, iha te yàtà, iha tehi yàtaü, ayaü tehi yàto patho; idamesamàsitaü; iha te àsità; iha tehi
àsitaü.

Devo ce vaññho sampannà sàliyoti-kàraõasàmaggisampatti etthàbhimatà.


âhàratvà. 60.


Ajjhohàratthà àdhàre kto hoti yathàpatta¤ca; idamesaü bhuttaü, idamesaü pitaü,iha tehi
bhuttaü, iha tehi pitaü, odano tehi bhutto, pãtamudakaü...Aktattho yogavibhàgo; kathaü,
pità gàvoti-pitamekasaü vijjatãtipità bàhulakà và...Passinno-tiyà ettha bhåtakàlatà tatrakto;
evaü ra¤¤ammato ra¤¤amiññho ra¤¤ambuddhà ra¤¤aü påjito...Evaü sãlito, rakkhito, khanto,
àkuññho, ruññho, råsito, abhivyàhaño, dayito, haññho, kanto, saüyato,
amato...Kaññhanti-bhutatàyameva hetuno phalaü tvatra bhàvã.


Tuütàyetave bhàve bhavissati kriyàyaü tadatthàyaü. 61.

Bhavissati atthe vattamànato kriyatthà bhàve tuütàyetave honti kriyàyaü tadatthàyaü
patãyamànàyaüja; kàtuü gacchati; kattàye gacchati; kàtave gacchati...Icchati bhottuü kàmeti
bhottunti-iminàva siddhaü.

Punabbidhànetvihàpi siyà icchanto karotãti...Evaü sakkoti bhontuü, jànàti bhottuü, gilàyatã
bhottuü, ghañate bhottuü, àrabhate


[SL Page 070] [\x  70/]     

Bhottuü, labhate bhottuü, pakkamati bhottuü, ussahati bhottuü, arahati bhottuü, atthi
bhottuü, vijjatu bhottuü, vaññati bhottuü, kappati bhottunti...Tathà pàrayati bhottuü, pahå
bhottuü, samattho bhottuü, pariyanto bhottuü, alaü bhottunti-bhavatissa sabbattha
sambhavà...Tathà kàlo bhettuü, samayo bhottuü, velà bhottunti...Yathà-bhottumano, sotuü
soto, daññhuü cakkhu, yujjhituü dhanu, vattuü chaëo, gantumano
kattumalasoti...Uccàraõantu vattàyattaü...Bhàveti kiü, karissàmãti gacchati; kriyàyaüti-kiü,
bhikkhissaü iccassa jañà; tadatthàyanti-kiü, gacchissatote bhavissati bhattaü bhojanàya.


Pañisedhelaükhalånaü tunakatvànakatvà và. 62.

Alaükhalusaddànaü pañisedhatthànaü payoge tunàdayo và bhonti bhàve; alaü sotåna, khalu
sotåna; alaü sutvàna, khalu sutvàna; alaü sutvà, khalu sutvà; alaü sutena, khalu
sutena...Alaükhalunaüti-kiü, mà hotu; pañisedheti-kiü, alaükàro.


Pubbekakattukànaü. 63.

Eko kattà yesaü vyàpàrànaü tesu yo pubbo tadatthato kriyatthàtånàdayo honti bhàve; so
tåna yàti, sutvàna sutvà và...Ekakattu kànanti-kiü, bhuttasmiü devadatteya¤¤adatto vajati;
pubbàti-kiü, bhujati ca pacati ca...Appatvà nadiü pabbato, atikkamma pabbataü
nadãti-bhudhàtussa sabbattha sambhavà ekakattukatà pubbakàlatà ca gamyate.
Bhutvà bhutvà gacchatãti-iminàva siddhamàbhikkha¤¤antu dibbacanàvagamyate...Kathaü,
jãvagàhaü agàhasi. Kàyappacàlakaü gacchantãti-àdi; ghaõantena kriyàvisesanena siddhaü,
yathà odanapàkaü sayatãti.


Nto kattari vattamàne. 64.

Vattamànatthe vattamànato kriyatthà nto heti kattari; tiññhanto.


Màno. 65.

Vattamàtetha vattamànato kriyatthà màno hoti kattari; tiññhamàno.


Bhàvakammesu. 66.

Vattamànatthe vattamànato kriyatthà bhàve kamme ca màno hoti; ñhãyamànaü, paccamàno,
odano.


Te ssapubbànàgate. 67.

Anàgatatthe vattamànato kriyatthà te ntamànà ssa pubbà honti; ñhçssanto, ñhçssamàno,
ñhiyissamànaü,pacacissamàno odano.


övàdayo. 68.

Kriyatthà pare bahulaü õvàdayo honti; càru, dàru.


[SL Page 071] [\x  71/]     

Khachasànamekassaro dve. 69.

Khajasappaccayantànaü kriyatthànaü pañhamamekassaraü saddaråpaü dve bhavati; titikkhà,
jigucchà, vimaüsà.


Parokkhàyaü ca. 70.

Parokkhàyaü pañhamamekassaraü saddaråpaü dve bhavati; jagàma...Cakàro
anuttasamuccayattho tena¤¤atràpi yathàgamaü; jahàti, jahitabbaü, jahituü, daddallati,
caïkamati...Lolupo momuhoti-ottaü "tadaminàdi" pàñhà.


âdismà sarà. 71.

âdibhutà sarà paramekassaraü dve hoti; asisiyati...âdismàti-kiü, jajàgara; saràti-kiü, papàca.


Na puna. 72.

Yaü dvibhutaü na taü puna dvittamàpajjate; titikkhasati, jigucchãsati.


Yamiññhaü syàdino. 73.
Syàdyantassa yamiññhamekassaramàdibhutama¤¤aü và yathàgamaü dvãttamàpajja te;
puputtãyisati, putittãyisati, puttayayisati.


Rasso pubbassa. 74.

Citte pubbassa saro rasso hoti; dadàti.


Loponàdabya¤janassa. 75.

Dvitte pubbassàdito¤¤assa bya¤janassa lopo hoti; asisisati.


Khachasesvi. 76.

Dvitte pubbassa assa i hoti khachasesu; pipàsati...Khachasesåti-kiü, jahàti;
assàti-kiü,bubhukkhati.


Gupisasussa. 77.

Dvitte pubbassa gupissa ussa i hoti khachasesu; jigucchati.


Catutthadutiyànaü tatiyapañhamà. 78.

Dvitte pubbesaü catutthadutiyànaü tatiyapañhamà honti; bubhukkhati, ciccheda.


Kavaggahànaü cavaggajà.79.

Dvitte pubbesaü kavaggahànaü cavaggajà honti yathàkkamaü; vukopaka, jahàti.


Mànassa vi parassa ca maü. 80.

Dvitte pubbassa mànassa vã hoti parassa ca maü; vimaüsati.


Kitassàsaüsaye ti và. 81.

Saüsayato¤¤asmiü vattamànassa dvitte pubbassa kitassa và ti hoti; tikicchati,
cikicchati...Asaüsayeti-kiü, vicikicchati.


[SL Page 072] [\x  72/]     

Yuvaõõànameoppaccaye. 82.

Ivaõõuvaõõattànaü kriyatthànaü eo honti yathàkkamaü paccaye; vetabbaü, netabbaü,
sotabbaü, bhavitabbaü.

Lahussupàntassa. 83.

Lahubhutassa upàntassa yuvaõõassa eo honti yathàkkamakaü; esitabbaü,
kositabbaü...Lahussàti-kiü,dhåpità; upàntassàti-kiü, rundhati.


Assàõanubandhe. 84.

öakàrànubandhe paccaye pare upàntassa akàrassa à hoti; kàrako. 

Nate kànubandhanàgamesu. 85.

Te e o àkànubandhe nàgame ca na honti; cito, suto, diññho, puññho...Nàgame
vanàdinà...Cinitabbaü, cinituü, suõitabbaü, suõituü, pàpuõitabbaü, pàpuõatuü,
dhunitabbaü, dhunituü, dhunnaü, dhunayitabbaü, dhunàpetabbaü, dhunayituü,
dhunàpetabbaü, dhunayituü,dhunàpetuü, dhunayanaü, dhunàpanaü, dhunayati, dhunàpeti;
pãnetabbaü, pãnayituü, pãnanaü, pãnituü, pãnayati; suõeti, sineti, dunoti, hinoti;
pahiõitabbaü, pahiõituü, pahiõanaü.


Và kvaci. 86.

Te kvaci và na honti kànubandhanàgamesu; mudito, modito; ruditaü, roditaü.


A¤¤atràpi. 87.

Kànubandhanàgamato¤¤asmimpi te kvaci na honti; khipako, panådanaü vadhako.


Pyesissà. 88.

Sissa à hoti pyàdese; nissàya.


Eonamayavà sare. 89.

Sare pare eonamayavà honti; jayo, bhavo...Sareti-kiü, jeti; anubhoti.


âyàvàõanubandhe.90.

Eonamàyàvà honti saràdo õanubandhe; nàyayati, bhàvayati, sayàpetvàti-àdisu rassattaü.


âssàõapimhi yuk. 91.

âkàrantassa kriyatthassa yuka hoti õapito¤¤asmiü õanubandho
dàyako...öanubandhetveva-dànaü; aõapimbhãti-kiü, dàpayati.


Padàdãnaü kvaci 92.

Padàdãnaü yuk hoti kvaci; nippajjitabbaü, nippajjituü, nippajjanaü, pamajjitabbaü,
pamajjituü, pamajjanaü...Kvacãti-kiü, pàdo.


[SL Page 073] [\x  73/]     

Maü và rudhàdãnaü. 93.

Rudhàdãnaü kvaci maü và hoti; rundhituü, rujjhituü...Kvacãtveva-nãrodho.


Kvimhi lopontabya¤janassa. 94.

Antabya¤janassa lopo hoti kvãmhi; bhattaü ghasanti gaõhanti và etthàti bhattaggaü.


Pararåpamayakàre bya¤jane. 95.

Kriyatthànamantabya¤janassa pararåpaü hotã yakàrato¤¤asmiü bya¤jane; bhettabbaü;
bya¤janeti-kiü, bhinditabbaü; ayakàreti-kiü, bhijjati.


Manànaü niggahãtaü. 96.

Makàranakàrantànaü kriyatthànaü niggahãtaühoti yakàre bya¤jane; gantabbaü,
jaïghà...Bya¤janetvava-gamanaü; ayakàretveva-gamyate.


Na bråsso. 97.

Bråssa o na hoti bya¤jane; bråmi...Bya¤janetveva-abravi.


Kagà cajànaü ghànubandhe. 98.

Ghànubandhe cakàrajakàrantànaü kriyatthànaü kagà honti yathàkkamaü; vàkyaü, bhàgyaü.


Hanassa ghàto õànubandhe. 99.

Hanassa ghàto hoti õànubandhe; àghàto.


Kvimhi gho paripaccasamohi. 100.

Pyàdãhi parassa hanassa gho hoti kvimhã; paëigho, pañigho, aghaü-rassattaü nipàtanà;
saïgho, ogho.


Parassa ghaüse. 101.

Dvitte parassa hanassa ghaü hoti se; jighaüsà.

Jiharànaü giü. 102.

Dvitte paresaü jiharànaü giü hoti se; vijigiüsà, jigiüsà.


Dhàssa ho. 103.

Dvitte parassa dhàssa bha hoti; dahati.


öimhi dãgho dusassa. 104

Dusassa dãgho hoti õimhi; dåsito...öimhãti-kiü, duññho.


Guhissa sare. 105.

Guhissa dãgho hoti sare; nigåhanaü...Sareti-kiü, guyhaü.


Muhabahànaü ca te kànubandhetve. 106.

Muhabahànaü guhissa ca dãgho hoti takàràdo kànubandhe kvànatvàjjite; måëho, bàëho,
guëho...Teti-kiü, muyahati; kànubandheti-


[SL Page 074] [\x  74/]      
Kiü, muyhitabbaü; atveti-kiü, muyahitvàna, mushitvà; kànubandhetveti, ayamadhikàroyàva
"sàsassasisve" ti.


Vayassussa. 107.

Vahassa ussa dãgho hoti te kànubandhe kvànatvàvajjite; våëho.


Dhàssa hi. 108.

Dhàdhàraõetimassa hi hoti te kànubandhe tvànatvàvajjite; nihito, nihitavà.


Gamàdirànaü lopontassa. 109.

Gamàdinaü rakàrantànaü càntassa lopo hoti te kànubandhe tvànatvàvajjite; gato, khato,
bhato, mato, tato, sa¤¤ato, rato, kato...Tetveva-gamyate;kànubandhetveva-gantabbaü;
atvetveva-gantvàna,gantvà.


Vacàdãnaü vàssuñ và. 110.

Vacàdãnaü vassa và uñ hoti kànubandhetve; uttaü, vuttaü, utthaü, vutthaü;
atvetveva-vatvàna, vatvà.

Assu. 111.

Vacàdinamassa u hoti kànubandhetve; vuttaü, vutthaü.


Vaddhassa và. 112.

Vaddhassa assa và u hoti kànubandhetve; vuddho; vaddho...Atvetveva-vaddhitvàna,
vaddhitvà; kathaü vuttãti? Vuttimatteti nipàtanà vattãti hoteva yathàlkhaõaü.


Yajassa yassa ñiyã. 113.

Yajassa yassa ñiyã honti kànubandhetve; yaññhaü; atvetveva-yajitvàna, yajitvà.


 hàssi. 114.

 hàssi hoti kànubandhetve; ñhito...Atvetveva-ñhatvàna, ñhatvà.


Gàpànamã. 115.

Gàpànamã hoti kànubandhetve; gãtaü, pãtaü, atvetveva-gàyitvà, niccaü yàgamo;pàssa tu
pãtvàti-bahulàdhikàrà.


Janissà. 116.

Janissa à hoti ¤ànubandhetve; jàto...Atvetveva-janitvà.


Sàsassa sisvà. 117.

Sàsassa và sis hoti kànubandhetve; siññhaü, satthaü, sisso, sàsiyo...Atvetveva-anusàsitvàna.


Karassà tave. 118.

Karassa à hoti tave; kàtave.


[SL Page 075] [\x  75/]     

Tuütunatabbesu và. 119.

Tumàdisu và karassà hotu; kàtuü, kattuü, kàtuna, kattuna; kàtabbaü, kattabbaü.


¥àssa ne jà. 120.

¥àdhàtussa jà hoti nakàre; jànituü, jànanto; neti-kiü, ¤àto.

Sakàpànaü kukku õe. 121.

Sakaàpànaü kukku iccete àgamà honti õakàre; sakkuõanto, pàpuõanto; sakkuõeti,
pàpuõeti; õeti-kiü, sakkoti, pàpeti.


Nito vissa cho. 122.

Nismà parassa cissa cho hoti; nicchayo. 

Jarasadànamãmvà. 123.

Jarasadànamantasarà paro ãm hoti vibhàsà; jãraõaü; jãrati, jãràpeti; nisãditabbaü, nisãdanaü,
nisãdituü; nisãdati...Vàti-kiü, jarà, nisajjà; ãm veti-yogavibhàgà a¤¤esampi;
ahãratha-"saüyogàdilopo" tthassa.


Disassa passadassadasdadakkhà. 124.

Disassa passàdayo honti vibhàsà; vipassanà, vipassituü; vipassati; sudassã, piyadassã,
dammadassã; sudassaü. Dassanaü; dasseti; daññhabbaü, daññhà, daññhuü, duddaso; addasa,
addà, addaü, addakkhi, dakkhissati...Vàtveva-dissanti bàlà.


Samànàro rãrikkhake. 125.

Samànasaddato parassa disassa rahoti và rãrikkhake; sarã, sadã, sarãkkho, sadikkho, sariso,
sadiso.


Dahassa dassa óo. 226.

Dahassa dassa óo hoti và; óàho, dàho; óahati, dahati.


Anaghaõasvàparihi ëo. 127.

âparãhi parassa dahassa dassa ëo hotanaghaõasu; àëàhanaü, pariëàho.


Atyàdintesvatthissa bhu. 128.

Tyàdinnavajjitesu paccayesu asabhuviccassa bhu hoti; bhavitabbaü.

Adesavidhànamasassàppayogatthametasmiü visaye...Etena katthaci kassaci
dhàtussàppayogopi ¤àpito hoti...Atyàdintesåti-kiü, atthi, santo; atthissàti-kiü, assatissa mà
hotu.


Aàssaàdisu. 129.

Aàdo ààdo ssàdo ca atthissa bhu hoti; babhuva, abhavà, abhavissà, bhavissati.


[SL Page 076] [\x  76/]     

Ntamànàntiyisuüsvàdilopo. 130

Ntàdasvatthissàdilopo hoti; santo, samàno; santi, santu, siyà, siyuü...Etesviti-kiü,atthi.


Pàdito ñhàssa và ñhàho kvaci. 131.

Pàdãhi kriyàvisesajotakehi saddehi parassa ñhàssa kvaci ñhabho và hoti; saõñhahanto,
sanniññhanto; saõñhahati, santiññhati...Pa parà apa saü anu ava o ni du vi adhi api ati su u
abhi pati pari upa à pàdã; kvacãti-kiü, saõñhãti.


Dàssiyaï. 132.

Pàdito parassa dàssa iyaï hoti kvaci; anàdisitvà, samàdiyati; kvacãtveva-àdàya.


Karotissa kho. 133.

Pàdito parassa karassa kvaci kha hoti; saïkhàro; saïkharãyati...Karassàti-avatvà
karotissàti-vacanaü timhi ca vikaraõuppatti ¤àpetuü.


Purasmà. 134.

Puràiccasmà nipàtà parassa karassa kha hoti; purakkhatvà, purekkhàro-ettaü
tadaminàdipàñhà.


Nito kamassa. 135.

Nismà parassa kamassa kvaci kha hoti; nikkhamati; kvavãtveva-nikkamo.


Yuvaõõànamiyaïuvaï sare. 136.

Ivaõaõuvaõõantànaü kriyatthàna miyaïuvaï honti sare kvacã; ve diyati, bruvanti;
sareti-kiü,nivedeti, bråti; kvacãtveva-jayati, bhavati.


A¤àdissàssã kye. 137.

¥àdito¤¤assa àkàrantassa kriyattassa ã hoti kye; dãyati; a¤àdissàti-kiü, ¤àyati, tàyati.


Tanassà và. 138.

Tanassa à hoti và kye; tàyate, ta¤¤ate.


Dãgho sarassa. 139.

Sarantassa kriyatthassa dãgho hoti kye; vãyate, såyate.


Sànantarassa tassa ñho. 140.

Sakàrantato kriyatthà parassànantarassa takàrassa ñha hoti; tuññho, tuññhavà,
tuññhabbaü,tuññhi; anantarassàti-kiü, tussitvà.


Kasassim ca và. 141.

Kasasmà parassànantarassa tassa ñha hoti kasassa và im ca; kiññhaü,
kaññhaü...Anantarassàkveva-kasitabbaü.


[SL Page 077] [\x  77/]     

Dhastotrasthà. 142.

Ete saddà nipaccante.


Pucchàdito. 143.

Pucchàdãhi kriyatthehi parassànantarassa takàrassa ñha hoti; puññho, bhaññho,
yiññho...Anantarassàtveva-pucchitvà.


Sàsavasasaüsasasàtho. 144.

Etehi parassànantarassa tassa tha hoti; satthaü, vutthaü, pasatthaü,
satthaü...Kathamanusaññhoti "tathanarànaü ñañhaõaëà" ti ñho anantarassàtveva-sàsituü.


Dho dhahabhehi. 145.

Dhakàrahakàrahakàrantehi kriyatthehi parassànantarassa tassa dha hoti; vuddho, duddhaü,
laddhaü.


Dahà óho. 146.

Dahà parassànantarassa tassa óha hoti; daóóho.


Bahasasum ca. 147.

Bahà parassànantarassa tassa óho hoti bahassum ca óhasantiyogena; buóóho.


Ruhàdãhi ho ëa ca. 148.

Ruhàdãhi parassànantarassa tassa ha hoti ëo càntassa; àråëho, guëho, cåëho, bàëho;
anantarassàtveva-àrohituü. 


Muhà và. 149.

Muhà parassànantarassa tassa ha hoti và vàëo càntassa hasantiyo gena; buëho, muddho.


Bhidàdito no ktaktavantunaü. 150.

Bhidàdito paresaü ktaktavantånaü tassa no hoti; bhinno, bhinnavà, chinno, chittavà, channo,
channavà, khinno, khinnavà, uppanto, uppannavà, sinno, sinnavà, sanno, sannavà, pãno,
pãnavà, såno, sånavà, dãno, dãnavà, óãno, óãnavà, lãno, lãnavà, låno,
lånavà...Ktaktavantånanti-kiü, bhitti, chitti, bhettuü, chettuü.


Dàtvinno. 151.

Dàto paresaü ktaktavantånaü tassa inno hoti; dinno, dinnavà.

Kiràdãhi õe. 152.

Kiràdãhi paresaü ktaktavantånaü tassànantarassa õa hoti; kiõõe, kiõõavà, puõõe,
puõõavà, khãõe, khãõavà.


[SL Page 078] [\x  78/]     

Taràdãhi riõõo. 153.

Taràdãhi paresaü ktaktavantånaü tassa riõõo hoti; taõõo,tiõõavà, jiõõo, jiõõavà,ciõõe,
ciõõavà.


Go bhajàdãhi. 154.

Bha¤jàdãhi paresaü ktaktavantunaü tassànantarassa ga hoti; bhaggo, bhaggavà, laggo,
laggavà, nimuggo, nimuggavà, saüviggo, saüviggavà.


Susà kho. 155.

Susà paresaü ktaktavantånaü tassa kho hoti; sukkho, sukkhavà.


Pacàko. 156.

Pacà paresaü ktaktavantunaü tassa ko hoti; pakko, pakkavà.


Mucà và. 157.

Mucà paresaü ktaktavanatånaü tassa ko và hoti; mukko, mutto mukkavà,
muttavà...Sakkoti-õvàdisu siddhaü...Ktaktavantusu satto sattavàtveva hoti.


Lopo vaóóhà ktissa. 158.

Vaóóhà parassa knissa tassa lopo hoti; vaóóhã.


Kvissa. 159.

Kriyatthà parassa kvissa lopo hoti; ahibhu.


öiõapãnaü tesu. 160.

öiõapãnaü lopo hoti tesu õiõapãsu; kàrentaü payojayati kàreti, kàràpayati.


Kvaci vikaraõanaü. 161.

Vikaraõanaü kvaci lopo hoti; udapàdã, hanti.


Mànassa massa. 162.

Kriyatthà parassa mànassa makàrassa lopo hoti kvaci; karàõo; kvacãti-kiü, kurumàno.


¥ilasse. 163.

¥ilàname hoti kvaci;gahetvà adenti; kvacãtveva-vapitvà.


Pyo và tvàssa samàse. 164.

Tvàssa và pyo hoti samàse, pakàro "pye sissà" ti-visesanattho; abhibhuya,
abhibhavitvà...Samàseti-kiü, patvà; kvacàsamàsepi bahulàdhikàrà; lataü dantehi chindiya.


[SL Page 079] [\x  79/]     

Tuüyànà. 165.

Tvàssa và tuüyànà honti samàsekvaci; ahihaóhuü, abhiharitvà, anumodiyàna
anumoditvà...Asamàsepi bahulàdhikàrà; daññhuü, disvà...Esamappavisayatà ¤àpanattho
yogavibhàgo.


Hanà racco. 166.

Hanasmà parassa tvàssa racco và hoti samàse; àhacca, àhanitvà.


Sàsàdhikaràccariccà. 167.

Sàsàdhãhi parà karà parassa tvàssa ccariccà và honti yathàkkamaü; sakkacca, sakkaritvà,
asakkacca, asakkaritvà, adhikicca, adhikaritvà,


Itocco. 168.

Iiccasmà parassa tvàssa cco và hoti; adhicca, adhãyitvà, samecca, sametvà.


Disà vànavà s ca. 169.

Disato tvàssa vànavà honti và disassa ca sakàro taüsantiyogena; sassa
savidhànaüpararåpabàdhanatthaü; disvàna, disvà, passitvà...Kathaü, nàdaññhà pareto dosanti
¤àpakà kvàssa ca lopo; evaü laddhà dhanatti àdisu.


¥i bya¤janassa. 170.

Kriyatthà parassa bya¤janàdippaccayassa ¤i và hoti; bhu¤jituü, hottuü; bya¤janassàti-kiü,
pàcako.


Rà nassa õo. 171.

Ràntato kriyatthà parassa paccayanakàrassa õe hoti; araõaü, saraõaü.


Na ntamànatyàdãnaü. 172.

Ràntato paresaü ntamànatyàdãnaünassa õe na hoti; karonto, kurumàno; karonti.


Gamayamisàsadisànaü và cchaï. 173.

Etesaü vàcchaïhoti ntamànatyàdisu; gacchanto, gacchamàno; gacchati; yacchanto,
yacchamàno; yacchati; icchanto, icchamàno; icchati; acchanto, acchamàno; acchati; dicchanto,
dicchamàno; dicchati.


[SL Page 080] [\x  80/]     

Vàti-kiü, gamissatã; vavatthitavibhàsattena¤¤esu ca kvaci; icchitabbaü icchà, icchituü,
acchitabbaü, acchituü, a¤¤esa¤ca yogavibhàgà; pavecchati.


Jaramarànamãyaï. 174.

Etesamãyaï và hoti ntamànatyàdisu; jãyanto, jãranto, jiyamàno, jiramàno; jãyati, jãrati;
mãyanto, maranto, mãyamàno, maramàno; mãyati, marati.


 hàpànaü tiññhapi và. 175.

 hàpànaü tiññhapi và honti ntamànatyàdisu; tiññhanto, tiññhamàno; tiññhati; pivanto,
pivamàno; pivati; vàtveva-ñhçti, pàti.


Gamavadadànaü ghammavajjadajjà. 176.

Gamàdãnaü sammàdayo và honti ntamàntyàdisu; ghammanto, gacchanto, vajjanto; vadanto,
dajjanto, dadanto.


Karassasossa kubbakurukayirà. 177.

Karassa saokàrassa kubbàdayo và honti ntamànatyàdisu; kubbanto, kayiranto, karonto,
kubbamàno, kurumàno, kayiramàno, karàõo; kubbati, kayirati, karoti, kubbate, kurute,
kayirate...Vavatthitavibhàsattà vàdhikàrassa bhiyyo mànaparacchakkesu kuru, kvacideva
pubbacchakke "agghaü kurutu no bhavaü" sossàti vuttattà kattariyevime.


Gahassa ghe ppo. 178.

Gahassa và se ppo hoti ntamànatyàdisu; gheppanto, gheppamàno;
gheppati...Vàtveva-gaõhàti.


öo niggahãtassa. 179.

Gahassa niggahãtassa õo hoti; gaõhitabbaü, gaõhituü, gaõhanto.

Iti moggallàne vyàkaraõe navuttiyaü khàdikaõóo pa¤camo.
---------


[SL Page 081] [\x  81/]     

Vattamàne ti anti si tha mi kama te ante se vhe emhe. 1.

Vattamàne àraddhàparisamatte atthe vattamànato kriyatthà tyàdayo honti; gacchati
gacchanti gacchasi gacchatha gacchàmi gacchàma, gacchate gacchante gacchase gacchavhe
gacche gacchàmhe*...Kathaü"pure adhammo dappati,purà màràmãti " vattamànasseva
vattumiññhattà taüsamãpassa taggahaõena gahaõa+ purepuràsaddehi và
anàgatattàvagamàte tadà tassa vattamànattà kàlavyattayo và eso bhavantevahi kàlantarepi
tyàdayo bàhulakà; "santesu pariguhàmimà ca ki¤ci ito adaü, kàyassa bhedà ahisamparàyaü
sahavyataü gacchati vàsavassa; anekajàtisaüsàraü sandhàvissaü; ativelaü namassissaü ti." 

Bhavissati ssati ssanti ssasi ssatha ssàmi ssàma ssate ssante ssase ssavhe ssaü ssàmhe. **2

Bhavissati anàraddhe atthe vattamànato kriyatthà ssatyàdayo honti; gamissati gamissanti
gamissasi gamissatha gamissàmi gamissàma, gamassate gamssante gamissase
gamissavhessaü gamissàmhe.


Nàme garahàvimhayesu. 3.
Nàmasadde nipàte sati garahàyaü vimhaye ca gamyamàne ssatyàdayo honti "ime hi nàma
kalyàõadhammà pavijàtissatti; nahi nàma bhikkhave tassa moghapurisassa pàõesu
anuddayà bhavissatã; kathaü hi nàma so bhikkhave mosapuriso sabbamattikàmayaü
kuñikaü karissati; tattha nàma tvaü moghapurisa mayà viràgàya dhamme desite saràgàya
cetessasi; atthi nàma tàta sudinna àbhidosikaü kummàsaü paribhu¤jissasi" atthiyevihàpi
nindàvagamo. Vimhaye-"acchariyaü vata bho abbhutaü vata bho sattena vata bho pabbajità
vihàrena viharanti yatra hi nàma sa¤¤ã samàno jàgaro pa¤camattàni sakañasatàni nissàya
nissàya atikkattàti neva dakkhiti na pana saddaü sossati; acchariyaü andho nàma
pabbatamàrohissati badhiro nàma saddaü sossati."


Bhute ã uü o ttha iü mhà à å se vhaü a mhe. 4.

Bhute parisamatte atthe vattamànato kriyatthà ãàdayo honti, agamã agamuü agamo
agamittha agamiü agamimhà, agamà agamu agamise agamivhaü agama agamimhe...Bhuta
sàma¤¤avacanicchàyamanajjataneja-"suvo ahosi ànando."
---------------------------------------
* Gacchamhe. + Gahaõaü. **Ssamhe kuñiü. 

[SL Page 082] [\x  82/]     

Anajjatane à å o ttha a mhà ttha tthuü ye vhaü iü mhase.5.

Avijjamànajjitane bhutetthe vattamànato kriyatthà à àdayo honti.

â¤àyya vuññhànà'¤àyyà saüvesanà càpi, *
Esajjatato kàlo aharubhato aóóharattaü và.

Agamà agamu agamo agamattha agama agamamhà, agamattha agamatthu agamase
agamavhaü agamiü agamamhase; a¤¤apadattho kiü, ajja hiyyo và agamàsi.


Parokkhe a u e ttha a mha ttha re ttho vho imhe. 6.

Apaccakkhe bhutànajjatanetthe vattamànato kriyatthà aàdayo honti; jagàma jagamu jagame
jagamittha jagama jagamamha, jagamittha jagamire jagamittho jagamivho jagami jagamimhe.

Måëhavikkhittabahasattacittenattanàpi kriyà katàbhinibbattikàlenu paladdhà samànà+
phalenànumiyamànà parokkhà ca vatthuto tenuttamavisa yepi payogasambhavo.


Eyyàdo vàtipattiyaü ssà ssaüsu sse ssathassaü ssamhà ssatha ssiüsu ssase ssavhe ssiü
ssàmhase. 7.

Eyyàdo visaye kriyàtipattiyaü ssàdayo honti vibhàsà; vidhurappacca yopanipàtato
kàraõavekallato và kriyàyàtipatanamanipphanti kriyàtipatti; ete ca ssàdayo
sàmanthiyàtitànàgatesveva honti na vattamàne tatra kriyàtipattyasambhavà.

Sace pañhamavaye pabbajjaü alabhissà arahà abhavissà; dakkhiõena ce agamissà na
sakañampariyàbhavissà, dakkhiõena ce agamissaüsu agamisse agamissatha agamissaü
agamissamhà, agamissatha agamissiüsu agamissase agamissavhe agamissiü agamissàmhase,
na sakañàü pariyàbhavissà; vàti-kiü, dakkhiõena ve gamissati na sakañaü pariyàbhavissati.

Hetuphalesveyya vayyuü eyyàsi eyyàtha eyyàmi eyyàma etha eraü etho eyyavho eyyaü
eyyàmhe.8.

Hetubhåtàyaü phakhalabhutàyaü ca kriyàyaü vattamànato kriyatthà eyyàdayo và honti.

"Sace saïkhàrà niccà bhaveyyuü na nirujjheyyuü; dakkhiõena ce gaccheyya na sakañaü
pariyàbhaveyya dakkhiõena ce dasakhiõena ce gaccheyyuü gaccheyyàsi gaccheyyàtha
gaccheyyàmi gaccheyyàma, gacchetha gaccheraü gacchetho gaccheyyavho gaccheyyaü
gaccheyyàmhe na sakañaü pariyàbhaveyya.
---------------------------------------
* â¤ayyà ca uññhànà à¤àyyà ca saüvesanà,
 Esajjatano kàlo aharåbhayataóóharattaü và.
+ Nupaladdhàyamànà. Ssaü.


[SL Page 083] [\x  83/]     

Bhavanaü gamanaü ce * hetu, atirujjhanaü pariyàbhavanaü ca + phalaü...Iha kasmà na hoti?
Bhantãti palàyati vassatãti dhàvati hanissatãti pakalàyissatãti itisaddeneva
hetuhetumattatàya jotitattà; vàti-kiü, dakkhiõena ce gamissati na sakañaü pariyàbhavissati.


Pa¤hapatthanàvidhisu. 9.

Pa¤ho-sampucchanaü sampadhàraõaü niråpaõaü kàriyanicchayanaü,
patthanàyàvanamiññhàsiüsana¤ca, vidhànaü vidhãti-niyojanaü kriyàsu vyàpàraõa, sà ca
duvidhàva sàdarànàdaravasena visayabhedena bhinnàyapi tadubhayànativattanato.

Etesu pa¤hàdisu kriyatthato eyyàdayo honti; pà¤he-kimàyasmà vinayampariyàpuõeyya
udàhu dhammaü; gacchayyaü vàhaü uposathaü navà gaccheyyaü;
patthanàyaü-labheyyahambhante bhagavato santike pabbajjaü labheyyaü upasampadaü;
passeyyaü taü vassataü arogaü; vidhimhi-bhavampattampaceyya, bhavaü pu¤¤aü kareyya,
iha bhavaü bhu¤jeyya, iha bhavaü nisãdeyya, màõavakaü bhavaü
ajjhàpeyya...Anu¤¤àpattakàlesupi siddhàva tatthàpi vidhippatitito; anu¤¤àyaü-evaü
kareyyàsi; pattakàle kañaü kareyyàsi, patto te kàlo kañakaraõe,yadi saïghassa pattakallaü
saïgho uposathaü kareyya, etassa bhagavà kàlo etassa sugata kàlo yambhagavà sàvakànaü
sikkhàpadaü pa¤¤apeyya...Pesanepicchanti-gàmaü tvaü bhaõe gaccheyyàsi.


Tuantu hi tha kami ma taü antaü ssu vho e àmase. 10.

Pa¤hàdisvete honti kriyatthato; gacchatu gacchantu gacchàhi gacchatha gacchàmi gacchàma,
gacchataü gacchantaü gacchassu gacchavho gacche gacchà mase...Pa¤he-kinnu khalu bho
vyàkaraõamadhãyassu; patthatàyaü-dadàhime, jãvatu bhavaü; vidhimhi-kañaü karotu
bhavaü, pu¤¤aü karotu bhavaü, iha bhavaü bhu¤jatu, iha bhavaü nisãdatu, "udadisatu
bhante bhagavà pàtimokkhaü", pesane-gaccha bhaõe gàmaü; anumatiyaü-evaü karohi;
pattakàle "kàloyaü te mahàvãra uppajja màtukucchiyaü."


Sattyarahesveyyàdi. **11.

Sattiyaü arahatthe ca kriyatthà eyyàdayo honti; bhavaü khalu rajjaü kareyya, bhavaü satto,
araho .

Sambhàvane và. 12.

Sambhàvane và gamyamàne dhàtunà vuccamàne ca eyyàdayo honti vibhàsà; api pabbataü
sirasà bhindeyya; kriyàtipattiyantu ssàdã asaniyàpi
---------------------------------------
* Dve + dve. ** Sattarabhesveyyàdã arahà


[SL Page 084] [\x  84/]     

Hato nàpatissà, sambhàvemi saddahàmi avakappemi, bhu¤jeyya bhavaü, bhu¤jissati bhavaü,
abhu¤ji bhavaü.

Kriyàtipattiyantu ssàdi-sambhàvemi, nàbhujissà bhavaü.


Màyoge ãààdã. 13.

Màyoge sati ãàdayo ààdayo ca và honti; màssu punapi evarupamakàsi, mà bhavaü agamà
vanaü...Vàti-kiü, "mà te kàmaguõe bhamassu cittaü" mà tvaü karissasi, mà tvaü karissasi,
mà tvaü kareyyàsi...Asakakàletthoyamàrambho-buddho
bhavissatãti-padantarasambandhenànàgatakàlatà patãyate, evaü kano kaño sve bhavissati.
Bhàvã kiccamàsãti; lunàhi, lunàhitvevàyaü lunàti, lunassu lunassunvevàyaü lunàtãti
tvàdãnamevetammajjhima purisekava vanànamàbhikkha¤¤e vibbacanaü, idaü vuttaü hoti
evamesa turito a¤¤epi niyojento viya kiriyaü karotãti; evaü lunàtha lunàthàtvevà yaü lunàti,
lunavho lunavehàtvevàyaü lunàti, tathà kàlantaresupi lunàhi lunàhitvevàyaü alunialunà
lulàva lunissatiti; evaü ssumhi ca yojanãyaü...Tathà samuccayepi mañhamaña
vihàramañetvevàyamañati, mañhamañassu vihàramañassutvevàyamañati...Byàpàràbhede tu
sàma¤¤avacanasseva byàpakattà anuppayogo bhavati...Odanaü bhu¤ja, yàgumpiva, dhànà
khàde tvevàyamajjhoharati.


Pubbaparacchakkànamekànekesu tumhàmhasesesu dvedve majjhimuttamapañhamà. 14.

Ekànekesu tumhàmhasaddavacanãyesu tada¤¤asaddacetãyesu ca kàrakesu
pubbacchakkànaü paracchakkànaü majjhimuttamapañhamà dvedve honti yathàkkamaü
kriyatthà; uttamasaddoyaü sabhàvato tatiyaduke råëho...Kvaü gacchasi tumhe gacchatha
tvaü gacchase tumhe gacchavhe. Ahaü gacchàmi mayaü gacchàma ahaü gacche mayaü
gacchàmhe, so gacchati te gacchanti so gacchate te gacchante.

Sàmatthiyà laddhattà appayujjamànesupi tumhàmhasesesu bhavanti...Gacchasi gacchatha
gacchase gacchavhe, gacchàmi gacchàma gacche gacchàmhe, gacchati gacchanti gacchate
gacchante.


âãssàdisva¤ và.15.

âàdo ãàdo ssààdo ca kriyatthassa và a¤ hoti, ¤akàronubandho...Agamà gamà, agamã gamã,
agamissà gamissà.


Aàdisvàho brussa. 16.
Brussa àho hoti aàdisu; àha, àhu.


Bhussa vuk. 17.


[SL Page 085] [\x  85/]     

Aàdãsu bhussa vuk hoti, kakàronubandho, ukàro uccàraõattho; babhuva.


Pubbassa a. 18.

Aàdisu dvitte pubbassa bussa a hoti; babhuva.

Ussaü suï và. * 19.

âhàdesà parassa ussa aüsu và hoti; àhaüsu, àhu.


Tyantãnaü ñañå. 20.

âhà paresaü tiantãnaü ñañå honti, ñakàrà sabbàdesatthà; àha, àhu-atoyeva ca ¤apakà tiantisu
va brussà ho.


äàdo vacassom. 21.

äàdisu vacassa omhoti, okàronubandho; avova...äàdoti-kiü, avaca.


Dàssa daü và mimesvavitte. 22.

Dvitte vattamànassa dàssa daü và hoti mimesu; dammi, demi, damma, dema...Advitteti-kiü,
dadàmi, dadàma.


Karassasossa kuü. 23.

Karassa saokàrassa kuü và hoti mimesu, kummi, kumma, karomi, karoma.


Kà ãàdisu. 24.

Karassa saokàrassa kà hoti và ãàdisu; akàsi, akari, akaüsu, akariüsu, akà, akarà.


Hàssa càhaï ssena. 25.

Karassa sossa hàssa ca àha¯ và hoti ssena sha, kàhati, karissati, akàhà, akarissà, hà hati,
hàyissati, ahàhà, ahàyissà.

Labhavasacchidabhidarudànaüccha¯. 26.

Labhàdãnaü cchaï và hoti ssena sha; alacchà, alahissà, lacchati, lahissati, avacchà, avasissà,
vacchati, vasissati, acchecchà, avchindissa, checchati, chindissati, abhecchà, abhindissà,
hecchati, bhindissati; arucchà, arodissà, rucchati rodissati...A¤¤asmimpi chidassà và cchao
yogavibhàgà...Acchecchuü acchindiüsu; a¤¤esaü ca-gacchaü gacchissaü.


Bhujamucavamavisànaü kkhaï. 27.

Bhujàdãnaü kkhaï và hoti ssena sha; abhokkhà, abhujissà, bhokkhati, bhu¤jissati, amokkhà,
amu¤cissà, mokkhati, mu¤cissati; avakkhà, avavissà, vakkhati, vacissati; pàvekkhà, pàvisissà,
pavekkhati. Pavisissati...Visassतasmimpi và kkhaï yogavibhàgà;pàvekkhi, pàvisi.
---------------------------------------
* Ussaüsvaï và.


[SL Page 086] [\x  86/]     

âãàdisu harassà. 28.

âàdo ãàdo ca harassa à hoti và; ahà, aharà, ahàsi, ahari.


Gamissà. 29.

âàdo ãàdo ca gamissà hoti và; agà, agmà; agà, agami.


ôaüsassaccha¯. 30.

ôaüsassa ca gamissa cchaïvà hoti àãàdisu; aóaüchà, aóaüsà; aóa¤ji, aóaüsi;
aga¤chi,agacchà; aga¤chi, agacchi. 

Håssa hehehihohissaccàdo. 31.

Såssa heàdayo honti ssaccàdo; hessati, hehissati, hohissati.


öànàsu rasso.32.

Kõakanàsu kriyatthassa rasso hoti; kiõati, dhunàti.


âãåmhàssàssamhànaü và.33.

Esaü và rasso hoti; gama, gamà, gami, gamu, gamå, gamimha, gamimhà, gamissa, gamissà,
gamissamha, gamissamhà.


Kusaruhehãssa chi. 34.

Kusà ruhà ca parassa ãssa chã và hoti; akkocchi, akkosi; ahirucchi, ahiråhi.

Aãssàdãnaü bya¤janasasi¤. 35.

Kriyatthà paresaü aàdinaü ãàdinaü ssààdina¤ca bya¤janassa i¤ hoti vibhàsà; babhuvattha,
abhavittha, abhavissà, anubhavissà, anubhavissati, anubhossati *...Etesanti-kiü, bhavati,
bya¤janassàti-kiü, babhuva.


Bråto tisasi¤. 36.

Bråto parassa tissa 㤠và hoti; bravãti, bråti.


Kyassa. 37.

Kriyatthà parassa kyassa 㤠và hoti; pacãyati, paccati.


Eyyàthasseaàãthànaü oaaütthatthevhok. 38.

Eyyàthàdãnaü oàdayo và honti nayathàkkamaü; tumhe bhaveyyàtho bhaveyyàtha, tvaü
abhavisse, ahaü abhavaü abhava, so abhavittha, abhavà, so abhavittho abhavã, bhavavho,
bhavatha...âsahacaritova akàro gayhate...Thopanatte niddesà tvàdisambàndhãyeva tasseva và
nissitattà nissayakaraõampi hi sutkàràciõõaü.


Uüssiüsvaüsu. 39.

Umiccassa iüsu aüsu và honti;; agamiüsu, agamaüsu, agamuü.
---------------------------------------
* Hassati.


[SL Page 087] [\x  87/]     

Eottà suü. 40.

Eàdesato oàdesato ca parassa umiccassa suü và hoti; nesuü, nayiüsu, assosuü,
assuü...âdesattàbyàpanatthaü kaggahaõaü.


Håtoresuü. 41.

Håtoparassa umiccassa resuü và hoti; ahesuü, ahavuü.


Ossa a itthattho. 42.

Ossa aàdayo và honti; tvaü abhava, abhavi, abhavittha, abhavittho, abhavo.


Si. 43.

Ossa si và hoti; ahosi tvaü ahuvo.


Dãghà ãssa. 44.

Dãghato parassa ãssa si và hoti; akàsi, akà, adàsi, adà.


Mhàtthànamu¤. 45.

Mhàtthànamu¤ và hoti; agamumhà, agamimhà, agamuttha, agamittha.


Iüssa ca sa¤. 46.

Imiccassa si¤ và hoti mhàtthàna¤ca bahulaü; akàsiü, akariü, akàsimhà, akarimhà. Akàsittha,
akarittha.


Eyyuüssuü. 47.

Eyyumiccassa uü và hoti; gacchuü gaccheyyuü.


Hissato lopo. 48.

Ato parassa hissa lopo và hoti; gaccha, gacchàhi...Atoti-kiü, karohi.


Kyassa sse. 49.

Kyassa và lopo hoti sse; anvabhavissà, anvabhuyissà, anubhavissati, anubhuyissati.


Atthiteyyàdicchantaü ssussathassàma. 50.

Asabhuviccasmà paresaü eyyàdicchantaü ssàdayo honti yathàkkamaü; assa, assu,
assa,assatha, assaü, assàma.


âdidvinnamiyàiyuü. 51.

Atthiteyyàdicchantaü àdibhutànaü dvinnaü iyàiyuü honti yathàkkamaü; siyà, siyuü.


Tassa tho. 52.

Atthito parassa takàrassa tho hoti; atthi, atthu.


[SL Page 088] [\x  88/]     

Suhisvañ. 53.
Atthissa añ hoti suhisu,ño sabbàdesattho; asi, ahi.


Mimànaü và mhimhà ca. 54.

Atthismà paresaü mimànaü mhimhà và honti taüsattiyogena atthissa añ ca; amhi asmi, amha
asma.


Esu s. 55.

Esu mimesu atthissa sakàro hoti; asmã, asma, pararupbàdhanatthaü.


äàdo dãgho. 56.

Atthissa dãgho hoti ãàdimhi; àsi àsuü àsi àsittha àsiü àsimhà.


Himimesvassa. 57.

Akàrassa dãgho hoti himimesu; pavàhi pavàmi pavàma; muyhàmi.


Sakàõassa khaãàdo. 58.

Sakasmà õassa kho hoti ãàdisu; asakkhi asakkhiüsu.


Sse và. 59.

Sakasmà õassa kho và hoti sse; sakkhissà, sakkuõissà; sakkhissati sakkuõissati.


Tesu suto keõakõànaü roñà 60.

Tesu ãàdissesu * suto paresaü keõakaõanaü roñ hoti; assosi asuõi asossà asuõissà sossati
suõissati.


¥assa sanàssa nayo timhi. 61.

Sanàssa ¤àssa nàyo và hoti timhi; nàyati, jànàti.


¥àmhi jaü. 62.

¥àdese sanàssa ¤àssa jaü và và hoti; ja¤¤à jàneyya.


Eyyasasiyà¤à và. 63.

¥àto eyyassa iyà¤à honti và; càniyà; ja¤¤à, jàneyya.

ässaccàdisu kaõa lopo. 64.

äàdo ssassaccàdo ca ¤àto kaõa lopo và hoti; a¤¤àsi, àjàti, ¤assati,jànissati.


Ssassa hi kamme. 65.

¥àto parassa ssassa hi và hoti kamme; pa¤¤àsihiti, pa¤¤àyissati.


Etismà. 66.


Etismà parassa ssassa hi hoti và; ehiti essati.
---------------------------------------
* äàdisse.


[SL Page 089] [\x  89/]     

Hanà chekhà. 67.

Hanà ssassa chekhà và hotti; bha¤chema, hanissàma, pañàhaükhàmã, pañihanissàmi.


Hàto ha. 68.

Hàto parassa ssassa ha hoti và; hàhati, jahissati.


Dakkhakhahehihohãhi lopo. 69.

Dakkhàdãhi àdesehi parassa ssassa lopo và hoti; dakkhati, dakkhissati, sakkhati, sakkhissati,
hehiti, hehissati, hohiti, hohissati.


Kayireyyasseyyumàdinaü. 70.

Kayirà parasseyyumàdinameyyassa lopo hoti; kayiruü, kayiràsi, kayiràmi kayiràma.


 à. 71.

Kayirà parasseyyassa ñà hoti; so kayirà.


Ethassà. 72.

Kayirà parassethassa à hoti; kayiràtha.


Labhà iüãnaü thaüthà và. 73.
Labhasmà iüã iccesaü thàthà honti và; alatthaü, alabhiü, alattha, alabhi


Gurupubbà rassà rententãnaü. 74.

Gurupubbasmà rassà paresaü antentãnaü re và hoti; gacchare, gacchanti, gacchare,
gacchante, gamissare,gamissanti, gamissare, gamissante...Gurupubbàti-kiü, pacanti;
rassàti-kiü, honti.


Eyyeyyàseyyantaü ñe. 75.

Eyyàdãnaü ñe và hoti, so kare so kareyya, tvaü kare tvaü kareyyàsi, ahaü kare ahaü
kareyyaü.


Ovikaraõassu paracchakke. 76.

Ovikaraõassa u hoti paracchakkavisaye; tanute.


Pubbacchakke và kvaci. 77.

Ovikaraõassa u hoti và kvaci pubbacchakke; vànuti, vanoti.


Eyyàmassemu ca. 78.

Eyyàmassemu và hoti u ca; bhavemu bhaveyyàmu bhavyoma.

Iti moggallàne navyàkaraõe navuttiyaü tyàdikaõóo chaññho.
Samattà càyaü moggallànavutti chahi bhàõavàrehi.

---------

[SL Page 090] [\x  90/]     

Kattàdisandassanà.

Yassa ra¤¤o pabhàvena bhàvitattasamàkulaü,
Anàkulaü duladdhãhi pàpabhikkhåhi sabbaso.

Laïkàya muniràjassa sàsanaü sàdhu saõñhitaü,
Puõõavandasamàyogà vàridhãva vivaddhate.

Sarakkamabhuje tasmiü saddhàbuddhiguõedite,
Manuvaüsaddhajàkàre laïkàdãpaü pasàsati.

Moggallànena therena dhãmatà sucivuttinà,
Racitaü yaü suvi¤¤eyyamasandiïamanàkulaü.

Asesavisayavyàpi jinavyappathanissayaü,
Saddasatthamanàyàsasàdhiyambuddhivaóanaüja.

Tassa vutti vasamàsenana vipulatthappakàsanã,
Racità puna teneva sàsanujjotakàrinà-ti.

---------