Input by the Sri Lanka Tripitaka Project

[CPD Classification 5.1.4]
[SL Vol MRåp- ] [\z Råp /] [\w I /]   
[SL Page 009] [\x   9/]    

Mahàråpasiddhi.

ÚÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄ¿
³ THIS TEXT FILE IS FOR REFERENCE PURPOSES ONLY!   ³
³ COPYRIGHT AND TERMS OF USAGE AS FOR SOURCE FILE. ³
³						   ³
³ Text converted to Classical Sanskrit Extended    ³
³ (CSX) encoding:				   ³
³ 						   ³
³ description             character  =	ASCII	   ³
³  						   ³
³ long a                  à             224	   ³
³ long A                  â             226	   ³
³ long i                  ã             227	   ³
³ long I                  ä             228	   ³
³ long u                  å             229	   ³
³ long U                  æ             230	   ³
³ vocalic r               ç             231	   ³
³ vocalic R               è             232	   ³
³ long vocalic r          é             233	   ³
³ vocalic l               ë             235	   ³
³ long vocalic l          í             237	   ³
³ velar n                 ï             239	   ³
³ velar N                 ð             240	   ³
³ palatal n               ¤             164	   ³
³ palatal N               ¥             165	   ³
³ retroflex t             ñ             241	   ³
³ retroflex T             ò             242	   ³
³ retroflex d             ó             243	   ³
³ retroflex D             ô             244	   ³
³ retroflex n             õ             245	   ³
³ retroflex N             ö             246	   ³
³ palatal s               ÷             247	   ³
³ palatal S               ø             248	   ³
³ retroflex s             ù             249	   ³
³ retroflex S             ú             250	   ³
³ anusvara                ü             252	   ³
³ anusvara (overdot)      §             167	   ³
³ capital anusvara        ý             253	   ³
³ visarga                 þ             254	   ³
³ (capital visarga                      255)	   ³
³ 						   ³
³ Other characters of the CSX encoding table are   ³
³ not included. Accents have been dropped in order ³
³ to facilitate word search.			   ³
ÀÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÄÙ


Namo tassa bhagavato arahato sammàsambuddhassa.

Visuddhasaddhammasahassadãdhitiü subuddhasambodhiyugaõdharoditaü
Tibuddhakhettekadivàkaraü jinaü sadhammasaïghaü sirasàbhivaõdiya-
Kaccàyana¤càvariyaü namitvà nissàya kaccàyanavaõõatàdiü
Bàlappabodhatthamujuü karissaü vyattaü sukaõóaü padaråpasiddhiü. 

Tattha jinasàsanàdhigamassa jinaü akkharakosallamålattà taü sampàdetabbanti dassetuü
abhidheyyappayojanavàkyamidamuccate. 
Attho akkharasa¤¤àto. 1-1

Yo koci lokiyalokuttaràdibhedo vacanattho so sabbo akkhareheva sa¤¤àyate.

Sithiladhanitàdiakkharavipattiyaü hi atthassa dunnayatà hoti tasmà akkharakosallaü
bahåpakàraü buddhavacanesu. 

Ettha padànipi akkharasannipàtaråpattà akkharesve va saïgayhanti


Tasmà akkharakosallaü sampàdeyya hitatthiko
Upaññhahaü garuü* sammà uññhànadãhi pa¤cahi. 

Tatthàdo tàva saddalakkhaõe vohàravi¤¤àpanatthaü sa¤¤àvidhànamàrabhãyate. 


Akkharapàdayo ekacattàëãsaü. 2-2.

Akkharà, api àdayo, ekacattàëãsaü te ca kho jinavacanànuråpà akàràdayo niggahãtantà
ekacattàëãsamattà vaõõà paccekaü akkharà nàma honti. Taü yathà:- 
 
*Guruü' iccapi pàñho. 


[SL Page 010] [\x  10/]    
A à i ã u å e o - ka kha ga gha ïa ca cha ja jha ¤a - ña ñha óa óha õa - ta tha da dha na -
pa pha ba bha ma - ya ra la va sa ha ëa aü iti akkharà.

Nakkharantãti = akkharà a àdi yesaü te = àdayo.

Akàràdãnamanukkamo panesa ñhànadikkamasannissito.
Tathà hi ñhànakaraõappayatanehi vaõõà jàyante.
Tattha cha ñhànàni kaõñha tàlu muddha danta oññha nàsikàvasena.

Tattha avaõõakavaggabhakàrà kaõñhajà.
Ivaõõacavaggayakàrà tàlujà.
 avaggarakàraëakàrà muddhajà.
Tavaggalakàrasakàrà dantajà.
Uvaõõapavaggà oññhajà.
Ekàro kaõñhatàlujo.
Okàro kaõñhoññhajo
Vakàro dantoññhajo.
Niggahãtaü nàsikaññhànajaü.
ða¤aõanamà sakaññhànanàsikaññhànajàti. 

Hakàraü pa¤cameheva antaññhàhi ca saüyutaü,
Orasanti vadantettha kaõñhajaü tadasaüyutaü.

Karaõaü-jivhàmajjhaü tàlujànaü. Jivhopaggaü muddhajànaü. Jivhaggaü dantajànaü. Sesà
sakaññhànakaraõà. 

Payatanaü saüvutàdikaraõaviseso. Saüvutamakàrassa vivañaü sarànaü sakàrahakàràna¤ca.
Phuññhaü vaggànaü. äsamphuññhaü yaralavànanti. 

Evaü ñhànakaraõappayatanasutikàlabhinnesu akkharesu sarà nissayà, itare nissità tattha:-

Nissayàdo sarà vuttà bya¤janà nissità tato, vaggekajà bahuttàdo tato ñhànalahukkamà.

Vutta¤ca:- 

"Pa¤cannaü pana ñhànànaü pañipàñivasàpi ca,
Nissayàdippabhedehi vutto tesamanukkamo"ti.

Ekenàdhikà cattàëãsaü = ekacattàëãsaü.
Etena gaõanaparicchedena-

Adhikakkharavantàni ekatàëãsato ito,
Na buddhavacanànãti dãpetàcariyàsabho.


[SL Page 011] [\x  11/]    
Sa¤¤àvidhànaü 
Apiggaõaü heññhà vuttànaü apekkhàkaraõatthaü.


Tatthodantà sarà aññha. 3-3 
Tattha tesu akkharesu akàràdisu okàrantà aññha akkharà sarà sàma honti. Taü yathà:-

A à i ã u å e o iti sarà.

O anto yesante = odantà. Dakàro saõdhijo. Saranti gacchantãti = sarà. Bya¤jane sàrentãtipi
= sarà.
Tattheti vattate. 


Lahumattà tayo rassà. 4-4

Tattha aññhasu sarase lahumattà tayo sarà rassà nàma honti. Taü yathà:-

A i u iti rassà. Lahukà mattà pamàõaü yesaü te = lahumattà. Mattàsaddo cettha
accharàsaïghàtaakkhinimãlanasaïkhàtaü kàlaü vadati. Tàya mattàya ekamattà rassà.
Dvimattà dãghà. Addhamattà vya¤janà. 

Lahuggahaõaü chaõdasi diyaóóhamattassàpi gahaõatthaü. Rassakàlayogato
rassà-rassakàlavanto và. 

Sara-rassaggahaõàni ca vattante. 


A¤¤e dãghà. 5-5.

Tattha aññhasu saresu rassehi a¤¤e dvimattà pa¤ca sarà dãghànàma honti taü yathà:-

â ã å e o iti dãghà.

A¤¤aggahaõaü rassehi avasiññhasare* saïghaõhanatthaü. Dãghakàlayuttà tabbanto và
dãghà.

Kvaci saüyogapubbà ekàrokàrà rassà iva vuccante.
Yathà-ettha, seyyo, oññho, sotthi.

Kvaciti kiü? Ma¤ce tvaü nikhaõaü vane, putto tyàhaü mahàràja. 


Dumhi garu . 6-604.

Dvinnaü samåho = du tasmiü dumhi. Saüyogabhåte akkhare pare yo pubbo rassakkharo so
garusa¤¤o hoti.
 
* 'Avasiññhaniyaóóhamattikànampi' pà. "Guru" pà. 

[SL Page 012] [\x  12/]    

Yathà - datvà, hitvà, hutvà.
Garåti vattate. 


Dãgho ca. 7-605.

Dãgho ca saro garusa¤¤o hoti.
Yathà - nàvà, nadã, vadhå, dve, tayo.
Garukato a¤¤o lahukoti veditabbo.


Sesà bya¤janà. 8-6.

 hapetvà aññha sare sesà aóóhamattà akkharà kakàràdayo niggahãtantà tettiüsa bya¤janà
nàma honti. 
Vuttehi a¤¤e sesà.
Bya¤jiyati etehi atthoti = bya¤janà. Taü yathà:- 
Ka kha ga gha ïa - ca cha ja jha ¤a - ña ñha óa óha õa - ta tha da dha na - pa pha pa bha
ma - ya ra la va - sa ha ëa aü iti bya¤janàti. 
Kakàràdisvakàro uccàraõattho.
Bya¤janàti vattate.

Vaggà pa¤capa¤caso mantà. 9-7.

Tesaü kho bya¤janànaü kakàràdayo makàrantà pa¤cavãsati bya¤janà pa¤capa¤cavibhàgena
vaggà nàma honti. Taü yathà:- 

Ka kha ga gha ïa - ca cha ja jha ¤a - ña ñha óa óha õa - ta tha da dha na - pa pha ba bha
ma iti vaggà.

Te pana pañhamakkharavasena kavaggacavaggàdivohàraü gatà. Vaggoti samåho. Tattha
pa¤capa¤cavibhàgenàti và pa¤ca pa¤ca etesamatthãti và = pa¤capa¤caso. Mo anto yesaü te
= mantà. 


Aü iti niggahãtaü. 10-8.

Akàro uccàraõattho. Itisaddo anantaracuttanidassanattho. Aü iti yaü akàrato paraü vuttaü
biõdu taü niggahãtaü nàma hoti. 

Rassasaraü nissàya gayhati, karaõaü niggahetvà gayhatãti và = niggahãtaü. 

Karaõaü niggahetvàna mukhenàvivañena yaü,
Vuccate niggahãtanti vuttaü biõdu sarànugaü.


[SL Page 013] [\x  13/]    
Sarasaõdhi 
Idha avuttànaü parasama¤¤ànampi payojane sati gahaõatthaü paribhàsamàha.


Parasama¤¤à payoge. 11-9.

Yà ca pana parasmiü sakkatagatthe paresaü veyyàkaraõànaü và sama¤¤à
ghosàghosalopasavaõõasaüyogaliïgàdikà* taü payoge sati etthipi payujjante. 

Parasmiü paresaü và sama¤¤à = parasama¤¤à. Payu¤janaü = payogo viniyogo. Tattha
vaggànaü pañhamadutiyakkharà sakàro ca aghosà. Vaggànaü tatiyacatutthapa¤camà ya ra
la va ha ëà càti ekavãsati ghosà nàma.

Ettha ca vaggànaü dutiyacatutthà dhanitàtipi vuccanti, itare sithilàti vuccanti. 

Vinàso lopo. Rassasarà sakadãghehi a¤¤ama¤¤aü savaõõà nàma, ye saråpàtipi vuccanti. 
Sarànantaritàni bya¤janàni saüyogo.
Dhàtuppaccayavibhattivajjitamatthavalliïgaü.
Vibhattyantaü padaü - iccevamàdi. 

Iti sa¤¤àvidhànaü niññhitaü.
 
Atha sarasaõdhi vuccate. 
 
Loka-aggapuggalo, pa¤¤à-iõdriyaü, tãõi-imàni, no hi-etaü, bhikkhunã-ovàdo,
màtu-upaññhànaü, sametu-àyasmà, abhibhå-àyatanaü, dhanamme-atthi, sabbe-eva, tayo-assu
dhammà, asanto-ettha na dissanti itãdha:-

Saràdisa¤¤àyaü sabbattha saõdhikaraõaññhàne bya¤janaviyojanatthaü paribhàsamàha.


Pubbamadhoñhitamassaraü sarena viyojaye. 12-10

Sarenàti nissakke karaõavacanaü, saha yoge và. Saõdhitabbe sarasahitaü
pubbavya¤janamanatikkamanto adhoñhita
 
* "Ghosàghosalopasavaõõàsavaõõasaüyogaliïgàdikà"tipi pàñho.


[SL Page 014] [\x  14/]    

Massara¤ca katvà sarato viyojayeti sarato vya¤janaü viyojetabbaü. 

Ettha assaraggahaõasàmatthiyena bya¤jananti laïaü.


Sarà sare lopaü. 13-12

Sarà kho sabbepi sare pare ñhite lopaü papponti.

Lopoti adassanaü anuccàraõaü. Ettha saràti kàriyiniddeso. Bahuvacanaü panettha ekekasmiü
pare sabbalopa¤àpanatthaü. Sareti nimittaniddeso. Nimittasattamã càyaü.
Nimittopàdànasàmatthiyato vaõõakàlavyavadhàne sati saõdhi kàriyaü na bhavati. Lopanti
kàriyaniddeso. Idampana suttaü upari paralopavidhànato pubbalopavidhànanti daññhabbaü.
Evaü sabbattha sattamãniddese pubbasseva vidhi parassàvidhàne satãti veditabbaü. 

Assaraü adhoñhitanti ca vattate. 
Siliññhakathane paribhàsamàha.


Naye paraü yutte. 14-11. 

Sararahitaü kho bya¤janamadhoñhitaü parakkharaü naye yutte ñhàneti, paranayanaü
kàtabbaü. Ettha yuttaggahaõaü niggahãta nisedhanatthaü. Tena akkocchi maü avadhi manti
àdisu paranayana saõdeho na hoti. 

Lokaggapuggalo, pa¤¤iõdriyaü, tãõimàni, nohetaü, bhikkhunovàdo, màtupaññhànaü,
sametàyasmà, abhibhàyatanaü, dhanammatthi, sabbeva, tayassu dhammà, asantettha na
dissanti. 

Yassa-idàni, sa¤¤à-iti, chàyà-iva, iti-api, assamaõã-asi, cakkhu-iõdriyaü, akata¤¤ø-asi,
àkàse-iva, te-api, caõde-ahaü, so-ahaü, cattàro-ime, vasalo-iti, moggallàno-àsi bãjako,
kathà-eva kà, pàto-evàtãdha pubbalope sampatte:-

Sare ti adhikàro. Idha pana "atthavasà vibhattivipariõàmo"ti katvà saro-sarambhà-lopanti ca
vattamàne:- 


Và paro asaråpà. 15-13.

Asamànaråpamhà saramhà paro saro lopaü pappoti và. Samànaü råpaü assàti = saråpo. Na
saråpo = asaråpo. Asa


[SL Page 015] [\x  15/]    

Vaõõo. Yasmà pana mariyàdàyaü abhividhimhi ca vattamàno àupasaggo viya vàsaddo
dvidhà vattate, katthaci vikappe katthaci yathà vavatthitaråpapariggahe ca. Idha pana
pacchime tato niccamaniccamasanta¤ca vidhimettha vàsaddo dãpeti. 

Naye paraü yutteti paraü netabbaü.

Yassadàni, yassidàni, sa¤¤àti, sa¤¤àiti, chàyàva, chàyà iva, itipi, iccapi, assamaõãsi,
assamaõã asi. 

Cakkhuõdriyamiti niccaü.

Akata¤¤øsi, akata¤¤ø asi, àkàseva, àkàse iva, tepi, te api vaõdehaü, vaõde ahaü, sohaü, so
ahaü, cattàrome, cattàro ime, vasaloti, vasalo iti, moggallànosi bãjako, moggallàno àsi bãjako,
kathàvakà, kathà eva kà, pàtova, pàto eva.

Iõa na bhavati-pa¤ciõdriyàni, saddhiõdriyaü, sattuttamo, ekånavãsati, yassete, sugatovàdo,
diññhàsavo, diññhogho, cakkhàyatanaü, taü kutettha labbhà iccàdi.

Bhavati ca vavatthitavibhàsayaü.

Avaõõato sarodànãtãvevàdiü vinà paro,
Na luppata¤¤ato dãgho àsyevàdivivajjito.

Baõdhussa-iva, upa-ikkhati, upa-ito, ava-acca, jina-ãritaü, na-upeti, caõda-udayo,
yathà-udake itãdha:-

Pubbàvaõõasarànaü lope kate-

Paro-asaråpeti ca vattate. Tathà ivaõõo yannavàti ito ivaõõaggahaõa¤ca
vamodudantànanti ito uggahaõa¤ca sãhagatiyà idhànuvattetabbaü.


Kvàcàsavaõõaü lutte. 16-14.

Ivaõõabhåto ukàrabhåto ca paro saro asaråpe pubbasare lutte kvaci asavaõõaü pappoti.

Natthi etesaü savaõõàti = asavaõõà, ekàrokàrà. Tattha ñhànàsannavasena
ivaõõukàrànamekàrokàrà honti. 

Baõdhusseva, upekkhati, upeto, avecca, jineritaü, nopeti, caõdodayo, yathodake.

Kvacãti kiü? Tatirame, yassiõdriyàni, mahiddhiko, sabbãtiyo, tenupasaïkami, lokuttamo. 

[SL Page 016] [\x  16/]    

Lutteti kiü? Dasa ime dhammà, yathà idaü, kusalassa upasampadà.

Asaråpeti kiü? Cattàrimàni, màtupaññhànaü. Ettha ca satipi heññhà càggahaõe
kvaciggahaõakaraõato avaõõe eva lutte idha vuttavidhi hotãti daññhabbaü.

Tato idha na bhavati diññhupàdànaü, pa¤cahupàli, mudiõdriyaü, somissaroti. 
Tatra-ayaü, buddha-anussati, sa-atthikà, sa¤¤avà-assa, tadà-ahaü, yàni idha bhåtàni,
gacchàmi iti, ati-ito, kikã-iva, bahu-upakàraü, madhu-udakaü, su-upadhàritaü, yo pi-ayaü,
idàni-ahaü, sace ayaü, appassuto-ayaü, itara-itarena, saddhà-idha cittaü, kamma upanissayo,
tathà-upamaü, ratti-uparato, dvi-upasamoccatra:- 

Pubbasarànaü lope kate-
Kvacãti adhikàro. Paro-lutteti ca vattate. 


Dãghaü 17-15.

Saro kho paro pubbasare lutte kvaci dãghabhàvaü pappotãti ñhànàsannavasena rassasarànaü
savaõõadãgho.

Tatràyaü, buddhànussati, sàtthikà, sa¤¤àvàssa, tadàhaü, yànãdhabhåtàni, gacchàmãti, atãto,
kikãca, bahåpakàraü, madhådakaü, såpadhàritaü, yopàyaü, idànàhaü, sacàyaü,
appassutàyaü, itarãtarena, saddhãdha vittaü, kammåpanissayo, tathåpamaü, rattåparato
våpasamo.

Kvacãti kiü? Aciraü vatayaü kàyo, dasapi yadimassa tãõimàni, pa¤casupàdànakkhaõdhesu,
tassattho, pa¤caïgiko, muniõdo, satindriyaü, lahuññhànaü, gacchàmahaü, tatiradaü,
pa¤cahupàli, nattha¤¤aü.

Lutteti kiü? Yathà ayaü, nimi iva ràjà, kikã iva, su upadhàritaü. 

Lokassa-iti, deva-iti, vi-atipatanti, vi-atinàmenti, saïghàñi-api, jãvitahetu-api, vijju-iva,
kiüsu-idha cittaü, sàdhu-itãtidha:-

Parasarànaü lope kate-
Lutte dãghanti ca vattate. 


Pubbo ca. 18-16.

Pubbo ca saro parasare lutte kvaci dãghà pappoti. 


[SL Page 017] [\x  17/]    

Caggahaõaü dãghaggahaõànukaóóhanatthaü. Taü "cànukaóóhitamuttaratra nànuvattate"ti
¤àpanatthaü.

Lokassàti, devàti, vãtipatanti, vãtinàmenti, saüghàñipi, jãvitahetåpi, vijjåva, kiüsådha cittaü,
sàdhåti.

Kvacãti kiü? Yassadàni, itissa, idànipi, cakkhuõdriyaü, kinnumàva.

Adhigato kho me-ayaü dhammo, putto te- ahaü, te-assa pahãnà, pabbate-ahaü, ye-assa
itãdha:-

Pubbalope sampatte
Yamedantassàdeso. 19-17.

Ekàrassa padantabhåtassa ñhàne sare pare kvaci yakàrà deso hoti. 

Akàre temeyesaddàdissevàyaü vidhi. Yanti yaü råpaü. E eva anto = edanto. âdesiññhàne
àdissatãti = àdeso. Vya¤janeti adhikicca dãghanti dãgho.

Adhigato kho myàyaü dhammo, puttotyàhaü, tyàssa pahãnà, pabbatàyàhaü, yyàssa.

Kvacãti kiü? Tenàgataü, puttàmatthi.

Antaggahaõaü kiü? Dhammacakkaü pavattento, damento cittaü.

Yàvatako-assa kàyo, tàvatako-assa vyàmo, ko-attho, atha kho-assa, ahaü kho-ajja, yo-ayaü,
so-assa, so eva, yato-adhikaraõaü, anu-addhamàsaü, anu-eti, su-àgataü, su-àkàro, du-àkàro,
cakkhu-àpàthaü, bahu-àbàdho, pàtu-akàsi, na tu-evàtãdha:-


Vamodudantànaü. 20-18.

Okàrukàrànamantabhåtànaü sare pare kvaci vakàradeso hoti. 
Ka kha ya ta saddàdi okàrassedaü gahaõaü.

Yàvatakvassa kàyo, tàvatakvassa vyàmo, kvattho, atha khavassa, ahaü khavajja, yavàyaü,
svassa, sveva, yatvàdhikaraõaü, aõvaddhamàsaü, aõveti, svàgataü, svàkàro, dvàkàro,
cakkhavàpàthaü, bavhàbàdho, pàtvàkàsi, na tveva.


[SL Page 018] [\x  18/]    

Kvaciti kiü? Ko attho, atha kho a¤¤atarà, yohaü, so yaü, cattàrome, sàgataü, sàdhàvuso,
hotåti. 

Antaggahaõaü kiü? Savanãyaü viravantiü.

Pañisatthàravutti-assa, sabbavitti-anubhåyato, vi-a¤janaü, vi-àkato itãdha:-

Idha maõóåkagatiyà asaråpeti vattate.


Ivaõõo yannavà. 21-21.

Ivaõõo asaråpe sare pare yakàraü pappoti navà. I eva vaõõo = ivaõõo. Navàsaddo
kvacisaddapariyàyo. 
Pañisaõthàravuttyassa, sabbacittyanubhåyato, vya¤janaü, vyàkato.

Navàti kiü? Pa¤cahaïgehi, tàni attani, gacchàmahaü, muttacàgã, anuddhato.

Asaråpeti kiü? Iti hidaü, aggãva, atthãti. 

Ati-antaü, ati-odàti, pati-ayo, pati-àharati, pati-eti, iti-assa, iti-etaü, iti-àdi itãdha:-

Ivaõõo yannavàti yakàràdese sampatte-

Sabbo canti. 22-19.

Atipatiitãnaü tisaddassedaü gahaõaü.

Sabbo ti icceso tisaddo sare pare kvaci vakàraü pappoti. 

Tãti niddesato akatayakàrassevàyaü vidhi. Itarathà kvaviggahaõassa ca,atissa cantassà ti
suttassa ca nirattha katà siyà. Para dvehàvo ñhàneti ¤cittaü. 
Accantaü, accodàtà, paccayo, paccàharati, pacceti, iccassa, iccetaü iccàdi.

Kvaciti kiü? Itissa, iti àkaïkhamànena. 

Te na và ivaõõeti ito na ivaõõeti ca vattate.


Atissa cantassa. 23-47.

Ati iccetassa antabhåtassa tisaddassa ivaõõe pare sabbo cantãti vuttaråpaü na hoti. Atissàti
atiupasaggànukaraõametaü. Tenevettha vibhattilopàbhàvo.


[SL Page 019] [\x  19/]    

Ettha ca antasaddo saddavidhinisedhappakaraõato atisaddantabhåtaü tisaddameva vadati,
na ivaõõanti daññhabbaü. Itarathà idaü suttameva niratthakaü siyà.

Ivaõõo yannavàtidha asaråpàdhikàrato,
Ivaõõassa saråpasmiü yàdeso ca na sambhave.
Cakàronuttasamuccayattho. Tena itipatãnaü tisaddassa ca na hoti. 

Ati-isigaõo atisigaõo. Evaü-atãto, atirãtaü, itãti, itãdaü, patãto.
Abhi-akkhànaü, abhi-uggato, abhi-okàso itãdha:-
Yakàre sampatte-
Sareti vattate. 


Abbho abhi. 24-44.

Abhi iccetassa sabbassa sare pare abbhàdeso hoti. 
Abhãti pañhamantassa vuttiyaü chaññhiyojanaü,
âdesàpekkhato vuttaü ammoti àdike viya.

Pubbasaralopo.

Abbhakkhànaü, abbhuggato, abbhokàso.
Adhi-agamà, adhi-upagato, adhi-ogahetvàtãdha:-


Ajjho adhi. 25-45.

Adhi iccetassa sabbassa sare pare ajjhàdeso hoti. Ajjhagamà, ajjhupagato, ajjhogahetvà.
Abhi-ijjhitaü, adhi-ãritaü itãdha:-
Abbho abhi-ajjho adhãti ca vattate. 

Te na và ivaõõe. 26-46.

Te ca kho abhi adhi iccate upasaggà ivaõõe pare abbho ajjho iti vuttaråpà na honti và.
Saralopaparanayanàni. Abhijjhitaü, adhãritaü, 

Vàti kiü? Abbhãritaü, ajjhiõamutto, ajjhiññho.
Ekamidha-ahantidha:-


Do dhassa ca. 27-20.

Dha iccetassa sare pare jhaci dakàro hoti. Ekasaddato parassa idhassa dhakàrassevàyaü.
Saralopadãghà. 

Ekamidàhaü.


[SL Page 020] [\x  20/]    

Kvacãti kiü? Idheva. 
Vasaddena kvaci sàdhussa dhassa hakàro yathà:
Sàdhu-dassanaü, sàhudassanaü.
Yathà-eva, tathà-evàtãdha:-

Navàti vattate sarambhàti ca.


Evàdissari pubbo ca rasso. 28-22.

Yathàtathàdvayaparassedaü gahaõaü. Dãghasaramhà parassa evasaddàdibhåtassa ekàrassa
rikàro hoti, pubbo ca saro rasso hoti navà. 

Yathariva, tathariva.
Navàti kiü? Yatheva, tatheva.

Ti antaü, ti-addhaü, aggi-agàre, sattamã-atthe, pa¤camã-antaü, du-aïgikaü, bhikkhu-àsane,
puthu-àsane, sayambhu-àsane itãdha:- 

Yavàdesesu sampattese-
Sa¤¤àti vattate. 


Ivaõõuvaõõàjjhalà. 29-58.

Ivaõõuvaõõà iccete yathàkkamaü jhalasa¤¤à honti. Vaõõaggahaõaü
savaõõaggahaõatthaü.

Jhalasa¤¤à pasa¤¤à ca liïgantaü na nissità,
Akhyàte liïgamajjhe va dviliïgante ca dassanà.


Jhàlànamiyuvà sare và. 30-70. 

Jha la iccetesaü iya uva iccete àdesà honti và sare pare. Saralopo. 

Tiyantaü, tiyaddhaü. Dãgho. Aggiyàgàre, sattamiyatthe. Pa¤camiyantanti. Ettha mahàvuttinà
yakàragame rassattaü. 

Duvaïgikaü, bhikkhuvàsane, puthåvàsane, sayambhåvàsane.
Vàti kiü? Aggyàgàre, bhikkhå àsane nisãdati. 
Go-ajinaü, go-eëakaü itãdha:-

Go avo samàseti ca vattate.
 
[SL Page 021] [\x  21/]    

O sare ca. 31-78.

Go iccatassa okàrassa sare pare avàdeso hoti samàse. Vasaddaggahaõena uvaõõassa
uvaavàdesà ca.

Yathà-bhåvi, pasavo, gavàjãnaü, gaveëakaü.
Putha - evàtãdha:-


Go sare puthassàgamo kvaci. 32-42.

Putha iccetassa nipàtassa ante kvaci gakàràgamo hoti sare pare. 

âgacchatãti = àgamo. Asantuppatti àgamo. Ettha ca sareti nimittàsannavasena puthassanteti
labbhati. 

Puthageva, puthaeva.
Pà evàtãdha:-

Sare go àgamo kvacãti ca vattate. 


Pàssa canto rasso. 33-43.

Pà iccetassa ante sare pare kvaci gakàràgamo hoti, pàssa anto ca saro rasso hoti. 

Pageva vuttyassa, pàeva

Và-sareti ca vattate.


Yavamadanataralà càgamà. 34-35.

Sare pare yakàràdayo aññha àgamà honti và.

Casaddena gakàràgamo ca. Vavatthitavibhàsatthoyaü vàsaddo tattha yakàràgamo yathàdito
ikàrevàdisu. 

Yathà-idaü yathayidaü.

Vya¤janeti adhikicca rassanti rassattaü.

Yathà idaü và, yathà eva, yathàyeva, yatheva, evaü màyidaü, mà yeva, taüyidaü, taüyeva,
nayidaü, nayimassa, nayidha, chayimàni, navayime dhammà, buddhànaüyeva, saddhiüyeva,
bodhiyàyeva, pañhavãyeva dhàtu, tesuyeva, teyeva, soyeva, pàñiyekkaü.

Tathà sare vipariyàdito ca. 


[SL Page 022] [\x  22/]    

Vi-a¤janà, viya¤janà, vya¤janà và. Evaü viyàkàsi, vyàkàsi, pari antaü, pariyantaü, evaü
variyàdànaü, pariyuññhànaü, pariyesati. Pariyosànamiti niccaü.

Ni-ayogo, niyàyogo idha na bhavati parikkhako.

Vakàro tisaddàdito avaõõukàresu.

Ti-aïgulaü, kivaïgulaü. Evaü tivaïgikaü, bhuvàdayo, migãbhantà vudikkhati, pavuccati,
pàgu¤¤avujutà.

Makàro lahuppabhåtito sare chaõdànurakkhaõàdimhi.
Lahu essati, lahumessati evaü garumessati, idhamàhu.

Kena te idhamijjhati, bhadro kasàmiva, àkàsemabhipåjayi, ekamekassa, yenamidhekacce,
hàyatimeva, hotumeva. 

Dakàro uupasaggà sakiü ki¤ci sammà yàva tàva puna yatetattasàdãhi. Uupasaggato niccaü. 

U aggo, udaggo. Evaü udayo, udapàdi, udàhañaü, udito, udãritaü, udeti.

Nipàtato: sakiü-eva sakideva. Evaü sakadàgàmi.

Mahàvuttisuttena ikàrassa akàro.

Tathà kenacideva, ki¤cideva, kismideva, kocideva. Sammà-attho, sammadattho. Rassattaü.

Evaü sammadakkhàto. Sammada¤¤à vimuttànaü, sammadeva, yàvadatthaü, yàvadicchitaü,
yàvadeva, tàvadeva, punadeva. 

Nàmato: yadatthaü, yadanantaraü, tadanantaraü, tadaïgavimutti, etadatthaü, attadatthaü,
sadatthapasuto siyà.

Yatetattasehi samàseyeva. âdisaddena - a¤¤adatthu, manasàda¤¤à vimuttànaü, bahudeva
rattiü, ahudeva bhayaü. 

Vàti kiü? Kenaci attakàmena, sammà a¤¤àya, yàvàhaü, tàvàhaü, punàparaü, attatthaü.

Nakàro àyatàdimhi. Ito-àyati, itonàyati, cirannàyati. 

Takàro yasmàtasmàjjàdito ihaggàdimhi. Yasmà-iha, yasmàtiha. Evaü tasmàtiha, ajjatagge.


[SL Page 023] [\x  23/]    
Pakatisaõdhi 
Rakàro ni du pàtu puna dhi caturàdito. 

Ni-antaraü, nirantaraü. Evaü niràlayo, niriõdhano, nirãhakaü, niruttaro, nirojaü,
nirupaddavaü.

Du-atikkamo, duratikkamo. Duràgataü, duruttaü, pàturahosi, pàturahesuü,
punaràgaccheyya, punaruttaü, punareva, punareti, dhiratthu, pàtaràso.

Catusaddàdito: caturaïgikaü, caturàrakkhà, caturiddhipàdapañilàbho,
caturoghanittharaõatthaü, bhatturatthe, *vuttiresà, pañhavãdhàturevesà. 

Tathà sarato ivevesu chaõdànurakkhaõe

Nakkhattaràjàriva tàrakànaü, vijjurivabbhakåñe, àraggeriva sàsapo, sàsaporiva àragge,
usabhoriva, sabbhãreva samàsetha. Vàti kiü? Dvàdhiññhitaü, pàtvàkàsi, punapi. 

Lakàro cha sa saïkhyàhi. Laëànamaviseso.

Cha-abhi¤¤à, chaëabhi¤¤à. Chaëaïgaü, chaëàsãti, chaëaüsà, saëàyatanaü. Vàti kiü? Cha
abhi¤¤à.

Iti sarasaõdhividhànaü niññhitaü.
 
Atha sarànameva saõdhikàriye sampatte pakatibhàvo vuccate. Sarà pakatãti ca vattate. 


Sare kvaci. 35-24. 

Sarà kho sabbepi sare pare kvaci chaõdabhedàsukhuccàraõaññhàne saõdhicchàrahitaññhàne
ca pakatiråpà honti-na lopàdesa vikàramàpajjanteti attho.

Tattha pakatiññhànaü nàma àlapanantànãtismimacchaõdànurakkhaõe, asamàse
padantadãghà ca, ikàrukàrà ca nàmapadantàtãtakirayàdimhãti evamàdi.
 
* Kesuci potthakesu- "bhataturatthe" ti na dissati. "Càturante" ti dissate.


[SL Page 024] [\x  24/]    

âlapanantesu tàva: katamà cànaõda aniccasa¤¤à, katamàcànaõda àdãnavasa¤¤à, sàriputta
idhekacco, ehi sãvakauññhehi, upàsakà idhekacco, bhoti ayye, bhikkhu arogaü tacasãlaü,
si¤ca bhikkhu imaü nàvaü, bhikkhave evaü vadàmi, pa¤cime gahapatayo ànisaüsà
iccevamàdisu pakatibhàvà pubbasaralopayavàdesàdayo na honti. 

Kvaviggahaõena itismiü chaõdànurakkhaõe ca saõdhi hoti. Yathà:sakkà devãti, namo te
buddhavãratthu

Sareti kiü? Sàdhu mahàràjàti, evaü kira bhikkhåti. 
Asamàse padantadãghesu-àyasmà ànaõdo gàthà abhàsi, devà àbhassarà yathà, tevijjà
iddhippattà ca bhagavà uññhàyàsanà, bhagavà etadavoca, abhivàdetvà ekamantaü aññhàsi,
gantvà olokento, bhutavàdã atthavàdã, yaü itthi arahaüassa, sàmavatã àha, pàpakàrã
ubhayattha tappati, nadã ottharati, ye te bhikkhå appicchà, bhikkhå àmantesi, bhikkhå
ujjhàyiüsu, bhikkhå evamàhaüsu, imasmiü gàme àrakkhakà, sabbe ime, katame ekàdasa,
gambhãre odakantike, appamàdo amatapadaü, saïgho àgacchati, ko imaü pañhaviü vicessati,
àloko udapàdi, eko ekàya, cattàro oghà. 

Nipàtesu hi-are ahampi sace imassa kàyassa, no abhikkamo, aho acchariyo, atho antova,
atha kho àyasmà, atho oññhavacittakà, tato àmantayã saõthà.

Kvaviggahaõena akàraitãvecetthàdisu saõdhãpi. 

Yathà:-àgatattha, àgatamha, katamassa cattàro, appassutà yaü puriso, itthãti,camarãva,
sabbeva tassa, sve va, eseva nayo, parisuddhetthàyasmanto, nettha, taü kutettha labbhà,
samesa bràhmaõa, tathåpamaü, yathàha.

Asamàsetã kiü? - Jivhàyatanaü, avijjogho, itthiõdriyaü, abhibhàyatanaü, bhayatupaññhànaü. 

Acchàõdànurakkhaõeti kiü? Saddhãdha vittaü purisassa seññhaü, somissaro.

Nàmapadantaikàrukàresu:- gàthàhi ajjhabhàsi, pupphàni àhariüsu, satthu adàsi. 


[SL Page 025] [\x  25/]    
Bya¤janasaõdhi 
Kvati kicãü? Manasàkàsi


Sarà pakati bya¤jane. 36-23

Sarà kho bya¤jane pare pakatiråpà hontãti yebhuyyena dãgharassalopehi vikàràbhàvo yathà:
accayo, paccayo, bhàsati và, karoti và, vedanàkkhaõdho, bhàgyavà, bhadrokasàmiva, dãyati,
tuõhãbhåto, so dhammaü deseti. 

Iti pakatisaõdhividhànaü niññhitaü
 Atha bya¤janasaõdhi vuccate.
 
Bya¤janeti adhikàro. Sarà kvacãti ca vattate. 


Dãghaü. 37-25. 

Sarà kho bya¤jane pare kvaci dãghaü pappontãti
suttasukhuccàraõachaõdànurakkhaõaññhànesu dãgho.

Tyassa pahãnà, tyàssa pahãnà, svassa, svàssa, madhuvama¤¤ati bàlo, madhuvà ma¤¤ati
bàlo. Tathà-evaü gàme municare, khantãparamaü tapo titikkhà, na maïkå bhavissàmi,
svàkkhàto, yvàyaü, svàhaü, kàmato jàyatã soko, kàmato jàyatã bhayaü, sakko ujå ca såjå ca,
anupaghàto, dårakkhaü, dåramaü, dåbharatà.

Kvacãti kiü? Tyajja, svassa, patilãyati. 

Yiññhaü và-hutaü và-loke, yadi và sàvake, puggalà dhammadasà te, bhovàdã nàma so hoti,
yathàbhàvi guõena so itãdha:- 
Pubbasmiüyevàdhikàro.


Rassaü. 38-26. 

Sarà kho bya¤jane pare kvaci rassaü pappontãti chaõdànurakkhaõe àgame saüyoge ca
rassattaü. 

Chaõdànurakkhaõe tàva yiññhaüva hutaüva loke, yadiva sàvake, puggala dhammadasà te,
bhovàdi nàma so hoti, yathàbhàviguõena so. 


[SL Page 026] [\x  26/]    

âgame-yathayidaü, sammadakkhàto. 
Saüyogo-parà kamo, parakkamo, à sàdo, assàdo, evaü taõhakkhayo, jhànapañilàbhimhi,
vasimhi, thullaccayo.

Kvacãti kiü? Màyidaü, manasàda¤¤à vimuttànaü, yathàkkamaü, àkhyàtikaü, dãyyati,
såyyati. 

Eso-kho byantikàhiti, so-gacchaü na nivattati ityatra: tasmiüyevàdhikàro.


Lopa¤ca tatràkàro. 39-27.

Sarà kho bya¤jane pare kvaci lopaü papponti, tatra lutte ñhàne akàràgamo ca hoti.
Etatasaddantokàrassevàyaü lopo.

Esa kho byantikàhiti, sa gacchaü na nivattatã. Evaü esadhammo, esa pattosi, sa muni, sa
sãlavà.

Kvacãti kiü? Eso dhammo, so muni, so sãlavà.

Casaddena etasaddantassa sare parepi kvaci yathà:- esa attho, esa àbhogo, esa idàni. 

Vipariõàmena saramhà bya¤janassàti ca vattamàne-


Para dvehàvo ñhàne. 40-28

Sarambhà parassa bya¤janassa dvebhàvo hoti ñhàne. Dvinnaü bhàvo = dvibhàvo, so eva =
dvehàvo. Ettha ca ñhànaü nàma rassàkàrato paraü pa pati pañi kamu kusa kudha kã gaha
juta ¤à si su sambha sara sasàdãnamàdibya¤janaü dvibhàvaü. Tika taya tiüsa vatàdã namàdi
ca-vatu vañu disàdãnamanta¤ca-u du ni upasagga ta catucha santasaddàdesasàdipara¤ca -
apadantànàkàradighato yakàrà di ca. 

Yavataü talanàdãnamàdeso ca sayàdinaü,
Saha dhàtvantayàdeso sãsakàro tapàdito.

Chaõdànurakkhaõe ca-ghara jhe dhaüsu bhamàdinamàdi ca. Rassàkàrato
vaggacatutthadutiyà iccevamàdi. 

Tattha pa-pati-pañisu tàva:- 
Idha-pamàdo, idhappamàdo. Evaü appamàdo, vippayutto, suppasanno. Sammà-padhànaü,
sammappadhànaü, rassattaü appativattiyo, adhipatippaccayo, suppatiññhito, appañipuggalo,
vippañisàro, suppañipatti. 


[SL Page 027] [\x  27/]    

Kamàdidhàtusu-pakkamo, pañikkamo, hetukkamo à-kamati akkamati.

Evaü parakkamati, yathàkkamaü.

Pakkosati, pañikkosati, anukkosati. â-kosati, akkosati.

Akkuddho, atikkodho.

Dhanakkãto, vikkayo, anukkayo.

Paggaho, viggaho, anuggaho, chaõdaggàho, diññhiggàho. 
Pajjoto, vijjotati, ujjoto. 

Kata¤¤ø, vi¤¤ø, pa¤¤àõaü, vi¤¤àõaü, anu¤¤àsamà ¤à, sama¤¤à.

Avassayo, nissayo, samussayo.
Appassuto, vissuto, bahussuto. â savà assavà.
Passambhanto, vissambhati. 

Aññasaro, vissarati, anussarati, anussati.
Passasanto, vissasanto, muhussasanto. âsàso assàso.

Avassajento, vissajjento, abhikkantataro, pariccajanto, upaddavo, upakkiliññho, mittadduno,
àyabbayo, abyabbahi iccàdi.

Sarambhàti kiü? Sampayutto, sampatijàto, sampañicchanaü, saïkanto, saïgaho. 

 hàneti kiü? Mà ca pamàdo, patigaõhàti, vacãpakopaü rakkheyya, ye pamattà yathà matà,
manopakopaü rakkheyya, idha modati pecca modati. 

Tikàdisu-kusalattikaü, pãtittikaü, hetuttikaü, vedanattikaü.

Lokattayaü, bodhittayaü, vatthuttayaü.
Ekattiüsa, dvattiüsa, catuttiüsa.

Sãlabbataü, subbato, sappãtiko, samannàgato, punappunaü iccàdi.

Vatu vañu disàdãnamatte yathà:-vattati, vaññati, dassanaü, phasso iccàdi.


[SL Page 028] [\x  28/]    

U du ni upasaggàdiparesu:-u-kaüso ukkaüso, u-taüso uttaüso. 
Du-karaü dukkaraü.

Ni-kaükho nikkaükho. Evaü uggataü, duccaritaü, nijjitaü, ucchaïgaü, uõõamati, duttaro,
niddaro, uõõato, duppa¤¤o, dubbalo, nimmalo, uyyutto, dullabho, nibbatto, ussàho,
dussaho, nissàro.

Tathà-takkaro, tajjo, tanninno, tappabhavo, tammayo. 

Catukkaü, catuddisaü, catuppàdo, catubbidhaü, catussàlaü.
Chakkaü, channavuti, chappadiko, chabbassàni.
Sakkàro, sagguõo, saddiññhi, sappuriso, mahabbalo.

 hàneti kiü? Nikàyo, nidànaü, nivàso, tato, catuvãsati, chasaññhi.

Yakàràdimhi - nãyyati, suyyati. Abhibhuyyati, viceyya, vineyya, ceyyaü, neyyaü, seyyo,
jeyyo, veyyàkaraõo.

âdisaddena-etto, ettàvatà.
Anàkàraggahaõaü kiü? Màlàya, dolàya, samàdàya.
 hàneti kiü upanãyati, såyati, toyaü.
Yavatamàdese-

Jàti aõdho, vi pali-àso, ani-àyo, yadi-evaü, api ekacce, api-ekadà ityatra:

Ikàrassa ivaõõo yannavàti yakàre kate sabbassa so dàmbhi vàti ito maõóåkagatiyà vàti
vattate. 


Yavataü talanadakàrànaü bya¤janàni cala¤jakàrattaü. 41-271.

Yakàravantànaü talanadakàrànaü saüyogabya¤janàni yathàkkamaü cala¤jakàrattamàpajjante
và.

Kàraggahaõaü yavataü sakàra ka ca ña pavaggànaü sakàra ka ca ña pavaggàdesatthaü.
Yathà yavataü tha dha nakàrànaü cha jha ¤akàrà desattha¤ca. Tato yavatamàdesassa anena
dvibhàvo. 

Chaccaõdho, vipallàso, a¤¤àyo, yajjevaü, appekacce, appekadà. 


[SL Page 029] [\x  29/]    
Vàti kiü? Pañisaõthàravuttyassa, balyaü, àlasyaü.
Sarambhàti kiü? ¥àyo, àkàsàna¤càyatanaü.
Tapàdito sãmhi - tapassã, yasassã.

Chaõdànurakkhaõe:-

Na pajjahe, vaõõabalaü puràõaü, ujjugatesu seyyo, gacchanti suggatinti. 

Vaggacatutthadutiyesu pana tasmiüyevàdhikàro. 

Para dvebhàvo ñhàneti ca vattate. Vaggacaturtthadutiyànaü sadisavasena vibhàve sampatte
niyamatthamàha:-


Vagge ghosàghosànaü tatiyapañhamà. 42-29

Sarambhà parabhåtànaü vagge ghosàghosànaü bya¤janànaü yathàkkamaü vagge
tatiyapañhamakkharà dvebhàvaü gacchanti ñhàneti ñhànàsannavasena tabbagge
tatiyapañhamàva honti. 
Ettha ca sampatte niyamattà ghosàghosaggahaõena catuttha dutiyàva adhippetà. Itarathà
aniññhappasaïgato. 

Tena kata¤¤ø, tannayo, tammayoti àdisu pana vagga pa¤camànaü satipi ghosatte
tatiyappasaïgo na hoti ñhànàdhikàrato và. 

Gharàdisu pa u du ni àdi paracatutthesu tàva-pa gharati, paggharati. Evaü uggharati,
nigghoso, ugghàñeti, eso vatajjhànaphalo, pañhamajjhànaü, abhijjhàyati, viddhaüseti,
uddhaüsito, uddhàro, niddhàro, niddhano, niddhuto, vibbhanto, ubbhato, samubbhåto,
dubbhikkhaü, nibbhayaü, tabbhàvo, catuddhà, catubbhi, chaddhà, saddhammo, sabbhåto,
mahaddhano, mahabbhayaü.

Yavatamàdesàdisu bojjhaïgà, sabbhaü, bujjhitabbaü, bujjhati. 

 hàneti kiü? Sãlavantassa jhàyino, ye jhànapasutà dhãrà, nidhànaü, mahàdhanaü.

Rassàkàraparavaggadutiyesu-pa¤ca khaõdhà pa¤cakkhaõdhà evaü råpakkhaõdho,
akkhamo, abhikkhaõaü, avikkhepo, jàtikkhettaü, dhàtukkhobho, àyukkhayo. Seta chattaü,
setacchattaü evaü sabbacchannaü, bodhicchàyà, jambucchàyà, samucchedo tatra ñhito
tatrañhito. Evaü thalaññhà, jalaññhaü, adhiññhitaü, niññhitaü, cattàriññhànàni, garuññhàniyo,
samuññhito, sabbatthàmena, yasatthero, 

[SL Page 030] [\x  30/]    

Yattha, tattha, pattharati, vitthàro, abhitthuto, vitthambhito, anutthunaü, catuttho, kuttha,
papphoñeti, mahapphalaü, nipphalaü, nitthàro, nipphàro, paripphuseyya, madhupphàõitaü, 

âkàrato = à khàto akkhàto. Evaü taõhakkhayo, àõakkhettaü, sa¤¤àkkhaõdho. â chàdeti
acchàdeti. 

Evaü acchiõdati, nàvaññhaü, attharati, apphoñeti. 

Sarambhàti kiü? Saïkhàrà, taïkhaõe, sa¤channaü, taõñhànaü, sanathuto, tamphalaü.

 hàneti kiü? Påvakhajjakaü, tassa chaviàdãni chiõditvà, yathàñhitaü, kathaü, kammaphalaü.

Ni kamati, ni patti, ni cayo, ni carati, ni taraõaü iccatra:-

Do dhassa càti ettha caggahaõassa bahulatthattà tena caggahaõena yathàpayogaü bahudhà
àdeso siyà.

Yathà:-niupasaggato kamu pada ci cara tarànaü pañhamassa vagga dutiyo. Iminà dvittaü. 

Nikkhamati, nipphatti, nicchayo, niccharati, nittharaõaü. 

Tathà bo vassa kubbàdivàdivajàdãnaü dviråpassàti vakàradvayassa bakàradvayaü yathà:-

Kubbato, kubbanto evaü kubbàno, kubbanti. 

Sadhàtthantayàdesassa dvitte-

Dibbati, dibbanti. Evaü dibbanto, sibbati, sibbanto.
Pavavajati pabbajati. Pabbajanto, niccànaü nibbànaü, nibbuto, nibbiõdati, udayabbayaü
iccàdi.

Lo rassa paritaruõàdãnaü kvaci. 

Paripanno palipanno. Evaü palibodho, pallaïkaü. Taruõo taluõo. Mahàsàlo, màluto,
sukhumàlo. 

 o tassa katàdãnaü kvaci.

Yathà dukkataü dukkañaü dukkataü và. Evaü sukañaü, pahaño, patthaño, uddhaño, visaño
iccàdi.

Ko tassa niyatàdãnaü kvaci.

Niyato niyako. 

Yo jassa. Nijàdissa và. Nijaü puttaü niyaü puttaü.

[SL Page 031] [\x  31/]    

Ko gassa kulåpagàdãnaü-kulåpago kulåpako.

Tathà õo nassa pa pari àdito.

Yathà:-panidhànaü paõidhànaü. Evaü paõipàto, paõàmo, paõãtaü, pariõato, pariõàmo.
Ninnayo niõõayo. Evaü uõõato, oõato iccàdi. 

Pati-aggi, pati-ha¤¤atãtãdha:-


Kvaci pañi patissa. 43-18.

Pati iccetassa upasaggassa sare và bya¤jane và parekvaci pañi àdeso hoti. Saralopo pañaggi,
pañiha¤¤ati. 

Kvacãti kiü?-Paccattaü, patilãyati.
Putha-jano, putha-bhåtaü itãdha-
Antoti vattate.


Puthassu bya¤jane. 44-49.

Putha iccetassa anto saro ukàro hoti bya¤jane pare. 

Dvittaü. Puthujjano, påthåbhåtaü.

Bya¤janeti kiü? Påthagayaü. Påthassa a = putha iti samàseneva siddhe puna
antaggahaõàdhikàrena kvaci aputhantassàpi uttaü sare. 

Mano a¤¤aü manu¤¤aü evaü imaü evumaü. Paralopo.
Iti eva ittheva. Ukàrassa vakàro.
Ava-kàso, ava-naddhà, ava-vadati, ava-sànamitãdha:-
Kvaci bya¤janeti va vattate.

O avassa. 45-59.

Avaiccetassa upasaggassa okàro hoti kvaci bya¤jane pare.

Okàso, onaddhà, ovadati, osànaü.
Kvaciti ki? Avasànaü, avasussatu.
Bya¤janeti kiü? Avayàgamanaü, avekkhati. 
Ava-gate suriye, ava-gacchati, ava-gahetvà itãdha:-
Avassàti vattate oggahaõa¤ca.


[SL Page 032] [\x  32/]    

Tabbiparãtåpapade bya¤jane ca. 46-79.

Avasaddassa upapade tiññhamànassa ñhàne tassa okàrassa *viparãto ukàro hoti bya¤jane
pare. 

Tassa okàrassa viparãto = tabbiparãto upoccàritaü padaü = upapadaü. 

Okàraviparãtoti ukàrassetaü adhivacanaü. Casaddo katthaci nivattanattho dvittaü.

Uggate suriye, uggacchati, uggahetvà
Atippa-kho tàva, para-sataü, para-sahassaü itãdha:-
âgamoti vattate.


Kvaci o bya¤jane. 47-36.

Bya¤jane pare kvaci okàràgamo hotãti
Atippaparasaddehi okàràgamo.

Yavamadaiccàdi sutte casaddena atippato gakàràgamo ca.
Atippago kho tàva, parosataü, parosahassaü.
Ettha sarà sare lopanni pubbasaralopo.
Mana mayaü, aya-mayaü itãdha:-
Manogaõàdãnanti vattate.


Etesamo lope. 48-183.

Etesaü manogaõàdãnamatto ottamàpajjate vibhatti lope kate.

Manomayaü, ayomayaü, evaü manoseññhà, ayopatto, tapodhano, tamonudo, siroruho,
saroruho. Tejokasiõaü, rajojallaü, ahorattaü, rahogato.
âdisaddena àpodhàtu, vàyodhàtu.

Sãhagatiyà vàdhikàrato idha na bhavati. Manamattena, manavacchaññhànaü, ayakapallaü,
tamavinodano, manàyatanaü.

Iti bya¤janasaõdhividhànaü niññhitaü.
 
* Tadokàrassa-råpasiddhisanna.

[SL Page 033] [\x  33/]    
Niggahãtasaõdhi 
Atha niggahãtasaõdhi vuccate.

Taõhaü-karo, raõaü-jaho, saü-ñhito, jutiü-dharo, saü-mato itãdha:- 

Niggahãtanti adhikàro. Bya¤janeti vattate


Vaggantaü và vagge. 49-31.

Vaggabhåte bya¤jane pare niggahãtaü kho vaggantaü và pappotãti nimittànussàrànaü
ñhànàsannavasena tabbaggapa¤camo hoti. Vavatthitavibhàsatthoyaü vàsaddo. 

Tena taõhaïkaro, raõa¤jaho, saõñhito, jutiõdharo. Sammatoti àdisu niccaü.

Taïkaroti taü karoti, kaïkhaõaü taü khaõaü, saïgato saügato, taïghataü taü ghataü,
dhamma¤care dhammaü care, ta¤jannaü taü channaü, ta¤jàtaü taü jàtaü, ta¤jhànaü taü
jhànaü, ta¤¤àõaü taü ¤àõaü, taõñhànaü taü ñhànaü, taõóahati taü óahati, tantanoti taü
tanoti, taõthiraü taü thiraü, taõdànaü taü dànaü, taõdhanaü taü dhanaü, tannibbutaü taü
nibbutaü, tampatto taü patto, tamphalaü taü phalaü, tesambodho tesaübodho, sambhåto saü
bhåto, tammittaü taü mittaü kiïkato kiü kato, dàtuïgato dàtuü gatoti evamàdisu vikappena. 

Idha na bhavati: na taü kammaü kataü sàdhu, saraõaü gacchàmi. 

Sati copari vàggahaõe vijjhantare và idha vàggahaõakaraõamatthantaravi¤¤àpanatthaü tena
niggahãtassa upasaggapumantassa le lakàro.

Yathà: patisaü lãno patisallãno. Evaü pañisallàõo, sallakkhanà, sallekho, sallàpo puüliïgaü
pulliïgaü.

Paccattaü-evaü, taü-eva, taü-hi tassa. Evaü hi vo itãdha:vàti adhikàro.


Ehe¤¤aü 50-32.

Ekàre hakàre ca pare niggahãtaü kho ¤àkàrampappoti và. Ekàre ¤àdesassa dvibhàvo. 

Paccatta¤¤eva paccattaüyeva, ta¤¤eva taüyeva, ta¤hitassa taü hi tassa, eva¤hi vo evaü hi vo.


[SL Page 034] [\x  34/]    

Vavatthitavibhàsattà vàsaddassa evahinipàtato a¤¤attha na hoti. Yathà:- evametaü, evaü
hoti. 

Saü-yogo, saü-yojanaü, saü-yato, saü-yàcikàya, yaü yadeva, ànantarikaü-yamàhu itãdha:- 

¥amiti vattate. 


Sa ye ca 51-33

Niggahãtaü kho yakàre pare saha yakàrena ¤àkàraü pappoti và. Sayàdesassa dvittaü. 
Sa¤¤ogo saüyogo, saü¤¤ojanaü saüyojanaü, sa¤¤ato saüyato, sa¤¤àcikàya saüyàcikàya,
ya¤¤adeva yaü yadeva, ànantarika¤¤amàhu, ànantarikaü yamàhu.

Vàsaddassa vavatthitavibhàsattàva sampadantato ca sabbanàmayakàraparato ca niggahãtà
a¤¤attha na hoti. Yathà:etaü yojanaü, taü yànaü, saraõaü yanti. 

Ettha ca saha ye càti vattabbe sa ye càti cavanato suttantesu*
sukhuccàraõatthamakkharalopopãti daññhabbaü. Tena parisaïkhàya yoniso pañisaïkhà
yoniso, sayaü abhi¤¤àya sacchikatvà sayaü abhi¤¤à sacchikatvà, pariyesanàya pariyesanàti
àdi sijjhati. 

Taü-ahaü bråmi, yaü-àhu, dhanaü-eva, kiü-etaü, niõdituü-arahati, yaü-aniccaü, taü anattà,
etaü-avoca, etaü-eva. Iccatra:- 


Madà sare. 52-34.

Niggahãtassa kho sare pare makàradakàràdesà honti và. 

Ettha ca vàsaddàdhikàrassa vavatthitavibhàsattà dakàro yateta saddato parasseva.

Tamahaü bråmi, yamàhu, dhanameva, kimetaü, niõditumarahati, yadaniccaü, tadanattà,
etadavoca, etadeva. 

Vàti kiü? Taü ahaü, etaü eva, akkocchi maü avadhi maü. Ettha ca madà ti yogavibhàgena
bya¤janepi và makàro. Tena buddham saraõam gacchàmãti àdi sijjhati.

Tàsaü-ahaü santike, vidånaü-aggaü, tassa adàsiü-ahaü itãdha:-

Sareti vattate.
 
* Suttasukhuccàraõa-mudrita råpasiddhi 

[SL Page 035] [\x  35/]    

Kvaci lopaü. 53-38.

Niggahãtaü kho sare pare lopaü pappoti kvaci chaõdànurakkhaõe sukhuccàraõaññhàne.
Pubbasaralopo. Parassàsaüyogantassa dãgho.

Tàsàhaü santike, vidånaggaü, tassa àdàsàhaü. Tathà kathàhaü, evàyaü, kyàhaü.

Kvaciti kiü? Evamayaü, kimahaü

Ariyasaccànaü-dassanaü, etaü buddhànaü sàsanaü, saü-ratto, saü-ràgo, saü-rambho,
avisaü-hàro, ciraü-pavàsiü, gantuü-kàmo, gantuü-mano itãdha:-

Kvaci lopaü iti vattate. 


Bya¤jane ca. 54-39.

Niggahãtaü kho bya¤jane ca pare lopaü pappoti kvaci chaõdànurakkhaõàdimhi.

Rakàrahakàre upasaggantassa dãgho. 

Ariyasaccànadassanaü, etaü buddhànasàsanaü, sàratto, sàràgo, sàrambho, avisàhàro,
cirappavàsiü. Dvittaü. Gantukàmo, gantumano. 

Kvacãti kiü? Etammaïlamuttamaü.

Kataü-iti, kiü-iti, abhinaõduü-iti, uttattaü-eva, cakkaü-iva, kaliü-iva, halaü-idàni, kiü-idàni,
tvaü-asi, idaü-api, uttariü-api, dàtuü-api, sadasaü-eva itãdha:-

Niggahãtamhà-lopanti ca vattate. 

Paro và saro. 55-40.

Niggahãtamhà paro saro lopaü pappoti và. Niggahãtassa vaggantattaü. 

Katanti, kinti, abhinaõdunti, uttattaüva, cakkaüva, kaliüva, halaõdàni, kiõdàni, tvaüsi,
idampi, uttarimpi, dàtumpi, sadasaüva. 

Vàti kiü? Kataü iti, kimiti, dàtumpi, kaü api, sadasaü eva.

Ayampi vàsaddassa vavatthitavibhàsattà itãvadànisipàdito a¤¤attha na hoti. 


[SL Page 036] [\x  36/]    

Yathà: ahamettha, etadahosi.

Evaü-assa te àsavà, pupphaü-assà uppajji itãdha-

Pare sare lutte-vipariõàmena parasmiü sare lutteti ca vattate


Bya¤jano ca visa¤¤ogo. 56-11.

Niggahãtamhà parasmiü sare lutte bya¤jano sa¤¤ogo ve visa¤¤ogova hotãti
saüyogekadesassa purimabya¤janassa lopo. 

Dvinnaü bya¤janànamekatraññhiti sa¤¤ogo idha pana saüyujjãyatãti = sa¤¤ogo. Purimo
vaõõo. Vigato saügoyo assàti = visa¤¤ogo. Paro.

Evaüsate àsavà. Pupphaüsà uppajji. 

Lutteti kiü? Evamassa.

Casaddena tiõõaü bya¤janànaü saråpasaüyogopi visaüyogo hoti yathà:- agyàgàraü,
vutyassa.

Cakkhu udapàdi, ava-siro, yàva-cidha bhikkhave, aõu-thålàni, ta-sampayuttà itãdha:-

Sare àgamo kvaci bya¤janeti ca vattate. 


Niggahãta¤ca. 57-37.
Niggahãta¤ca àgamo hoti sare và bya¤jane và kvaci sukhuccàraõaññhàne. Niggahãtassa
rassànugatattà rassato yevàyaü. 

Cakkhuüudapàdi, avaüsiro, yàva¤cidhabhikkhave, aõunathålàni, taüsampayuttà. Evaü
taükhaõe, taüsabhàvo.

Kvacãti kiü? Na hi etehi, idha ceva. 

Evaü-vutte, taü-sàdhu, ekaü samayaü bhagavà, aggiüva saõdhamaü itãdha:-

Lopàdesakàriye sampatte yebhuyyena tadapavàdatthamhà:- 


[SL Page 037] [\x  37/]    

Aü bya¤jane niggahãtaü. 58-30.

Niggahãtaü kho bya¤jane pare aü iti hoti. 

Akàro uccàraõattho. Saralopoti àdinà pubbasaralopo và.

Evaü vutte, taü sàdhu, ekaü samayaü bhagavà, aggiüva saõdhamaü, 
Idha avuttavisesànampi vuttanayàtidesatthamatidesamàha:-


Anupadiññhànaü vuttayogato. 59-51.

Ye idha amhehi visesato na upadiññhà upasagganipàtàdayo tesaü vuttayogato vuttanayena
sarasaõdhàdisu vuttanayànusàrena råpasiddhi veditabbà

Tena do dhassa càti sutte casaddena pariyàdãnaü rahanàdivaõõassa vipariyàso yavàdãhi
yathà: pariyudàhàsi-payirudàhàsi, ariyassa-ayirassa, bahavàbàdho. Bavhàbàdho, na
abhineyya-anabhineyya.

Taü iminàpi jànàthàti ettha paro và saroti sare lutte tatràtàroti yogavibhàgena akàro
niggahãtassa dakàro. Tadaminàpi jànàtha* iccàdi.

Iti niggahãtasaõdhividhànaü niññhitaü.

Sa¤¤àvidhànaü sarasaõdhi saõdhi-
Nisedhanaü bya¤janasaõdhi saõdhi,
Yo niggahãtassa ca saõdhikappe
Sunicchayo so hi mayettha vutto. 

Iti råpasiddhiyaü saõdhikaõóo

Pañhamo paricchedo.
 
Atha nàmikavibhattyavatàro vuccate
 
Atthàbhimukhaü namanato, attani vatthassa namanato = nàmaü. Dabbàbhidhànaü.

Taü duvidhaü aõvattharåëhivasena. Tividhaü, pumitthinapuüsakaliïgavasena.
Yathà-rukkho, màlà, dhanaü.
 
* Tadaminàpi vijànàthàtipi pàñho. 


[SL Page 038] [\x  38/]    
Catubbidhaü sàma¤¤aguõakirayàyadicchàvasena.
Tathà:- rakkho, nãlo, pàcako, sirivaóóhoti àdi

Aññhavidhaü avaõõivaõõuvaõõokàraniggahãtantapakatibhedena.

Tattha pañhamaü akàrantamhà pulliïgà jàtinimittà, purisaddà syàdivibhattiyo parà yojiyante.


Jinavacanayuttaü hi. 60-52.

Adhikàroyaü.

Tattha pa¤camàre jitavàti = jino, buddho. Jinassa vacanaü = jinavacanaü. Tassa jinavacanassa
yuttaü tepiñakassa buddhavacanassa màgadhikàya sabhàvaniruttiyà yuttaü anuråpamevàti
idaü adhikàratthaü veditabbaü.

Sà màgadhã målabhàsà narà yàyàdikappikà,
Brahmàno cassutàlàpà sambuddhà càpi bhàsare.

Adhikàro pana tividho sãhagatika-maõóåkagatika-yathànupubbikavasena. Ayampana
sãhagatiko pubbàparavilokanato. Yathànupubbikoyeva và.

Sakkatavisadisaü katvà jinavacanànuråpato pakatãñhapanatthaü paribhàsamàha:


Liïga¤ca nipaccate. 61-53.

Liïgaü pàñipadikaü yathà yathà jinavacanayuttaü hi liïgaü tathà tathà idha liïgaü nipaccate
ñhapãyate. Casaddena dhàtavo càti. 

Jinavacanànuråpato purisa iti liïge ñhapite - tato tassa dhàtuppaccayavibhattivajjitassa
atthavato saddassa parasama¤¤à payogeti paribhàsato liïgasa¤¤àyaü:-

Ito paraü vibhattippaccayàdividhàne sabbattha liïgaggahaõamanuvattate.


Tato ca vibhattiyo. 62-54.

Tato jinavacanayuttehi liïgehi parà vibhattiyo honti. Casaddaggahaõena
tavetunàdippaccayantanipàtatopi. Kammàdivasena ekattàdivasena ca liïgatthaü vibhajantãti
= vibhattiyo. Kà va pana tà vibhattiyo?


[SL Page 039] [\x  39/]    
Pulliïganàmikaü. 
Vibhattiyoti adhikàro

Si yo a yo nà hi sa naü smà hi sa naü smiü su. 63-55.

Syàdayo dvisatta vibhattiyo nàma honti. 

Tattha si yo iti pañhamà vibhatti. Aü yo iti dutiyà. Nà hi iti tatiyà. Sa naü iti catutthi. Smà
hi iti pa¤camã. Sa naü iti chaññhã. Smiü su iti sattamã. 

Idampana sa¤¤àdhikàraparibhàsàvidhisuttesu sa¤¤àsuttanti daññhabbaü. Vuttaü hi
vuttiyaü:"vibhatti iccanena kvattho? Amhassa mamaü savibhattissa se" ti. Itarathà purimena
ekayogo kattabboti ettha ca pañhamàdivohàro ekavacanàdivohàro ca aõvatvavasena
parasama¤¤àvasena và siddhoti veditabbo.

Ekassa vacanaü = ekavacanaü. Bahunnaü vacanaü = bahuvacanaü. Dvinnaü påraõi =
dutiyàti àdi. Itarathà purimasutte casaddena sa¤¤àkaraõe appakataniratthakavidhippasaïgo
siyà. 

Jinavacanayuttaü hi-liïga¤ca nipaccateti ca vattate.

Idha padanipphàdanampi jinavacanassàvirodhenàti ¤àpetuü paribhàsantaramàbha:-


Tadanåparodhena. 64-56.

Yathà yathà tesaü jinavacanànaü uparodho na hoti tathà tathà idha liïgaü
casaddenàkhyàta¤ca nipaccate, nipphàdãyatãti attho. Teneva idha ca àkhyàte ca
dvivacanàggahaõaü sakkatavisadisato vibhattippaccayàdividhàna¤ca katanti daññhabbaü.

Tattha avisesena sabbasyàdivibhattippasaïge vatticchànupubbikà saddappavattãti
vatticchàvasà-


Liïgatthe pañhamà. 65-286.

Liïgatthàbhidhànamatte pañhamàvibhatti hotãti pañhamà.

Tatthàpaniyamenekavacanabahuvacanappasaïge ekamhi vattabbe ekavacananti paribhàsato
liïgatthassekattavacanicchàyaü pañhamekavacanaü si. 


[SL Page 040] [\x  40/]    

Ato nenàti ito atoti vattate liïgaggahaõa¤ca 


So. 66-104.

Si o iti dvipadamidaü.

Liïgassa akàrato parassa sivacanassa okàro hoti. 

Suttesu hi pañhamàniddiññhassa kàriyino chaññhivipariõàmena vivaraõaü àdesàpekkhanti
daññhabbaü. 

Ettha ca sãti vibhatti gayhate vibhattikàriyavidhippakaraõato, tato ca vibhattiyoti ito
vibhattiggahaõànuvattanato và. 

Evaü sabbattha syàdãnaü kàriyavidhàne vibhattãnamevàti daññhabbaü. 

Và paro asaråpàti paralope sampatte tadapavàdena pubbalopamàha:


Saralopomàdesappaccayàdimhi saralope tu pakati. 67-83.

Pubbasarassa lopo hoti aüvacane àdesappaccayàdibhåte ca sare pare, saralope kate tu
parasarassa pakatibhàvo hoti. 

Ettha ca saralopeti punaggahaõaü iminàva katasaralopanimitteyeva parasaravikàre sampatte
pakatibhàvatthaü. 
Parasarassa pakatibhàvavidhànasàmatthiyato amàdesappaccayàdibhåte sare paretipi
siddhaü. 

Tyàdivibhattiyo cettha paccayattena gayhare,
âdiggahaõamàkhyàtakitakesvàgamatthidaü.
Paccayasàhacariyà càdeso pakatãparo,
Padantasaralopo na tenabbhàhàdike pare.

Tuggahaõaü bhikkhunã àdisu saralopanivattanatthaü. 

Naye paraü yutteti paraü netabbaü.

Puriso tiññhati. Puriso ca puriso càti purisapurisa iti vattabbe:-


Saråpànamekasesvasakiü. 68-390.

Saråpànaü samànaråpànaü padabya¤janànaü majjhe ekovasissate a¤¤e lopamàpajjante
asakinti ekaseso.

[SL Page 041] [\x  41/]    

Ettha ca saråpànanti vuttattàva siddhe asakippayoge punàsakiggahaõaü
ekavibhattivisayànamevàsakippayoge evàyanti dassanatthaü. 

Na ca vãcchàppayogetippasaïgo, vaggà pa¤capa¤casomantàti ettha pa¤capa¤casoti
niddeseneva vãcchàppayogasiddhiyà ¤àpitattà.

Atha và sahavacanicchàyamayamekaseso. Yogavibhàgato cettha ekasesvasakiü iti
viråpekaseso hoti và pitunnanti àdisu

Tatheva liïgatthassa bahuttavacanicchàyaü bahumhi vattabbe bahuvacananti
pañhamàbahuvacanaü yo.

Purisa yo itãdha:-

Ato vàti ca vattate.


Sabbayonãnamàe. 69-107.
Akàrantato liïgamhà paresaü sabbesaü pañhamàyonãnaü dutiyàyonãna¤ca yathàkkamaü
àkàrekàràdesà honti vàti àkàro. Sabbaggahaõaü sabbàdesatthaü. Saralopàdi
purimasadisameva.

Purisà tiññhanti.

Và icceva. Råpà, råpàni, aggayo, munayo. 

Vàsaddoyaü vavatthitavibhàsattho tenecettha:-

Niccameva ca pulliïge anicca¤ca napuüsake,
Asanta¤jhe katatte tu vidhiü dãpeti vàssuti. 

Tathevàlapanavacanicchàyaü liïgatthe pañhamàti vattate. 


âlapane ca. 70-287.

Abhimukhaü katvà lapanaü = àlapanaü, sambodhanaü. Tasmiü àlapanatthàdhike
liïgatthàbhidhànamatte va pañhamàvibhatti hoti. 

Pure viya ekavacanàdi.
Purisa si iccatra:- 


âlapane si gasa¤¤o. 71-67. 

[SL Page 042] [\x  42/]    

âlapanatthe vihito si gasa¤¤o hotãti gasa¤¤àyaü-
Bho ge tåti ito geti vattate. 


Akàrapitàdyantànamà. 72-246.

Liïgassa sambaõdhã akàro ca pitusatthuiccevamàdãnamanto ca àkàrattamàpajjate ge pare.

Ge rassamãti ca vattate. 


âkàro và. 73-248.

Liïgassa sambaõdhi àkàro rassamàpajjate ge pare vikappena aduraññhassàlapanevàyaü.


Sesato lopaü ga sipi. 74-220.

So siü-syà ca-sakhàto gasse và-ghate càti evamàdãhi niddiññhehi a¤¤e seso nàma. Tato
sesato liïgamhà ga si iccete lopamàpajjante. Apiggahaõaü dutiyatthasampiõóanatthaü.
Ettha ca satipi siggahaõe ga iti vacanameva ¤àpakama¤¤atthàpi siggahaõe
àlapanàgahaõassa. Keci àlapanàbhivyattiyà bhavantasaddaü bhesaddaü và payu¤jante. Bho
purisa tiññha, he purisà và. 

Bahuvacane na viseso bhavanto purisà tiññhatha. Tatheva kammatthavacanicchàyaü:-

Vàti vattate.


Yaü karoti taü kammaü. 75-282.

Yaü và karoti yaü và vikaroti yaü và pàpuõàti taü kàrakaü kiriyànimittaü kammasa¤¤aü
hoti. 


Kammatthe dutiyà. 76-299.

Kammatthe dutiyàvibhatti hoti. 

Pure viya dutiyekavacanaü a saralopoti àdinà sare lutte dãghanti dãghe sampatte
pakatibhàvo ca. Purisaü passa.

Bahuvacane - sabbayonãnamàeti yovacanassekàro. Purise passa.

Tatheva kattuvacanicchàyaü:-


Yo karoti sa kattà. 77-283.


[SL Page 043] [\x  43/]    

Yo attappadhàno kiriyaü karoti so kattusa¤¤o hoti. 

Tatãyàti vattate


Kattari ca. 78-290.

Kattari ca kàrake tatiyàvibhatti hoti. Tatiyeka vacanaü nà

Ato nena. 79-103.

Enàti avibhattikoyaü niddeso. Akàrantato liïgamhàparassa nàvacanassa enàdeso hoti.
Saralopàdi. Purisena kataü.

Bahuvacanaü hi


Suhisvakàro e. 80-104.

Su hi iccetesu vibhattiråpesu paresu liïgassa sambaõdhi akàro ettamàpajjate.


Smàhisminnaü mhàbhimhã và. 81-99.

Sabbato liïgamhà smà hi smiü iccetesaü yathàkkamaümhà bhi mhi iccete àdesà honti và.

Purisehi purisehi kataü.

Yena và kayirate taü karaõa. 82-281.

Yena và kayirate yena và passati yena và suõàti taü kàrakaü karaõasa¤¤aü hoti. 


Karaõe tatiyà. 83-288.

Karaõakàrake tatiyàvibhatti hoti. 
Sesaü kattusmaü.

âviññhena purisena so pu¤¤aü karoti. Purisebhi, purisehi.

Tatheva sampadànavacanicchàyaü:-


Yassa dàtukàmo rocate dhàrayate và taü sampadànaü 84-278.


[SL Page 044] [\x  44/]    

Yassa và dàtukàmo yassa và rocate yassa và dhàrayate taü kàrakaü sampadànasa¤¤aü hoti. 


Sampadàne catutthã. 85-295

Sampadànakàrake catutthivibhatti hoti. Catutthiyàekavacanaüsa. 


Sàgamo se. 86-61.

Sabbato liïgamhà sakàràgamo hoti se vibhattãmhi pare. Purisassa dhanaü dadàti. 
Bahuvacanaü naü. Dãghanti vattate.


Sunaühisu ca. 87-89.

Su naü hi iccetese paresu liïgassa antabhåtà sabbe rassasarà dãghamàpajjante.
Caggahaõamikàrukàrànaü kvaci nivattanatthaü. Purisànaü.

Tathevàpàdànavacanicchàyaü:-


Yasmàdapeti bhayamàdatte và tadapàdànaü. 88-273.

Yasmà và avadhito apeti yasmà và bhayaü yasmà và àdatte taü kàrakaü apàdànasa¤¤à hoti. 


Apàdàne pa¤camã. 89-297.

Apàdànakàrake pa¤camãvibhatti hoti pa¤camiyà eka vacanaü smà. 

Ato sabbesaü àeti ca vattate. 

Smàsminnaü và. 90-108.

Akàrantato liïgamhà sabbesaü smà smiü iccetesaü yathàkkamaü àkàrekàràdesà honti và.
A¤¤attha mhà deso. 

Purisà apehi, purisambhà purisamhà.

Bahuvacane sabbattha tatiyàsamaü bhissa bhiàdeso. Purisehi purisehi apehi.

Tatheva sàmivacanicchàyaü:- 


[SL Page 045] [\x  45/]    

Yassa và pariggaho taü sàmi. 91-285.

Yassa và pariggaho taü sàmisa¤¤aü hoti. 


Sàmismiü jaññhi. 92-303.

Sàmismiü chaññhivibhatti hoti.  hapetvà àyàdesaü sabbattha catutthichaññhãnaü samànaü
råpaü. 

Purisassa etaü dhanaü, purisànaü.
Tatheva okàsavacanicchàyaü:-


Yodhàro tamokàsaü. 93-280.

Yo kattukammànaü kiriyàya àdhàro taü okàsasa¤¤aü hoti. 


Okàse sattamã. 94-304.

Okàsakàrake sattamãvibhatti hoti. 

Sattamiyà ekavacanaü smiü. Tassa smàsminnaü vàti ekàro. Mhãàdeso ca. 

Purise patiññhitaü, purisamhi, purisasmiü.
Bahuvacane-suhisvakàro eti ekàro. Purisesu.

Purise purisà, bho purisa he purisà và bhavanto purisà, purisaü purise, purisena purisehi
purisehi, purisassa purisànaü, purisà purisamhà purisasmà purisebhi purisehi, purisassa
purisànaü, purise purisamhi purisasmiü purisesu.

Tathà sugato sugatà, bho sugata bho sugatà bhavanto sugatà, sugataü sugate, sugatena
sugatebhi sugatehi, sugatassa sugatànaü, sugatà sugatamhà sugatasmà sugatebhi sugatebhi,
sragatassa sugatànaü, sugate sugatamhi sugatasmiü sugatesu. 
Evaü suràsuranaroraganàgayakkha-
Gaõdhabbakinnaramanussapisàcapetà,
Màtaïgajaïgamaturaïgavaràhasãha-
Vyagghacchakacchapataracchamigassasoõà.
âlokalokanilayànilacàgayoga-
Vàyàmagàmanigamàgamadhammakàmà,
Saïghoghaghosapañighàsavakodhalobha-
Sàramhathamhamadamànapamàdamakkhà.


[SL Page 046] [\x  46/]    

Punnàgapågapanasàsanacampakamba-
Bhintàlatàlavakulajjunakiüsukà ca,
Maõdàrakuõdapucimaõdakara¤jarukkhà
¥eyyà mayårasakuõaõóajako¤cahaüsà

Iccàdayopi. 

Manogaõàdissa tu nàsasmàsmiüsu viseso. A¤¤attha purisasamaü.

Mano manà, he mana he manà bhavanto manà, manaü mane.
Vàti vattate. 


Manogaõàdito sminnànamià. 95-181.

Mano pabhåti gaõo = manogaõo. Manogaõàdito smiü nà iccetesaü yathàkkamaü
ikàrakàràdesà honti và.

âdiggahaõena bilapadàditopi.

Manogaõàditoti vattate.


Sa sare vàgamo. 96-184.

Eteheva manogaõàdãhi sare pare sàgamo hoti và.

Manasà manena.

Vavatthitavihàsatthoyaü vàsaddo. Tena mano manà manaü mane manaàyatananti àdisu na
hoti. Mànasikaü cetasikanti àdisu niccaü. Manehi manehi. 

Vàti ca vattate. 


Sassa co. 97-182.

Manogaõàdito parassa sassa vibhattissa okàro hoti và. Sàgamo.

Manaso manassa manànaü, manà manambhà manasmà manebhi manehi, manaso manassa
manànaü, manasi mane manambhi manasmiü manesu.

Evaü vavo vayo tejo tapo ceto tamo yaso, 

Ayo payo siro saro uro raho ahopi ca.
Iccàdi manogaõo.


[SL Page 047] [\x  47/]    
Guõavantu si itãdha-
Savibhattissa ntussàti ca adhikàro


â simhi. 98-124.

Sabbasseva ntuppaccayassa savibhattissa à hoti simhi vibhattimhi. Guõavà.

Yomhi pañhame sãhagatiyà vàti ca vattate. 


Ntussa nto. 99-122.

Sabbasseva ntuppaccayassa savibhattissa ntoàdesohoti và yomhi pañhame. Guõavanto
tiññhanti. 

Sunaühisu attanti ca vattate. 


Ntussanto yosu ca. 100-92.

Ntuppaccayassa anto ukàro attamàpajjate su naü hi yo iccetesu. 

Caggahaõena a¤¤esu aünàsmàsmiüsu ca. Guõavantà.

Chaññhiyà siddhepi antàdese puna antaggahaõakaraõato yonaü ikàro ca kvaci. Guõavanti. 

Amiti vattate.


Avaõõà ca ge. 101-126.

Sabbasseva ntuppaccayassa savibhattissa aü a à àdesà honti ge pare. 

Bho guõavaü bho guõava bho guõavà bhavanto guõavanto guõavantà guõavantaü
guõavante.

Vàti vattate. 


Totità sasmiünàsu. 102-127.

Sabbasseva ntuppaccayassa savibhattissa to ti tà àdesà honti và sa smiü nà iccetesu
yathàsaïkhyaü

Guõavatà guõavantena guõavantehi guõavantehi. 


Ntassa se và. 103-123.
Sabbasseva ntuppaccayassa savibhattissa ntassa iccaya màdeso hoti và se vibhattimhi.

Guõavantassa guõavato.


[SL Page 048] [\x  48/]    

Sabbasseva ntuppaccayassa savibhattissa taüàdeso hoti và namhi vibhattimhi.

Guõavataü guõavantànaü.

Amhatumhantuiccàdinà smàvacanassa nàvyapadeso. Guõavatà guõavantamhà
guõavantasmà guõavantebhi guõavantehi, guõavantassa guõavato guõavataü
guõavantànaü, guõavati guõavante guõavantamhi guõavantasmiü guõavantesu. 

Evaü gaõavà kulavà phalavà yasavà dhanavà sutavà bhagavà himavà balavà sãlavà
pa¤¤avà iccàdayo.

Himavantusaddato simhi kate-

Attaü ntussantoti ca vattamàne-


Simhi và. 105-91.
Ntuppaccayassa anto attaü hoti và simhi vibhattimhãti attaü. 

Himavanto himavaü sesaü samaü.

Puna vàggahaõakaraõaü himavantusaddato a¤¤atra nisedhanatthaü. Tena guõavantàdisu
nàtippasaïgo.

Evaü satiyà dhitimà gatimà mutimà matimà jutimà sirimà hirimà thutimà ratimà yatimà
sucimà kalimà balimà kasimà rucimà buddhimà cakkhumà baõdhumà hetumà setumà
ketumà ràhumà bhànumà khàõumà vijjumà iccàdayo.

Tattha satimantubaõdhumantusaddànaü aüsesu råpabhedo. 

Attaü ntussàti ca vattate. 


Sabbassa và aüsesu. 106-93.

Sabbasseva ntuppaccayassa attaü hoti và aü sa iccetesu idha vàsaddassa vavatthitavibhàsattà
nàtippasaïgo. Satimaü satimantaü, baõdhumaü baõdhumantaü, satimassa satimato
satimantassa, baõdhumassa baõdhumato baõdhumantassa. Sesaü samaü.


[SL Page 049] [\x  49/]    

Gacchantasaddassa bhedo.
Gacchanta si.
Vàti vattate.

Simhi gacchantàdãnaü ntasaddo aü. 107-186.

Gacchantaiccevamàdãnaü antappaccayantànaü ntasaddo aüråpaü àpajjate và simhi
vibhattãmhi.

Saralopasilopà. So gacchaü, gacchanto và gaõhàti. 
Gacchantàdãnaü ntasaddoti ca vattamàne:-


Sesesu ntuva. 108-187.

Gacchantàdãnaü ntasaddo ntuppaccayova daññhabbo sesesu vibhattippaccayesu asimhi.
Kàriyàtidesoyaü.

Sesaü guõavantusamaü. 

Te gacchanto gacchantà, bho gacchaü gaccha gacchà bhavanto gacchanto gacchantà,
gacchantaü gacchante, gacchatà gacchantena gacchantehi gacchintehi, gacchato gacchantassa
gacchataü gacchantànaü, gacchatà gacchantamhà gacchantasmà gacchantehi gacchantehi,
gacchato gacchantassa gacchataü gacchantànaü, gacchati gacchante gacchantamhi
gacchantasmiü gacchantesu

Evaü mahà caraü tiññhaü dadaü bhu¤jaü suõaü pavaü,
Jayaü jãraü cavaü mãyaü saraü kubbaü japaü vajaü

Iccàdayo

Bhavantasaddassa ga yo nà savacanesu viseso. So bhavaü. 

Bhavatoti vattate. 


Obhàvo kvaci yosu vakàrassa. 109-244.

Bhavanta iccetassa vakàrassa obhàvo hoti kvaci yo iccetesu. 

Te bhonto bhavanto bhavantà. 

Bhavatoti ca vattate.


Bho ïge tu. 110-243.


[SL Page 050] [\x  50/]    

Sabbasseva bhavantasaddassa hoti ge pare. Tusaddena bhantebhontàdã ca. 

Galopo. Bho bhante bhonta bhontà bhonto bhavanto bhavantà, bhavantaü bhonte bhavante. 

Nàsesu obhàvo kvavãti yogavibhàgena obhàvo. Bhotà bhavatà bhavantena, bhoto bhavato
bhavantassa iccàdi. 

Bhadantassa bhaddantabhante. 111-245.

Sabbasseva bhadantasaddassa bhaddanta bhante iccete àdesà honti kvaci ge pare yosu ca. 

Bho bhaddanta bhante bhadanta bhadantà và iccàdi. Purisa saddasamaü. 


Santasaddassa so he bo ccante. 112-185.

Sabbassa santasaddassa sasaddàdeso hoti bhakàre pare ante va bakàràgamo hoti. 

Vasaddaggahaõena abhakàrepi samàse kvaci sàdeso.

Sabbhã.

Heti kiü? Santehi. 

Sesaü gacchantasaddasamaü.

Atthi ràjabrahmattasakhasaddàdãnaü bhedo.

Tatheva syàduppatti. Ràja si iti ñhite-

Brahmattasakharàjàditoti adhikàro. 


Syà ca. 113-189.

Brahmattasakharàja iccevamàdito sivacanassa àkàro hoti. âdisaddena àtumàdisaddato ca.
Saralopàdi. 

Ràjà tiññhati. 


Yonamàno. 114-190.

Brahmattasakharàjàdito yonaü ànoàdeso hoti.
Ràjàno tiññhanti. Bho ràja bho ràjà bhavanto ràjàno. 
 
[SL Page 051] [\x  51/]    

Vàti vattate


Brahmattasakharàjàdito amànaü. 115-188.

Brahmàdãhi parassa aüvacanassa ànaü hoti và. 
Ràjànaü passa, ràjaü và, ràjàno. Savibhattissa ràjassàti ca vattate. 


Nàmhi ra¤¤à và. 116-137.

Sabbasseva ràjasaddassa saha vibhattiyà ra¤¤à àdeso hoti và nàmhi vibhattimhi.

Ra¤¤à kataü, ràjena và.


Ràjassa ràju sunaühisu ca. 117-169.

Sabbassa ràjasaddassa ràju àdeso hoti su naü hi iccetesu vacanesu. 

Casaddo vikappattho sunaühisu càti dãgho. 

Ràjåbhi ràjåhi, ràjebhi ràjahi và. 

Savibhattatissàti adhikàro. 


Ràjassa ra¤¤oràjino se. 118-135. 

Sabbasseva ràjasaddassa savibhattissa ra¤¤o ràjino iccete àdesà honti se vibhattimhi. Ra¤¤o
ràjino dehi. 

Ràjassàti vattate.


Ra¤¤aü namhi và. 119-136.

Sabbasseva ràjasaddassa savibhattissa ra¤¤aü àdeso hoti và namhi vibhattimhi.

Ra¤¤aü ràjånaü ràjànaü.

Pa¤camiyaü:- 


Amhatumhanturàjabrahmattasakhasatthupitàdãhi smà nàva. 120-272.

Amha tumha ntu ràja brahmatta sakha satthu pitu iccevamàdãhi ca smàvacanaü nà iva
daññhabbanti smàvacanassa nàvyapadesàti deso. Atideso pana chabbidho. 


[SL Page 052] [\x  52/]    

Vutta¤ca:

"Vyapadeso nimitta¤ca taüråpaü taüsabhàvatà, 

Sutta¤ceva nathà kàriyamatidesoti chabbidho"ti.

Tatràyaü brahmattasakhàdisu pàñhasàmatthiyato råpàtideso. Sesaü tatiyàsamaü.

Ra¤¤à apehi, ràjato và. Ràjåbhi ràjåhi ràjehi ràjehi. Ra¤¤o ràjino santakaü. Ra¤¤aü ràjånaü
ràjànaü. 

Ràjassàti ca vattate. 
Smimhi ra¤¤oràjinã. 121-138.

Sabbasseva ràjasaddassa savibhattissa ra¤¤e ràjãni iccete àdesà honti smimhi vibhattimhi.

Ra¤¤e ràjini patiññhitaü, ràjusu ràjesu.

Brahmasaddassa ganàsasmiüsu viseso.

Brahmà brahmàno.

âlapane:-

Eti vattate. 


Brahmàto gassa ca. 122-193.

Brahmasaddato gassa ca ekàro hoti. 

Caggahaõaü eggahaõànugaóóhanatthaü.

Bho bràhme bhavanto brahmàno, brahmànaü brahmaü brahmàno.

Vipariõàmena brahmassa antoti ca vattate


Uttaü sanàsu. 123-198.

Brahmasaddassa anto uttamàpajjate sa nà iccetese vacanesu. 

Uttamiti bhàvaniddeso katthaci abhàvadassanattho

Brahmunà brahmehi brahmehi. 

Yasmiü utte kate ivaõõuvaõõàjjhàlàti lasa¤¤àyaü:


Jhalato sassa no và. 127-114.

Jhalasa¤¤ehi ivaõõuvaõõehi parassa saiccetassa vacanassa no iccàdeso hoti và. 


[SL Page 053] [\x  53/]    

Brahmuno brahmassa brahmànaü brahmunaü và. 

Uttamiti yogavibhàgena uttaü. 

Pa¤camiyaü:- nàbhàvàtideso.

Brahmunà brahmebhi brahmehi, brahmuno brahmassa brahmànaü brahamunaü và.


Brahmàto tu sminni. 125-197.

Brahmasaddato smiüvacanassa ni hoti. Tusaddena kammavamma muddhàdito ca kvaci. 

Brahmani brahmesu

Attasaddassa tatiyàdisveva viseso. 

Attà attàno, bho atta bho attà bhavanto attàno, attànaü attaü attàno.

Nàmhi a kammantassa vàti ettha vasaddena attaantassa attaü và.

Attanà attena và.


Attanto hismimanattaü. 126-211.

Attassa anto anattamàpajjate hismiü pare. 
Attanehi attanehi. 
Attato tatoti ca vattate. 


Sassa no. 127-213.

Tato attasaddato sassa vibhattissa no hoti. 

Attano attànaü. 


Smà nà. 128-214.

Tato attasaddato smàvacanassa nà hoti. 

Attanà apehi. 

Nàbhàvàtideseneva siddhepi uttarasuttena ekayogamakatvà bhinnayogakaraõaü
atthantaravi¤¤àpanatthaü. Tena attantatakàrassa rakàro jakàre kvaci.

Atrajo, attajo và. Attanehi attanehi. Attano attànaü. 


[SL Page 054] [\x  54/]    

Attatoti vattate. 


Tato sminni. 129-212.

Tato attasaddato smiüvacanassa ni hoti. 

Attani attanesu.

Sakhasaddassa bhedo.
Sakhà sabàno.

Yonamiti vattate.


Sakhàto càyono. 130-191.

Sakhasaddato yonaü àyono àdesà ca honti.
Sakhàyo. 


Sakhantassi nonànaüsesu. 131-194.

Sakhantassa ikàràdayo hoti no nà naü sa iccetesu paresu.

Sakhino tiññhanti. 

âlapane gasa¤¤àyaü:-


Sakhàto gasse và. 132-113.

Sakhàto gassa akàra àkàra ãkàra ekàràdesà honti. Vàsaddena a¤¤asmàpi kvaci ekàro.

Yathà:- bhadante ise iti. 

A ca à ca i ca ã ca e càti = e.Pubbasarànaü kamena lopo. 

Bho sakha bho sakhà bho sakhi bho sakhã bho sakhe bhavanto sakhàno sakhàyo sakhino. 

Sakhantassa àroti ca vattate. 


Sunamaüsu và. 133-196.

Sakhantassa àro hoti và su naü aü iccetesu paresu. Sakhàraü sakhànaü sakhàno sakhàyo
sakhino, sakhinà.

Sakhantassàti vattate. 


âro himhi và. 134-195.


[SL Page 055] [\x  55/]    

Sakhantassa àro hoti và himhi vibhattimhi. 

Sakhàrehi sakhàrehi sakhebhi sakhehi.

Ikàràdese jhalato sassa no vàti no. 

Sakhino sakhissa sakhàrànaü sakhãnaü.
Smàvacanassa nàbhàvo. Sakhinà sakhàrehi sakhàrehi sakhebhi sakhehi, sakhino sakhissa
sakhàrànaü sakhãnaü. 

Sakhàtoti vattate. 


Smime. 135-192.

Sakhàto smiüvacanassa ekàrohoti. Niccatthoyamàrambho.

Sakhe sakhàresu sakhesu.

âtumasaddassa pañhamàdutiyàsu attasaddasseva råpanayo.

âtumà àtumàno, bho àtuma bho àtumà bhavanto àtumàno, àtumànaü àtumaü àtumàno,
àtumena iccàdi purisasamaü. 

Pumasaddassa bhedo.

Puma si.

Savibhattissàti adhikàro.


Pumantassà simhi. 136-152.

Pumasaddantassa savibhattissa àkàràdeso hoti simhi vibhattimhi. 

Antaggahaõena maghacayuvàdãnamantassa ca. Pumà.

Pumantassàti ca adhikàro. 

Yosvàno. 137-155.

Pumantassa savibhattissa ànoàdeso hoti yosu vibhattisu. Pumàno. 


Amàlapanekavacane. 138-153.

Pumantassa savibhattissa aü hoti àlapanekavacane pare. 

He pumaü he pumàno, pumaü pumàno. 


[SL Page 056] [\x  56/]    

â vàti ca vattate. 


U nàmhi ca. 139-159.

Pumantassa à u àdesà honti và nàmhi vibhattimhi casaddena puma kamma thàmantassa
cukàro và sasmàsu
Pumànà pumunà pumena và.

âneti vattate.


Hivibhattimhi ca. 140-157.

Pumantassa hivibhattimhi ca àneàdeso hoti. 

Vibhattiggahaõaü savibhattiggahaõanivattanatthaü

Pumànehi pumànehi

Casaddena yuvamaghavàdãnamantassa và ànàdeso sabba vibhattisu. 

U nàmhi càti ettha casaddena pumantassukàro và sasmàsu vibhattisu. Jhalato sassa no vàti
no. 

Pumuno. Pumassa pumànaü

Smà nàti vattate. 


Jhalato ca. 141-215.

Jhalaiccetehi ca smàvacanassa nà honi. Caggahaõaü kvaci nivattanatthaü. 

Pumànà* pumànebhi pumànehi, pumuno pumassa pumànaü.


âne smimhi và. 142-156.

Pumasaddantassa savibhattissa àneàdeso hoti và smimhi vibhattimhi. 

Pumàne pume pumamhi pumasmiü. 


Susmi mà và. 143-158.

Pumantassa su iccetasmiü pare ààdeso hoti và.

Pumàsu pumesu. 

Yuvàdisu-yuva si itãdha:-

Pumantassà simhãti ettha antaggahaõena àkàro, hi vibhattimhi càti sutte casaddena ànàdeso
ca.
 
* "Pumunà" iti kesuci. 


[SL Page 057] [\x  57/]    

Yuvà yuvàno yuvànà, he yuva he yuvà he yuvàna he yuvànà bhavanto yuvànà, yuvànaü
yuvaü yuvàne yuve. 
A kammantassa càti ettha casaddena yuvamaghavànamantassa à hoti và nà su iccetàsåti
àttaü. 

Yuvànà. Yuvena yuvànena và, yuvànebhi yuvànehi yuvebhi yuvehi, yuvànassa yuvassa
yuvànànaü yuvànaü, yuvànà yuvànamhà yuvànasmà yuvànebhi yuvànehi yuvebhi yuvehi,
yuvànassa yuvassa yuvànànaü yuvànaü, yuvàne yuvànamhi yuvànasmiü yuve yuvamhi
yuvasmiü yuvànesu yuvàsu yuvesu.

Evaü maghavà maghavàno maghavànà iccàdi yuvasaddasamaü

Akàrantaü.
 
âkàranto pulliïgo sàsaddo. 
Sà. Si. Silopo. Sà. Sunakho. 
Bahuvacane:


Agho rassa mekavacanayosvapi ca. 144-84.

Ghasa¤¤akaàkàravajjito liïgassanto saro rassa màpajjate ekavacanesu yosu ca paresåti
rassattaü. Apiggahaõaü simhi nivattanatthaü. Sesaü neyyaü.*

Sà tiññhanti he sa he sà he sà, saü se, sena sàbhi sàhi, sassa sàya sànaü, sà samhà sasmà
sàbhi sàhi, sassa sànaü, se samhi sasmiü sàsu.

Evaü paccakkhadhammà gaõóãvadhatvà pabhutayo.

Akàrantaü
 

Ikàranto pulliïgo aggisaddo. Syàduppatti. 

Aggi si. 

Anto simhi vàti ca vattate. 


Aggissini. 145-95. 

Aggissanto ini hoti và simhi vibhattimhi. Sesato lopaü ga sipãti silopo.

Aggani aggi. 
 
* ¥eyyaü - sanna.


[SL Page 058] [\x  58/]    

Bahuvacane ivaõõuvaõõàjjhalàti jhasa¤¤àyaü:- 

Jhalato vàti ca vattate.


Ghapato ca yonaü lopo. 146-118.
Ghapasa¤¤haii itthivàcakàkàrivaõõuvaõõehi jhalasa¤¤ehi va paresaü yovacanànaü lopo
hoti và. Vavatthita vibhàsàyaü. 


Yosu katanikàralopesu dãghaü. 147-88. 

Liïgassantabhåtà sabbe rassasarà yosu katanikàralopesu dãghamàpajjante. Katà nikàralopà
yesaü te = katanikàralopà. Aggã.

Pa¤càdãnamattanti ito attamiti vattate. 


Yosvakatarasso jho. 148-96.

Yosu paresu akatarasso jho attamàpajjate. 

Aggayo.

Jhoti kiü? Rattiyo. 
âlapanepevaü. He aggi he aggã he aggayo. 

Dutiyekavacane-pubbasaralope sampatte:-


Ammo niggahãtaü jhalapehi. 149-82.

Jhalapa iccetehi parassa aüvacanassa makàrassa ca niggahãtaü àdeso hoti. 

Aggiü. Aggã aggayo, agginà aggãbhi aggãhi.

Sunaühisu cà ti ettha caggahaõena katthaci dãghàbhàvo. 

Aggibhi aggihi.

Jhalato sassa no vàti no.

Aggino aggissa aggãnaü. 

Smà nàti vattamàne jhalato càti vikappena nà. 

Agginà.Aggimbhà aggismà aggãbhi aggãhi, aggino aggissa aggãnaü, aggimhi aggismiü
aggisu aggãsu. 

Evama¤¤epi-

Joti pàõi gaõóhi muóhi-kucchi vatthi sàli vãhi,
Vyàdhi odhi bodhi saõdhi ràsi kesi sàti dãpi.


[SL Page 059] [\x  59/]    

Isi muni maõi dhani giri ravi kavi kapi
Asi masi nidhi vidhi ahi kimi pati hari,
Ari timi kali bali jalanidhi gahapati
Urudhiti varamati nirupadhi adhipati.

A¤jali sàrathi atithi samàdhi udadhippabhåtayo.

Ikàrantaü.
 
äkàranto pulliïgo daõóisaddo

Daõóã si itãdha:- 

Agho rassamekavacanayosvapi càti rassatte sampatte:etthevàpiggahaõena sismiü tadabhàve
siddhe niyamatthamàha:

Rassanti vattate. 


Na sismimanapuüsakàni. 150-85.

Sismiü napuüsakavajjitàneva liïgàni na rassamàpajjanteti rassattàbhàvo silopo daõói
tiññhati. 

Anapuüsakànãti kiü? Sukhakàri dànaü. 

Ettha ca:- 

Visadàvisadàkàravohàrobhayamuttakà,
Pumàdijànena hetubhàvato liïgamãrità.

Yolope-daõói tiññhanti. 

Itaratra agho rassamiccàdinà rassatte kate:

Jhato katarassàti ca vattate.. 


Yonanno. 151-225.

Sabbesaü yonaü sàlapanànaü jhato katarassà paresaü no iccàdeso hoti. Daõóito tiññhanti. 

Katarassàti kiü? Aggayo. 

Adhikàraü vinà yonaü noti yogavibhàgato.

Kva ci akatarassàpi no sàramatino yathà. 


[SL Page 060] [\x  60/]    

âlapane:-

Geti vattate. 


Jhalapà rassaü. 152-247.

Jhalapa iccete rassamàpajjante ge pare. 

Bho daõói. Agho rassanti àdinàva siddhepi rassatte punàrambho niyamattho tena bho goti
àdisu na bhavati

Daõói daõóino dutiyàyaü rassatte kate -

Amiti vattate, ghapato smiü yaü vàti ito maõóåkagatiyà vàti ca. 


Naü jhato katarassà. 153-224.

Jhato katarassà parassa aüvacanassa na hoti và

Daõóinaü daõóiü daõóã daõóino, daõóinà daõóãbhi daõóãbhi, daõóino daõóissa
daõóãnaü

Jhalato càti nà. 

Daõóinà. Daõóimhà daõóismà daõóãbhi daõóãhi, daõóino daõóissa daõóãnaü. 

Jhato katarassàti ca vattate, pure viya vàti ca.


Sminni. 154-226.

Jhato katarassà parassa smiüvacanassa ni iccàdeso hoti và. 

Daõóinà. Daõóimhi daõóismiü daõóisu. 
Evama¤¤ànipi - 

Dhammã saïghã ¤àõã hatthã vakkã pakkhã dàñhã raññhã
Chattã màlã vammi yogã bhàgã bhogã kàmã sàmã.

Dhaji gaõi sasã kuññhi jañã yànã sukhã sikhã
Dantã mantã karã càgã kusalã musalã balã,

Pàpakàrã sattughàti màlyakàrã dãghajãvã
Dhammavàdã sãhanadã bhåmisàyã sãghayàyã.

Iccàdãni ãkàrantanàmàni.

Gàmaõisaddassa tu sattamiyaü bhedo. Gàmaõã gàmaõã gàmaõino, bho gàmaõi gàmaõã
gàmaõino, gàmaõãnaü gàmaõiü gàmaõã gàmaõino. 
 
[SL Page 061] [\x  61/]    

Sesaü daõóãsamaü niàdesàbhàvova viseso. 
Evaü senànã sudhãppabhåtayo. 

äkàrantaü.
 
Ukàranto pulliïgo bhikkhusaddo.
Tatheva bhikkhusaddato si. Silopo. So bhikkhu.
Bahuvacane - ghapato ca yonaü lopoti yolopo.

Yosu kata iccàdinà dãgho. Te bhikkhå.

Lopabhàve:-

Và yonanti ca vattate. 


Lato vokàro ca. 155-119.

Lasa¤¤ato paresaü yovacanànaü vokàràdeso hoti và kàraggahaõena yonaü no ca hoti.
Casaddaggahaõaü katthaci nivattanatthaü. Atha và caggahaõaü noggahaõànuvattanatthaü.
Tena jantu sabba¤¤ø àdito yonaü no ca hoti. Vàsaddo vavatthitavibhàsattho.

Tena:-

Bhikkhuppabhåtito niccaü vo yonaü hetuàdito.
Vibhàsà na ca vo no ca amuppabhutito bhave. 

Attaü akatarassoti ca vattate.


Vevosu lo ca. 156-97.

Ve vo iccetesu ca paresu akatarasso lo attamàpajjate.

Bhikkhavo bho bhikkhå bhavanto bhikkhå.


Akatarassà lato yvàlapanassa vevo. 157-116.

Akatarassà lato parassa àlapane vihitassa yo iccetassa vevo àdesà honti. Attaü. 

Bhavanto bhikkhave bhikkhavo. 


[SL Page 062] [\x  62/]    

Ammo niggahãtaü jhalapehãti niggahãtaü. 

Bhikkhuü bhikkhå bhikkhavo, bhikkhunà bhikkhuhi bhikkhåhi bhikkhubhi bhikkhåbhi,
bhikkhuno bhikkhussa bhikkhånaü, bhikkhunà bhikkhumhà bhikkhusmà bhikkhubhi
bhikkhåbhi bhikkhuhi bhikkhåhi, bhikkhuno bhikkhussa bhikkhånaü, bhikkhåmhi,
bhikkhåsmiü bhikkhusu bhikkhåsu.
Evaü-
Setu ketu ràhu bhànu saïku ucchu veëu maccu,
Siõdhu baõdhu neru meru sattu kàru hetu jantu, 
Ruru pañu iccàdayo. 
Hetujantusaddànaü pañhamàdutiyàsu viseso. 
Hetu hetu hetavo hetuyo, bho hetu hetå heteve hetavo, hetuü hetå hetavo hetuyo. 
Sesaü bhikkhusmaü. Jantu jantå jantavo.
Kàraggahaõena yonaü no ca hoti. 

Janatuno jantuyo, ho jantu jantå jantave jantavo, jantuü jantå jantavo jantuno jantuyo iccàdi. 

Satthusaddassa bhedo.
Satthu si itãdha:-
Antoti vattate


Satthupitàdãnamà sismiü silopo ca. 158-199.

Satthu pitu màtu bhàtu dhãtu kattu iccavamàdãnamanto àttamàpajjate sismiü, silopo ca hoti. 
Satthà. 
Satthupitàdãnanti adhikàro.


A¤¤esvàrattaü. 159-200.

Satthupitàdãnamanto sivacanato a¤¤esu vacanesu àrattamàpajjate.
ârattamiti bhàvaniddesena katthaci aniyamaü dasseti. 
âraggahaõamanuvattate.


Tato yonamo tu. 160-205.

Tato àràdesato sabbesaü yonaü okàràdeso hoti. 
Tuggahaõena a¤¤ehipi catuubhanadãgavàdãhi yonamàkàro hoti. Saralopàdi. Satthàro. 

âlapane akàrapitàdyantanamàti àttaü. Ge rassanti ca adhikicca àkàro vàti vikappena
rassattaü. Galopo. 


[SL Page 063] [\x  63/]    

Bho sattha bho satthà bhavanto satthàro, satthàraü satthàre satthàro.

Tatoti ca vattate. 


Nà à. 161-207.

Tato àràdesato nàvacanassa àkàràdeso hoti.
Satthàrà. 
Satthunàti àrattamiti bhàvaniddesena siddhaü.
Satthàrebhi satthàrehi. 
Và namhãti ito vàti vattate.


U sasmiü salopo ca. 162-293.

Satthå pitu iccevamàdãnamantassa uttaü hoti và yasmiü, salopo ca hoti. âràdesàpavàdoyaü.
Satthu.
A¤¤attha bhàvaniddesenàràbhàvo.

Satthuno satthussa. 

ârattanti vattate. 


Và namhi. 163-201.

Satthu pitu àdãnamanto àrattamàpajjate và namhi vibhattimhi. 

Satthàrànaü.

âràbhàve:-

Và namhãti vattate. 


Satthunàtta¤ca. 164-202.

Satthusaddantassa pitàdãnamantassa ca attaü hoti và namhi vibhattimhi.

Puna satthuggahaõaü satthuno niccavidhànatthaü. 
Satthànaü.

Amhatumhanturàjabrahmattasabasatthupitàdãhi smà nàvàti smàvacanassa nàbhàvo. 

Satthàrà satthàrebhi satthàrehi, satthu satthuno satthussa satthàrànaü satthànaü.


[SL Page 064] [\x  64/]    

âratoti vattate. 


Tato smimi. 165-206.

Tato àràdesato smiüvacanassa ikàràdeso hoti puna tatoggahaõena a¤¤asmàpi smiüvacanassa
ikàro.

Yathà-bhuvi divi. 


âro rassamikàre. 166-208.

âràdeso rassamàpajjate ikàre pare

Satthari. Satthàresu. 

Evaü kattà kattàro, bho katta bho kattà bhavanto kattàro, kattàraü kattàre kattàro, kattàrà
kattàrebhi kattàrehi. 

U sasmiü salopo càti uttaü salopo ca.
Kattu. Kattuno kattussa kattàrànaü kattànaü kattånaü, kattàrà kattàrebhi kattàrehi kattu
kattuno kattussa kattàrànaü kattànaü kattånaü, kattari kattàresu. 

âràbhàve - kattusu.

Evaü bhattu vattu netu sotu ¤àtu jetu chettu bhettu dàtu dhàtu nattu boddhu
vi¤¤àpetuàdayopi.

U sasmiü salopo càti vattate.


Sakamaõdhàtàdãna¤ca. 167-204.

Sakamaõdhàtu iccevamàdãnamanto ca uttamàpajjate sasmiü, salopo ca. Niccaü
punabbidhànà.

Sakamaõdhàtu viya assa ràjino vibhavo sesaü samaü. Evaü mahàmaõdhàtuppabhåtayo.
Pitusaddassa bhedo.

Simhi àttasilopà. Pità.

Yomhi:-

âro rassanti va vattate. 


Pitàdãnamasimhi. 168-209.

Pitàdãnamàràdeso rassamàpajjate asimhi vibhattimhi. Sismiü àràdesàbhàvepi asimhãti
adhikavacanamatthantaravi¤¤àpanatthaü. Tena toàdimhi pitàdãnamikàro ca. Yathà-pitito
màtito bhàtito dhãtito pitipakkho màtipakkhoti. 


[SL Page 065] [\x  65/]    

Pitaro yesaü kattusamaü

Bho pita bho pità bhavanto pãtaro, pitaraü pitare, pitarà pitarehi pitarebhi.

Bhàvaniddesena àràdesàbhàve- 
Pitåhi pitåhi, pitu pituno pitussa pitarànaü pitànaü pitånaü. 
Dãghabhàve-pitunnaü và. Pitarà pitarehi pitarebhi pitåhi. Pitåbhi, pitu pituno pitussa
pãtarànaü pitànaü pãtånaü pitunnaü, pitari pitaresu pitusu. 
Evaü bhàtà bhàtaro iccàdi.

Ukàrantaü. 
 
ækàranto pulliïgo abhibhåsaddo
Tatheva syàduppatti silopo so abhibhå
Yolope kate-abhibhå. Agho rassanti àdinà rassattaü. Vokàro. Katarassattà attàbhàvo.
Abhibhuvo, bho abhibhu bho abhibhå abhibhuvo
Katarassattà voàdeso na hoti. Sesaü bhikkhusaddasmaü. Rassattameva viseso.
Abhibhuü abhibhå abhibhuvo, abhibhunà abhibhåhi abhibhuhi, abhibhuno abhibhussa
abhibhånaü iccàdi
Evaü sayambhå vessabhå paràbhibhu àdayo. Sahabhusaddassa yonaü noàdesova viseso.

Sahabhå sahabhåvo sahabhåno iccàdi.
Yathà sabba¤¤øsaddassa yosveva viseso
So sabba¤¤ø te sabba¤¤ø.

Yolopàbhàve rassattaü. Lato vokàro càti ettha* kàraggahaõena yonaü noàdeso. Vàdhikàrassa
mavatthita vibhàsattà na ca vokàro.

Sabba¤¤Šno. Bho sabba¤¤ø sabba¤¤ø sabba¤¤Šno, sabba¤¤Šü sabba¤¤ø sabba¤¤Šno iccàdi. 
Evaü magga¤¤ø dhamma¤¤ø attha¤¤ø kàla¤¤ø ratta¤¤ø matta¤¤ø kata¤¤ø tatha¤¤ø vi¤¤ø
vidå vedagå pàragå iccàdayo. 

ækàrantaü. 
 
* "Ettha ca" itipi pàñho. 


[SL Page 066] [\x  66/]    

Ekàranto appasiïo.

Okàranto pulliïgo gosaddo.

Tato syàdåppatti silopo.

Go gacchati. 

Gàva setã ito goti adhikàro.

âva iti ca vattate.


Yosu ca. 169-74.

Goiccetassa okàrassa àvàdeso hoti yosu paresu casaddena nà smà smiü su iccetesu ca. Tato
sonamotåti ettha tuggahaõena yonamokàro. Saralopàdi gàvo tiññhanti. 


Avamhi ca. 170-75.

Goiccetassa okàrassa àva ava àdesà hontã amhi vibhattimhi. Casaddena yo nà sa smà smiü
su iccetesu ca àvàdeso hoti. 

Gavo gacchanti. He go he gàvo he gavo.

Dutiyàyaü:-

Amhãti ca* vattate. 


âvassu và. 171-76.

âvaiccetassa gavàdesassa antassa sarassa ukàràdeso hoti và amhi vibhattimhi. âvassa a =
àva. Tassa àvasaddantassa. Ammoti àdinà niggahãtaü.

Gàvuü gàvaü gavaü gàvo gavo. 

Goõa namhi vàti vattate. 


Suhinàsu ca. 172-81.

Su hi nà iccetese sabbassa. Gosaddassa goõàdeso hoti và. Casaddena sesesu ca.

Goõo goõà, he goõa he goõà, goõaü goõe, goõena goõehi goõehi. Goõassa.
 
* "Amhãti vattate." Pà. 

[SL Page 067] [\x  67/]    

Goõa namhi và. 173-80.

Sabbassa gosaddassa goõàdeso hoti và namhi vibhattimhi. 

Goõànaü. Goõà goõamhà goõasmà goõehi goõebhi, goõassa goõànaü, goõe goõamhi
goõasmiü goõesu. 

Goõàdesàbhàve-

Gàvena gavena gobhi gohi. 


Gàva se. 174-73.

Go àva se iti tipadamidaü gossa o = go. Gosaddo kàrassa àvàdeso hoti se vibhattimhã.

Gàvassa gavassa.

Namhi-go àvàti va vattate. 


Tato namampatimhàlutte ca samàse 175-77. 

Tato gosaddato parassa naüvacanassa aüàdeso hoti gosaddokàrassa àvàdeso ca patimhi pare
alutte samàse. Vasaddena asamàsepiti aüavàdesà. 

Gavampatissa therassa. Gavaü.

Suhinàsu càti ettha casaddena namhi guàdeso ca. No ca dvàdito namhãti sutte casaddena
nakàragamo. 

Gunnaü gonaü và. Gàvà gàvamhà gavà gavamhà gavasmà gobhi gohi, gàvassa gavassa
gavaü gunnaü gonaü, gàve gàvamhi gàvasmiü gave gavamhi gavasmiü gàvesu gavesu gosu.

Okàrantaü.
 
Puriso guõavà ràjà sàggi daõóã ca bhikkhu ca,
Satthàbhibhå ca sabba¤¤ø goti pulliïgasaïgaho

Pulliïgaü niññhitaü.
 


[SL Page 068] [\x  68/]    

Atha itthiliïgàni vuccante.
 

Akàranto itthiliïgasaddo appasiddho.
âkàranto itthiliïgo ka¤¤àsaddo
Ka¤¤a iti ññhite:-


Itthiyamato àppaccayo. 176-237

Itthiyaü vattamànà akàrantato liïgambhà paro àppaccayo yoti.

Pakatatthajotakà itthippaccayà syàdayo viya,
öàdayo paccayatthassa sakatthassàpi vàcakà. 
Saralopoti àdinà pubbasare lutte paranayane ca kate
dhàtuppaccayavibhattivajjitamatthavalliïganti vuttattà* paccayantassàliïgattà
vibhattuppattãyamasampattàyaü- taddhita samàsakitakà nàmaü vàtavetånàdisu dvàti ettha
caggahaõena itthippaccayantassàpi nàmavyapadeso. Pure viya syàduppatti. Sesato lopaü
gasipãti silopo. Sà ka¤¤à. 

Bahuvacane àlapane si gasa¤¤oti ito sa¤¤o, te itthibyà poti ito itthibyàti ca vattate. 


â gho. 177-60.

Liïgassanto àkàro yadà itthikhyà tadà ghasa¤¤o hotãti ghasa¤¤àyaü - ghapato ca yonaü
lopoti vikappena yolopo. Tà ka¤¤à ka¤¤àyo.

âlapane:- sakhàto gassevàti ito gassàti vattate. 


Ghate ca. 178-114

Ghato parassa gassa ekàro hoti. Saralopàdi.
Bhoti ka¤¤e bhotiyo ka¤¤à ka¤¤àyo

Ambhi saralopapakatibhàvà ka¤¤aü ka¤¤à ka¤¤àyo. Tatiyàdisu-àya catutthekavacanassa tåti
ito àyo ekavacanànti ca vattate.
 
* Vuttattàva-sanna. 


[SL Page 069] [\x  69/]    
Ghato nàdãnaü. 179-111.

Ghasa¤¤àto liïgassàkàrà paresaü nàdãnaü smiüpariyantànaü ekavacanànaü vibhattigaõànaü
àyàdeso hoti. 

Saralopaparanayanàni ka¤¤àya ka¤¤àbhi ka¤¤àhi, ka¤¤àya ka¤¤ànaü, ka¤¤àya ka¤¤àbhi
ka¤¤àhi, ka¤¤àya ka¤¤ànaü. 
Smimbhi:-


Ghapato smiü ya và. 180-216.

Ghapato parassa smiü vacanassa yaü hoti và. A¤¤atthàyà deso. 

Ka¤¤àyaü ka¤¤àya ka¤¤àsu. Evama¤¤epi-
Saddhà medhà pa¤¤à vijjà cintà mantà taõhà vãõà
Icchà mucchà ejà màyà mettà mattà sikkhà bhikkhà

Jaïghà gãvà jivhà vàcà chàyà àsà gaïgà nàvà
Gàthà senà lekhà sàlà màlà velà påjà khióóà.

Pipàsà vedanà sa¤¤à cetanà tasiõà pajà
Devatà vaññakà godhà balàkà parisà sabhà.

ækà sephàlikà laïkà salàkà vàlikà sikhà
Visàkhà visikhà sàkhà vacà va¤jhà jañà ghañà.

Jeññhà soõóà vitaõóà ca karuõà vanità latà
Kathà niddà sudhà ràdhà vàsanà siüsapà papà.

Pabhà sãmà khamà chàyà khattiyà sakkharà surà
Dolà tulà silà lãlà làlelà mekhalà kalà.

Vaëavàlambusà måsà ma¤jusà sulasà disà
Nàsà juõhà guhà ãhà lasikà vasudhàdayo

Ammàdãnaü àlapaneva råpabhedo.
Ammà ammà ammàyo

Gassa ghato càti ekàre sampatte-


Na ammàdito. 181-115.

Ammà annà iccevamàdito parassa gassa àlapanekavacanassa na ekàrattaü hoti. âkàro vàti
rassattaü. Hoti amma hoti ammà hotiyo ammà ammàyo. Evaü annà annà annàyo, bhoti anna
bhoti annà


[SL Page 070] [\x  70/]    

Hotiyo annà annàyo. Ambà ambà ambàyo, bhoti ambabhoti ambà bhotiyo ambà ambàyo
iccàdi.

âkàrantaü. 
 

Ikàranto itthiliïgo rattisaddo. Tatheva syàduppatti.
Silopo. Ratti. 
Bahuvacane-sa¤¤à ivaõõuvaõõàti ca vattate. 

Te itthibyà po. 182-59.

Itthiyà àkyà sa¤¤à = itthibyà. Liïgassantà te ivaõõuvaõõà yadà itthibyà tadà pasa¤¤à
hontãti pasa¤¤àyaü-ghapato càti àdinà yolopo. Yosu kata iccàdinà digho. 

Rattã rattiyo ratyo cà. He ratti he ratti he rattiyo. Ammoti àdinà niggahãtaü. Rattiü rattã
rattiyo. 

Tatiyàdisu:
Ekavacanànaü nàdãnanti ca vattate.


Pato yà. 189-68.

Pasa¤¤ato ivaõõuvaõõehi paresaü nàdãnamekavacanànaü vibhattigaõànaü yààdeso hoti. 

Rattiyà rattãhi rattãbhi, rattiyà rattãnaü. 

Pa¤camiyaü:

Amà pato smiüsmànaü và. 184-68.

Paiccetasmà paresaü smiü smà iccetesaü yathàkkamaü aü à àdesà honti và.

Vavatthitavibhàsatthoyaü vàsaddo. Tena uvaõõantato na honti, ivaõõantatopi
yathàpayogaü.

Sare yakàroti ca vattate, sãhamaõóåkagatãhi yo vacanekavacanaggahaõa¤ca.


Pasa¤¤assa ca. 185-72.

Pasa¤¤assa ivaõõassa yovacanekavacanavibhattãnamàdese sare pare yakàro hoti. 
 
[SL Page 071] [\x  71/]    

Ettha ca yakàrassevàdhikàràpasa¤¤aggahaõena ivaõõova gayhati. Caggahaõaü rattoti àdisu
nivattanatthaü. Ratyà rattiyà rattãbhi rattãhi, rattiyà rattãnaü. 

Smiüvacane:- amàdesayakàràdesà. Ratyaü.

Ghapato smiü yà vàti yaüàdeso. Rattiyaü.

A¤¤attha aü smiü vàti ca vattate. 


âdito o ca. 186-69.

âdi iccetasmà smiüvacanassa aü o àdesà honti và. Casaddena a¤¤asmàpi. âamotã à aü o
àdesà.

Ratyà rattiü ratto rattiyà rattisu rattãsu. 

Evama¤¤ànipi-

Patti yutti vutti kitti mutti titti khanti kanti
Santi tanti siddhi suddhi iddhi vuddhi buddhi bodhi.

Bhåmi jàti pãti suti naõdi saõdi sàõi koñi
Diññhi vuññhi tuññhi yaññhi pàëi àëi nàëi keëi. 

Sati mati gati cuti dhiti yuvati vikati rati ruci
Rasmi asani vasani osadhi aïguli dhåli duõdubhi
Doõi añavi chavi àdãni ikàrantanàmàni.

Ikàrantaü
 
äkàranto itthiliïgo itthisaddo. 
Itthã itãdha:-
Itthiyaü paccayoti ca vattate. 


Nadàdito và ã. 187-238.

Nadàdito và anadàdito và itthiyaü vattamànà liïgamhà ãppaccayo hoti. 

Vàggahaõamanadàdisaïgahaõatthaü. Tena puthågavàdito ca ã.

Saralope-kvacàsavaõõaü lutte ti asavaõõe sampatte pakatibhàvo. Nàmavyapadeso
syàduppatti. 

Itthi itthã. 


[SL Page 072] [\x  72/]    

Agho rasassanti àdinà rassattaü itthiyo

Sambodhane: jhalapà rassanti rassattaü. Bhoti itthi itthã itthiyo. 

Dutiyekavacane:-

Ghapato smiü yaü vàti ito vàti vattate.


Aü yamãto pasa¤¤àto. 188-223.

Pasa¤¤àto ãkàrato parassa aüvacanassa yaü hoti và. 
Itthiyaü itthiü itthã itthiyo, itthiyà itthãbhi itthãhi, itthiyà itthãnaü, itthiyà itthãbhi itthihi,
itthiyà itthãnaü, itthiyaü itthiyà itthisu. 

Evaü nadã. Nadã. 

Yolopàbhàve tato yonamo tåti ettha tusaddena yonamokàro ca pasa¤¤assa càti ãkàrassa
yakàro yavataü talana iccàdinà dyassa jakàro dvittaü. 

Najjo saõdanti. Nadiyo. 

Ettha cevaü sijjhantànaü najjoti àdãnaü vuttiyaü ànattaggahaõàdinà nipphàdanaü
atrajasugatàdãnaü viya nipphàdanåpàyantaradassanatthanti daññhabbaü.

He nadi he nadã he najjo he nadiyo nadiyaü nadiü nadã najjo nadiyo.

Amàdisutte à patoti yogavibhàgena kvaci nàsàna¤càttaü. Tena "na jaccà vasalo hoti,
pathavyà ekarajjenà" ti àdi ca sijjhati. Pure viya yakàrajakàràdesadvittàni. 

Najjà kataü nadiyà nadãbhi nadãhi, najjà nadiyà nadãnaü, najjà nadiyà nadãbhi nadãhi, najjà
nadiyà nadãnaü, najjaü nadiyaü nadiyà nadãsu.

Evama¤¤epi- 
Mahã vetaraõã vàpã pàñalã kadalã ghañã
Nàrã kumàrã taruõã vàruõã brahmaõã sakhã.

Gaõdhabbi kinnarã nàgã devã yakkhã ajã migã
Vànarã såkarã sãhã haüsã kàkã ca kukkuñã.

Iccàdayo itthisaddasamà. 

[SL Page 073] [\x  73/]    

Tatheva màtulasaddato ãppaccaye kate-


Màtulàdãnamànattamãkàre 189-98.

Màtula ayyaka varuõa iccevamàdãnamanto ànattamàpajjate ãkàro paccaye pare.
Antàpekkhàyaü chaddhã. Saralopàdi. Màtulànã. Evaü ayyakànã varuõànã sesaü
itthãsaddasamaü. 

Anadàdisu puthusaddato ãppaccayo o sa re càti ettha ca saddena ukàrassa avàdeso. Puthavã
puthaviyo. 

Ya smà smiü su-puthavyà puthaviyà, puthavyà puthaviyà, puthavyaü puthaviyaü puthaviyà
iccàdi. 

Gosaddato nadàdito và ãti ãppaccayo. Mahàvuttinà và gàva seti ettha gàva itã
yogavibhàgena và okàrassa àvàdeso gàvã gàvã gàviyo iccàdi itthãsaddasamaü. 
Mànava itãdha:- 

Itthiyaü và ãti ca vattate.


öavaõikaõeyyaõantåhi. 190-239.

öava õika õeyya õa ntuppaccayantehi itthiyaü vattamànehi liïgehi ãppaccayo hoti. 
Vàdhikàro katthaci nivattanattho. Saralopàdi. Mànavã. Evaü nàvikã venateyayi gotamã.

Guõavantu ã itãdha:- 

Vàti vattate.


Ntussa tamãkàre. 191-241.

Sabbasseva ntuppaccayassa ta kàro hoti cà ãkàrappaccaye pare. 

A¤¤attha saralopàdi guõavatã guõavatã guõavatiyo. Guõavanti guõavantã guõavantiyo
iccàdi itthisaddasamaü. 

Evaü kulavatã sãlavatã yasavatã råpavatã satimatã gomatã. 

Mahantasaddato nadàdito và ãti ãppaccayo. Ntuvyapadese vikappena takàràdeso. Mahatã
mahantã. 
 
* 'Mànavã' itipi pàñho. 

[SL Page 074] [\x  74/]    

Bhavanti ã itãdha:-
äkàreti ca vattate. 


Bhavato bhoto. 192-242.

Sabbasseva bhavantasaddassa bhotàdeso hoti ãkàro itthikane pare.

Sà bhotã bhotã bhotiyo. Bhe bhoti bhoti bhotiyo iccàdi. 
Bhikkhu itãdha:-
Itthiyanti vattate vàti ca.


Patibhikkhuràjãkàrantehi inã. 193-240.

Pati bhikkhu ràja iccetehi ãkàrantehi ca itthiyà vattamànehi liïgehi inãppaccayo hoti. 

Saralopomàdesa iccàdi sutte tuggahaõena kvaci pubbalopassa nisedhanato và paro
asaråpàtã paralopo. Bhikkhunã bhikkhuniyo iccàdi.
Gahapatisaddato inã.
Attamiti vattate.


Patissinãmhi. 194-91.

Patisaddassa anto attamàpajjate inãppaccaye pare. Tatheva parasare lutte pubbo càti dãgho.
Gahapatànã. Tatheva ràjasaddato inã. Saralopapakatibhàvà ràjinã.

äkàrantesu - daõóisaddato inã. Saralopàdi. Daõóinã daõóinã daõóiniyo. Evaü hatthinã
medhàvinã tapassinã piyabhàõinã iccàdi. 
Pokkharinã itãdha tesu vuddhãti àdinà ikàranakàrànaü akàraõakàràdesà. Pokkharaõã.
Pokkharaõã. Tato yonamo tåti sutte tuggahaõena yonamokàro ca. äkàrassa yakàro.
Yavatamiccàdisutte kàraggahaõena õyassa ¤akàro. Dvittaü. Pokkhara¤¤à pokkharaõiyo và
iccàdi. 

Vàdhikàro anuttasamuccayattho. Tena vidåyakkhàditopi inã paracittacidånã.
Paraloparassattàni paracittavãdunã paracittaviduniyo, yakkhinã yakkhiniyo, sãhinã sãhiniyo
iccàdi.

äkàrantaü.
 


[SL Page 075] [\x  75/]    

Ukàranto itthiliïgo yàgusaddo tassa rattisaddasseva råpanayo amàdesàdiabhàvova viseso.

Yàgu yàgå yàguyo, he yàgu he yàgå he yàguyo, yàguü yàgå yàguyo, yàguyà yàgåhi, yàguyà
yàgånaü, yàguyà yàgåbhi yàgåhi, yàguyà yàgånaü, yàguyaü yàguyà yàgusu yàgåsu.

Evaü dhàtu dhenu kàsu daddu kaõóu kacchu rajju kaõeru piyaïgu sassuàdãni. 

Màtusaddassa bhedo. Tassa pitusaddasseva råpanayo. ârattamiti bhàvaniddesena
àràdesàbhàce pato yàti yàdesova viseso. 

Màtà màtaro, bhoti màta bhoti màtà bhotiyo màtaro, màtaraü màtare màtaro, màtarà matyà.
Tesu vuddhãti àdinà ukàralopo rassatta¤ca. 

Màtarebhi màtarehi màtåbhi màtåhi, màtu màtuyà và. Màtarànaü màtànaü màtånaü, màtarà
màtarebhi màtarehi màtåbhi màtåhi, màtu màtuyà màtarànaü màtànaü màkånaü, màtari
màtaresu màtusu. 

Evaü dhãtà dhãtaro duhità duhitaro iccàdi. 

Ukàrantaü.
 
ækàranto itthiliïgo jambåsaddo. 
Jambå jambå jambuyo, he jambu he jambå jambuyo, jambuü jambå jambuyo iccàdi.
Itthisaddasamaü. 

Evaü vadhå ca sarabhå sarabå sutanå camå,
Càmårå nàganàsårå samàni khalu jambuyà.

ækàrantaü.
 
Okàranto itthiliïgo gosaddo

Tassa pulliïge gosaddasseva råpanayo.
Ka¤¤à ratti nadã itthã màtulànã ca bhikkhunã,
Daõóinã yàgu màtà ca jambå gotitthisaïgaho.

Itthiliïgaü niññhitaü.
 
[SL Page 076] [\x  76/]    

Atha napuüsakaliïgàni vuccante. 

Akàranto napuüsakaliïgo cittasaddo

Pure viya syàduppatti.

Citta si itãdha:-

Napuüsakehi ato niccanti ca vattate. 


Siü 195-219.

Si aü iti dvipadamidaü. Akàrantehi napuüsakaliïgehi parassa sivacanassa aü hoti niccaü

Saralopapakatibhàvàdi cittaü. 

Bahuvacane:

Yonanti napuüsakehãti vattate. 


Ato niccaü. 196-218.

Akàrantebhi napuüsakaliïgebhi yonaü niccaü ni hoti. Sabbayonãnamà eti nissa và àkàro
a¤¤attha yosu kata iccàdinà dãgho. Città cittàni. 

Yonannibhàve cà ette siddhepi avisesato,
Ato niccanti àrambhà àettaü kvacidevidha

âlapane galopo he citta he città he cittàni. Dutiyàyaü nissa vikappenekàro. Cittaü citte
cittàni. Sesaü purisasaddena samaü. Evama¤¤ànipi-

Pu¤¤apàpaphalaråpasàdhanaü sotaghàõasukhadukkhakàraõaü,
Dàtasãladhanajhànalocanaü målakålabalajàlamaïgalaü.

Nalinaliïgamukhaïgajalambujaü pulinadha¤¤ahira¤¤apadàmataü,
Padumapaõõasusànavanàyudhaü hadayacãvaravatthakuliõdriyaü.

Nayanavadanayànodànasopànapànaü
Bhavanabhuvanalohàlàtatuõóaõóapãñhaü,
Karaõamaraõa¤àõàrammaõàra¤¤atàõaü
Tagaranagaratãracchattachiddokàni

Iccàdãnã. 


[SL Page 077] [\x  77/]    

Kammasaddassa tatiyekavacanàdisu råpabhedo.

Kammaü kammà kammàni, he kamma he kammà he kammàni, kammaü kamme kammàni. 

Susmi mà và, u nà mahãti ca vattate.


A kammantassa ca. 197-160.

Kammasaddantassa ukàraakàràdesà honti và nàmhi vibhattimhi. 

Antaggahaõena thàmaddhàdãnamantassapi uttaü. Casaddaggahaõena
yuvamaghavànamantassa à hoti kvaci nàsuiccetàsu. 

Kammunà kammanà kammena và, kammebhi kammehi sasmàsu: u nàmhi cà ti ettha
casaddena pumakammathàmantassa cukàro và sa smàsu càti uttaü. 

Kammuno kammassa kammànaü, kammunà kammà kammamhà kammasmà kammebhi
kammehi, kammuno kammassa kammànaü. 

Smiüvacane: brahmàto tu sminanãti ettha tusaddena kvaci ni hoti kammani. Kamme
kammamhi kammasmiü kammesu. 

Evaü thàmunà thàmena thàmasà và, thàmuno, thàmassa, thàmunà thàmà, addhunà addhuno
iccàdi pumasamaü.*

Guõavantu si

Savibhattissa ntussa simhãti ca vattate. 


Aü napuüsake. 198-125.

Napuüsake vattamànassa liïgassa sambaõdhino ntuppaccayassa savibhattissa aü hoti simhi
vibhattimhi. 

Guõavaü cittaü yomhi ntussanto yosu càti attaü ikàro ca. Guõavanti guõavantàni. Sesaü
¤eyyaü

Gacchanta si.

Simhi gacchantàdãnaü ntasaddo amiti aü
Gacchaü gacchantaü gacchantà gacchantàni

Akàrantaü.
 
 
* Purisasamaü - mu. 

[SL Page 078] [\x  78/]    

âkàranto napuüsakaliïgo assaddhàsaddo.
Assaddhà iti ñhite:-
Samàsassàti adhikicca saro rasso napuüsaketi samàsantasarassa rassattaü. Samàsattà
nàmavyapadeso. Syàduppatti. Sesaü cittasamaü. 
Assaddhaü kulaü. Assaddhà assaddhàni kulàni iccàdi.

Tathà mukhanàsikàsaddo. Tassa dvaõdekattà sabbatthekavacanameva mukhanàsikaü, he
mukhanàsika, mukhanàsikaü, mukhanàsikena iccàdi. 

Akàrantaü.
 
Ikàranto napuüsakaliïgo aññhisaddo. 
Syàduppatti. Silopo. Aññhi. 
Vàti vattate. 


Yonanni napuüsakehi. 199-217.

Napuüsakaliïgehi paresaü sabbesaü yonaü ni hoti và. 
Aññhini. A¤¤attha niccaü yolopadãghà ca. Aññhã tathà-he aññhi he aññhi he aññhini, aññhiü
aññhi aññhini, aññhinà iccàdi. Aggi saddasamaü. 

Evaü satthi dadhi vàri akkhi acchi acci iccàdãni. 

Ikàrantaü.
 
äkàranto napuüsakaliïgo sukhakàrãsaddo.
Sukhakàrã ti itãdha:-
Anapuüsakattabhàvà sismimpi agho rassamiccàdinà rassattaü. Silopo.
Sukhakàri dànaü, sukhakàri sukhakàrãni he sukhakàri he sukhakàrã he sukhakàrãni,
sukhakàrãnaü sukhakàriü sukhakàrã sukhakàrãni. Yesaü daõóãsaddasamaü evaü sãghayàyã
àdãni. 

äkàrantaü.
 
Ukàranto napuüsakaliïgo àyusaddo. 
Tassa aññhisaddasseva råpanayo. 
âyu àyå àyåni, he àyu he àyå he àyåni, àyuü àyå àyåni, àyunà. âyusàti manogaõàdittà
siddhaü. 


[SL Page 079] [\x  79/]    

âyåbhi àyåbhi, àyuno àyåssa àyånamiccàdi

Evaü cakkhu vasu dhanu dàru tipu madhu siïgu hiïgu vatthu matthu jatu ambu assåàdãnã.

Ukàrantaü.
 
ækàranto napuüsakaliïgo gotrabhåsaddo.

Gotrabhå si. 

Napuüsakattà rassattaü, silopo. Gotrabhu cittaü. Gotrabhå gotrabhåni, he gotrabhu he
gotrabhå he gotrabhåni, gotrabhuü gotrabhå gotrabhåni, gotrabhranà iccàdi pulliïge
abhibhåsaddasamaü.

Evaü abhibhå sayambhå dhamma¤¤ø àdãni. 
ækàrantaü.
 
Okàranto napuüsakaliïgo cittagosaddo.

Città gàvo assa kulassàti atthe bahubbihisamàse kate:
Saro rasso napuüsaketi okàrassa ñhànappayatanàsannattà rassattamukàro. Syàduppatti.
Silopo. 

Cittagu kulaü. Cittagå cittagåni iccàdi àyusaddasamaü. 

Okàrantaü.
 
Cittaü kamma¤ca assaddhamathaññhi sukhakàri ca, 
âyu gotrabhå dhamma¤¤Š cittagåti napuüsake.

Napuüsakaliïgaü niññhitaü.
 
Atha sabbanàmàni vuccante. 
Sabba katara katama ubhaya itara a¤¤a a¤¤atara a¤¤atama pubba para apara dakkhiõa
uttara adhara ya ta eta ima amu kiü eka ubha dvi catu tumha amha iti sattavãsati
sabbanàmàni. Tàni sabbanàmattà tiliïgàni. Tattha sabbasaddo niravasesattho. So yadà
pulliïgavisiññhatthàbhidàyã tadà råpanayo.


[SL Page 080] [\x  80/]    

Pure viya syàduppatti. Soti sissa okàro. Saralopaparanayanàni sabbo jano tiññhati. 

Bahuvacane-
Sabba yo itãdha:-
Parasama¤¤à payogeti sabbàdãnaü sabbanàmasa¤¤à.
Yoti vattate. 


Sabbanàmakàrate pañhamo. 200-164.

Sabbesaü itthipumanapuüsakànaü nàmàni = sabbanàmàni. Tesaü sabbesaü
sabbanàmasa¤¤ànaü liïgànaü akàrato paro pañhamo yo ettamàpajjate. 

Sabbe purãsà. 

Akàratoti kiü? Sabbà amå.

He sabba he sabbà he sabbe, sabbaü sabbe, sabbena sabbebhi sabbehi

Catutthekavacane àyàdeso sampatte:
Ato, à e, smàsminnaü, àya catutthekavacanassàti ca vattamàne-


Tayo neva ca sabbanàmehi. 201-110.

Akàrantehi sabbanàmehi paresaü samàsmiüiccetesaü catutthekavacanassa va à e àya iccete
àdesà neva hontãti àyàdesàbhàvo caggahaõaü katthaci pañisedhanãcattanatthaü. Tena
pubbàdãhi smàsminnaü à e va honti.
Sabbassa.

Akàro eti ca vattate. 


Sabbanàmànaü namhi ca. 202-102.

Sabbesaü sabbanàmànaü akàro ettamàpajjate namhi vibhattimhi. 

Sabbanàmatoti vattate. 


Sabbato naü saüsànaü. 203-168.

Sabbato sabbanàmato parassa naüvacanassa sà sànaü iccete àdesà honti. 
 
[SL Page 081] [\x  81/]    

Sabbesaü sabbesànaü, sabbamhà sabbasmà sabbebhi sabbehi, sabbassa sabbesaü sabbesànaü,
sabbamhi sabbasmiü sabbesu. 

Itthiyaü-itthiyamato àppaccayoti àppaccayo.
A¤¤aü ka¤¤àsaddasamaü a¤¤atra sanaüsmiüvacanehi.

Sabbà (pajà) sabbà sabbàyo, he sabbe he sabbà he sabbàyo, sabbaü sabbà sbàyo, sabbàya
sabbàbhi sabbàhi. 

Catutthekavacane:-

Sabbanàmato, và, sabbato koti ito sabbatoti ca vattate. 


Ghapato smiüsànaü saüsà. 204-179.

Sabbato sabbanàmato ghapasa¤¤àto smãü sa iccetesaü yathàkkamaü saüsàdesà honti và. 

Saüsàsvekavacanesu càti vattate.


Gho rassaü. 205-66.

Ghasa¤¤o àkàro rassamàpajjate saüsàsvekavacanesu vibhattàdeseså paresu.

Sàgamoti vattate.


Saüsàsvekavacanesu ca. 206-62.

Saü sà iccetesu ekavacanaññhànasambhåtesu vibhattà desesu paresu liïgambhà sakàràgamo
hoti. 

Sabbassà sabbàya sabbàsaü sabbàsànaü, sabbàya sabbàhi sabbàbhi, sabbassà sabbàya
sabbàsaü sabbàsànaü. 
Smimhi-sabbanàmato, ghapatoti ca vattate.


Netàhi smimàyayà. 207-186.

Etehi sabbanàmehi ghapasa¤¤ehi parassa smãüvacanassa neva àyayàdesà hontãti àyàbhàvo.
Vàdhikàrato kvaci hoti. Dakkhiõàya uttaràyàti àdi. Saüyamàdesà. Sabbàsaü sabbàyaü
sabbàsu.

Napuüsake-sabbaü (cittaü) sabbàni, he sabba he sabbàni, sabbaü sabbàni.

Sesaü pulliïge viya ¤eyyaü. 


[SL Page 082] [\x  82/]    

Evaü kataràdãnaü a¤¤atamasaddapariyantànaü tãsupi liïgesu råpanayo. 
Tattha katarakatamasaddà pucchanatthà.
Ubhayasaddo dviavayavasamudàyavacano.
Itarasaddo adhikatàparavacano.
A¤¤asaddo adhikatàparavacano.
A¤¤ataraa¤¤atamasaddà aniyamatthà.
Yo, sabbanàmakàrate pañhamoti ca vattate. 


Dvaõdaññhà và. 208-165.

Dvaõdasamàsaññhà sabbanàmànamakàrato paro pañhamo yo ettamàpajjate và. 

Kataro ca katamo càti katarakatame. Katarakatamà cà iccàdi. Pubbàdayo
dighàdivavatthànavacanà.

Pubbo (kàlo).

Bahuvacane:- dhàtuliïgehi paràppaccayàti ettha paràti niddesato pubbàdãhi yovacanassa
vikappenekàro.

Pubbe pubbà, he pubba pubbe he pubbà, pubbaü pubbe, pubbena pubbebhi pubbehi,
pubbassa pubbesaü pubbesànaü.

Smàsminnaü vàti vikappenàkàrekàrà. 

Pubbà pubbamhà pubbasmà pubbebhi pubbehi, pubbassa pubbesaü pubbesànaü, pubbe
pubbamhi pubbasmiü pubbesu.

Itthiyaü:-pubbà(disà) pubbàyo iccàdi. Sabbàsaddasamaü.

Napuüsake:- pubbaü (ñhànaü) pubbàni, he pubba he pubbàni, pubbaü pubbàni. 

Sesaü pulliïgasamaü

Evaü paràparadakkhiõuttaràdharasaddà. 

Sabbanàmato dvaõdaññhàti ca vattate. 

Nà¤¤aü sabbanàmikaü. 209-166.

Dvaõdaññhà sabbanàmato parassa ñhapetvà yovacanassa ettaü a¤¤aü sabbanàmikaü kàriyaü
na hotãti saüsànamàdissàbhàvo. 

Pubbàparànaü pubbuttarànaü adharuttarànaü. 

Nà¤¤aü sabbanàmikanti vinàdhikàrena yogena tatiyàgamàsepi. 


[SL Page 083] [\x  83/]    

Màsapubbàya màsapubbànaü.

Nà¤¤aü sabbanàmikanti vattate. 


Bahubbãhimhi ca. 210-167.

Bahubbãhimhi ca samàse sabbanàmikavidhànaü nà¤¤aü hoti. 

Piyapubbàya piyapubbànaü piyapubbe. 

Casaddaggahaõena disatthasabbanàmànaü bahubbãhimhi sabbanàmikavidhàna¤ca hoti. 

Dakkhiõassà ca pubbassà ca yadantaràlanti atthe bahubbãhi. 

Dakkhiõapubbassaü dakkhiõapubbassà. Evaü uttarapubbassaü uttarapubbassà iccàdi. 

Yatetasaddàdãnamàlapane råpaü na sambhavati. 

Yasaddo aniyamattho. 

Yo (puriso) ye (purisà), yaü ye, yà (ka¤¤à) yà yàyo, yaü yà yàyo, yaü (cittaü) yàni, yaü yàni.

Sesaü sabbattha sabbasaddasamaü.

Ta eta ima amu kiü iccete parammukhasamãpaaccantasamãpadårapucchanatthavacanà

Tasaddassa bhedo

Ta si itãdha:-

Anapuüsakassa simbhi, samiti ca vattate. 


Etatesanto. 211-175.

Eta ta iccetesaü anapuüsakànaü takàro sakàramàpajjate simhi vibhattimhi so (puriso.)

Sabbanàmaggahaõa¤ca ito taggahaõa¤ca vattate. 

Tassa và nattaü sabbattha. 212-174.

Ta iccetassa sabbanàmassa takàrassa nattaü hoti và sabbattha liïgesu

Ne te, na taü ne te, nena tena nebhi tebhi nehi tehi. 

[SL Page 084] [\x  84/]    
Sabbassa, tassa và sabbatthàti ca vattate. 

Sasmàsamiüsaüsàsvattaü. 213-176.

Ta iccetassa sabbanàmassa sabbasseva attaü hoti và sa smà smiü saü sà iccetesu vacanesu
sabbattha liïgesu. 

Assa nassa tassa nesaü tesaü. 

Smàhisminnaü mhàbhãmahã vàti ito smàsminnaü mbhàmahãti ca vattate. 


Na timehi katàkàrehi. 214-100.

Ta ima iccetehi katàkàrehi paresaü smàsminnaü mbhàmhi iccete àdesà na honti. 
Asmà nasmà tasmà namhà tamhà nehi tebhi nehi tehi, assa nassa tassa nesaü tesaü,asmiü
nasmiü tasmiü nambhi tamhi nesu tesu. 

Itthiyaü:- tà si. Sàdesasilopà. 

Sà(ka¤¤à).Nattaü. Nà tà tàyo, naü taü nà tà tàyo, nàya tàya nàbhi nàbhi nàhi tàhi. 

Etimàsmiti ito itãmàggahaõa¤ca tassà vàti ito taggahaõapa¤ca pa¤camiyantavasena vattate
vàti ca. 


Tato sassa ssàya. 215-65.

Tato tàetàimàto parassa sassa vibhattissa ssàyà deso hoti và. 

Saüsàsvekavacanesu, iti iti ca vattate. 


Tassà và. 216-64.

Tà iccetassa itthiyaü vattamànassa antassa ikàro hoti và saüsàsvekavacanesu vibhattàdesesu.

Tissàya tassàya assàya nassàya assà nassà tissà tassà nàya tàya nàsaü tàsaü.

Pa¤camãchaññhãsu tatiyàcatutthisamaü.

Sattamiyaü:-assaü nassaü tissaü tassaü nàyaü tàyaü nàsu tàsu. 

Napuüsake: simhi sàdesàbhàvà nattaü.

Naü taü nàni tàni, naü taü nàni tàni, nena tena iccàdi pulliïgasamaü. 

[SL Page 085] [\x  85/]    

Eta si. Etatesantoti sakàràdeso.

Eso(puriso). Ete, etaü ete iccàdi sabbasaddasamaü.

Itthiyaü:- età sã.

Sàdeso. Esà(ka¤¤à). Età etàyo, etaü età etàyo. Etàya etàbhi etàhi. 

Sasmiüsu pana:

Saüsàsvekavacanesu càti vattate. 


Etimàsami. 217-63.

Antàpekkhàyaü chaññhã. Età imà iccetesamanto saro ikàro hoti saüsàsvekavacanesu
vibhattàdesesu. Sàdesagatikattà ssàyàdesepi casaddàdhikàrato a¤¤ekàsaddàdãnamantassa ca. 

Etissàya etissà etàya etàsaü, etàya etàbhi etàhi, etissàya etissà etàya etàsaü, etissaü etàyaü
etàya etàsu. 

Casaddato a¤¤issà a¤¤àya a¤¤issaü a¤¤àyaü, ekissà ekàya ekissaü ekàyaü, itarissà itaràya
itarissaü itaràyaü iccàdi. 

Napuüsake: etaü etàni, etaü etàni. Sesaü ¤eyyaü.

Imasaddassa bhedo.

Ima si.

Sabbassimassàti vattate. 


Anapuüsakassàyaü simhi. 218-172.

Imasaddassa sabbasseva anapuüsakassa ayaü àdeso hoti simhi vibhattimhi

Silopo. Ayaü(puriso). Ime, imaü ime.


Aninamã nàmbhã ca. 219-171.

Imasaddassa sabbasseva ana imi àdesà honti nàmhi vibhattimhi. Anitthiliïgassevetaü
gahaõaü.

Anena iminà. 


[SL Page 086] [\x  86/]    

Sunaühisåti vattate. 

Sabbassimasse và. 220-170.

Sabbassa imasaddassa ekàro hoti và su naü hi iccetesu vacanesu. 

âppaccayantàniddesà sabbatthàti avuttato,
Anitthiliïgassavedaü gahaõaü hi imassãti. 
Ehi ehi imehi imehi. 

Sabbassa và, sabbattha, sasmàsmiüsaüsàsvattanti ca vattate


Imasaddassa ca. 221-177.

Imasaddassa ca sabbasseva attaü hoti và sa smà smiü saü sà iccetesu vacanesu sabbattha
liïgesu. 

Assa imassa esaü esànaü imesaü imesànaü, asmà imambhà imasmà ehi ehi imebhi imehi,
assa imassa imassa esaü esà naü imesaü imesànaü, asmiü imambhi imasmiü esu imesu. 

Itthiyaü:- imà si. Ayamàdesasilopà. 

Ayaü (ka¤¤à). Imà imàyo, imaü imà imàyo, imàya imàbhi imàhi. 

Catutthiyaü:- attaü ikàrassàyàdesà ca. 

Assàya imissàya assà imissà imàya imàsaü imàsànaü. 

Sattamiyaü:- assaü imissaü imissà và. 

Tesu vuddhilopàdinà smiüvacanassa và sàdeso.

Imàya imàsu. 

Sesaü ¤eyyaü

Napuüsake:- ima si. 

Savibhattissa, vàti ca vattate. 


Imassidamaüsisu napuüsake. 222-129.

Napuüsake vattamànassa sabbasseva imasaddassa savibhattissa idaü hoti và aüsisu paresu. 

Idaü (cittaü virocati). Imaü imàni, idaü(pupphaü passasi) imaü imàni, anena iminà ehi ehi
imebhi imehi iccàdi pulliïge viya ¤eyyaü. 

[SL Page 087] [\x  87/]    

Amusaddassa bhedo. Amu si. 

Và, anapuüsakassa simhãti ca vattate. 

Amussa mo saü. 223-173.

Anapuüsakassa amusaddassa makàro sakàramàpajjate và simhi pare. 

Asu (ràjà)

Sabbanàmato, vàti ca vattate. 


Sabbato ko. 224-178.

Sabbato sabbanàmato paro ka iccayamàgamo hoti và. Puna sabbatoggahaõena hãnàditopi
ko. Amussa mo santi vinàdhikàrena yogena kakàrepi sàdeso.

Asuko asukà, asukaü asuke.

Sàdesàbhàve-amuko amukà amukaü iccàdi. 

Bahuvacane:-lato vokàro càti suttenuvattamànavàggahaõena vokàro na hoti. Niccaü
yolopadãghà. 

Amu(purisà), amuü amå, amunà amåbhi amåhi, amussa. Amussàdunti vinàdhikàrena
yogena aduü àdeso. Adussa. Amåsaü amåsànaü, amumhà amusmà amåbhi amåhi, amussa
adussa amåsaü amåsànaü, amumhi amusmiü amåsu. 

Itthiyaü:- simhi sàdesàdi

Asu (ka¤¤à) asukà amukà và.

Amå amuyo, amuü amå amåyo, amåyà amåbhi amåhi, amussà amuyà amåsaü amåsànaü,
amåyà amåbhi amåhi, amussà amåyà amåsaü amåsànaü, amussaü amåyaü amåsu.

Napuüsake:- amu si

Savibhattissa imassidamiccàdito aüsisu napuüsaketi ca vattate. 


Amussàduü. 225-130.

Napuüsake vattamànassa sabbasseva amusaddassa savibhattissa aduü hoti aüsisu paresu. 


[SL Page 088] [\x  88/]    

Aduü (pupphaü) amå amåni, aduü amå amåni, amunà iccàdi. Pulliïgasamaü.

Kiüsaddassa bhedo. 

Kiü si itãdha:-

Kissa ka ve càti ito kissa ka iti ca vattane. 

Sesesu ca. 226-229.

Kimiccetassa kasaddo àdeso hoti vappaccayato sesesu vibhattibhedesu. 

Ettha ca kissa ka ce càti sutte casaddena vappaccayà vasiññhathamàdippaccayànaü gahitattà
sesaggahaõena vibhattiyoca gayhante. 

Caggahaõaü katthaci nivattanatthaü. Tena kissa kisaminti àdi ca sijjhati. Soti sissa o.
Saralopàdi. 

Ko (eso) ke, kaü ke, kena kebhi kehi, kassa kissa. Niggahãtalopàdi.

Kesaü, kamhà kasmà kebhi kehi, kassa kissa kesaü, kamhi kimhi kasmiü kismiü kesu. 

Itthiyaü:- kiü si itãdha:- 

Sesesu càti vibhattiyaü paràyaü kàdese kate itthiyamato àppaccayoti majjhe àppaccayo.
Silopo.

Kà (esà ka¤¤à) kà kàyo, kaü kà kàyo iccàdi sabbàsaddasamaü.

Napuüsake kiü si. Lopavidhissa balavatarattà pañhamaü silope kate puna
vibhattiparattàbhàvà tadanuparodhenàti saribhàsato và kàdesàbhàvo. 

Kiü (etaü) kàni. 

Dutiyekavacane kvaci lopanti niggahãtalope kate- ammo niggahãtaü jhalapehãti niggahãtaü. 
Kiü kàni, kena iccàdi pulliïgasamaü.

Ekasaddo saïkhyàtulyàsahàya¤¤avacano yadà saïkhyàvacano tadà sabbatthekavacanantova.
A¤¤attha bahuvacanantopi. 


[SL Page 089] [\x  89/]    

Eko ekà ekaü iccàdi sabbattha sabbasaddasamaü. Saüsàsveva viseso.

Ubhasaddo dvisaddapariyàyo. Sadà bahuvacanantova. 

Ubha yo itãdha:-

Tato yonamo tåti ettha tuggahaõena kvavi yonamokàro.

Ubho (purisà). Ubhe và. Ubho (passa) ubhe.

Sahisu-tesu vuddhãti àdinà kvaci ekàrassokàro. 

Ubhohi ubhohi ubhehi ubhehi.


Ubhàdito naminnaü. 227-86.

Ubha iccevamàdito naüvacanassa innaü hoti. 

Ubhinnaü. Ubhobhi ubhohi ubhebhi ubhehi, ubhinnaü, ubhosu ubhesu.

Dvãàdayo saïkhyàsaïkheyyavacanà bahuttàvàcittà sadà bahu vacanantà ca.

Dvi yo itãdha:-

Savibhattissa itthipumanapuüsakasaïkhyanti ca adhikàro.


Yosu dvinnaü dve ca. 228-132.

Dvi iccetassa saïkhyàsaddassa itthipumanapuüsake vattamànassa savibhattissa dve iccàdeso
hoti yosu paresu. Casaddena duve ca. Kvaci duvi ca namhi. Bahuvacanuccàraõaü
dvisaddato bahuvacanameva hotãti ¤àpanatthaü. 

Dve dhammà, dve itthiyo, dve råpàni, duve và. Evaü dutiyà yampi. Dvãhi dvãhi. 

Namhi dãghe sampatte-


No ca dvàdito namhi. 229-67.

Dvi iccevamàdito saïkhyàto nakàràgamo hoti namhi vibhattimhi.

Casaddaggahaõena itthiyaü ticatuto sasa¤càgamo namhi vibhattimhi.

Dvinnaü duvinnaü và, dvãhi dvãhi, dvinnaü duvinnaü, dvãsu. 

[SL Page 090] [\x  90/]    

Tisaddassa bhedo. Ti yo itãdha:- 

Yolopo sampatte-

Yosåti vattate. 


Ticatunnaü tissocatasso tayo cattàro tãõicattàri. 230-133.

Ticatunnaü saïkhyànaü itthipumanapuüsake vattamànànaü savibhattãnaü yathàkkamaü
tisso catasso tayo cattàro tãõi cattàri iccete àdesà honti yosu paresu. 

Tayo purisà. Tayo purise (passa). Tãbhi tãhi. 

Namiti vattate.


Iõõamiõõannaü tãhi saïkhyàhi. 231-87.

Ta iccetasmà saïkhyàsaddà parassa naüvacanassa iõõaü iõõannaü iccete àdesà honti,
saralopàdi. 

Tiõõaü tiõõannaü, tãbhi tãhi, tiõõaü tiõõannaü, tãsu. 
Itthiyaü:- tisso (itthiyo), tisso, tãbhi tãhi. 

Namhi sasa¤càgamo. Tissannaü.

Sasaüvyavadhànato iõõàbhàvo. Sesaü samaü.

Napuüsake:-

Tãõi, tãõi sesaü pulliïgasamaü

Tathà catusaddassapi yosu nicatunnanti yathàvåttàdesà. Tato yonamo tåti ettha tusaddena
kvaci okàro ca. 

Cattàro caturo và. Cattàro, catåbhi catåhi catubbhi. Catunnaü. Nakàràgamo. Catåbhi catåhi
catubbhi, catunnaü, catåsu. 

Itthiyaü:- catasso, catasso. Namhi ssamàgame tesu vuddhã ti àdinà caturukàrassa akàro.
Catassannaü. Sesaü samaü. 

Napuüsake:-cattàri, cattàri. 
Sesaü pulliïgasamaü. Tathà-

Nãlàdiguõanàma¤ca bahubbãhi ca taddhitaü,
Sàma¤¤avuttyatãtàdi kitantaü vàccaliïgikaü. 
 
[SL Page 091] [\x  91/]    

Etthedaü vuccate:
Eseso etamiti ca pasiddhiatthesu yesu lokassa,
Thipunnapuüsakànãti vuccante tàni nàmàni. 

Tiliïgaü niññhitaü.
 
Athàliïgesu nàmesu

Tumhàmhasaddà vuccante.

Tesampanàliïgattà tãsupi liïgesu samànaü råpaü. 

Tumha amha iti ñhite - syàduppatti. 

Savibhattãnaü tumhàmhàkanti ca adhikàro.


Tvamahaü simhi ca. 232-140.

Sabbesaü tumha amhasaddànaü savibhattãnaü yathàkkamaü tvaü ahaü iccete àdesà honti
samhi vibhattimhi.

Casaddena tumhassa tuva¤ca hoti. 

Tvaü(pumà) tvaü(itthi) tvaü(napuüsakaü) tuvaü(satthà và.), Ahaü(pumà) ahaü(itthi)
ahaü(napuüsakaü). 
Bahuvacane:- sabbanàmakàrate pañhamoti ekàro.

Tumhe tiññhatha. Bhiyyo amhe mahemase.

Amhassàti vattate. 


Mayaü yomhi pañhame. 233-121.

Sabbasseva amhasaddassa savibhattissa mayà àdeso hoti yomhi pañhame.

Mayaü gacchàma. Ettha ca ekasmimpi gàravabahumànena bahuttasamàropà bahuvacanaü
hoti. 

Amhãti vattate. 


Tavaümama¤ca navà. 234-144.

Sabbesaü tumha amhasaddànaü savibhattãnaü tavaü mamaü iccete àdesà honti navà
yathàkkamaü amhi vibhattimhi. 


Taümamamhi. 235-143.

Sabbesaü tumha amhasaddànaü savibhattãnaü taü maü iccete àdesà honti yathàkkamaü
amhi vibhattimhi. Taü maü. 

[SL Page 092] [\x  92/]    

Tumhassa tuvaütvamamhi. 236-146.

Sabbassa tumhasaddassa savibhattissa tuvaü tvamiccete àdesà honti amhi vibhattimhi.

Tuvaü tvaü

Bahuvacane:- tumhàmhehi àkanti ca vattate. 


Yà yvappañhamo. 237-162.

Tumhàmhehi paro appañhamo yo àkaü hoti và

Tumhàkaü passasi, tumhe passasi, amhàkaü passasi, amhe passasi. 


Nàmhi tayàmayà. 238-145.

Sabbesaü tumhàmhasaddànaü savibhattãnaü tayà mayà iccàdesà honti yathàkkamaü nàmhi
vibhattimhi. 


Tayàtayãnaü takàro tvattaü và. 239-210.

Tayà tayi iccetesaü takàro tvattamàpajjate và.

Tvayà tayà mayà tumhebhi amhebhi tumhehi amhehi.

Sasmiü-vàti vattate. 


Sassaü. 240-163.

Tumhàmhehi sassa vibhattissa amàdeso hoti và. 

Tumhaü amhaü dãyati. 


Tavamama se. 241-141.

Sabbesaü tumhàmhasaddànaü savibhattãnaü yathàkkamaü tava mama iccete àdesà honti se
vibhattãmhi vikappenàyaü vijjhantarassa vijjamànattà. 

Seti vattate. 


Tuyhaümayha¤ca. 242-142.

Sabbesaü tumhàmhasaddànaü savibhattãnaü tuyhaü mayhaü iccete àdesà ca honti
yathàkkakamaü se vibhattimhi. 

Tava mama tuyhaü mayhaü và dãyate. 


093

Amhassa mamaü savibhattissa se. 243-120.

Sabbasseva amhasaddassa savibhattissa mamaü àdeso va hoti se vibhattimhi. 

Mamaü dãyate. 

Sassanti ito sãhagatiyà amiti vattate. 


Tumhàmhehi namàkaü. 244-161.

Tumhàmhehi parassa naüvacanassa àkaü iccàdeso hoti aü ca.

Tesu vuddhãti àdinà amhassa kvaci asmàdeso. 
Tumhaü tumhàkaü, amhaü amhàkaü. Asmàkaü và. 

Pa¤camiyaü:- amhatumhanturàja iccàdinà smàvacanassa nàbhàvàtideso.

Tayà mayà apehi. Tumhebhi amhebhi tumhehi amhehi. Tumhaü amhaü, tava mama tuyhaü
mayhaü mamaü pariggaho tumhaü tumhàkaü amhaü amhàkaü asmàkaü dhammatà. 

Smimhiti vattate. 


Tumhàmhàkaü tayimayã. 245-139.

Sabbesaü tumhàmhasaddànaü savibhattãnaü tayi mayi àdesà honti yathàkkamaü smimhi
vibhattimhi.

Takàrassa tvattaü. Tvayi tayi mayi tumhesu amhesu.

Tesaüyeva tumhàmhasaddànaü padato paresaü kvaci àdesantaravidhàne råpabhedo. 

Navàti ca adhikàro.


Padato dutiyàcatutthãchaññhãsu vono. 246-142.

Sabbesaü tumhàmhasaddànaü savibhattãnaü padasmà paresaü vono àdesà honti
yathàkkamaü dutiyàcatutthichaññhãsu bahuvacanesu navà. 

Ettha ca eka vacaneti vakkhamànattà bahuvacanesåti laddhaü pahàya vo gamissàmi, mà no
ajja vikantiüsu, dhammaü vo bhikkhave desissàmi, saüvibhajetha no rajjena, tuññhosmi vo
pakatiyà, satthà no bhagavà. 

Navàti kiü? Bhayaü tumhàkaü no siyà, eso amhàkaü satthà. 


[SL Page 094] [\x  94/]    

Padato vatutthichaññhãsåti ca vattate. 


Temekavacane. 247-148.

Sabbesaü tumhàmhasaddànaü savibhattãnaü padasmà paresaü teme àdesà honti
yathàkkamaü catutthichaññhãsu ekavacanesu navà. 

Dadàmi te gàmavaràni pa¤ca, dadàhi me gàmavaraü, idaü te raññhaü, ayaü me patto. 

Navàti kiü?- Imaü cãvaraü tuyhaü vikappanatthàya dammi, suõàtha vacanaü mama. 

Navàdhikàrato cettha vo no te meti ye ime,
Pàdàdo ca cavevàdiyoge ca na ca honti te. 

Yathà-na socàmi na rodàmi tava sutvàna màõava, tuyha¤càpi mahàràja mayha¤ca
raññhavaóóhana, evamidaü dãghamaddhànaü saõdhàvitaü saüsaritaü mama¤ceva
tumhàka¤càti.

Padatoti kiü? - Taca ¤àti mama ¤àti.

Temeti vattate. 


Nàmhi. 248-149.

Sabbesaü tumhàmhasaddànaü savibhattãnaü padasmà paresaü teme àdesà na honti amhi
vibhattimhi. 

Passeyyaü taü vassasataü arogaü, so mamabravãti. 
Temekavacaneti vattate. 


Và tatiye ca. 249-150.

Sabbesaü tumhàmhasaddànaü savibhattãnaü padasmà paresaü teme àdesà honti và
yathàkkamaü tatiyekavacane pare. 

Kataü te pàpaü, kataü tayà pàpaü, kataü me pu¤¤aü, kataü mayà pu¤¤aü.

Và tatiyeti ca vattate. 


Bahuvacanesu vono. 250-151.

Sabbesaü tumhàmhasaddànaü savibhattãnaü padasmà paresaü vono àdesà honti và
yathàkkamaü tatiyàbahuvacane pare. 

Kataü vo kammaü, kataü no kammaü. 


[SL Page 095] [\x  95/]    

Bahuvacananiddesena jhaci yomhi pañhame ca vono honti. Gàmaü vo gaccheyyàtha, gàmaü
no gaccheyyàma. 

Tathà pa¤càdãnamaññhàdasantànaü. Katisaddassa càliïgattà tiliïgepi samànaü råpaü.
Aliïgattà eva pa¤càdito itthippaccayàbhàvo.

Pa¤ca yo itãdha:- 

Yosu dvinnaü dve càti ito yosåti vattate, itthi pumanapuüsakasaïkhyanti ca. 


Pa¤càdãnamakàro. 251-134.

Antàpekkhàyaü chaññhã. Pa¤càdãnamaññhàdasantànaü saïkhyànaü itthipumanapuüsake
vattamànànamantassa savibhattissa akàro hoti yosu paresu. 

âeàdesàpavàdoyaü. Pa¤cakkhaõdhà. Pa¤ca gatiyo, pa¤ciõdriyàni.

Evaü dutiyàya¤ca.

Sunaühisu càti vattate. 


Pa¤càdãnamattaü. 252-90.
Pa¤càdãnamaññhàdasastànaü saïkhyànamanto saro attamàpajjate su naü hi iccetesu paresu. 

Ettadãghàpavàdoyaü.

Pa¤cabhi pa¤cahi, pa¤cannaü, pa¤cabhi pa¤cahi, pa¤cannaü. Pa¤casu. 

Evaü cha satta aññha nava dasasaddà. Eka¤ca dasa càti atthe dvaõda samàse, ekenàdhikà
dasàti atthe tappurise và kate-

Saïkhyàneti vattate. 


Dvekaññhànamàkàro cà. 253-385.

Dvi eka aññha iccetesamanto àkàro hoti và saïkhyàne uttarapade pare. 

Dvàdasa, ekàdasa, aññhàdasa. Vavatthitavibhàsà vàyaü. 

Saïkhyàneti kimatthaü?-Ekadanto dvidanto aññhatthambho. 


[SL Page 096] [\x  96/]    

Vàti vattate. 


Ekàdito dasa ra saükhyàne. 254-383.

Ekàdito saïkhyàto parassa dasassa àdissa dakàrassa rakàro hoti và saïkhyàne. Sesaü samaü. 

Ekàrasa ekàdasa.

Dve ca dasa ca dvãhi và adhikà dasàti dvidasa itãdha:-

Vàti vattane.


Vãsatidasesu bà dvissa tu. 255-382.

Vãsati dasa iccetesu paresu dvisaddassa bà hoti và tusaddena tiüsàyapi.

Rakàro àtta¤ca. Bàrasa dvàdasa. 

Tayo ca dasa càti terasa. Ettha tesu vuddhãti àdinà tisaddassa teàdeso ànavutiyà. 

Cattàro ca dasa càti catuddasa iccatra:- 

Gaõane dasassàti ca vattate. 


Catåpapadassa lopo tuttarapadàdicassa cucopi navà. 256-392.

Gaõane dasassàmhi ñhitassa catu iccetassa upapadassa tusaddo lopo hoti
uttarapadàdibhåtassa catåpapadavakàrassa cuco àdesà ca honti navà. 

Cuddasa, voddasa, catuddasa. 

Apiggahaõena anupapadassàpi gaõane padàdicakàrassa lopo cåcopi honti navà. 

Yathà-tàëãsaü, cuttàëãsaü, cottàëãsaü. Cattàëãsaü. 

Pa¤ca ca dasa càti pa¤cadasa. Tesu vuddhãti àdinà pa¤ca saddassa dasavãsatãsu kvaci
panna paõõu àdesà. Pannarasa.

Cha va dasa càti chadasa itãdha:-

Chassàti vattate. 


Dase so nicca¤ca. 257-378.

Chaiccetassa saïkhyàsaddassa niccaü so iccàdeso hoti dase pare. 


097

Saïkhyànaü, vàti ca vattate. 


La darànaü. 258-381.

Saïkhyànaü dakàrarakàrànaü lakàràdeso hoti và

Laëànamaviseso. Vavatthitavibhàsatthoyaü vàsaddo. Tena soëasa iti niccaü, teëasa terasa
cattàëãsaü cattàrãsamiti vibhàsà, dasa pannarasàdisu na ca hoti. 

Satta ca dasa càti sattarasa sattadasa. Aññha ca dasa càti aññhadasa itãdha:-

âtte kate- 

Và, dasa ra saïkhyàneti ca vattate.


Aññhàdito ca. 259-384. 
Aññhàdito ca dasasaddassa dassa rakàro hoti và saïkhyàne. 

Aññhàrasa aññhàdasa.

Aññhàditoti kiü? Catuddasa.

Katisaddo bihuvacananto. Kati yo itãdha:-

Niccaü yolopàdirassattaü.

Kati (tiññhanti), kati (passasi), katãbhi katãhi, katãnaü, katihi katãhi, katãnaü, takisu. 

Aliïgasabbanàmaü.
 
Atha vibhattippaccayantà vuccante.

Tesaü panàliïgattà nipàtattà ca tiliïgehi vacanadvaye ca samànaü råpaü. Purisasmà purisehi
càti atthe:


Kvaci to pa¤camyatthe. 260-250.

Sabbasmà suddhanàmato sabbanàmato ca liïgamhà kvaci toppaccayo hoti pa¤camyatthe.


Tvàdayo vibhattisa¤¤àyo. 261-249.

To àdi yesaü dànipariyantànaü paccayànaü te honti paccayà tvàdayo te paccayà
vibhattisa¤¤à honti. 

[SL Page 098] [\x  98/]    

Tena tadantànampi vibhattyantattà padattaü siddhaü hoti. 

Purisato. Evaü ràjato và corato và aggito và gahapatito và, hatthito hetuto yuttito itthito
bhikkhånito. 

Ettha ca kvacàdimajjhuttarànaü dãgharassàppaccayesu càti toppaccaye rassattaü. 

Yàguto jambuto cittato àyuto iccàdi.
Sabbanàmato:-sabbasmà sabbehãti và sabbato. 

Evaü yato tato katarato katamato itarato a¤¤ato ekato ubhayato pubbato parato aparato
dakkhiõato uttarato amuto. 

Kissa, ku iti ca vattate. 


Tratothesu ca. 262-230.

Kimiccetassa ku hoti tra to tha iccetesu ca paresu. 

Kasmà kehãti và kuto. 

Tothesåti vattate. 


Sabbassetassakàro và. 263-231.

Sabbassa etasaddassa àkàro hoti và to tha iccetesu. 

Etasmà etàya vàti ato

Sabbassetassàti ca vattate.

E tothesu và. 264-233.

Sabbassa etasaddassa ekàro hoti và to tha iccetesu. 
Dvittaü etto.

Sabbassàti vattate.


Imassitthaüdànihatodhesu ca. 265-234.

Imasaddassa sabbasseva ikàro hoti thaü dàni ha todha iccetesu ca. 

Imasmàti ito. 

Kvavi toti yogavibhàgena àdippabhåtãhi to sattamiyatthe, aniccàdãhi tatiyatthe ca. 


[SL Page 099] [\x  99/]    

Yathà:- àdisminti atthe àdito. Evaü majjhato ekato purato pacchato passato piññhito pàdato
sãsato aggato målato parato iccàdayo. 

Tatiyatthe aniccena aniccato sammasati. Evaü dukkhato rogato gaõóato iccàdayo. 

Atthe kvavãti ca vattate. 


Tratha sattamiyà sabbanàmehi. 266-251.

Sabbanàmehi parà tra tha iccete paccayà honti kvaci sattamyatthe. 

Sabbasmiü sabbesu vàti sabbatra sabbattha evaü yatra yattha tatra tattha itaratra itarattha
a¤¤atra a¤¤attha ubhayatra ubhayattha paratra parattha kutra kuttha. 

Tratothesu càti kuttaü. Kissa ka ve càti sutte ca. Saddena kàdeso. Kattha amutra amuttha. 

Sabbassetassakàroti vattate. 


Tre niccaü. 267-232.

Sabbassetasaddassa akàro hoti niccaü tre pare. Atra. 

Sabbassetassakàro vàti attaü. E tothesu vàti ekàro. Attha, ettha. 

Kvavi atthe, sattamiyàti ca adhikàro. 

Sabbasminti atthe-


Sabbato dhi. 268-222

Sabba iccetasmà dhippaccayo hoti kvaci sattamyatthe. 
Sabbadhi. 


Kismà vo. 269-253.

Kimiccetasmà vappaccayo hoti kvaci sattamyatthe. 


Kissa ka ve ca 270-227. 

Kimiccetassa kasaddo àdeso hoti vappaccaye pare. Caggahaõena
thahaüdàthamàdiavappaccayepi. Tesu vuddhi àdinà kakàre akàrassa lopo vamhi. Kva gatosi
tvaü. 


[SL Page 100] [\x 100/]    

Kismàti vattate. 


Hiühiühi¤canaü. 271-254.

Kimiccetasmà hiü haü hi¤canaü iccete paccayà honti kvaci sattamyatthe.

Kissàti vattate.


Ku hiühaüsu ca. 272-228.

Kimiccetassa ku hoti hiü haü iccetesu caggahaõena hi¤canaüdàcanamiccàdisupi.

Kisminti kuhiü kuhaü kuhi¤canaü, kahaü. Kàdeso.

Hiühanti vattate. 

Tamhà ca. 273-255.

Ta iccetasmà ca sabbanàmato hiühaüpaccayà honti kvaci sattamyatthe.

Tasminti tahiü tahaü.


Imasmà hadhà ca. 274-256.

Imasaddato hadhappaccayà honti kvaci sattamyatthe.

Imassitthanti àdinà ikàro. Imasmiü = iha idha. 


Yato hiü. 275-257.

Ya iccetasmà sabbanàmato hiüpaccayo hoti kvaci sattamyatthe.
Yasmiü = yahiü.
Kàleti adhikàroyaü. Kasmiü kàleti attho-


Kiüsabba¤¤ekayakåhi dà dàcanaü. 276-259.

Kiü sabba a¤¤a eka ya iccetehi sabbanàmehi dàppaccayo hoti, ku iccetasmà dàcana¤ca kàle
kvaci sattamyatthe. 

Kissa ka ve càti sutte casaddena kàdeso. Kadà.


Sabbassa so dàmhi và. 277-262.

Sabba iccetassa saddassa sasaddàdeso hoti và dàppaccaye pare. 

Sabbasmiü kàle = sadà sabbadà. Evaü a¤¤adà ekadà yadà. 
 
[SL Page 101] [\x 101/]    
Kasmiü kàleti kudàcanaü. Ku hiühaüsu càti sutte ca saddena kuttaü. Kuhãti nipàtanena và

Dàti vattate. 


Tamhà dàni ca. 278-260.

Ta iccetasmà sabbanàmato dànidàppaccayà honti kàle kvaci sattamyatthe. 

Tasmiü kàle = tadàni tadà. 


Imasmà rahidhunàdàni ca. 279-261.

Imasaddato rahidhunàdànippaccayà honti kàle kvaci sattamyatthe.

Sabbassa imassàti ca vattate. 


Eta rahimhi. 280-236.

Sabbassa imasaddassa etàdeso hoti rahimhi paccaye pare. 

Imasmiü kàle = etarahi.


A dhunàmhi ca. 281-235.

Sabbasseva imassa akàro hoti dhunàppaccaye pare. 

Adhunà. Imasaddassa ikàro. Imasmiü kàle = idàni.

Vibhattippaccayavidhànaü.
 
Athàliïgasaïkhyàvibhattibhedo upasagganipàtà vuccante. 

Pa parà ni nã u du saü vi ava anu pari adhi abhi pati su à ati api apa upa iti vãsati
upasaggà.

Tattha pasaddo
pakàràdikammapadhànantobhàvaviyogatapparabhusatthasambhavatittianàvipapa-
õthanàdisu.

Paiti ayamupasaggo etesu pakàràdisu aõthesu vattati. 

Yathà pakàre - pa¤¤à àdikamme - vippakataü. Padhàne - paõãtaü. Atha và padhànaü
padhànattaü, issariyaü. Tasmiü - pabhu ayaü desassa. Antobhàve-pakkhittaü. Viyoge
pavàsã. Tappare - pàcariyo. Bhusatthe - pavaddhakàyo*. Sambhave - himavatà gaïgà
pabhavati. Tittiyaü - pahåtamantaü. Anàvile - pasannamudakaü. Patthane - paõihitaü. 
 
* Pavuddhakàyo-ñãkà. 


[SL Page 102] [\x /]    

Parà iti parihàniparàjayagativikkamàmasanàdisu. 

Yathà: parihàniyaü-paràbhavo. Paràjaye-paràjito. Gatiyaü-paràyanaü. Vikkame-parakkamati.
âmasane-aïgassa paràmasanaü. 

Ni iti nissesaniggatanãharaõantopavesanàbhàvanisedhanikkhantapàtubhàvàvadhàra-
õavibhajana upamåpadhàraõàvasànachekàdisu. 

Nissese - nirutti, niravasesaü deti. Niggate - nikkileso, niyyàti. Nãharaõe-niddhàraõaü.
Antopavesane-nikhàto. Abhàve-nimmakkhikaü. Nisedhe - nivàreti. Nikkhante - nibbano,
nibbàõaü. Pàtubhàve - nimmitaü. Avadhàraõe - nicchayo. Vibhajane - niddeso. Upamàyaü
- nidassanaü. Upadhàraõe-nisàmanaü. Avasàne-niññhitaü. Cheke-nipuõo

Nã iti nãharaõàdisu. 

Nãharaõe - nãharati. âvaraõe - nãvaraõaü. 

U iti uggatuddhakammapadhànaviyogasambhavaattalàbhasattisa råpakathanàdisu.

Uggate - uggacchati. Uddhakamme - àsanà uññhito, ukkhepo. Padhàne-uttamo, lokuttaro.
Viyoge-ubbàsito. Sambhave - ubbhåto. Attalàbhe - uppannaü ¤àõaü. Sattiyaü - ussahati
gantuü. Saråpakathane - uddãsati suttaü. 

Du iti asobhanàbhàvakucchitàsamiddhikicchaviråpatàdisu. 

Asobhane - duggaõdho. Abhàve - dubbhãkkhaü. Kucchite - dukkataü. Asamiddhiyaü -
dussassaü kicche - dukkaraü. Viråpatàyaü - dubbaõõo, dummukho.

Saü iti
samodhànasammàsamasamantabhàvasaïgatasaïkhepabhusatthasahappatthapabhavàbhimu
kha- bhàvasaïgahapidhànapuna ppunakaraõasamiddhàdisu. 
Samodhàne - saõdhi. Sammàsamesu - samàdhi, sampayutto. Samantabhàve-saïkiõõaü.
Samullapanà. Saïgate-saïgamo. Saïkhepe-samàso. Bhusatthe-sàratto. Sahatthe-saüvàso.
Appatthe-samaggho. Pabhave-sambhavo. Abhimukhabhàve-sammukhaü.
Saïgahe-saïgaõhàti. Pidhàne-saüvutaü. Punappunakaraõe-saõdhàvati.
Samiddhiyaü-sampanno.

Vi iti visesavividhaviruddhavigataviyogaviråpatàdisu.

Visese-vimutti, vissaññho. Vividhe-vimati, vicitraü. Viruddhe-vivàdo. Vigate-vimalaü.
Viyoge-vippayutto viråpatàyaü-viråpo. 


[SL Page 103] [\x 103/]    

Ava iti adhobhàvaviyogaparibhavajànanasuddhinicchayadesatheyyàdisu.

Adhobhàve-avakkhittacakkhu viyoge-omukkaupàhano, avakokilaü vanaü.
Paribhave-avajànanaü, avama¤¤ati. Jànena-avagacchati suddhiyaü - codànaü. Nicchaye -
avadhàraõaü. Dese - avakàso. Theyya-avahàro.

Anu iti
anugatànupacchinnapacchatthabhusatthasàdissahãnatatiyatthalakkhaõitthambhåtakkhànab
ha- gavãcchàdisu. 

Anugate - anveti. Anupacchinne - anusayo. Pacchà saddatthe - anurathaü. Bhusatthe -
anuratto. Sàdisse - anuråpaü. Hãne. Anusàriputtaü pa¤¤avanto-tatiyatthe-nadimaõvavasità
senà. Lakkhaõe-rukkhamanuvijjotate vijju. Itthambhåtakkhàne-sàdhu devadatto màtaraü
anu. Bhàge-yadettha maü anu siyàtaü dãyatu. Vãcchàyaü-rukkhaü rukkhaü anuvijjotate
caõdo. 

Pari iti samantatobhàvaparicchedavajjanàliïgananivàsanapåjàbhojanavajànanado-
sakkhànalakkhaõàdisu. 
Samantatobhàve - parivuto. Paricchedo-pari¤¤eyyaü. Vajjane-pariharati. âliïgane-parissajati.
Nivàsane-vatthaü paridahessati. Påjàyaü-paricariyà. Bhojane-bhikkhuü parivisati.
Avajànane-paribhavati. Dosakkhàne-bharibhàsati. Lakkhaõàdisu-rukkhaü parivijjotate vijju. 

Adhi iti adhikissaråparibhàvàdhibhavanajjhayanàdhiññhànanicchayapàpuõanàdisu. 

Adhike-adhisãlaü. Issare-adhipati, adhi brahmadatte pa¤càlà. Uparibhàve-adhirohati,
pañhaviü adhisessati-adhibhavena-adhibhavati. Ajjhayane- vyàkaraõamadhãte. Adhiññhàne-
bhåmikampàdiü adhiññhàti. Nicchaye- adhimokkho. Pàpuõane- bhogakkhaõdhaü
adhigacchati. 

Abhi iti
abhimukhabhàvavisiññhàdhikuddhakammakulasoruppavaõdanalakkhaõitthambhåtakkhà
navi- cchàdisu. 

Abhimukhabhàve-abhimukho, abhikkamati. Visiññhe-abhidhammo. Adhike-abhivassati.
Uddhakammeabhiruhati. Kule- abhijàto. Soruppe- abhiråpo. Vaõdane- abhivàdeti.
Lakkhaõàdisu purimasamaü. 


[SL Page 104] [\x 104/]    

Pati iti patigatapañilomapatinidhipatidànanisedhanivattatasàdissapatikaraõàdànapatibe-
dhapañiccalakkhaõitthambhåtakkhàna bhàgavãcchàdisu. 

Patigate-paccakkhaü. Pañilome-patisotaü. Patinidhimhi-àcariyato pati sisso. Patidàne-telatthi
ghataü pati dadàti. Nisedhepañisedhati. Nivattane- pañikkamati sàdissepatiråpakaü.
Patikaraõe-patikàro. âdàne-patigaõhàti. Patibodhe-pañivedho. Pañicce-paccayo.
Lakkhaõàdisu purimasamaü.

Su iti sobhanasuññhusammàsamiddhisukhatthàdisu. 

Sobhane-sugaõdho. Suññhusammàdatthesu-suññhu gato sugato, sammà gatotipi sugato.
Samiddhiyaü-subhikkhaü. Sukhatthe-sukaro. 

â iti
abhimukhabhàvuddhakammamariyàdàbhividhipatticchàparissajanaàdikammaggahaõanivà-
sasamãpavhànàdisu.

Abhimukhabhàve. âgacchati- uddhakamme- àrohati. Mariyàdàyaüà pabbatà khettaü.
Abhicidhimhi- à kumàraü yaso kaccàyanassa. Pattiyaü- àpattimàpanno. Icchàyaü-àkaïkhà.
Parissajane-àliïganaü. âdikamme- àrambhà. Gahaõe- àdiyati, àlambati. Nivàse- àvasatho,
àvàso. Samãpe- àsannaü. Avhàne- àmanteti. 

Ati iti atikkamanàtikkantàtisayabhusatthàdisu.

Atikkamane- atirocati amhe, atãto. Atikkante- accantaü. Atisaye- atikusalo. Bhusatthe-
atikodho, ativuññhi. 

Api iti sambhàvanàpekkhàsamuccayagarahapa¤hàdisu. 

Sambhàvanàyaü- api dibbesu kàmesu, merumpi vinicijjhitvà gaccheyya. Apekkhàyaü-ayampi
dhammo aniyato. Samuccaye-itipi arahaü, antampi antaguõampi àdàya. Garahe-api
amhàkaü paõóitaka. Pa¤he-api bhante bhikkhaü labhittha. 

Apa iti apagatagarahavajjanapåjàpadussanàdisu. 

Apagate-apamàno, apeto. Garahe-apagabbho. Vajjane-apa sàlàya àyanti vàõijà.
Påjàyaü-vaddhàpavàyã padåssane-aparajjhati. 

Upa iti upagamanasamãpupattisàdissàdhikåparibhàvànasanadosakkhànasa¤¤àpubbakamma-
påjàgayhàkàrabhusatthàdisu.


[SL Page 105] [\x 105/]    

Upagamane-nisinnaü và upanisãdeyya. Samãpe-upanagaraü. Upapattiyaü-saggaü lokaü
upapajjati. Athavà upapatti yutti. Yathà upapattito ikkhatãti = upekkhà. Sàdisse-upamànaü,
upamà. Adhike-upakhàriyaü doõo uparibhàve-upasampanno. Anasaneupavàso.
Dosakkhàneparaü upavadatã. Sa¤¤àyaü-upadhà, upasaggo. Pubbakamme- upakkamo,
upakàro. Påjàyaübuddhupaññhàko, màtupaññhànaü gayhàkàresoceyyapaccupaññhànaü.
Bhusatthe-upàdànaü, upàyàso, upanissayoti. 

Iti anekatthà hi upasaggà.

Vutta¤ca:

"Upasaggà nipàtà ca paccayà ca ime tayo,
Neke nekatthavisayà iti neruttikàbravu"nti. 

Tattha upasaggànaü nàmàkhyàtavisesakattà liïgasa¤¤àyaü aniyamena syàdimhi sampatte
tesaü saïkhyàkammàdibhedàbhàvàtehi pañhamekavacanameva bhavati. 

Lopanti vattamàne-


Sabbàsamàvåsopasagganipàtàdãhi ca. 282-221.

âvuso saddato upasagganipàtehi ca paràsaü sabbàsaü vibhattãnaü lopo hoti, àdãsaddena
kvaci suttapadàdãhi ca. 

Ettha ca àvusotãmassa visuügahaõaü sasaïkhyattadãpanatthanti daññhabbaü.

Upeccatthaü sajantãti upasaggà hi pàdayo, 
Càdi padàdimajjhante nipàtà nipatanti hi.

Paharaõaü pahàro. Evaü paràbhavo nicàso nihàro uddhàro duhàro sàhàro vihàro avahàro
anuhàro parihàro adhihàro abhihàro patihàro suhàro àhàro atihàro apihàro apahàro upahàro.
Paharati paràbhavati nivasati nãharati uddharati iccàdi yojetabbaü.

Dhàtvatthaü bàdhate koci koci taü anuvattate,
Tameva¤¤o viseseti upasaggagatã tidhà. 
Opasaggikapadaü.
 


[SL Page 106] [\x 106/]    

Samuccayavikappanapatisedhapåraõàdiatthaü asatvavàcikaü nepàtikaü. 

Tatra ca iti samuccayaõvàvayetarãtarayogasamàhàràvadhàraõàdisu.

Và iti vikappanåpamànasamuccayavavatthitavibhàsàsu. 
Na no mà a alaü halaü iccete pañisedhanatthe.

Alaü pariyattabhåsanesu ca. Påraõatthaü duvidhaü atthapåraõaü padapåraõa¤ca.

Tattha atha khalu vata atho assu yagghe hi carahi naü taü va tu va vo pana bhave kãva ha
tato yathà sudaü kho ve haü enaü seyyathidaü iccevamàdãni padapåraõàni. 

Tattha atha iti pa¤hànantariyàdhikàràdisu ca.
Khalu iti pañisedhàvadhàraõàpasiddhisu ca. 
Vata iti ekaüsakhedànukampàsaïkappesu ca.
Atho iti aõvàdese ca. 
Hi iti hetuavadhàraõesu ca. 
Tu iti visesahetunivattanàdisu ca. 
Pana iti visesepi. 
Bhave ce iccete ekaüsatthepi. 
Haü iti visàdasambhamesupi.
Seyyathidanti taü katamanatti atthepi.
Atthapåraõaü duvidhaü vibhattiyuttaü avibhattiyutta¤ca.
Atthi sakkà labbhà iccete pañhamàyaü. 

âvuso ambho hamho are hare re je iccete àmantaõe.

Divà bhiyyo namo iccete pañhamàya dutiyàya ca. 

Sayaü sàmaü samaü sammà kinni iccete tatiyatthe. Soto dhàppaccayantà ca yuttaso, padaso,
aniccato, dukkhato, ekadhà, dvidhà iccàdi. 

Tavetuüpaccayantà catutthiyà. Kàtave, dàtave, kàtuü, kàretuü, dàtuü, dàpetumiccàdi. 

Sotoppaccayantà pa¤camiyatthe. Dãghaso, oraso, ràjato và corato và iccàdi. 


[SL Page 107] [\x 107/]    

To sattamyatthepi trathàdipaccayantà ca. Ekato purato pacchato passato piññhito pàdato
sãsato aggato målato yatra yattha yahi tatra tattha tahi tahaü iccàdi. 

Samantà sàmantà parito abhito samantato ekajjhaü ekamantaü heññhà upari uddhaü adho
tiriyaü sammukhà parammukhà àvi raho tiro uccaü nãcaü anto antarà antaraü ajjhattaü
bahiddhà bàhirà bàhiraü bahi oraü pàraü àrà àrakà pacchà pure huraü pecca iccete
sattamiyà.

Sampati àyati ajja aparajju parajju suve sve uttarasuve hiyyo pare sajju sàyaü pàto kàlaü
kallaü divà nattaü* niccaü satataü abhiõhaü abhikkhaõaü muhuü muhuttaü bhåtapubbaü
purà yadà tadà iccàdayo kàlasattamiyà. 

Iti vibhattiyuttàni. 
 

Avibhattiyuttesu appeva appevanàma nu iccete saüsayatthe. 

Addhà a¤¤adatthu taggha jàtu kàmaü sasakkaü iccete ekaü satthe.

Eva iti avadhàraõe. 

Kacci nu nanu kathaü kiüsu kiü iccete pucchanatthe. 

Evaü iti itthaü iccete nidassane.

Iti iti hetuvàkyaparisamattisu ca. 

Yàva tàva yàvatà tàvatà kittàvatà ettàvatà kãva iccete paricchedanatthe.

Evaü sàhu lahu opàyikaü patiråpaü àma sàdhu iti sampañicchanatthe. 

Yathà tathà yatheva tatheva evaü evameva evamevaü evampi yathàpi seyyathàpi
seyyathàpinàma viya iva yathariva tathariva yathànàma yathàhi yathàva iccete
pañibhàgatthe. 

Yathà iti yoggatàvãcchàpadatthànativattãnidassanesu ca. 
 
* "Rattaü" itipi pàñho. 


[SL Page 108] [\x 108/]    
Evaü iti upadesapa¤hàdisu ca. 
Ki¤càpi iti anuggahaõatthe. 
Aho iti garahapasaüsanapatthanesu. 
Nàma iti garahapasaüsanasa¤¤àpa¤hesu. 
Sàdhu iti pasaüsanayàcanesu.
Iïgha haõda iccete codanatthe.
Sàdhu suññhu evametanti anumodane.
Kira iti anussavanaassaddheyyosu. 
Nåna iti anumànaparivitakkanesu.
Kasmà iti kàraõapucchane. 
Yasmà tasmà tathàhi tena iccete kàraõàva 
Cchedanatthe.
Saha saddhiü amà iti samakirayàyaü. 
Vinà rite vippayoge.
Nànà puthu bahuppakàre. 
Puthuü visuü asaïghàte ca. 
Duññhu ku kucchàyaü.
Puna appañhame. 
Katha¤ci kicchatthe. 
Dhà kkhattuü saki¤ca saïkhàvibhàge.
äsakaü appamaõdesu.
Saõikaü maõdatthe. 
Khippaü araü lahu àsu tuõõaü aciraü sãghatthe. 
Ciraü cirassaü dãghakàle.
Ce yadi saïkàvaññhàne 
Dhuvaü thiràvadhàraõesu. 
Hà visàde. 
Tuõhi abhàsane.
Sacchi paccakkhe.
Musà micchà alikaü asacce.
Suvatthi àsiññhe iccàdi. 

Tånatvànatvàppaccayantà ussukkanatthe bhavanti.

Yathà:- passitåna passiya passitvà disvàna disvà dassetvà dàtåna datvàna datvà upàdàya
dàpetvà vi¤¤àya viceyya vineyya nihacca samecca upecca àrabbha àgamma iccàdi.


[SL Page 109] [\x 109/]    
Evaü nàmakhyàtopasaggavinimmuttaü yadavyayalakkhaõaü taü sabbaü nipàtapadanti
veditabbaü. 

Vutta¤ca:

"Muttaü padattayà tasmà nipatatyantarantarà,
Nepàtikanti taü vuttaü yaü avyayasalakkhaõa"nti. 

Nepàtikapadaü.
 

Pulliïgaü itthiliïga¤ca napuüsakamathàparaü
Tiliïga¤ca aliïga¤ca nàmikaü pa¤cadhà ñhitaü.

Iti råpasiddhiyaü nàmakaõóo dutiyo. 
 
Atha vibhattãnamatthabhedà vuccante. 

Tattha ekampi atthaü kammàdivasena ekattàdivasena ca vibhajantãti = vibhattiyo, syàdayo.
Tà pana pañhamàdibhedena sattavidhà. 

Tattha kasmiü atthe pañhamà?


Liïgatthe pañhamà.

Liïgatthàbhidhànamatte pañhamàvibhatti hoti. 

Liïgassa attho = liïgattho. Ettha ca lãnaü aïganti = liïgaü, apàkaño avayavo. Purisoti
àdãnaü hi pakatippaccayàdivibhàgakappanàya nipphàditànaü saddapatiråpakànaü
nàmikapadànaü pañhamaü ñhapetabbaü pakatiråpaü apàkañattà avayavattà ca liïganti
vuccati. Athavà visadàvisadobhayarahitàkàravohàrasaïkhàtena tividhaliïgena sahitatthassa
tabbinimmattassupasaggàdinamatthassa ca lãnassa gamanato liïganato và liïganti
aõvatthanàmavasena và dhàtuppaccayavibhattivajjitamatthavalliïganti vacanato
parasama¤¤àvasena và liïganti idha
pàñipadikàparanàmadheyyaüsyàdivibhatthyantapadapakatiråpameva vuttanti daññhabbaü.

Liïgassattho nàma pabaõdhavisesàkàrena pavattamàne råpàdayo upàdàya pa¤¤àpiyamàno
tada¤¤àna¤¤àbhàvena anibbavanãyo samåhasantànàdibhedo upàdàpa¤¤attisaïkhàto
ghañàdivohàrattho ca pañhavi phassàdãnaü sabhàvadhammànaü 

[SL Page 110] [\x 110/]    

Kàladesàdibhedabhinnànaü vijàtãyavinivatto sajàtãyasàdhàraõo yathàsaïketamàropasiddho
tajjàpa¤¤attãsaïkhàto kakkhaëattàdisàma¤¤àkàro ca.

So pana kammàdisaüsaññho suddho càti duvidho tattha kammàdisu dutiyàdãnaü
vidhãyamànattàkammàdisaüsaggarahito liïgasaïkhyàparimàõayutto
tabbinimmuttupasaggàdipadatthabhåto ca suddho saddattho idha liïgattho nàma. 

Yo pana àkhyàtakitakataddhitasamàsehi vutto kammàdisaü saññho attho sopi dutiyàdãnaü
puna attanà cattabbassa atthavisesassàbhàvena avisayattà liïgatthamattassa sabbhàvato1 ca
pañhamàyeva visayo. 

Hoti cettha:-
"Pañhamàvupasaggatthe kesa¤catthe nipàtasaddànaü,
Liïgàdike ca suddhebhihite kammàdiatthepi."

Saliïge tàva-eso puriso ete purisà, esà ka¤¤à età ka¤¤àyo, etaü cittaü etàni cittàni. 

Sasaïkhe - eko dve. 

Saparimàõo:- doõo khàri àëhakaü.

Liïgàdivinimmutte sattàmatte ca và ha aha atthi sakkà labbhà iccàdi.

Liïgatthe pañhamàti adhikicca àlapane càti àlapanatthe ca pañhamà. Abhimukhaü katvà
lapanaü = àlapanaü. âmantaõaü avhànanti attho. 

Ettha ca àmantaõaü nàma pageva laddhasaråpassa saddena abhimukhãkaraõaü.
Katàbhimukho pana gacchàti àdinà nayena kiriyàya yojãyati. Tasmà àmantaõasamaye
kiriyàyogàbhàvato idaü kàrakavohàraü na labhati. 

Vutta¤ca:

"Saddenàbhimukhãkàro vijjamànassa vatthuno,
âmantaõaü vidhàtabbe natthi ràjà bhaveti ta"nti. 

Bho purisa (ehi) bho purisà và, bhavanto purisà (etha)
 
1. Liïgatthassa sambhavato va-sanna. 
 
[SL Page 111] [\x 111/]    

Kasmiü atthe dutiyà? 

Kammatthe dutiyà. 
Kammatthe liïgamhà dutiyàvibhatti hoti. 
Anabhihite evàyaü. Kammaõi dutiyàyaü ktoti vacana¤cettha ¤àpakaü.
Kiü kammaü?

Yena và kayirate taü karaõanti vàti vattate.


Yaü karoti taü kammaü.

Yaü và karoti yaü và vikaroti yaü và pàpuõàti taü kàrakaü kammasa¤¤aü hoti. 

Idha liïgakàlavacanamatantaü. Karãyatãti = kammaü. Tattha kàrakaü sàdhakaü
kirayànipphattikàraõamuccate. Taü pana kàrakaü chabbidhaü, kammaü kattà karaõaü
sampadànamapàdànamokàso càti. Tattha sabhàvato parikappato và kammàdimhi satiyeva
kirayàbhàvato kammàdãnaü channampi kàrakavohàro siddhova hoti. 

Tampana kammaü tividhaü, nibbattanãyaü vikaraõãyaü pàpaõãya¤càti. Yathà:

Màtà puttaü vijàyati, àhàro sukhaü janayati, kañaü karoti devadatto, kaññhamaïgàraü karoti,
suvaõõaü keyåraü kañakaü và karoti, vãhayo lunàti, devadatto nivesanaü pavisati, àdiccaü
passati, dhammaü suõoti, paõóite payirupàsati. 

Vutta¤ca:
"Nibbattivikatippattibhedena tividhaü mataü,
Kattukirayàbhigammaü taü sukhaïgàranivesana"nti. 

Ettha ca icchitànicchitakathitàkathitàdibhedamanapekkhitvà sabbasaïgàhakavasena yaü
karoti taü kammantã vuttattà atthantaravikappanavàdhikàrato va sabbattha iminàva
kammasa¤¤à hoti. 

Tattha anicchitakammaü yathà:- kaõñakaü maddati, visaü gilati, gàmaü gacchanto
rukkhamålaü upagacchati. 

Akathitakammaü yathà - ya¤¤adattaü kambalaü yàvate bràhmaõo. Ettha hi kambalamiti
kathitakammaüdvikammikàya yàcanakirayàya vattumicchitarattà. Ya¤¤adattamiti
appadhànattà akathitakammaü. Tathà-samiddhaü dhanaü bhikkhate, ajaü gàmaü nayasi,
paràbhavantaü purisaü mayaü pucchàma gotamaü, bhagavà bhikkhå etadavoca iccàdi. 


[SL Page 112] [\x 112/]    

Abhihitakamme pana na hoti. 

Yathà - kaño karãyate devadattena, sugatena desino dhammo, ya¤¤adatto kambalaü
yàvãyate bràhmaõena iccàdi. 

Dutiyàti adhikàro.


Gatibuddhibhujapañhaharakarasayàdãnaü kàrite và. 283-302.

Gamu sappagatimhi, budha bodhane, budha avagamane và, bhujapàlanabhyavaharaõesu,
pañha vyattiyaü vàcàyaü, hara haraõe, kara karaõe, si saye iccevamàdãnaü dhàtånaü
payoge kàrite satipayojjakattubhåte kammaõi liïgamhà dutiyàvibhatti hoti và.

Niccaü sampatte vikappatthoyaü, tena pakkhe tatiyà hoti. Yo koci puriso gàmaü gacchati
tama¤¤o payojayati puriso purisaü gàmaü gamayati, purisena và gàmaü gamayati. 

Evaü sissaü dhammaü bodheti àcariyo, màtà puttaü bhojanaü bhojayati, sissaü dhammaü
pañheti àcariyo, puriso purisaü bhàraü bhàrayati, puriso purisaü kammaü kàrayati, purisena
và kammaü kàràpayati, puriso purisaü sàyayati. 

Evaü sabbattha kàrite kattukammaõi dutiyà.
Kàriteti kiü? Puriso gàmaü gacchati. 

Abhihite na bhavati purisena puriso gàmaü gamayãyate sisso dhammaü bodhiyate iccàdi. 


Kàladdhànamaccantasaüyoge. 284-309.

Accantaü nirantaraü saüyogo = accantasaüyogo. Kàladdhànaü dabbaguõakirayàhi
accantasaüyoge tehi kàladdhànavàcihi liïgehi dutiyàvibhatti hoti. 

Kàle sattàhaü gavapànaü, màsaü maüsodanaü,1 saradaü ramaõãyà nadã, sabbakàlaü
ramaõãyaü naõdanaü, màsaü sajjhàyati, tayo màse abhidhammaü desesi. 

Addhani-yojanaü vanaràji, yojanaü dãgho pabbato, kosaü sajjhàyati. 

Accantasaüyogeti kiü? Màse màse bhu¤jati, yojane yojane vihàraü patiññhàpesi. 
 
1. Maüsodano-sanna


[SL Page 113] [\x 113/]    

Kammappavacanãyayutte. 285-301.
Kammappavacanãyehi nipàtopasaggehi yutte yoge satiliïgamhà dutiyàvibhatti hoti. 

Kammaü pavacanãyaü yesaü te = kammappavacanãyà parasama¤¤àvasena và aõvàdayo
kammappavacanãyà tattha anusaddassa lakkhaõe sahatthe hine ca
kammappavacanãyasa¤¤à vuttà. Yathà: pabbajitamanu pabbajiüsu, nadãmaõvavasità
bàràõasã, nadiyà saha avabaddhàti attho. Anusàriputtaü pa¤¤avà. 
Lakkhaõàdisu:- lakkhaõitthambhutakkhànabhàgavãcchàsu pata pari anavoti patiparianånaü
kammappavacanãyasa¤¤à vuttà. 

Upalakkhaõe:- suriyassuggamanaü pati dibbà bhakkhà pàtubhaveyyuü. Rukkhampati
vijjotate caõdo, rukkhaü pari, rukkhaü anu. 

Itthambhåtakkhàne:- sàdhu devadatto màtarampati, màtarampari, màtaraü anu. 

Bhàge:- yadettha mampati siyà, mampari, maü anu taü dãyatu.

Vãcchàyoge:- atthamatthampati saddo nivisati. Rukkhaü rukkhampati vijjotate caõdo,
rukkhaü rukkhampari, rukkhaü rukkhaü anu. 

Abhirabhàgeti abhissa bhàgavajjitesu lakkhaõàdisra kammappavacanãyasa¤¤à vuttà. Taü
kho pana bhavantaü gotamaü evaü kalyàõo kittisaddo abbhuggato. Sàdhu devadatto
màtaraü abhi.

Nipàte:- dhi bràhmaõassa hantàraü iccevamàdi. 


Kvaci dutiyà chaññhinamatthe. 286-308.

Chaññhinamatthe kvaci dutiyàvibhatti hoti. Antaràabhito paritopatipañibhàdiyogevàyaü.
Antarà ca ràjagahaü antarà ca nàlaõdaü addhànamaggapañipanno. Ràjagahassa ca
nàlaõdàyaca vivarabhute majjheti aõtho. Abhito gàmaü vasati, parito gàmaü vasati. Nadiü
nera¤jaraü pati, nera¤jaràya nadiyà samãpeti attho. Pañibhantu taü cuõda bojjhaïgà. Upamà
maü pañibhàti, upamà mayhaü upaññhahatãti attho.

Kvaci dutiyà attheti ca vattate. 


Tatiyàsattamãna¤ca. 287-309.

Tatiyàsattamãnamatthe ca kvaci liïgamhà dutiyàvibhatti hoti. 


[SL Page 114] [\x 114/]    

Tatiyatthe:- sace maü nàlapissati, tva¤ca maü nàbhibhàsasi, vinà dhammaü kuto sukhaü,
upàyamantarena na atthasiddhi. 

Sattamiyatthe:- kàle upàõvajjhàvasassa payoge adhisiññhàsànaü payoge tappànàcàre ca
dutiyà.

Kàle tàva:- pubbaõhasamayaü nivàsetvà, ekaü samayaü bhagavà, imaü rattiü cattàro
mahàràjà. 

Upàdipubbassa vasadhàtussa payoge:- gàmaü upavasati, gàmaü anuvasati, vihàraü
adhivasati, gàmaü àvasati, agàraü ajjhàvasati. 

Tathà pañhaviü adhisessati, gàmaü adhitiññhati, gàmaü ajjhàvasati. 

Tappànàcàresu:- nadiü pibati, gàmaü carati iccàdi. 
Kasmiü atthe tatiyà?


Karaõe tatiyà. 

Karaõakàrake tatiyàvibhatti hoti. Kiü karaõaü?


Yena và kayirate taü karaõaü

Yena và kattà upakaraõabhåtena vatthunà kiriyaü avyavadhànena karoti yena và vikaroti
yena và pàpuõàti taü kàrakaü karaõasa¤¤aü hoti. 

Karãyate nenàti = karaõaü. Ettha ca satipi sabbakàrakànaü kiriyàsàdhakatte yena và
kayirateti visesetvà vacanaü kattupakaraõabhåtesu sàdhanesu sàdhakatamasseva
gahaõatthaü. 

Vutta¤ca:"yassa sabbavisesena kirayàsaüsiddhihetutà, 
Sambhàvãyati taü vuttaü karaõaü nàma kàraka"nti. 

Taü pana duvidhaü ajjhattikabàhiravasena.

Yathà:- hatthena kammaü karoti, cakkhunà råpaü passati, manasà dhammaü vi¤¤àya,
dàttena vãhayo lunàti, agginà kuñiü jhàpeti. 

Tatiyàti adhikàro. 


Kattari ca. 

Kattari ca kàrake liïgamhà tatiyàvibhatti hoti. Caggahaõena itthambhåtalakkhaõe
kiriyàpavagge pubbasadisasamonattha


[SL Page 115] [\x 115/]    

Kalahanipuõamissakasakhilatthàdiyoge kàladdhànesu paccattakammatthapa¤camiyatthàdisu
ca tatiyà. 

Ko ca kattà?


Yo karoti sa kattà. 

Yo kiriyaü attappadhàno hutvà karoti so kattusa¤¤o hoti. So tivikho suddhakattà hetukattà
kammakattàti. Tattha yo sayameva kiriyaü karoti so ghuddhakattà. 

Yo a¤¤aü kàtuü samatthaü akarontaü kammaõi niyojeti so hetukattà. Yathà:-gantuü
samattho devadatto. Tama¤¤o payojeti gamayati devadattanti. 

Yampana tattha tattha gacchati devadatto. Tama¤¤o payojayati gamayati devadattanti
hetvatthanidassanaü. Tampi sàmatthiyadassanavasena vuttanti gahetabbaü. A¤¤athà yadi
sayameva karoti kiü tattha payojakavyàpàrena akarontaü balena kàrayati, pàsàõaü
vuññhàpayatãti àdika¤ca na sijjheyya. 

Ettha pana:

Kattàti vattate. 


Yo kàreti sa hetu. 288-284.

Yo kattàraü kàreti so hetusa¤¤o hoti kattàcàti hetukattusa¤¤à. Yo pana parassa kiriyaü
pañicca kammabhåtopi sukarattà sayameva sijjhanto viya hoti so kammakattà nàma. 

Yathà:- sayaü karãyate kaño, sayameva paccate odanoti. 

Vutta¤ca: 
"Attappadhàno kiriyaü yo nibbatteti kàrako,
Appayutto payutto và sa kattàti pavuccati.
Hetukattàti kathito kattuno yo payojako,
Kammakattàti sukaro kammabhåto kathãyate"ti.

Nanu ca saüyogo jàyateti àdisu kathaü pure asato jananakirayàya kattubhàvo siyàti. Vuccate.
Lokasaïketasiïohi saddappayogo. Avijjamànampi hi loko saddàbhidheyyatàya vijjamànaü
viya gahetvà voharati. Vikappabumbigahitàkàroyevahi saddenàbhidhãyate, na tu
vatthusabhàvo. A¤¤athà sutamaya
 
* Gacchati.


[SL Page 116] [\x 116/]    

¥àõenapi paccakkhena viya
vatthusabhàvasacchikaraõappasaïgomusàvàdakudiññhivàdàdãnamabhàvappasaïge- ca siyà.
Tasmà buddhiparikappitapa¤¤attivasena saddappavatti hotãti asato saüyogàdissapi hoteva
jananakirayàya kattukàrakatàti. 

Yathàha:-
"Vohàravisayo saddo nekantaparamatthiko,
Buddhisaïkappito attho tassatthoti pavuccati.
Buddhiyà gahitattà hi saüyogo jàyate iti,
Saüyogo vijjamànova kattà bhavati jàtiyà"ti. 

Tatra tatiyà. Jinena desito dhammo, buddhena jito màro, ahinà daññho naro, buddhena
bodhito loko, saïehi kàrità vihàrà. 

Abhihite na bhavati. Kañaü karoti devadatto kàrayati và. 

Itthambhåtassa lakkhaõe:- sà bhinnena sisena paggharantena lohitena pañivissakànaü
ujjhàpesi, ånapa¤cabaõdhanena pattena a¤¤aü navaü pattaü cetàpeyya, tidaõóena
paribbàjakamaddakkhi. 

Apavagge: ekàheneva bàràõasiü pàyàsi, navahi màsehi vihàraü niññhàpesi. Kiriyàpavaggo
kiriyàya àsu pariniññhàpanaü. 

Pubbàdiyoge:- màsena pubbo, pitarà sadiso, màtaràsamo, kahàpaõena åno, dhanena vikalo,
asinà kalaho, àcàrena nipuõo, vàcàya nipuõo, guëena missakaü, tilena missakaü, vàcàya
sakhilo, maõinà attho, dhanena attho, pitarà tulyo.

Kàladdhànesu:- màsena bhu¤jati, yojanena gacchati.
Paccatte:- attanàva attànaü sammannati. 
Kammatthe:- tilehi khette vapati. 
Pa¤camiyatthe:- sumuttà mayaü tena mahàsamaõena.


Sahàdiyoge ca. 289-289.

Saha saddhiü samaü nànà vinà alaü kimiccevamàdãhi yoge liïgamhà tatiyàvibhatti hoti.
Casaddena sahatthepi. 
Tattha sahasaddena yogo kiriyàguõadabbasamavàye sambhavati.


[SL Page 117] [\x 117/]    
Yathà:- vitakkena saha vattati, puttena saha thålo, antevàsikasaddhivihàrikehi saha
àcariyujjhàyànaü làbho, nisãdi bhagavà saddhiü bhikkhusaïghena, sahassena samaü mità,
sabbehi me piyehi manàpehi nànàbhàvo vinàbhàvo, saïgho vinàpi gaggena uposathaü
kareyya, alante idha vàsena, kimme ekena tiõõena purisena thàmadassinà, kinte chañàhi
dummedha, kinte ajinasàñiyà. 

Sahatthe: devadatto ràjagahaü pàvisi kokàlikena pacchàsamaõena, dukkho bàlehi saüvàso.


Hetvatthe ca. 290-291.

Yogaggahaõamidhànuvattate. Hetvatthe hetvatthappayoge ca liïgamhà tatiyàvibhatti hoti. 

Kismi ca phale diññhasàmatthiyaü kàraõaü hetu. Soyeva attho. Tasmiü - hevatthe. Annena
vasati, dhammena vasati, vijjàya vasati. 

Na jaccà vasalo hoti na jaccà hoti bràhmaõo,
Kammanà vasalo hoti kammanà hoti bràhmaõo.

Dànena bhogavà, àcàrena kulã.

Kena pàõi kàmadado kena pàõi madhussavo,
Kena te brahmacariyena pu¤¤aü pàõimhi ijjhati.

Hetvatthappasoge:- kena nimittena, kena payojanena, kenatthena, kena hetunà vasati. 

Sattamyatthe ca. 291-292.

Sattamyatthe ca liïgamhà tatiyàvibhatti hoti. 

Kàladdhànadisàdesàdisu càyaü. Tena samayena, tena kàlena, kàlena dhammasavaõaü, so vo
mamaccayena satthà, màsena bhu¤jati, yojanena dhàvati, puratthimena dhataraññho.
Dakkhiõena viråëhako, pacchimena viråpakkho, uttarena kapivanto janoghamaparena ca,
yena bhagavà tenupasaïkami iccàdi. 


Yenaïgavikàro. 292-293.

Yena vyàdhimatà aïgena aïgino vikàro lakkhãyate tattha tatiyàvibhatti hoti. Ettha ca
aïgamassa atthãti = aïgaü, sarãraü. Akkhinà kàõo, hatthena kuõi, pàdena ba¤jo, piññhiyà
khujjo.


[SL Page 118] [\x 118/]    

Visesane ca. 293-293.

Visesãyati visesitabbamanenàti = visesanaü, gottàdi. Tasmiü
gottanàmajàtisippavayoguõasaïkhàte visesanatthe tatiyàvibhatti hoti. Casaddena pakatiàdãhi
ca. 

Gottena gotamo nàtho, sàriputtoti nàmena vissuto pa¤¤avà ca so, jàtiyà khattiyo buddho
loke appañipuggalo, tadahu pabbajito santo jàtiyà sattavassiko. 

Sippena naëakàro so, ekånatiüso vayasà, vijjàya sàdhå, pa¤¤àya sàdhu, tapasà uttamo,
vaõõena abhiråpo. 

Pakatiàdisu:- pakatiyà abhiråpo, yebhuyyena mattikà, samena dhàvati, visamena dhàvati,
dvidoõena dha¤¤aü vikkiõàti, sahassena assake vikkiõàti iccàdi. 

Kasmiü atthe catutthi?


Sampadàne catutthi. 

Sampadànakàrake liïgamhà catutthivibhatti hoti.

Ki¤ca sampadànaü?


Yassa dàtukàmo rocate dhàrayate và taü sampadànaü.

Yassa và yaü dàtukàmo yassa và rocate yassa và dhàrayate taü kàrakaü sampadànasa¤¤aü
hoti. Sammà padiyate assàti = sampadànaü, pañiggàhako. 

Tampana tividhaü dãyamànassànivàraõajjhesanànumativasena.

Yathà-buddhassa pupphaü yajati, bodhãrukkhassa jalaü dadàti. 

Ajjhesane:- yàcakànaü dhanaü dadàti. 

Anumatiyaü:- bhikkhånaü dànaü deti. 

Yathàha: 
"Aniràkaraõàràdhanabbhanu¤¤avasena bhi,
Sampadànaü tidhà vuttaü rukkhayàcakabhikkhavo"ti.

Dàtukàmoti kiü? Ra¤¤o daõóaü dadàti. 


[SL Page 119] [\x 119/]    

Rocanàdisu pana-samaõassa rocate saccaü, mà àyasmantànampi saïghabhedo ruccittha,
yassàyasmato khamati, devadattassa suvaõõacchattaü dhàrayato ya¤¤adatto. 

Sampadànanti vàti ca vattate. 


Silàghahanuñhàsapadhàrapihakudhaduhissosåya
Ràdhikkhapaccàsuõaanupatigiõapubbakattà
Rocanatthatadatthatumatthàlamatthama¤¤anà
Darappàõini gatyatthakammaõi saüsaññha
Sammutibhiyyasattamyatthesu ca. 294-279.

Catuppadamidaü. Silàgha katthane, hanu apanayane, ñhà gati nivuttimhi, sapa akkose,
dhara dhàraõe, piha icchàyaü iccetesaü dhàtånaü payoge - kudha kope, duha jigiüsàyaü,
issa issàyaü, usåya dosàvikaraõe iccetesaü tadatthavàcãna¤ca càtånaü payoge ca-ràdha
hiüsàsaüràdhesu, ikkha dassanaïkesåti imesaü payoge ca-pati àpubbassa su savaõetimassa
ca, anu patipubbassa ïgã saddetãmassa ca pubbakattà ca-àrocanattha yoge tadatthe tumatthe
alamatthappayoge ca-ma¤¤atippayoge anàdare appàõini ca-gatyatthànaü kammaõi ca-àsiü
sanatthappayoge ca- sammuti bhiyyappayogesu ca-sattamyatthe càti taü kammàdikàrakaü
sampadànasa¤¤aü hoti. 

Casaddaggahaõena pahiõàti kappati pahoti
upama¤jalikaraõaphàsuatthaseyyappabhutiyoge ca pure viya catutthi. 

Silàghàdiyoge tàva-buddhassa silàghate, upajjhàyassa silàghate. Thometãti attho. 

Hanute mayhameva, hanute tuyhameva, apalapatiti attho. Upatiññheyya satyaputtànaü
vaóóhakã. Ettha ca upaññhànaü nàma upagamanaü. Bhikkhussa bhu¤jamànassa pànãyena
và vidhåpanena và upatiññheyya. Mayhaü sapate, tuyhaü sapate. Ettha ca sapanaü nàma
saccakaraõaü.

Dhàrayatippayoge-dhanikoyeva sampadànaü. Suvaõõaü te dhàrayate, idha dhàrayatãti
attho. Tassa ra¤¤o mayaü nàgaü dhàrayàma. Pihappayoge icchitoyeva. Devàpi tassa
pihayanti tàdino, devàpi tesaü pihayanti sambuddhànaü satãmataü patthentãti attho. 


[SL Page 120] [\x 120/]    

Kodhàdiatthànaü payoge yampati kopo*. Tassa kujjha mahàvãra, yadihaü tassa
pakuppeyyaü, duhayati disànaü megho, yo mittànaü na dåbhati, titthiyà issayanti
samaõànaü, dujjanà guõavantànaü usåyanti, kà usåyà vijànataü. 

Ràdhikkhappayoge yassa vipucchanaü kammavikkhàpanatthaü. Vàdhikàrato dutiyà ca.
âràdho me ra¤¤o. Ra¤¤o àrajjhati, ràjànaü và àrajjhati, kyàhaü ayyànaü aparajjhàmi, kyàhaü
ayye aparajjhàmi và. âyasmato upàlittherassa upasampadàpekho upatisso, àyasmantaü và. 

Paccàsuõaanupatigiõànaü pubbakattà suõotissa dhàtussa paccàyoge giõassa ca
anupatiyoge pubbassa kammuno yo kattà so sampadànasa¤¤o hoti. 

Yathà: bhagavà bhikkhå etadavoca ettha bhikkhåti akathinakammaü. Etanti kathitakammaü.
Pubbassa vacanakammassa kattà bhagavà, bhikkhå bhagavato paccassosuü. âsuõanti
buddhassa bhikkhå. Tathà-bhikkhå janaü dhammaü sàveti, tassa bhikkhuno jano anugiõàti,
tassa bhikkhuno patigiõàti. Sàdhukàradanàdinà taü ussàhayatãti attho. 

Yo vadeti sa kattàti vuttaü kammanti vuccati, 
Yo pañiggàhako tassa sampadànaü vijàniyàti. 

ârocanatthappayoge yassa àroceti taü sampadànaü.

ârocayàmi vo bhikkhave, pativedayàmi vo bhikkhave. âmantayàmi te mahàràja. âmanta kho
taü gacchàmàti và. 

Ettha ca àrocanasaddassa kathanappakàratthattà desanatthàdiyogepi catutthi. Dhammaü te
desessàmi, desetu bhante bhagavà dhammaü bhikkhånaü, yathà no bhagavà vyàkareyya,
niruttaü te pavakkhàmi iccàdi.

Tadatthe:- sampadànasa¤¤à catutthi ca. 

Ato vàti ca vattate. 


âya catutthekavacanassa tu. 295-109

Akàrantato liïgamhà parassa catutthekavacanassa àyàdeso hoti và. Paralopàdi. 
 
* 'Sampati kopo' iccapi poràõako pàñho.
 
[SL Page 121] [\x 121/]    

Buddhassatthàya dhammassatthàya saïghassatthàya jãvitaü pariccajàmi, piõóapàtaü
pañisevàmi neva davàya na madàya na maõóanàya na vibhåsanàya, ånassa pàripåriyà,
atthàya hitàya sukhàya saüvattati. 

Tumettha-lokànukampàya, lokamanukampitunti attho. Tathà-phàsuvihàràya.

Alaüsaddassa atthà arahapañikkhepà. Arahatthe-alaü me rajjaü, alaü bhikkhu pattassa,
akkhadhutto purisapuggalo nàlaüdàrabharaõàya. Alaü mallo mallassa, arahati mallo
mallassa. 

Pañikkhepe-alante idha vàsena, alamme hira¤¤a suvaõõena, kimme ekena tiõõena, kiü te
jañàhi dummedha, kiü tassa tuññhassa. 

Ma¤¤atippayoge anàdare appàõini kammaõiyeva*-kaññhassa tuvaü ma¤¤o, kaliïgarassa
tuvaü ma¤¤e, jãvitaü tiõàyapi na ma¤¤amàno. 

Anàdareti kiü? Suvaõõaü taü ma¤¤e.

Appàõinãti kiü? Gadrabhaü tvaü ma¤¤e. 

Gatyatthakammaõi vàdhikàrato dutiyà ca. Appo saggàya gacchati, appo saggaü gacchati.
Nibbàõàya vajantiyà, målàya pañikasseyya målaü pañikassesya.

âsiüsaõthe àyubhaddakusalàdiyogeyeva. âyasmato dãghàyu hotu. Totità sasminnàsåti ntussa
savibhattissa no àdeso. 

Bhaddaü bhavato hotu, kusalaü bhavato hotu, anàmayaü bhavato hotu, sukhaü bhavato
hotu, atthaü bhavato hotu, hitaü bhavato hotu, svàgataü bhavato hotu, suvatthi hotu
sabbasattànaü.

Sammutippayoge sàdhu sammuti me tassa bhagavato dassa nàya. 

Bhiyyappayoge-bhiyyo so mattàya. 

Sattamiyatthe- àvikaraõapàtubhavanàdiyoge. Tuyha¤cassa àvikaromi, tassa me sakko
pàturahosi. Caggahaõena pahiõàdikirayàyoge phàsuàdinàmappayoge ca. Tassa pahiõeyya,
bhikkhånaü dåtaü pàhesi, kappati samaõànaü àyogo,ekassa dinnaü dvinnaü tiõõaü pahoti,
upamante karissàmi, a¤jaliü
 
* "Appàõikammaõiyeva" iccapi pàñho. 

[SL Page 122] [\x 122/]    

Te paggaõhàmi, tathà tassa phàsu, iti lokassattho, maõinà me attho, seyyo me attho iccàdi. 
Catutthiti vattate. 


Namoyogàdisvavi ca. 296-296.

Namasà yoge sotthisvàgatàdãhipi ca yoge liïgamhà catutthivibhatti hoti. 

Namo te buddhavãratthu, namo karohi nàgassa, namatthu buddhànaü namatthu bodhiyà,
sotthi pajànaü, svàgatante mahàràja atho te aduràgataü
Kàle bhavissatãti ca vattane. 


Bhàvàvàcimhi catutthi. 297-655.

Bhàvàvàcimhi catutthivibhatti hoti bhavissati kàle. 

Bhavanaü = bhàvo. Pacissate pavanaü = pàko, pàkàya vajati, pacituü gacchatãti attho. Evaü
bhogàya vajati iccàdi. 

Kasmiü atthe pa¤camã? Apàdàne pa¤camã. 
Kimapàdànaü?


Yasmàdapetã bhayamàdatte và tadapàdànaü. 

Yasmà và avadhito apeti yasmà và bhayahetuto bhayaü bhavati yasmà và akkhàtàrà vijjaü
àdadàti taü kàrakaü apàdànasa¤¤aü bhavati. 

Apanetvà ito àdadàtãti = apàdànaü. Tampana tividhaü visayabhedena, niddiññhavisayaü
upàttavisayaü anumeyyavisaya¤càti.

Apàdanasa¤¤àvisayassa kirayàvisesassa niddiññhattà niddiññhavisayaü. Yathà:- gàmà apenti
munayo, nagarà niggato ràjà. Ettha ca pàpà cittaü nivàraye, pàpà nivàrentãti àdisu yadipi
kàyasaüyogapubbakamapagamanaü natthi tathàpi cittasaüyogapubbakassa apagamanassa
sambhavato iminàva apàdànasa¤¤à. 

Yattha apagamanakirayaü upàttaü ajjhàhañaü visayaü katvà pavattati, taü upàttavisayaü.
Yathà:valàhakà vijjotate vijju, kusålato pavatãti. Ettha ca valàhakà nikkhamma kusålato
apanetvàti ca pubbakiriyà ajjhàharãyati. 

Anumeyyavisayaü yathà:- madhurà pàñaliputtakehi abhiråpà ettha hi kenaci guõena
ukkaüsãyantãti anumeyyova kiriyà viseso. Idha pana durantikàdisutte vibhattiggahaõena
apàdànasa¤¤à. 


[SL Page 123] [\x 123/]    

Vutta¤ca:- 
"Niddiññhavisayaü ki¤ci upàttavisayaü tathà,
Anumeyyavisaya¤càti apàdànaü tidhà mata"nti. 
Catema calàcalavasena duvidhampi hotã.
Calaü yathà:-dhàvatà hatthimhà patito aïkusadhàrã.
Acalaü yathà:-pabbatà otaranti vanacarà.

Bhayahetumhi-corà bhayaü jàyati, taõhàya jàyati bhayaü, pàpato uttasati, natthi soko kuto
bhayaü. 

Akkhàtari-upajjhàyamhà sikkhaü gaõhàti, àcariyamhà adhãte, àcariyato suõàti. 
Apàdànanti adhikàro. 


Dhàtunàmànamupasaggayogàdisvapi ca. 298-274.

Dhàtavo ca nàmàni = dhàtunàmàni. Tesaü anabhihitalakkhaõànaü* dhàtunàmànaü payoge
upasaggayoge ca àdisaddena nipàtayoge ca taü yuttaü kàrakamapàdànasa¤¤aü hoti. 

Dhàtuppayoge tàva:- parijiyoge yo asayho, pabhuyoge pabhavo, janiyoge jàyamànassa
pakati ca. 

Yathà:-buddhasmà paràjenti a¤¤atitthiyà, himavatà pabhavanti pa¤ca mahànadiyo,
anavatattamhà mahàsarà pabhavanti, aciravatiyà pabhavanti kunnadiyo, kàmato jàyati soko,
yasmà so jàyate gini, urasmà jàto putto, kammato jàtaü iõdriyaü.

Nàmappayoge:- a¤¤atthetaràdãhi yutte. Nà¤¤atra dukkhà sambhoti, nà¤¤aü dukkhà
nirujjhati, tato a¤¤ena kammena, tato itaraü, ubhato sujàto putto iccàdi. 

Upasaggayuttesu apaparãhi vajjanatthehi yoge, mariyàdàbhividhiatthaàyoge, patinà
patinidhipatidànatthena yoge ca. 

Yathà:- apa sàlàya àyanti vàõijà, sàlaü vajjetvàti attho. Tathà-pari pabbatà devo vassati.
Pabbataü vajjetvàti attho. Mariyàdàyaü-à pabbatà khettaü. Abhividhimhi-à brahmalokà
saddo abbhuggacchati, brahmalokamabhivyàpetvàti attho. 

Patinidhimhi-buddhasmà pati sàriputto dhammadesanàya àlapati temàsaü. 
Patidàne-ghatamassa telasmà pati dadàti, kanakamassa hira¤¤asmà pati dadàti. 
 
* Avihitalakkhaõànaü iti katthaci. 


[SL Page 124] [\x 124/]    

Nipàtayuttesu- ritenànàvinàdãhi yoge-rite saddhammàkuto sukhaü, te bhikkhå nànà kulà,
visà saddhammà nattha¤¤o koci nàtho, ariyehi puthagevàyaü jano, yàva brahmalokà saddo
abbhugga¤chi. Apiggahaõena kammàpàdànakàrakamajjhepi pa¤camã.
Kàladdhànehi-pakkhasmà vijjhati migaü luddako, ito pakkhasmà migaü vijjhatãti vuttaü
hoti. Evaü màsasmà bhu¤jati bhojanaü, kosà vijjhati ku¤jaraü.

Vasaddaggahaõena pabhutyàdiatthe tadatthappayoge ca: 

Yatohamhagini ariyàya jàtiyà jàto, yato saràmi attànaü, yato pattosmi vi¤¤Štaü,
yatvàdhikaraõamenaü, yato pabhåti, yato paññhàya, tato paññhàya iccàdi. 


Rakkhaõatthànamicchitaü. 299-275.

Rakkhaõatthànaü dhàtånaü payoge yaü icchitaü taü kàrakamapàdànasa¤¤aü hoti. 

Vakàràdhikàrato anicchita¤ca. Rakkhaõa¤cettha nivàraõaü tàyana¤ca. Kàke rakkhanti
taõóulà, yavà pañisedhenti gàvo. 
Anicchitaü yathà:- pàpà cittaü nivàraye, pàpà nivàrenti, ràjato và corato và aggito và
udakato và nànàbhayato và nànàrogato và nànàupaddavato và àrakkhaü gaõhantu. 

Icchitamiti vattate. 


Yena vàdassanaü. 300-276.

Yena adassanamicchitaü antaradhàyantena taü kàrakaü apàdànasa¤¤aü hoti và. 

Antaradhànevàyaü. Upajjhàyà antaradhàyati sisso, nilãyatãti attho. Màtàpitåhi antarahito. 

Vàti kiü? Jetavane antarahito. 

Yenàti kiü? Yakkho tatthevantaradhàyatha. 


Dårantikaddha kàlanimmàõatvàlopadisàyoga vibhattàrappayogasuddhappamocanahetu
Vivittappamàõapubbayogabaõdhanaguõavacana pa¤hakathanathokàkattusu ca. 301-277.


[SL Page 125] [\x 125/]    

Dåratthe antikatthe addhanimmàõe kàlanimmàõe tvà lope disàyoge vibhatte àratippayoge
suddhappayoge pamocanatthappayoge hetvatthe vivittatthappayoge pamàõatthe pubbayoge
baõdhanatthayoge guõavacane pa¤he kathane thokatthe akattari ca yadavadhibhåtaü
hetukammàdibhåta¤ca taü kàrakaü apàdànasa¤¤aü hoti. 

Casaddena yathàyogaü dutiyà tatiyà chaññhã ca. 

Ettha dårantika¤ca dårantikattha¤càti dårantikanti saråpekasesaü katvà vuttanti daññhabbaü.
Tena dårantikatthappayoge tadatthe ca apàdànasa¤¤à hoti. 

Dåratthappayoge tàva-kãva dåro ito naëakàragàmo, tato bhave dårataraü vadanti, gàmato
nàtidåre, àrakà te moghapurisà imasmà dhammavinayà, àrakà tehi bhagavà. 

Dåratthe-dåratova namassanti, addasa dåratova àgacchantaü. 

Antikaõthappayoge-antikaü gàmà, àsannaü gàmà, samãpaü gàmà, gàmassa samãpanti attho. 
Dutiyà tatiyà ca. Dåraü gàmaü àgato, dårena gàmena àgato, dårato gàmà àgatoti attho.
Dåraü gàmena và. Antikaü gàmaü àgato, antikaü gàmena và. âsannaü gàmaü, àsannaü
gàmena và iccàdi. 

Addhakàlànaü nimmàõaü nàma parimàõaü. Tasmiü gamyamàne-ito madhuràya catusu
yojanesu saïkassaü, ràjagahato pa¤cacattàëãsayojanamatthake sàvatthi. 

Kàlanimmàõe-ito ekanavutikappamatthake vipassã bhagavà loke udapàdi, ito
vassasahassassa accayena buddho loke uppajjissati. 

Tvàppaccayantassa lopo nàma tadatthasambhavepi avijjamànatà. Tasmiü tvàlope
kammàdhikaraõesu-pàsàdà saïkameyyapàsàdamabhiråhitvà saïkameyyàti attho.
Tathà-hatthikkhaõdhà saïkameyyà, abhidhammà pucchanti abhidhammaü sutvà và.
Abhidhammà kathayanti, abhidhammaü pañhitvà và. âsanà vuññhaheyya àsane nisãditvà và. 

Disatthavàcãhi yoge disatthe va -ito sà purimà disà, ito sà dakkhiõà disà, ito sà pacchàmà
disà, ito sà uttarà disà, avãcito upari bhavaggaü, uddhaü pàdatalà adho kesamatthakà iccàdi. 

[SL Page 126] [\x 126/]    

Disatthe puratthimato dakkhiõatoti àdi ettha pana sattamiyatthe toppaccayopi bhavissati.

Vibhattaü nàma sayaü vibhattasseva tada¤¤ato guõena vibhajanaü. Tasmiü vibhatte-yato
paõãtataro và visiññhataro và natthi, attadanto tato varaü, ki¤càpi dànato sãlameva varaü,
tato mayà asukena và bahutaraü sutaü, sãlameva sutà seyyo. 

Chaññhi ca. Channavutãnaü pàsaõóadhammànaü pavaraü yadidaü sugatavinayo. 

âratippayogo nàma viramaõatthasaddappayogo. Tattha-àrati virati pàpà. Pàõàtãpàtà
veramaõã, adinnàdànato pañivirato, appañiviratà musàvàdà.

Suddhappayoge-lobhanãyehi dhammehi suddho asaüsaññho, màtito ca pitito ca suddho
anupakkuññho agarahito. 

Pamocanatthappayoge-parimutto dukkhasmàti vadàmi. Mutto màrabaõdhanà, na te
muccanti maccunà, muttohaü sabbapàsehi. 

Hetvatthe saråpekasesassa gahitattà hetvatthappayoge ca sabbanàmato-kasmà nu tumhe
daharà na mãyatha, kasmà idheva maraõaü bhavissati, kasmà hetunà, yasmà ca kammàni
karonti, yasmàtiha bhikkhave, tasmàtiha bhikkhave evaü sikkhitabbaü, tasmà buddhosmi
bràhmaõa, yasmà kàraõà, tasmà kàraõà, kiükàraõà.
Dutiyà chaññhi ca. Kiü kàraõaü, taü kissa hetu, kissa tumhe kilamatha, kena hetunà, yena
kàraõena yenamidhekacce sattà, tena nimittena tena vuttamiccàdisu hetvatthe càti tatiyà.

Vivittaü nàma vivecanaü-tadatthayoge. Vicito pàpakà dhammà, vivicceva kàmebhi, vivicca 
Pamàõatthe tatiyà ca. âyàmato ca vitthàrato ca yojanaü, gambhãrato ca puthulato ca
yojanaü, caõdabhàgàya parimàõaü, parikkhepato navayojanasataparimàõo majjhimadeso,
dãghasonava vidatthiyo sugatavidatthiyà pamàõikà kàretabbà. 
Ratabbà. 
Ettha ca smàsminnaü iccàdito smà ca, so vàti ca vittate. 


Dãghorehi. 302-106.

Dãgha ora iccetehi smàvacanassa so àdeso hoti vàci so àdeso, dãghaso, dãghato và. 

[SL Page 127] [\x 127/]    

Tatiyà ca. Yojanaü àyàmena yojanaü vitthàrena yojanaü ubbedhena sàsaparàsi.

Pañhamatthavàcakena pubbasaddena yogo pubbayogo. Ettha ca pubbaggahaõaü
adisatthavuttino pubbàdigahaõassupalakkhaõanti daññhabbaü. Tena paràdiyogepi. 

Yathà-pubbeva me bhikkhave sambodhà, ito pubbe nàhosi, tato paraü paccantimà janapadà,
dhàtuliïgehi paràppaccayà, tato aparena samayena, tato uttarimpi iccàdi. 

Baõdhanatthayoge baõdhanahetumhi iõe tatiyà ca. Satasmàbaddho naro ra¤¤à. Satena và
baddho naro.

Phalasàdhanahetubhåtassa guõassa vacanaü guõavacanaü, tasmiü guõavacane. Tatiyà ca.
Issariyà janaü rakkhati ràjà, issariyena cà. Sãlato naü pasaüsanti, sãlena và. Pa¤¤àya
vimuttamano iccàdi. 

Pa¤hakathanesu-kuto sitvaü, kuto bhavaü, pàñaliputtato. Ettha ca kathanaü nàma visajjanaü. 

Thokatthe-asatta*vacane karaõe. Tatiyà ca. Thokà muccati, thokena và muccati.
Appamattakà muccati, appamattakena và. Kicchà muccati, kicchena và.

Akattari akàrake ¤àpakahetumhi - kammassa katattà upacitattà ussannattà vipulattà
uppannaü hoti cakkhuvi¤¤àõaü na tàvidaü nàmaråpaü ahetukaü. Sabbattha sabbadà
sabbesa¤ca ekasadisabhàvàpattito 

Hutvà abhàvato niccà udayavyayapãëanà. 
Dukkhà avasavattittà anattàti tilakkhaõaü. 
Pa¤camãti vattate.


Kàraõatthe ca. 303-298.

Karoti attano phalanti kàraõaü, kàrakahetu tasmiü kàraõatthe ca pa¤camãvibhatti hoti.
Vikappenàyaü, hetvatthe tatiyàya ca vihitattà. 

Ananubodhà appañivedhà catunnaü ariyasaccànaü yathàbhåtaü adassanà evamidaü
dãghamaddhànaü saõdhàvitaü saüsaritaü, avijjàpaccayà saïkhàrà, saïkhàrapaccayà
vi¤¤àõaü, avijjàyatveva asesaviràganirodhà saïkhàranirodho, saïkhàranirodhà
vi¤¤àõanirodho iccàdi. 
 
Asatva.


[SL Page 128] [\x 128/]    

Kasmiü atthe chaññhi?


Sàmismiü chaññhã.

Ko ca sàmi. 


Yassa và pariggaho taü sàmi.

Pari gayhatãti = pariggaho. Yo yassa pariggaho àyatto sambaõdhã tampati so attho
sàmisa¤¤o hoti. 

Vàggahaõena sàmitabbarujàdiyogepi. Ettha ca kirayàbhi sambaõdhàbhàvà na kàrakatà
sambhavati. Sàmibhàvo hi kirayàkàrakabhàvassa phalabhàvena gahito. Tathà hi: ra¤¤o
purisoti vutte yasmà ràjà dadàti puriso ca patigaõhàti tasmà ràjapurisoti vi¤¤àyati. Evaü so
yassa àyatto sevakàdibhàvena và bhaõóabhàvena và
samãpasamåhàvayavavikàrakàriyaavatthàjàtiguõakirayàdivasena và tassa sabbassapi so
sambaõdhadhàrabhåto visesanaññhàniàgamivasena tividhopi attho sàmi nàmàti gahetabbo.

Vutta¤ca:
"Kirayàkàrakasa¤jàto assedambhàvahetuko,
Sambaõdho nàma so attho tattha chaññhã vidhãyate.
Pàratantyaü hi sambaõdho tattha chaññhã bhave tito.
Upàdhiññhànàgamito na visessàdito tito"ti. 

Visesanato tàva: ra¤¤o puriso. Ettha ca ràjà purisaü a¤¤asàmito viseseti nivattetãti
visesanaü. Puriso tena visesãyatãti visesitabbo. Evaü sabbattha visesitabbayoge visesanatova
chaññhã.

Bhaõóena sambaõdhe-pahåtaü me dhanaü sakka, ekassa pañiviüso, bhikkhussa
pattacãvaraü. 

Samãpasambaõdhe-ambavanassa avadåre, nibbàõasseva santike.

Samåhasambaõdhe-suvaõõassa ràsi, bhikkhånaü samåho. 

Avayavasambaõdhe-manussasseva te sãsaü, rukkhassa sàkhà.

Vikàrasambaõdhe-suvaõõassa vikati, bhaññhadha¤¤ànaü sattu. 

Kàriyasambaõdhe-yavassa aïkuro, meghassa saddo, puttàpi tassa bahavo, kammànaü
phalaü vipàko.

Avatthàsambaõdhe-khaõdhànaü pàtubhàvo, khaõdhànaü jarà, khaõdhà naü bhedo.


[SL Page 129] [\x 129/]    

Jàtisambaõdhe-manussassa bhàvo, manussànaü jàti. 

Guõasambaõdhe-suvaõõassa vaõõo, vaõõo na khãyetha tathàgatassa. Buddhassa
guõaghoso, pupphànaü gaõdho, phalànaü raso, cittassa phusanà, sippikànaü sataü natthi,
tilànaü muññhi, tesaü samàyogo, saõdhino vimokkho, tathàgatassa pa¤¤à pàramiü àrabbha
pubbacariyaü và, sukhaü te, dukkhaü te, cetaso parivitakko udapàdi, pa¤¤àya pañubhàvo,
råpassa lahutà, råpassa mudutà, råpassa upacayo.

Kirayàsambaõdhe-pàdassa ukkhepanaü, pàdassa avakkhepanaü và. Hatthassa sammi¤janaü,
pàdànaü pasàraõaü, dhàtånaü gamanaü, dhàtånaü yeva ñhànaü nisajjà sayanaü và,
tathàgatassa nàmagottàdi, tassa kàraõaü, tassa màtàpitaro, tassa purato pàturahosi, tassa
pacchato pacchato, nagarassa dakkhiõato, vassànaü tatiye màse, na tassa upamà, kuverassa
bali iccàdi. 

 hànito yamedantassàdeso. O avassa

âgamito puthassàgamo iccàdi.

Sàmiyoge sakko devànamiõdo, migànaü ràjà. 

Tabbarujàdiyoge-mahàsenàpatãnaü ujjhàpetabbaü vikkaõditabbaü viracitabbaü,
devadattassa rujati, tassa rogo uppajji, rajakassa vatthaü dadàti, musàvàdassa ottappaü
iccàdi.

Kvaci, tatiyàsattamãnanti ca vattate. 


Chaññhã ca. 304-310.

Tatiyàsattamãnamatthe kvaci chaññhivibhatti hoti. 

Yajassa karaõe-pupphassa buddhaü yajati, pupphena và ghatassa aggiü juhoti. 

Suhitatthayoge- pattaü odanassa påretvà, odanenàti attho. Imameva kàyaü påraü
nànappakàrassa asucino paccavekkhati, påraü hira¤¤asuvaõõassa, pårati bàlo pàpassa.

Tulyatthakimalamàdiyoge-pitussa tulyo, pitarà và tulyo. Màtu sadiso, màtarà sadiso và. Kiü
tassa tuññhassa, kiü tena tuññhenàti attho. Alaü tassa tuññhassa. 

Kattari katappaccayoge-sobhanà kaccàyanassa kati, kaccàyanena và. Ra¤¤o sammato, ra¤¤à
và. Evaü ra¤¤o


[SL Page 130] [\x 130/]    

Påjito, ra¤¤o sakkato, ra¤¤o apacito, ra¤¤o mànito, amataü tesaü bhikkhave aparibhuttaü
yesaü kàyagatàsati aparibhuttà iccàdi. 

Sattamiyatthe kusalàdiyoge-kusalà naccagãtassa sikkhità caturitthiyo, kusalo tvaü rathassa
aïgapaccaïgànaü, kusalo maggassa, kusalo amaggassa, santi hi bhante uëàrà yakkhà
bhagavato pasannà. Divasassa tikkhattu divase tikkhattuü và. Màsassa dvikkhattuü iccàdi.

Kvaci, chaññhãti ca vattate. 

Dutiyàpa¤camãna¤ca. 305-311.

Dutiyàpa¤camãnamatthe ca kvaci chaññhãvibhatti hoti. 

Dutiyatthe kammaõi kitakayoge-tassa bhavanti cattàro, sahasà kammassa kattàro, amatassa
dàtà, bhinnànaü saõdhàtà sahitànaü anuppadàtà, bodhetà pajàya, kammassa kàrako natthi
vipàkassa ca vedako, avisaüvàdako lokassa, pàpànaü akaraõaü sukhaü, catunnaü
mahàbhåtànaü upàdàya pasàdo, acchariyo arajakena vatthànaü ràgo, acchariyo agopàlakena
gàvãnaü doho. 

Tathà saricchàdãnaü kammaõi-màtu sarati, màtaraü sarati. Na tesaü koci sarati sattànaü
kammapaccayà, puttassa icchati, puttamicchati. 

Karotissa patiyatane ca- patiyatanaü = abhisaïkhàro. Udakassa patikurute. Udakaü
patikurute. Kaõóassa patikurute, kaõóaü patikurute. 

Pa¤camiyatthe-parihànibhayatthayoge-assavaõatà dhammassa parihàyanti, kinnukho ahaü
tassa sukhassa bhàyàmi, sabbe tasanti daõóassa sabbe bhàyanti maccuno, bhãto catunnaü
àsivisànaü iccàdi. 

Kvavãti kiü? Gambhãra¤ca kathaü kattà, kàlena dhammiü kathaü bhàsità hoti, paresaü
pu¤¤àni anumodità, bujjhità saccàni, kañaü kàrako, pasavo ghàtuko.

Tathà na niññhàdisu ca-sukhakàmã vihàraü gato, rathaü katavanto, rathaü katàvã, kañaü
katvà, kañaü karonto, kañaü karàno, kañaü kurumàno iccàdi. 

[SL Page 131] [\x 131/]    

Kasmiü atthe sattamã?


Okàse sattamã.

Ko ca okàso?


Yodhàro tamokàsaü. 

âdhàrãyati asminti = àdhàro, adhikaraõaü. Kattukammasamavetànaü
nisajjapacanàdikirayànaü patiññhànaññhena yo àdhàro taü kàrakaü okàsasa¤¤aü hoti. 

Kañe nisãdati devadatto. Thàliyaü odanaü pacati. Ettha hi devadattataõóulànaü
kattukammànaü dhàraõato taü samavetaü àsanapacanasaïkhàtaü kiriyaü dhàrenti nàma. 

So panàyamokàso catubbidho vyàpiko opasilesiko sàmãpiko vesayikoti. 

Tattha vyàpiko nàma yattha sakalopi àdhàrabhåto attho àdheyyena patthaño hoti, yasmi¤ca
àdheyyabhåtaü ki¤ci vyàpitvà tiññhati. 

Taü yathà: 

Tilesu telaü atthi, khãresu jalaü, dadhimhi sappãti. 
Opasilesiko nàma paccekasiddhànaü bhàvànaü yattha upasilesena upagamo hoti, yasmi¤ca
àdheyyo upasilissati alalãyitvà tiññhati. 

Taü yathà:

âsane nisinno saïgho, thàliyaü odanaü pacati, ghañesu udakamatthi, dåre ñhito, samãpe
ñhitoti. 

Sàmãpiko nàma yattha samãpe samãpivohàraü katvà tadàyattavuttitàdãpanatthaü
àdhàrabhàvo vikappãyati. 

Yathà:- gaïgàyaü ghoso vasati, gaïgàya samãpe vajo vasatãti attho. Bhagavà sàvatthiyaü
viharati jetavane, sàvatthiyà samãpeti attho. 

Vesayiko nàma yattha a¤¤atthàbhàvavasena desantaràvacchedavasena và àdhàraparikappo.

Taü yathà:

âkàse sakuõà caranti, bhåmisu manussà, jalesu macchà, pàdesu patito, pàpasmiü ramatã
mano, pasanno buddhasàsane, pa¤¤àya sàdhu, vinaye nipuõo, màtari sàdhu, pitari nipuõo
iccàdi. 


[SL Page 132] [\x 132/]    

Sabbopi vàyamàdhàro padhànavasena parikappitavasena và kirayàya patiññhà bhavatãti
okàsotveva vuttoti veditabbo. 

Vuttampi cetaü:

"Kiriyà kattukammànaü yattha hoti patiññhità,
Okàsoti pavutto so catuddhà vyàpikàdito.
Vyàpiko tilakhãràdi kaño opasilesiko,
Sàmãpikoti gaïgàdi àkàso visayo mato"ti. 

Chaññhi, sattamãti ca adhikàro. 


Sàmissaràdhipatidàyàdasakkhipatibhåpasuta kusalehi ca. 306-305. 

Sàmi issara adhipati dàyàda sakkhi patibhå pasuta kusala iccetehi yoge chaññhãvibhatti hoti
sattamã ca. 

Ubhayatthaü vacanaü. Gavaü sàmã, gosu sàmã. Gavaü issaro, gosu issaro. Gavaü adhipati,
gosu adhipati. Gavaü dàyàdo, gosu dàyàdo. Gavaü sakkhi, gosu sakkhi. Gavaü patibhå,
gosu patibhå. Gavaü pasuto, gosu pasuto. Gavaü kusalo, gosu kusalo.


Niddhàraõe ca. 307-306.

Nãharitvà dhàraõaü = niddhàraõaü, jàtiguõakirayànàmehi samudàyato ekadesassa
puthakkaraõaü. Tasmiü niddhàraõatthe gamyamàne tato samudàyavàciliïgamhà
chaññhãvibhatti hoti sattamã ca. 

Manussànaü khattiyo såratamo, manussesu khattiyo såratamo. Kaõhà gàvãnaü
sampannakhãratamà, kaõhà gàvãsu sampannakhãratamà. Addhikànaü dhàvanto sãghatamo,
addhikesu dhàvanto sãghatamo. âyasmà ànaõdo arahataü a¤¤ataro ahosi, arahantesu và
iccàdi. 


Anàdare ca. 308-207.

Anàdare ca gamyamàne bhàvavatà liïgamhà chaññhivibhatti hoti sattamã ca. 

Akàmakànaü màtàpitunnaü rudantànaü pabbaji, màtàpitusu rudantesu pabbaji. 

âkoñayanto so neti siviràjassa pekkhato, 

Maccu gacchati àdàya pekkhamàne mahàjane.
 
* Sàmipiko tu-ekaccesu. 


[SL Page 133] [\x 133/]    

Kammakaraõanimittatthesu sattamã. 309-312.

Kamma karaõa nimitta iccetesvatthesu liïgambhà sattamã vibhatti hoti. 

Kammatthe-bhikkhåsu abhivàdenti muddhani cumbitvà, purisassa bàhàsu gahetvà. 

Karaõatthe-naggà hatthesu piõóàya caranti, samaõà pattesu piõóàya caranti, pathesu
gacchanti, sopi maü anusàseyya sampañicchàmi matthake. 

Nimittatthe-dãpi cammesu ha¤¤ate, ku¤jaro dantesu ha¤¤ate, aõumattesu vajjesu
bhayadassàvã, sampajànamusàvàde pàcittiyaü. Musàvàdanimittaü musàvàdappaccayàti
attho. 

Sattamãti adhikàro.


Sampadàne ca. 310-313.

Sampadànatthe ca liïgamhà sattamãvibhatti hoti. 

Saïghe dinnaü mahapphalaü saïghe gotami dehi, saïghe te dinne aha¤ceva påjito
bhavissàmi.

Yà palàlamayaü màlaü nàrã datvàna cetiye,

Alattha ka¤canamayaü màlaü bojjhaïgika¤ca sà. 


Pa¤camyatthe ca. 311-314.

Pa¤camyatthe liïgamhà sattamãvibhatti hoti. 

Kadalãsu gaje rakkhanti. 

Kàlabhàvesu ca. 312-315.
Kàlo nàma nimesa khaõa lava muhutta pubbaõhàdiko. Bhàvo nàma kiriyà sà cettha
kiriyantaråpalakkhaõàva adhippetaü. Tasmiü kàlatthe ca bhàvalakkhaõe bhàvatthe ca
liïgamhà sattamãvibhatti hoti. 

Kàle-pubbaõhasamaye gato, sàyaõhasamaye àgato, akàle vassati tassa kàle tassa na vassati,
phussamàsamhà tãsu màsesu vesàkhamàso, ito satasahassamhi kappe uppajji cakkhumà. 

Bhàvena bhàvalakkhaõe- bhikkhusaïghesu bhojiyamànesu gato, bhuttesu àgato, gosu
duyhamànàsu gato, duddhàsu 


[SL Page 134] [\x 134/]    

âgato, jàyamàno kho sàriputta bodhisatte ayaü dasasahassã lokadhàtu saïkampi
sampakampi sampavedhi.

Pàsàõà sakkharà ceva kañhalà khàõukaõñakà, 

Sabbe maggà vivajjenti gacchante lokanàyake. Imasmiü sati idaü hoti iccàdi. 


Upàdhyadhikissaravacane. 313-316.

Dvipadamidaü. Adhikatthe issaratthe ca vattamànehi upa adhi iccetehi yoge
adhikissaravacane gamyamàne liïgamhà sattamãvibhatti hoti. 

Adhikavacane-upa khàriyaü doõo, khàriyà doõo adhikoti attho. Tathà upa nikkhe
kahàpaõaü, adhi devesu buddho, sammutiupapattivisuddhidevasaïkhàtehi tividhehipi
devehi sabba¤¤ø buddhova adhikoti attho. 

Issaravacane - adhi brahmadatte pa¤càlà, brahmadattissarà pa¤càlàti attho. 


Maõóitussukkesu tatiyà ca. 314-316

Maõóita ussukka iccetesvatthesu gamyamànesu liïgamhà tatiyàvibhatti hoti sattamã ca. 

Maõóitasaddo panettha pasannatthavàcako, ussukkasaddo saãhattho.

¥àõena pasanno, ¤àõasmiü pasanno. ¥àõena ussukko, ¤àõasmiü ussukko sappuriso.

Kàrakaü chabbidhaü sa¤¤àvasà chabbãsatãvidhaü,
Pabhedà sattadhà kammaü kattà pa¤cavidho bhave. 

Karaõaü duvidhaü hoti sampadànaü tidhà mataü, 
Apàdànaü pa¤cavidhaü àdhàro tu catubbidho. 

Vibhattiyo pana paccattavacanàdivasena aññhavidhà bhavanti 

Yathàha:
"Paccattamupayoga¤ca karaõaü sampadàniyaü,
Nissakkasàmivacanaü bhummamàlapanaññhama"nti. 

Iti råpasiññhiyaü
Kàrakakaõóo tatiyo. 
 


[SL Page 135] [\x 135/]    

Atha nàmànameva¤¤ama¤¤asambaõdhãnaü samàsoti nàmanissitattà saya¤ca nàmikattà
nàmànantaraü samàso vuccate. 

So ca sa¤¤àvasena chabbidho. Abyayãbhàvo, kammadhàrayo, digu, tappuriso,
bahubbãhi,dvaõdo càti. 

Tatra pañhamaü abyayãbhàvasamàso vuccate. 
So ca niccasamàsoti assapadaviggaho. 

Upanagaraü itãdha:-upasaddato pañhamekavacanaü si. Tassa upasaggaparattà
sabbàsamàvusopasagganipàtàdãhi càti lopo. Nagarasaddato chaññhekavacanaü nagarassa
samãpanti a¤¤apadena viggahe-

Nàmànaü samàso yuttatthoti samàsavidhàne sabbattha vattate. 


Upasagganipàtapubbako abyayãbhàvo. 315-321. 

Upasaggapubbako nipàtapubbako ca nàmiko yuttatthe teheva attapubbagehi
upasagganipàtehi saha niccaü samàsãyate so samàso abyayãbhàvasa¤¤o ca hoti. 

Idha abyayãbhàvàdisa¤¤àvidhàyakasuttàneva và sa¤¤àvidhànamukhena
samàsavidhàyakànãti daññhabbà. 
Tattha abyayamiti upasagganipàtànaü sa¤¤à liïgavacanabhedepi vyayarahitattà. Abyàyànaü
atthaü vibhàvayatãti = abyayãbhàvo. Abyayatthapubbaïgamattà. Anabyayaü abyayaü
bhavatãti và = abyayãbhàvo. Pubbapadatthappadhàno hi abyayãbhàvo. Ettha ca
upasagganipàtapubbakoti vuttattà upasagganipàtànameva pubba nipàto. 


Nàmànaü samàso yuttattho. 316-318.

Tesaü nàmànaü payujjamànapadatthànaü yo yuttattho so samàsasa¤¤o hoti. Tada¤¤aü
vàkyamiti råëhaü. Nàmàni syàdivibhattyantàni samassateti = samàso, saïkhipãyatãti attho. 

Vuttaü hi:- 

"Samàso padasaïkhepo padappaccayasaühitaü,

Taddhitaü nàma hotevaü vi¤¤eyyaü tesamantara"nti. 


[SL Page 136] [\x 136/]    

Duvidha¤cassa samasanaü saddasamasanamatthasamasana¤ca. Tadubhayampi luttasamàse
paripuõõameva labbhati. Aluttasamàse pana attha samasanameva vibhattilopàbhàvato
tatthàpi và ekakapadattupagamanato duvidhampi labbhateva. Dve hi samàsassa payojanàni
ekapadattamekavibhattitta¤ca. Dve hi samàsassa payojanàni ekapadattamekavibhattitta¤ca.
Yutto saïgato sambaõdho và attho yassa soyaü yuttattho. Etena saïgatatthena yuttattha
vacanena bhinnatthànaü ekatthabhàvo samàsassa lakkhaõanti vuttaü hoti. 

Ettha ca nàmànanti vacanena devadatto pavatãti àdisu àkhyàtena samàso na hotãti dasseti.
Sambaõdhatthena yuttatthaggahaõena pana bhaño ra¤¤o putto devadattassàti àdisu
a¤¤ama¤¤ànapekkhesu devadattassa taõhà dantàti àdisu ca a¤¤ama¤¤asàpekkhesu
ayuttatthatàya samàso na hotãti dãpeti. 

Atthavasà vibhattivipariõàmoti vipariõàmena yuttatthànanti vattate. 


Tesaü vibhattiyo lopà ca. 317-319.

Idha padantarena và taddhitappaccayehi và àyàdippaccayehi và ekatthibhåtà yuttatthà
nàma. Tena tesaü yuttatthànaü samàsànaü taddhitàyàdippaccayàna¤ca vibhattiyo lopanãyà
hontãti attho. Samàsaggahaõàdhikàre pana sati tesaü gahaõena và
taddhitàyàdippaccayantavibhattilopo. 

Caggahaõaü pabhaïkaràdisu lopanivattanatthaü. Vipariõàmena luttàsu vibhattãsåti vattate,
yuttatthaggahaõa¤ca. 


Pakati cassa sarantassa. 318-230.

Luttàsu vibhattãsu sarantassa assa yuttatthabhåtassa tividhassapi liïgassa pakatibhàvo hoti. 

Casaddena kiü samudaya idappaccayatàdisu niggahãtantassàpi. Nimittàbhàve
nemittikàbhàvassa idha anicchitattà ayamati deso. 

Sakatthavirahenidha samàsassa liïgasabhàvàbhàvà vibhattuppattiyamasampattàyaü
nàmavyapadesàtidesamàha:


Taddhitasamàsakitakà nàmaüvà tavetånàdisu ca. 319-603.

Taddhitantà kitakantà samàsà ca nàmamiva daññhabbà tavetånatvànatvàdippaccayante
vajjetvà. 


[SL Page 137] [\x 137/]    

Caggahaõaü kiccappaccayaitthippaccayantàdissapi nàmavyapadesatthaü. Idha
samàsaggahaõaü atthavataü samudàyànaü nàmavyapadeso samàsassevàti niyamatthanti
apare. 

Abyayãbhàvoti vattate. 


So napuüsakaliïgo. 320-322.

So abyayãbhàvasamàso napuüsakaliïgova daññhabboti napuüsakaliïgattaü.

Ettha hi satipi liïgassàtidese adhipa¤¤anti àdisu adhi¤àõanti àdiråpappasaïgo na hoti
saddantarattà. Tipa¤¤anti àdisu viya daññhabbaü. Na càyaü atideso. Sutte atidesa liïgassa
ivasaddassàdassanato. Pure viya syàduppatti. 

Kvavãti vattate. 


Aü vibhattãnamakàrantabyayãbhàvà. 321-343.

Tasmà akàrantà abyayãbhàvà paràsaü vibhattãnaü kvacã aü hoti. 

Sesaü ¤eyyaü. 

Taü upanagaraü, nagarassa samãpaü tiññhatãtyattho. Tàni upanagaraü. âlapanepevaü. Taü
upanagaraü passa. Tàni upanagaraü. 

Na pa¤camyàyamambhàvo kvacãti adhikàrato, 
Tatiyàsattamãchaññhãnantu hoti vikappato. 

Upanagaraü kataü upanagarena và, tebhi upanagaraü, upanagaraü debhi, tesaü upanagaraü,
upanagarà ànaya upanagaramhà upanagarasmà, upanagarehi, upanagaraü santakaü
upanagarassa và, tesaü upanagaraü, upanagaraü nidhehi upanagare upanagaramhi
upanagarasmiü, upanagaraü, upanagaresu và. Evaü-upakumbhaü. 

Abhàve:-darathànaü abhàvo = niddarathaü, nimmasakaü.
Pacchàatthe:-rathassa pacchà = anurathaü, anuvàtaü.
Yoggatàyaü-yathàssaråpaü = anuråpaü, råpayogganti attho. 
Vãcchàyaü:-attànamattànaü pati paccattaü, addhamàsaü addhamàsaü anu =
aõvaddhamàsaü. 

ânupubbiyaü:-jeññhànaü anupubbo = anujeññhaü. 
 
[SL Page 138] [\x 138/]    

Pañilome:- sotassa pañilomaü = pañisotaü, pañipathaü, pañivàtaü, attànaü adhikicca pavattaü
= ajjhattaü. 

Mariyàdàbhividhisu:-à pàõakoñiyà = àpàõakoñikaü. 

Kvaci samàsantagatànamakàrantoti kappaccayo. â kumàrehi yaso = àkumàraü yaso,
kaccàyanassa. 

Samiddhiyaü-bhikkhàya samiddhãti atthe samàse napuüsakaliïgatte va kate: 

Samàsassa antoti ca vattamàne-


Saro rasso napuüsake. 232-234.

Napuüsake vattamànassa samàsassa anto saro rasso hoti. Ettha ca abyayãbhàvaggahaõaü
nànuvattetabbaü, tena dvigudvaõdabahubbãhãsupi napuüsake vattamànasamàsantasarassa
rassantaü siddhaü hoti. 
Aüvibhattãnamiccàdinà amàdeso subhikkhaü. 

Gaïgàya samãpe vattatãti = upagaïgaü, maõikàya samãpaü = upamaõikaü itthãsu
adhikiccàti atthe samàsanapuüsakattarassattàdisu katesu: 

Abyayãbhàvà vibhattãnanti ca vattate.


A¤¤asmà lopo ca. 323-345.

Akàrantato a¤¤asmà abyayãbhàvasamàsà paràsaü vibhattãnaü lopo hoti. 

Adhitthi. Itthãsu adhikicca kathà pavattatãti attho. Adhitthiyassa, adhitthi kataü iccàdi.
Evaü-adhikumàri. Vadhuyà samãpaü-upavadhu. Gunnaü samãpaü = upagu okàrassa
rassattamukàro. Evaü upasagga pubbako.

Nipàtapubbako yathà:-buóóhànaü pañipàñi ye buóóhàti và yathàbuóóhaü. 

Padatthànatikkame:- yathàkkamaü, yathàsatti. Yathàbalaü karoti, balamanatikkamitvà
karotãti attho. Jãvassa yattako paricchedo = yàvajãvaü. Yàvatàyukaü kappaccayo. Yattakena
attho-yàvadatthaü. Pabbatassa parabhàgo = tiropabbataü. Tiropàkàraü, tirokuóóaü.
Pàsàdassa anto = anto


[SL Page 139] [\x 139/]    

Pàsàdaü. Antonagaraü, antovassaü nagarato bahi = bahinagaraü. Pàsàdassa upari =
uparipàsàdaü. Uparima¤caü. Ma¤cassa heññhà = heññhàma¤caü. Heññhàpàsàdaü. Bhattassa
pure = purebhattaü evaü pacchàbhattaü. 

Sàkallatthe:- saha makkhikàya samakkhikaü bhu¤jati. Na ki¤ci parivajjetãti attho. Tesu
vuddhiti àdinà sahasaddassa so. 

Gaïgàya oraü-oragaïgamiccàdi. 

Abyayãbhàvasamàso niññhito. 
 

Atha kammadhàrayasamàso vuccate. 

So ca navavidho. Visesanapubbapado, visesanuttarapado, visesanobhayapado,
upamànuttarapado, sambhàvanàpubbapado, avadhàraõapubbapado, nanipàtapubbapado,
kupubbapado, pàdipubbapado càti. 

Tattha visesanapubbapado tàva. 

Mahanta purisa itãdha:- 

Ubhayattha pañhamekavacanaü si. Tulyàdhikaraõabhàvappasiddhatthaü
casaddatasaddappayogo. Mahanto ca so puriso càti viggahe:

Ito paraü vibhàsà rukkhatiõa iccàdito vibhàsàti samàsavidhàne sabbattha vattate. 

Dvipade tulyàdhikaraõe kammadhàrayo. 324-326.

Dve padàni nàmikàni tulyàdhikaraõàni a¤¤ama¤¤ena saha vibhàsà samasyante tasmiü
dvipade tulyàdhikaraõe sati so samàso kammadhàrayasa¤¤o ca hoti. 

Dve padàni = dvipadaü. Tulyaü samànaü adhikaraõaü attho yassa padadvayassa taü =
tulyàdhikaraõaü tasmiü dvipade tulyàdhikaraõe bhinnappavattinimittànaü dvinnaü
padànaü visesanavisesitabbabhàvena ekasmiü atthe pavatti tulyàdhikaraõatà. Kammamiva
dvayaü dhàrayatãti = kammadhàrayo. Yathà kammaü kiriyaü payojana¤ca dvayaü dhàrayati
kamme sati kiriyàya payojanassa ca sambhavato, tathà ayaü samàso ekassa atthassa dve
nàmàni dhàrayati asmiü samàse sati ekatthajotakassa nàmadvayassa sambhavato. Pure viya
samàsa¤¤à vibhattilopapakatibhàvà. Samàseneva tulyàdhikaraõabhàvassa vuttattà
vuttaññhànamappayogoti casaddatasaddànamappayogo. 

[SL Page 140] [\x 140/]    

Mahataü mahà tulyàdhikaraõe pade. 325-332. 

Mahantasaddassa mahà hoti tulyàdhikaraõe uttarapade pare. Mahatanti
bahuvacanaggahaõena kvaci mahaàdeso ca. Ettha ca visesanassa pubbanipàto
visesanabhåtassa pubbapadassa mahàdesavidhànatova vi¤¤àyati. 

Kammadhàrayo digåti ca vattate. 


Ubhe tappurisà. 326-328.

Ubhe kammadhàrayadigusamàsà tappurisasa¤¤à honti. 

Tassa puriso = tappuriso. Tappurisasadisattà ayaü samàsopi aõvatthasa¤¤àya tappurisoti
vutto. Yathà hi tappurisasaddo guõamativatto tathà ayaü samàsopi. 

Uttarapadatthappadhàno hi tappuriso. Tato nàmavyapadese syàduppatti ayaü pana
tappuriso abhidheyyavacano paraliïgo ca.

Mahàpuriso mahàpurisà iccàdi. Purisasaddasamaü.

Evaü mahàvãro, mahàmuni. Mahanta¤ca taü bala¤càti = mahàbalaü. Mahabbhayaü, maha
àdeso. 

Santo ca so puriso càti = sappuriso, santasaddassa so bhe bo canteti ettha casaddena
santasaddassa samàse abhakàrepi sàdeso. Tathà-pubbapuriso, aparapuriso, pañhamapuriso,
majjhimapuriso, uttamapuriso, dantapuriso, paramapuriso, vãrapuriso, setahatthi,
kaõhasappo, nãluppalaü, rattuppalaü, lohitacaõdanaü.

Kvaci vihàsàdhikàrato na bhavati. Yathà: puõõo mantàõi putto, citto gahapati, sakko
devaràjàti. 

Pumà ca so kokilo càti atthe samàse kate:

Lopanti vattate. 


Pumassa liïgàdisu samàsesu. 327-222.

Puma iccetassa anto akàro lopamàpajjate liïgàdisu parapadesu samàsesu. 
[SL Page 141] [\x 141/]    

Ammo niggahãtaü jhalapehãti makàrassa niggahãtaü. Puükokilo. Evaü punnàgo. Khattiyà ca
sà ka¤¤à càti viggayha samàse kate:

Tulyàdhikaraõe pade itthiyambhàsitapumitthi pumàva ceti ca vattate. 


Kammadhàrayasa¤¤e ca. 328-334.

Kammadhàrayasa¤¤e ca samàse itthiyaü vattamàne tulyàdhikaraõe uttarapade pare
pubbabhåto itthivàcako saddo pubbeva bhàsitapumà ce so pumà iva daññhabboti pubbapade
itthippaccayassa nivutti hoti. 

Khattiyaka¤¤à khattiyaka¤¤àyo iccàdi. 

Evaü-rattalatà, dutiyabhikkhà. Bràhmaõã ca sà dàrikà càti = bràhmaõadàrikà.
Nàgamàõavikà. Pubbapadassevàyaü pumhàvàti deso. Tena khattiyakumàrã, kumàrasamaõã,
taruõabràhmaõãti àdisu uttarapade itthippaccayassa na nivutti hoti.

Itthiyamicceva kiü? Kumàrãratanaü, samaõãpadumaü.

Bhàsitapumàti kiü? Gaïgànadi, taõhànadi, pañhavãdhàtu, naõdàpokkharaõã, naõdàdevãti
àdisu pana sa¤¤àsaddattà na hoti. 

Tathà puratthimo ca so kàyo càti = puratthimakàyo. Ettha ca kàyekadese kàyasaddo.
Evaü-pacchimakàyo, uparimakàyo, heññhimakàyo, sabbakàyo, puràõavihàro, navàvàso,
kataranikàyo, katamanikàyo, hetuppaccayo. 

Abahulaü bahulaü katatti = bahulãkataü, jãvitappadhànaü navakaü = jãvitanavakamiccàdi. 

Visesanuttarapade jinavacanànuparodhato theràcariya-paõóitàdivisesanaü para¤ca bhavati.
Yathà:

Sàriputto ca so thero càti = sàriputtatthero. Evaü-mahàmoggallànatthero, mahàkassapattherà,
buddhghosàcaiariyo, dhammapàlàcariyo, àcariyaguttiloti và mahosadho ca so paõóito càti
= mahosadhapaõóito. Evaü-vidhura paõóito, vatthuviseso. 

Visesanobhayapado yathà:-sãta¤ca taü uõha¤càti = sãtuõhaü. Siniddho ca so uõho càti =
siniddhuõho, màso. 

[SL Page 142] [\x 142/]    

Kha¤jo ca so khujjo càti kha¤jakhujjo. Evaü aõdhabadhiro. Katàkataü, chiddàvajiddaü,
uccàvacaü, chinnabhinnaü, sittasammaññhaü, gatapaccàgataü. 
Upamànuttarapade abhidhànànuparodhato upamànabhåtaü visesanaü parambhavati.
Yathà:sãho viya = sãho, muni ca so sãho càti = munisãho. Evaü-munivasabho,
munipuïgavo, buddhanàgo, buddhàdicco. Raüsi viya = raüsi, saïammo ca so raüsi càti =
saïammaraüsi. Evaü vinayasàgaro. Puõóarãkamiva = puõóarãko, samaõo ca so
puõóarãkocàti = samaõapuõóarãko. Samaõapadumo. Caõdo viya = caõdo, mukha¤ca taü
caõdo càti = mukhacaõdo. Evaü mukhapadumaü iccàdi. 

Sambhàvanàpubbapade yathà: dhammoti buddhi = dhammabuddhi. Evaü dhammasa¤¤à.
Dhammasaïkhàto, dhammasammato, pàõasa¤¤ità, asubhasa¤¤à, aniccasa¤¤à, anattasa¤¤à,
dhàtusa¤¤à, dhãtusa¤¤à, attasa¤¤à, attadiññhi iccàdi.

Avadhàraõapubbapado yathà:- guõo eva dhanaü = guõadhanaü. Evaü saddhàdhanaü,
sãladhanaü, pa¤¤àratanaü. Cakkhu eva iõdriyaü = cakkhuõdriyaü. Evaü-cakkhàyatanaü,
cakkhudhàtu, cakkhudvàraü, råpàrammaõamiccàdi. 

Nanipàtapubbapado yathà:-na bràhmaõoti atthe kammadhàrayamàse vibhattilopàdimhi ca
kate-

Ubhe tappurisàti tappurisasa¤¤à.


Attannassa tappurise. 329-335.

Nassa nipàtapadassa tappurise uttarapade sabbasseva attaü hoti. 

Tappurisekadesattà tappuriso. Abràhmaõo.

Na nisedho sato yutto desàdiniyamaü vinà,
Asato càphalo tasmà kathamabràhmaõoti ce.

Nisedhatthànuvàdena pañisedhavidhi kvaci, 
Parassa micchà¤àõattakhyàpanàyopapajjate. 

Duvidho cassattho pasajjapañisedhapariyudàsavasena.

Tattha yo asuriyaüpassà ràjadàràti àdisu viya uttarapadatthassa sabbathà abhàvaü dãpeti so
pasajjappañisedhavàcã nàma. 


[SL Page 143] [\x 143/]    

Yo pana abràhmaõamànayàti àdisu viya uttarapadatthaü pariyudàsitvà taüsadise vatthumhi
kàriyaü pañipàdayati so pariyudàsavàcã nàma. 

Vutta¤ca:

"Pasajjappañisedhassa lakkhaõaü vatthunatthità, 
Vatthuto¤¤atra yà vutti pariyudàsassa lakkhaõa"nti. 

Natvevaü santepi abràhmaõoti àdisu kathamuttarapadatthappadhànatà siyàti ce? Vuccate. 

Bràhmaõàdisaddànaü bràhmaõàdiatthasseva taüsadisàdiatthassàpi vàcakattà.
Bràhmaõàdisaddà hi kevalà bràhmaõàdiatthasseva pàkañà. Bhusaddo viya sattàyaü. Yadà
te pana¤¤ena sadisàdivàcakena na iti nipàtena yujjanti tadà
taüsadisatada¤¤atabbiruddhatadabhàvesupi vattanti. Bhusaddo viya aõvabhiyàdiyoge
anubhavanàbhibhavanàdisu. Tasmà uttarapadattha jotakoyevettha na iti nipàtoti na doso.
Tena abràhmaõoti bràhmaõasadisoti vuttaü hoti. Evaü amanusso, assamaõo. 

A¤¤atthe:- na vyàkatà = avyàkatà, sammà, asaïkiliññhà, apariyàpannà. 

Viruddhatthe:- na kusalà = akusalà, kusalapañipakkhàti attho evaü alobho, amitto.

Pasajjappañisedhe:- na katvà = akatvà, akàtåna pu¤¤aü, akaronto. 

Nassa tappuriseti ca vattate. 


Sare an. 330-336.

Na iccetassa padassa tappurise uttarapade an hoti sare pare. 

Na asso = anasso, anassavà. Na ariyo = anariyo.

Evaü-anissaro, aniññho, anàsavo. Na àdàya = anàdàya, anoloketvà iccàdi. 
Kupubbapado yathà:- kucchitamannanti niccasamàsattà assapadena viggahe
kammadhàrayasamàse kate: 

[SL Page 144] [\x 144/]    

Tappurise sareti ca vattate. 

Kadaü kussa. 331-337.

Ku iccetassa nipàtassa tappurise uttarapade kadaü hoti sare pare. 

Saralope, kadannaü. Evaü-kadasanaü.

Sareti kiü? - Kudàrà, kuputtà, kudàsà, kudiññhi. 

Kussàti vattate. 


Kàppatthesu ca. 332-338.

Ku iccetassa appatthe vattamànassa kà hoti tappurise uttarapade pare.

Bahuvacanuccàraõato kucchitatthe ca kvaci purise. 

Appakaü lavaõaü = kàlavaõaü. Evaü-kàpupphaü. Kucchito puriso = kàpuriso, kupuriso và. 

Pàdipubbapado ca niccasamàsova padhànaü vacanaü = pàvacanaü. Bhusaü vaddhaü =
pavaddhaü, sarãraü. Samaü sammà và àdhànaü = samàdhànaü. Vividhà mati = vimati.
Vividho kappo = vikappo. Visiññho và kappo = vikappo. Adhiko devo atidevo.
Evaü-adhidevo, adhisãlaü suõdaro gaõdho = sugaõdho. Kucchito gaõdho = duggaõdho.
Sobhanaü kataü = sukataü. Asobhanaü kataü = dukkataü iccàdi.

Ye idha avihitalakkhaõà nàmanipàtopasaggà tesaü nàmànaü samàsoti yogavibhàgena
samàso daññhabbo. Yathà apunageyyà gàthà, acaõdamullokakàni mukhàni, assaddhabhojã,
alavaõabhojiti àdisu ayuttatthattà nà¤¤ena samàso. 

Tathà: diññho pubbanti = diññhapubbo, tathàgataü. Evaü-sutapubbo dhammaü. Gatapubbo
saggaü. 

Kammaõi:

Diññhà pubbanti = diññhapubbà devà. Tena evaü-sutapubbà. Gatapubbà, disà. Pahàro,
paràbhavo, vihàro, àhàro, upahàro iccàdi. 

Kammadhàrayasamàso.
 


[SL Page 145] [\x 145/]    

Atha digusamàso vuccate. 

Tayo lokà samàhañà cittena sampiõóità, tiõõaü lokànaü samàhàroti và atthe:

Nàmànaü samàso yuttatthoti vattamàne - dvipadeti àdinà kammadhàrayasamàso. Tato
samàsasa¤¤àyaü vibhatti lope pakatibhàve ca kate:

Kammadhàrayoti vattate. 


Saïkhyàpubbo digu. 333-327.

Saïkhyàpubbo kammadhàrayo samàso digusa¤¤o hoti. 

Dve gàvo = digu, digusadisattà ayaü samàso digåti vutto. Athavà
saïkhyàpubbattanapuüsakekattasaïkhàtehi dvãhi lakkhaõehi gato avagatoti = digåti vuccati.
Dvãhi và lakkhaõehi gacchati pavattatãtipi = digu.

Ettha ca saïkhyàpubboti vuttattà saïkhyàsaddasseva pubbanipàto. Ubhe tappurisàti
tappurisasa¤¤à.

Napuüsakaliïgoti vattate. 


Digussekattaü. 334-323.

Digussa samàsassa ekattaü hoti napuüsakaliïgatta¤ca.

Samàhàradigussevedaü gahaõaü. Tattha sabbatthekavacanameva hoti a¤¤atra pana
bahuvacanampi. Nàmavyapadesasyàduppattiamàdesàdi

Tilokaü, he tiloka, tilokaü, tilokena, tilokassa tilokàya và, tilokà tilokamhà tilokasmà,
tilokassa, tiloke tilokamhi tilokasmiü. 

Evaü-tayo daõóà = tidaõóaü, tãõi malàni samàhañàni tiõõaü malànaü samàhàroti và
timalaü, tilakkhaõaü, catusaccaü, catasso disà = catuddisaü. Saro rasso napuüsaketi
rassattaü. 

Pa¤casikkhàpadaü, chaëàyatanaü, sattàhaü, aññhasãlaü, navalokuttaraü, dasasãlaü,
satayojanaü.
Tathà-dve rattiyo = dvirattaü, tisso rattiyo = tirattaü, dve aïguliyo = dvaïgulaü tivaïgulaü.
Satta godàcariyo. Tàsaü samàhàro và = sattagodàcaraü. Ettha ca
rattiaïguligodàcarãnamantassa-


[SL Page 146] [\x 146/]    

Kvaci samàsantagatànamakàranto. 335-339.

Ràjàdigaõassedaü gahaõaü. Tena samàsantagatànaü ràjàdãnaü nàmànaü anto kvaci akàro
hotãti attaü. 

Kàraggahaõena bahubbãhàdimhi samàsanto kvaci kappaccayo ca. Surabhisudupåtãhi
gaõdhantassikàro ca.

Athavà-a ca ko ca-akà. Rakàro padasaõdhikaro. Tena kvaci samàsantagatànaü anto hutvà a
ka iccete paccayà hontãti attho. Tena pa¤ca gàvo samàhañàti atthe samàsàdiü katvà
samàsante appaccaye, o sare càti avàdese ca kate pa¤cagavanti àdi ca sijjhati. Dvirattanti
àdisu pana appaccaye kate pubbasarassa saralopoti àdinà lopo. 

Asamàhàradigu yathà:

Eko va so puggalo càti = ekapuggalo. Evaü-ekadhammo, ekaputto. Tayo bhavà = tibhavà,
catasso disà = catuddisà, dasasahassacakkavàëàni iccàdi. 

Digusamàso.
 

Atha tappurisasamàso vuccate. 

So pana dutiyàdisu chasu vibhattisu bhavato chabbidho. Tattha dutiyàtappuriso
gatasitàtãtàtikkantappattàpannàdãhi bhavati. Saraõaü gatoti viggahe-

Tappurisoti vattate. 


Amàdayo parapadehi. 336-329.

Amàdivibhattyantàni yuttatthàni pubbapadàni nàmebhi parapadehi saha vibhàsà
samasyante, so samàso tappurisasa¤¤o ca hoti. 

Aya¤ca tappuriso abhidheyyavacanaliïgo. 

Gatàdisaddà kitantattà tiliïgà. Vibhattilopàdi sabbaü pubbasamaü. So saraõagato, te
saraõagatà. Sà saraõagatà, tà saraõagatàyo. Taü kulaü saraõagataü, tàni kulàni
saraõagatàni iccàdi.

Evaü-ara¤¤agato, bhåmigato. Dhammaü nissito = dhammanissito. Atthanissito. Bhavaü atãto
= bhavàtãto. Kàlàtãto. Pamàõaü atikkantaü = pamàõàtikkantaü. Lokàtikkantaü.


[SL Page 147] [\x 147/]    

Sukhaü patto = sukhappatto. Dukkhappatto. Sotaü àpanno = sotàpanno.
Nirodhasamàpanno, maggapañipanno. Rathaü àruëho = rathàruëho, sabbarattiü sobhano =
sabbaratti-sobhano, muhuttasukhaü. Upapadasamàse pana vuttiyeva tassa niccattà yathà:-
kammaü karotãti = kammakàro kumbhakàro. Atthaü kàmetãti = atthakàmo. Dhammakàmo.
Dhammaü dhàretãti = dhammadharo. Vinayadharo. Saccaü vadituü sãlamassàti = saccavàdã
iccàdi. 

Tavantumànantàdikitantehi vàkyameva vavatthitavibhàsàdhikàrato yathà:-odanaü bhuttavà,
dhammaü suõamàno, dhammaü suõanto, kañaü karàno anabhidhànato và
abhidhànalakkhaõàhi taddhitasamàsakitakàti. 

Dutiyàtappuriso.
 
Tatiyà kitakapubbasadisasamonatthakalahanipuõamissakasakhilàdãhi. 

Buddhena bhàsito = buddhabhàsito, dhammo. Evaü jinadesito. Satthàrà vaõõito =
satthuvaõõito, vi¤¤øhi garahito = vi¤¤Šgarahito. Vi¤¤Šppasattho, issarakataü, sayaükataü.
Sukehi àhañaü = sukàhañaü. Ra¤¤à hato = ràjahato. Rogapãëito, aggidaóóho, sappadaññho.
Sallena viddho = sallaviddho. Iccàya apakato = icchàpakato. Sãlena sampanno =
sãlasampanno. Evaü sukhasahagataü, ¤àõasampayuttaü, mittasaüsaggo, piyavippayogo,
jàtitthaddho, guõahãno, guõavuddho, catuvaggakaraõãyaü, catuvaggàdi kattabbaü. Kàkehi
peyyà = kàkapeyyà, nadã. 

Kvaci vuttiyeva. Urena gacchatãti = urago, pàdena pibatãti = pàdapo.

Kvaci vàkyameva. Pharasunà chinnavà, kàkehi pàtabbà, dassanena pahàtabbà. 

Pubbàdiyoge:- màsena pubbo = màsapubbo. Evaü-màtusadiso, pitusamo, ekånavãsati,
sãlavikalo, asikalaho, vàcàni puõo, yàvakàlikasammissaü, vàcàsakhilo. Satthàrà sadiso =
satthu sadiso. Satthukappo. Pu¤¤ena atthiko = pu¤¤atthiko. Guõàdhiko guëena saüsaññho
odano = guëodano. Khãrodano. Assena yutto ratho = assaratho. Maggacittaü. Jambuyà
pa¤¤àto lakkhito dãpo = jambudãpo. Ekena adhikà dasa = ekàdasa, jàtiyà aõdho =
jaccaõdho, pakatiyà medhàvã = pakatimedhàvã iccàdi. 
Tatiyàtappuriso.
 
 
[SL Page 148] [\x 148/]    

Catutthi tadatthaatthahitadeyyàdãhi.

Tadatthe-kañhinassa dussaü = kañhinadussaü kañhinacãvaratthàyàti attho
evaü-cãvaradussaü, cãvaramålyaü. Yàguyà atthàya taõóulà = yàgutaõóulà. Bhattataõóulà.
Saïghassatthàya bhattaü = saïghabhattaü, àgantukànamatthàya bhattaü = àgantukabhattaü.
Evaü gamikabhattaü. Pàsàdàya dabbaü = pàsàdadabbaü. 

Atthena niccasamàso sabbaliïgatà ca. Bhikkhusaïghassa atthàya vihàro = bhikkhusaïghattho
vihàro, bhikkhusaïghatthàya yàgu = bhikkhusaïghatthà yàgu, bhikkhusaïghatthàya cãvaraü
bhikkhusaïghatthaü cãvaraü. Yassatthàya = yadattho yadatthà yadatthaü. Evaü tadattho
tadatthà tadatthaü etadattho vàyàmo, etadatthà kathà, etadatthaü sotàvadhànaü. Kimatthaü,
attatthaü, paratthaü, vinayo saüvaratthàya, sukhaü samàdhatthàya, nibbidà viràgatthàya,
viràgo vimuttatthàya. Tathà-lokassa hito = lokahito. Buddhassa deyyaü = buddhadeyyaü,
pupphaü. Saïghadeyyaü, cãvaraü idha na bhavati. Saïghassa dàtabbamiccàdi

Catutthitappuriso.
 

Pa¤camã apagamanabhayaviratimocanatthàdãhi. 

Methunasmà apeto = methunàpeto. Evaü palàpàpagato, nagaraniggato,
piõóapàtapañikkanto. Kàmato nikkhantaü = kàmanikkhantaü, rukkhaggà patito =
rukkhaggapatito. Sàsanaccuto, àpattivuññhànaü, dharaõitaluggato sabbabhavehi nissaño =
sabbabhavanissaño. 

Bhayatthàdiyoge:-ràjato bhayaü = ràjabhayaü, corehi bhayaü = corabhayaü.
Amanussabhayaü. Aggito bhayaü = aggibhayaü. Pàpabhãto, pàpabhãruko. Akattabbato
virati = akattabbavirati. Evaü kàyaduccaritavirati, vacãduccaritavirati. Baõdhanà mutto =
baõdhamutto. Vanamutto, baõdhanamokkho. Kammato samuññhitaü =
kammasamuññhitaü. Ukkaññhukkaññhaü, omakomakaü. 

Kvaci vuttiyeva. Kammato jàtaü = kammajaü. Evaü-cittajaü, utujaü, àhàrajaü. Idha na
bhavati: pàsàdà patito.

Pa¤camãtappuriso. 
 

[SL Page 149] [\x 149/]    

Chaññhã. Ra¤¤o putto = ràjaputto. Evaü-ràjapuriso, àcariyapåjako, buddhasàvako
buddharåpaü, jinavacanaü, samuddaghoso dha¤¤ànaü ràsi = dha¤¤aràsi. Pupphagaõdho,
phalaraso. Kàyassa lahutà = kàyalahuto. Maraõasati. Rukkhamålaü. Ayassa patto =
ayopatto. Evaü - suvaõõakañàhaü, pànãyathàlakaü, sappikumho.

Devànaü ràjàti atthe samàsàdimhi kate-kvaci samàsantagatànamakàrantoti akàro. Tato syà
ceti àttaü na bhavati. Devaràjo devaràjà, devaràjaü devaràje iccàdi purisasaddasamaü.

Attabhàve = devaràjà, te devaràjàno iccàdi ràjasaddasamaü. 

Tathà devànaü sakhà devasakho devasakhà, te devasakhà te devasakhàno iccàdi. 

Pumassa liïgaü = pulliïgaü evaü pumbhàvo. Pumantalopàdi.

Hatthipadaü, itthiråpaü, bhikkhunisaïgho, jambusàkhà. Ettha ca kvacàdimajjhuttarànanti
àdinà majjhe ãkàråkàrànaü rassattaü. 
Vihàsàdhikàrato kvaci vàkyameva. Sahasà kammassa kattàro bhinnànaü saõdhàtà kappassa
tatiyo bhàgo, yàva pakkhassa aññhamã. Manussànaü khattiyo sårataro.

Yuttattho icceva bhaño ra¤¤à puriso devaidattassàti ettha bhañasambaõdhe chaññhãti
a¤¤ama¤¤ànapekkhatàya ayuttatthabhàvato samàso na bhavati. Kosalassa ra¤¤o puttoti
àdisu pana sàpekkhatàya asamatthattà na bhavati. 

Sambaõdhisaddànampana niccasàpekkhattepi gamakattà samàso. Yathà devadattassa
gurukulaü, bhagavato sàvakasaïghoti àdi

Chañhitappuriso.
 
Sattamã råpe sa¤¤à = råpasa¤¤à. Evaü-råpasa¤cetanà, saüsàradukkhaü. Cakkhumhi
sannissitaü vi¤¤àõaü = cakkhuvi¤¤àõaü dhamme rato = dhammarato dhammàbhirati,
dhammaruci, dhammagàravo dhammesu nirutti = dhammanirutti. Dànàdhimutti,
bhavantarakataü. 

[SL Page 150] [\x 150/]    
Dassane assàdo = dassanassàdo, ara¤¤e vàso = ara¤¤avàso, vikàle bhojanaü =
vikàlabhojanaü, kàle vassaü-kàlavassaü, vane pupphaü = vanapupphaü. Evaü vanamahiso,
gàmasåkaro, samuddamacchà, àvàñakacchapo, àvàñamaõóuko, kåpamaõóåko, titthanàvà
itthisu dhutto = itthidhutto, akkhadhutto. Chàyàya sukkho = chàyàsukkho. Aïgàrapakkaü,
càrakabaddho. 

Idha vuttiyeva. Yathà: vane caratãti = vanacarokucchimhi sayatãti = kucchisayo, thale
tiññhatãti = thalaññho. Jalaññho, pabbataññho, maggaññho. Païge jàtaü = païkajaü,
saroruhamiccàdi.

Idha na bhavati bhojane matta¤¤Štà, iõdriyesu guttadvàratà, àsane nisinno, àsane
nisãditabbaü. 

Sattamãtappuriso.
 

Tadanuparodhenàti vuttattà yathàbhidhànaü tappurise kvaci accantàdisu
amàdivibhattyantaü pubbapadaü paraü bhavati. 

Yathà-antaü atikkantaü accantaü, accantàni. Velaü atikkanto = ativelo. Rassattaü. 

Evaü-màlaü atãto = atimàlo. Pattajãviko, àpannajãviko. Akkhaü patigataü nissitanti =
paccakkhaü, dassanaü. Paccakkho attabhàvo, paccakkhà buddhi. Atthaü anugataü =
aõvatthaü. Kokilàya avakuññhaü vanaü = avakokilaü vanaü pariccattanti attho.Avamayåraü
vanaü ajjhàyanàya parigilàno = pariyajjhono* kammassa alaü samatthoti = alaükammo,
vacanàya alanti = alaüvacano, vànato nikkhantaü = nibbànaü, kilesehi nikkhanto = nikkilesà
niraïgaõo.Kosambiyà nikkhanto = nikkosambã vanato niyyàto nibbano, àcariyato paro =
pàcariyo. Evaü payyako, parahiyyo. 

Gaïgàya upari = uparigaïgaü. Evaü-heññhànadã, antosamàpatti. Haüsànaü ràjà = ràjahaüso,
haüsaràjà và màsassa addhaü = addhamàsaü, màsaddhaü và àmalakassa addhaü =
addhàmalakaü, àmalakaddhaü và. Kahàpaõassa aóóhaü = aóóhakahàpaõaü.
Aóóhamàsakaü rattiyà aóóhaü = aóóharattaü, rattiyà pubbaü = pubbarattaü, rattiyà
pacchà = apararattaü. 
 
* "Pariyajjhàno" iti bahusu.


[SL Page 151] [\x 151/]    

Ettha ca kvaci samàsantagatànamakàrantoti rattisaddantassa attaü ahassa pubbaü =
pubbaõhaü. Evaü sàyaõhaü. Tesu vuddhilopàti àdinà ahassa aõhàdeso. 

Amàdiparatappuriso. 
 
Kvaci tappurise pabhaïkaràdisu vibhattilopo na bhavati. 

Yathà: pabhaü karotãti atthe amàdayo parapadehãti samàso. Nàmànaü samàso yuttatthoti
samàsasa¤¤à. Tato tesaü vibhattiyo lopà càti vibhattilope sampatte tattheva caggahaõena
pubbapade vibhattilopàbhàvo. Sesaü samaü. 

Pabhaïkaro. Amataü dadàtãti = amataõdado. Raõaü jahàtiti = raõa¤jaho. Jutiü dharatãti =
jutiõdharo tathà = sahasàkataü, parassa padaü. Attanopadaü. Bhayato upaññhànaü =
bhayatupaññhànaü. Parato ghoso gavampatitthero, manasikàro, pubbenivàso,
pubbenivàsànussati. Majjhekalyàõaü, antevàsã, antevàsiko, janesuto, urasilomo, kaõñhekàlo,
sarasijamiccàdi.

Alopatappuriso. 

Tappurisasamàso niññhito.
 

Atha bahubbihisamàso vuccate. 

So ca navavidho. Dvipado, bhinnàdhikaraõo, tipado, na nipàtapubbapado, sahapubbapado,
upamànapubbapado, saïkhyobhayapado, disantaràlattho,vyàtihàralakkhaõo vàti. 
Tattha dvipado tulyàdhikaraõo kammàdisu chasu vibhattyatthesu bhavati. 

Tattha dutiyatthe tàva: àgatà samaõà imaü saïghàràmanti viggahe-


A¤¤apadatthesu bahubbãhi. 337-330.

Samassamànapadato a¤¤esaü sappañhamànaü dutiyàdivibhattyantànaü padànamatthesu
yuttatthàni nàmàni saha vibhàsà samasyante, so samàso bahubbãhisa¤¤o ca hoti. 


[SL Page 152] [\x 152/]    

Bahavo vãhayo yassa so = bahubbãhi. Bahubbãhisadisattà ayaü samàsopi
aõvatthasa¤¤àvasena bahubbãhãti vutto. 

A¤¤apadatthappadhàno hi bahubbãhi. Duvidho càyaü bahubbãhi
tagguõasaüvi¤¤àõàtagguõasaüvi¤¤àõavasena. Tesu yattha visesanabhåto attho
a¤¤apadatthaggahaõena gayhati so tagguõasaüvi¤¤àõo. Yathà: lambakaõõamànayàti. 

Yattha pana na gayhati so atagguõasaüvi¤¤àõo. Yathà: bahudhanamànayàti. 

Idha bahubbãhisadde viya visesanassa pubbanipàto. Sesaü pubbasamaü. 

âgatasamaõo, saïghàràmo ettha ca àgatasaddo ca samaõasaddo ca attano atthe añhatvà
dutiyàvibhattyatthabhåte saïghàràmasaïkhàte a¤¤apadatthe vattanti.
Tadatthajotanatthameva tadanantaraü saïghàràmoti padantaraü payujjati. Tato samàse neva
kammatthassa abhihitattà puna dutiyà na hoti. Idaüsaddassa ca appayogo. Evaü sabbattha. 

Bahubbãhi càyaü abhidheyyaliïgavacano. Tathà àgatasamaõà = sàvatthi, àgatasamaõaü
jetavanaü. Pañipannà addhikà yaü pathaü so pañipannaddhiko patho, abhiråëhà vàõijà yaü
nàvaü sàyaü abhiråëhavàõijà nàvà. 

Evaü kammatthe bahubbãhi. 
 

Tatiyatthe bahubbãhi yathà:

Jitàni iõdriyàni yena samaõena soyaü jitiõdriyo, samaõo evaü-diññhadhammo,
pattadhammo, katakicco. Vijità màrà anenàti = vijitamàro, bhagavà.
Pañividdhasabbadhammo. 

Catutthiyatthe bahubbãhi yathà:

Dinno suïko yassa ra¤¤o soyaü = dinnasuïko, ràjà. Upanãtaü bhojanaü assa samaõassàti =
upanãtabhojano, samaõo. Upahaño bali assàti = upahañabali, yakkho. 


[SL Page 153] [\x 153/]    

Pa¤camiyatthe bahubbãhi yathà: 

Niggatà janà yasmà gàmà soyaü = niggatajano, gàmo niggato ayo asmàti = nirayo, niggatà
kilesà etasmàti = nikkileso, apetaü vi¤¤àõaü asmàti = apetavi¤¤àõo, matakàyo. Apagataü
bhayabheravaü asmàti = apagatabhayabheravo, arahà. 
 

Chaññhiyatthe bahubbãhi yathà:

Chinnà hatthà yassa purisassa soyaü = chinnahattho, puriso. Evaü paripuõõasaïkappo,
khãõàsavo vãto ràgo assàti = vãtaràgo. Dve padàni assàti = dvipado, vihattho, paño tevijjo,
catuppado, pa¤ca cakkhåni assàti = pa¤cacakkhu, bhagavà. Chaëabhi¤¤o rassattaü. 

Navaïgaü satthusàsanaü, dasabalo, ananta¤àõo tãõi dasaparimàõametesanti = tidasà, devà.
Samàsantassa attaü. 

Idha parimàõasaddasannidhànato dasasaddo saïkhyane vattate. Ayaü paccayo etesanti =
idappaccayà. Ko pabhavo assàti = kimpabhavo, ayaü kàyo vigataü malamassàti = vimalo,
suõdaro gaõdho assàti = sugaõdhaü, caõdanaü evaü susãlo, sumukho, dummukho
kucchito gaõdho assàti = duggaõdhaü, kuõapaü. Duññhaü mano assàti = dummano.
Evaü-dussãlo. Tapo eva dhanaü assàti = tapodhano, khantisaïkhàtaü balaü assàti =
khantibalo, iõdoti nàmaü etassàti = iõdanàmo. 
Chaõdajàtàdisu visesanavisesitabbànaü yathicchitattà ubhayaü pubbaü nipatati, yathà: jàto
chaõdo assàti = jàtacchaõdo, chaõdo jàto assàti = chaõdajàto.

Evaü sa¤jàtapãtisomanasso, pãtisomanassajàto, màsajàto, jàtamàso, chinnahattho,
hatthacchinno. Dãghà jaïghàyassàti viggayha samàsàdimhi kate:

Tulyàdhikaraõe padeti ca vattate. 


Itthiyaü bhàsitapumitthi pumàva ce. 338-333. 

Itthiyaü vattamàne tulyàdhikaraõe pade pare pubbe bhàsitapumà itthivàcako saddo atthi ce
so pumà iva daññhabboti pubbapade itthippaccayàbhàvo. Bahubbãhivisayoyaü upari
kammadhàrayasa¤¤e càti cakkhamànattà. 


[SL Page 154] [\x 154/]    

Kvacàdimajjhuttarànaü dãgharassà paccayesu ca. 339-405.

Kvaci taddhitasamàsanàmopasaggàdisu padesu àdimajjhauttarabhåtànaü sarànaü
jinavacanànurodhena dãgharassà honti paccayesu paresu ca aparabhåtesu ca. 

Tattha:dãghattaü pàkañànåpaghàtàdo madhuvàdisu, 
Rassattaü ajjave itthiråpàdo ca katàdisåti. 
Bahubbãhisamàse ca sati uttarapadantassa sarassa rassattaü. 

Dãghajaïgho puriso. Tathà- pahåtà jivhà assàti = pahåtajivho, bhagavà. Mahatã pa¤¤à assàti
= mahàpa¤¤o. Mahatammahàtulyàdhikaraõe padeti mahàdeso. 
Itthiyamiti kiü? - Khamàdhano. 

Bhàsitapumàti kiü - saddhàdhuro. Saddhàpakatiko, pa¤¤àpakatiko. Pa¤¤àvisuddhiko. Ettha
ca kvacisamàsantagatànamakàrantoti kappaccayo. 

Tulyàdhikaraõe icceva. Samaõãbhattiko, kumàrãbhattiko, kumàrãgãtiko.
Pubbapadassevàyaü pumhàvàtideso tena idha na bhavati. Bahudàsiko, puriso
bahukumàrikaü, kulaü. 

Gaõóãvo dhanu assàti viggayha samàsàdimhi kate


Dhanumhà ca. 340-342.

Tipadamidaü kvaci samàsantagatà dhanusaddà àppaccayo hoti casaddena dhammàdito ca.
Vamodudantànanti vakàro. Gaõóãvadhanvà. Evaü-paccakkhà dhammà
assàti-paccakkhadhammà. 

Kvacãti kiü? Sahassatthàmadhanu, paccakkhadhammo viditadhammo. 

Nànàdumapatitapupphavàsitasànu iccatra-nànàppakàrà dumà = nànàdumà, nànàdumehi
patitàni = nànàdumapatitàni, nànàdumapatitàni ca tàni pupphàni
càti-nànàdumapatitapupphàni, tehi vàsità = nànàdumapatitapupphavàsità,
nànàdumapatitapupphavàsità sànu yassa pabbatassa soyaü =
nànàdumapatitapupphavàsitasànu, pabbato. Ayaü kammadhàrayatappurisagabbho
tulyàdhikaraõabahubbãhi. 


[SL Page 155] [\x 155/]    

Tathà-byalambo ambudharo = byàlambambudharo, tassa biõdåni =
byàlambambudharabiõdåni, tehi cumbito = byàlambambudharabiõducumbito, tàdiso kåño
yassa soyaü = byàlambambudharabiõducumbita kåño iccàdi. 
 

Sattamiyatthe bahubbãhi yathà

Sampannàni sassàni yasmiü janapade soyaü = sampannasasso, janapado. Sulabho piõóo
imasminti = sulabhapiõóo, deso. âkiõõà manussà yassaü ràjadhàniyaü sà àkiõõamanussà.
Ràjadhàni. Bahavo tàpasà etasminti = bahutàpaso, assamo. Upacitaü maüsalohitaü
asminti-upacitamaüsalohitaü, sarãraü. Bahavo sàmino asminti bahusàmikaü, nagaraü. 

Bahå nadiyo asminti atthe samàsàdimhi kate-
Samàsantaggahaõaü kappaccayo ca vattate. 


Nadimhà ca. 341-340.

Samàsantagatà nadimhà kappaccayo hoti, casaddena tu antà ca. Niccatthaü vacanaü. 

Nadãti cettha itthivàcakànaü ãkàråkàrànaü parasama¤¤à. Tato kvacàdimajjhuttarànanti àdinà
nadãsa¤¤assa kappaccaye rassattaü bahunadiko, janapado evaü bahujambukaü, vanaü.
Bahunàrikoti chaññhãbahubbãhinà siddhaü bahavo kattàro asmiü assàti và = bahukattuko,
deso. Evaü bahubhattuko.

Bhinnàdhikaraõo yathà: ekarattiü vàso assàti ekaratti, vàso samànena janena saddhiü vàso
assàti = samànavàso, puriso. Ubhato bya¤janamassa atthãti ubhatobya¤janako. Chattaü
pàõimhi assàti chattapàõi, puriso. Evaüdaõóapàõi, satthapàõã, vajirapàõã, khaggahattho,
pattahattho, dàne ajjhàsayo assàti = dànajjhàsayo, dànàdhimuttiko, buddhabhattiko,
saïammagàravo iccàdi. 

Tipado yathà: parakkamenàdhigatà sampadà yehi te bhavanti parakkamàdhigatasampadà,
mahàpurisà evaü-dhammàdhigatabhogà. Onãto pattato pàõi yena soyaü = onãtappapàõi,
sihassa pubbaddhaü viya kàyo assàti = sãhapubbaddhakàyo. Mattà bahavo màtaïgà asmãnti
= mattabahumataïgaü, vanaü iccàdi. 

[SL Page 156] [\x 156/]    

Nanipàtapubbapado yathà: natthi etassa samoti = asamo, bhagavà. Idha attantassa
tappuriseti sutte attannassàti yogavibhàgena nassa attaü evaü-appañipuggalo, aputtako,
ahetuko. Kvaci samàsanta iccàdinà kappaccayo. 

Natthi saüvàso etenàti = asaüvàso. Na vijjate vuññhi etthàti avuññhiko, janapado.
Abhikkhuko, vihàro. Natthi etassa uttaroti = anuttaro. Sare an iti an.
Tappurisaggahaõamupalakkhaõaü. Athavà tesu vuddhãti àdinà nassa an. Evaü-natthi anto
assàti = anantaü. Na vijjanti àsavà etesanti = anàsavà iccàdi.

Pañhamàyatthe sahapubbapado yathà: saha hetunà yo vattate so hoti sahetuko. Sahetu và.
Tesu vuddhãti àdinà sahasaddassa sàdeso kvaci samàsanta iccàdinà kappaccayo ca. Saha
pãtiyà ime vattantãti = sappãtikà. Evaü-saha paccayehi vattantãti = sappaccayà. Sakkileso,
saupàdàno, saparivàro, saha parivàro và. Saha målena uddhaño = samåladdhaño, rukkho.

Upamànapubbapado pañhamàyatthe tàva bhave upamànopameyyabhàvappasiddhatthaü
ivasaddappayogo. Kàyavyàmànaü samappamàõatàya nigrodho iva parimaõóalo yo
ràjakumàro soyaü = nigrodhaparimaõóalo, ràjakumàro. Vuttaññhànamappayogoti iva
saddassa appayogo. Saïkho viya paõóaro ayanti saïkha paõóaro, kàko viya såro ayanti =
kàkasåro. Cakkhu ivabhåto ayaü paramatthadassanatoti = cakkhubhåto, bhagavà.
Evaü-atthabhåto, dhammabhåto, brahmabhåto. Aõdho iva bhuto ayanti = aõdhabhåto, bàlo
mu¤jababbajamiva bhåtà ayanti = mu¤jababbajabhåtà,kudiññhi. Tantàkulakamiva jàtà ayanti
= tantàkulakajàtà.

Chaññhiyatthe-suvaõõassa vaõõo viya vaõõo yassa soyaü = suvaõõavaõõo, bhagavà.
Uttarapadalopo. Nàgassa viya assagatãti = nàgagati evaü-sãhagati, nàgavikkamo,
sãhavikkamo, sãhahasu. Eõissa viya assa jaïghàti = eõijaïgho, sãhassa pubbaddhaü viya
assa kàyoti = sãhapubbaïadhakàyo, brahmuno viya aññhaïgasamannàgato saro assàti =
brahmassaro.

Vàsaddatthe saïkhyobhayapado yathà: dve và tayo và pattà = dvattipattà,
dvekaññhànamàkàro vàti dvisaddantassa àttaü. Rassattaü. Dvãhaü và tãhaü và =
dvãhatãhaü, cha và pa¤ca và vàcà = chappa¤ca vàcà. Evaü-sattaññha màsà,
ekayojanadviyojanàdi.


[SL Page 157] [\x 157/]    

Disantaràlatthe yathà: pubbassà ca dakkhiõassà ca disàya yadantaràlaü sàyaü =
pubbadakkhiõà, vidisà. Ettha tulyàdhikaraõapadaparattabhàvà na pumbhàvàtideso.
Kvacàdimajjhuttarànanti àdinà disantaràlattho pubbapadassa rassattaü. Evaü pubbuttarà,
aparadakkhiõà, pacchimuttarà yadà pana dakkhiõà ca sà pubbà càti kammadhàrayasamàso
hoti tadà pumhàvàtideso. Uttarapadatthappadhànattà sabbanàmikavidhànampi niccaü
bhavatiyeva yathà: dakkhiõapubbassà, dakkhiõapubbassamiti. 

Vyatihàralakkhaõo yathà: kesesu kesesu gahetvà idaü yuddhaü pavattatãti = kesàkesi
daõóehi daõóehi paharitvà idaü yuddhaü pavattatãti = daõóàdaõói
kvacàdimajjhuttarànantiàdinà majjhe dãgho tesu vuddhãti àdinà antassikàro. 
Pañhamàvibhattyatthabahubbãhi.
 Bahubbãhisamàso niññhito.
 

Atha caõdasamàso vuccate. 

So ca vividho itarãtarayogasamàhàratthabhedena.

Tattha itarãtarayoge tàva: 

Sàriputtamoggallànà itãdha:- ubhayatthàpi pañhamekavacanaü samuccayajotanatthaü
casaddappayogo ca. Sàriputto ca moggallàno càti viggahe-


Nàmànaü samuccayo dvaõdo. 342-332. 

Nànànàmànameva ekavibhattikànaü yuttatthànaü yo samuccayo so vibhàsà samàso bhavati
dvaõdasa¤¤o ca. Ettha ca samuccayo nàma sampiõóanaü so pana catthavasena
kevalasamuccayo aõvàcayo itarãtarayogo samàhàro càti catubbidho tattha kevalasamuccaye
aõvàcaye va samàso na bhavati kirayà sàpekkhatàya nàmànama¤¤ama¤¤aü
ayuttatthabhàvato. 

Yathà: cãvaraü piõóapàta¤ca paccayaü sayanàsanaü adàsi, dàna¤ca dehi sãla¤ca rakkhàhi.
Itarãtarayoge ca samàhàre ca samàso bhavati. 


[SL Page 158] [\x 158/]    

Tattha nàmànaü a¤¤ama¤¤aü yuttatthabhàvato dve ca dve càti = dvaõdo. Dvaõdaññho và
= dvaõdo. Dvaõdasadisattà ayaü samàsopi aõvatthasa¤¤àya dvaõdoti vuccati. 

Ubhayapadatthappadhàno hi dvaõdo. Nanu ca ubhayapadatthappadhànatte sati dvaõde
kathamekatthabhàvo siyàti? Vuccate. 

Sadisàdiatthepi saddappavattisambhavena padànamekakkhaõe yeva atthadvayadãpakattà
na nirodho, ta¤ca dvaõdavisayameva tesamatthadvayadãpanà. 

Yathàhi bhusaddo anubhavàhibhavàdike atthe aõvabhiàdi upasaggasahitova dãpeti, na
kevalo.
Evaü gavàssakanti àdisu gavàdãnaü assàdisaddantarasahitànameva atthadvayadãpanaü na
kevalànanti dvaõdavisayameva, na sabbatthàti daññhabbaü. Athavà dvinnampi
yathàvuttasamuccayadãpakattà atthi dvaõdepekatthatàti na koci virodho. Tato
samàsasa¤¤àvibhattilopàdi vuttanayameva samàseneva vatthassa vuttattà
vuttaññhànamappayogoti casaddassa appayogo idha caõdo accitataraü pubbaü nipatati
parasseva liïga¤ca itarãtarayogassa avayavappadhànattà sabbattha bahuvacanameva.

Sàriputtamoggallànà, sàriputtamoggallàne, sàriputtamoggallànehi iccàdi samaõà ca
bràhmaõà càti = samaõabràhmaõà. Evaü-bràhmaõagahapatikà, khattiyabràhmaõà,
devamanussà, caõdimasuriyà. Màtà ca pità ca = màtàpitaro. Tesu vuddhãti àdinà dvaõdo
màtuàdipubbapadukàrassa àkàro evaü pitàputtà. 
Jàyà ca pati càti jàyàpati itãdha:

Kvacãti vattate. 


Jàyàya tudaüjànã patimhi. 343-341. 

Jàyàsaddassa tudaü jàni iccete àdesà honti patisadde pare kvaci. Tudampati, jànipatã,
jayampatikà ettha niggahãtà gamo kvacàdiccàdinà rassatta¤ca. Kvaci appassaraü pubbaü
nipatati. Yathà caõdo ca suriyo ca = caõdasuriyà, nigamà ca janapadàca = nigamajanapadà,
surà ca asurà ca guruëà ca manujà ca bhujagà ca gaõdhabbà ca =
suràsuragaruëamanujabhujagagaõdhabbà. 


[SL Page 159] [\x 159/]    

Kvaci. Ivaõõuvaõõantànaü pubbanipàto yathà: aggi ca dhåmo ca = aggidhåmà. Evaü
gatibuddhibhujapañhaharakarasayà. Dhàtavo ca liïgàni ca = dhàtuliïgàni.

Kvaci saràdi akàrantaü pubbaü nipatati. Yathà-attho ca dhammo ca = atthadhammà evaü
atthasaddà saddatthà và. 

Samàhàre pana: cakkhu ca sota¤càti atthe nàmànaü samuccayo dvaõdoti dvaõdasamàsaü
katvà vibhattilopàdimhi kate:

Napuüsakaliïgaü ekatta¤càti vattate. 


Tathà dvaõde pàõituriyayoggasenaïgakhuddajantukavividhaviruddhavisabhàgatthàdãna¤ca
344-324.

Yathà digusamàse tathà samàhàradvaõdasamàsepi pàõituriyayoggasenaïgatthànaü
khuddajantukavividhaviruddhavisabhàgattha iccevamàdãna¤ca ekattaü hoti
napuüsakaliïgatta¤ca. 

Pàõino ca turiyàni ca yoggàni ca senà càti = pàõituriyayoggasenà, tàsamaïgàni =
pàõituriyayoggasenaïgàni. Dvaõdato parattà aïgasaddo paccekamahisambajjhate.

Khuddà ca te jantu càti = khuddajantukà. Vividhenàkàrena viruddhà = vividhaviruddhà,
niccavirodhino samàno bhàgo yesaü te = sabhàgà. Tesu vuddhãti àdãnà samànassa sàdeso.

Vividhà ca te lakkhaõato sabhàgà ca kiccatoti visabhàgà. Pàõituriyayoggasenaïgàni ca
khuddajantukà ca vividhaviruddhà ca visabhàgà càti dvaõdo idha bahuttà pubbanipàtassa
aniyamo. Te atthà yesaü te =
pàõituriyayoggasenaïgakhuddajantukavividhaviruddhavisabhàgatthà, te àdayo yesante =
tadàdayo.

âdiggahaõena a¤¤o¤¤aliïgavisesitasaïkhyàparimàõatthapavanacaõóàlatthadisatthàdãna¤ca
dvaõde ekattaü napuüsakaliïgatta¤ca iti pàõyaïgatthabhàvato cakkhusotasaddànaü iminà
ekattaü napuüsakaliïgatta¤ca katvà samàsattà nàvamyapadesa kate syàduppatti amàdesàdi.


[SL Page 160] [\x 160/]    
Cakkhusotaü he cakkhusota cakkhusotaü cakkhusotena. Evaü sabbatthekavacanameva.
Mukha¤ca nàsikà ca = mukhanàsikaü saro rasso napuüsaketi antassa rassattaü. Hanu va
gãvà ca = hanugãvaü. Evaü-kaõõanàsaü, pàõipàdaü, chavimaüsalohitaü,
hatthapàdamaüsalohitànãti àdãnaü pana itarãtarayogena siddhaü. Evaü pàõyaïgatthe.

Turãyaïgatthe: gãta¤ca vàdita¤ca = gãtavàditaü. Samma¤ca tàla¤ca = sammatàëaü.
Sammanti kaüsatàëaü, tàëanti hatthatàëaü. Saïkho ca paõavo ca deõóimo ca, saïkhà ca
paõavà ca deõóimà càti và = saïkhapaõavadeõóimaü. Paõavàdayo dvepi bherivisesà. 

Yoggaïgatthe: phàlo ca pàcano ca = phàlapàcanaü, yuga¤ca naïgala¤ca = yuganaïgalaü.

Senaïgatthe:-hatthino ca assà ca = hatthassaü, rathà ca pattikà ca = rathapattikaü. Asi ca
camma¤ca = asicammaü. Cammanti saravàraõaphalakaü. Dhanu ca kalàpo ca =
dhanukalàpaü. Kalàpo tuõhãraü.

Khuddajantukatthe: óaüsà ca makasà ca = óaüsamakasaü. Evaü-kuõthakipillikaü,
kãñapañaïgaü, kãñasiriüsapaü. Tattha kuõthà sukhumakipillikà. Kãñà kapàlapiññhikapàõà. 

Vividhaviruññhatthe:-ahi ca nakulo ca ahã ca nakulà càti và = ahinakulaü.
Evaü-biëàramåsikaü. Antassa rassattaü. Kàkolåkaü, sappamaõóukaü, garuëasappaü. 

Visabhàgatthe:-sãla¤ca pa¤¤àõa¤ca = sãlapa¤¤àõaü samatho ca vipassanà ca =
samathavipassanaü. Evaü nàmaråpaü, hirottappaü, satisampaja¤¤aü, lobhamohaü,
dosamohaü, ahirikànottappaü, thãnamiddhaü, uddhaccakukkuccamiccàdi. Ammo
niggahãtaü jhalapehãti ettha ammoti niddesadassanato katthaci napuüsakaliïgattaü na hotãti
daññhabbaü tena-àdhipaccaparivàro, chaõdapàrisuddhi, pañisaõdhippavattiyanti àdi
sijjdhati. 

A¤¤o¤¤aliïgavisesitànaü dvaõde: dàsã ca dàso ca = dàsi dàsaü. Kvacàdãti àdinà majjhe
rassattaü. Itthã ca pumà ca itthãmumaü. Evaü-pattacãvaraü, sàkhàpalàsamiccàdi.

Saïkhyàparimàõatthànaü dvaõde:ekaka¤ca duka¤ca = ekakadukaü.

Saïkhyàdvaõde appasaïkhyà pubbaü nipatati. 
 
[SL Page 161] [\x 161/]    

Evaü dukatikaü, tikacatukkaü, catukkapa¤cakaü, dãgho ca majjhimo ca = dãghamajjhimaü. 

Pavanacaõóàlatthànaü dvaõdoorabbhikà ca såkarikà ca = orabbhika såkarikaü evaü
sàkuõikamàgavikaü. Sapàko ca caõóàlo ca = sapàkacaõóàlaü. Pukkusachavaóàhakaü,
veõarathakàraü. Tattha veõàtacchakà, rathakàrà cammakàrà. 

Disatthànaü dvaõde: pubbà ca aparà càti atthe caõdasamàsaü katvà idhàdiggahaõena
ekatte napuüsakaliïgatte ca kate-saro rasso napuüsaketi rassattaü. Pubbàparaü,
pubbàparena, pubbàparassa iccàdi. Evaü-puratthimapacchimaü, dakkhiõuttaraü,
adharuttaraü. 

Napuüsakaliïgaü ekattaü dvaõdeti ca vattate. 


Vibhàsà rukkhatiõapasudhanadha¤¤a janapadàdãna¤ca. 345-325.

Rukkhatiõapasudhanadha¤¤ajanapadàdãnamekattaü napuüsakaliïgatta¤ca vibhàsà hoti
dvaõdasamàse.
Ekattàbhàve bahuvacanaü parasseva liïga¤ca

Tattha rukkhànaü dvaõde: assatthà ca kapitthà càti atthe samàhàre dvaõdasamàsàdimhi
kate iminà vikappenekattaü napuüsakaliïgattata¤ca assatthakapitthaü, assatthakapitthà và.
Evaü ambapanasaü, ambapanasà. Khadirapalàsaü. Khadirapalàsà. Dhavàssakaõõakaü,
dhavàssakaõõakà. 
Tiõànaü dvaõde: usãràni ca bãraõàni ca = usãrabãraõaü, usãrabãraõàni và
evaü-mu¤jababbàjàni. Kàsakusaü, kàsakusà.

Pasånaü dvaõde: ajà ca eëakà ca = ajeëakaü, ajeëakà. Hatthã ca gàvo ca assà ca vaëavà ca =
hatthigavàssavaëavaü, hatthigavàssavaëavà. Rassattaü. O sare càti avàdeso ca. Gomahisaü,
gomahisà. Phaõeyyavaràhaü, phaõeyyavaràhà. Sãhavyagghataracchaü,
sãhavyagghataracchà. 

Dhanànaü dvaõde: hira¤¤ca suvaõõa¤ca = hira¤¤asuvaõõaü. Hira¤¤asuvaõõàni.
Evaü-jàtaråparajataü, jàtaråparajatàni, maõimuttasaïkhaveëuriyaü,
maõimuttasaïkhaveëuriyà. 


[SL Page 162] [\x 162/]    

Dha¤¤ànaü dvaõde: sàli ca yavà ca = sàliyavaü, sàliyavà. Evaü-tilamuggamàsaü,
tilamuggamàsà

Janapadànaü dvaõde:kàsã ca kosalà ca = kàsikosalaü, kàsikosalà và. Vajji ca mallà ca =
vajjimallaü, vajjimallà và. Aïgà ca magadhà ca = aïgamagadhaü, aïgamagadhà
àdiggahaõena a¤¤o¤¤a pañipakkhànaü sakuõatthàna¤ca dvaõde: vibhàsà ekattaü
napuüsakaliïgatta¤ca. Kusala¤ca akusala¤ca = kusalàkusalaü, kusalàkusalàvà.
Evaü-sàvajjànavajjaü sàvajjànavajjà hãnappaõãtaü, hãnappaõãtà. Kaõhasukkaü,
kaõhasukkà. Sukhadukkhaü, sukhadukkhàni. Pañighànunayaü, pañighànunayà chàyàtapaü,
chàyàtapà. âlokaõdhakàraü, àlokaõdhakàrà ratti ca divà ca = rattiõdivaü, rattiõdivà.
Aha¤ca ratti ca = ahorattaü, ahorattà kvaci samàsanta iccàdinà àkàrikàranamattaü.

Sakuõànaü dvaõde: haüsà ca bakà ca = haüsabakaü, haüsabakà và. Evaü
kàraõóavacakkavàkaü, kàraõóavacakkavàkà. Mayårako¤caü, mayårako¤cà sukasàëikaü,
sukasàëikà

Samàhàradvaõde-yebhuyyena vettha:

Accitappassaraü pubbaü ivaõõuvaõõantakaü kvaci, 
Dvaõde saràdakàrantaü bahusvaniyamo bhave.

Dvaõdasamàso niññhito. 
 

Pubbåttaråbhaya¤¤atthappadhànattà catubbidho,
Samàsoyaü digukammadhàrayehi ca chabbidho.
Duvidho abyayãbhàvo navadhà kammadhàrayo,
Digu dvidhà tappuriso aññhadhà navadhà bhave,
Bahubbãhi dvidhà dvaõdo samàso caturaññhadhàti.

Iti råpasiddhiyaü samàsakaõóo catuttho. 
 

Atha nàmato eva vibhattyantà apaccàdiatthavisese taddhituppattãti nàmato paraü
taddhitavidhànaü padissate. 
Tattha tasmà tividhaliïgato paraü hutvà hità sahitàti = taddhità.
öàdippaccayànametamadhivacanaü. Tesaü và nàmikànaü hità upakàrà = taddhitàti
atvatthabhåtaparasama¤¤àvasenàpi õàdippaccava taddhità nàma. 


[SL Page 163] [\x 163/]    

Vasiñhassa apaccanti viggahe:

Liïga¤ca nipaccateti ito liïgaggahaõamanuvattate. 


Và õappacce. 346-346.

Chaññhiyantato liïgamhà õappaccayo hoti vikappena tassàpaccamiccetasmiü atthe. So ca-


Dhàtuliïgehi paràppaccayà. 347-434.

Dhàtåhi ca liïgehi ca paccayà paràva hontãti paribhàsato apaccasambaõdhimhà liïgato
chaññhiyantàyeva paro hoti. Pañicca etasmà attho etãti = paccayo. Vuttaññhànamappayogoti
apaccasaddassa appayogo. Tesaü vibhattiyo lopà càti vibhattilopo.


Tesaü õo lopaü. 348-338

Tesaü taddhãtappaccayànaü õànubaõdhànaü õakàro lopamàpajjate. 


Vuddhàdisarassa vàsaüyogantassa saõe ca. 349-402

âdisarassa và àdibya¤janassa và asaüyogantassa vuddhi hoti saõakàrappaccaye pare.
Saüyogo anto assàti = saüyoganto. Tada¤¤o asaüyoganto. Athavà vavatthitavibhàsatthoyaü
vàsaddo. Tadà ca pakatibhåte liïge sarànamàdisarassa asaüyogantassa vuddhi hoti và
saõakàre taddhitappaccaye pareti attho. Tena-

Vàsiññhàdãsu niccàyaü aniccoëumpikàdisu,
Na vuddhã nãlapãtàdo vavatthitavibhàsato. 

Casaddaggahaõamavadhàraõatthaü. Tassà vuddhiyà aniyamappasaïge niyamatthaü
paribhàsamàha. 


âyuvaõõàna¤càyo vuddhi. 350-407.

Tesaü akàraivaõõuvaõõànameva yathàkkamaü à e o iccete vuddhiyo honti.
Casaddaggahaõamavuddhisampiõóanatthaü avadhàraõatthaü và. I ca u ca = yå. Yå eva
vaõõà = yuvaõõà, a ca 


[SL Page 164] [\x 164/]    

Yuvaõõà ca = ayuvaõõà. â ca e ca o ca = àyo. Puna vuddhiggahaõaü negamajànapadàti
àdisu uttaravuddhibhàvatthaü. Ettha ca ayuvaõõànanti ñhànaniyamavacanaü àyonaü
vuddhippasaïganivattanatthaü. 

Yathà hi katavuddhãnaü puna vuddhi na hoti hi,
Tathà sabhàvavuddhãnaü ayonaü puna vuddhi na.

Tato akàrassa àkàro vuddhi. Saralopomàdesappaccayàdimhi saralope tu pakatãti
saralopapakatibhàvà. Naye paraü yutteti paranayanaü katvà taddhitattà taddhitasamàsa
iccàdinà nàmavyapadese kate pure viya syàduppatti. Vàsiññho. Vasiññhassa putto và
vàsiññhà iccàdi. Purisasaddasamaü. Tassa nattupanattàdayopi tadupavàrato vàsiññhàyeva
evaü sabbattha gottataddhite pañhamappakatitoyeva paccayo hoti. 

Itthiyaü:-õappaccayantato õavaõikaõeyyaõantåhãti vàsiññhasaddato ãppaccayo.
Saralopàdiü katvà itthippaccayantattà taddhitasamàsa iccàdisutte caggahaõena
nàmavyapadese kate syàduppatti vàsiññhi, ka¤¤à vàsiññhi. Vàsiñhiyo iccàdi itthisaddasamaü. 

Napuüsakena: vàsiññhaü, apaccaü vàsiññhàni iccàdi cittasaddasamaü. Evaü uparipi
taddhitantassa tiliïgatà veditabbà. Bhàradvàjassa putto = bhàradvàjo, vessàmittassa putto =
vessàmitto, gotamassa putto = gotamo. Ettha ca ayuvaõõattàbhàvà àkàràdãnaü na vuddhi
hoti. Vasudevassa apaccaü = vàsudevo bàladevo cittakoti àdisu pana saüyogantattà vuddhã
na bhavati. 

Vacchassàpaccanti viggahe: õamhi sampatte-và õappacceti ito vàti taddhitavidhàne
sabbattha vattate. Tena sabbattha vàkyavuttiyo bhavanti. 

Apacceti yàva saüsaññhaggahaõà vattate. 


öàyanaõàna vacchàdito. 351-347.

Vaccha kacca iccevamàdito chaññhiyantà gottagaõato õàyana õàna iccete paccayà honti và
tassàpaccamicce tasmiü atthe. Sabbattha õakàrànubaõdho vuddhattho. Sesaü pubba
 
* Nattapatattàdayopi iti ca pàññho,


[SL Page 165] [\x 165/]    

Samaü. Saüyogantattà vuddhiabhàvova viseso. Vacchàyano, vacchàno, vacchassa putto và.
Evaü kaccassa putto = kaccàyano, kaccàno. Moggallassa putto = moggallàyano, moggallàno.
Evaü aggivessàyano. Aggivessàno kaõhàyano, kaõhàno. Sàkañàyano, sàkañàno mu¤jàyano,
mu¤jàno. Ku¤jàyano, ku¤jàno iccàdi. âkati gaõoyaü. 

Kattikàya apaccanti viggahe-


öeyyo kattikàdãhi. 352-348. 
âdisaddoyaü pakàre vattate kattikà vinatà rohiõã iccevamàdãhi itthiyaü vattamànehi liïgehi
õeyyappaccayo hoti và tassa apaccamiccetasmiü atthe. 

Vibhattilope pakati cassa sarantassàti pakatibhàvo. Kattikeyyo, kattikàya putto và.
Evaü-vinatàya apaccaü-venateyyo. Ikàrassekàro vuddhi. Rohiõiyà putto = rohiõeyyo.
Gaïgàya apaccaü = gaïgeyyo. Bhaginiyà putto = bhàgineyyo. Nadiyà putto = nàdeyyo.
Evaü-anteyyo, àheyyo, kàpeyyo. Suciyà apaccaü = soceyyo ettha ukàrassokàro vuddhi.
Bàlàya apaccaü = bàleyyo iccàdi. 

Dakkhassàpaccanti viggahe: õamhi sampatte-


Ato õi và. 353-349.

Akàrantato liïgamhà õippaccayo hoti và tassàpaccamiccetasmiü atthe. Dakkhi dakkhã
dakkhayo. Doõassa apaccaü = doõi. Evaü-vàsavi, sakyaputti, nàthaputti, dàsaputti,
dàsarathi, vàruõi, kaõhi,bàladevi,pàvaki jinadattassa apaccaü = jenadatti, suddhodani.
ânuruddhi iccàdi. 

Puna vàggahaõena apaccatthe õikappaccayo. Aditi àdito õyappaccayo ca.
Yathà:sakyaputtassa putte-sekyaputtiko. Tesu vuddhi lopàti àdinà kakàrassa yakàro.
Sakyaputtiyo. Evaü-nàthaputtiko, jenadattiko. Vimàtuyà putto = vemàtiko. Aditiyà puttoti
atthe õyappaccayo hoti. Vuddhi. 

[SL Page 166] [\x 166/]    

Avaõõo ye lopa¤ca. 354-263.

Avaõõo taddhitabhåte yappaccaye pare lopamàpajjate, casaddena ivaõõopãti ikàralopo.
Yavataü talanadakàrànaü bya¤janàni cala¤jakàrattanti tayakàrasaüyogassa cakàro. Para
dvebhàvo ñhàneti cittaü. âdicco. Evaü-ditiyà putto = decco

Kuõóaniyà puttoti atthe õyappaccaye kate-

Kvavàdimajjhuttaresåti vattamàne-


Tesu vuddhilopàgamavikàraviparãtà desà ca . 355-406.

Tesu àdimajjhuttaresu avihitalakkhaõesu jinavacanànuparodhena kvaci
vuddhilopaàgamavikàraviparãtaàdesà hontãti saüyogantattepi àdivuddhi. äkàralope nyassa
¤àdeso. Koõóa¤¤o. Kuruno putto = koravyo. Etthàpi teneva ukàrassa avàdeso bhàtuno
putto = bhàtavyo. 

Upaguno appaccanti viggahe-


öavopagvàdãhi.* 356-363.

Upagu manu iccevamàdãhi ukàrantagottagaõatoõavappaccayo hoti và
tassàpaccamiccetasmiü atthe. âdisaddassa cettha pakàravàcittà ukàrantatoyevàyaü. Opagavã
opagavaü. Manuno apaccaü = mànavo. Mànusoti õappaccaye sàgame ca kate råpaü.
Gagguno apaccaü = gaggavo. Paõóuno apaccaü paõóavo. Upaviõdussa apaccaü =
opaviõdavo.

Vidhavàya apaccanti atthe-


öera vidhavàdito. 357-351. 

Vidhavàdito õerappaccayo hoti và apaccatthe. Vigatodhavo pati etissàti = vidhavà,
vedhavero. Vaõdhakiyà abhisàriniyàputto = vaõdhakero. Samaõassa upajjhàyassa putto =
puttaññhànãyattàti sàmaõero. Nàëikero iccàdi.

Apaccataddhitaü
 
 
* "öavopakvà dãhi"ti và pàñho
"Upaku" iccapi pàñho.


[SL Page 167] [\x 167/]    

Tilena saüsaññhanni viggahe-


Yena và saüsaññhaü tarati carati vahati õiko. 358-352.

Yena và saüsaññhaü yena và tarati yena và carati yena và vahati tato tatiyantato liïgamhà
tesu saüsaññhàdisvatthesuõikappaccayo hoti và. Telikaü bhojanaü, tilenàbhisaïkhatanti
attho. Telikã yàgu. Guëena saüsaññhaü = golikaü. Evaü ghàtikaü, dàdhikaü, màricikaü,
loõikaü. 

Nàvàya taratãti = nàviko, uëumpena taratiti = oëumpiko. Vuddhiabhàvapakkhe uëumpiko.
Evaü = kulliko. Gopucchiko sakañena caratãti = sàkañiko. Evaü- pàdiko, daõóiko. 
Dhammena carati pavattatãti = dhammiko. Sãsena vahatiti = sãsiko. Vàggahaõe idha
vuddhi na hoti. 

Evaü aüsiko, khaõdhiko, hatthito, aïguliko puna vàggahaõena a¤¤atthesupi õikappaccayo.
Paradàraü gacchatãti = pàradàriko. Pathaü gacchatãti = pathiko. 

Vinayamadhãte aveccàdhiteti và viggahe-
öikoti vattate. 


Tamadhãte tenakatàdisannidhànaniyogasippabhaõóajãvikatthesu ca. 359-353.

Catuppamidaü. Tamadhãteti atthe tenakatàdisvatthesu ca tamhi sannidhàno tattha niyutto
tamassa sippaü tamassa bhaõóaü tamassa jãvikà iccetesvatthesu ca dutiyàdivibhattyantehi
liïgehi õikappaccayo hoti và. Venayiko evaü-suttantiko, àbhidhammiko, abhidhammiko và. 

Vyàkaraõamadhãteti atthe õikappaccayàdimhi kate vuddhàdisarassa và saüyogantassa saõe
ca iti vattamàne-


Mà yånamàgamo ñhàne. 360 = 403.

I u iccetesaü àdibhåtànaü mà vuddhi hoti tatreva vuddhi àgamo hoti ca ñhàneti
ekàravuddhàgamo.

 hàneti vacanà cettha yånamàdesabhåtato,
Yavehi pubbeva e o vuddhiyo honti àgamà. 


[SL Page 168] [\x 168/]    
Yakàrassa dvibhàvo.

Veyyàkaraõiko. Nyàyamadhãteti = neyyàyiko. Evaü-takkiko, nemittiko. Kàyena kato payogo
= kàyiko. Kàyena kataü kammaü = kàyikaü. Vacasaü kataü kammaü = vàcasikaü. Evaü
mànasikaü ettha sa sare vàgamoti sutte anuvattitàdi saddena paccayasarepi sàgamo. Therehi
katà saïgãti therikà. Evaü pa¤casatikà, sattasatikà, ettha õavaõikàdisutte
anuvattitacàggahaõena ãppaccayo na hoti. 

Sannidhànatthe-sarãre sannidhànà vedanà = sàrãrikà. Sàrãrikaü dukkhaü. Evaü-mànasikaü. 

Niyuttatthe-dvàre niyutto = dovàriko. Ettha mà yånamàgamo ñhàneti vakàrato pubbe
okàragamo. Evaü-bhaõóàgàriko, nàgariko, navakammiko, vanakammiko, àdikammiko,
odariko, rathiko, pathiko. Upàye niyutto = opàyiko. Cetasi niyuttà = cetasikà. 

Sippatthe vãõàvàdanaü vãõà. Vãõà assa sippanti = veõiko. Evaü-pàõaviko, modaïgiko,
vaüsiko. 

Bhaõóatthe-gaõdho assa bhaõóanti = gaõdhiko. Evaü-teliko, goëiko, påviko, paõõiko,
tambåliko. Loõiko.

Jãvikatthe-urabbhaü hantvà jãvatãti urabbho assa jãvikàtivà = orabbhiko. Evaü-màgaviko.
Ettha vakàràgamo. Såkariko. Sàkuõiko, macchiko iccàdi. Tena katàdãti ettha àdiggahaõena
tena hataü tena baddhaü tena kãtaü tena dibbati so assa àvudho so assa àbàdho tattha
pasanno tassa santakaü tamassa parimàõaü tassa ràsi taü arahati tamassa sãlaü tattha àgato
tato sambhãto tadassa payojananti evamàdiatthe ca õikappaccayo hoti. 

Yathà:- jàlena hato hantãti và = jàliko. Evaü-bàëisiko, pàrappiko. Suttena baddho = suttiko.
Varattàya baddho = vàrattiko, nàgo. 

Vatthena kãtaü bhaõóaü = vatthikaü. Evaü = kumbhikaü, phàlikaü. So vaõõikaü, sàtikaü.
Akkhena dibbatãti = akkhiko. Evaü sàlàkiko, tiõdukiko, ambaphaliko. Càpo assa àvudhoti
= vàpiko. Evaü-tomariko, muggariko, mosaliko.


[SL Page 169] [\x 169/]    

Vàto assa àbàdho atthãti và = vàtiko. Evaü sembhiko, pittiko. Buddhe pasanno = buddhiko.
Evaü - dhammiko. Buddhassa santako = buddhiko. Evaü - dhammiko. Saïghiko, vihàro
saïghikà, bhåmi. Saïghikaü, cãvaraü. Puggalikaü. Kumbho assa parimàõanti = kumbhikaü.
Evaü - khàrikà, doõikà. Kumbhassa ràsi kumbhaü arahatãti = kumbhiko. Evaü doõiko,
aóóhamàsiko, kahàpaõiko àsãtikà, gàthà. Nàvutikà, sàtikaü, sàhassikaü.
Saõdiññhamarahatãti = saõdiññhiko, ehi passàti imaü vidhiü arahatãti = ehipassiko,
dhammo. 

Sãlatthe:-paüsukåladhàraõaü = paüsukålaü,paüsukålaü sãlamassàti-paüsukåliko evaü
tecãvariko. Ekàsane bhojanasãlo-ekàsaniko. Rukkhamåle vasanasãlo = rukkhamåliko.
âra¤¤iko, sosàniko. 

Jàtatthe: apàye jàto = àpàyiko. Evaü-nerayiko. Sàmuddiko, maccho. Vassàsu jàto = vassiko.
Vassikà. Vassikaü,pupphaü. Sàradiko, hemantiko, vassantiko, càtuddãpiko. Ràjagahe jàto =
ràjagahiko. Ràjagahe vasatãti và = ràjagahiko,jano. Magadhesu jàto vasatãti và = màgadhiko
màgadhikà, màgadhikaü. Sàvatthiyaü jàto vasatãti và = sàvatthiko, kàpilavatthiko, vesàliko.
Loke vidito = lokiko. Lokàya saüvattatãtipi = lokiko. Tathà màtito àgataü màtikaü. Pãtito
àgataü = pettikaü, nàmaü.
Sambhåtatthe:- màtito sambhåtaü = mattikaü. Evaü = pettikaü. Upadhippayojanaü
opadhikaü. 

Sakatthepi:-asaïkhàroyeva = asaïkhàrikaü. Evaü-sasaïkhàrikaü. Nàmameva = nàmikaü.
Evaü-abyàtikaü, opasaggikaü, nepàtikaü. Catumahàràje bhatti etesanti càtummahàràjikà.
Evaü a¤¤atthepi yojetabbaü. 

Kasàvena rattanti viggahe-


öa ràgà tena rattaü tassedama¤¤atthesu ca. 361-354.

Ràgatthavàcakà liïgamhà tena rattamiccetasmiü atthe tasseti chaññhiyantato idamiccetasmiü
atthe ca a¤¤atthesu ca õappaccayo hoti và. 

[SL Page 170] [\x 170/]    

Kàsàvaü, vatthaü. Evaü-kàsàyaü. Kusumbhena rattaü = kosumbhaü, haliddiyà rattaü
hàliddaü. Pattaïgaü, ma¤jeññhaü, kuïkumaü. Nãlena rattaü = nãlaü evaü pãtaü. 

Idamatthe:-mahisassa idaü = màhisaü, maüsaü, dadhi sappi cammàdikaü và. Såkarassa idaü
såkaraü. Tathà-kaccàyanassa idaü = kaccàyanaü, vyàkaraõaü. Evaü sogataü, sàsanaü.
Sogato, dhammo. Sogato, saïgho

Isissa idanti atthe õappaccayo kate vuddhimhi sampatte-saõe yånamàgamo ñhàneti ca
vattate. 


âtta¤ca. 362-404.

Iuiccetesaü àdisarànaü àtta¤ca hoti saõakàrappaccaye pare, casaddena rikàràgamo ca ñhàneti
ikàrassa àtta¤ca. 

 hànàdhikàrato àttaü isåsabhaujàdinaü,
Isissa tu rikàràgamo vàttànantare bhave

ârissaü. Evaü-usabhassa idaü = àsabhaü, ñhànaü. âsabhã, vàcà. A¤¤atthaggahaõena pana
adårabhavo, tatra bhavo, tatra jàto, tato àgato so assa nivàso, tassa issaro, kattikàdãhi yutto
màso, sàssa devatà, tamaveccàdãte, tassa visayo deso, tadasmiü dese atthi, tena nibbattaü,
taü arahati, tassa vikàro, tamassa parimàõanti iccaivamàdisvatthesu ca õappaccayo hoti.
Yathà: vidisàya avidåre bhavo = vediso, gàmo udumbarassa avadåre bhavaü = odumbaraü,
vimànaü.

Bhavatthe - manasi bhavaü = mànasaü, sukhaü. Sàgamo. Sare bhavo = sàraso,sakuõo,
sàrasà,sakuõã. Sàrasaü,pupphaü. Urasi bhavo = oraso, putto, urasi saüvaóóhitattà, mitte
bhavà = mettà, metti và. Pure bhavà = porã, vàcà. 

Jàtidisu:-pàvuse jàto = pàvuso, megho. Pàvusà, ratti. Pàvusaü, abbhaü. Sarade jàto = sàrado,
rogo. Sàradà, ratti. Sàradaü, pupphaü evaü = sisiro, hemanto, vasanto, gimho. Madhuràyaü
jàto = màdhuro,jano. Màdhurà,gaõikà màdhuraü,vatthaü. Madhuràya àgato = màdhuro.
Madhurà assa nivàsoti = màdhuro madhuràya issaro = màdhuro, ràjà. Sabbato koti ettha
puna sabbatoggahaõena taddhitatopi kvaci sassarakakàragamo. Màdhuro
 
[SL Page 171] [\x 171/]    
Màdhurako ràjagahe jàto ràjagahà àgato và ràjagaho assa nivàsoti và ràjagahassa issaroti và
= ràjagaho, ràjagahako và. Evaü-sàgalo, pàñaliputto. Vesàliyaü jàtoti àdi atthe vesàlo,
vesàlako. Kosinàro, kosinàrako sàketo sàketato. Kosambo, kosambako. Iõdapatto.
Iõdapattako. Kampillo, kampillako. Bhàrukaccho, bhàrukacchako. Nagare jàto nagarà àgato
nagare vasatãti và = nàgaro, nàgarako. Evaü, jànapado. Janapadanàmesu pana sabbattha
bahåvacanameva bhavati. Yathà: aïgesu jàto aïgehi àgato aïgàassa nivàso aïgànaü issaro và
= aïgo, aïgako evaü-màgadho, màgadhako. Kosalo, kosaleko. Vedeho, vedehako. Kambojo,
kambojako. Gaõdhàro, gaõdhàrako. Sovãro, sovãrako. Siõdhavo, siõdhavako. Assako,
kàliïgo, pa¤càlo, sakko. Tathà: suraññhe jàto-pe-suraññhassa issaro và = soraññho,
soraññhako. Evaü-mahàraññho. Mahàraññhako iccàdi. 

Nakkhattayoge:-kattikàya puõõacaõdayuttàya yutto màso = kattiko. Magasirena
caõdayuttena nakkhattena yutto màso = màgasiro. Evaü phussena yutto = phusso, maghàhi
yutto = màgho, phagguniyà yutto = phagguno, cittàya yutto = citto, visàkhàya caõdayuttàya
yutto = vesàko, jeññhàya yutto màso = jeññho, uttaràsàëhàya yutto màso = àsàëho, àsàëhã và,
savaõena yutto = sàvaõo, sàvaõã, poññhapàdena yutto = poññhapàdo, assuyujena yutto
màso = assayujo, buddho assa devatàti = buddho. Evaü-sogato, màhiõdo, yàmo vyàkaraõaü
aveccàdhãteti = veyyàkaraõo evaü mohutto, nemitto, aïgavijjo, vatthuvijjo. Vasàtãnaü
visayo deso = vàsàto. Udumbarà asmiü padese santãti = odumbaro, deso. Sahassena nibbattà
= sàhassã, parikhà. Payasà nibbattaü = pàyàsaü. Sahassaü arahatãti = sàhassã, gàthà ayaso
vikàro = àyaso. Evaü sovaõõo. Puriso parimàõamassàti = porisaü, udakaü. Sugato pasanno
= sogato. Caggahaõena tattha jàto tattha vasati tassa hitaü taü arahatãti àdisu
õeyyappaccayo ca. Bàràõasiyaü jàto vasatãti và = bàràõaseyyako. Pure viya kakàràgamo.
Evaü-campeyyako, sàleyyako. Mithileyyako, jano. Gaïgayyo, maccho. Silàya jàtaü =
seleyyakaü. Kule jàto = koleyyako, sunakho. Vane jàtaü = vàneyyaü, pupphaü.
Evaü-pabbateyyo, manusso. Pabbateyyo,


[SL Page 172] [\x 172/]    

Nadã. Pabbateyyaü, osadhaü. Pathassa hitaü = pàtheyyaü. Sapatissa hitaü = sàpateyyaü,
dhanaü. Padãpeyyaü, telaü màtu hitaü = matteyyaü. Evaü-petteyyaü. Dakkhiõaü arahatãti
= dakkhiõeyyo iccàdi. 

Jàtàdãnamimiyà ca. 363-355.

Jàtaiccevamàdãnaü saddànamatthe ima iya iccete paccayà honti và. 

Pacchà jàto = pacchimo pacchimà, janatà. Pacchimaü, cittaü. Ante jàto = antimo. Antimà,
antimaü. Evaü-majjhimo. Puriso. Uparimo, heñhimo, paccantimo. Gopphimo, gaõthimo.

Tathà iyappaccaye: manussajàtiyà jàto = manussajàtiyo. Manussajàtiyà, manussajàtiyaü. Evaü
assajàtiyo, hatthijàtiyo, bodhisattajàtiyo, dabbajàtiyo, samànajàtiyo, lokiyo iccàdi. 

âdiggahaõena tattha niyutto tadassa atthi tattha bhavoti àdisvapi imaiyappaccayà honti
casaddena ikappaccayo ca. Ante niyutto = antimo, antiyo, antiko. Putto assa atthi tasmiü và
vijjatãti puttimo, puttiyo, puttiko. Kappo assa atthãti = kappiyo, jañà assa atthãti = jañiyo,
hànabhàgo assa atthãti = hànabhàgiyo. Evaü-ñhitibhàgiyo. Bodhassa pakkhe bhavà =
bodhapakkhiyà. Pa¤cavagge bhavà = pa¤cavaggiyà. Evaü-chabbaggiyà. Udariyaü attano
idanti = attaniyaü nakàràgamo. Caggahaõena kiyayaõyappaccayà ca. Jàtiyà niyutto =
jàtikiyo. Evaü-aõdhakiyo. Jaccaõdhe niyutto = chaccaõdhakiyo. Yassa ayanti = sakiyo evaü
parakiyo. Yappaccayo sàdhuhitabhavajàtàdiatthesu yathà: kammaõi sàdhu = kamma¤¤aü.
Sabhàyaü sàdhu = sabbhaü. Yavataü talanàti àdinà ¤akàràdi. Evaü-medhàya hitaü mejjhaü,
ghataü pàdànaü hitaü = pajjaü, telaü. Rathassa hità = racchà, gàme bhavo = gammo, gave
bhavaü-gavyaü. Osare càti sutte casaddena yappaccaye parepi avàdeso. Kavimhi bhavaü =
kavyaü. Divi bhavà = dibbà, thanato jàtaü = tha¤¤aü, dhanàya saüvattanikaü = dha¤¤aü.
öyo. Parisàya sàdhu = pàrisajjo. Dakàràgamo. Samaõànaü hità = sàma¤¤à, janà.
Bràhmaõànaü hità = brahma¤¤à, aråpe bhavà = àruppà iccàdi. 


[SL Page 173] [\x 173/]    

Ràjaputtànaü samåhoti viggahe.

Chaññhiyantato tesaü samåhoti atthe kaõ õa iccete paccayo honti. 
Ràjaputtako, ràjaputtakaü và. Ràjaputto. Evaü-mànussako, manusso. Màdhurako, màdhuro.
Porisako, poriso. Vuddhànaü samåho vuddhako. Evaü-màyårako, màyåro kàpoto, kokilo,
màhisako, màhiso, oññhako, orabbhako. Aññhannaü samåho = aññhako, ràjånaü samåho =
ràjako, bhikkhànaü samåho = bhikkho, sikkhànaü samåho = sikkho, dvinnaü samåho =
dvayaü. Tesu vuddhãti àdinà ikàrassa ayàdeso. Evaü tiõõaü samåho = tayaü iccàdi. 

Samåhattheti vattate. 


Gàmajanabaõdhusahàyàdãhi tà. 365-357.

Gàma jana baõdhu sahàya iccevamàdãhi tàppaccayo hoti samåhatthe. 

Gàmànaü samåho = gàmatà. Evaü-janatà, baõdhutà, sahàyatà, nàgaratà. Tàti yogavibhàgena
sakatthepi. Devoyeva = devatà. Tàppccayantassa niccamitthiliïgatà. 

Tadassaññhànamãyo ca. 366-358

Tadassaññhànamiccetasmiü atthe chaññhiyantato ãyappaccayo hoti. Madanassa
ñhànaü-madanãyo, madanãyà, madanãyaü. Baõdhanassa ñhànaü = baõdhanãyaü.
Evaü-muccanãyaü, rajanãyaü, khamanãyaü, dussanãyaü, upàdànãyaü, pasàdanãyaü.
Casaddena hitàdiatthepi. Upàdànànaü hità = upàdànãyà iccàdi. 


Upamatthàyitattaü. 367-359.

Upamatthe upamàvàciliïgato àyitattappaccayo hoti và. 

Dhumo viya dissatãti dhåmàyitattaü evaü-timiràyitattaü


[SL Page 174] [\x 174/]    

Tadassaññhànanti vattate. 


Tannissitatthe lo. 368-360.

Tannissitanti atthe tadassaññhànanti atthe ca lappaccayo hoti và. Duññhu nissitaü
duññhuññhànaü và duññhullaü. Duññhullà, vàcà. Lassa vibhàvo evaü vedallaü. 

Abhijjhà assa pakati abhijjhà bahuloti và viggahe-

âlu tabbahule. 369-361.

Pañhamàvibhattyantato àluppaccayo hoti tadassa bahulamiccetasmiü atthe. Abhijjhàlu
abhijjhàlu abhijjhàlavo evaü-sãtàlu, dhajàlu, dayàlu. Sabbato koti ettha puna
sabbatoggahaõena kakàràgamo. Abhijjhàlu eva = abhijjhàluko, abhijjhàlukà, abhijjhàlukaü.
Evaü-dayàluko, sãtàluko. Tathà:hãnova = hinako. Evaü-potako, kumàrako, màõavako,
muduko, ujuko, appamattakaü, oramattakaü, sãlamattakaü iccàdi. 
Yadanupapannà nipàtanà sijjhantãti iminà pañibhàgakucchitasa¤¤ànukampàdiatthesu
kappaccayo. 
Pañibhàgatthe:-hatthã iva = hatthiko. Evaü-assako. 

Kucchitatthe:-kucchito samaõo = samaõako. Evaü-bràhmaõako, muõóako, paõóitako,
veyyàkaraõako. 

Sa¤¤àyaü:- katako bhatako. 

Anukampàyaü: puttako. Tathà: kiüyatetato parimàõe ttakavantuppaccayà. Kiü
parimàõamassàti = kittakaü evaü-yattakaü, tattakaü, ettakaü. 

Vantumhi àtta¤ca yaü parimàõamassàti = yàvà yàvanto. Guõavantusamaü. Evaü-tàvà
tàvanto, etàvà etàvanto iccàdi. 

Suvaõõassa vikàro suvaõõena pakatanti và viggahe-


Tappakativacane mayo. 370-374.

Tappakativacanatthe mayappaccayo hoti. Sà pakati assàti = tappakati, vikàro. Tassa vacane.
Athavà-pakarãyatãti = pakati, tena pakati pakataü = tappakati, tappakatiyà vacanaü
kathanaü = tappakativacanaü. Suvaõõamayo ratho sovaõõamayo và. Suvaõõamayaü,
bhàjanavikati. Suvaõõamayaü, bhàjanaü. Evaü-råpiyamayaü, 


[SL Page 175] [\x 175/]    

Rajatamayaü, jatumayaü, dàrumayaü, mattikàmayaü. Iddhiyà nibbattaü = iddhimayaü,
manato nipphannà = manomayà, ayasà pakataü = ayomayaü. 

Ettha ca manogaõàdãnanti vattamàne-


Etesamo lope. 

Etesaü manogaõàdãnamanto ottamàjjate vibhatti lope kateti okàro. 

Gavena pakataü karãsaü goto nibbattanti và = gomayaü. Mayoti yogavibhàgena sakatthepi.
Dànameva-dànamayaü. Sãlamayaü iccàdi. 

Saüsaññhàdianekatthataddhitaü. 
 

Alasassa bhàvoti viggahe-
öyattatà bhàve tu. 371-362.

Chaññhiyantato õya tta tà iccete paccayà honti và tassa bhàvo iccetasmiü atthe
tusaddaggahaõena ttanaõeyyàdippaccayà ca. Bhavanti etasmà buddhisaddà iti = bhàvo.
Saddassa pavattinimittaü vuccati. Vutta¤ca: "yassa guõassa hi bhàvà dabbe saddaniveso
tadabhidhàne õyattatàdayo" ti. 

öyattattanantànaü niccaü napuüsakattaü

Tàppaccayantassa sabhàvato niccamitthiliïgatà õyappaccayoyaü guõavacanabràhmaõàdãhi.
Tattha avaõõo ye lopa¤càti avaõõalopo. âdivuddhi. âlasyaü. Evaü àrogyaü, udaggassa
bhàvo = odagyaü, sakhino bhàvo = sakhyaü, anaõassa bhàvo = ànaõyaü, vidhavàya bhàvo
= vedhavyaü, dubbalassa bhàvo = dubbalyaü, bàlassa bhàvo = balyaü. Càpalyaü. Tathà:
vyattassa bhàvo = veyyattiyaü. Maccharassa bhàvo = macchariyaü. Evaü-issariyaü, àlasiyaü,
muõóiyaü ettha veyyattiyanti àdisu tesu vuddhãti àdinà yamhi ikàràgamo. 

Paõóitassa bhàvo paõóityanti àdisu yavataü talanadakàrànaü bya¤janàni cala¤jakàrattanti
tayakàrasaüyogàdãnaü cala¤jakàràdesà. Dvittaü. Paõóiccaü. Bahussutassa bhàvo = bàhu 

[SL Page 176] [\x 176/]    

Saccaü tesu vuddhãti àdinà ukàrassa akàro. Evaü perohiccaü. Adhipatissa bhàvo àdhipaccaü,
muññhasatissa bhàvo = muññhasaccaü ivaõõalopo. 

Kusalassa bhàvo = kosallaü. Evaü-vepullaü. Samànànaü bhàvo = sàma¤¤aü, gilànassa bhàvo
gela¤¤aü. Kvacàdimajjhuttaràdisuttena saüyoge pare rassattaü. 

Suhadassa bhàvo = sohajjaü. Evaü - vesàrajjaü. Kusãdassa bhàvo = kosajjaü tesu
vuññhilopàdinà ãkàrassa akàro. Tathà-purisassa bhàvo = porissanti àdisu yavataü talanàdi
sutte kàraggahaõena yavataü sakàrakacañapavaggànaü sakàrakacañapavaggàdesà.
Sumanassa bhàvo somanassaü. Evaü-domanassaü, sovacassaü, dovacassaü. Ettha
sakàràgamo. Tathà nipakassa bhàvo = nepakkaü dvittaü. Evaü-àdhikkaü. Dubhagassa
bhàvo-dobhaggaü, vàõijassa bhàvo = vàõijjaü.

Kvacàdinà rassattaü. Ràjassa bhàvo = rajjaü, saråpassa bhàvo = sàruppaü evaü opammaü,
sokhummaü. Tathassa bhàvo tacchaü, dummedhassa bhàvo dummejjhaü. Samaõassa bhàvo
= sàma¤¤aü, bràhmaõassa bhàvo = brahma¤¤aü, nipuõassa bhàvo nepu¤¤aü. Tacchanti
àdisupi kàraggahaõeneva yavataü thadhanakàrànaü jajha¤akàràdesà.

Ttatàppaccayesu-paüsukålikassa bhàvo = paüsukålikattaü, paüsukålãkatà.
Evaü-tecãvarikattaü, tecãvarikatà. Odarikattaü, odarikatà. Amanussattaü, amanussatà.
Manussattaü, manussatà. Manussajàti. Nilattaü, nãlatà guõo. Yàcakattaü, yàcakatà. Kiriyà.
Daõóittaü daõóità, dabbaü. Saccàdità, pàramità, kata¤¤Štà, sabba¤¤Štà kvacàdãti àdinà
tàppaccaye rassattaü. Appicchatà. Asaüsaggatà, bhassàràmatà, niddàràmatà, lahutà iccàdi. 

Ttanappaccaye-puthujjanassa bhàvo = puthujjanattanaü. Vedanattanaü, jàyattanaü. 

öeyyo. Sucissa bhàvo = soceyyaü. Evaü àdhipateyyaü. Kapissa bhàvo = kàpeyyaü, thenassa
bhàvo = theyyaü. Mahàvuttinànakàralopo

öyattatàti yogavibhàgena kammaõi sakatthe ca õyàdayo. Vãrànaü bhàvo kammaü và
viriyaü paribhañassa kammaü = pàribhañyaü, tassa bhàvo = pàribhañyatà.


[SL Page 177] [\x 177/]    

Evaü-sovacassatà bhisajassa kammaü = bhesajjaü, vyàvatassa kammaü = veyyàvaccaü,
sañhassa bhàvo kammaü và = sàñheyyaü. 

Sakatthe pana-yathàbhåtameva = yathàbhuccaü, karuõàyeva = kàru¤¤aü, pattakàlameva =
pattakallaü, àkàsànantameva = àkàsàna¤caü, kàyapàgu¤¤ameva = kàyapàgu¤¤atà iccàdi. 

Visamassa bhàvoti viggahe:-

Tta tà bhàveti ca vattate. 


öa visamàdãhi. 372-363.

Visama iccevamàdãhi chaññhiyantehi õappccayo hoti và ttatà ca tassa bhàvo iccetasmiü
atthe. âkatigaõoyaü. 

Vesamaü, visamattaü, visamatà. Sucissa bhàvo = sovaü, sucittaü, sucità. Garuno bhàvo
gàravo. âdivuddhi. O sare càti sutte casaddaggahaõena ukàrassa avàdese. Pañuno bhàvo =
pàñavaü pañuttaü pañutà. Ujuno bhàvo = ajjavaü. Muduno bhàvo = maddavaü iccatra
àtta¤càti õamhi ikàrukàrànaü àttaü. Dvibhàvo. Saüyoge àdirassatta¤ca. Ujutà, mudutà.
Evaü-isisasa bhàvo = àrissaü. âsabhaü kumàrassa bhàvo = komàraü. Yuvassa bhàvo =
yobbanaü. Mahàvuttinà nakàragamo. Paramànaü bhàvo kammaü và = pàramã,
dànàdikirayà. öavaõikàdisuttena ãppaccayo. Samaggànaü bhàvo = sàmaggi.


Ramaõãyàdito kaõ. 373-364.

Ramaõãyaiccevamàdito kaõ paccayo hoti ttatà ca bhàvatthe. 

Ramaõãyassa bhàvo = ràmaõãyakaü ramaõãyattaü ramaõiyatà. Evaü-mànu¤¤akaü
manu¤¤attaü manu¤¤atà. Piyaråpakaü piyaråpattaü piyaråpatà. Kalyàõakaü kalyàõattaü
kalyàõatà. Corakaü corikà và. Corattaü, coratà. Aóóhakaü, aóóhattaü, aóóhatà iccàdi. 

Bhàvataddhitaü.
 


[SL Page 178] [\x 178/]    

Sabbe ime pàpà, ayamimesaü visesena pàpoti viggahe-


Visese taratamissikiyiññhà. 374-365.

Visesatthe tara tama issika iya iñha iccete paccayà honti và. 

Pàpataro, pàpatarà, pàpataraü. Tatopi adhiko pàpatamo, pàpatamà, pàpatamaü. Pàpissiko,
pàpissikà, pàpissikaü. Pàpiyo, pàpiyà, pàpiyaü. Pàpiññho. Pàpiññhà. Pàpiññhaü. Atisayena
pàpiññho = pàpiññhataro. Evaü pañutaro, pañutamo, pañissiko, pañiyo, pañiññho. Sabbesaü
atisayena varo = varataro, varatamo, varissiko, cariyo, cariññho. Evaü- paõãtataro,
paõãtatamo.

Sabbe ime vuddhà, ayamimesaü visesena vuddhoti atthe iya iññhappaccayà. 


Vuddhassa jo iyiññhesu 375-264. 

Sabbasseva vuddhasaddassa jo hoti iya iññha iccetesu paresu. 

Jeyyo, jeññho. Ettha ca saralopàdisutte tusaddaggahaõena lopamakatvà sarà sare lopanni
pubbasare lutte kvacàsavaõõaü lutteti ekàro. 

Iyiññhesåti adhikàro. Joti ca vattate. 


Pasatthassa so ca. 376-265.

Sabbasseva pasatthasaddassa sasaddadeso hoti jo ca iyiññhesu. 

Aya¤ca pasattho aya¤ca pasattho sabbe ime pasatthà, ayamimesaü visesena pasatthoti
seyyo, seññho, jeyyo, jeññho. 


Antikassa nedo. 377-266.

Sabbasseva antikasaddassa nedàdeso hoti iyiññhesu. Visesena antiko = nediyo, nediññho. 


Bàëhassa sàdho 378-267.

Sabbassa bàëhasaddassa sàdhàdeso hoti iyiññhesu.

Visesena bàëho = sàdhiyo, sàdhiññho. 


[SL Page 179] [\x 179/]    

Appassa kaõ. 379-268.

Sabbassa appasaddassa kaõ hoti iyiññhesu. 

Visesena appo = kaõiyo, kaõiññho. 

Visesena yuvàti atthe-

Kaõ iti vattate. 


Yåvàna¤ca. 380-269.

Sabbassa yuvasaddassa kaõ hoti iyiññhesu. 

Tesu vuddhãti àdinà õakàrassa nakàro. Kaniyo, kaniññho.


Vantumantuvãna¤ca lopo. 381-270.

Vantu mantu vã iccetesaü paccayànaü lopo hoti iyiññhesu. 

Sabbe ime guõavantà, ayametesaü visesena guõavàti = guõiyo, guõiññho. Visesena satimà
= satiyo, satiññho. Visesena medhàvã = medhiyo, medhiññho iccàdi. 

Medhà assa atthi asmiü vijjatãti và viggahe-


Tadassaõthiti vã ca. 382-366.

Pañhamàvibhattyantàtadassa atthi asmiü vijjatãti và iccetesvatthesu vãppaccayo hoti.
Medhàmàyàsaddehi vàyaü. Medhàvã, medhàvino. 

Itthiyaü:- ãkàrantattà patibhikkhåràjãkàrantehi inãti inã. Medhàvinã, medhàviniyo. 
Napuüsake:- medhàvi, kulaü. Evaü-màyàvã, màyàvinã. Màyàvi, dvittaü. Casaddaggahaõena
so ila va àlàdippaccayà ca. Yathà: sumedhà assa atthi tasmiü và vijjatãti = sumedhaso.
Rassattaü. Evaü-lomaso. Picchaü assa atthi tasmiü và vijjatãti picchilo. Evaü-theõilo,
tuõóilo, jañilo. Kesà assa santãti = kesavo vàcàlo iccàdi. 

Tapo assa atthi tasmiü và vijjatãti viggahe-

Tadassatthãti adhikàro. 


Tapàdito sã. 383-367.

Tapa iccevamàdito sãppaccayo hoti và tadassa atthi iccetasmiü atthe.


[SL Page 180] [\x 180/]    

Yassa dvibhàvo. Tapassã, tapassino, tapassinã, tapassã, evaü-tejassã, yasassã, manassã,
payassã.

Daõóo assa atthi tasmiü và vijjatãti viggahe:


Daõóàdito ikaã. 384-368.

âdisaddoyaü pakàre.

Daõóa iccevamàdito avaõõantà ika ã iccete paccayà honti tadassa atthãti atthe. 

Daõóiko, daõóã, daõóino, daõóinã. Evaü màliko, màlã, màlinã. Chattiko, chattã. Råpiko,
rupã. Sisãko, sisã. Kesã, saïghã, ¤àõã, hatthã iccàdi.


Madhvàdito ro. 385-369.

Madhu àdito rappaccayo hoti và tassa atthãti atthe. 

Madhu assa atthi asmiü và vijjatãti = madhåro, guëo, madhurà, sakkharà, madhuraü,
khãraü. Ku¤jà hanå etassa santãti = ku¤jaro. Sabbasmiü vattabbe mukhamassa atthãti =
mukharo. Susi assa atthãti = susiro. Evaü-ruciyo, nagaro.*

Guõo assa atthi tasmiü và vijjatãti viggahe-


Guõàdito vantu. 386-370.

Guõa iccevamàdito vantuppaccayo hoti và tadassa atthãti atthe. 

Vibhattilope nàmavyapadese ca kate syuppatti. Guõavantu si. 

Savibhattissa ntussàti ca adhikicca à simhiti àttaü. 
Guõavà, puriso. Sesaü ¤eyyaü. Evaü = gaõavà, kulavà iccàdayo.
 * Pàliyaü pana nagaraü nagarãti ca napuüsakatà ceva itthiliïgatà ca dissati. 
 
[SL Page 181] [\x 181/]    

Itthiyaü-õavaõikaõeyyaõantåhãti ãppaccayo. 

Vàti vattamàne - ntussa tamãkàroti takàro. Guõavatã, guõavantã iccàdi. 

Napuüsake-aü napuüsaketi savibhattissa ntussa amàdeso. Guõavaü, cittamiccàdi. 

Sati assa atthi tasmiü và vijjateti viggahe-

Sadassatthiti vattate. 


Satyàdãhi mantu. 387-371.

Sati iccevamàdãhi avaõõantarahitehi pañhamàvibhattyantehi liïgehi mantuppaccayo hoti và
tadassatthãti atthe. Sesaü guõavantusamaü. Satimà, satimatã satimantã, satimà iccàdi.
Evaü-dhitimà gatimà iccàdayo. 

Tathà: àyu assa atthãti àyumantu iccatra-


âyussukàrasmantumhi. 388-373. 

âyussa ukàro as hoti mantumhãti asàdeso. 

âyasmà sesaü samaü gàvo assa santãti = gomà gomanto, gomatã gomantã. Gomaü kulaü
iccàdi. 

Saddhà assa atthiti viggahe-


Saddhidito õa. 389-372.

Saddhà pa¤¤à iccevamàdito õappaccayo và hoti tadassa tthãti etasmiü atthe. 

Saddho: puriso saddhà, ka¤¤à. Saddhaü, kulaü. Evaü-pa¤¤o, amaccharo. Tathà buddhaü
buddhi assa atthãti = buddho iccàdi. 

Atthyatthataddhitaü.
 


[SL Page 182] [\x 182/]    

Pa¤cannaü påraõoti viggahe-


Saïkhyàpåraõe mo. 390-375.

Pårãyati saïkhyà anenàti = påraõo, saïkhyàya påraõo = saïkhyàpåraõo. Tasmiü
saïkhyàpåraõatthe chaññhiyantato mappaccayo hoti và. 

Pa¤camo, vaggo pa¤cannaü påraõã = pa¤camã. Nadàdito và ãti ãppaccayo itthiyamato
àppaccayoti àppaccayo. Pa¤camà, viriyapàramã. Pa¤camaü, jhànaü. Evaü sattamo, sattamã
sattamà, sattamaü. Aññhamo, aññhamã añhamà, aññhamaü. Navamo, navamã navamà,
navamaü dasamo, dasamã dasamà, dasamaü iccàdi. 

Saïkhyàpåraõeti adhikàro.


Catucchehi thañhà. 391-386.

Catu cha iccetehi tha ñha iccete paccayà honti và saïkhyàpåraõatthe. Catunnaü påraõo =
catuttho. Dvittaü. Catutthi catutthà, catutthaü. Channaü påraõo = chaññho, chaññhã chaññhà,
chaññhaü. Chaññho eva = chaññhamo. 

Chàhaü chaëàyatanaü iccatra = 


Sa chassa và. 392-376.

Chassa sakàradeso hoti và saïkhyàne. Chàhamassa jãvitaü. Sàhaü, chàhaü và. Saëàyatanaü. 

Dvinnaü påraõoti viggahe-


Dvitãhi tiyo. 393-387.

Dvi ti iccetehi tiyappaccayo hoti và saïkhyàpåraõatthe. 
Vipariõàmena dvitiõõanti vattamàne-


Tiye dutàpi ca. 394-381.

Dvã ti iccetesaü du ta iccàdesà honti tiyappaccaye pare. 

Dutiyo, puriso. Dutiyà, vibhatti. Dutiyaü. Evaü-tiõõaü påraõo = tatiyo. Tatiyà, tatiyaü.
Apiggahaõena a¤¤atthàpi dvisaddassa duàdeso. Casaddena di ca. Dve rattiyo = durattaü.
Duvidhaü, duvaïgaü, dirattaü. Diguõaü, digu. 


[SL Page 183] [\x 183/]    

Tesamaóóhuppadenaóóhuóóhadivaóóha-diyaóóhàóóhatiyà. 395-389

Tesaü catutthadutiyatatiyànaü aóóhåpapadànaü aóóhåpapadena saha aóóhuóóha
divaóóha diyaóóha aóóhatiyàdesà honti. Ettha ca-

Aóóhupapadupàdànasàmatthà aóóhapubbakà,
Tesaüsaddena gayhante catutthadutiyàdayo.

Aóóhena catuttho aóóhuóóho aóóhena dutiyo = divaóóhe, diyaóóho. Aóóhena tatiyo
= aóóhatiyo.

Eka¤ca dasa càti atthe dvaõdasamàse, ekenàdhikà dasàti atthe tappurisasamàse và kate-

Saïkhyàneti vattamàne dvekaññhànamàkàro vàti àttaü vavatthitavibhàsatthoyaü vàsaddo.
Tena cettha-

Dvekaññhànaü dase niccaü dvissànavutiyà navà,
Itaresamasanta¤ca àttaü dãpeti vàssuti. 

Ekàdito dasa ra saïkhyàneti rattaü. 

Ràdeso vaõõamattattà vaõõamattappasaïgipi,
Siyà dasassa dasseva nimittàsannabhàvato.

Tato bahuvacanaü yo. Pa¤càdãnamakàroti savibhattissa antassa attaü. Ekàrasa, ekàdasa.
Liïgattayepi samànaü. 

Vàti vattate. 


Ekàdito dasassã. 396-377.

Ekàdito parassa dasassa ante ãppaccayo hoti và påraõatthe. 

Dasassa paccayogàgà laddhamanteti atthato, 
Tadantassa sabhàvena itthiyaüyeva sambhavo.

Ekàdasannaü påraõã = ekàdasã, itthã. A¤¤attha ekàdasamo, ekàdasamaü. Dve ca dasa ca,
dvãhi và adhikà dasàti = dvi dasa iccatra-

Vàti vattate. 

Vãsatidasesu bà dvassa tåti bàdese dassa rakàro. Bàrasa. A¤¤atra àttaü. Dvàdasa.
Dvàdasannaü påraõo bàrasamo. Dvà dasamo, dvàdasã. Tayo ca dasa càti = terasa. Tesu
vuddhilopà


[SL Page 184] [\x 184/]    

Dinà tissa dasàdisu teàdeso à navutiyà. Retasamo, terasã,

Cattàro ca dasa ca, catåhi adhikà dasàti và = catuddasa iccatra-

Gaõane dasassàti ca vattamàne catåpapadassa lopotuttarapadàdivassa cuvopi navàti tulopo
cuvo ca. Cuddasa, coddasa, catuddasa, cuddasamo, catuddasamo, catuddasã, càtuddasã và. 

Pa¤ca ca dasa ca, pa¤cahi adhikà dasàti và = pa¤cadasa. Tesu vuddhi lopàdinà
pa¤casaddassa dasavãsesu panna pannu àdesàpi. Aññhàdito càti rattaü. Pannarasa,
pa¤cadasa, pannarasamo, pa¤cadasamo, pannarasã, pa¤cadasã.

Cha ca dasa càti samàse kate chassàti vattamàne-dase so nicca¤càti sosaddàdeso.
Saïkhàyànaü càti ca vattate. Ladarànanti lattaü. Vavatthitavibhàsatthoyaü vàsaddo. 

âo niccaü soëase vàssa cattàrãse ca terase,
A¤¤attha na ca hotàyaü vavatthitavibhàsato. 

Laëànamaviseso kvaci. Soëasa, teëasa, cattàlãsaü, cattàrãsaü, soëasamo, soëasã. Và dasa ra
saïkhyàneti adhikicca aññhàdito càti rattaü. Aññhàrasa, aññhàdasa. âttaü. Aññhàrasannaü
påraõo = aññhàrasamo, aññhàdasamo. Evaü-sattarasa, sattadasa, sattarasamo, sattadasamo.

Aññhàditoti kimatthaü? Catuddasa. 

Ekena ånà vãsatãti tappuriso. Ekånavãsati ekånavãsatàdayo à navutiyà ekavacanantà
itthiliïgà ca daññhabbà. Te ca saïkhyàne saïkheyye ca vattante. Yadà saïkhyàne vattante
tadà bhikkhånamekånavãsati tiññhati, bhoti bhikkhånamekånavãsati tiññha,
bhikkhånamekånavãsatiü passa, bhikkhånamekånavãsatiyà kataü iccàdi. 

Saïkheyyo pana ekånavãsati bhikkhavo tiññhanti, bhonto ekånavãsati bhikkhavo, tiññhatha,
ekånavãsatiü bhikkhå passa, ekånavãsatiyà bhikkhåhi kataü iccàdi. Evaü-vãsatàdisupi
yojetabbaü. 

Ekånavãsatiyà påraõo = ekånavãsatimo. Dasa ca dasa càti atthe dvaõdasamàsaü katvà
dasadasàti vattabbe-saråpànamekasesvasakinti ekasese kate dasasaddato
pañhamàbahuvacanaü yo.

Dasa yotãdha:

[SL Page 185] [\x 185/]    

Gaõane dasassa dviticatupa¤cachasattaññhanavakànaü viticattàrapa¤¤àchasattàsanavà yosu
yona¤cãsamàsaüñhiritãtuti. 397-391.

Gaõane dasassa sambaõdhãnaü dvika tika catukka pa¤caka chakka sattaka aññhaka
navakànaü katekasesànaü yathàkkamaü vã ti cattàra pa¤¤à cha satta asa nava iccàdesà honti
yosu paresu, yona¤ca ãsaü àsaü ñhi ri ti ãti uti iccete àdesà hontãti dvidasatthavàcakassa
dasassa dviàdeso, yovacanassa ãsa¤ca. Saralopàdi.

Saïkhyànaü và anteti ca vattate.


Ti ca. 398-380.

Taüsaü saïkhyànamante tikàràgamo hoti và. Vavatthitavibhàsatthoyaü vàsaddo. Tena-

Vibhàsà vãsatiüsànamante hoti tiàgamo,
A¤¤attha na ca hoteva vavatthitavibhàsato

Bya¤jane vàti niggahãtalopo. Puna taddhitattà nàma vyapadese syàduppatti bhikkhånaü
vãsati vãsaü và. Vãsati bhikkhå vãsaü và iccàdi. Vãsatimo. Tathà-ekavãsati kusalacittàni
ekavãsaü và ekavãsatimo, bàvãsati, bàvãsaü, bàvãsatimo, àtte dvàvãsati, dvàvãsaü,
dvàvãsatimo. Tevãsati, tevãsaü, tevãsatimo, catuvãsati, catuvãsaü, catuvãsatimo,
paõõuvãsati, paõõuvãsaü, paõõuvãsatimo, pa¤cavãsati, pa¤cavãsaü, pa¤cavãsatimo,
chabbãsati, chabbãsaü, chabbãsatimo, sattavãsati, sattavãsaü, sattavãsatimo, aññhavãsati,
aññhavãsaü, aññhavãsatimo, ekånatiüsati, ekånatiüsaü, ekånatiüsatimo.

Dasa ca dasa ca dasa càti dasadasadasàti vattabbe ekasesekate gaõane dasassàti àdinà
tiãsamàdesà. Kvacàdinà rassattaü. Ante niggahãta¤càti saïkhyàñhàne sambhåtassa tisaddassa
ante niggahãtàgamo ca. Sesaü vãsatisamaü. Tiüsati, tiüsaü, tiüsa vassàni. Niggahãtalopo.
Tiüsaü, tiüsàya iccàdi. Ekatiüsaü, ekattiüsaüvaü. Battiüsaü, dvattiüsa. Tettiüsa iccàdi.

Catudasatthàvàcakassa katekasesassa dasassa cattàra, yovacanassa ca ãsaü, cattàlãsaü. La
darànanti rassa lattaü. Tàlãsaü và. Cattàlãsatimo, ekacattàlãsaü, dvàcattàlãsaü. Dvicattàlãsaü,
tevattàlãsaü, tivattàlãsaü iccàdi.


[SL Page 186] [\x 186/]    

Pa¤cadasatthavàcakassa dasassa pa¤¤à, yovacanassa àsa¤ca. Pa¤¤àsaü. Tesu vuddhilopàdinà
paõõàdeso. Paõõàsaü và. Dvepaõõàsaü, dvipaõõàsaü. 

Chadasatthavàcakassa dasassa cha, yovacanassa ñhiàdeso. Sa chassa vàti sakaràdeso. Saññhi,
dvàsaññhi, dvesaññhi, dvisaññhi, tesaññhi, tisaññhi. 

Sattadasatthavàcakassa dasassa satta, yovacanassa ri ti ca. Sattari, sattati, dvisattati,
dvisattari, tesattati, tisattati iccàdi. 

Aññhadasatthavàcakassa dasassa asa, yovacanassa ãti àdeso ca. Asãti, ekàsãti, dveasãti,
teasãti, caturàsãti kvacàdinà dãgho. 

Navadasatthavàcakassa dasassa nava, yovacanassa uti ca. Navuti, dvànavuti, dvenavuti,
dvinavuti, tenavuti, tinavuti, catunavuti, channavutiyà, channavutãnaü và pàsaõóànaü. 

Gaõane dasassàti ca vattate. 


Dasadasakaü sataü dasakànaü sataü sahassa¤ca yomhi. 399-395.

Gaõane pariyàpannassa dasadasakatthavàcakassa dasasaddassa sataü hoti,
satadasakatthavàcakassa dasassa sahassaü hoti yomhi. 

Iminà nipàtanena yolopo. Taddhitattà puna nàmavyapadese syàduppatti. Niggahãtassa lopo.
Sinti amàdesàdi. Yojanànaü sataü. Sataü napuüsakamekavacananti ca. Tathà: sahassaü.
Vaggabhede sabbattha bahuvacanampi bhavati. Dve vãsatiyo. Evaü tiüsàdisupi. Dve satàni,
bahåni satàni, dve sahassàni, bahåni sahassàni. 

Satassa dvikanti atthe chaññhitappurisaü katvà satadvikanti vattabbe-dvikàdãnaü
taduttarapadàna¤ca nipaccanteti vutti vacanato iminàva nipàtanena uttarapadassa
pubbanipàto kakàralopo ca hoti dvisataü. Evaü-satassa tikaü = tisataü. Tathà: catusataü,
pa¤casataü, chasataü, sattasataü, aññhasataü, navasataü, dasasataü, sahassaü hoti. Atha và
dve satàni = dvisatanti digusamàso. Evaü tisataü catusatamiccàdi. 


[SL Page 187] [\x 187/]    

Yàva taduttariü dasaguõita¤ca. 400-396.

Yàvatà saïkhyànamuttariü tàva dasaguõita¤ca kàtabbaü. Ettha dakàro saõdhijo. 

Tathà dasassa gaõassa dasaguõitaü sataü hoti, satassa dasaguõitaü sahassaü hoti.
Sahassassa dasaguõitaü dasasahassaü. Idaü navutantipi vuccati dasasahasasassa
dasaguõitaü satasahassaü. Taü lakkhantipi vuccati, satasahassassa dasaguõitaü
dasasatasahassaü. 

Yadanupapannà nipàtanà sijjhantãti vattate. 


Sakanàmehi. 401-397.

Yàsaü pana saïkhyànamaniddiññhanàmadheyyànaü yàni råpàti tàni sakehi sakehi nàmehi
nipaccante. 

Satasahassànaü sataü koñi. Itthiliïgà ekavacanantà ca. Vaggabhede bahuvacana¤ca bhavatã.
Koñisatasahassànaü sataü pakoñi. Pakoñisatasahassànaü sataü koñippakoñi. Evaü-nahutaü,
ninnahutaü, akkhohiõã, biõdu, abbudaü, nirabbudaü, ahahaü, ababaü, añañaü,
sogaõdhikaü, uppalaü, kumudaü, puõóarãkaü, padumaü, kathànaü, mahàkathànaü,
asaïkheyyanti. 

Iccevaü ñhànato ñhànaü satalakkhaguõaü mataü, 
Koñippabhåtinaü visasaïkhyàna¤ca yathàkkamaü. 

Dve parimàõàni etassàti viggahe-


Dvàdito konekatthe ca. 402-224.

Dvi iccevamàdito gaõanàto kappaccayo hoti anekatthe. 

Dviko, ràsi. Dvikaü. Evaü-tikaü, catukkaü, pa¤cakaü, chakkaü, sattakaü, aññhakaü, navakaü
dasakaü, paõõàsakaü, satakaü, sahassakaü iccàdi. 

Saïkhyàtaddhitaü.
 


[SL Page 188] [\x 188/]    
Ekasmiü vàre bhu¤jati dve vàre bhu¤jatãti ca viggahe- 

Ekàdito sakissa kkhattuü. 403-648.

Eka dvi ti iccevamàdito gaõanàto sakissaññhàne vàratthe kkhattuü paccayo hoti. 
Ekakkhattuü, dvikkhattuü bhu¤jati. Sabbàsamàvusoti àdinà silopo. Evaü-tikkhattuü,
catukkhattuü, pa¤cakkhattuü, dasakkhattuü, satakkhattuü, sahassakkhattuü, bahukkhattuü,
katikkhattuü. 
Ekena vibhàgenàti viggahe-

Maõóåkagatiyà saïkhyàggahaõamanuvattate.


Vibhàge dhà ca. 404-399.

Vibhàgatthe ekàdisaïkhyàto dhàppaccayo hoti. Casaddena ekadvito jjha¤ca, suttàdito so ca.
Ekadhà. Dvãhi vibhàgehi = dvidhà, dudhà và. Tãhi vibhigehi = tidhà. Tedhà và. Tesu
vuddhãti àdinà ikàrassekàro. Evaü - catuññhà, pa¤cadhà, chadhà, dasadhà, satadhà,
sahassadhà, katidhà, bahudhà. 

Jjhappaccaye-ekadhà karotãti ekajjhaü. Evaü vejjhaü. 

Soppaccaye suttena vibhàgena suttaso. Evaü-vya¤janaso, padaso, atthaso, bahuso.
Sabbàkàrena sabbaso. Upàyaso, hetuso, ñhànaso, yoniso.


Sabbanàmehi pakàravacane tu thà. 405-400.

Sabbanàmehi pakàravacanatthe thàppaccayo hoti, tusaddena thattàppaccayo ca. 

Sàma¤¤assa bhedako viseso pakàro tassàbhidhàneti attho. So pakàro = tathà, taü pakàraü =
tathà, tena pakàrena = tathà, yena pakàrena = yathà. Evaü-sabbathà, a¤¤athà, itarathà,
ubhayathà. 

Thattàppaccaye tena pakàrena = tathattà evaü yathattà, a¤¤athattà.

Ko pakàroti atthe

Kimimehi thaü. 406-401.

Kiü ima iccetehi taüpaccayo hoti pakàravacanatthe. 


[SL Page 189] [\x 189/]    
Kissa ka ve vàti ettha casaddena kissa kàdeso. Kathaü. Kaü pakàraü = kathaü, kena
pakàrena = kathaü, ayaü pakàroti = itthaü, imaü pakàranti = itthaü. Anena pakàrenàti =
itthaü. Imassitthaü dànihatodhesu càti imasaddassa ikàro. Dvittaü. Ettha hi
kkhattumàdithaüpariyosànappaccayantànaü avyayataddhitattà nàma vyapadesaü katvà
vibhattimhi kate sabbàsamàvusoti àdinà vibhattilopo. Kvavi toppa¤camyattheti àdinà
Vuttatoàdippaccayantà ca idheva avyayataddhite saïgayhanti. 


Yadanupapannà nipàtanà nijjhanti. 407-393.

Ye saddà lakkhaõena anupapannà aniddiññhalajjhaõà akkharàdito nàmopasagganipàtato và
samàsataddhitato và te nipàtanà sijjhanti. 

Taddhitato tàva:-
Imasmà jja siyà kàle samànà parato jju ca, 
Imasaddassakàro ca samànassa ca so siyà. 

Imasmiü kàle asmiü divaseti và = ajja. Samàne kàle = sajju. Aparasmiü divase = aparajju. 

Nipàtehi-bhavatthe tanappaccayo ca. Ajja bhavaü = ajjatanaü, ajjatanã. Suve bhavaü =
svàtanaü. Evaü-puràtanaü. Hãyo bhavaü = hãyattanaü hiyattanã iccàdi. 

Avyayatambitaü. 

Sàma¤¤avuttibhàvatthàvyayato taddhitaü tidhà, 
Tatràdi catudhàpaccànekatthatthyatthasaïkhato. 

Iti råpasiddhiyaü taddhitakaõóo pa¤camo. 
 

Atha akhyàtavibhattiyo kirayàvàcãhi dhàtåhi parà vuccante

Tattha kirayaü àcikkhatãti = àkhyàtaü, kirayàpadaü. Vuttaü hi:- 

"Kàlakàrakapurisaparidãpakaü kirayàlakkhaõamàkhyàtika"nti. Tattha kàloti atãtàdayo
kàrakamiti kammakattubhàvà. Purisàti pañhamamajjhimuttamà. Kirayàti gamanapacanàdiko
dhàtvattho kirayàlakkhaõaü sa¤¤àõaü etassàti = kirayàlakkhaõaü. Aliïga¤ca.


[SL Page 190] [\x 190/]    

Vuttampi cetaü:-

"Yaü tikàlaü tipurisaü kirayàvàci tikàrakaü,
Attiliïgaü dvivacanaü tadàkhyàtantã vuccati"

Kàlàdivasena dhàtvatthaü vibhajantãti = vibhattiyo, tyàdayo. Tà pana vattamànà pa¤camã
sattamã parokkhà hãyattanã ajjatanã bhavissanti kàlàtippatti vàti aññhavidhà bhavanti. 

Kirayaü dhàrentiti = dhàtavo, bhuvàdayo. Khàdidhàtuppaccayantà ca. Te pana atthavasà
dvidhà bhavanti sakammakà akammakà càti. Tatra sakammakà ye dhàtavo kammàpekkhaü
kirayaü vadanti. Yathà: kaü karoti, gàmaü gacchati, odanaü pacatãti àdayo. Akammakà ye
kammanirapekkhaü kirayaü vadanti. Yathà: acchati, seti, tiññhatãti àdayo. 

Te puna sattavidhà bhavanti vikaraõappaccayabhedena kathaü? Avikaraõà bhuvàdayo,
niggahãtapuppakaavikaraõà rudhàdayo, yavikaraõà divàdayo, õuõàuõàvikaraõà svàdayo,
nàppaõhà vikaraõà kirayàdayo, ovikaraõà tanàdayo, sakatthe õeõayantà curàdayoti. 
Tattha pañhamaü avikaraõesu bhuvàdisu dhàtusu pañhamabhåtà akammakà bhå iccetasmà
dhàtuto tyàdayo parà yojiyante.

Bhå sattàyaü-bhuiccayaü dhàtu sattàyamatthe vattate. Kirayà sàma¤¤abhute bhavane
vattatãti attho. 

Bhå iti ñhite-


Bhuvàdayo dhàtavo. 408-159.
Bhu iccevamàdayo ye kirayàvàcino saddagaõà te dhàtusa¤¤à honti. 

Bhå àdi yesaü te = bhuvàdayo. Athavà bhuvà àdã pakàrà yesaü te = bhuvàdayo. 

Bhuvàdisu vakàroyaü ¤eyyo àgamasaõdhijo,
Bhuvàppakàrà và dhàtu sakammàkammakatthato. 

Kvavi dhàtåti àdito kvavãti vattate. 


Dhàtussanto loponekasarassa. 409-523. 

Anekasarassa dhàtussa anto kvaci lopo hoti. 
 
[SL Page 191] [\x 191/]    

Kvaciggahaõaü mahãyati samathoti àdisu nivattanatthaü. Iti anekasarattàbhàvà idha
dhàtvantalopo na hoti. Tato dhàtvadhikàravihitànekappaccayappasaïge vatticchànupubbikà
saddappavattãti katvà vattamànavacanicchàyaü:- 

Vattamànà ti anti si tha mã ma te ante se vhe e mhe. 410-425.

Tyàdayo dvàdasa vattamànàsa¤¤à hontãti tyàdãnaü vattamànatthavisayattà vattamànàsa¤¤à. 


Kàle. 411-415.

Kàleti ayamadhikàro ito paraü tyàdivibhattividhàne sabbattha vattate. 


Vattamànà paccuppanne. 412-416.

Paccuppanne kàle gamyamàne vattamànàvibhatti hoti. Kàloti cettha kiriyà. Karaõaü = kàro,
rakàrassa lakàro. Kàlo. Tasmà-

Kirayàyaü gamyamànàyaü vibhattãnaü vidhànato, 
Dhàtåheva bhavantãti siddhaü tyàdivibhattiyo. 

Idha pana kàlassa atãtànàgatapaccuppannàõattiparikappakàlàtipattivasena chadhà bhinnattà
paccuppanneti viseseti. Taü taü kàraõaü pañicca uppanno = paccuppanno.
Pañiladdhasabhàvo na tàva atãtoti attho. 

Paccuppannasamãpepi tabbohàråpavàrato,
Vattamànà atãtepi taü kàlavacanicchayaü. 

Tasmiü paccuppanne vattamànàvibhattiü katvà tassa ñhànàniyame dhàtuliïgehi
paràppaccayàti paribhàsato dhàtuto paraü vattamànàppaccaye katvà tesamaniyamappasaïge
sati vattãcchànupubbikà saddappavattãti parassapadavacanicchàyaü-


Atha pubbàni vibhattãnaü cha parassa padàni. 413-418.

Atha taddhitànantaraü vuccamànànaü sabbàsaü vattamànàdãnaü aññhavidhànaü
vibhattãnaü yàni yàni pubbakàni cha padàni tàni tàni 


[SL Page 192] [\x 192/]    

Atthato aññhacattàlãsamattàni parassapadasa¤¤àni hontãti àdimhi channaü
parassapadasa¤¤à parassatthàni padàni = parassapadàni. Tabbàhullato tabbohàro. 

Dhàtåhi õeõaya iccàdito dhàtåhãti vattamàne-


Kattari parassapadaü. 414-438.

Kattari kàrake abhidheyye sabbadhàtåhi parassapadaü hotãti parassapadaü katvà
tassàpaniyamappasaïge vatticchàvasaü vipariõàmena parassapadànamattanopadànanti
vattate. 

Dve dve pañhamamajjhimuttamapurisà. 415-410.

Tàsaü vibhattãnaü parassapadànamattanopadàna¤ca dve dve vacanànã yathàkkamaü
pañhamamajjhimuttamapurisasa¤¤àti honti. 

Taü yathà:-ti anti iti pañhamapurisà. Si tha iti majjhimapurisà. Mi ma iti uttamapurisà.
Attanopadesupi te ante iti pañhamapurisà. Se vhe iti majjhimapurisà. E mhe iti
uttamapurisà. Evaü sesàsu sattasu vibhattisupi yojetabbanti evaü aññhavibhattivasena
channavutividhe akhyàtapade dvattiüsa dvattiüsa pañhamamajjhimuttamapurisà hontãti
vattamànà parassapadàdimhi dvinnaü pañhamapurisasa¤¤à. 


Nàmamhi payujjamànepi tulyàdhikaraõe pañhamo. 416-112.

Tumhàmhasaddavajjite tulyàdhikaraõabhåte sàdhakavàcake nàmamhi payujjamànepi
appayujjamànepi dhàtåhi pañhamapuriso hotãti pañhamapurisaü katvà
tassàpaniyamappasaïge kiriyàdhakassa katturekatte cattumicchite-ekamhi vattabbe
ekavacananti vattamànàparassapadapañhamapurisekavacanaü ti. 

Paro paccayoti ca adhikàro. Yathà kattarã càti ito kattarãti vikaraõappaccayavidhàne
sabbattha vattate. 


Bhuvàdito a. 417-447.

Bhu iccevamàdito dhàtugaõato paro appaccayo hoti kattari vihiteyu vibhattippaccayesu
paresu. 


[SL Page 193] [\x 193/]    

Sabbadhàtukamhiyevàyamissate asaüyogantassa vuddhiti ca vattate. 


A¤¤esu ca. 418-487.

Kàritato a¤¤esu paccayesu ca asaüyogantànaü dhàtånaü vuddhi hoti. Caggahaõena
õuppaccayassàpi vuddhi hoti. 

Ettha ca ghañàdãnaü vàti ito vàsaddo anuvattetabbo. So ca vavatthitavibhàsattho.

Tena 

Ivaõõuvaõõantàna¤ca lahåpantànadhàtånaü,
Ivaõõuvaõõànameva vuddhi hoti parassa na.
Yuvaõõànampi yaõuõànàniññhàdisu vuddhi na, 
Tudàdissàvikaraõena chetvàdisu và siyà. 

Tassàpaniyamappasaïge-ayuvaõõàna¤càyo vuddhãti paribhàsato åkàrassokàro vuddhi. 

Vipariõàmena dhàtånanti vattamàne-


O ava sare. 419-515.

Okàrassa dhàtvantassa sare pare avàdeso hoti. Saralopamàdesa iccàdinà saralopàdimhi kate
naye paraü yutteti paranayanaü kàtabbaü. 

So puriso sàdhu bhavati, sà ka¤¤à sàdhu bhavati, taü cittaü sàdhu bhavati. Ettha hi-

Kattunobhihitattàva àkhyàtena na kattari, tatiyà pañhamà hoti liïgatthampana pekkhiya.

Satipi kiriyàyekatte kattånaü bahuttà bahumhi vattabbe bahuvacananti
vattamànàparassapadapañhamapurisabahuvacanà anti pure viya appaccayavuddhiavàdesà.
Saralopàdi. Te purisà bhavanti. Appayujjamànepi bhavati, bhavanti. 

Payujjamànepi tulyàdhikaraõeti ca vattateta.


Tumhe majjhimo. 420-413.

Tulyàdhikaraõabhåte tumhasadde payujjamànepi appayujjamànepi dhàtuhi majjhimapuriso
hotãti vattamànàparassapada majjhimapurisekavacanaü si. Sesaü purimasamaü. 


[SL Page 194] [\x 194/]    

Tvaü bhavasi, tumhe bhavatha. Appayujjamànepi-bhavasi, bhavatha. 
Tulyàdhikaraõeti kimatthaü? Tayà paccate odano. 

Tasmiü yevàdhikàre-


Amhe uttamo. 421-414

Tulyàdhikaraõabhåte amhasadde payujjamànepi appayujjamànepi dhàtåhi uttamapuriso
hotãti vattamànàparassapaduttamapurisekavacanaü mi. 

Appaccayavuddhiavàdesà.

Akàro dãghaü himimesu. 422-480.

Akàro dãghamàpajjate hi mi ma iccetàsu vibhattiså. Ahaü bhavàmi, mayaü bhavàma.
Bhavàmi, bhavàma. 

Vibhattãnaü chàti ca vattate. 


Parànyattanopadàni. 423-409.

Sabbàsaü vattamànàdãnaü aññhavidhànaü vibhattãnaü yàni yàni paràni cha padàni tàni tàni
attanopadàni hontãti teàdãnaü atatanopadasa¤¤à.

Dhàtåhi attanopadànãti ca vattate.


Kattari ca. 424-456.

Kattari ca kàrake abhidheyye dhàtåhi attanopadàni honti caggahaõaü katthaci
nivattanatthaü. Sesaü parassapade vuttanayena veditabbaü.

Bhavate, bhavante, bhavase, bhavavhe, bhave, bhavàmhe.

Paca pàke.

Dhàtusa¤¤àyaü dhàtvantalopo. Vuttanayena tyàduppatti. Ivaõõuvaõõànamabhàvà
vuddhiabhàvovettha viseso.

So devadatto odanaü pacati. Pacanti, pacasi, pavatha, pacàmi, pacàma. 


[SL Page 195] [\x 195/]    

So odanaü pacate, te pacante, tvaü pacase,tumhe pacavhe, ahaü pace,mayaü pacàmhe.
Pañhamapurisàdãnamekajjhappavattippasaïge paribhàsamàha:


Sabbesamekàbhidhàne paro puriso. 425-411.

Sabbesaü pañhamamajjhimànaü pañhamuttamànaü majjhimuttamànaü tiõõaü và purisànaü
ekatobhidhàne kattabbe paro puriso yojetabbo. Ekakàlànamevàbhidhàne càyaü. 

So ca pacati, tva¤ca pacasãti pariyàyappasaïge tumhe pacathàti bhavati. Evaü so ca pacati
aha¤ca pacàmãti mayaü pacàma. Tathà: kva¤ca pacasi aha¤ca pacàmi mayaü pacàma. So ca
pacati tva¤ca pacasi aha¤ca pacàmi mayaü pacàma evaü sabbattha yojetabbaü. 

Ekàbhidhàneti kimatthaü? So pacati tvaü pacissasi ahaü paciü. Ettha bhinnakàlattà mayaü
pacimhàti na bhavati. 

Gamusappa gatimhi.

Pure viya dhàtusa¤¤àyaü dhàtvantalopo kattari tyàduppatti ca. 

Gamissanto ccho và sabbàsu. 426-478.

Gamu iccetassa dhàtussa anto makàro ccho hoti và sabbàsu vibhattisu. Sabbaggahaõena
mànantakàritappaccayesu ca. Vavatthitavibhàsatthoyaü vàsaddo. Tenàyaü-

Vidhiü nicca¤ca vàsaddo mànantesu hi kattari,
Dãpetaniccama¤¤attha parokkhàyamasantakaü. 

Appaccayaparanayanàni. 

So puriso gàmaü gacchati, te gacchanti. Kvaci dhàtåti àdinà garupubbarassato parassa
pañhamapurisabahuvacanassa re và hoti. 

Gacchare, tvaü gacchasi, tumhe gacchatha, ahaü gacchàmi, mayaü gacchàma. 

Cchàdesàbhàve: lopa¤cettamakàroti appaccayassa ekàro. Gameti, gamenti. Saralopo. Gamesi,
gametha, gamemi, gamema. 


[SL Page 196] [\x 196/]    

Attanopadepi:

So gàmaü gacchate, te gacchante-gacchare, gacchase, gacchavhe, gacche, gacchàmbhe. "Kuto
nu tvaü àgacchasi, ràjagahago àgacchàmã"ti àdisu pana paccuppannasamãpe
vattamànàvacanaü. 

Vàti vattate. 


Gamissa ghammaü, 427-503.

Imu iccetassa dhàtussa sabbassa ghammàdeso hoti và ghammati, ghammanti iccàdi. 

Bhàvakammesu pana:- 


Attanopadàni bhàve ca kammaõi. 428-455.

Bhàve ca kammaõi ca kàrake abhidheyye attanopadàni honti. Casaddena kammakattaripi. 

Bhavanaü = bhàvo, so ca kàrakattarena asaüsaññho kevalo bhavanalavanàdiko dhàtvattho.
Karãyatiti = kammaü. Akammakàpi dhàtavo sopasaggà sakammakàpi bhavanti. Tasmà
kammaõi anupubbà bhådhàtuto vattamànattanopadapañhamapurisekavacanaü te. 

Dhàtåhi õeõaya iccàdito dhàtåhiti vattamàne-


Bhàvakammesu yo. 429-442.

Sabbadhàtåhi paro bhàvakammavisayesu yappaccayo hoti. Attanopadavisayevàyamissate.
A¤¤esu càti sutte anuvattitavàggahaõena yappaccaye vuddhi na bhavati. 

Anubhåyate sukhaü devadattena.

âkhyàtena avuttattà tatiyà hoti kattari,
Kammassàbhihitattà na dutiyà pañhamàvidha.

Anubhåyante sampattiyo tayà, anubhåyase tvaü devadattena, anubhuyavhe tumhe, ahaü
anubhåye tayà, mayaü anubhåyàmhe.


[SL Page 197] [\x 197/]    
Kvaci dhàtu iccàdito kvacãti vattamàne-

Attanopadàni parassapadattaü. 430-520.

Attanopadàni kvacã parassapadattamàpajjante. Akattariyevedaü. Yakàrassa cittaü.
Anubhuyyate mayà sukhaü, anubhuyyati và. Anubhuyyanta, anubhuyyasi, anubhuyyatha,
anubhuyyàmi, anubhuyyàma. Dvittàbhàve-anubhåyati, anubhåyanti. 

Kvavãti kiü? Anubhåyate.

Bhàve-addabbavuttino bhàvassekattà ekavacanameva. Ta¤ca pañhamapurisasseva. Bhåyate
devadattena, devadattena sampati bhavananti attho. 

Pavadhàtuto kammaõi attanopade yappaccaye ca kate vipariõàmena yassàti vattamàne-


Tassa cavaggayakàravakàrattaü sadhàtvantassa 431-443.

Tassa bhàvakammavisayassa yappaccayassa cavaggayakàravakàrattaü hoti dhàtvantena saha
yathàsambhavaü. 

Ettha ca ivaõõàgamo vàti ito sãhagatiyà vàsaddo nuvattetabbo so ca vavatthitavibhàsattho.
Tena- 

Cavaggo catavaggànaü dhàtvantànaü yavattanaü,
Ravàna¤ca sayappaccayànaü hoti yathàkkamanti. 

Dhàtvantassa cavaggàdittà cakàre kate-pare dvebhàvo ñhàneti cakàrassa dvittaü. 

Paccate odano devadattena. Kvaci dhàtåti àdinà garu pubbarassato parassa
pañhamapurisabahuvacanassa kvaci re hoti. 

Paccare, paccante, paccase, paccavhe, pacce, paccàmhe. 

Parassapadàdese-paccati, paccanti, paccasi, paccatha, paccàmi, paccàma. 

Tathà kammakattari. Paccate odano sayameva. Paccante, paccati paccanti và iccàdi. 


[SL Page 198] [\x 198/]    

Gamito kammaõi attanopade yappaccaye ca kate-
Dhàtåhi tamhi yeti ca vattate. 

Ivaõõàgamo và. 432-444. 

Sabbehi dhàtåhi tasmiü bhàvakammavisaye yappaccaye pare ivaõõàgamo hoti vàti
ãkàràgamo. Vavatthitavibhàsatthoyaü vàsaddo. Cchàdeso. Gacchiyate gàmo devadattena.
Gacchiyante, gacchãyase, gacchiyavhe, gacchiye, gacchãyàmhe. 

Cchàdesàbhàve-
Dhàtåhi yo vàti ca vattate. 


Pubbaråpa¤ca. 433-445.

Heññhà anuttehi parassevedaü. Tena kavañapavaggayakàralasanteheva dhàtåhi paro yo
yappaccayo pubbaråpamàpajjate vàti makàrà parassa makàro.

Gammate-gamãyate, gammante-gamãyante, gammase-gamãyase, gammavhe gamãyavhe,
gamme-gamãye, gammàmhe-gamãyàmhe.

Parassapadatte-gacchiyyati, gacchiyyanti, gacchãyati, gacchãyanti và. Gammati, gammanti,
gamãyati, gamãyanti. 

äkàràgame-gamãyati gamãyanti. Tathà: ghammãyati ghammãyanti iccàdi. 

Vattamànàvibhatti.
 

Pa¤camã tu antu hi tha mi ma taü antaü ssu vho e àmase. 434-426.

Tvàdayo dvàdasa pa¤camãsa¤¤à honti. 


âõattyàsiññhenuttakàle pa¤camã. 435-417.

âõattyatthe ca àsiññhatthe ca anuttakàle pa¤camã vibhatti hoti. Satipi kàlàdhikàre puna
kàlaggahaõena vidhinimantaõajjhesanànumatipatthanapattakàlàdisu ca pa¤camã.
âõàpanamàõatti, àsiüsanamàsiññho. So ca iññhassa asampattassa atthassa 


[SL Page 199] [\x 199/]    

Patthanamàsiññho, tasmiü àsiññhe. Anu samãpe uttakàlo = anuttakàlo, paccuppannakàloti
attho. Na uttakàloti và = anuttakàlo. Tasmiü anuttakàle. Kàlamanàmasitvàpi hotãti attho.
Tattha àsiüsanatthe bhådhàtuto pa¤camãpañhamapurisekavacanaü tu. 
Appaccayavuddhiavàdesà
So sukhã bhavatu, te sukhità bhavantu.
Vipariõàmena akàratoti vattate. 


Hi lopaü và. 436-481.

Akàrato paro hivibhatti lopamàpajjate và

Tvaü sukhã bhava, bhavàhi và himhi dãgho. Tumhe sukhità bhavatha. Ahaü sukhito
bhavàmi, mayaü sukhità bhavàma. 

Attanopade-so sukhã bhavataü, te sukhità bhavantaü, tvaü sukhã bhavassu, tumhe sukhità
bhavavho, ahaü sukhã bhave, mayaü sukhità bhavàmase. 

Kammaõi-anubhåyataü tayà, anubhåyantaü, anubhåyassu, anubhåyavhe, anubhåye,
anubhåyàmase. 

Parassapadatte-anubhuyyatu, anubhuyyantu, anubhuyatu, anubhuyantu và. Anubhuyyàhi
iccàdi. Bhàve bhuyataü.

âõattiyaü kattari-devadattodàni odanaü pacatu. Pacantu, paca pacàhi, pacatha, pacàmi,
pacàma. Pacataü, pacantaü, pacassu, pacavho, pace, pacàmase.

Kammaõi yappaccayacavaggàdi. Paccataü odano devadattena. Paccantaü, paccassu,
paccavho, pacce, paccàmase.

Parassapadatte-paccatu, paccantu, pacca paccàhi, paccatha, paccàmi, paccàma. Tathà: so
gàmaü gacchatu. Gacchantu, gaccha gacchàhi, gacchatha, gacchàmi, gacchàma gametu,
gamentu, gama gamàhi, gametha, gamemi, gamema. Gacchataü, gacchantaü, gacchassu,
gacchavho, gacche, gacchàmase.

Ghammàdese-ghammatu ghammantu iccàdi. 

Kammaõi-gacchiyataü. Gacchiyatu, gamãyataü, gamãyatu, gammataü, gammatu iccàdi. 

Vidhimhi-idha pabbato hotu, ayaü pàsàdo suvaõõamayo hotåti àdi. 


[SL Page 200] [\x 200/]    

Nimantaõe adhivàsetu me bhante bhagavà bhojanaü, idha nisãdatu bhavaü. 

Ajjhesane desetu bhante bhagavà dhammaü. 

Anumatiyaü = puccha vàsava maü pa¤haü, pavisatu bhavaü, evaü nisãdatu. 

Patthanà-yàcanà. Dadàhi me gàmavaràni pa¤ca, ekaü me nayanaü dehi. 

Pattakàle sampatto te kàlo kañakaraõe kañaü karotu bhavaü iccàdi. 

Pa¤camãvibhatti.
 


Sattamã eyya eyyuü eyyàsi eyyàtha eyyàmi eyyàma etha eraü etho eyyavho eyyaü eyyàmhe.
437-427.

Eyyàdayo dvàdasa sattamãsa¤¤à honti. 
Anuttakàleti vattate. 


Anumatiparikappatthesu* sattamã. 438-418.

Anumatyatthe ca parikappatthe ca anuttakàle sattamãvibhatti hoti. 

Atthaggahaõena vidhinimantaõàdisu ca sattamã. Kattumicchato parassa anujànanaü
anumati. Parikappanaü parikappo. Yadi nàma bhaveyyàti sallakkhanaü niråpanaü.
Hetukiriyàya sambhave phalakiriyàya sambhavaparikappo ca. Tattha parikappe
sattamãparassa pada-pañhamapurisekavacanaü eyya. Appaccayavuddhàdi purimasamaü.

Kvaci dhàtu vibhattãti àdinà eyya eyyàsi eyyàmicce tesaü vikappena ekàràdeso. Sodàni
kinnukho bhave, ya di so pañhamavaye pabbajeyya arahà bhaveyya, sace saïkhàrà niccà
bhaveyyuü na nirujjheyyuü yadi tvaü bhaveyyàsi. Tumhe bhaveyyàtha, kathamahaü devo
bhaveyyàmi, kinnukho mayaü bhaveyyàma. Tathà: bhavetha, bhaveraü, bhavetho,
bhaveyyavho. 

Patthane tu-ahaü sukhã bhave, buddho bhaveyyaü, bhaveyyàmho. 

Kammaõi-sukhaü tayaü anubhåyetha, anubhåyeraü, anubhåyetho, anubhåyeyyavho,
anubhåye anubhåyeyyaü, anubhåyeyyàmhe. 
 
* "Anumatiparikappatthe" itipi pàññho. 
 
[SL Page 201] [\x 201/]    

Parassapadatte-anubhåyeyya, anubhåyeyyuü, anubhåyeyyàsi iccàdi. Bhàve bhåyetha.

Vidhimhi-so odanaü pace paceyya, paceyyuü, tvaü pace paceyyàsi, tumhe paceyyàtha, ahaü
paceyyàmi, mayaü paceyyàma. Pacetha, paceraü, pacetho, paceyyavho, pace paceyyaü,
paceyyàmhe. 

Kammaõi-paccetha, pacceraü, paccetho, pacceyyavho, pacce pacceyyaü, pacceyyàmhe. 

Parassapadatte-pacce pacceyya, pacceyyuü, pacceyyàsi iccàdi. 

Anumatiyaü-so gàmaü gacche gaccheyya. Kvaci dhàtåti àdinà eyyussa u¤ca. Gacchuü
gaccheyyuü, tvaü gacche gaccheyyàsi, gaccheyyàtha, gaccheyyàmi, gaccheyyàma. Game
gameyya, gamuü gameyyuü, game gameyyàsi, gameyyàtha, gameyyàmi, gameyyàma.
Gacchetha, gaccheraü, gacchetho, gaccheyyavho, gacche gaccheyyaü. Gaccheyyàmhe.
Gametha, gameraü iccàdi. 

Kammaõi gacchãyetha gamãyetha, gacchãyeraü gamãyeraü iccàdi. 

Parassapadatte-gacchãyeyya gamãyeyya gammeyya iccàdi. Tathà ghamme ghammeyya,
gammeyyuü iccàdi. 

Sattamãvibhatti. 

Saccuppannàõantiparikappakàlikavibhattinayo. 
 


Hãyattanã à å o ttha a mhà ttha tthuü se vhaü iü mhase. 439-429.

âàdayo dvàdasa hãyattanãsa¤¤à honti. 
Apaccakkhe atãteti ca vattate. 


Hãyoppabhuti paccakkhe hãyattanã. 440-420.

Hãyoppabhåti atãte kàle paccakkhe và apaccakkhe và hiyattanãvibhatti hotãti
hãyattanãparassapadapañhamapurisekavacanaü à. 


[SL Page 202] [\x 202/]    

Kvaci dhàtu iccàdito kvaci dhàtånanti ca vattate. 


Akàràgamo hãyattanajjatanãkàlàti pattisu. 441-521.

Kvaci dhàtånamàdimhi akàràgamo hoti hãyattani ajjatanã kàlàtipatti iccetàsu tãsu vibhattãsu. 

Kathamayamakàràgamo dhàtvàdimhãti ce?

Satissarepi dhàtvante punàkàràgamassidha,
Niratthattà payogànurodhà dhàtvàdito ayaü.

Appaccayavuddhiavàdesasaralopàdi vuttanayameva.

Abhavà, abhavå, abhavo, abhavattha kvaci dhàtåti àdinà akàrassa amàdeso và abhavaü
abhava, abhavamhà, abhavattha, abhavatthuü, abhavase, abhavavhaü, abhaviü,
abhavàmhase. 

Kammaõi yappccayo. Tayà sukhamaõvabhåyattha. Akàràgamàbhàve. Anubhåyattha. Kvaci
dhàtåti àdinà tthassa thàdeso. Anubhåyatha. Aõvabhåyatthuü anubhåyatthuü, aõvabhåyase,
anubhåyase, aõvabhuyavhaü anubhuyavhaü, aõvabhåyiü anubhåyiü, aõvabhåyamhase
anubhåyamhase.

Parassapadatte-aõvabhuyà anubhuyà iccàdi. 

Bhàve anubhåyattha. Tathà: so odanaü apacà, apacå, apaco, apacattha, apacaü apaca,
apacamhà apacattha, apacatthuü, apacase, apacavhaü, apaciü, apacamhase. 
Kammaõi-apaccattha apaccatha, apaccatthuü, apaccase, apaccavhaü, apacciü, apaccamhase,
apaccà apaccu iccàdi. Tathà: agacchà, agacchuü, agaccho, agacchattha, agacchaü agaccha,
agacchamhà. Agacchattha, agacchatthuü, agacchase, agacchavhaü, agacchiü, agacchamhase
agamà, agamå, agamo, agamattha, agamaü agama, agamamhà, agamattha, agamatthuü,
agamase, agamavhaü, agamiü, agamamhase. 

Kammaõi-agacchãyattha gacchiyattha agamãyattha gamãyattha agammattha gammattha,
agacchãyatthuü gacchãyatthuü iccàdi. Tathà: aghammà, aghammå iccàdi. 

Hãyattanãvibhatti. 
 


[SL Page 203] [\x 203/]    
Hãyattanãsattamãpa¤camãvattamànà sabbadhàtukaü. 442-433.

Hãyattanàdayo catasso vibhattiyo sabbadhàtukasa¤¤à hontãti hãyattanàdãnaü
sabbadhàtukasa¤¤attà ikàràgamo asabbadhàtukamhãti vutto ikàràgamo na bhavati. 

Sabbadhàtukaü. 
 


Parokkho a u e ttha a mha ttha re ttho vho i mhe. 443-428.

A àdayo dvàdasa parokkhàsa¤¤à honti. Akkhànaü iõdriyànaü paraü = parokkhaü.
Taddãpakattà ayaü vibhatti parokkhàti vuccati. 


Appaccakkhe parokkhàtãte. 444-419.

Apaccakkhe vattuno iõdriyàvisayabhåte atãte kàle parokkhàvibhatti hoti. Atikkamma itoti
= atãto, hutvà atikkantoti attho. Heññhà vuttanayena parokkhàparassapada
pañhamapurisekavacanaü a.

Bhå a itãdha:- 
Vipariõàmena dhàtånanti vattate. 


Kvacàdivaõõànamekassarànaü dvebhàvo. 445-460.

Dhàtånamàdibhåtànaü vaõõànamekassarànaü kvaci dvebhàvo hoti.
Vavatthitavibhàsatthoyaü kvacisaddo. Tena-

Khachasesu parokkhàyaü dvebhàvo sabbadhàtunaü, 

Appaccaye juhotyàdissapi kiccàdike kvaci. 

Bhå bhå a itãdha:-


Pubbobbhàso. 446-461.

Dvebhåtassa dhàtussa yo pubbo avayavo so abbhàsasa¤¤o hotãti abbhàsasa¤¤à.


[SL Page 204] [\x 204/]    

Abbhàsaggahaõamanuvattate.


Antassivaõõàkàro và. 447-467.

Abbhàsassa antassa ivaõõo hoti akàro ca và. Vavatthitavibhàsatthoyaü vàsaddo.

Tena- 

Khachasesu avaõõassa ikàro sagupussa ã,
Vàssa gussa parokkhàyaü akàro nàparassimeti. 
ækàrassa akàro. 


Dutiyacatutthànaü pañhamatatiyà. 448-463.

Abbhàsagatànaü dutiyacatutthànaü vaggabya¤janànaü yathàkkamaü pañhamatatiyà hontãti
bhakàrassa bakàro. 


Bråbhånamàhabhåvà parokkhàyaü. 449-477.

Brå bhå iccetesaü dhàtånaü àha bhåva iccete àdesà honti parokkhàvibhattiyanti bhåsaddassa
bhåvàdeso. 

Saralopomàdesappaccayàdimhãti àdinà saralopàdi so kira ràjà babhåva, te kira babhåvu tvaü
kira babhåve.

Dhàtåhãti vattate, sãhagatiyà kvaciggahaõa¤ca. 


Ikàràgamo asabbadhàtukamhi. 450-518.

Sabbasmiü asabbadhàtukamhi pare kvaci dhàtåhi paro ikàràgamo hoti. 

Asabbadhàtuke bya¤janàdimhevàyamàgamo,
Kvacàdhikàrato bya¤janàdopi kvaci no siyà.

Ettha ca na sabbadhàtukaü = asabbadhàtukamiti katvà hãyattanãsattamãpa¤camãvattamànà
sabbadhàtukanti hãyattanãàdãnaü sabbadhàtukasa¤¤àya vuttattà tada¤¤à catasso vibhattiyo
asabbadhàtukanti vuccati. 

Tumhe kira babhåvittha, ahaü kira babhåva, mayaü kira babhåvimha. Attanopade-so
babhåvittha, babhåvire, babhåvittho, vibhåvivho, babhåvi, babhåvimhe. 

Kammaõi attanopade ãkàràgamayappaccayikàràgamà anubabhåvãyittha. Yappaccayassa
asabbadhàtukamhi kvaci dhàtåti àdinà lope kate ivaõõàgamo na bhavati. 

[SL Page 205] [\x 205/]    

Tayà kira anubabhåvittha, anubabhåvãre iccàdi. 

Bhàve-babhåvãyittha, babhåvittha và.

Tathà-papaca, papacu, papace, papacittha, papaca, papacimha, papacittha, papacire,
papacittho, papacivho, papaci, papacimhe. 

Kammaõi-papaccittha, papaccire, papacca, papaccu và iccàdi.

Gamimhi kvacàdivaõõànanti àdinà dvebhàvo. Pubbobbhàsoti abbhàsasa¤¤à.

Abbhàseti vattate. 

Kavaggassa cavaggo. 451-464.

Abbhàse vattamànassa kavaggassa cavaggo hotãti gakàrassa jakàro. Kvavi dhàtåti àdinà
anabbhàsassa pañhamapurisekavacanamhi dãgho. So gàmaü jagàma kira, jagama và.
Jagamu, jagame, jagamittha, jagama, jagamimha, jagamittha, jagamire, jagamittho,
jagamivho, jagami, jagamimhe. 

Kammaõi-jagamãyittha, jagamittha iccàdi. 

Parokkhàvibhatti. 
 


Ajjatanã ã uü o ttha iü mhà à å se vhaü a mhe. 452-430.

ä àdayo dvàdasa ajjatanãsa¤¤à honti. Ajja bhavo = ajjatano. Taddãpakattà ayaü vibhatti
ajjatanãti vuccati.

Atãte apaccakkheti ca vattate. 


Samãpejjatanã. 453-421.

Samãpe samãpato paññhàya ajjappabhuti atãte kàle paccakkhe ca apaccakkhe ca
ajjatanãvibhatti hotãti ajjatanãparassa padapañhamapurisekavacanaü ã.

Pure viya akàràgamo, vuddhàdi ca. Kvaci dhàtuvibhattãti àdinà ãmhàdivibhattãnaü kvaci
rassattaü. O à a vacanànaü ittha amàdesà ca. Saralopàdi. So abhavi, abhavã và.
Akàràgamàbhàve-bhavi. 


[SL Page 206] [\x 206/]    

Maõóåkagatiyà vàti vattate.


Sabbato uü iüsu. 454-506.

Sabbehi dhàtåhi uüvibhattissa iüsvàdeso hoti và.

Te abhaviüsu bhaviüsu abhavuü bhavuü và. Tvaü abhavi bhavi abhavo bhavo. Tumhe
abhavittha bhavittha. Ikàràgamo. Ahaü abhaviü bhaviü. Mayaü abhavimha bhavimha
abhavimhà bhavimhà và. So abhavittha bhavittha, abhavà bhavà abhavu, abhavise
abhavivhaü, abhavaü abhava abhavimhe. 

Kammaõi-yappaccayalope vuddhiavàdesàdi. Sukhaü tayaü anubhavittha aõvabhåyittha và
iccàdi. 

Parassapadatte-tayà aõvabhåyi, anubhåyã, aõvabhåyiüsu anubhåyiüsu aõvabhåyuü
anubhåyuü. Tvaü aõvabhåyi anubhåyi, tumhe aõvabhåyittha anubhåyittha. Ahaü
aõvabhåyiü anubhåyiü, mayaü aõvabhåyimha anubhåyimha.

Bhàve-abhavittha abhåyittha tayà. So apaci paci apacã pacã, te apaciüsu paciüsu apacuü
pacuü. Tvaü apaci paci apaco paco và. Tumhe apacittha pacittha, ahaü apaciü paciü mayaü
apacimha pacimha apacimhà pacimhà. So apacittha pacittha apacà pacà và. Apacå, apacise,
apacivhaü, apacaü apaca apacimhe. 

Kammaõi-apaccittha paccittha iccàdi. 

Parassapadatte-apacci pacci apacciüsu pacciüsu apaccuü paccuü, apacci pacci apacco pacco
apaccittha paccittha, apacciü pacciü apaccimhà paccimhà. So gàmaü agacchi gacchi agacchi
gacchi, te agacchiüsu gacchiüsu agacchuü gacchuü. Tvaü agacchi gacchi agaccho gaccho,
tumhe agacchittha gacchittha. Ahaü agacchiü gacchiü, mayaü agacchimha gacchimha
agacchimhà gacchimhà. Kvaci dhàtåti àdinà ajjatanimhi gamito cchassa kvaci ¤chàdeso. So
aga¤chã ga¤chã aga¤chã ga¤chã, te aga¤chiüsu ga¤chiüsu aga¤juü ga¤chuü. Tvaü aga¤chi
ga¤chi aga¤cho ga¤cho, tumhe aga¤chittha ga¤chittha. Ahaü aga¤chiü ga¤chiü, mayaü
aga¤chimha ga¤chimha aga¤chimhà ga¤chimhà. Chàdesàbhàve-so agami gami agamã gamã.
Karassa kàsattamajjatanimhãti ettha bhàvaniddesena sattamajjatanimhãti yogavibhàgena và
sàgame kvaci dhàtåti àdinà bya¤janato akàràgamo. Agamàsi. Uüvacanassa kvaci aüsvàdeso.
*


[SL Page 207] [\x 207/]    

U càgamo tvamhesu kvaci. Agamiüsu gamiüsu agamaüsu gamaüsu agamuü gamuü, tvaü
agami gami agamo gamo, agamittha gamittha agamuttha gamuttha, ahaü agamiü gamiü,
agamimha gamimha agamumha gamumha agamimhà gamimhà. Kvaci dhàtåti àdinà
gamissa ajjatanimhi gààdeso ca. So ajjhagà. Paralopo. Te ajjhaguü, tvaü ajjhagà, tumhe
ajjhaguttha, ahaü ajjhagaü, mayaü ajjhagumha.

Attanopade-so agacchittha gacchittha aga¤chittha ga¤chittha iccàdi. 

Cchàdesàbhàve-so agamittha gamittha agamà gamà, te agamå gamå, ajjhagå agå. Tvaü
agamise agamivhaü. Ahaü agamaü gamaü ajjhagà agamimhe. 

Kamme-gàmo agacchiïittha tena, gacchãyittha aga¤chãyittha ga¤chãyittha agamãyittha
gamãyittha agamittha gamittha iccàdi. 

Parassapadatte-agacchãyi gacchãyi agamãyi gamãyi, agacchãyuü gacchãyuü agamãyuü.
Gamãyuü. Tathà: aghammi, aghammiüsu iccàdi. 

Hãyattanã ajjatanãti ca vattate. 


Màyoge sabbakàle ca. 455-422.

Yadà màyogo tadà hãyattanajjatanãvibhattiyo sabbakàlepi honti. Casaddena pa¤camã ca. 

Mà bhavati mà bhavà mà bhavissatãti và atthe hãyattanajjatanã pa¤camãvibhattiyo yesaü
neyyaü. So mà bhavà, mà bhavã,mà te bhavatu antaràyo. Mà pacã, mà pacatu, mà gacchà,
mà gacchã, mà gacchatu, mà ka¤ci pàpamàgamà, mà agamã mà agamà, mà gamã, mà
gametu. Tvaü mà gaccho, mà gacchi, mà gacchàhi iccàdi. 

Atãtakàlikavibhatti. 
 


Bhavissanti ssati ssanti ssasi ssatha ssàmi ssàma ssate ssante ssase ssavhe ssaü ssàmhe.
456-431

Ssatyàdãnaü dvàdasannaü vacanànaü bhavissantisa¤¤à hoti. Bhavissakàladãpakattà ayaü
vibhatti bhavissantãti vuccati. 


[SL Page 208] [\x 208/]    

Anàgate bhavissanti. 457-423.

Anàgate kàle bhavissanti vibhatti hoti. 

Atãtepi bhavissanti taïkàlavacanicchayaü, 
Anekajàtisaüsàraü saõdhàvissanti àdisu. 

Na àgato = anàgato. Paccayàsàmaggiyaü sati àyati uppajjanàrahoti attho. Ikàràgamo.
Vuddhiavàdesà. Saralopà di ca bhavissati bhavissanti, bhavissasi bhavissatha, bhavissàmi
bhavissàma, bhavissate bhavissante, bhavissase bhavissavhe, bhavissaü bhavissàmhe. 

Kamme yappaccayalopo. Sukhaü tayà anubhavissate anubhavissante, anubhavissase
anubhavissavhe, anubhavissaü anubhavissàmhe.

Parassapadatte-anubhavissati devadattena, anubhavissanti iccàdi. 

Bhàve-bhavissate tena. Yappaccayalopàbhàve-anubhåyissate, anubhåyissante iccàdi.
Bhàve-bhåyissate. Tathà pacissati pacissanti, pacissasi pacissatha, pacissàmi pacissàma,
pacissate pacissante, pacissase pacissavhe, pacissaü pacissàmhe. 

Kamme-paccissate odano devadattena. Paccissante, paccissase, paccissavho và iccàdi. 

Parassapadatte-paccissati paccissanti, paccissasi paccissatha, paccissàmi paccissàma.
Gacchissati gacchissanti, gacchissasi gacchissatha, gacchissàmi gacchissàma, gacchissate
gacchissante, gacchissase gacchissavhe, gacchissaü gacchissàmhe. So saggaü gamissati
gamissanti, gamissasi gamissatha, gamissàmi gamissàma iccàdi. 
Kamme-gacchiyissate, gacchiyissante, gacchãyissati, gacchiyissanti và. Gamãyissate
gamãyissante, gamãyissati gamãyissantã iccàdi. 


[SL Page 209] [\x 209/]    

Yappaccayalope: gamissate, gamissante, gamissati, gamissanti và. Tathà: ghammissanti
iccàdi. 

Bhavissantivibhatti.
 


Kàlàtipatti ssà ssaüsu sse ssatha ssaü ssamhà ssatha ssiüsu ssase ssavhe ssaü ssàmhase.
458-432. 

Ssàdãnaü dvàdasannaü kàlàtipattisa¤¤à hoti. Kàlassa atipatanaü = kàlàtipatti. Sà pana
viruddhappaccayupanipàtanàkàraõavekallato và kirayàya anabhinibbatti. Taddipakattà ayaü
vibhatti kàlàtipattãti vuccati. 

Kirayàtipannetãte kàlàtipatti. 459-432.

Kirayàtipannamatte atãte kàle kàlàtipattivibhatti hoti. Kirayàya atipatanaü = kirayàtipannaü.
Tampana sàdhakasattivirahena kiriyàya accantànuppatti. Ettha ca ki¤càpi na kiriyà
atãtasaddena voharitabbà. Tathàpi takkiriyuppattippanibaõdhakarakiriyàya kàlabhedena
atãtavohàro labbhatevàti daññhabbaü.

Kàlàtipattiparassapadapañhamapurisekavacanaü ssà. Akàrikàràgamà vuddhiavàdesà ca.
Kvavi dhàtåti àdinà ssà ssamhà vibhattãnaü kvaci rassattaü. Ssevacanassa ca attaü.

Sace se pañhamavaye pabbajjaü alabhissa arahà abhavissa bhavissa abhavissà bhavissà và.
Te ce taü alabhissaüsu arahanto abhavissaüsu bhavissaüsu. Evaü-tvaü abhavissa abhavisse
và. Tumhe abhavissatha, ahaü abhavissaü, mayaü abhavissamha abhavissamhà bhavissamhà
và. So abhavissatha, abhavissiüsu, abhavissase, abhavissavhe, abhavissaü, abhavissàmhase.
Kamme-aõvabhavissatha aõvabhavissiüsu, aõvabhåyissatha và iccàdi. 

Parassapadatte-aõvabhavissa, aõvabhavissaüsu, aõvabhåyissa và iccàdi.


[SL Page 210] [\x 210/]    

Bhàve-abhavissatha devadattena abhåyissatha. Tathà: so ce taü sàdhanaü alabhissa odanaü
apacissa pacissa apacissà pacissà và, apacissaüsu. Pacissaüsu. Apacissa pacissa apacisse
pacisse, apacissatha pacissatha, apacissaü pacissaü, apacissamha pacissamha apacissamhà
pacissamhà. Apacissatha, apacissiüsu, apavissase, apacissavhe, apacissaü, apacissàmhase.
Kamme-apacissatha odano devadattena apacissiüsu. Yappaccayalopàbhàve-apaccissatha
paccissatha iccàdi. 

Parassapadatte-apaccissa tena pacissa và, apaccissaüsu paccissaüsu iccàdi. So agacchissa
gacchissa agacchissà gacchissà agacchissaüsu gacchissaüsu, tvaü agacchissa gacchissa
agacchisse gacchisse, agacchissatha gacchissatha, agacchissaü gacchissaü, agacchissamhà
gacchissamhà. Agamissa gamissa, agamissaüsu, gamissaüsu, agamissa gamissa agamisse,
agamissatha, agamissaü, agamissamhà, agacchissatha agamissatha iccàdi.

Kamme-agacchãyissatha agamãyissatha agacchãyãssa agamãyissa iccàdi. Tathà:aghammissa,
aghammissaüsu iccàdi. 

Kàlàtipattivibhatti. 

Pa¤camã sattamã vattamànà sampatinàgate,
Bhavissanti parokkhàdã catassotãtakàlikà. 

Chakàlikavibhattividhànaü
 

Isu icchàkantisu-pure viya dhàtvantalopo tyàduppatti appaccayo ca. 

Dhàtånanti vattamàne-


Isuyamànamanto ccho và. 460-524.

Isu yama iccetesaü dhàtånaü anto ccho hoti và. Vavatthitavibhàsatthoyaü vàsaddo. Antoccho
vàti yogavibhàgena àsassapi. So saggagatiü icchati. Icchanti, icchasi, icchatha, icchàmi,
icchàma. Cchàdesàbhàve asaüyogantattà a¤¤esu càti vuddhi. Esati esanti iccàdi. 
 
[SL Page 211] [\x 211/]    

Kamme-attanopadassa yebhuyyena parassapadattameva payojãyati. Tena attanopade råpàni
saïkhipissàma. So icchãyati esãyati, issati issate. Yakàrassa pubbaråpattaü. Tathà: icchatu
esatu, iccheyya eseyya. Parokkhàhãyattanãsu pana råpàni sabbattha payogamanugamma
payojetabbàni. Icchi. Esi, icchissati esissati, icchissa isissa iccàdi. 

Yama uparame-nipubbo, cchàdeso ca. Niyacchati niyacchanti, niyamati niyamanti saü pubbo
- saye càti ¤attaü dvitta¤ca. Sa¤¤amati, sa¤¤amanti. Kamme-niyacchãyati niyamãyati
niyammati sa¤¤amãyati và. Tathà:niyacchati, sa¤¤amatu, niyaccheyya sa¤¤ameyya, niyacchi,
sa¤¤amã, niyacchissati, sa¤¤amissati, niyacchissà, sa¤¤amissà iccàdi. 

âsa upavesane-yogavibhàgena cchàdeso. Rassattaü. Acchati, acchanti, acchasi, acchatha,
acchàmi, acchàma. A¤¤atra upapubbe - upàsati upàsanti, acchãyati upàsãyati, acchatu
upàsatu, accheyya upàseyya, acchi upàsã, acchissati upàsissati, acchissa upàsissa iccàdi. 

Labha làbhe-labhati, labhanti, labhasi, labhatha, labhàmi, labhàma. Labhate, labhante,
labhase, labhavhe, labhe, labhàmhe. Kamme yakàrassa pubbaråpatte kate kvaci dhàtåti àdinà
purimabhakàrassa bakàro. Labbhate, labbhante, labbhati, labbhanti, labbhataü, labbhatu,
labbhe labbhetha, labbheyya.

Ajjatanimhi và antalopoti ca vattamàne:- 


Labhasmà ãinnaü tthaütthaü. 461-499.

Labha iccetasmà dhàtuto paresaü ãinnaü vibhattãnaü tthatthaü iccete àdesà honti và,
dhàtvantassa lopo ca. Alattha alabhi labhi, alabhiüsu labhiüsu, alabhittha labhittha, alatthaü
alabhiü labhiü, alabhimha labhimha iccàdi. 

Bhavissantimhi-karassa sappaccayassa kàhoti ettha sappaccayaggaõena vacamucabhujàdito
ssassa khàdeso vasacchidalabhàdito chàdeso ca và hotãti ssassa chàdeso. Bya¤janantassa co
chappaccayesu càti dhàtvantassa cakàro. Lacchati, 

[SL Page 212] [\x 212/]    
Lacchanti, lacchasi, lacchatha, lacchàmi, lacchàma. Chàdesàbhàve-labhissati, labhissanti,
labhissasi, labhissatha, labhissàmi, labhissàma iccàdi. Alabhissa, alabhissaüsu iccàdi. 

Vaca viyattiyaü vàcàyaü-vacati, vacanti, vacasi, vacatha, vacàmi, vacàma. Kamme
attanopade yappaccaye ca kate:- 


Vacavasavahàdãnamukàro vassa ye. 462-489.

Vaca vasa vaha iccevamàdãnaü dhàtånaü vakàrassa ukàro hoti yappaccaye pare. âdisaddena
vaóóhassa ca. Vassa a = va iti samàsena dutiya¤cettha caggahaõaü icchitabbaü. Tena
akàrassapi ukàro hoti purimapakkhe paralopo. Tassa cavagga iccàdinà sadhàtvantassa
yakàrassa cakàro. Dvittaü. 

Uccate, uccante, vuccate, vuccante, vuccati, vuccanti và iccàdi tathà: vacatu, vuccatu,
vaceyya, vucceyya, avacà avaca, avacå avacu, avaca avaco, avacuttha, avaca avacaü,
avacamhà, avacuttha. 


Vacassajjatanimhimakàro o. 461-479.

Vaca iccetassa dhàtussa akàro ottamàpajjate ajjatanimhi vibhattimhi. 

Avoci, avocuü, avoco, avocuttha, avociü, avocumhà. Uttaü. Avoca. Rassattaü. Avocu iccàdi.
Avacittha. 

Bhavissantimhi sappaccayaggahaõena ssassa khàdeso. Bya¤janantassàti vattamàne ko khe
càti dhàtvantassa kàdeso. Vakkhati, vakkhanti, vakkhasi, vakkhatha, vakkhàmi, vakkhàma
iccàdi. 

Vasa nivàse-vasati, vasanti. Kamme uttaü pubbaråpatta¤ca. Vussati, vussanti iccàdi. Vasatu,
vaseyya, avasi vasi.

Bhavissantiyaü ssassa chàdeso dhàtvantassa cakàro ca. Vacchati, vacchanti, vacchasi,
vacchatha, vacchàmi, vacchàma. Vasissati, vasissanti và. Avasissa avasissà, avasissaüsu.

Tathà: rudi assuvimocane-rodati, rucchati rodissati iccàdi. 


[SL Page 213] [\x 213/]    

Kusa akkose-à pubbo. Dvittarassattàni appaccayavuddhiyo ca. Akkosati, akkosatu,
akkoseyya. 

Antalopoti vattate, maõóåkagatiyà vàti ca.


Kusasmàdãcchi. 464-500.

Kusa iccetasmà dhàtuto ãvibhattissa cchiàdeso hoti dhàtvantassa lopo ca. 

Akkocchi maü, akkosi và. Akkosissati, akkosissa iccàdi. 

Vaha pàpane-vahati, vahanti. Kamme attanopade yappaccaye kate:- 

Yeti vattate. 


Havipariyayo lo và. 465-490.

Hakàrassa vipariyayo hoti yappaccaye pare yappaccayassa ca lakàro hoti và.
Vavatthitavibhàsatthoyaü vàsaddo. Tena gayhatãti àdisu lattaü na hoti.
Nimittabhåtayakàrassevetaü lattaü. Vacavasa iccàdinà uttaü. Vuëhati vuyhati, vuyhanti,
vahatu vuyhatu, vaheyya vuyheyya, avahi vuyhittha, avahittha, vahissati vuyhissati,
avahissa avuyhissa iccàdi. 
Jara vayohànimhi-


Jaramarànaü jãrajiyyamiyyà và. 466-507.

Jara mara iccatesaü dhàtånaü jãrajiyyamiyyàdesà honti và. Saralopàdi. 

Jãrati, jãranti, jiyyati, jiyyanti. Kvacàdisuttena ekayakàrassa kvaci lopo. Jãyati jãyanti.
Kamme-jãrãyati, jãrãyanti, jiyyati, jãratu, jiyyatu, jãreyya jãyeyya, ajãri jãri, jiyya, jãyissati
jãrãyissati, ajãrissa jãyissa. 

Mara pàõacàge-miyyàdeso. Miyyati, miyyanti, mãyati, mãyanti và. Marati, maranti iccàdi. 

[SL Page 214] [\x 214/]    

Disa pekkhane-


Disassa passadissadakkhà và. 467-473.

Disa iccetassa dhàtussa passa dissa dakkha iccete àdesà honti và. Vavatthitavibhàsatthoyaü
vàsaddo. Tena dissàdeso kammaõi sabbadhàtuke eva. 

Passati passanti dakkhati dakkhanti. 

Kammaõi-yakàralopo. Dissate dissante, dissati dissanti, vipassãyati, dakkhãyati, passatu,
dakkhatu, dissatu, passeyya, dakkheyya, disseyya hãyattaniyaü kvaci dhàtåti àdinà dhàtu
ikàrassa attaü addasà adissà. Tathà: apassi passi, apassiüsu passiüsu, apassi passi, apassittha,
apassiü passiü, apassimha passimha, addasàsi, addasaüsu addasuü, addasaü và. Apassittha
passittha. Addakkhi, addakkhiüsu, passissati passissanti. 

Bhavissantimhi ssassa càti yogavibhàgena ssassa lopo ikàràgamo ca. Dakkhiti dakkhinti.
Lopàbhàve dakkhissati dakkhissanti, apassissa adakkhissa iccàdi. 

Sada visaraõagatyavasàdanesu-

Sabbatthàti vattate, maõóåkagatiyà kvacãti ca.


Sadassa sãdattaü. 468-611.

Sada iccetassa dhàtussa sãdàdeso hoti sabbattha vibhattippaccayesu kvaci sesaü neyyaü.

Nisãdati, nisãdanti bhàve nisajjate. Idha kvacàdhikàrena sidàdeso na bhavati. Nisãdatu,
nisãde, nisãdi, nisãdissati, nisãdissa iccàdi. 

Yaja devapåjàsaïgatikaraõadànesu-yajati, yajanti. 

Kamme-yamhãti vattate. 


Yajassàdissi. 469-505.

Yaja iccetassa dhàtussa àdissa yakàrassa ikàràdeso hoti yappaccaye pare. Saralopo. Ijjate
mayà buddho. Tathà: yajatu, ijjatu, ijjataü, yaje, ijjetha, yajã, ijjittha, yajissati, ijjissati, yajissa,
ijjissa iccàdi. 


[SL Page 215] [\x 215/]    

Vada viyattiyaü vàcàyaü-tyàduppatti appaccayo ca. 

Vàti vattate. 


Vadassa vajjaü. 470-502.

Vada iccetassa dhàtussa sabbassa vajjàdeso hoti và sabbàsu vibhattisu. Vibhattyadhikàrattà
vettha sabbàsåti atthato siddhaü. 

Vàti vattate. 


Lopa¤cettamakàro. 471-512.

Bhåvàdito paro appaccayo ettamàpajjate lopa¤ca và. Vikaraõakàriyavidhippakaraõato cettha
akàroti appaccayoti gayhati. 

Håvàdito juhotyàdito ca appaccayo paro,

Lopamàpajjate nà¤¤o vavatthitavibhàsatoti. 

Appaccayassa ekàro. Saralopàdi. Vajjati vadeti vadati. 
Antimhi:- 


Kvaci dhàtuvibhattippaccayànaü dãgha viparãtàdesalopàgamà ca. 472-519.

Idha dhàtvadhikàre àkhyàte kitake ca avihitalakkhaõesu payogesu kvaci dhàtånaü
tyàdivibhattãnaü dhàtuvihitappaccayàna¤ca dãghatabbiparãtaàdesalopàgama iccetàni
kàriyàni jinavacanànuråpato bhavanti. 

Tattha:- 

Nàmhi rasso kiyàdãnaü saüyoge ca¤¤adhàtånaü,
âyånaü và vibhattãnaü mhàssàntassa ca rassatà.

Gamito cchassa ¤cho vàssa gamissajjatanimhi gà,
Uàgamo và tthamhesu dhàtånaü yamhi dãghatà. 

Eyyeyyàseyyàmetta¤ca và ssessatta¤ca pàpuõe,
Okàro attamitta¤ca àtthà papponti và tthathe,
Tathà bråto tiantãnaü au vàha ca dhàtuyà. 

Saüyoganto akàrettha vibhattippaccayàdi tu,
Lopamàpajjate niccamekàrokàrato paroti. 

[SL Page 216] [\x 216/]    

Ekàrato parassa antiakàrassa lopo. Vajjenti vadenti vadanti, vajjesi vadesi vadasi, vajjetha
vadetha vadatha, vajjemi vajjàmi vademi vadàmi, vajjema vajjàma vadema vadàma.
Kammaõã-vajjãyati, vajjãyanti, vajjati, vajjanti, vadãyati và. Vajjetu vadetu vadatu, vajje
vajjeyya vade vadeyya, vajjeyyuü vadeyyuü, vajjeyyàsi vajjesi vadeyyàsi. Avadi vadi,
vadiüsu, vadissati, vadissanti, avadissa iccàdi.

Kamu padavikkhepe-appaccaye kvacàdivaõõànamekassarànaü dvehàvoti dvittaü.
Kavaggassa cavaggo. 

Abbhàsaggahaõamantaggahaõaü vàggahaõa¤ca vattate. 


Niggahãta¤ca. 473-468.

Abbhàsante niggahãta¤càgamo hoti và. 

Vavatthitavibhàsatthoyaü vàsaddo. Tena kamàdãnamevetaü. Vaïkamati, vaïkamanti,
kamati, kamanti iccàdi. 

Cala kampane-ca¤calati, calati.

Dala dalane-daddallati. 

Jhe cintàyaü-appaccaye o sare eti ca adhikicca te àvàyàti yogavibhàgena akàritepi ekàrassa
àyàdeso. 

Jhàyati, jhàyanti, iccàdi. Visesavidhànaü.

Savuddhikabhuvàdinayo. 
 


Tuda vyathane-tyàduppatti appaccayo. A¤¤esu càti etthànuvattitacàggahaõena tudàdãnaü
vuddhiabhàvoca viseso. 

Tudati, tudanti, tudasi, tudatha, tudàmi, tudàma. 

Kamme-tassa cavagga iccàdinà sadakàrassa yappaccayassa jakàro. Dvittaü. 

Tujjate, tujjante, tujjati, tujjanti tujjare và. Tathà: tudatu, tudantu, tude, tudeyya, tudeyyuü,
atudi, atudiüsu, atudi, atudittha, atudiü, atudimha, atujjittha, atujji, tudissati, atudissa iccàdi. 


[SL Page 217] [\x 217/]    

Visappavesane-papubbo. So gàmaü pavisati, pavisanti, pavisasi, pavisatha, pavisàmi,
pavisàma. 
Kamme-pavisiyate, pavisãyante, pavisãyati, pavisãyanti, pavissate và. Tathà: pavisatu,
pavisantu, pavise, paviseyya, pàvisi pavisi, pàvekkhi pañhaviü. Kvaci dhàtåti àdinà
ajjatanimhi visassa vekkhàdeso ca. Pàvisiüsu pavisiüsu. 

Kamme-pavisãyittha pàvisãyittha, pàvisãyi, pavisissati, pavisissanti, pavisãyissate
pavisissate, pàvisissa pavisissa, pàvisãyissa iccàdi. 

Nudakkhepe-nudati, nudanti.
Disa atisajjane-uddisati, uddisanti. 

Likha lekhane-likhati, likhanti.

Phusa samphasso = phusati, phusanti iccàdi.

Tudàdayo.
 

Hå bhå sattàyaü-tyàduppatti. Bhåvàdito a iti appaccayo. Vàti adhikicca lopa¤cettamakàroti
håvàdito parassa appaccayassa lopo. A¤¤esu càti vuddhi. 

So hoti, te honti kvaci dhàtåti, àdinà parasarassa lopo. Hosi, hotha, homi, homa. 

Bhàve-håyate. Tathà: hotu, hontu, hohi. Anakàraparattà gilopo na bhavati. Hotha, homi,
homa. Bhàve-håyataü. 

Sattamiyaü saralopàdi. Heyya,heyyuü,heyyàsi, heyyàtha, heyyàmi heyyàma. Heyyaü và.
Bhàve-håyetha. 

Hãyattaniyaü appaccayalopo. Kvaci dhàtåti àdinà hådhàtu åkàrassa uvàdeso. Ahuvà ahuvu
ahuvå, ahuvo, ahuvattha, ahuvaü, ahuvamha, ahuvattha, ahuvatthuü, ahuvase, ahuvavhaü,
ahuviü, ahuvamhase. Bhàve-ahåyattha. 


[SL Page 218] [\x 218/]    

Ajjatanimhi kvaci dhàtåti àdinà håto ãvibhattissa lopo. So ahå. Lopàbhàve karassa
kàsattamajjatanimhãti ettha sattamajjatanimhãti yogavibhàgena sàgamo. Vuddhi. Ahosi,
ahesuü. Kvacã dhàtåti àdinà okàrassekàro. 

Ahavu và. Ahosi, ahosittha, ahosiü, ahuü. Parasaralopo rassatta¤ca. Ahosimha. Rassattaü. 

Bhàve-abhavittha.

Hi lopaü vàti ito lopo vàti ca vattate.


Hotissare hohe bhavissantimhi ssassa ca. 474-482.

Hotissaro håiccetassa dhàtussa saro eha oha ettamàpajjate bhavissantimhi vibhattimhi, ssassa
ca lopo hoti và. 

Ikàràgamo saralopàdi hehitã, hehinti, hehisi, hehitha, hehàmi, hehàma. Lopàbhàve-hehissati,
hehissanti, hehissasi, hehissatha hehissàmi, hehissàma. Ohàdese-hohiti, hohinti, hohisi,
hohitha, hohàmi, hohàma. Tathà: hohissati, hohissanti, hohissasi, hohissatha, hohissàmi,
hohissàma ekàràdese-heti, henti, hesi, hetha, hemi, hema hessati, hessanti, hessasi, hessatha,
hessàmi, hessàma. Bhàve-håyissate. 

Kàlàtipattiyaü-abhavissa, abhavissaüsu, ahåyissatha iccàdi. 

Hå bhå sattàyaü-bhå itãdha: anupubbo. Tyàduppatti. Appaccayalopavuddhiyo. Anubhoti,
anubhonti, anubhosi, anubhotha, anubhomi, anubhoma.
Kamme-anubhåyati, anubhåyanti tathà: anubhotu, anubhontu, anubhohi, anubhotha,
anubhomi, anubhoma.

Anubhåyatu, anubhåyantu, anubhave anubhaveyya, anubhåyeyya, anubhosi anubhavi,
anubhossati, anubhossanti, anubhossasi, anubhossatha, anubhossàmi, anubhossàma,
anubhavissati và. Anubhossa anubhavissa và iccàdi. 

Sã saye-appaccayalopo vuddhi ca. Seti, senti, sesi, setha, semi, sema, sete, sente iccàdi. 


[SL Page 219] [\x 219/]    

Appaccayalopàbhàve-
Sareti vattate dhàtuggahaõa¤ca.


E aya. 475-516.

Ekàrassa dhàtvantassa sare pare ayàdeso hoti. Saralopàdi. 

Sayati, sayanti, sayasi sayatha, sayàmi, sayàma. 

Kamme-atipubbo. Kvaci dhàtvàdinà yamhi rassassa dhàtvantassa dãgho. Atisãyate,
atisãyante, atisãyati, atisãyanti. Bhàve sãyate. 

Tathà: setu, sentu, sehi, setha, semi, sema, sayatu, sayantu, saya sayàhi, sayatha, sayàmi,
sayàma, sayataü, sayantaü, sayassu, sayavho, saye sayàmase, atisãyataü, atisãyantaü,
atisãyatu, atisãyantu, bhàve-sãyataü. Saye sayeyya, sayeyyuü, atisãyetha, atisãyeyya.
Bhàve-sãyetha, asayi sayi, asayiüsu sayiüsu asayuü. Sàgamo: atisesi, atisesuü. 

Kamme-accasãyittha, accasãyi, atisãyi. Bhàve-sãyittha, sayissati sayissanti,
ikàràgamàbhàve-sessati, sessanti. 

Kamme-atisessate, atãsãyissate, atisãyissati. Bhave-sãyissate, asayãssa asayissaüsu.
Kamme-accasayãssatha iccàdi. 

Ni pàpuõane-dvikammakoyaü. Ajaü gàmaü neti, nenti, nesi, netha, nemi, nema. Lopàbhàve:
nayati, nayanti iccàdi. 

Kamme nãyate gàmamajà devadattena, kãyante, nãyati, nãyanti tathà: netu nayatu, nãyataü,
nãyatu, naye nayeyya, nãyetha, nãyeyya, anayi nayi, anayiüsu, nayiüsu, vinesi, vinesuü,
anayittha anãyittha, nayissati, nessati, nayissate niyissate, nãyissati, anayissa, anãyissa iccàdi. 

 hà gatinivuttimhi-

Vàti vattate.


 hà tiññho. 476-470.

 hà iccetassa dhàtussa tiññhàdeso hoti và. Vavatthitavibhàsatthoyaü vàsaddo.
Appaccayalopo. 


[SL Page 220] [\x 220/]    

Tiññhati, tiññhanti, ñhàti, ñhanti. Lopàbhàve kvaci dhàtåti àdinà ñhàto hakàràgamo ca.
Rassattaü. Saüpubbo. 

Saõñhahati, saõñhahanti. Ette-adhiññheti, adhiññhenti. 

Kamme:- 


Yamhi dàdhàmàñhàhàpàmahamathàdãnamã. 477-504.

Bhàvakammavisaye yamhi paccaye pare dà dhà mà ñhà hà pà. Maha matha iccevamàdãnaü
dhàtånaü anto ãkàramàpajjate. Niccatthoyamàrambho. 

Upaññhiyati upaññhãyanti. Hakàràgame rassattaü ãkàràgamo ca. Patiññhahãyati,
patiññhahãyanti. Bhàve-ñhãyate.

Tathà:- tiññhatu, tiññhantu, ñhàtu, ñhantu, saõñhahatu, saõñhahantu, tiññhe tiññheyya,
saõñhe saõñheyya, saõñheyyuü. Saõñhahe, saõñhaheyya, aññhàsi, aññhaüsu, saõñhahi,
saõñhahiüsu, patiññhissati, patiññhissanti, ñhassati, ñhassanti, patiññhahissati,
patiññhahissanti, patiññhissa, patiññhissaüsu, patiññhahissa, patiññhahissaüsu iccàdi. 

Pà pane-

Vàti vattate.


Pà pibo. 478-471.

Pà iccetassa dhàtussa pibàdeso hoti và. Vavatthitavibhàsatthoyaü vàsaddo. Pibati, pibatu,
pibeyya. 

Kvaci dhàtvàdinà bakàrassa cakàro. Pivati pavanti, pàti, panti và. Pãyate pãyante, pãyati,
pãyanti, pivatu, piveyya, apàyi pivi, pivissati, apivissa iccàdi.

Asa bhåvi-vibhattuppatti appaccayalopo. Asatãdha:-

Ayasmà antalopoti ca vattate. 


Tissa tthittaü. 479-496.

Asa iccetasmà dhàtumhà parassa tissa vibhattissa tthittaü hoti dhàtvantassa lopo ca. Atthi. 
 
[SL Page 221] [\x 221/]    

Vàti vattate. 


Sabbatthàsassàdilopo ca. 480-508

Sabbattha vibhattippaccayesu ca asa iccetàya dhàtuyà àdissa lopo hoti và.
Vavatthitavibhàsatthoyaü vàsaddo. Santi. 

Asasmà antalopoti ca adhikàro. 


Simhi ca. 481-498.

Asassa dhàtussa antalopo hoti sivibhattimhi ca. Tvaü asi. 


Thassa tthattaü. 482-495.

Asa iccetàya dhàtuyà parassa thassa vibhattissa tthattaü hoti dhàtvantassa lopo ca. Tumhe
attha. 

Vàti vattate. 


Asasmà mimànaü mahimhàntalopo ca. 483-494.

Asa iccetàya dhàtuyà paràsaü mi ma iccetàsaü vibhattãnaü mhi mha iccàdesà honti
dhàtvantassa lopo ca. 

Amhi, amha, asmi, asma. 


Tussa tthuttaü. 484-497.

Asa iccetàya dhàtuyà parassa tussa vibhattissa tthuttaü hoti dhàtvantassa lopo ca. Atthu.

Asassàdilopo ca. 

Santu. âhi, attha, asmi, asma. 

Sattamiyaü-asassàdilopo. Kvaci dhàtåti àdinà asatoëuyyaeyåüvibhattãnaü iyà yu¤ca honti,
siyà siyuü lopà bhàve kvaci dhàtvàdinà asato eyyàdãnaü sadhàtvantànaü ssa ssu ssa ssatha
ssaü ssàma àdesà honti. 

Evamassa vacanãyo. Assu assa, assatha, assaü, assàma. 


[SL Page 222] [\x 222/]    

Ajjataniyaü-akàràgamo dãgho ca. âsi, àsiüsu àsuü àsi, àsittha, àsiü, àsimha. 

Và asassàti ca vattate. 


Asabbadhàtuke bhå. 485-509.

Asasseva dhàtussa bhuvàdeso hoti và asabbadhàtuke 

Bhavissati, bhavissanti, abhavissa, abhavissaüsu.
Vàti kimatthaü? âsuü. 

Brå viyattiyaü vàcàyaü-

Tyàduppatti appaccayalopo ca.

Kvavãti vattate.


Bråto ã timhi. 486-522.

Brå iccetàya dhàtuyà paro ãkàràgamo hoti timhi vibhattimhi kvaci. Vuddhiavàdesà
saralopàdi. 

Bravãti, bråti. A¤¤esu càti suttànuvattitavàggahaõena brådhàtussa bya¤jane vuddhi na hoti.
Bahuvacane jhalànamiyuvà sare vàci åkàrassa sare uvàdeso. Bråvanti. 

Kvavi dhàtvàdinà bråto ti antãnaü và a u àdesà bråssa àhàdeso ca àha, àhu, bråsi, bråtha,
bråmi, bråma, bråte, bruvante, bråse, bruvavhe, bruve, bråmhe, bråtu, bravantu, bråhi,
bråtha, bråmi, bruma, brutaü, bruvantaü, bruve, braveyya, bruveyyuü, braveyyàsi,
bruveyyàtha, bruveyyàmi, bruveyyàma, bruvetha, abruvà, abruvå. 

Parokkhàyaü-bråbhånamàhabhuvà parokkhàyanti brådhatussa àhaàdeso. Saralopàdi. Supine
kira àha, tenàhu poràõà, àhaüsu và iccàdi. 
Ajjataniyaü-abruvi abravã, abravuü, bruvissati, abruvissa iccàdi. 

Hana hiüsàgatisu = timhi kvaci appaccayalopo. Hanti hanati, hananti, hanasi, hanatha,
hanàmi, hanàma. Kamme-tassa cavagga yakàra iccàdinà ¤attaü dvitta¤ca. Ha¤¤ate, ha¤¤ante
ha¤¤are, ha¤¤ati, ha¤¤anti, hantu, haneyya.


[SL Page 223] [\x 223/]    
Hanassàti vattate. 


Vadho và sabbattha. 487-594.

Hana iccetassa dhàtussa vadhàdeso hoti và sabbattha vibhattippaccayesu.
Vavatthitavibhàsatthoyaü vàsaddo.

Vadheti, vadhãyati, vadhetu, vadhãyatu, vadheyya, avadhi, avadhiüsu, ahani, ahaniüsu,
vadhissati, hanissati. 

Khàdese = pañihaïkhàmi pañihaïkhàmi pañihanissàmi, avadhissa, ahanissa iccàdi.

Håvàdayo.
 

Hu dànàdànahavyapadànesu - tyàduppatti appaccayo ca. Kvacàdivaõõànamekassarànaü
dvebhàvoti dvittaü. Pubbobbhàso ti abbhàsasa¤¤à. 

Abbhàseti vattate. 

Hassa jo. 488-466.

Hakàrassa abbhàse vattamànassa jo hoti. Lopa¤cettamakàroti appaccayalopo. Vuddhi. Juhoti. 

Lopàbhàve-

Jhalànaü sareti ca vattamàne- 


Yavakàrà ca. 489-71.

Jhalasa¤¤ànaü ivaõõuvaõõànaü yakàravakàràdesà honti sare pareti apadantassa ukàrassa
vakàro.

Juhvati juhoti, juhvanti, juhonti, juhosi juhvasi, juhotha juhvatha, juhvàmi, juhoma juhvàma. 

Kamme = kvaci dhàtåti àdinà dãgho. Håyate, håyante, håyati, håyanti. Tathà:ju hotu,
juhontu juhvantu và. Juhe juheyya, juheyyuü, ajuhavã ajuhavuü, ajuhosi ajuhosuü,
ahåyittha, aggiü juhissati, juhissanti, juhossati, juhossanti và, ajåhissa ajuhissaüsu iccàdi. 


[SL Page 224] [\x 224/]    

Hà càge-pure viya dvebhàvajàdesà, appaccayalopo. 

Abbhàseti vattate. 


Rasso. 490-462.

Abbhàse vattamànassa sarassa rasso hoti. 

Jahàti, jahanti, jahàsi, jahàtha, jahàmi, jahàma. 

Kamme-yamhi dàdhàmàñhàhàpàmahamathàdãnamiti dhàtvantassa ãkàro. Hãyate, hãyare
hãyante, hãyati hãyanti. Tathà:jahàtu, jahantu, jahe jaheyya, jaheyyuü, hãyetha, hãyeyya,
ajahàsi, ajahiüsu, ajahàsuü, pajahi, pajahiüsu, pajahuü. Kamme pahãyittha, pahãyi, jahissati,
jahissanti, hãyissate, hãyissanti, pajahissa, pajahissaüsu iccàdi.

Dà dàne-tyàduppatti. Dvebhàvarassattàni. Appaccalopo. Dadàti, dadanti, dadàsi, dadàtha,
dadàmi, dadàma.

Dvittàbhave:- 


Dàdhàtussa dajjaü. 491-501.

Dà iccetassa dhàtussa sabbassa dajjàdeso hoti và. Vavatthitavibhàsatthoyaü vàsaddo.
Appaccayalopo.

Dajjati, dajjanti, dajjasi, dajjatha, dajjàmi, dajjàma. 

Dajjàdesàbhàve - lopa¤cettamakàroti appaccayassa ekàro. 

Dànaü deti, denti, desi, detha.

Vàti vattate. 


Dàntassaü mimesu. 492-484.

Dà iccetassa dhàtussa antassa aü hoti và mi ma iccetesu paresu. Niggahãtassa vaggantattaü. 

Dammi, damma, demi, dema. 

Kamme-yamhi dàdhà iccàdinà ãkàro. Dãyato, dãyante, dãyati, dãyanti, diyyati diyyanti và
iccàdi. 

Dadàtu dadantu, dadàhi, dadàtha, dadàmi, dadàma, dadantaü, dadassu, dadavho, dade,
dadàmase, dajjatu, dajjantu iccàdi.


[SL Page 225] [\x 225/]    

Detu, dentu, dehi, detha, demi, dema. Kamme-dãyataü, dãyantaü, dãyatu, dãyantu. 

Sattamiyaü: dade dadeyya, dadeyyuü, dadeyyàsi, dadeyyàtha, dade dadeyyàmi, dadeyyaü,
dadeyyàmhe. Dajje dajjeyya. Kvaci dhàtåti àdinà eyyassàtta¤ca. Dajjà dajjuü dajjeyyuü,
dajjeyyàsi, dajjeyyàtha, dajjaü. Eyyàmissa amàdeso ca. Dajjeyyàmi, dajjeyyàma. Dvittàbhàve
deyya, deyyuü, deyyàsi, dãyetha, dãyeyya.

Hãyattaniyaü: adadà, adadå, adado, adadattha, adada, adadamhà. Adadattha, adadamhase.
Kamme adãyittha. 

Ajjatanimhiva: adadi, adadiüsu adaduü, adajji, adajjiüsu, adàsi, adaüsu, adàsi, ado, adittha,
adàsiü, adàsimha adumha, adà dànaü. Kamme-adãyittha, adãyi. Bhavissantiyaü ikàràgame
saralopàdi. Dadissati, dadissanti, dajjissati, dajjãssanti. Rassattaü. Dassati, dassanti, dassasi,
dassatha, dassàmi, dassàma, dassate, dãyissate, dãyissati. 

Tàlàtipattiyaü: adadissa, adajjissa, adassa, adassà, adassaüsu, adãyissatha, adãyissa iccàdi.

Dhà dhàraõe - pure viya vibhattuppattidvittarassattàni appaccayalopo ca. Dutiyacatutthànaü
pañhamatatiyàti dhakàrassa dakàro. Dadhàti, dadhanti. 

Api pubbo. Tassa tesu vuddhãti àdinà akàralopo. Kvaci dhàtåti àdinà upasaggaparassa
dadhàtissa dhakàrassa hakàro rassatta¤ca dvàraü pidahati, pidahanti.
Dvebhàvàbhàve-nidhiü nidheti, nidhenti. Kamme-dhãyate, dhãyati, pidhãyati, pidhãyanti.
Tathà: dadhàtu, pidahatu, nidhetu, nidhentu, dadhe dadheyya, pidahe pidaheyya, nidhe
nidheyya, adhàsi, pidahi, dhassati, pidahissati, paridahessati, adhassa, pidahissa iccàdi. 

Juhotyàdayo.
 
Avuïikà tudàdã ca bhåvàdã ca tathà paro, juhotyàdi catuddhevaü ¤eyyà bhåvàdayo idha. 
Bhåvàdinayo samatto.
 

[SL Page 226] [\x 226/]    
Rudhi àvaraõe-pure viya dhàtusa¤¤àdimhi kate vibhattuppatti. 

A iti vattate.


Rudhàdito niggahãta pubba¤ca 493-448.

Catuppadamãdaü rudhi iccevamàdito dhàtugaõato appaccayo hoti kattari
vibhattippaccayesu, niggahãta¤ca tato pubbaü hutvà àgamo hoti. 

Ta¤ca niggahãtaü pakatiyà sarànugatattà dhàtussarato paraü hoti. Casaddena
iãeoppaccayàca. Niggahãtassa caggantattaü. Idha saüyogantattà na vuddhi hoti.
Tadàgamassa taggahaõena gahaõato. So maggaü ruõdhati. Ruõdhanti, ruõdhasi,
ruõdhatha, ruõdhàmi, ruõdhàma, ruõdhate ruõdhante iccàdi. 

Ikàràdippaccayesu pana-ruõdhiti, ruõdhãti, ruõdheti. Ruõdho tãtipi hoti. 

Kamme-nipubbo yappaccayassa tassa cavagga iccàdinà sadhàtvantassa jhakàre kate vagge
ghosàghosàti àdinà dvittaü. Maggo nirujjhate tena nirujjhante. 

Parassapadatte: nirujjhati, nirujjhanti, nirujjhasi, nirujjhatha, nirujjhàmi, nirujjhàma.
Ruõdhatu, ruõdhantu, ruõdha ruõdhàhi, ruõdhatha, ruõdhàmi, ruõdhàma, ruõdhataü,
ruõdhantaü, ruõdhassu, ruõdhavho, ruõdhe, ruõdhàmase, nirujjhataü, nirujjhatu,
nirujjhantu, ruõdhe ruõdheyya, ruõdheyyuü, ruõdhetha, ruõdheraü, nirujjhetha,
nirujjheyya iccàdi ruõdhi, ruõdhiüsu, aruõdhittha, nirujjhittha, nirujjhi, nirujjhiüsu
ruõdhissati, ruõdhissanti, ruõdhissate, nirujjhissate, nirujjhissati, nirujjhissanti, aruõdhissa,
aruõdhissaüsu, nirujjhissatha, nirujjhissa iccàdi. 

Chidi dvedhàkaraõe-chiõdati, chiõdanti. Kamme-chijjate, chijjante, chijjati, chijjanti, tathà:
chiõdatu, chiõdantu, chijjatu, chiõde chiõdeyya, chijjeyya, acchiõdi, chiõdi, chiõdiüsu,
achijjittha, chijji, chiõdissati, chiõdissanti, ssassa chàdese-checchati, checchanti, checchiti và.
Kamme-chijjissate, chijjissante, jijjissati, chijjissanti, achiõdissa, achijjissa iccàdi.

Bhida vidàraõe-bhiõdati, bhiõdanti iccàdi.


[SL Page 227] [\x 227/]    

Yuja yoge-yu¤jati, yu¤janti, yujjate, yujjante, yujjati, yujjanti. Yu¤jatu, yu¤jataü, yu¤je,
yu¤jetha, ayu¤ji, ayu¤jiüsu, ayu¤jittha, ayujjittha, ayujji, yu¤jissati, yu¤jissate, yujjissati,
ayu¤jissa, ayu¤jissatha, ayujjissa iccàdi. 

Bhuja pàlanabhyavaharaõesu. Bhu¤jati, bhu¤janti iccàdi. 

Bhavissantiyaüva-karassa sappaccayassa kàhoti sutte sappaccayaggahaõena bhujato ssassa
khàdeso. Ko khe càti dhàtvantassa kakàro. Vuddhã. Bhokkhati, bhokkhanti, bhokkhasi,
bhokkhatha, bhokkhàmi, bhokkhàma. Khàdesàbhàve-bhu¤jissati, bhu¤jissanti iccàdi. 

Muca mocane. Mu¤cati, mu¤canti, muccati, muccanti, mu¤catu, mu¤cataü, mu¤ce,
mu¤cetha, amu¤cittha, amuccittha, amucci, mucciüsu, mokkhati, mokkhanti, mu¤cissati,
mu¤cissate, muccissate, muccissati, amu¤cissa amuccissa iccàdi. 

Rudhàdinayo.
 


Divu kãëàvijigiüsàvyavahàrajjutithutigatisu-pure viya dhàtvantalopavibhattuppattiyo. 


Divàdito yo. 494-449.

Divàdito dhàtugaõato yappaccayo hoti kattari dvãhi tesu vibhattippaccayesu. 

Yaggahaõaü cavaggayakàravakàrattaü sadhàtvantassa pubbaråpanti ca vattate. 


Yathà kattari ca. 495-446.

Yathà bhàvakammesu yappaccayassàdeso hoti tathà kattaripiyappaccayassa sadhàtvantassa
cavaggayakàravakàràdesa pebbaråpa¤ca kàtabbàni. Dhàtvantassa vakàrattà saha tena
yakàrassa vakàre kate dvibhàvo. Do dhassa càti ettha caggahaõena bovasasàti vuttattà
vakàradvayassa bakàradvayaü. Dibbati, dibbanti, dibbasi, dibbatha, dibbàmi. Dibbàma
kamme: dibbate, dibbante, dibbati, dibbanti, dibbatu, dibbataü, dibbe, dibbetha, adibbi,
adibbittha, dibbissati, dibbissate, dibbissanti, adibbissa iccàdi. 

[SL Page 228] [\x 228/]    

Sivu tantusantàne-sibbati, sibbanti. Kvaci dhàtvàdinà yakàràkàrassa etta¤ca. Sibbeti, sibbenti,
sibbatu, sibbetu, sibbeyya, asibbi, sibbi, sibbesi, asibbittha, sibbittha, sibbissati, asibbissa
iccàdi. 

Pada gatimhi-upubbo. Dvittaü. Yathà kattari càti sadhàtvantassa yakàrassa jakàro. Dvitta¤ca.
Uppajjati, uppajjanti, uppajjate, uppajjante uppajjare. Kamme: pañipajjate pañipajjante,
pañipajjati pañipajjanti. Bhàve: uppajjate tayà. Tathà: uppajjatu, uppajjeyya. Udapajjà,
udapajjatha, udapàdi, uppajji, uppajjittha, uppajjissati, udapajjissa uppajjissa iccàdi. 

Budha avagamane-yappaccayaparattà na vuddhi. Jhakàràdesova viseso. Dhammaü bujjhati,
bujjhanti, bujjhate, bujjhante bujjhare và. Kamme: bujjhate mayà dhammo. Bujjhante,
bujjhati, bujjhanti, bujjhatu, bujjheyya, abujjhã, abujjhittha, abujjhissati, abujjhissa. 

Yudha sampahàre-yujjhati, yujjhanti. 
Kudha kope-kujjhati, kujjhanti. 
Vidha tàëane-vijjhati, vijjhanti iccàdi.

Naha baõdhane-bhavipariyayoti yogavibhàgena vipariyayo. Sannayhati, sannayhanti iccàdi.

Mana ¤àõe-¤àdesova viseso. Ma¤¤ati, ma¤¤anti iccàdi.

Da dàne-samàpubbo. Kvaci dhàtåti àdinà yamhi dhàtvantassa ikàro. Sãlaü samàdiyati,
samàdiyanti iccàdi.

Tusa pãtimhi-yappaccayassa pubbaråpattaü. Tussati, tussanti iccàdi. 

Tathà: sama upasame-sammati, sammanti.
Kupa kope-kuppati, kuppanti. 

Jana janane-janàdãnamà timhi càti ettha janàdãnamàti yogavibhàgena yamhi ca
dhàtvantassàkàro. Jàyati, jàyanti, jàyate, jàyante. Kamme:janãyati, janãyanti, jàyatu, jàyeyya,
jàyi ajani, jàyissati janissati, ajàyissa ajanissa iccàdi. 

Divàdinayo.
 


[SL Page 229] [\x 229/]    

Su savaõe-pure viya vibhattuppatti. 


Svàdito õuõàuõà ca. 496-450.

Su iccevamàdito dhàtugaõato õu õà uõà iccete paccayà honti kattari vihitesu
vibhattippaccayesu. A¤¤su vàaiti ettha caggahaõena õuppaccayassa vuddhi.
Tatthevànuvattitavàggahaõena svàdãnaü õuõàdisu na vuddhi. 

Dhammaü suõoti. Saralopàdi. Suõanti. Suõosi, suõotha, suõonami, suõoma. öappaccayo:
suõàti, suõanti, suõàsi. Kvaci dhàtåti àdinà rassattaü. Suõasi, suõatha, suõàmi, suõàma.
Kamme: yappaccaye kvaci dhàtåti àdinà dãgho. Såyate, såyante, såyati, såyanti. 

Dvitte rassattaü suyyati, suyyanti. Såyyati, såyyanti và. Suõoti, suõantu, suõohi, suõotha,
suõomi, suõoma. Suõàtu, suõantu, suõa suõàhi, suõàtha, suõàmi, suõàma. Suõataü,
suõantaü, suõasså. Suõavhe, suõe, suõàmase. Kamme: såyataü, såyantaü, såyatu, såyantu.
Suõe suõeyya, suõeyyuü, suõeyyàsi, suõeyyàtha, suõeyyàmi, suõeyyàma. Suõetha,
suõeraü, suõetho, suõeyyavho, suõeyyaü, suõeyyàmhe. Såyetha, såyeyya, asuõi suõi,
asuõiüsu suõiüsu, asuõiü suõiü, asuõimha suõimha, asuõittha suõittha. 

öàppaccayalope: vuddhi. Sassa vibhàvo. Sàgamo. Assosi, assosiüsu, paccassosuü. Assosi,
assosittha, assosiü, assosimha, assumha và. Assosittha, asåyittha, asåyi. 

Saralopàdi. Suõissati, suõissanti, suõissasi, suõissatha, suõissàmi, suõissàma, suõissate,
suõissante, suõissase, suõissavhe, suõissaü, suõissàmhe. 

öàppaccayalope: vuddhi. Sossati, sossanti, sossasi, sossatha, sossàmi, sossàma, sossate,
såyissate, såyissati, asuõissa, asåyissa iccàdi. 

Hi gatimhi-papubbo. öàppaccayo. Pahiõàti, pahiõati và. Pahiõanti. Pahiõàtu, pahiõeyya,
pahiõi, dåtaü pàhesi, pahiõissati, pahiõissa iccàdi. 

Vu saüvaraõe-àvuõàti, àvuõanti iccàdi.


[SL Page 230] [\x 230/]    

Mi pekkhane-kvaci dhàtåti àdinà õassa nattaü. Minoti, minanni iccàdi. 

Apa pàpuõane-papubbo. Saralope dãghanti dãgho. Uõàppaccayo. Sampattiü pàpuõàti,
pàpuõanti, pàpuõàsi, pàpuõàtha, pàpuõàmi, pàpuõàma. Kamme: pàpãyati, pàpãyanti.
Tathà: pàpuõàtu, pàpãyatu, pàpuõe pàpuõeyya, pàpãyeyya, pàpuõi, pàpuõiüsu,
pàpuõittha, pàpãyittha, pàpãyi, pàpuõissati pàpãyissati, pàpuõissa pàpãyissa iccàdi. 
Saka sattimhi-dvibhàve. Sakkuõàti, sakkuõanti. Bhàve: pubbaråpa¤càti pubbaråpattaü.
Sakkate tayà, sakkati và. Sakkuõàtu, sakkuõeyya. Kvaci dhàtåti àdinà sakantassa khàdeso
ajjatanàdimhi. Asakkhi sakkhi, sakkhiüsu, sakkhissati, sakkhissanti, asakkhissa, asakkhissaü,
sakkhissaüsu iccàdi. 

Svàdinayo
 

Kã dabbavinimaye-vipubbo. Dvittaü pure viya vibhattuppatti. 


Kiyàdito nà 497-451

Kã iccevamàdito dhàtugaõato nàppaccayo hoti kattari nàparattà na vuddhi. Kvaci dhàtåti
àdinà kãyàdãnaü nàmhi rassattaü. Kãto nàppaccayanakàrassa õatta¤ca. Bhaõóaü vikkiõàti,
vikkãõanti, vikkãyati, vikkãyanti và. Vikkiõàtu, vikkiõantu, vikkãyatu, vikkãyantu, vikkãõe
vikkãõeyya, vikkãyeyya, vikkiyeyyuü, avikkãõi vikkãõi, vikkãyittha, vikkãyi, vikkiõissati,
vikkessati, vikkãyissati vikkãyissanti, avikkãõissa vikkãõissa iccàdi. 

Ji jaye-kilesa jinàti, jinanti, jãyati, jãyanti, jinàtu, jineyya, ajini jini, ajiniüsu jiniüsu, ajesi,
ajesuü, ajinittha, ajiyittha ajiyi, jinissati, jinissanti, vijessati, vijessanti, jãyissati, jãyissanti,
ajinissa, ajãyissa iccàdi. 

Tathà: ci caye-cinàti, cinanti iccàdi. 
 
[SL Page 231] [\x 231/]    

¥à avabodhane-nàppaccayo. 
Vàti vattate. 

¥àssa jàjannà. 498-472.

¥à iccetassa dhàtussa jà jaü nà iccete àdesà honti và. 

Jàdeso nàmahhi ja¤¤àmhi nàbhàvo timhi evidha,
Vavatthitavibhàsatthavàsaddassànuvattanà. 
Dhammaü vijànàti, vinàyati, vijànanti kamme,vi¤¤àyati, vi¤¤àyanti. Ivaõõàgame
pubbalopo, kvaci dhàtåti àdinà ekàro. Dvittaü. ¥eyyati, ¤eyyanti, vijànàtu, vijànantu,
rassattaü. Vijàna vijànàhi, vijànàtha, vijànàmi, vijànàma. Vijànataü, vijànantaü, vijànassu,
vi¤¤àyatu, vi¤¤àyantu. 


Eyyassa ¤àto iyà¤à và. 499-510.

Eyyassa vibhattissa ¤à iccetàya dhàtuyà parassa iyà ¤à iccete àdesà honti và. Saralopàdi
vijàniyà. ¥àdese¤àssa jaü àdeso. 

¥àto vàti ca vattate. 


Nàssa lopo yakàrattaü. 500-511.

¥à iccetàya dhàtuyà parassa nàppaccayassa lopo hoti và yakàratta¤ca.
Vavatthitavibhàsatthoyaü vàsaddo.
Tena-

¥àmhi nãcca¤ca nàlopo vibhàsajjatanàdisu,
A¤¤attha na ca hotàyaü nàto timhi yakàratà. 
Niggahãtassa vaggantattaü.

Vija¤¤à, vijàneyya, vijàneyyuü, vijàneyyàsi, vijàneyyàtha, vijàneyyàmi, vijàneyyàma,
vijànemu và. Vijànetha, vi¤¤àyeyya, vi¤¤àyeyyuü, samajànã, sa¤jàni, sa¤jàniüsu. 

Nàlope-a¤¤àsi, a¤¤àsu, vijànittha, vi¤¤àyittha, pa¤¤àyi, pa¤¤àyiüsu, vijànissati, vijànissanti,
¤assati, ¤assanti, vi¤¤àyissate, vi¤¤àyissati, vi¤¤àyissanti. 

Kvaci dhàtåti àdinà ssassa hi ca. Pa¤¤àyihiti, pa¤¤àyihinti, ajànissa, ajànissatha,
a¤¤àyissatha, a¤¤àyissa iccàdi

Mà màne-kvaci dhàtåti àdinà màntassa ikàro minàti, minanti, mãyati, mãyanti iccàdi. 

[SL Page 232] [\x 232/]    
Lå chedane-nàmhi rassattaü. Lunàti, lunanti, låyati, låyanti iccàdi. 

Dhå kampane-dhunàti, dhånanti, dhåyati, dhåyanti iccàdi. 
Gaha upàdàne-nàmhi sampatte:


Gahàdito pappaõhà. 501-452.

Gaha iccevamàdito dhàtuto papa õhà iccete paccayà honti kattari. âdisaddoyaü pakàre. 

Gahassàti vattate. 


Halopo õhàmhi. 502-492.

Gaha iccetassa dhàtussa hakàrassa lopo hoti õhàmhi paccaye pare. Sãlaü gaõhàti. Rassatte
gaõhati và gaõhanti, gaõhàsi, gaõhàtha, gaõhàmi, gaõhàma.

Kamme:yeti vattamàne havipariyayo lo vàti hakàrassa yakàrena vipariyayo hoti. Gayhati,
gayhanti, gaõhàtu, gaõhantu, gaõha gaõhàhi, gaõhàtha, gaõhàmi, gaõhàma, gaõhataü,
gaõhantaü, gaõhassu, gayhataü, gayhatu, gayhantu, gaõhe gaõheyya, gayheyya,
gayheyyuü, agaõhi gaõhi, agaõhiüsu. Gaõhiüsu. 

Yadà tvaci dhàtåti àdinà asabbadhàtuke vikaraõappaccayassa lopo teneva ikàràgamassa
ekàro ca tadà sàgamo ca. 

Aggahesi, aggahesuü, aggahi, aggahiüsu, aggahuü, aggayahittha, gaõhissati, gaõhissanti,
gahessati, gahessanti, gahãyissate, gayhissati, gayhissanti, agaõhissa, aggahissa,
agaõhissatha iccàdi.

Ppappaccaye:-


Gahassa ghe ppe. 503-491.
Gaha iccetassa dhàtussa sabbassa ghe àdaso hoti ppappaccaye pare. Gheppati, gheppanti
iccàdi. 

Kiyàdinayo.
 


[SL Page 233] [\x 233/]    

Nanu vitthàre-pure viya dhàtvantalopavibhattuppattiyo.


Tatàdito oyirà. 504-452.

Tanu iccevamàdito dhàtugaõato oyira iccete paccayà honti kattari. Karatovàyaü
yirappaccayo.

Dhammaü tanoti, tanonti, tanosi, tanotha, tanomi, tanoma.

Vàti vattate.


Uttamokàro. 505-513.

Tanàdito okàrappaccayo uttamàpajjate và. Vavatthita vibhàsatthoyaü vàsaddo. Ettha ca
vikaraõakàriyavidhippakaraõato okàroti ovikaraõaü gayhati. Tanute. 

Bahuvacane:

Yavakàrà càti vattaü. Taõvante. Tanuse, tanuvhe, taõve, tanumhe.

Kamme: kvaci dhàtåti àdinà tanudhàtvantassa yamhi àkàro. Patàyate, patàyante, patàyati,
patàyanti. 

âkàràbhàve-pata¤¤ati, pata¤¤anti, tanotu, tanontu, tane, taneyyuü, atani, ataniüsu, atàyittha,
patàyittha, tanissati, tanissanti, patàyissati, patàyissanti, atanissa, patàyissa iccàdi. 

Kara karaõe-pu¤¤aü karoti. 

Bahuvacane càti vattamàne uttamokàroti utte kate-

Và uttanti và vattate. 


Karassakàro ca. 506-514.

Kara iccetassa dhàtussa akàro ca uttamàpajjate và. Vavatthitavibhàsatthoyaü vàsaddo.
Yavakàrà càti apadantassa para ukàrassa vakàro. Kvaci dhàtåti àdinà dhàturakàrassa
vakàrasmiü lopo. Vakàrassa dvitte tassa bo vassàti bakàradvayaü. Kubbanti karonti, karosi,
karotha, karomi, karoma. Tathà: kurute, kubbante, kuruse, kuruvhe, kubbe, kurumhe.
Yirappaccaye rakàralopo. Kayirati, kayiranti iccàdi.


[SL Page 234] [\x 234/]    
Kamme yappaccayo. Ivaõõàgamo vàti ãkàràgamo yakàrassa dvittaü. Kariyyate kaño tena.
Kariyyati, kariyyanti karãyati, karãyanti và. äkàràbhàve tassa cavagga iccàdinà
sadhàtvantassa yakàrattaü dvitta¤ca. Kayyati, kayyanti. 

Ikàràgamo. Kvaci dhàtu iccàdisutte caggahaõena rayakàrànaü vipariyayo. Kayirati kaño
tena. Kayiranti iccàdi. Tathà: kusalaü karotu, kurutu và. Kubbantu karontu, karohi, karotha,
karomi, karoma. Kurutaü, kubbantaü, kurussu. Karassu và. Kuruvho, kubbe, kubbàmase.
Kamme: karãyatu, karãyantu, kayyataü, kayirataü, kayiratu.

Sattamiyaü-kare kareyya, kareyyuü, kareyyàsi, kareyyàtha, kareyyàmi, kareyyàma. 

Utte-kubbe, kubbeyya.

Yirappaccaye-

Yirato àttameyyassa cethàdisseyyumàdisu,
Eyyasaddassa lopo ca kvaci dhàtåti àdinà.

Saralopàdi. Kayirà, kayiruü, kayiràsi, kayiràtha, kayiràmi, kayiràma. 

Attanopade-kayiràtha dhãro. Kubbetha, krabbetha và. Kvaci dhàtåti àdinà kussa kra ca.
Kubberaü, kubbetho, kubbeyyavho, kubbe kare, kareyyuü, kubbeyyàmhe kareyyàmhe.
Kamme-karãyeyya, karãyeyyuü. 

Hãyattaniyaü-karassa kàti yogavibhàgena kà hoti. Saralopàdi. Akà akarà, akarå, akaro,
akattha akarottha, akaü akaraü, akamha akaramhà, akarattha, akariü, akaramhase. 
Càti vattate. 


Karassa kàsattamajjatanmhi. 507-493.

Kara iccetassa dhàtussa sabbasseva kàsattaü hoti ajjatanimhi vibhattimhi pare và. Kàsattamiti
bhàvaniddesena a¤¤asmàpi dhàtuto sàgamo. Athavà yadà karassa kà hoti satta¤càgamo
ajjatanimhi vàti attho, tadà sattamajjatanimhãti yogavibhàgena a¤¤asmàpi dhàtuto sàgamo
sijjhati yogavibhàgato


[SL Page 235] [\x 235/]    

Iññhappasiddhãti yebhuyyena dãghatova hoti. Karassa kàti yogavibhàgena kàbhàvo ca
hãyattaniyaü siddho hoti. 

Akàsi. Akàsuü, akàsi, akàsittha, akàsiü, akàsimha, akàsittha. 

Kàsattàbhàve, akari kari, akariüsu kariüsu akaüsu akaruü, akari, akarittha, akariü kariü,
akarimha karimha, akarittha akarãyittha akarãyi. 

Và lopo bhavissantimhi ssassa càti ca vattate. 


Karassa sappaccayassa kàho. 508-483.

Kara iccetassa dhàtussa sappaccayassa kàhàdeso hoti và bhavissantimhi, ssassa ca lopo hoti.
Adhikabhåtasappaccayaggahaõena ca vacamuvabhujàdito ssassa khàdeso
vasacchidalabhàdito chàdeso ca hoti. 

Kàhati, kàhanti, kàhasi, kàhatha, kàhàmi, kàhàma, ikàràgame-kàhiti, kàhinti iccàdi. 

Kàhàbhàve: karissati, karissanti, karissasi, karissatha, karissàmi, karissàma, karissate,
karissante, karissase, karissavhe, karissaü, karissàmhe, karãyissati, karãyissanti, karãyissate,
akarissa akarãyissa iccàdi. 

Yadà saüpubbo tadà purasamupaparãhi karotissa khakharà vàti yogavibhàgena
tyàdivibhattisupi saüpubbakarotissa kharàdeso.

Abhisaïkharoti, abhisaïkharonti, abhisaïkharãyati, abhisaïkharãyanti, abhisaïkharotu,
abhisaïkhareyya. Khàdese abhisaïkhàsi và. Abhisaïkhari, abhisaïkharissati, abhisaïkharissa
iccàdi.

Saka sattimhi-oppaccayo. Sakkoti, sakkonti, sakkosi, sakkotha, sakkomi, sakkoma iccàdi. 

Apa pàpuõane-papubbo. Pappoti, papponti, papposi, pappotha, pappomi, pappoma,
pappotu, pappontu iccàdi. 

Tanàdinayo.
 


[SL Page 236] [\x 236/]    

Cura theyye-pure viya dhàtvantalopavibhattuppattiyo.

Yathà kattari càti ito kattarãti ca sãhàvalokanena bhàvakammaggahaõàni ca vattante,
maõóåkagatiyà kàritaggahaõa¤ca. 


Curàdito õeõayà. 509-454.

Cura iccevamàdito dhàtugaõato õe õaya iccete paccayo honti kattari bhàve ca kammaõi
vibhattippaccayesu. Kàritaü viya õànubaõdhoti õeõayànaü kàritavyapadeso.


Kàritànaü õo lopaü. 510-525.

Kàritappaccayànaü õakàro lopamàpajjate. 


Asaüyogantassa vuddhi kàrite. 511-485.

Asaüyogantassa dhàtussa kàrite pare vuddhi hotãti ukàrassokàro. Vuddhi. Dhanaü coreti,
corenti, coresi, coretha, coremi, corema. 

öayappaccaye-corayati, corayanti, corayasi, corayatha, corayàmi, corayàma, corayate,
corayante, corayase, corayavhe, coraye, corayàmhe.

Kamme: yappaccaye ãkàràgamo saralopàdi ca. Corãyate devadattena corãyati, corãyanti
iccàdi.
Coretu, corentu, corehi, corayatu, corayantu, coraya corayàhi, coreyya, coreyyuü, coraye
corayeyya, corayeyyuü, acoresi coresi, acoresuü coresuü, acorayi corayi, acorayiüsu
corayiüsu acorayuü corayuü, acoresi, acorayittha. Tvaü acorayi, acorayittha, acoresiü,
acoresimha, acorayiü, acorayimha, acorayittha, acorãyittha, acorãyi, coressati corayissati,
corayissate, corayissante, corãyissati, coriyissanti, acorissa, acorayissa acorãyissa iccàdi. 

Tathà: cinta cintàyaü-saüyogantattà vuddhiabhàvova visoso. Cinteti, cintenti, cintayati,
cintayanti, cintãyati, cintãyanti, cintetu cintayatu, cinteyya cintayeyya, acintesi cintesi
acintayi cintayi, cintessati cintayissati, acintissa acintayissa iccàdi.


[SL Page 237] [\x 237/]    

Manta guttabhàsane-manteti mantayati iccàdi. Purimasamaü.

Pàla rakkhaõe-dhammaü pàleti pàlayati, pàlãyati, pàlãyanti, pàletu pàlayatu iccàdi. 

Ghaña ghaññane-ghàñeti ghàñayati ghañeti ghañayati. Ghañàdittà vikappena vuddhi. 

Vida ¤àõe-vedeti vedayati. 

Gaõa saïkhàne-ghañàdãnaü vàti na vuddhi. Gaõeti gaõayati iccàdi sabbattha subodhaü. 

Curàdinayo.
 
Bhuvàdã ca rudhàdã ca divàdisvàdayo gaõà,
Kiyàdi ca tanàdã ca curàdi vidha sattadhà. 

Vikaraõavidhànaü samattaü.
 

Atha dhàtuppaccayantà vuccante.

Tattha dhàtvatthe niddiññhà khàdikàritantà paccayà dhàtuppaccayà nàma.

Nija nisàmanabaõdhanakhamanesu-dhàtusa¤¤àdi.

Dhàtuliïgehi paràppaccayàti ito dhàtuggahaõamanuvattate. Paràppaccayàti ca adhikàro. 


Tijagupakitamànehi khachasà và. 512-435.

Tija gupa kita màna iccetehi dhàtåhi kha cha sa iccete paccayà parà honti và. 

Tijato khantiyaü khova niõdàyaü gupato tu cho,
Kità cho sova mànamhà vavatthitavibhàsato.

Kvacàdivaõõànamekassarànaü dvebhàvoti dhàtvàdissa dvibhàvo.

Bya¤janantassàti vattate. 


Ko khe ca. 513-475.
Dhàtvantassa bya¤janassa kakàràdeso hoti khappaccaye pare. 

[SL Page 238] [\x 238/]    

Titikkha iti ñhite:- 
Dhàtuvihitànaü tyàdivibhattãnaü adhàtuto appattiyamàha: 

Dhàtuppaccayehi vibhattiyo. 514-457.

Dhàtvatthe niddiññhehi khàdikàritantehi paccayehi tyàdayo vibhattiyo hontãti pure viya
vattamànàdayo yojetabbà.

Ativàkyaü titikkhati, titikkhanti. Kamme-titikkhãyati. Tathà titikkhatu, titikkhantu, titikkhe,
titikkhetha, atitikkhi, atitikkhittha, titikkhissati, atitikkhissa iccàdi.

Khappaccayàbhàve appaccayassa ekàro. Tejeti tejati và. Tejanti iccàdi. 

Gupa gopane-chappaccayo. Dvibhàvo. Pubbobbhàsoti abbhàsasa¤¤à. Abbhàsassàti
vattamàne antassivaõõàkàro vàtã abbhàsantassikàro. Kavaggassa cavaggoti
abbhàsagakàrassa jakàro ca. 


Bya¤janantassa co chappaccayesu ca. 515-474.

Dhàtvantassa bya¤janassa vakàràdeso hoti chappaccayesu paresu. Tato vibhattiyo. 

Kàyaü jigucchati, jigucchanti. Sesaü purimasamaü. Chàbhàve: gopeti, gopenti iccàdi. 

Kãta rogàpanayane-chappaccaye dvitta¤ca.

Abbhàsaggahaõamanuvattate. 


Mànakitànaü vatattaü và. 516-465.

Abbhàsagatànaü mànakitànaü iccetesaü dhàtånaü vakàratakàrattaü hoti và yathàkkamanti
takàro. 

Dhàtvantassa cakàro sesaü samaü rogaü tikicchati, tikicchanti iccàdi.

Takàràbhàve kavaggassa cavaggoti vakàro. Vicikicchati vicikicchanti iccàdi. 

Màna vãmaüsapåjàsu-sappaccaye dvibhàvaü. äkàravakàrà. 


Tato pàmànànaü* vàmaü sesu. 517-469.

Tato abbhàsato parànaü pàmànànaü dhàtånaü và maü iccete àdesà honti yathàkkamaü
seppaccaye pare. Sesåti bahuvacananiddeso payogepi vacanavipallàsa¤àpanatthaü. Atthaü
vãmaüsati, vãmaüsanti iccàdi.
 
* "Pàmànaü" iti potthakesu. 


[SL Page 239] [\x 239/]    

A¤¤attha lopa¤cettamakàroti appaccayassekàro. Màneti, mànenti. 

Bhuja pàlanabhyavaharaõesu-bhottumicchatãti atthe:- 

Khachasà vàti vattatte.


Bhujaghasaharasupàdãhi tumicchatthesu ca. 518-436.

Bhuja ghasa hara su pà iccevamàdãhi dhàtåhi tumicchatthesu ca kha cha sa iccete paccayà
hontivà. 

Tuüyuttaicchànaü tumantayuttaicchàya và atthà = tumicchatthà, tena tumantarahitesu
bhojanamicchatãti àdisu na honti. Vuttaññhànamappayogoti vàkyassa appayogo.
Dhàtvàdissa dvibhàve kate dutiyacatutthànaü pañhamatatiyàti abbhàsabhakàrassa bakàro.
Dhàtvantassa ko khe càti kakàro. Bubhukkhati, bubhukkhanti iccàdi.

Vàti kimatthaü? Bhottumicchati.

Icchatthesåti kimatthaü?-Bhottuü gacchati.

Ghasa adane - ghasitumicchatãti atthe chappaccaye dvittaü. Tatiyacavaggaikàracakàràdesà.
Jighacchati, jighacchanti. 

Hara haraõe-haritumicchatãti atthe sappaccayo.


Harassa giü se. 519-476.

Hara iccatassa dhàtussa sabbassa giü hoti seppaccaye pare. Giü seti yogavibhàgena jissapi.

 hànopacàrenàdesassàpi dhàtuvohàrattà dvittaü. Bhikkhaü jigiüsati, jigiüsanti. 

Su savaõe - sotumicchati = sussåsati, sussåsanti, kvaci dhàtåti àdinà dãgho. 

Pà pàne-pàtumicchatãti atthe sappaccaye dvittarassatta ikàràdesà. Tato pàmànànaü vàmaü
sesåti vàdeso. Pivàsati, pivàsanti iccàdi. 

Ji jaye-vijetumicchati = vijigiüsati iccàdi. 

[SL Page 240] [\x 240/]    

Saïgho pabbatamiva attànamàcarati pabbato iva àvaratãti và atthe:- 


âya nàmato kattåpamànàdàcàre. 520-437

âcaraõakirayàya kattuno upamànabhåtamhà nàmato àyappaccayo hoti àcàratthe. Upamãyati
etenàti = upamànaü, tato upamànà. Vuttaññhànamappayogoti ivasadsanivutti.
âyappaccayantattà tesaü vibhattiyo lopà càti sutte tesaügahaõena vibhattilopo, pakati cassa
sarantassàti pakatibhàvo. Saralopàdi. Dhàtuppaccayehi vibhattiyoti vibhattuppatti.
Pabbatàyati, saïgho. Evaü-samuddamiva attànamàcarati = samuddàyati. Cicciñamiva
attànamàcarati = cicciñàyati, saddo. Evaü-dhåmàyati.

Nàmato àcàreti ca vattate. 


äyåpamànà ca. 521-438.

Upamànabhåtà nàmato ãyappaccayo hoti àcàratthe. 

Puna upamànaggahaõaü kattuggahaõanivattanatthaü. Tena kammatoti sijjhati. Sesaü samaü
achattaü chattamivàcarati = chattãyati. Aputtaü puttamivàcarati = puttãyati sissamàcariyo.
Upamànàti kiü? Dhammamàcarati.

âcàreti kiü? Achattaü chattaüva dakkhati.

äyoti vattate. 


Nàmamhàtticchatthe. 522-439.

Nàmamhà attano icchatthe ãyappaccayo hoti. Attano pattamicchati = pattãyati,
evaü-vatthãyati, parikkhàrãyati, cãvarãyati, pañãyati, dhanãyati, puttãyati ca.

Atticchattheti kimatthaü? A¤¤assa pattamicchati.

Daëahaü karoti vinayanti atthe kàritaggahaõamanuvattate. 


Dhàturåpe nàmasmà õayo ca. 523-141.

Dhàtuyà råpe nipphàdetabbe taü karoti tena atikkamati iccàdike nàmayogini dhàtuppayoge
sati tato nàmasmàõayappaccayo hoti, kàritasa¤¤à ca. Casaddena õe ca.
 
[SL Page 241] [\x 241/]    
öalopavibhattilopasaralopàdisu katesu vibhattuppatti. Daëhayati vinayaü. Evaü pamàõayati,
amissayati, citrayati. Tathà: hatthinà atikkamati = atihatthayati, vãõàya upagàyati =
upavãõayati, visuddhàhoti ratti = visuddhayati, kusalaü pucchati = kusalayati iccàdi. 


Dhàtåhi õeõayaõàpeõàpayà kàritàni hetvatthe. 524-440.

Sabbehi dhàtåhi hetvatthe abhidheyye õe õaya õàpeõàpaya iccete paccayà parà honti, te
kàritasa¤¤à ca honti. Hetuyeva attho = hetvattho, so ca yo kàreti sa hetåti laddhahetusa¤¤o
suddhakattuno payojako hetukattà. Atthato pesanajjhosanàdiko payojakavyàpàro idha hetu
nàma.

Ettha ca- 

öeõayàca uvaõõantà àto dve pacchimà siyuü,
Sesato caturo dve và vàsaddassànuvattito.

Akammà dhàtuyo honti kàrite tu sakammakà,
Sakammakà dvikammàssu dvikammà tu tikammakà.

Tasmà kattari kamme ca kàritàbyàtasambhavo,
Na bhàva suddhakattà ca kàrite kammasa¤¤ito. 
Nãyàdãnaü padhàna¤ca appadhànà duhàdinaü,
Kàrite suddhakattà ca kammamàkhyàtagocaraü.

Tattha yo koci bhavati tama¤¤o bhavàhi bhavàhi iccevaü bravãti, atha và bhavantaü
bhavituü samatthaü payojayati bhavituü payojetãti và atthe iminà õeõayappaccayà
kàritasa¤¤à ca. Vuttaññhànamappayogoti vàkyassa appayogo.


Kàritànaü õo lopaü.

Kàrita iccetesaü paccayànaü õo lopamàpajjateti õalopo. 

Asaüyogantassa vuddhi kàrite. 

Asaüyogantassa dhàtussa vuddhi hoti kàrite paccaye pareti åkàrassokàro vuddhi. 


[SL Page 242] [\x 242/]    

Oeti ca vattate dhàtuggahaõa¤ca.


Te àvàyà kàrite. 525-517.

Te dhàtvantabhåtà okàrekàrà àvaàyàdese pàpuõanti kàrite pare.

Te àvàyàti yogavibhàgena jheàdãnaü akàritepi hontãti okàrassa àvàdeso. 

Saralopàdi. Dhàtuppaccayehi vibhattiyoti tyàdayo. So samàdhiü bhàveti bhàvayati, bhàventi
bhàvayanti, bhàvesi bhàvayasi, bhàvetha bhàvayatha, bhàvemi bhàvayàmi, bhàvema
bhàvayàma. Bhàvayate, bhàvayante.

Kamme-attanopadayappaccayaãkàràgamà saralopàdi ca. Tena bhàvãyate samàdhi.
Bhàvãyante, bhàvãyati, bhàvãyanti. 

Tathà: bhàvetu bhàvayatu, bhàventu bhàvayantu, bhàvehi bhàvaya bhàvayàhi, bhàvetha
bhàvayatha, bhàvemi bhàvayàmi, bhàvema bhàvayàma. Bhàvayataü, bhàvayantaü.
Kamme-bhàvãyatu, bhàvãyantu. 

Bhàveyya bhàvaye bhàvayeyya, bhàveyyuü bhàvayeyyuü, bhàveyyàsi bhàvayeyyàsi,
bhàveyyàtha, bhàvayeyyàtha, bhàveyyàmi bhàvaye bhàvayeyyàmi, bhàveyyàma
bhàvayeyyàma. Bhàvetha, bhàvayetha, bhàveraü bhàvayeraü, bhàveyyaü bhàvayeyyaü
kamme-bhàvãyeyya, bhàvãyeyyuü. 

Ajjataniyaü:- sattamajjatanmhãti yogavibhàgena kàritantàpi dãghato sakàràgamo. Abhàvesi
bhàvesi abhàvayi bhàvayi, abhàvesuü bhàvesuü abhàvayiüsu bhàvayiüsu abhàvayuü
bhàvayuü, abhàvesi abhàvayasi, abhàvittha abhàvayittha, abhàvesiü bhàvesiü abhàvayiü
bhàvayiü, abhàvayimha bhàvayimha, abhàvayittha. Kamme-abhàvãyittha abhàvãyi.

Bhàvessati bhàvayissati, bhàvessanti bhàvayissanti, bhàvessasi bhàvayissasi, bhàvessatha
bhàvayissatha, bhàvessàmi bhàvayissàmi, bhàvessàma bhàvayissàma. Kamme bhàvãyissate,
bhàvãyãssante, bhàvãyissati, bhàvãyissanti. 

Abhàvissa abhàvayissa, abhàvissaüsu abhàvayissaüsu. Kamme-abhàvissatha abhàvãyissatha,
abhàvãyissa iccàdi

Tathà yo koci pacati tama¤¤o pacàhi pacàhi iccevaü bravãti, atha và pavantaü payojeti
pacituü và payojetãti atthe vuttanayena õeõayàdayo. Akàrassàkàro vuddhi. Sesaü neyyaü. 


[SL Page 243] [\x 243/]    

So devadattaü odanaü pàceti. Pàcenti, pàcesi, pàcetha, pàcemi, pàcema. Pàcayati, pàcayanti,
pàcayasi, pàcayatha, pàcayàmi, pàcayàma. 

öàpeõàpayesu pana-so puriso taü purisaü odanaü pàcàpeti, pàcàpayati. Pàcàpenti,
pàcàpayanti. 

Kamme-so odano pàcãyati tena, pàcàpayãyati. Pàcàpãyanti pàcàpayãyanti. Tathà: pàcetu
pàcayatu pàcàpetu pàcàpayatu, pàcãyataü, pàcãyatu pàcayãyatu pàcàpãyatu pàcàpayãyatu,
pàcàpãyantu, pàcàpayãyantu. Pàceyya, pàcetha, pàcaye, pàcayetha, pàcàpeyya, pàcàpetha,
pàcàpaye, pàcàpayetha, pàcãyeyya, pàcãyeyyuü. Apàcesi apàcayi apàcàpesi apàcàpayi,
pàcessati pàcayãssati pàcàpessati pàcàpayissati, apàcissa(apàcayissa) apàcàpissa apàcàpayissa
iccàdi. 

Gacchantaü và gantuü và payojayatãti atthe õeõayàdayo. Vuddhiyaü sampattàyaü-

Asaüyogantassa vuddhi kàriteti vattate. 


Ghañàdãnaü và. 526-486.

Ghañàdãnaü dhàtånaü asaüyogantànaü vuddhi hoti và kàriteti ettha càggahaõena vuddhi
na hoti. 

Vavatthitavibhàsatthoyaü vàsaddo.

So taü purisaü gàmaü gameti gamayati gacchàpeti gacchàpayati. 

So gàmaü gamãyati tena, gamayãyati gacchàpãyati gacchàpayãyati iccàdi sabbattha
yojetabbaü evaü uparipi. 

Ghaña ãhàyaü-ghañantaü payojayati ghañeti. Ghañàdãnaü vàti na vuddhi. Ghañayati,
ghañàpeti, ghañàpayati. 

Kàriteti vattate.


Guhadusànaü dãghaü. 527-488.

Guha dusa iccetesaü dhàtånaü saro dãghamàpajjate kàrite pare. Vuddhàpavàdoyaü.

Guha saüvaraõe- guhituü payojeti gåhayati, gåhayanti. 

Dåsa appãtimhi - dussantaü payojayati dåsayati, dåsayanti iccàdi. 

[SL Page 244] [\x 244/]    

Tathà: icchantaü payojayati icchàpeti, icchàpayati. Eseti, esayati. 

Niyacchantaü payojayati niyàmeti, niyàmayati. 

âsantaü payojayati àseti àsayati, acchàpeti acchàpayati. 

Labhantaü payojayati làbheti, làbhayati. 

Vacantaü payojayati vàceti vàcayati, vàcàpeti vàcàpayati. Evaü-vàseti vàsayati vàsàpeti
vàsàpayati, vàheti vàhayati vàhàpeti vàhàpayati, jãreti jãrayati jãràpeti jãràpayati, màreti
màrayati màràpeti màràpayati, dasseti dassayati iccàdi. 

Tathà: tudantaü payojayati todeti todayati todàpeti todàpayati. 

Pavisantaü payojayati pavisituü vàti paveseti pavesayati pavesàpeti pavesàpayati. 

Uddisantaü payojayati uddisàpeti uddisàpayati.
Pahontaü payojayati pahàveti pahàvayati. 

Sayantaü payojayati uddisàpeti uddisàpayati.
Pahontaü payojayati pahàveti pahàvayati. 

Sayantaü payojayati sàyeti sàyayati. Ettha ekàrassa àyàdeso. Sayàpeti sayàpayati. Kvaci
dhàtåti àdinà õàpeõàpayesu àyàdesassa rassattaü. 

Nayantaü payojayati nàyayati nayàpeti nayàpayati ànàpeti và.

Patiññhantaü payojayati patiññhàpeti patiññhàpayati paññhàpeti và. 

Hanantaü payojayatãti atthe õeõayàdayo.
öamhãti vattate. 


Hanasna ghàto. 528-593.

Hana iccetassa dhàtussa ghàtàdeso hoti õakàravatippaccaye pare.

Ghàteti ghàtayati ghàtàpeti ghàtàpayati. Vadho và sabbatthàti vadhàdesà. Vadheti vadhàpeti.


[SL Page 245] [\x 245/]    

Juhantaü payojayati juhàpeti juhàpayati, juhàvetãti và.

Jahantaü payojayati jahàpeti jahàpayati hàpeti hàpayati. 

Dadantaü payojayati dàpeti dàpayati. 

Pidahantaü payojayati pidhàpeti pidhàpayati pidahàpeti pidahàpayati. 
Ruõdhantaü payojayati rodheti rodhayati rodhàpeti rodhàpayati. 

Chiõdantaü payojayati chedeti chedayati chedàpeti chedàpayati. 

Yu¤jantaü payojayati yojeti yojayati yojàpeti yojàpayati.

Bhu¤jantaü payojayati bhojeti bhojayati bhojàpeti bhojàpayati. 

Mu¤cantaü payojayati moceti mocayati mocàpeti mocàpayati. 

Dibbantaü payojayati deveti devayati. 

Uppajjantaü payojeti uppàdeti uppàdayati. 

Bujjhantaü payojayati bodheti bodhayati. Dadhantato yo kvacãti yakàràgamo. Bujjhàpeti
bujjhàpayati. 

Tussantaü payojayati toseti tosayati tosàpeti tosàpayati. 

Sammantaü payojayati sameti samayati. Ghañàdittà na vuddhi.

Kuppantaü payojayati kopeti kopayati. 

Jàyantaü payojayati janeti janayati ghañàdittà na vuddhi.

Suõantaü payojayati dhammaü sàveti sàvayati. 

Pàpuõantaü payojayati pàpeti pàpayati.

Vikkiõantaü payojayati vikkàpeti vikkàpayati. 

Jinattaü payojayati jayàpeti jayàpayati.

Jànantaü payojayati ¤àpeti ¤àpayati. 

[SL Page 246] [\x 246/]    

Gaõhantaü payojayati gàheti gàhayati gàhàpeti gàhàpayati gaõhàpeti gaõhàpayati. 

Vitanantaü payojayati vitàneti vitànayati. 

Yo koci karoti tama¤¤o karohi karohi iccevaü bravãti, karontaü payojayati kàtuü và kàreti
kàrayati kàràpeti kàràpayati iccàdi. 

Corentaü payojayati coràpeti coràpayati.

Cintentaü payojayati cintàpeti cintàpayati. 

Påjentaü payojayati påjàpeti påjàpayati iccàdi. 

Sabbattha subodhaü. 

Dhàtuppaccayato càpi kàritappaccayà siyuü,
Sakàritehi yuõvånaü dassana¤cettha ¤àpakaü.

Tena-titikkhantaü payojayati titikkheti titikkhàpeti. 

Tikicchantaü payojayati tikiccheti tikicchayati tikicchàpeti tikicchàpayati. Evaü bubhukkheti
bubhukkhàpeti. 

Pabbatàyantaü payojayati pabbatàyayati. Puttãyayati iccàdipi siddhaü bhavati. 

Dhàtuppaccayantanayo.

Iti råpasiddhiyaü àkhyàtakaõóo chaññho.
 0 

Atha dhàtåhiyeva bhàvakammakattukaraõàdisàdhanasahitaü kibbidhànamàrabhãyate.

Tattha kiccakitakavasena duvidhà hi paccayà. Tesu kicca-sa¤¤àya pañhamaü vuttattà
kiccànamappakattà ca kiccappaccayà tàva vuccante. 

Bhå sattàyaü - bhåyate abhavittha bhavissate và devadatte nàti viggahe: dhàtuyà
kammàdimhi õoti ito dhàtuyàti sabbattha paccayàdividhàne vattate. Paràppaccayàti ca
adhikàro.


[SL Page 247] [\x 247/]    

Bhàvakammesu tabbànãyà. 529-542.

Bhàva kamma iccetesvatthesu sabbadhàtåhi tabba anãya iccete tapaccayà parà honti.
Yogavibhàgà a¤¤atthàpi. 

Tattha:-

Akammakehi dhàtåhi bhàve kiccà bhavanti te,
Sakammakehi kammatthe arahasakkatthadãpakà.

Te ca:-


öàdayo tekàlikà. 530-552.

Tikàle yuttà = tekàlikà. Ye idha tatiye dhàtvadhikàre vihità aniddiññhakàlàõàdayo paccayà
te tekàlikà hontãti paribhàsato kàlattayepi honti. 

Sãhagatiyà kvacãti vattate. 


Yathàgamamikàro. 531-607.

Yathàgamaü yathàpayogaü jinavacanànurodhena dhàtåhi paro ikàràgamo hoti kvaci
bya¤janàdikemu kiccakitakappaccayesu. A¤¤esu càti vuddhi. O ava sareti avàdeso. Naye
paraü yutteti paraü netabbaü. 


Te kiccà. 532-547.

Ye idha vuttà tabbànãyaõyarippaccayà te kicca sa¤¤à hontãti veditabbà. Tato a¤¤e kititi
vacanato kiccappaccayànamakitakattà. Nàmavyapadese asampatte-taddhitasamàsakikatà
nàmaüvàtavetånàdisu càti ettha caggahaõena nàmavyapadeso. Tato syàduppatti.

Bhàve-bhàvassekattà ekavacanameva. Sinti amàdeso. Bhavitabbaü bhavatà pa¤¤ena,
bhavanãyaü. Idha bya¤janàdittàbhàvà anuvattitakvaciggahaõena ikàràgamàbhàvo. Bhàve
kiccappaccayantà napuüsakà kamme tiliïgà. 

Kammaõi abhipubbo. Abhibhåyate abhibhåyittha abhibhåyissateti = abhibhavitabbo, kodho
paõóitena. Abhibhavitabbà, taõhà. Abhibhavitabbaü, dukkhaü. Evaü-abhibhavanãyo
abhibhavanãyà abhibhavanãyaü. Purisaka¤¤àcittasaddanayena netabbà. Evaü sabbattha. 


[SL Page 248] [\x 248/]    

Ettha hi:-

Tabbàdãheva kammassa vuttattà ca putattanà. Vattabbassa abhàvà na dutiyà pañhamà tato. 
âsa upavesane-àsãyittha àsãyate àsãyissateti = àsitabbaü tayà, àsanãyaü. Kamme-upàsitabbo,
guru.Upàsanãyo. 

Sãsaye-àsãyittha sãyate sayissateti = sayitabbaü bhavatà, sayanãyaü e ayàti ayàdeso.
Atisayitabbo, paro atisayanãyo. 

Pada gatimhi-uppajjittha uppajjate uppajjissateti = uppajjitabbaü tena. Uppajjanãyaü. Ettha
ca kattarãti adhikàraü vinà divàdito yoti vinàdhikàrayogavibhàgena yappaccayo. Tassa
cavaggayakàra iccàdinà cavaggo. Para dvehàvo ñhàneti dvibhàvo. Pañipajjitabbo, maggo.
Pañipajjanãyo. 

Budha avagamane. Abujjhittha bujjhate bujjhissateti = bujjhitabbo, dhammo. Bujjhanãyo.

Su savane asåyittha såyate såyissateti sotabbo. Dhammo. Idha yathàgamaggahaõena
ikàràgamàbhàvo. Suõitabbo svàdito õuõàuõà càti vinàdhikàrayogavibhàgena õàppaccayo.
Savanãyo. 

Kara kareõa-karãyittha karãyati karãyissatãti atthe tabbànãyà. 

Antassa karassa ca tattanti ca vattate. 


Tuntånatabbesu và. 533-622.

Kara iccetassa dhàtussa antabhåtassa rakàrassa takàrattaü hoti cà tuü tåna tabba iccetesu
paccayesu paresu. Kattabbo bhavatà dhammo kattabbà, påjà. Kattabbaü, kusalaü. Tattàbhàve
Karotissàti vattamàne-tavetånàdisu kàti etthàdi saddena tabbepi kàdeso. Kàtabbaü hitaü. 


Rahàdito no õa.* 534-551.

Rakàrahakàràdiantehi dhàtåhi parassa anànãyàdinakàrassa õakàro hoti. âdisaddena
ramuapa¤àtàditopi.
 
* Nyàsamate "rahàdito õa" iti dvipadamidaü. 


[SL Page 249] [\x 249/]    
Rahàdito parassettha nakàrassa asambhavà,
Anànãyàdinasseva sàmatthyàyaü õakàratà. 

Karaõãyo dhammo, karaõàrahoti attho. Karaõãyà, karaõãyaü. 

Bhara bharaõe-bharãyatãti = bharitabbo, bharaõãyo.

Gaha upàdàne-agayhittha gayhati gayhissatãti = gahetabbo tesu vuddhãti àdinà
ikàrassekàro. Saïgaõhitabbo. Gahàditoppaõhàti vinàdhikàrayogavibhàgena õhàppaccaso.
Halopasaralopàdi. Saïgaõhanãyo, gahaõãyo

âdiggahaõena:-

Ramu kãëàyaü - ramattha ramãyati ramissatãti = ramitabbo, ramaõãyo, vihàro. 

Apa pàpuõane-uõàppaccayo. Pàpãyatãti = pàpuõitabbo. Gupàdãna¤càti dhàtvantalopo
dvitta¤ca. Pattabbo, patteyyo, pàpuõanãyo, pàpaõãyo.

Vàti vattate


Gamakhanahanàdãnaü tuntabbàdisu na. 535-598.

Gama khana hana iccevamàdãnaü makàranakàrantànaü dhàtånamantassa nakàro hoti và tuü
tabba tace tåna tvàna tvà iccevamàdisu katàràdippaccayesu paresu. Agacchittha gacchãyati
gacchãyissatãti = gantabbo, maggo. Gamitabbaü, gamanãyaü. 

Khanu avadàraõe-akhanittha kha¤¤ati kha¤¤issatãti = khantabbaü àvàñaü, khanitabbaü.
Kvaci dhàtåti àdinà khanantassa õatta¤ca. Nikhaõitabbaü, khaõanãyaü, khananãyaü và. 

Hana hiüsàgatisu-ahanittha ha¤¤ate ha¤¤issateti = hantabbaü, hanitabbaü, hananãyaü.

Mana ¤àõe-ama¤¤ittha ma¤¤ate ma¤¤issateti mantabbo, manitabbo. Yappaccaye cavaggàdi.
Ma¤¤itabbaü ma¤¤anãyaü. 

Påjaü påjàyaü - apåjãyittha påjãyati påjiyissatãti atthe tabbànãyà. Curàdito õeõayàti
akattaripi õeõayà. Ikàràgamàniyesu saralopoti àdinà kàritasarassa lopo påjetabbo,
påjayãtabbo, påjanãyo, bhagavà tabbànãyàti yogavibhàgena kattukaraõesupi. 


[SL Page 250] [\x 250/]    

Yà pàpuõane-niyyàtãti = niyyàniyo, ariyamaggo. Gacchantãti = gamanãyà, bhogà. 

Nhà soce-nhàyati etenàti = nhàniyaü, cuõõaü

Bhàvakammesåti adhikàro.

öyo ca. 536-543.

Bhàvakammesu sabbadhàtåhi õyappaccayo hoti. Caggahaõena ¤àtayyanti àdisu
tayyappaccayo ca. 


Kàritaü viya õànubaõdho. 537-623.

Anubaõdho appayogã õakàrànubaõdho paccayo kàritaü viya daññhabboti kàritavyapadeso.
Kàritànaü õo lopanti õalopo. Asaüyogantassa vuddhi kàriteti vuddhi. Ikàràgamo. Kattabbaü
kàriyaü. 

Hara haraõe-aharãyittha harãyati harãyissatãti và = haraõãyaü, hàriyaü.

Bhara bharaõe-bharãtabbaü = bhàriyaü.

Labha làbhe-labhitabbaü = labbhaü. Yavataü talana iccàdi sutte kàraggahaõena yavato
bhakàrassa bhakàro. Dvittaü. 

Sàsu anusiññhimhi-sàsitabbo = sisso. Kvaci dhàtåti àdinà sàsàkàrassikàro. 

Vaca viyattiyaü vàcàya-õyappaccayàdimhi kate:- 

Attànaü õànubaõdheti ca vattamàne:- 


Kagà cajànaü. 538-625.

Ca ja iccetesaü dhàtvantànaü kakàragakàràdesà honti õakàrànubaõdhe paccaye pareti
catàrassa kakàro. Vacanãyaü = vàkyaü. 

Bhaja sevàyaü-bhajanãyaü = bhàgyaü. Jakàrassa gakàro. 
Vi ye-acãyittha cãyati cãyissatiti = ceyyaü, cetabbaü. Ikàrassekàro vuddhi yakàrassa dvittaü.
Vi ni pubbo. Do dhassa càti
 
[SL Page 251] [\x 251/]    

Sutte caggahaõena cakàrassa chakàro. Viniccheyyaü, vinicchitabbaü. Kiyàdito nàti
vinàdhikàrayogavibhàgena tabbànãyatuntånàdisu ca nàppaccayo. Vinicchetabbaü
vinicchayanãyaü.

Nã pàpuõane-anãyittha nãyati nãyissatãti = neyyo, neyyà, neyyaü, netabbaü. 

öyaggahaõaü chaññhiyantavasenànuvattate, maõóåkagatiyà antaggahaõa¤ca
tatiyantavasena.


Bhåtobba. 539-545.

Bhå iccetasmà parassa õyappaccayassa saha dhàtvantena abbàdeso hoti. Bhavitabbo =
bhabbo. Bhabbà, bhabbaü. 

öyassa antenàti ca vattate. 

Vadamadagamayujagarahàkàràdãhi jjammaggayheyyà gàro và. 540-546.

Vada mada gama yuja garaha iccevamàdãhi dhàtåhi àkàrantehi ca parassa õyappaccayassa
dhàtvantena saha yathàkkamaü jja mma gga yha eyya iccete àdesà honti và, garahassa ca
gàràdeso hoti. Garahassevàyaü gàro. Vavatthitavibhàsatthoyaü vàsaddo. 

Vada viyattiyaü vàcàyaü-avajjittha vajjati vajjissatãti = vajjaü, vadanãyaü. Rassattaü. Avajjaü
doso. 

Mada ummàde-amajjittha majjate majjissati etenàti = majjaü, madanãyaü. Madaggahaõena
karaõepi õyappaccayo. Gantabbaü = gammaü.

Yuja yoge = ayujjittha yujjati yujjissatãti = yoggaü, niyojjo và. 

Garaha niõdàyaü-agarayahittha garahãyati garahãyissatãti atthe õyappaccayo. Tassiminà
dhàtvantena saha yhàdeso garahassa gàràdeso ca. Gàrayho, gàrayhà, gàrayhaü,
garahaõãyaü. âdi saddena a¤¤epi damajahantà gayhante. 

Gada viyattiyaü vàcàyaü-gajjate gadanãyaü và gajjaü.

Pada gatimhi-pajjanãyaü = pajjaü, gàthà. 

[SL Page 252] [\x 252/]    

Khàda bhakkhane-khajjateti = khajjaü, khàdanãyaü.

Dama damane-adamittha dammate damãyissatãti = dammo. Damanãyo.

Bhuja pàlanabhyavaharaõesu-abhujjittha bhujjati bhujjissatãti = bhoggaü, bhojjaü và.
Kàraggahaõena yassa jakàro. Gahetabbaü gayhamiccàdi. 

âkàrantato pana:-

Dà dàne-adãyittha dãyati dãyissatiti atthe õyappaccayo. Tassiminà dhàtvantena akàrena
saha eyyàdeso. Deyyaü dàtabbaü. Anãye saralopoti àdinà pubbasarassa lope sampatte
tattheva tuggahaõena nisedhetvà sarà sare lopanti àkàre lutte parasarassa dãgho. Dànãyaü. 

Pà pàne-apãyittha pãyati pãyissatãti = peyyaü, pàtabbaü, pànãyaü. 

Hà vàge-ahãyittha hãyati hãyissatãti = heyyaü, hàtabbaü, hànãyaü. 

Mà màne-amãyittha mãyati mãyissatãti = meyyaü, màtabbaü, minitabbaü, metabbaü và. 

¥à avabodhane-a¤¤àyittha ¤àyati ¤àyissatãti = ¤eyyaü, ¤àtabbaü, ¤àtayyaü ¤àssa jàjannàti
jàdese kiyàdito nàti vinàdhikàrayogavibhàgena nàppaccayo ikàràgamo ca. Jànitabbaü
vijànãyaü. 

Khà pakathane-saïkhàtabbaü saïkheyyaü iccàdi. 


Karamhà ricca. 541-544.

Karadhàtuto riccappaccayo hoti bhàvakammesu.

Ramhiranto ràdi no. 542-541. 

Rakàrànubaõdhe paccaye pare sabbo dhàtvanto ràdippaccayarakàramariyàdo no hoti.
Lopamàpajjateti attho. Rantoti ettha rakàro saõdhijo. Kattabba = kiccaü. 

Riccàti yogavibhàgena bharàditopi riccappaccayo yathà: bharãyatãti = bhacco. Saralopo.

I gatimhi-pañi etabboti = pañicco. 

[SL Page 253] [\x 253/]    
Pesàtisaggapattakàlesu kiccà. 513-637

Pesa atisagga pattakàla iccetesvatthesu kiccappaccayà honti. Pesanaü nàma kattabbamidaü
bhavatàti àõàpanaü ajjhesana¤ca. Atisaggo nàma kãmidaü mayà kattabbanti puññhassa và
pàõo na hantabboti àdinà pañipattidassanamukhena và kattabbassa anu¤¤à. Pattakàlo
sampattasamayo. Yo attano kiccakaraõasamayamanupaparikkhitvà na karoti tassa
samayàrocanaü na tattha ajjhesanamatthãti. Te ca bhàvakammesu kiccaktakkhatthàti vuttattà
bhàvakammesveva bhavanti. Pesane tàva-karãyatu bhavatà kammanti atthe iminà tabbànãyà.
Sesaü vuttanayameva. Kattabbaü kammaü bhavatà, karaõãyaü kiccaü bhavatà.
Atisagge-bhujjatu bhavatàti atthe tabbàdi. A¤¤esu càti vuddhi. 

Tassàti vattate. 


Bhujàdãnamanto no dvi ca. 544-580.

Bhuja iccevamàdãnaü jakàràdiantànaü dhàtånamanto no hoti parassa
kiccakitakappaccayatakàrassa ca dvibhàvo hoti. Bhottabbaü bhojanaü bhavatà, bhojanãyaü
bhojjaü bhavatà. Ikàràgamayuttatakàre pana namakarànamantànaü niyutta tamhãti ettha
antànaü niyuttatamhãti yogavibhàgena dhàtvantalopàdinisedho. Rudhàdito
niggahãtapubbanti vinàdhikàrena katayogavibhàgena niggahãta¤càti và niggahãtàgamo.
Bhu¤jitabbaü tayà, yu¤jitabbaü.

Samayàrocane pana:- 

I ajjhayane adhipubbo. Adhãyataü bhavatàti atthe tabbànãyàdi. Ikàràgamavuddhiayàdesajjhà
ca. öyappaccaye tu vuddhi yakàrassa dvitta¤ca. Ajjhayitabbaü ajjheyyaü bhavatà,
ajjhayanãyaü bhavatà. Avassaü kattabbanti vàkye pana kiccàti adhikicca avassakàdhamiõesu
õã càti avassakàdhamiõatthe ca tabbàdayo. Kattabbaü me bhavatà gehaü, karaõãyaü,
kàriyaü. Evaü-dàtabbaü me bhavatà sataü, dànãyaü, deyyaü.

Dhara dhàraõe vuràdittà õeõayà vuddhi ikàràgamo ca. Dhàretabbaü dhàrayitabbamiccàdi.
Nudàdãhi yuõacånamanànanàkànanakà sakàritehi càti sakàritehipi yuõacånamàdesa


[SL Page 254] [\x 254/]    

Vidhànatoyeva dhàtuppaccayantatopi kiccakitakappaccayà bhavantãti daññhabbà.
Tena-titikkhàpãyatãti = titikkhàpetabbo. Evaü-tikicchàpetabbo tikicchàpanãyo. Abhàvãyittha
bhàvãyati bhàvãyissatãti = bhàvetabbo, maggo. Bhàvayitabbo bhàvanãyo, bhàvanãyà,
bhàvanãyaü. Akàrãyittha kàrãyati kàrãyissatãti = kàretabbaü, kàrayitabbaü, kàràpetabbaü,
kàràpayitabbaü, kàràpanãyamiccàdi ca siddhaü bhavati. 
Kattabbaü karaõãya¤ca kàriyaü kiccamiccapi,
Kàretabbaü tathà kàràpetabbaü kiccasaïgaho. 

Kiccappaccayantanayo. 
 :0: 
Idàki kitakappaccayà vuccante. 

Kara karaõe-pure viya dhàtusa¤¤àdi. Kumha iccupapadaü tato dutiyà. 

Kumbhaü karoti akàsi karissati vàti viggahe:-

Paro paccayoti ca vattate. 


Dhàtuyà kammàdimhi õo. 545-526.

Kammasmiü àdimhi sati dhàtuyà paro õappaccayo hoti. 

So ca:- 


A¤¤e kit. 546-548.

Tatiye dhàtvadhikàre vihità kiccehi a¤¤e paccayà kiticceva sa¤¤à hontãti kitsa¤¤à katà. 


Kattari kit. 547-626.

Kattari kàrake kit paccayo hotãti niyamato kattari bhavati. So ca õàdayo tekàlikàti vuttattà
kàlattaye ca hoti. Pure viya kàritavyapadesaõalopavuddhiyo. Paccayantassàliïgattà
taddhitaghamàsakitakà nàmaüvàtavetånàdisu càti kitakantattà nàmamiva kate syàduppatti.
Tato kumbhaü karotãti atthe amàdayo parapadehãti dutiyàtappurisa


[SL Page 255] [\x 255/]    

Samàso. Nàmànanti àdinà samàsasa¤¤à. Tesaü vibhattiyo lopà càti vibhattilopo. Pakati cassa
sarantassàti pakati bhàvo. Puna tato samàsattà nàmamiva kate syàduppatti. So kumbhakàro,
te kumbhakàrà iccàdi. 

Itthiyaü kumbhakàrã, kumbhakàriyo iccàdi. Tathà: kammaü karotãti = kammakàro.
Evaü-màlakàro, kaññhakàro, rathakàro, suvaõõakàro, suttakàro, vuttikàro, ñãkàkàro. 

Gaha upàdàne-pattaü agaõhi gaõhàti gaõhissatãti = pattagàho. Evaü-rasmiggàho,
rajjuggàho

Ve tantusantàne-tantaü avàyi vàyati vàyissatãti = tantavàyo. Te àvàyà kàriteti àyàdeso.
Vàkye panettha te àvàyàti yogavibhàgena àyàdeso. Evaü-tunnavàyo. 

Mà parimàõe-dha¤¤aü amini minàti minissatãti atthe õappaccaye kate-

öamhãti vattate. 


âkàrantànamàyo. 548-595.

âkàrantànaü dhàtånamantassa àyàdeso hoti õakàrànubaõdhappaccaye pare. Saralopàdi.
Dha¤¤amàyo evaü-dànaü dadàtãti = dànadàyo

Kamu kantimhi-dhammaü akàmayi kàmayati kàmayissatãti = dhammakàmo, puriso.
Dhammakàmà, ka¤¤à. Dhammakàmaü, cittaü. Evaü atthakàmo, hitakàmo, sukhakàmo.
Dhammaü pàletãti = dhammapàlo iccàdi. 

Dama damane-arã adami dameti damessatãti viggahe-dhàtuyàti adhikàro.

Kammàdimhãti ca vattate. 


Sa¤¤àyama nu. 549-527.

Kammupapade àdimhi sati sa¤¤àyaü gammamànàyaü dhàtuyà appaccayo hoti upapadante
nuràgamo ca. Ettha ca nu niggahãtaü padanteti sutte padanteti vacanato upapadanteyeva
nuràgamo hotãti daññhabbaü. Tesu vuddhãti àdinà ukàralopo. Ayaü pana õvàgamo
samàsaü katvà upapadavibhatti lope kateyeva hotãti veditabbaü. 


[SL Page 256] [\x 256/]    

Nu niggahãtaü padante. 550-539.

Upapadabhåtanàmapadante vattamàno nuràgamo niggahãtamàpajjate. Niggahãtassa
vaggantattaü. Sesaü samaü. Vuddhàbhàvo viseso. Ariõdamo, ràjà. 

Tathà: tara taraõe-vessaü taratãti = vessantaro. Taõhaükarotãti = taõhaïkaro, bhagavà
evaü-medhaïkaro, saraõaïkaro, dãpaïkaro.

âdimhi a iti ca vattate. 


Purà dadà ca iü. 551-528.

Purasadde àdimhi sati dada dàne iccetàya dhàtuyà appaccayo hoti purasadde akàrassa i¤ca
hoti. Ettha ca tadanuparodhenàti paribhàsato purasaddantasseva iü hotãti daññhabbaü.
öàdãnaü tekàlikattepi upapadatthavisesena atãteyevàyamappaccayo hotãti daññhabbaü. Pure
dànaü adadãti = puriõdado, sakko. Idhàpi vibhattilope kateyeva iüàdeso.

Kammàdimhi a iti ca vattate. 


Sabbato õvutvàvã và. 552-529.

Sabbato dhàtuto kammàdimhi và akammàdimhi và sati a õvu tu àvã iccete cattàro paccyà
honti. Vàggahaõaü kammàdimhi vàti upapadavikappanatthaü. Appaccaye tàva-

Dhara dhàraõe-dhammaü adhari dharati dharissatãti = dhammadharo. Evaü-vinayadharo.
Tathà: taü karotãti = takkaro. Dvittaü, evaü-hitakaro, divasakaro, dinakaro, divàkaro,
nisàkaro. Dhanuü gaõhàtãti = dhanuggaho. Evaü-kañaggaho. Sabbakàmaü dadàtãti =
sabbakàmadado. Sabbadado. âto pana:annaü adàsi dadàti dadissatãti = annado.
Evaü-dhanado. Saccaü saõdahatãti = saccasaõdho.

Pà pàne-majjaü pivatiti = majjapo.

Tà pàlane-gavaü saddaü tàyatãti = gottaü. Evaü kattari akammàdimhi panàyasmàdapetãti
sutte bhayaggahaõena sesa sàdhanepi. 

[SL Page 257] [\x 257/]    

Ni pàpuõane-vipubbo. Vinesi vineti vinessati etena etthàti và-vinayo. A¤¤esu càti vuddhi
ayàdeso ca. Nayanaü nayo. 

Si sevàyaü-nipubbo. Nissãyittha nissãyati nissãyissati tanti = nissayo.

Si saye-anusayi anuseti anusessatãti = anusayo.

I gatimhi - patipubbo. Pañicca etasmà phalametãti = paccayo, samudayo. 

Ci caye-vinicchiyatenena vinicchayanaü và = vinicchayo. Uccayanaü = uccayo. Sa¤cayo.
Dhammaü vicinàtãti = dhammavicayo. 

Khã khaye - khayanaü = khayo. 

Ji jaye-vijayanaü = vijayo. Jayo. 

Kã dabbavinimaye-vikkayanaü-vikkayo.Kayo. 

Lã silesane-alliyanti etthàti = àlayo. Layo. Evaü ivaõõantato. â suõantãti = assavà. Avàdeso.
Pañissavanaü = pañissavo. 

Su gatimhi-à bhavaggà savantãti = àsavà.

Ru sadde-ravatãti = ravo, bhavatãti = bhavo, pabhavati etasmàti = pabhavo. 

Lucchedane-lavanaü = lavo evaü uvaõõantato. Niggaõhàti niggahaõaü và = niggaho.
Paggaho. Saïgaõhàti etena saïgahaõaü và = saïgaho. 

Vara vareõa-saüvaraõaü = saüvaro.

Dara àdare-àdaraõaü = àdaro, àgacchati àgamananti và = àgamo, àgamãyanti ettha etena và
atthàti = àgamo, pariyatti. Sappatãti = sappo, dibbatãti = devo. 

Kamu padavikkhepe pakkamanaü pakkamatãti và = pakkamo. Evaü-vikkamo

Cara caraõe-vane caratãti = vanacaro, kàmo avacarati etthàti = kàmàvacaro, loko.
Kàmàvacarà, pa¤¤à. Kàmàvacaraü, cittaü, chaññhitappuriso. 

[SL Page 258] [\x 258/]    

Gàvo caranti etthàti = gocaro, pàdena pibatãti = pàdapo. Evaü-kacchapo. Tatiyàtappuriso. 

Ruha janane sirasmiü ruhatãti = siroruho. Guhàyaü sayatãtã = guhàsayaü, cittaü.
Evaü-kucchisayà, vàtà. 

 hà gatinivuttimhi-pabbate aññhàsi tiññhati ñhassatãti = pabbataññho, puriso, pabbataññhà,
nadã. Pabbataññhaü, osadhaü. Evaü-thalaññhaü, jalaññhaü. Sattamãtappuriso. 

Gahassupadhasse và. 553-631.

Gaha iccetassa dhàtussa upadhassa ettaü hoti và upadhàti antakkharato pubbakkharassa
parasama¤¤à. Gayhatãti = gehaü, gahaü. övuppaccayo. Rathaü karotãti atthe õavuppaccayo.
So ca a¤¤e kitãti kitsa¤¤attà nantari kititi kattari yeva bhavati tato kàritavyapadese
õalopavuddhiyo.


Anakà yuõvånaü. 554-624.

Yuõvu iccetesaü paccayànaü ana aka iccete àdesà hontãti akàdeso. 

Sesaü kumbhakàrasaddasamaü. Rathakàrako. Tathà: annaü dadàtãti = annadàyako.
âkàrantànamàyoti àyàdeso. Itthiyamato àppaccayoti àppaccayo. Tesu vuddhãti àdinà
akàrassikàro. Annadàyikà, ka¤¤à. Annadàyakaü, kulaü. Lokaü netãti = lokanàyako. Vineti
satteti = vinàyako, te àvàyà kàriteti àyàdeso. 

Akammåpapade-karotãti = kàrako, kàrikà, kàrakaü, dadàtãti = dàyako, dàyikà, dàyakaü.
Netãti = nàyako, nàyikà, nàyakaü. Bhagavato ovàdànusàsaniü asuõi suõàti suõissatãti =
sàvako, sàvikà àvàdeso lunàtãti = locako.

Pu pavane-punàtãti = pàvako, bhavatãti = bhàvako, upàsatãti = upàsako upàsikà, gaõhàtãti
= gàhako, pacatãti = pàcako, ayajã yajati yajissatãti = yàjako. 


[SL Page 259] [\x 259/]    

Ettha hi kagà cajànantã cajànaü kagatte sampatte:-


Na kagattaü cajà õavusmiü. 555-620.

Dhàtvantabhåtà catàrajakàrà kakàragakàrattaü nàpajjante õvuppaccaye pareti pañisiddhattà
na bhavati. 

Jana janane-janetãti = janato, janikà. Ghañàdãnaü vàti ettha vàggahaõena vuddhi na hoti.
Evaü-khanatãti = khanato, sametãti = samako, dametãti = damako, gametãti = gamako,
ahani hanati hanissatãti-vadhako. Vadho và sabbatthàti hanassa vadhàdeso. Hantãti =
ghàtako. Hanassa ghàtoti õvumhi ghàtàdeso. Gàvo hantãti = goghàtako. Ruõdhatãti =
ruõdhako. Niggahãtàgamo. Saüyogantattà vuddhi na hoti. Evaü-bhu¤jatãti = bhu¤jako,
kiõàtãti = kàyako, pàletãti = pàlako, påjetãti = påjako. 


Nudàdãhi yuõvånamanànanàkànanakà sakàritehi ca. 556-643.

Nudàdãhi dhàtåhi sakàritehi ca dhàtåhi paresaü yuõvåppaccayànaü yathàkkamaü ana ànana
aka ànanaka iccete àdesà honti. 

Ettha hi:- 

Sakàritehi vunvånaü kàriyassa vidhànato,
Kiccakitsambhavo dhàtuppaccayehipi vediyo

Nudakkhepe-papubbo. Panudi panudati panudissatãti atthe õvuppaccayo. Tassiminà
akàdeso. Kvaci dhàtåti àdinà nudassa dãgho. Panådako. 

Sådakkharaõe-sådatãti = sådako.

¥à avabodhane-a¤¤àsi jànàti jànissatãti atthe õvuppaccayo. Tassànena ànanakàdeso. ¥àssa
jàjantàti jàdeso. Saralopàdi jànanako. 

Sakàritehi pana:-

âõa pesane-àõàpesi àõàpeti àõàpessatãti atthe sabbato õvutvàvã vàti õvuppaccayo.
Tassiminà akàdeso. Saralopàdi. âõàpako. Sa¤¤àpetãti = sa¤¤àpako sa¤jànanako. Ettha
ànanakàdeso. Kvaci dhàtåti àdinà


[SL Page 260] [\x 260/]    

Kàritalopo. Tathà: dàpetãti = dàpako. Anakà yunaõvånti akàdeso. Patiññhàpetãti =
patiññhàpako, nibbànaü sampàpetãti = nibbànasampàpako, kàràpetãti = kàràpako, kàràpikà
iccàdi. Tuppaccaye akàsi karoti karissatãti atthe sabbato õvutvàvã vàti tuppaccayo so ca
kitsa¤¤attà õvuppaccayo viya sabbattha kattariyeva bhavati. 

Antassàti vattate.


Karassa ca tattaü tusmiü. 557-621.

Kara iccetassa dhàtussa antassa rakàrassa takàrattaü hoti tuppaccaye pare, casaddena
bharàdãna¤ca. 

Tato nàmamiva kate syàduppatti satthupitàdinamà sismiü silopo càti àttasilopà. Tassa kattà
= takkattà chaññhisamàso. 

Bhara bharaõe bharatãti = bhattà, hara haraõe-haratiti = hattà, bhiõdatãti = bhettà, bhedità
và. Chiõdatãti = chettà. Dadàtãti = dàtà. Bhojanassa dàtà = bhojanadàtà, saõdahatãti =
saõdhàtà, avaci cavati vakkhatãti = vattà. Bhujàdãnamanto no dvi càti dhàtvantalopo
dvitta¤ca. Bhu¤jatãti bhottà. Abujjhi bujjhati bujjhissatãti = bujjhità. Yakàrikàràgamà. Jànàtãti
= ¤àtà, jinàtãti = jetà, suõàtãti = sotà, gaõhàtãti = gahetà, bhavatãti = bhavità, saratãti =
sarità, gacchatãti = gantà. Gamakhanahanàdãnaütuntabbàdiså na iti dhàtvantassa nattaü.
Evaü-khanatãti = khantà, hantãti = hantà, ma¤¤atãti = mantà, pàletãti = pàletà pàlayità
kàrite bhàvayatãti = bhàvetà bhàvayità. Evaü-sàretà sàrayità, dàpetà dàpayità, hàpetà
hàpayità, nirodhetà nirodhayità, bodhetà bodhayità, ¤àpetà ¤àpayità, sàvetà sàvayità, gàhetà
gàhayità, kàretà kàrayità, kàràpetà kàràpayità iccàdi. 

âcãppaccaye-

Disa pekkhane-bhayaü apassi passati passissatãti atthe àvãppaccayo. Kvaci dhàtåti àdinà
disassa dassàdeso. Bhaya dassàvã, bhayadassàvino iccàdi. Daõóãva neyyaü. 

Itthiyaü-bhayadassàvinã. Napuüsake-bhayadassàvi, cittaü. 


[SL Page 261] [\x 261/]    

Sàsu anusiññhimhi-sadevakaü lokaü diññhadhammikàdivasena sàsatãti atthe:-


Sàsàdãhi ratthu. 558-568.

Sàsu iccevamàdãhi dhàtåhi ratthuppaccayo hoti. 

Ramhiranto ràdi noti ràdilopo saralopàdi. Nàmavyapadese syàduppatti àttasilopà. Satthà,
satthàro. 

Pà rakkhane-puttaü pàtãti atthe:-


Pàdito ritu. 559-569.

Pà iccevamàdito dhàtugaõato rituppaccayo hoti. Ràdilopo saralopàdi. Pità. 

Dhara dhàraõe-màtàpitåhi dharãyatãti-dhãtà. Kvaci dhàtåti àdinà ikàrassa dãgho.

Màna påjàyaü-dhammena puttaü mànetiti attho:-


Mànàdãhi ràtu. 560-570.

Màna bhàsa iccevamàdãhi dhàtåhi ràtuppaccayo hoti. Ràdilopo. Màtà. 

Bhàsa viyattiyaü vàcàyaü-pubbe bhàsatãti = bhàtà iccàdi.

Visappavesane-papubbo. Pàvisi pavisati pavisissatãti atthe:- 


Visarujapadàdito õa. 561-530.

Visa ruja pada iccevamàdãhi dhàtåhi paro õappaccayo hotãti õappaccayo. 

So ca kitsa¤¤attà kattari bhavati. Kàritavyapadeseõalopavuddhiyo paveso.

Tathà: ruja roge-aruji rujati rujissatãti = rogo kagà cajànanti jakàrassa gakàro. Uppajjatãti =
uppàdo. 

Phusa phusane = phusi phusati phusissatãti phusanti và tena taüsampayuttàti = phasso.
Saüyogantattà na vuddhi. Kvaci dhàtåti àdinà phusassa phasso bhavatãti = bhàvo. 

[SL Page 262] [\x 262/]    

Uca samavàye-ucatãti = oko cakàrassa kakàro. 

Aya gatimhi-ayi ayati ayissati ayati và itoti = àyo. Budha avagamane-sammà bujjhatãti =
sambodho, àharatãti = àhàro. Upahantãti = upaghàto. Hanassa ghàtoti ghàtàdeso. 

Ranja ràge-ra¤jatãti atthe õappaccayo. 


Niggahãtaü saüyogàdi no. 562-609.

Saüyogasmiü àdibhåto nakàro niggahãtamàpajjate tassa vaggantattaü jakàrassa gattaü. Raïgo


öamhi ranjassa jo bhàvakaraõesu. 563-592.

Ranja iccetassa dhàtussa antabhåtassa jassa gakàràdeso hoti bhàvakaraõa iccetesvatthesu
vihite õakàravatippaccaye pare. 

Ettha hi:- 

öamhi ranjassa karaõe chàdesassa vidhànato,
Akattaripi vi¤¤eyyo kàrake õassa sambhavo.

Ra¤janti anenàti = ràgo, ra¤jãyati anenàti và = ràgo, sayaü ra¤jatãtipi ràgo. öamhi ranjassa
joti yogavibhàgena jakàro. Pajjate anenàti = pàdo, patujjate anenàti = patodo, jarãyati anenàti
= jàro, evaü-dàro. Tathà kammàdisu. Bhujjatãti = bhogo, evaü-bhàgo, bhàro. Labbhatãti =
làbho, voharãyatãti = vohàro, dãyatãti = dàyo, viha¤¤ati etasmàti = vighàto, viharanti etthàti
= vihàro, à ramanti etasminti = àràmo. Evaü-papàto iccàdi.

öa iti vattate


Bhàve ca. 564-531.

Bhàvatthe càhidheyyo dhàtåhi õappaccayo hoti. 
Bhåyate bhavanaü và = bhàvo, paccate pacanaü và = pàko kagà cajànanti kàdeso.

Sivakkharaõe-sevanaü = seko.

Suca soke-socanaü = soko. 

Caja hànimhi-avajittha cajjate cajiyissate cajanaü và = càgo. 

[SL Page 263] [\x 263/]    

Yaja devapåjàsaïgatikaraõadànesu-ijjittha ijjate ijjissate yajanaü và = yàgo, yu¤janaü = yogo. 

Bhaja sevajayaü-abhajjittha bhajjate bhajjissate bhajanaü và = bhàgo arajjittha rajjate rajjissate
rajanaü và = ràgo jassa gakàro. 

Daha bhasmikaraõe-parióayhittha parióayhati parióayhissati paridahanaü vàti atthe
õappaccayo. 

öamhi vàti ca vattate. 


Dahassa do laü. 565-616.

Daha iccetassa dhàtussa dakàro lattamàpajjate õappaccaye pare và. 

Pariëàho. Paridàho. 

Bhanja avamaddane-bha¤janaü = bhaïgo

Sanja saïge-sa¤janaü = saïgo. Nassa niggahãtaü. Paccayehi saïgamma karãyati saïkharãyati
tena vàti atthe visarujapadàdãnà saïkharaõanti atthe bhàve càti và õappaccayo. 

öamhãti vattate. 


Purasamupaparãhi karotissa khakharà và tappaccayesu ca. 566-596.

Pure saü upa pari iccetehi parassa karotissa dhàtussa kha khara iccete àdesà honti và
tappaccaye õappaccaye ca pare. 

Tappaccayesåti bahuvacananiddesena tuntvàdisupi. Dhàtvàdesassapi ñhànopacàrena
dhàtuvohàrato asaüyogantassa vuddhi kàriteti vuddhi. Saïkhàro. Evaü-parakkhàro,
purekkhàro. 

Vàti kiü?-Upakàro.

Lubha giddhimhi-lubbhanti tena sayaü và lubbhati lubbhanamattameva và tanni lobho.

Dusa appãtimhi-dussanti tena sayaü và dussati dussanamattameva và tanti doso. 

Muha vicitte-muyhanti tena sayaü và muyhati muyhanamattameva và tanti moho. Iccàdi
kattukaraõabhàvesu yathàrahaü yojetebbaü. 


[SL Page 264] [\x 264/]    

Gaha upàdàne-gayhatãti atthe visarujapadàdinà kammaõi õappaccayo.


Gahassa ghara õe và. 567-615.

Gaha iccetassa dhàtussa gharàdeso hoti và õappaccaye pare. 

Saralopàdi. Gharaü, gharàni. 

Vàti kiü? Gaõhàti gahaõaü và = gàho

Sambhavati atthe:- 


Kvi ca. 568-532.

Sabbadhàtåhi kvippaccayo hoti. So ca kitsa¤¤attà kattari bhavati. 

Kvilopo ca. 569-641. 
Kvino sabbassa lopo hoti. 

Kitantattà nàmamiva kate syàduppatti. Silopo sambhå-evaü-vibhavatiti-vibhå. Abhibhå,
sayambhå.

Tathà: dhu kampane-saõdhunàtãti = saõdhu. 

Bhà dittimhi-vibhàtãti = vibhà, pabhàtãti = pabhà, saha saïgamma và bhanti bhàsanti và
etthàti = sabhà sahassa sàdeso niggahãta lopo và. Bhujena gacchatãti atthe kvippaccayo. 


Dhàtvantassa lopo kvimhi. 570-617.

Dhàtvantassa bya¤janassa lopo hoti kvippaccaye pare.

Kvilopo bhujago evaü-urasà gacchatãti = urago turaü sãghaü turitaturito gacchatãti = turago,
khena gacchatãti = khago, vihàyasà gacchatãti = vihago. Vihàdeso na gacchatãti = ago, nago. 

Khanu avadàraõe-saü pubbo. Saïkhani saïkhanani saïkhanissatãti = saïkho.

Ramu kãëàyaü-ku¤je ramatãti = ku¤jaro

Jana janane-kammato jàtoti atthe kvippaccayo. Dhàtvantalopàdi purimasamaü.
Pa¤camãtappurisova viseso. Kammajo, 


[SL Page 265] [\x 265/]    
Vipàko. Kammajà, pañisaõdhi. Kammajaü, råpaü. Evaü-cittajaü àhàrajaü attajo, putto.
Vàrimhi jàto = vàrijo. Evaü-thalajo. Païkajaü, jalajaü, aõóajaü sarasijaü. Sattamãsamàso. 

Dvikkhattuü jàto = dvijo, pacchà jàto = anujo iccàdi. 

Vida ¤àõe-lokaü avedãti atthe kvippaccayo.

Kvimhãti vattate. 


Vidante å. 571-618.

Vidadhàtuto ante åkàràgamo hoti kvimhi. Kvilopo. Lokavidå. 

Disa pekkhane-imamiva naü apassi passati passissati ayamivaso dissatãti và atthe-kvi càti
kvippaccayo. Dhàtvantassa lopo. Kvimhiti dhàtvantassa lopo sampatte:-


Iyatamakiphasànamantassaro dãghaü kvaci disassa guõaü doraü sakkhã ca. 572-644.

Ima ya ta amha kiü eta samàna iccatesaü sabbanàmànaü upamànåpapadabhàvena disassa
dhàtussa guõabhåtànaü ante saro dãghamàpajjate, disa iccetassa dhàtussa antassa sa kkha
ã iccete àdesà ca honti, disassa dakàro rakàramàpajjatehi kvimhi dhàtvantassa sasaddàdosaü
katvà kvilopàdimhi ca kate i iti nipàtanena imasaddassikàre tassiminà dãghe ca kate
syàduppatti. 

ädiso, puriso, ãdisà, ka¤¤à ãdisã và. ädisaü cittaü. Tathà: yamiva naü passati yo viya dissatãti
và yàdiso. Yàdisà yàdisã, yàdisaü tamiva naü passati so viya dissatãti và tàdiso. Tàdisà
tàdisã, tàdisaü. Mamiva naü passati ahaü viya so dissatãti và màdiso màdisà màdisã,
màdisaü. Ma iti nipàtanena amhasaddassa masaddàdeso. 

Kamiva naü passati ko viya dissatãti và kãdiso. Kãdisà kãdisã kãdisaü. Etamiva naü passati
eso viya dissatãti và ediso, età diso và. Edisà edisã, edisaü. E iti nipàtanena etasaddasse
 
* Dusassàti suttavuttyàdisu àgatopi pàñho idha disassàti niddiññho àcariyassa matabhedenàti
¤àyate. 


[SL Page 266] [\x 266/]    

Kàro samànaü katvà naü passati samàno viya so dissatãti và sàdiso, sadiso và. Sa iti
nipàtanena samànassa so. Tadantassa và dãgho sàdisà sadisã sadisà sadisã, sàdisaü sadisaü.
Dakàrassa rakàràdese pana ãriso, yàriso, tàriso, màriso, kiriso, eriso, sàriso, sariso, kkhàdese:
ãdikkho, yàdikkho, tàdikkho, màdikkho, kãdikkho, edikkho, sàdikkho, sadikkho. Rakàre:
sàrikkho sarikkho. äkàràdese: ãdã, yàdã, tàdã, màdã, kãdi, edã, sàdã. Casaddena
tumhàdiupapadepi tumhe viya dissatãti tumhàdiso, tumhàdãsã. Khaõdhà viya dissantãti
khaõdhàdisà iccàdi. 

Dhara dhàraõe-apàyesvapatamàne adhigatamaggàdike satte dhàreti dharanti tenàti và
salakkhaõaü dhàreti paccayehi dharãyatãti và atthe:- 


Dharàdãhi rammo. 573-533.

Dhara iccevamàdãhi dhàtåhi rammappaccayo hoti

So ca:-

Kammaggahaõato bhàvakammesåtettha vediyo,
Akattaripi hotãti kàrake rammapaccayo.

Ràdilopo. Dhammo. Evaü-karãyatãti = kammaü. 
Vara varaõe-vammaü. 

Saüsa pasaüsane-pasubbo. Piya iccupapadaü. Piyaü pasaüsituü sãlamassàti và
piyapasaüsananãlo, piyapasaüsanadhammo, piyapasaüsane sàdhukàrãti và atthe:-


Tassãlàdisu õãtvàvã ca. 574-534.

Sãlaü pakati. Tassilataõdhammatassàdhukàrisvatthesu gammamànesu sabbadhàtåhi õã tu
àcã iccete paccayà hontãti kattari õãppaccayo.
Saüyogantattà na vuddhi. Sesaü neyyaü.

Piyapasaüsã, ràjà. Athavà, piyaü pasaüsã pasaüsati pasaüsissati sãlena dhammena và sàdhu
vàti piyapasaüsã, piyapasaüsinã, piyapasaüsi, kulaü. Brahmaü carituü sãlaü yassàti và
brahmaü carati sãlena dhammena và sàdhu vàti brahmacàrã, brahmacàrinã, brahmacàri,
evaü-saccavàdã, 

[SL Page 267] [\x 267/]    
Dhammavàdã, sãghayàyã, pàpakàrã, màlakàrã iccàdi. Casaddena attamànepi õã. Paõóitaü
attànaü ma¤¤atãti = paõóitamànã, bàlo bahussutamànã iccàdi. 

Vatu vattane-papubbo pasayha pavattituü sãlaü yassàti atthe iminà tuppaccayo
pasayhapavattà. 

Athavà: vaca viyattiyaü vàcàyaü-pasayha pavattituü silamassàti = pasayhapavattà,
pasayhapavattàro. Bhujàdittà dhàtvantalopadvittàni. Sesaü kattusamaü. Bhayaü passituü
sãlaü yassàti và bhaya dassanasãlo bhayadassanadhammo bhayadassane. Sàdhukàrãti và
bhaya dassàvã, bhayadassàvinã. Bhayadassàvi, cittaü. Evaü-àdãnavadassàvã.

Tassilàdisåti adhikàro.


Saddakudhacalamaõóattharucàdãhi yu. 575-535.

Saddakudhacalamaõóatthehi dhàtåhi rucàdãhi ca yuppaccayo hoti tassãlàdisvatthesu. 

Ghusa sadde ghosayituü sãlamassàti và ghosanasãloti và aghosayi ghosayati ghosayissati
sãlena dhammena và sàdhu vàti atthe iminà yuppaccayo. Tassa anakà yuõvånanti anàdeso.
A¤¤esu vàti vuddhi. So ghosano, sà ghosanà. 

Bhàsa viyattiyaü vàcàyaü-bhàsituü sãlamassàti và bhàsanasãlo bhàsanadhammo bhàsane
sàdhukàrãti và bhàsano. 

Kudha kope-kujjhituü sãlaü yassàti và kujjhanasãloti và kodhano. Kodhanaü.

Rusa rose-rosituü sãlaü yassàti và rosanasãloti và rosano. 

Cala kampane-calituü sãlaü yassàti và calati sãlenàti và calano.

Kapi calane-kampituü sãlaü yassàti và akampi kampati kampissati sãlenàti và kampano.
Ikàrànubaõdhidhàtussarato kvaci dhàtåti àdinà và niggahãta¤càti và niggahãtàgamo. 

Edi ki¤cicalane-phaõdituü sãlaü yassàti và phaõdati sãlenàti và phaõdano. 


[SL Page 268] [\x 268/]    

Maói bhusàyaü maõóayituü sãlaü yassàti và maõóayati sãlenàti và maõóano.

Bhusa alaïkàre-bhusanasãloti và abhusayi bhusayati bhusayissati sãlenàti và bhåsano,
bhåsanaü. 

Ruva dittimhi-arucci ruccati ruccissati sãlenàti rocano.

Juta dittimhi-ajoti jotati jotissati sãlenàti và jotano. 

Vaóóha vaóóhane-vaóóãtuü sãlamassàti vaóóhano iccàdi. 


Pàràdigamimhà rå. 576-536.
Pàràdãhi upapadehi parasmà gami iccetasmà dhàtumhà paro. Ruppaccayo hoti
tassãlàdisvatthesu. Kattariyevàyaü. Pàro àdi yesaü te = pàràdayo, pàràdãhi gami =
pàràdigami ràdilopo. Bhavapàraü gantuü sãlaü yassàti và bhavapàragamanasãlo
bhavapàragamanadhammo bhavapàragamane sàdhukàrãti và bhavapàragå. Bhavapàraguno.
Antaü gamanasãlo = annaïgå evaü-vedagå, aïagå.

Råti vattate. 


Bhikkhàdito ca. 577-537.

Bhikkha iccevamàdãhi ca dhàtåhi råppaccayo hoti tassãlà disvatthesu. 

Bhikkha yàcane-bhikkhituü sãlaü yassàti và abhikkhi bhikkhati bhikkhissati sãlenàti và
bhikkhanadhammoti và bhikkhane sàdhukàrãti và bhikkhu. Kvavi dhàtåti àdinà rassattaü. 

Ikkha dassanaïkesu saüsàre bhayaü ikkhatãtipi bhikkhu. Vijànituü sãlaü yassa vijànanasãloti
và vi¤¤ø. Sabbaü jànàtãti = sabba¤¤ø. Evaü-matta¤¤ø, dhamma¤¤ø, attha¤¤ø. Kàla¤¤ø,
kata¤¤ø iccàdayo. 


Hantyàdãnaü õuko. 578-538.

Hantyàdãnaü dhàtånamante õukappaccayo hoti tassãlàdisvatthesu kattari. 


[SL Page 269] [\x 269/]    

Antàpekkhàyaü chaññhã. öakàro vuddhattho. âhananasãlo = àghàtuko. Ghàtàdeso.
Saralopàdi. Karaõasãlo = kàruõiko, sippã. 

Bhã bhaye-bhàyanasãloti bhãruko. Rakàràgamo. 
Ava rakkhane-àvuko, pità. 


Saühana¤¤àya và ro gho. 579-540.

Saüpubbàya hana iccetàya dhàtuyà a¤¤àya ca dhàtuyà paro rappaccayo hoti hanassa gho ca. 

Vàggahaõaü sampiõóanatthaü vikappanatthaü và. Tena saïghàtoti pi siddhaü hoti. 

Hanassevàyaü gho hoti abhidhànànuråpato,
Asaüpubbo ca ro tena pañighotipi sijjhati. 
Hana hiüsàgatisu-saüpubbo. Saühanti samaggaü kammaü samupagacchati sammadeva
kilesadarathe hantãti và = saïgho. Ràdilopo. Samantato nagarassa bàhire kha¤¤atãti =
parikhà. Itthiyaü àppaccayo. Antaü karotãti = antako, maccu. 

Bhàvakammesåti vattate. 


Naõdàdãhi yu. 580-549.

Naõda iccevamàdãhi dhàtåhi paro yuppaccayo hoti bhàvakammesu aõakà yuõcånanti
yuppaccayassa anàdeso. 

Taõda samiddhimhi, naõda naõdane và-bhàve: naõdãyateti = naõdanaü. Kamme
anaõdãyittha naõdãyati naõdãyissati naõditabbanti và naõdanaü, vanaü gayhati
gahaõãyaü và gahaõaü, gaõhanaü và. Caritabbaü = caraõaü, bhåyate = bhavanaü, håyate
= bhavanaü, ruõditabbaü = ruõdhanaü rodhanaü và, bhu¤jitabbaü = bhu¤janaü bhojanaü
và, bujjhitabbaü = bujjhanaü bodhanaü và, såyati suti và savaõaü, pàpãyatãti pàpuõanaü và
pàpanaü, pàlãyatãti = pàlanaü iccàdi. 

Yåti vattate


Kattukaraõappadesesu ca. 581-550.

Kattukaraõappadesa iccetesvatthesu ca sabbadhàtåhi yuppaccayo hoti. Ettha padesoti
adhikaraõakàrakaü vuccati. Kattari tà va rajaü haratãti = rajoharaõaü, toyaü. ârammaõaü
vijànàtãti = vi¤¤àõaü vijànanaü và. ânanajàdesà. 


[SL Page 270] [\x 270/]    

Ghà gaõdhopàdàne-ghàyatiti = ghàõaü. 

Jhe cintàyaü-jhàyatãti = jhànaü. Kvaci dhàtåti àdinà àttaü. 

Kara karaõe-karoti tenàti = karaõaü, yathàsaråpaü saddà vyàkarãyanti etenàti =
vyàkaraõaü, pårãyati tenàti = påraõaü, dãyati anenàti = dànaü, pamãyati anenàti =
pamàõaü, vuccati anenàti = vacanaü, panudati panujjate anenàti và panådano. 

Sudakkharaõe-sådati sujjate anenàti và sådano, suõàti såyati etenàti và savaõaü. 

Låcchedane-lunàti låyati anenàti và lavanaü lonaü và, nayati niyyati etenàti và nayanaü. 

Pu pavane-punàti påyate anenàti và pavano, sameti samãyati pàpaü anenàti và samaõo,
samaõaü và. Tathà:bhàveti bhàvãyati etàyati và bhàvanà. Evaü-pàcanaü, pàcàpanaü iccàdi. 

Adhikaraõe:- 

 hà gatinivuttimhi-tiññhati tasmiü iti = ñhànaü. Evaü-sayanaü, senaü và àsanaü.
Adhikarãyati etthàti-adhikaraõaü. Casaddena sampadànàpàdànesupi. Sammà pakàrena
dadàti assàti = sampadànaü, apecca etasmà àdadàtãti = apàdànaü. 


Sa¤¤àyaü dàdhàto i. 582-553.

Sa¤¤àyaü gammamànàyaü i dhà iccetehi dhàtåhi ippaccayo hoti. Bhàvakammàdi
adhikàrevàyaü. Saralopàdi. 

Dà dàne-àpubbo. âdiyatãti = àdi. Evaü-upàdi. 

Dhà dhàraõe-udakaü dadhàtãti = udadhi tesu vuddhilopàdinà sa¤¤àyaü udakassa udàdeso.
Jalaü dhãyate asminti = jaladhi, càlàni dadhàti tasminti = vàladhi, saõdhãyati saõdadhàtãti
và saõdhi, nidhãyatãti = nidhi. Evaü-vidhãyati vidadhàti vidhànaü và vidhi, sammà samaü
và cittaü àdadhàtãti samàdhi. 


Itthiyamatiyavo và. 583-555.

Itthiyaü abhidheyyàyaü sabbadhàtåhi akàra ti yu iccete paccayà honti và bhàvakammàdisu.
[Page 271]

[W marusi27] 
[SL Page 271] [\x 271/]    

Appaccaye tàva:-

Jara vayohànimhi-jãrati jãraõanti và jarà. Itthiyamato àppaccayoti àppaccayo.
Pañisambhijjatãti = pañisambhidà. Pañipajjati etàyàti = pañipadà. Evaü sampadà, àpadà.
Upàdiyatãti = upàdà. Sa¤jànàtãti = sa¤¤à, pajànàtãti = pa¤¤à. Upekkhatãti = upekkhà,
cintanaü = cintà, patiññhànaü = patiññhà.

Sikkha vijjopàdàne-sikkhanaü sikkhãyatiti và = sikkhà. Evaü-bhikkhà. 

Jhe cintàyaü-parasampattiü abhimukhaü jhàyatãti = abhijjhà. Hitesitaü upaññhapetvà
jhàyatiti = upajjhà, upajjhàyo. Sammà jhàyati etthàti = sajjhà. 

Isu icchàyaü-esananti atthe appaccayo. Isuyamànamanto ccho vàti cchàdeso. Icchà. 
Puccha pucchane-pucchanaü = pucchà, tikicchanaü = tikicchà, ghasitu micchà = jighacchà
titikkhà. Bubhukkhà. Pàtumicchà = pipàsà. Maõóåkagatiyà vàdhikàrato càdesàbhàvo.
Vyàpitumicchà = vãcchà iccàdi. Tippaccaye-sambhavani = sambhåti. Vàdhikàrato
tippaccayamhi na vuddhi. Savaõaü = suti, nayanaü niyati etàyàti và nãti. 

Mana ¤àõe-ma¤¤atãti = mati. 

Te no timhãti ca vattate. 


Gamakhanahanaramàdãnamanto. 584-588.

Gama khana hana rama iccevamàdãnaü makàranakàrantànaü dhàtånaü anto bya¤jano no
hoti tappaccaye timhi càti dhàtvantalopo. Gamanaü gantabbàti và gati, upahananaü =
upahati, ramanti tàya ramaõaü và rati. 

Tanu vitthàre-tananaü = tati. 

Yama uparame-niyamanaü = niyati. Ramato ramatãti àdisu pana akàravyavahitattà na
dhàtvantalopo. Bhu¤janaü = bhutti, yu¤janaü = yutti. Bhujàdãnamatto no dvi càti
dhàtvantalàpo citta¤ca. Samàpajjanaü samàpajjateti và samàpatti. Sampatti. Gupàdãna¤càti
dhàtvantalopadvittàni. Kvaci dhàtåti àdinà hàdito tissa ni hoti. Hàni jàni iccàdi. 


[SL Page 272] [\x 272/]    

Cita sa¤cetane-cetayatãti atthe yuppaccayo. Anàdesavuddhiàppaccayo. Cetanà. 

Vida ¤àõe-vedayatiti = vedanà.
Disa uccàraõe-desãyatãti = desanà, bhàvãyatãti = bhàvanà iccàdi. 

Itthiyaü vàti ca vattate. 


Karato ririya. 585-556.

Karadhàtuto itthiyamanitthiyaü và abhidheyyàyaü ririyappaccayo hoti. Ràdilopo. Kattabbà
= kiriyà, karaõãyaü = kiriyaü. 

Kattarãti vattate.


Jito ina sabbattha. 586-560.

Ji iccetàya dhàtuyà paro inappaccayo hoti sabbakàle kattari. 

Ji jaye-pàpake akusale dhamme ajini jinàti jinissatãti = jino. 

Inàti vattate. 


Supato ca. 587-561.

Supa iccetàya dhàtuyà ca paro inappaccayo hoti. 

Supa saye-supati supananti cà supino, supinaü. 
Si saye-ãsa iti upapadaü. äsaü sãyati bhavatàti atthe:-


äsadusasåhi kha. 588-562.

äsa du su iccetehi upapadehi parehi dhàtåhi khappaccayo hoti. 

So ca-


Bhàvakammesu kiccaktakkhatthà. 589-627.

Bhàvakamma iccetesvatthesu kiccaktakkhattha iccete paccayà hontãti niyamato
bhàvakammesveva hoti kvaci dhàtåti àdinà khakàrànubaõdhassa lopo.
Vuddhiàyàdesadvittàni. äsassayo bhavatà, dukkhena sãyatãti = dussayo, sukhena sãyatãti =
sussayo. Kamme-ãsaü karãyatãti = ãsakkaraü kammaü bhavatà. Evaü-dukkhena karãyatiti
= dukkaraü hitaü bhavatà, sukaraü pàpaü 

[SL Page 273] [\x 273/]    

Bàlena, dukkhena bharãyatãti = dubbharo, mahiccho. Sukhena bharãyatãti = subharo.
Appiccho. Dukkhena rakkhitabbanti = dårakkhaü, cittaü. Dukkhena passitabboti = duddaso,
dhammo. Sukhena passitabbanti = sudassaü, paracajjaü. Dukkhena anubujjhitabboti =
duranubodho, dhammo. Sukhena bujjhitabbanti = subodhamiccàdi. 

Budha avagamane-sabbe saïkhatàsaïkhatasammutibhede dhamme anubujjhi bujjhati
bujjhissatãti atthe:-

Ta iti vattamàne-


Budhagamàditthe kattari. 590-559.

Budha gama iccevamàdãhi dhàtåhi tadatthe gamyamàne kattari tappaccayo hoti sabbakàle.

Tassàti vattate. 


Dhaóhabhahehi daóhà ca. 591-578.

Dhaóhantabhahantehi dhàtåhi parassa paccayatakàrassa yathàkkamaü dhakàraóhakàràdesà
hontãti dhabhato takàrassa dhakàro. Bhavatutthànanti ettha hakàraggahaõato hakàratopi
kvaci dhattaü. Avyavadhàne càyaü tena-ruõdhati, àràdhito, vaóóhito, labhitvà gahitoti
àdisu paccayàgamavyavahitattà na bhavati. 


Bhavatutthànamantànaü do dhe. 592-613.

Hakàrassa vaggacatutthàna¤ca dhàtvantabhåtànaü dakàràdeso hoti dhakàre pare buddho
bhagavà. Saraõaü agacchi gacchati gacchissatãti = saraõaügato: upàsako.
Gamakhanahanaramàdãnamantoti dhàtvantalopo. Evaü-jànàtãti = ¤àto. 

I gatimhi upetãti = upeto. 

Cinta cintàyaü-cintetãti = cittaü. Gupàdãna¤càti dhàtvantalopadvittàni. 

Sa¤ja saïge-råpàdisu asajji sajjati sajjissatãti = satto. Bhujàdãnamanto no dvi càti
dhàtvantalopo dvitta¤ca. 


[SL Page 274] [\x 274/]    

Sa¤¤àyamiti vattate. 


Ti kiccàsiññhe. 593-554.

Sa¤¤àyamabhidheyyàyaü àsiññhe gamyamàne dhàtåhi tippaccayo hoti kitpaccayo ca. Jino
etaü bujjhatåti = jinabuddhi. Dhakàradakàràdesà. Dhanamassa bhavatåti = dhanabhåti.
Kitpaccaye-bhavatåti = bhåto, dhammo etaü dadàtåti = dhammadinno. Bhidàdito
innànnaãnà vàti tappaccayassa innàdeso. Vaóóhatåti = vaóóhamàno. Bhåvàdito a iti
mànantesu appaccayo. Naõdatuti = naõdako, jãvatåti = jãvako iccàdi. 


âgamà tuko. 594-571.

âpubbagamito tukappaccayo hoti kitakattà kattari. âgacchatãti = àgantuko. 

Gamàti vattate. 

Bhabbe ika. 595-572.

Gamito ikappaccayo hoti bhabbatthe. Gantuü bhabboti = gamiko, bhikkhu. 

Tekàlikappaccayantanayo. 
 


Atãte tatavantutàvã. 596-557.

Atãte kàle sabbadhàtåhi ta tavantu tàvã iccete paccayà honti. Ete eva parasama¤¤àya
niññhàsa¤¤akàpi. Te ca kit sa¤¤attà kattari bhavanti. Abhavãti = bhåto, bhåtà, bhåtaü.
A¤¤esu càti etthànuvattitacàggahaõena tatavantutàvãsu vuddhi na hoti. Hu
dànàdànabhavyadànesu-abhàvãti = huto aggiü. Tavantuppaccaye à simhãti àkàro. Aggiü
hutavà, hutavanto iccàdi. Guõavantusmaü. Tàvãmhi-aggiü hutàvã, hutàvino iccàdi.
Daõóisamaü. Itthiyaü:-inãppaccaye-hutàvinã. Napuüsake:rassattaü. Hutàvi. 

Vasa nivàse-vassaü avasãti atthe tappaccayo. Sakàrantattà sàdisanta iccàdinà ññhàdese
sampatte:- 

Tassàti adhikàro sàdãti ca. 


Vasato uttha. 597-576.

Vasa iccetasmà dhàtumhà parassa takàrassa sahàdibya¤janena utthàdeso hoti. 


[SL Page 275] [\x 275/]    

Saralopàdi. Vassaü vuttho, vutthà sà. Saralopoti àdi sutte tuggahaõato pubbalopàbhàve
adhivatthà devatà, vatthabbanti àdisu saralopo. 

Vasassàti vipariõàmena vattate. 


Vasasa và vu. 598-577.

Vasa iccetassa dhàtussa vakàrassa takàre pare ukàro hoti tattha vakàràgamo ca và hoti. 

Niññhàtakàre evàyaü. Athavà vàvu iti ettha vakàro saõdhijo. Tanta¤àyena dutiya¤cettha
vaggahaõamicchitabbaü. Tena akàrassàpi ukàro siddho bhavati. Usito brahmacariyaü, vusito
vusitavà, vusitàvã. Ikàràgamena pana vyavahitattà utthàdeso bhavati. 

Bhuja pàlanabhyavaharaõesu-odanaü bhu¤jãti atthe tatavantutàvã. Bhujàdãnamanto no dvi
càti dhàtvantalopo. Tatàrassa dvitta¤ca odanaü bhutto, odanaü bhuttavà, odanaü bhuttàvã.

Tathà: ranja ràge-ara¤jãti = ratto, rattà, rattaü. 

Yuja yoge-ayu¤jãti = yutto,yuttà,yuttaü. 

Vica vivecane-vipubbo. Viviccãti = vicitto, vicittà, vicintaü. 

Muca mocane-amuccãti baõdhanà mutto. Tathà tippaccayepi iminà dhàtvantalopadvittàni.
âsa¤janaü = àsatti, vimu¤canaü vimuccati và etàyàti = vimutti.

Kudha kope-akujjhiti atthe tappaccayo tassa dhañhabhahehi dhañhà càti dhattaü.
Bhavatutthànamantànaü do dheti dhakàrassa dakàro. Kuddho.

Yudha sampahàre-ayujjhãti = yuddho, yuddhà.

Sidha saüsiddhimhi-asijjhãti = siïo.

Rabha ràbhasse-àrabhãti = àraddho gantuü.

Naha baõdhane-saüpubbo. Sannayhãti = sannaddho. Dhañhabhagehi dhañhà càti nahàdito
takàrassa dhakàro.

Vaóóha vaóóhane-avaóóhãti atthe tappaccayo. Tassa óhattaü. Kvaci dhàtåti àdinà
dhàtvakàrassuttaü óalopo ca. 


[SL Page 276] [\x 276/]    

Bhavatutthànamantànanti vattate.. 


ôo óhakàre. 599-614.

Bhavatutthànaü dhàtvantànaü óakàràdeso hoti óhakàre pare. 

Vuóóho, vuóóhà. Bo vassàti batte buóóho. Tippaccaye-bujjhanaü bujjhati và etàyàti =
buddhi. Evaü-siddhi, vaóóhi. Tabbappaccayo boddhabbamiccàdi. 

Anto noti adhikàro. 


Taràdãhi iõõo. 600-583.

Tara iccevamàdãhi dhàtåhi parassa tappaccayassa iõõàdeso hoti, dhàtvanto ca no hoti.
Saralopàdi. 

Tara taraõe-saüsàraõõavaü atarãti tiõõohaü tàreyyaü. Evaü-uttiõõo, tiõõaü và. 

Påra påraõe-sampårãti = sampuõõo. Saralopoti àdi sutte tuggahaõato pubbalopàbhàve
uvaõõato parassa và paro asaråpàti lopo saüyoge rassattaü.

Tuda vyathane-atudãti = tuõõo. 

Jara vayohànimhi-parijãrãti = parijiõõo.

Kira vikiraõe-àkirãti = àkiõõo iccàdi. 


Susapacasakàto kkhakkà ca. 601-585. 

Susa paca saka iccetehi dhàtåhi parassa tappaccayassa kkhakkàdesà honti anto ca bya¤jano
no hoti casaddena muvàdito kkàdeso.

Susa sosane-asussãti = sukkho, rukkho. Apaccãti = pakkaü, phalaü. 

Saka sàmatthe-asakkãti = sakko assa. Omuccãti = omukkà, upàhanà. Pacitaü pacitabbanti
àdisu pana na bhavati ikàrena vyavahitattà. Evaü sababattha vyavadhàne na bhavati. 


[SL Page 277] [\x 277/]    

Sãhagatiyà tiggahaõamanuvattate.


Pakkamàdãhi nto ca. 602Va-586.

Pakkama iccevamàdãhi makàrantehi dhàtåhi parassa tappaccayassa ntàdesà hoti dhàtvanto
ca no hoti. Casaddena tippaccayassa nti ca hoti. 

Kamu padavikkhepe-pakkamãti = pakkanto. Evaü-saïkanto, nikkhanto. Do dhassa càti sutte
caggahaõena kassa khattaü.

Bhamu anavaññhàne-vibbhamãti = vibbhanto, bhanto. 

Khamu sahane-akkhamãti = khanto.

Sama upasameva-asamãti = santo. 

Dama damane adamãti = danto, himhi-saïkamanaü = saïkanti. Evaü okkanti, vibbhanti,
khanti, santi, danti iccàdi. 


Janàdãnamà timhi ca. 603-587.

Jana iccevamàdãnaü dhàtånamantassa bya¤janassa àttaü hoti tappaccaye timhi ca.
Yogavibhàgena¤¤atthàpi.

Jana janane-ajanãti = jàto vijàyãti puttaü vijàtà. Janana = jàti tappaccaye satipi takàre puna
tiggahaõakaraõaü paccayantaratakàre àttanivattanatthaü. Yathà: jantu, janitvà, janitunti
àdisu pana ikàrena vyavahitattà ca na bhavati. 

âkàrassa timhãti ca vattate.


 hàpànamiã ca. 604-590.

 hà pà iccetesaü dhàtånaü antassa àkàrassa yathàkkamaü ikàrãkàràdesà honti tappaccaye
timhi ca. Casaddena a¤¤atràpi kvaci. 

 hà gatinivuttimhi aññhàsãti = ñhito, upaññhito guruü ñhitavà, adhiñhitvà.  hànaü = ñhiti. 

Pà pàne-apàyiti = pãto yàguü. Pãtavà. Pànaü = pãti. Pãtvà. 

Hantehi ho hassa lo và adahanahànaü. 605-591.

Hakàrantehi dhàtåhi parassa tappaccayassa tissa ca hakàràdeso hoti hassa dhàtvantassa
lakàro hoti và dahanate vajjetvà óhattàpavàdoyaü.


[SL Page 278] [\x 278/]    

Ruha janane-àruhãti = àruëho, rukkhaü. Laëànamaviseso. âruëhavà. Ruhanaü = ruëhi.

Gàhu viloëane-agàhãti = gàëho, ajjhogàëho mahaõõavaü. 

Baha vuddhimhi-abàhãti = bàëho. Kvaci dhàtåti àdinà dãgho. 

Muha vecitte-amuyhãti = måëho. 

Guha saüvaraõe-agåhãti gåëhaü. 

Vaha pàpuõane-upavahãti = upabbuëho. Vacavasavahàdãnamukàro vassàti yogavibhàgena
uttaü. 

Adahanahànanti kimatthaü? Daóóho, sannaddho.
Vàti kiü? Duddho, siniddho. 

Gahitaü mahitanti àdisu pana ikàràgamena vyavahitattà na bhavati. Dhàtuppaccayantatopi
atãte tatavantutàvãti tappaccayo. Abubhukkhiti = bubhukkhito. Evaü-jighacchito, pipàsito
iccàdi. Evaü kattari niññhànayo. 

Atãteti vattate. 


Bhàvakammesu ta. 606-558.

Atãte kàle gamyamàne sabbadhàtåhi tappaccayo hoti bhàva kamma iccetesvatthesu. 

Bhàve tàva: ke ge sadde-gàyanaü agàyitthàti và atthe tappaccayo. 


Sabbattha ge gã. 607-610.

Ge iccetassa dhàtussa gã àdeso hoti sabbattha tappaccayatippaccayesvàyaü. Tassa gãtaü
gàyanaü gàyitabbàti và gãti. Bhàve tappaccayantà napuüsakà. Kammaõi tiliïgà. 

Nata gattavinàme-naccanaü anaccitthàti và atthe tappaccayo. 

Paccayàdaniññhà nipàtanà sijjhanti. 608-573. 

Ye idha sappaccayà saddà paccayehi na niññhaü gatà te nipàtanato sijjhantãti dhàtvantena
saha tappaccayassa ccaññàdesà. Naccaü, naññaü. 


[SL Page 279] [\x 279/]    

Hasa hasane-hasanaü = hasitaü. Ikàràgamo. Gamanaü = gataü. Evaü-ñhitaü, sayitaü.
Vàdhikàrassa vavatthitavibhàsattà vuddhi. 

Rudi assuvimocane-arujjitthàti = roditaü, ruõõaü và iccàdi. Kammaõi-abhibhåyitthàti
abhibhåto kodho bhavatà, abhibhåtà, abhibhåtaü.

Bhàsa viyattiyaü vàcàyaü-abhàsittha tenàti bhàsito, dhammo, bhàsità, gàthà, bhàsitaü, suttaü. 

Disa uccàraõe-curàdittà õe. Adesãyitthàti = desito, dhammo bhagavatà. Ikàràgame
kàritasaralopo.Va

Ji jaye-ajãyitthàti = jito, màro. 

Nã pàpuõane-anãyitthàti = nãtà gàmamajà, suto tayà dhammo, ¤àto.

Sàsu anusiññhimhi-anusàsãyitthàti atthe tappaccayo.


Sàsadisato tassa riññho ca. 609-574.

Sàsa disa iccetehi dhàtåhi parassa tappaccayassa riññhà deso hoti casaddena tissa riññhi ca.
Disato kiccatakàratuü tvàdãna¤ca raññharaññhuüraññhuàdesà ca honti. Ràdilopo anusiññho
so mayà, anusiññhà sà, anusiññhaü.

Disa pekkhane-adissitthàti diññhamme råpaü. Timhi-anusàsanamanusiññhi, dassanaü =
diññhi. Kiccàdisu-dassanãyaü = daññhabbaü. Daññhayyaü. Passitunti = daññhuü gacchati
passitvà nekkhammaü daññhu daññhà. Ikàràgamena antaritassa na bhavati. Yathà:anusàsitaü,
anusàsitabbaü, anusàsituü, anusàsitvà, dassitaü iccàdi. 

Tusa pãtimhi-atussãti atthe kattari tappaccayo. 

Tassàti adhikàro. 


Sàdisantapucchabhanjahansàdãhi ññho. 610-575.

âdinà saha vattatãti = sàdi. Sakàrantehi puccha bhanaja hanasa iccevamàdãhi ca dhàtåhi
parassa anantaritassa takàrassa sahàdibya¤janena dhàtvantena ññhàdeso hoti. Hansassa
satipi santatte puna gahaõaü kvaci ññhàdesassa aniccatàdãpanatthaü. Tena viddhasto
utrastoti àdisu na hoti. Tuññho santusito.


[SL Page 280] [\x 280/]    

Bhasa bhassane-abhassãti = bhaññho, bhassito. 

Nasa adassane-nassãti = naññho.

Daüsa daüsane-adaüsitthàti = daññho sappena, óasito và. Kvaci dhàtåti àdinà dassa óattaü. 

Phusa phassane-aphusãyitthàti = phuññho rogena, phussito.

Isi icchàyaü-esãyitthàti = iññho, icchito, esito.
Masa àmasane-àmasãyitthàti = àmaññho. 

Vasa secane-avassiti = vaññho devo, pavisitthàti = paviññho, uddãsãyitthàti = uddiññho.

Puccha pucchane apucchiyitthàti = puññho pa¤haü, pucchito

Bhajja pàke, bhanja avamaddane và-abhajjitthàti = bhaññhaü, dha¤¤aü.

Hansa pãtimhi-abhaüsãti = haññho, pahaññho, pahaüsito.

âdisaddena-

Yaja devapåjàsaïgatikaraõadànesu ijjitthàti atthe tappaccayo. Tassa ññhàdeso. 


Yajassa sarassã ññhe. 611-612.

Yaja iccetassa dhàtussa sarassa ikàràdeso hoti ññhe pare.

Yiññho mayà jino.

Saja vissagge-saüpubbo. Saüsajjitthàti = saüsaññho tena, vissaññho.

Maja suddhimhi-amajjiti = maññho iccàdi. Kiccatakàràdisu-tussitabbaü = toññhabbaü,
phusitabbaü = phoññhabbaü, pucchituü = puññhuü, yajituü = yaññhuü, abhiharituü =
abhihaññhuü, tosanaü = tuññhi, phusanaü = phåññhi, esanaü = eññhi, vassanaü = vuññhi,
vissajjanaü = vissaññhi iccàdi. 

Tassa sàdãti ca vattate. 


Bhanjato ggo ca. 612-579

Bhanjato dhàtumhà tappaccayassa sahàdibya¤janena ggo àdeso ca hoti. 

Bhaggo ràgo tena.
 
[SL Page 281] [\x 281/]    

Vasa nivàse-parivasãyitthàti = parivuttho, parivàso vusitaü, brahmacariyaü. Uttautthàdesà.

Vasa acchàdane-nivasãyitthàti = nivatthaü, vatthaü. Kvaci dhàtåti àdinà satakàrasaüyogassa
tthattaü. Evaü nivatthabbaü. 

Saüsa pasaüsane-pasaüsãyitthàti = sattho, pasaüsito. Pasaüsanaü = pasatthi. 

Badha baõdhane abajjhitthàti = baddho, ra¤¤à, alabhãyitthàti = laddhaü, me dhanaü
dhattadattàni.

Rabha ràbhasse àrabhãyitthàti = àraddhaü, viriyaü.

Daha bhasmãkaraõe-adayhitthàti = daóóhaü, vanaü. Abhujjitthàti = bhutto: odano.
Bhujàdittà dhàtvantalopo dvitta¤ca.
Caja hànimhi-pariccajãyitthàti = pariccattaü, dhanaü. Amuccitthàti = mutto. Saro.

Vaca viyattiyaü vàcàyaü-avacitthàti atthe tappaccayo.

Anto no dvi càti adhikàro.


Vaca và vu. 613-581.

Catuppadamidaü. Vaca iccetassa dhàtussa vakàrassa ukàràdeso hoti dhàtvanto ca cakàro no
hoti tappaccayassa ca dvibhàvo hoti. Vàggahaõamavadhàraõatthaü dhàtvàdimhi
vakàràgamo vuttamidaü gabhavatà, uttaü và.


Gupàdãna¤ca. 614-582.

Gupa iccevamàdãnaü dhàtånaü anto ca bya¤jano no hoti parassa takàrassa ca dvibhàvo hoti. 

Gupa gopane-sugopayitthàti = sugutto, sugopito. Ikàrena vyavahitattà na dhàtvantalopo.
A¤¤esu càti sutte vàdhikàrassa vavatthitavibhàsattà niññhàtakàrepi kvaci vuddhi. Gopanaü
= gutti. 

Lipa limpane-alimpãyitthàti = litto, sugaõdhena.

Tapa santàpe-santappãyitthàti = santatto, tejena. 

[SL Page 282] [\x 282/]    
Dãpa dittimhi-àdipiyitthàti = àditto, agginà rassattaü. Dãpanaü = ditti. 

Apa pàpaõe*-pàpãyitthàti = patto, gàmo. Pàpuõãti patto, sukhaü pàpuõanaü = patti
pattabbaü.

Mada ummàde-pamajjãti = pamatto. 

Supa sayane asupãti = sutto iccàdi. 

Cara caraõe-acarãyitthàti ciõõo, dhammo. Iõõàdeso. Carito và. Evaüva-puõõo, pårito. 

Nudakkhepe = panujjitthàti = panuõõo, panudito.

Dà dàne-àdãyitthàti àdiõõo, atto và. Kvaci dhàtåti àdinà dàsasaddassa takàro. Rassatta¤ca. 


Bhidàdito innànnaãõà và. 615-584.

Bhida iccevamàdãhi dhàtåhi parassa tappaccayassa inna annaãõàdesà honti và anto ca no
hoti. Vavatthitavibhàsatthoyaü vàsaddo. Saralopàdi. 

Bhida vidàraõe-abhijjitthàti = bhinno, ghaño bhavatà. Bhijjati và = bhinno, devadatto. 

Chidi dvedhàkaraõe-abhijjitthàti = chinno,rukkho.Acchinnaü, cãvaraü. Ucchijjiti = ucchinno.
Adãyitthàtã = dinno, suïko. 

Sada visaraõagatyavasàdanesu-nisãdãti = nisinno.
Khida uttàsane, khida dãnabhàve và-akhijjiti = khinno. Annàdeso. 

Chada apacàraõe-acchàdãyitthàti = channo. Pañicchannaü gehaü. Pasãdãti = pasanno.

Pada gatimhi upapajjãti = upapanno, jhànaü samàpanno. 
Rudi assuvimocane-runno paralopo.

Khã khaye = ãõàdeso. Akkhãyãti = khãõo, doso. Khãõà, jàti. Khãõaü, dhanaü. 

Hà càge kvavi dhàtåti àdinà hàdito ãõe õakàssa nattaü. Pahãyitthàti = pahãno, kileso,
parihàyãti = parihãno. 
 
*Pàpuõe-potthakesu.


[SL Page 283] [\x 283/]    

âsa upavesane-acchãti = àsãno.

Lã silesane-lãyiti = lãno, nilãno. Jãyiti = jino citta manusocati, jito cà. Vava

Dã khaye-dãno.

Pi tappane-pãno.

Lu chedane-låyitthàti = luno iccàdi. 

Vamu uggiraõe-vamãyitthàti = vantaü, vamitaü, pakkamàdãhintoti ntàdeso. Agacchãyitthàti
= gato, gàmo tayà, gàmaü gato và. Gamakhanahanaramàdãnamantoti dhàtvantalopo.
Akha¤¤itthàti = khato, kåpo. Upaha¤¤itthàti = upahataü, cittaü. Aramãti = rato, abhirato.
Ama¤¤itthàti = mato, sammato. 

Tanu vitthàre-atanitthàti = tataü,vitataü.

Yama uparame-niyacchãti = niyato.

No tamhi timhãti ca vattate. 


Rakàro ca. 616-589.

Rakàro ca dhàtånamantabhåto no hoti tappaccaye tippaccaye ca pare. Pakarãyitthàti =
pakato, kaño bhavatà. Katà me rakkhà, katamme pu¤¤aü. Do dhassa càti ettha casaddena ño
tassa. Yathà: sukañaü, dukkañaü, pure akarãyitthàti = purakkhato. Purasamupaparãhi
karotissa khakarà cà tappaccayesu càti khakàro. Paccayehi saïgamma karãyitthàti =
saïkhato, abhisaïkhaño. Upakarãyitthàti = upakkhato, upakkhaño. Parikarãyitthàti =
parikkhato. Tippaccaye-pakaraõaü = pakati. 

Sara gaticintàyaü-asarãti = sato, visarãti = visaño, saraõaü sarati và etàyàti = sati,
nãhariyitthàti nãhaño.

Dhara dhàraõe-uddharãyitthàti = uddhaño, abharãyitthàti = bhato, bharaõaü bharati etàyàti
cà = bhati. Ikàràgamayuttesu gamitoti àdisu dhàtvantalope sampatte:
[SL Page 284] [\x    /]    

Lopoti vattate. 


Namakarànamantànaü niyuttatamhi. 617-619.

Nakàramakàrakakàrarakàrànaü dhàtvantànaü lopo na hoti ikàràgamayutte takàre pareti
lopàbhàvo. 

Agacchi gamayitthàti và = gamito, ramitthàti = ramito. Evaü-vamito, namito, sarito, bharito. 

Saki saïkàyaü-saïkito. Tathà: gamitabbaü, banitabbaü, hanitabbaü, ramitabbamiccàdi.
Nidhãyitthàti = nihito. Kvaci dhàtåti àdinà dhàssa hi tappaccaye. Evaü vihito. Kàrite
abhàvãyitthàti atthe bhàvakammesu ta iti tappaccayo. Yathàgamamikàroti ikàràgamo
saralopàdi. Bhàvito maggo tena, bhàvayito. Apàcãyitthàti = pàcito, odano devadattena.
Pàcayito, pàcàyito, pàcàpayito. Kammaü kàrãyitthàti = kammaü kàrito, kàrayito, kàràpito
iccàdi. Bhàvakammesu ta iti ettha ta iti yogavibhàgena acalanagatibhojanatthàdihi
adhikaraõepi tappaccayo yathà:
âsa upavesane adhikaraõe:acchiüsu ettha teti idaü tesaü àsinaü ñhànaü. Bhàve-idha tehi
àsitaü. Kammaõi-ayaü tehi ajjhàsito gàmo. Kattari-idha te àsità. Tathà:aññhaüsu etthàti idaü
tesaü ñhitaü ñhànaü, idha tehi ññhitaü ayaü tehi adhiññhito okàso, idha te ñhità. Nisãdiüsu
etthàti idaü tesaü nisinnaü ñhànaü, ayaü tesaü nisinnakàlo, idha te nisinnà, nipajjiüsu ettha
teti idaü tesaü nipannaü ñhànaü, idha te nipannà. 

Yà gatipàpaõe-àyàsuü te etthàti ayaü tesaü yàto: maggo. Idha tehi yàtaü, ayaü tehi yàto,
maggo. Idha te yàtà. Tathà: idaü tesaü gataññhànaü, ayaü tesaü gatakàlo, idha tehi gataü,
ayaü tehi gato gàmo, idha te gatà. Bhu¤jiüsu etasminti idaü tesaü bhuttaññhànaü, ayaü tesaü
bhuttakàlo, idha tehi bhåttaü, idha tehi bhutto odano, idha te odanaü bhuttà piviüsu te
etthàti idaü tesaü pãtaññhànaü,idha tehi pãtaü, idha tehi pãtà yàgu, idha te pãtà. Dissanti
etthàti idaü tesaü diññhaü ñhànamiccàdi. 

Kattari kititi ito maõóåkagatiyà kattarãti vattate.


Kammaõi dutiyàyaü kto. 618-628.

Kammatthe dutiyàyaü vibhattiyaü vijjamànàyaü dhàtåhi kattariktappaccayo hoti. Idameva
cettha vacanaü ¤àpakaü abhihite


[SL Page 285] [\x 285/]    

Kammàdimhi dutiyàdãnamabhàvassa. Dànaü adàsãti atthe ktappaccayo. Kvaci dhàtåti àdinà
paccayakakàrassa lopo. Tassa innà deso. Dànaü dinno devadatto. 

Rakkha pàlane-sãlaü arakkhãti = sãlaü rakkhito, bhattaü abhu¤jiti = bhattaü bhutto,
guruüupàsãti = gurumupàsito iccàdi. 


Bhyàdãhi matibuddhipåjàdãhi ca kto. 619-645.

Bhã iccevamàdãhi dhàtåhi vatibuddhipåjàdãhi ca ktappaccayo hoti so ca bhàvakammesu
kicciktakkhatthàti vuttattà bhàvakammesveva bhavati. 
Bhã bhaye-abhàyitthàti = bhãtaü bhavatà. 

Supa saye-asupãyitthàti = suttaü bhavatà. Evaü-sayitaü bhavatà. 

Asa bhojane-asitaü bhavatà, pacito odano bhavatà, idha matyàdayo icchatthà, buddhiàdayo
¤àõatthà. 

Mana ¤àõe-saü pubbo. Budhagamàditthe kattarãti kattaritappaccaye sampatte iminà
kammaõi ktappaccayo. Gamakhanàti àdinà dhàtvantalopo. Ra¤¤à sammato. 

Kappa takkane-saïkappito. 

Dhara dhàraõe-curàdittà õevuddhiikàràgamà. Saralopàdi. Avadhàrito. 

Budha avagamane-abujjhitthàti = buddho, bhagavà mahesakkhehi devamanussehi. 

I ajjhayane-adhãyitthàti = adhãto. Va

I gatimhi-abhisamito. 

Vida ¤àõe-avedãyitthàti = vidito. Va

¥à avabodhane-a¤¤àyitthàti = ¤àto.

Vidha vedhane-pañivijjhitthàti = pañividdho, dhammo.

Takka vitakke-takkito.

Påjanatthesu:-påja påjàyaü-apåjãyitthàti = påjito, bhagavà. 

Vàya santànapåjanesu = apapubbo. Apacàyito.

Màna pujàyaü-mànito. 

[SL Page 286] [\x 286/]    

Ci caye-apacito. 

Vaõda abhivaõdane-vaõdito. 

Kara karaõe-sakkato.

Sakkàra påjàyaü-sakkàrito iccàdi. 

Huto hutàvi hutavà vuttho vusita jiõõako,
Pakkaü pakkantako jàto ñhito ruëho bubhukkhito.

Gãtaü naccaü jito diññho phuññho yiññho ca bhaggavà. 
Vutta¤ca gutto acchinno pahãno gamito gato. 

Katobhisaïkhaño bhuttaü ñhànaü guràmupàsito,
Bhãta¤ca sammato buddho påjitotãtakàlikaü.

Atãtakàlikappaccayantanayo. 
 0 

Pu¤¤àni kàtumicchi icchati icchissatãti và viggaho:-


Icchatthesu samànakattukesu tavetuü và. 620-563.

Icchà attho yesaü te = icchatthà. Tesu icchatthesu dhàtusu samànakattukesu santesu
sabbadhàtåhi tave tuü iccete paccayo honti và. 

Tavetuü vàti yogavibhàgena tadatthakiriyàya ca. Te ca kita kattà kattari honti. 

Karotissa vàti ca vattate. 


Tavetånàdisu kà. 621-597.

Tace tuna iccevamàdisu paccayesu paresu karotissa dhàtussa kàdeso hoti và. âdisaddena tuü
tåna tvà tabbesu ca. 

Taddhitasamàsakitakà nàmaücàtavetånàdisu càti ettha atavetånàdisu iti nàmavyapadesassa
nisedhato tadantànaü nipàtattaü siddhambhavati. Tato nipàtattà tavetånamantato


[SL Page 287] [\x 287/]    

Sabbàsamàvusoti àdinà vibhattilopo. So pu¤¤àni kàtave icchati, kàtumicchati. 

Kàdesàbhàve-tuütånatabbesu vàti rakàrassa tattaü. Kattuü kàmetãti = kattukàmo.
Abhisaïkharitumàkaïkhati. Tathà: saïammaü sotave, sotuü, suõituü và pattheti. 

Evaü-anubhavituü, pacituü, gantuü, gamituü, khantuü, khaõituü, khamituü, hantuü,
hanituü, mantuü, manituü, harituü, anussaritumicchati. Ettha ikàrayuttatamhi
namakarànamiccàdinà pañisiddhattà na dhàtvantalopo. Tathà: tudituü, pavisituü, uddisituü,
hotuü, sayituü, netuü, juhotuü, pajahituü, pahàtuü, dàtuü, roddhuü, ruõdhituü.
Tuütunàdisupi yogavibhàgena kattari vikaraõappaccayà, saralopàdi ca bhottuü, bhu¤jituü,
chettuü, chiõdituü, sibbituü. Boddhuü, bujjhituü, jàyituü, janituü, jetuü, jinituü, pattuü,
pàpuõituü, ketuü, kiõituü, vinicchetuü, vinicchituü, ¤àtuü, jànituü, gahetuü, gaõhituü,
coretuü, corayituü, pàletuü, pàlayituü. Kàrite bhàvetuü, bhàvayituü, kàretuü, kàrayituü,
kàràpetuü, kàràpayituü icchati iccàdi.

Tavetuü vàti yogavibhàgena kiriyatthakiriyàya¤ca gammamànàyaü tumpaccayo. Yathà:
suboddhuü vakkàmi, bhottuü vajati. Bhojanàya vajatãti attho. Evaü-daññhuü gacchati,
gantumàrabhati, gantuü payojayati, dassetumàha iccàdi. 

Tumiti vattate


Arahasakkàdisu ca. 622-564.

Arahasakkabhabbànucchavikànuråpa iccevamàdisvatthesu payujjamànesu sabbadhàtåhi
tuüpaccayo hoti, casaddena kàlasamayavelàsupi. 

Niõda garahàyaü-ko taü niõditumarahati, ràjà arahasi bhavituü, araho bhavaü vattuü,
sakkà jetuü dhanena và, sakkà laddhuü, kàtuü sakkhissati, bhabbo niyàmaü okkamituü,
abhabbo kàtuü, anucchaviko bhavaü dànaü pañiggahetuü, idaü kàtuü anuråpaü, dànaü
dàtuü yuttaü. Dàtuü vattu¤ca labhati, evaü vaññati bhàsituü, chiõdituü na ca kappati iccàdi.
Tathà: kàlo bhu¤jiütu, samayo bhu¤jituü, velà bhu¤jituü. 


[SL Page 288] [\x 288/]    

Tumiti vattate.


Pattavacane alamatthesu ca. 623-565.

Alamatthesu pattavacane satipi sabbadhàtåhi tuüpaccayo hoti. 

Alaü saddassa atthà = alamatthà, bhåsanapariyattinivàraõà. Tesu alamatthesu. Pattassa
vacanaü = pattavacanaü, sampattavacanaü. Alameva dànàni dàtuü, alameva pu¤¤àni kàtuü.
Sampattameva pariyattamevàti attho. 

Katvà kammaü agacchi gacchati gacchissatãti và atthe:-


Pubbakàlekakattukànaü tånatvànatvà và. 621-566.

Pubbakàloti pubbakiriyà. Eko kattà yesaü te = eka kattukà. Tesaü ekakattukànaü
samànakattukànaü dhàtånamantare pubbakàle vattamànà dhàtumhà tåna tvàna tvà iccete
paccayà honti và. 

Vàsaddassa vavatthitavibhàsattà tånappaccayo katthaciyeva bhavati. Te ca kitsa¤¤attà
ekakattukànanti vuttattà ca kattariyeva bhavanti. 

Tåne-tavetånàdisu kàti kàdeso. Nipàtattà silopo. So kàkåna kammaü gacchati. Akàtåna
pu¤¤aü kilamissanti sattà. Tvànatvàsu-rakàro càti dhàtvantalopo. Kammaü katvà na
bhadrakaü, dànàdãni pu¤¤àni katvà saggaü gacchanti abhisaïkharitvà, karitvà.
Tathà.Sibbitvà, jàyitvà, jànitvà, dhammaü sutvà, sutvàna dhammaü modati, suõitvà, patvà,
pàpuõãtvà, kiõitvà, chetvà, chinitvà, chitvà, coretvà, corayitvà, påjetvà, påjayitvà, tathà:
mettaü bhàvetvà, bhàvayitvà, vihàraü kàretvà, kàrayitvà, kàràpetvà, kàripayitvà saggaü
gamissanti iccàdi. 

Pubbakàleti kimatthaü?-Pañhati, pacati.

Ekakattukànanti ki?-Bhutte devadatte ya¤¤adatto vajati. 

Apatvàna nadiü pabbato, atikkamma pabbataü nadãti àdisu pana sabbattha bhavatãti
sambaõdhato ekakattukatà pubbakàlatà ca gamyate. 


[SL Page 289] [\x 289/]    

Vàti vattate. 


Sabbehi tånàdãnaü yo. 625-599.
Sabbehi sopasaggànupasaggehi dhàtåhi paresaü tånàdãnaü paccayànaü yasaddàdeso hoti và. 

Vaõda abhivaõdane-abhi pubbo. Tvàppaccayassa yo. Ikàràgamo ca. Abhivaõdiya bhàsissaü,
abhivaõditvà, vaõdiya, vaõditvà tathà: abhibhuyya. Vittarassattàni. Abhibhavitvà,
abhibhotvà. 
Si sevàyaü-kvaci dhàtåti àdinà ikàrassa àttaü. Nissàya, nissitvà. 

Bhaja sevàyaü-yathà kattari càti pubbaråpattaü. Vibhajja, vibhajiya, vibhajitvà. 

Disa atisajjane-uddissa, uddisiya, uddisitvà, pavissa, pavisiya, pavisitvà. 

Ni pàpaõe*-upanãya, upanetvà, atiseyya, atisayitvà, ohàya, ohitvà, jahitvà, hitvà, àdàya,
àdiyitvà. Divàdito yoti yappaccayo. Kvaci dhàtåti àdinà dhàtvantassikàro ca. Datvà, datvàna,
pidhàya, pidahitvà, bhu¤jiya, bhu¤chitvà, bhotvà, viceyya, vicinitvà, vi¤¤àya, vijànitvà,
¤atvà. 

Yathàgamaü tånàdisåti ca vattate. 


Dadhantato yo kvaci. 626-608

Dakàradhakàrantehi dhàtåhi yathàgamaü yakàràgamo hoti. Kvaci tunàdisu paccayesu paresu
yavato dakàrassa jakàro. Samàpajjitvà, uppajjitvà, bhijjitvà, chijjitvà gato. 

Budha avagamaneva-yathà kattari càti sadhàtvantassa yakàrassa cavaggo. Bujjhiya, bujjhitvà,
virajjhiya, virajjhitvà, ruõdhiya, ruõdhitvà.

Tånàdãnanti adhikàro vàti ca. 


Canantehi racca. 627-600.

Cakàranakàrantehi dhàtåhi paresaü tånàdãnaü paccayànaü raccàdeso hoti và. 
 
* Pàpuõe - sabbesu raccaü - bahusu. 

[SL Page 290] [\x 290/]    

Raccàti yogavibhàgenà¤¤asmàpi. Vavatthitavibhàsatthoyaü vàsaddo. Ràdilopo.

Vica vivecane-vipubbo. Vivicca, viviccitvà. Yo kvavãti yogavibhàgena yakàràgamo.

Paca pàke-vipacca, vipacciya, vipaccitvà, vimucca, vimuccitvà, vimu¤ciya, vimu¤citvà,
mutvà.

Hana hiüsàgatisu-àhacca, upahacca, àhantvà, upahantvà. 

Vàti kiü? Avama¤¤a, avama¤¤itvà, mantvà nyassa¤akàro. 

I gatimhi-yogavibhàgena raccàdeso. Pañicca, avecca, upecca, upetvà. 

Kara karaõe-sakkacca, adhikicca. Ikàràgamo. Kariya. 
Disa pekkhane-


Disà svànasvàntalopo ca. 628-601
Disa iccetàya dhàtuyà paresaü tånàdãnaü paccayànaü svànasvà iccàdesà honti và
dhàtvantassa lopo ca. 

Disvànassa etadahosi, cakkhunà råpaü disvà. 

Vàti kiü? Nekkhammaü daññhu, daññhà, passiya, passitåna, passitvà. 

Antaggahaõamantalopaggahaõa¤cànuvattate. 


Mahadabhehi mmayhajjabbhaddhà ca. 629-602.

Mahadaha iccevamantehi dhàtåhi paresaü tånàdãnaü paccayànaü yathàkkamaü mama yha
jja bbha ddhà iccete àdesà honti và dhàtvantalopo ca. 

Makàrantehi tàva-àgamma, àgantvà. 

Kamu padavãkkhepe = okkamma, okkamitvà, nikkhamma, nikkhamitvà, abhiramma,
abhiramitvà. 

Hakàrantehi:-paggayha, paggaõhitvà, paggahetvà. 

Muha vecitte-sammuyha, sammuyhitvà. Yakàràgamo.âruyha, àruyhitvà, ogayha, ogahetvà. 

Dantehi:- uppajja, uppajjitvà, pamajja, pamajjitvà. 
 
[SL Page 291] [\x 291/]    

Chidi dvedhàkaraõe-acchijja, chijja, chijjitvà, chiõdiya, chiõditvà, chetvà. 
Bhakàrantehi:- 

Rabha ràbhasse-àrabbha kathesi, àraddhà, àrabhitvà. 

Labha làbhe-upalabbha, upaladdhà, laddhà, saddhaü pañilabhitvà, pu¤¤àni karonti iccàdi.

Tånàdippaccayantanayo.
 


Vattamàne mànantà. 630-567.

âraddho aparisamatto attho vattamàno. Tasmiü vattamàne kàle gammamàne sabbadhàtåhi
màna anta iccete paccayà honti. Te ca kitsa¤¤attà kattari kititi kattari bhavanti. 

Antamànappaccayàna¤cettha parasama¤¤à payogeti parasama¤¤àvasena
parassapadattanopadasa¤¤attà tyàdisu viya mànantesu ca vikaraõappaccayà bhavanti. 

Teneva mànappaccayo attanopadàni bhàve ca kammaõã ti bhàvakammesupi hoti. Tassa ca
attanopadàni parassa padattanti kvaci antappaccayàdeso ca. 

Gamu sabba gatimhiva-gacchatãti atthe antappaccayo. Bhåvàdito a iti appaccayo.
Gamissantoccho và sabbàsåti dhàtvantassa cchàdeso. Saralopàdi nàmavyapadese
syàduppatti. 

Gacchanta si itãdha:- vàti vattamàne simhi gacchantàdãnaüntasaddo aü iti ntassa amàdeso.
Vàsaddassa vavatthitavibhàsattà ekàrokàraparassa na bhavati. Saralopàdi. So puriso gacchaü
gacchanto gaõhàti. Sesaü guõavantusamaü. 

Itthiyaü-nadàdito và ãti ãppaccayo. Sesesu ntuvàti ntuvyapadese vàti adhikicci ntussa
tamãkàreti takàre saralopasilopà. Sà ka¤¤à gacchatã gacchantã iccàdi itthisaddasamaü. 

Napuüsake-pure viya ntassa amàdeso. Taü cittaü gacchaü gacchantaü, gacchantàni iccàdi
pulliïgasamaü. 

[SL Page 292] [\x 292/]    

Tathà gacchatãti atthe mànappaccayo appaccayo cchàdesàdi ca. So gacchamàno gaõhàti, te
gacchamànà iccàdi purisasaddasamaü. 

Sà gacchamànà, tà gacchamànà gacchamànàyo iccàdi ka¤¤àsaddasamaü. 

Gacchamànaü, gacchamànàni iccàdi cittasaddasamaü.

Gammatãti atthe attanopadàni bhàve ca kammaõãti kammaõi mànappaccayo
bhàvakammesu yoti yappaccayo ivaõõàgamo vàti ikàràgamo cchàdeso ca. 

So tena gacchiyamàno, sà gacchiyamànà, taü gacchiyamànaü. Cchàdesàbhàve -
pubbaråpa¤càti yakàrassa makàro. Dhammo adhigammamàno hitàya bhavati,
adhigammamànà. Adhigammamànaü. 
Tathà: maha påjàyaü-mahatiti = mahaü mahanto, mahatã mahantã, mahaü mahantaü,
mahamàno, mahamànà, mahamànaü. 

Kammaõi-yamhi dàdhàmàñhàhàpàmahamathàdãnamã iti dhàtvantassa akàrassa ãkàro
mahãyamàno, mahãyamànà, mahãyamànaü. Evaü caratãti = caraü, carantã, carantaü,
caramàno, carãyamàno. Pavatãti = pacaü, pacantã, pacantaü, pacamàno, paccamàno. Tassa
cavagga iccàdinà cavaggattaü dvitta¤ca. 

Bhå sattàyaü-bhavatãti atthe antappaccayo. Appaccayavuddhi avàdesàdi so bhavaü
bhavanto. Itthiyaü ãppaccayo bhavato bhototi bhotàdeso. Bhotã, bhotã bhotiyo. Napuüsake
bhavaü bhavantaü, bhavantàni. Abhibhavamàno. Bhàve, bhåyamànaü. Kammaõi,
abhibhåyamàno. 

Jara vayohànimhi jaramarànanti àdinà jarajiyàdesà. Jãratãti = jãraü, jãrantã, jãrantaü,
jãramàno, jãriyamàno, jãyaü, jãyanti, jãyantaü, jãyamàno - jãyyamàno và. 

Mara pàõacàge-kvavi dhàtåti àdinà ekassa yakàrassa lopo maratãti = mãyaü, mãyantã,
mãyantaü, mãyamàno, miyyamàno, mara, marantã, marantaü, maramàno, mariyamàno,
labhaü, labhantã, labhantaü, labhamàno, labbhamàno, vahaü. Vahantã, vahantaü, vahamàno,
vuyhamàno. Isåyamànamanto ccho vàti cchàdeso. Icchatãti = icchaü, icchantã, icchantaü,
icchamàno, icchiyamàno, 


[SL Page 293] [\x 293/]    

Issamàno. Disassa passadissadakkhà vàti passàdiàdeso passatãti = passaü, passantã,
passantaü, passamàno, passãyamàno, dissamàno, dissanto. Mànassa antàdeso,
dissaü,dissantã, dissantaü, dakkhaü, dakkhantã, dakkhantaü, dakkhamàno dakkhiyamàno
iccàdi. 
Tuda vyathane-tudatãti = tudaü, tudantã, tudantaü, tudamàno, tujjamàno. Pavisatãti =
pavisaü, pavisantã, pavisantaü, pavisamàno, pavisiyamàno iccàdi. 

Hå bhå sattàyaü = appaccayalopo pahotãti = pahonto, pahonti, pahontaü, pahåyamànaü tena
setiti = sento. Sentã, sentaü, semàno, sayaü, sayantã, sayantaü. Sayamàno, sayàno và.
Mànassa ànàdeso. Atisãyamàno. 

Asa sabbhàve-sabbatthàsassàdilopo càti akàralopo. Atthiti = saü, santo, satã, santã, santaü,
samàno, samànà, samànaü. 

 hà gatinivuttimhi-vàti vattamàne:-ñhà tiññhoti tiññhà deso tiññhaü, tiññhantã, tiññhantaü,
tiññhamàno tiññhàbhàve-kvaci dhàtåti àdinà ñhàto hakàràgamo rassatta¤ca upaññhahaü,
upaññhahantã, upaññhahantaü, upaññhahamàno, ñhãyamànaü, tena upaññhiyamàno,
upaññhihiyamàno. 

Pà pàne-pà piboti pibàdeso. Pibatiti = pibaü, pibantã, pibantaü, pibamàno kvaci dhàtåti
àdinà bakàrassa vattaü. Pivaü pivantã, pivantaü, pivamàno, pãyamàno, pãyamànà,
pãyamànaü, iccàdi. 

Hu dànàdànahavyapadànesu-appaccaye pure viya dvibhàvàdi juhotãti = juhaü, juhantã,
juhantaü, juhamàno, håyamàno evaü-jahaü, jahantã, jahantaü, jahamàno, jahãyamàno,
dakàtãti dadaü, dadantã, dadantaü, dadamàno. Dvittàbhàve-dànaü dento, dentã, dentaü,
dãyamàno. 

Rudhi àvaraõe-rudhàdito niggahãta pubba¤càti appaccayaniggahãtàgamà ruõdhatãti =
ruõdhaü, ruõdhatãti, ruõdhantaü, ruõdhamàno, rujjhamàno bhu¤jatãti = bhu¤jaü,
bhu¤jantã, bhu¤jantaü, bhu¤jamàno, bhujjamàno iccàdi. 


[SL Page 294] [\x 294/]    

Divu kãëàyaü-divàdito yoti yappaccayo. Yathà kattaricàti pubbaråpattaü batta¤ca. Dibbatãti
= dibbaü, dibbantã, dibbantaü, dibbamàno evaü - bujjhatãti = bujjhaü, bujjhanto,
bujjhamàno. Cavaggàdeso.

Janã pàtubhàve - chanàdãnamàti yogavibhàgena àttaü jàyatãti = jàyaü, jàyamàno, ja¤¤amàno. 

Su savaõe - svàditoti àdinà õu õà uõà ca. Suõàtãti = suõaü, suõamàno, såyamàno,
suyyamàno và. Pàpuõàtãti = pàpuõaü, pàpuõamàno, pàpiyamàno, kãyamàno, vinicchinàtãti
= vinicchinaü, vinicchinamàno, vinicchiyamàno. Vanaü, cãyamàno. Jànàtiti = jànaü,
jànamàno, jàdeso. ¥àyamàno. Gaõhàtãti = gaõhaü, gaõhamàno, gayhamàno. 

Kara karaõe - karotãti atthe vattamàne mànantàti antappaccayo. Tanàdito oyiràti o. Tassa
vàti adhikicca uttamokàroti uttaü. Karassa kàro càti akàrassukàro yavakàrà càti ukàrassa sare
vattaü dvitte bo vassàti bakàradvayaü kvaci dhàtåti àdinà rakàralopo. So kubbaü, kubbanto,
kubbatã, kubbantã, kubbantaü. Uttàbhàve-kammaü karonto, karontã, karontaü. Màne
uttadvayaü. Kurumàno, kurumànà, kurumànaü, kubbàno và. Kammaõi-kayiramàno,
karãyamàno và iccàdi. 

Cura theyye - curàdito õeõayà. Coretiti = corento, corentã, corentaü, corayaü, corayatã,
corayantaü, corayamàno, coriyamàno. Pàletãti = pàlento, pàlentã, pàlentaü, pàlayaü,
pàlayantaü, pàlayamàno, pàliyamàno iccàdi. 

Kàrite - bhàvetãti = bhàvento, bhàventã, bhàventaü, bhàvayaü, bhàvayantã, bhàvayantaü,
bhàvayamàno, bhàviyamàno. Kàretiti = kàrento, kàrentã, kàrentaü, kàrayaü kàrayantã,
kàrayantaü, kàrayamàno, kàriyamàno, kàràpento, kàràpentã, kàràpentaü, kàràpayaü,
kàràpayantã, kàràpayantaü, kàràpayamàno, kàràpiyamàno iccàdi. 

Vattamànakàlika mànantappaccayantanayo. 
 


[SL Page 295] [\x 295/]    

Kàleti adhikàro. 


Bhavissati gamàdãhi õãghiõ. 631-653.

Bhavissati kàle gammamàne gamàdihi dhàtuhi õãghiõ iccete paccayo honti. 

öakàrà vuddhatthà. âyati gamanaü sãlamassàti atthe õã. Våddhiõalopà. Gàmã, gàmãno,
àgàmã kàlo. Ghiõpaccaye - kvaci dhàtåti àdãnà ghalopo. Gàmaü gàmã, gàmã gàmayo. 

Bhaja sevàyaü - àyati bhajituü sãlamassàti = bhàjã, bhàjã. Na kagattaü cajàti yogavibhàgena
nisedhato sacajànaü kagàõànubaõdheti gattaü na bhavati. 

Su gatimhi-kàrite vuddhi àvàdeso ca. âyati passavituü sãlamassàti = passàvã, passàvi. âyati
paññhànaü gamanaü sãlamassàti = paññhàyã, paññhàyi. âkàrantànamàyoti àyàdeso. 

Bhavissatãti adhikàro. 


Kiriyàyaü õavutavo. 632-654.

Kiriyàyaü kiriyatthàyaü gammamànàyaü dhàtåhi õvu tu iccete paccayà honti bhavissati
kàle. 

övumhi õalopavuddhiakàdesà. Karissaü vajatãti = kàrako vajati. Tumhi karassa ca tattaü
tusminti takàro sesaü kattusamaü. Kattà vajati, kattuü vajatãti attho evaü-pacissaü vajatãti
= pàcako vajati, pacità vajati. Bhu¤jissaü vajatãti = bhu¤jako vajati, bhottà vajati iccàdi.


Kammaõi õo. 633-656.

Kammasmiü upapade dhàtåhi õappaccayo hoti bhavissati kàle õalopavuddhi. Nagaraü
karissatãti = nagarakàro vajati. 

Lå chedane - sàliü lavissatãti = sàlilàvo vajati. 

Vapa bãjasantàne-dha¤¤aü vapissatiti = dha¤¤avàpo vajati, bhogaü dadissatãti = bhogadàyo
vajati, siõdhuü pivissatiti = siõdhupàyo vajati iccàdi. 


[SL Page 296] [\x 296/]    

Kammaõãti vattate. 


Sese ssantumànànà. 634-657.
Kammasmiü upapade sese aparisamattatthe dhàtuhi ssaü ntumàna àna iccete paccayà honti
bhavissati kàle gammamàne. Te ca kitakattà kattari bhavanti. 

Kammaü karissatãti atthe ssaüpaccayo. Ikàràgamo. Silopo. Kammaü karissaü vajati.
Sàpekkhattà na samàso. Ntuppaccayo. Tanàdito oyiràti o. Simhi vàti ntvantassa attaü.
Kammaü karissatãti = kammaü karontà vajati, kammaü karontà vajanti iccàdi
guõavantusamaü. Athavà bhavissati gamàdãhi õighiõiti ettha bhavissatãti vacanato ssantu
iti ekova paccayo daññhabbo. Tato simhi vàti attaü. Ntasaddo amiti yogavibhàgena amàdeso
silopo. Karissaü karissanto, karissantà, karissantaü, karissante, karissatà karissantena,
karissantehi, karissato karissantassa, karissataü karissantànaü, karissati karissante,
karissantesåti àdi guõavantu sadisaü neyyaü. 

Mànamhi okàràkàrànamuttaü. Kammaü karissatãti = kammaü kurumàno kammaü karàno
vajati. Evaü-bhojanaü bhu¤jissatãti = bhojanaü bhu¤jissaü vajati, bhojanaü bhu¤janto
bhu¤jamàno bhu¤jàno vajati. Sabbattha kattari ntumànesu sakasakavikaraõappaccayo
kàtabbo. Khàdanaü khàdissatãti = khàdanaü khàdissaü vajati, khàdanaü khàdanto,
khàdanaü khàdamàno, khàdanaü khàdàno vajati. Maggaü carissatiti = maggaü carissaü,
maggaü caranto, maggaü caramàno, maggaü caràno vajati. 

Bhikkha àyàcane - bhikkhaü bhikkhissatãti = bhikkhaü bhikkhissaü carati, bhikkhaü
bhikkhanto, bhikkhaü bhikkhamàno, bhikkhaü bhikkhàno carati iccàdi. 

Anàgatakàlikappaccayantanayo.
 
Atha uõàdayo vuccante

Dhàtuyàti adhikàro. 


Kàle vattamànàtãte õvàdayo. 635-652.

Atãte kàle vattamàne ca gammamàne dhàtåhi õuppaccayo hoti àdisaddena yu kta mã
iccàdayo ca honti. 


[SL Page 297] [\x 297/]    

Kara karaõe akàsi karotãti và atthe õuppaccayo. öalopo vuddhi kàru, sippã kàrå kàravo. 

Cà gatigaõdhanesu* - avàyi vàyatãti và = vàyu. âyàdeso.
Sada assàdane - assàdãyatãti = sàdu.
Ràdha sàdha saüsiddhimhi - sàdhãyati anena bhitanti = sàdhu.
Baõdha baõdhane - attani paraü baõdhatiti = baõdhu. 
Cakkha viyattiyaü vàcàyaü - cakkhatiti = cakkhu. 

I gatimhi - enti gacchanti pavattanti sattà etenàti = àyu. 

Dara vidàraõe - darãyatãti = dàru, kaññhaü. 
Sanu dàne - sanetãti = sànu, pabbatekadese. Janãyatãti = jàõu, jaïghàsaõdhi carãyatãti =
càru, dassanãyo.

Raha càge - rahãyatãti = ràhu. Asuriõdo. 

Tara taraõe - tàlu. Lo rassa. Maràdãnaü panettha õumhi ghañàdãnaü vàti ettha vàsaddena
na vuddhi. Maru taru tanu dhanu hanu manu asu casu isu pañu garu iccàdi. 

Vadi hilàdane - yuppaccayo. Nudàdãhi yuõvånamanànanàkànanakà sakàritehi càti anàdeso
niggahãtàgamo ca. Caõdanaü. Bhavanti etthàti = bhuvanaü. Jhalànamiyuvà sare vàti
uvàdeso. 

Kira vikkhepe - kiraõo, vicakkhaõo. Kampanaü karotãti = karuõà. Akàrassuttaü.
Ktappaccaye kalopo. Abhavi bhavatãti và = bhåtaü, yakkhàdi bhåtàni vàyatãti = vàto,
tàyatãti = tàto mimhi - bhavanti etthàti = bhåmi, netãti = nemi iccàdi. 


Byadãhi man ma ca to và. 636-629.

Khã bhã su ru hu và dhu hi lå pã ada iccevamàdãhi dhàtåhi man paccayo hoti massa ca to
hoti và. 

Adadhàtuparasseva makàrassa takàratà,
Tada¤¤ato na hotàyaü vavatthitavibhàsato.

Khã khaye - khãyanti ettha upaddavåpasaggàdayoti atthe man paccayo. Kvaci dhàtåti àdinà
nalopo a¤¤esu càti vuddhi. Khemo. 
 
* Baõdhanesu - pà 

[SL Page 298] [\x 298/]    

Tathà: bhã bhaye - bhàyanti etasmàti = bhãmo. Vàdhikàrato na vuddhi. 

Su abhisavo - savatãti = somo. 
Ru gatimhi - romo. 
Hå dànàdànabhavyapadànesu - håyatiti = homo. 
Và gatigaõdhanesu - vàmo. 
Dhå kampane - dhunàtãti = dhåmo. 
Hi gatimhi - hinotiti = hemo. 
Lå chedane - låyatãti = lomo. 
Pã tappane - pãnanaü = pemo. 

Ada bhakkhaõe - adatãti atthe man. Massa ca và takàro. To dassàti takàro. Attà, àtumà.
Kvaci dhàtåti àdinà adassa dãgho ukàràgamo ca. 

Yà pàpaõe - yàmo. 

Vàti vattamàne:- 


Samàdãhi thamà. 637-630

Sama dama dara raha sapa vasa yu du hi si dà sà ñhà bhasa baha usu iccevamàdãhi dhàtåhi
tha ma iccete paccayo honti và. 

Sama upasame - kvaciggahaõàdhikàrà na dhàtvantalopo. Kilese samessatiti = samatho,
samàdhi. Evaü - damanaü = damatho. 

Dara dàhe - daraõaü = daratho, paridàho.
Raha upàdàne - rahãyatiti = ratho. Kvacã dhàtåti àdinà halopo. 

Sapa akkose - sapanaü = sapatho. 
Vasa nivàse - àvasanti etasminti = àvasatho. 
Yu missane - yåtho. Dãgho. 
Du gativuddhimhi - davati vaóóhatãti = dumo. 
Hinotiti = himo, ussàvo.
Si baõdhane - dãgho. Sãyatiti = sãmo, sãmà. 
Dà acakhaõóane - dàmo. 
Sà sàmatthe - sàmo. 
 hà gatinivuttimhi - thàmo.  hassa thattaü. 


[SL Page 299] [\x 299/]    

Bhasa bhasmãkaraõe - bhasmà. Brahmàdittà syà càti àttaü. 

Baha vuddhimhi - brahmà. Brahmattàdisutte nipàtanato bro bassa. 

Usu dàhe - usmà iccàdi. 


Masussa sussa ccharaccherà. 638-632.

Masu iccetassa dhàtussa sussa ccharacchera iccete àdesà honti. 

Masu macchere - kvippaccayo. Ccharaccheràdesà. Maccharo, macchero. 

Ccharaccheràti vattate. 


âpubbacarassa ca. 639-633.

âpubbassa cara iccetassa dhàtussa ccharaccheràdesà honti. Casaddena cchariyàdeso ca.
Bhuso caritanti atthe kvippaccayo. Cchariyàdiàdesà. Rassattaü acchariyaü, accheraü, accharà.
Accharaü paharituü yuttantipi acchariyaü.


Alakalasalehi layà. 640-634.

Ala kala sala iccetehi dhàtåhi la ya iccete paccayà honti. 

Ala parisamattimhi - allaü, alyaü.

Kala saïkhyàne - kallaü, kalyaü. 

Sala hula pada gatimhi - sallaü, salyaü.

Kalasalehãti vattate. 


Yàõalàõà. 641-635.

Tehi kala sala iccetehi dhàtåhi yàõalàõappaccayà honti. Kalyàõaü, pañisalyàõaü, kallàõo,
pañisallàõo. 

Yadà pana lã silesaneti dhàtu tadà pañisaülayaõaü pañisallàõanti yuppaccayena siddhaü.
Upasaggantassa niggahãtassa lattaü. Rahàdito parattà nassa õattaü. Ekàrassa kvaci dhàtåti
àdinà àtta¤ca.


[SL Page 300] [\x 300/]    

Mathissa thassa lo ca. 642-636.

Matha iccetassa dhàtussa thassa làdeso hoti. Casaddena lappaccayo
Matha viloñane - mallo. So eva mallako. Yathà: hãnako. 
Kiccàti vattate. 


Avassakàdhamiõesu õã ca. 643-638.

Avassaka adhamiõa iccetesvatthesu õãpaccayo hoti kiccà càti õãppaccayo.
öalopavuddhisilopà. Avassaü me kammaü kàtuü yuttosãti kàrãsi me kammaü avassaü.
Kàrino me kammaü avassaü. Hàrãsi me bhàraü avassaü. Adhamiõe - sataü me iõaü dàtuü
yuttosãti dàyãsi me sataü iõaü. Dhàrãsi me sahassaü iõaü iccàdi kiccappaccayà pana heññhà
dassità. 


Vajàdãhi pabbajjàdayo nipaccante 644-640.

âkatigaõoyaü. Vaja iccevamàdãhi dhàtåhi paccàyàdesalopàgamanisedhaliïgàdividhinà
yathàbhidhànaü pabbajjàdayo saddà nipaccante. 

Vaja gatimhi - papubbo. Pañhamameva vajitabbanti atthe bhàva kammesåti adhikicca õyo
càti õyappaccayo. öalopàci. Pavvajyanti råpe sampatte iminà jyassa jjàdeso. Vakàradvayassa
bakàradvayaü. Vuddhinisedho. Itthiliïgatta¤ca nipaccate. Pabbajjà. 
Tathà: i¤ja kampane - i¤janaü = ijjà. 
Yaja devapåjàyaü - yajanaü và = iccà. Yachassàdissãti ittaü. 
Anaju vyattigatisu - saüpubbo. Sama¤janaü samajjà. Jyassa jjàdeso. 
Sada visaraõagatyavasàdanesu - nisãdanaü = nisajjà.
Vida ¤àõe - vijànanaü = visajjà.*
Sada visagge - visajjanaü = visajjà.* 
Pada gatimhi - nipajjanaü = nipajjà. 
Hana hiüsàgatisu - hantabbanti atthe õyamhi kate vadho và sabbatthàti hanassa vadhàdeso.
Dhyassa iminà jjhàdeso ca. So vajjho, sà vajjhà.
Sã saye - sayanaü sayanti etthàti và = seyyà. Vuddhi yakàrassa dvitta¤ca.
 
* Vissajjanaü vissajjà - pà. 
 
[SL Page 301] [\x 301/]    
Dhà dhàraõe - saü pubbo. Sammà cittaü nidheti etàya sayaü và saddahatãti atthe
itthiyamatiyavo càti appaccayo. Saõdhàti råpe sampatte iminà nakàrassa dakàro. Saddhà. 

Cara caraõe - caraõanti atthe õyappaccaye ikàràgame ca kate iminà vuddhinisedho. Cariyà. 

Ruja roge-rujananti atthe iminà chappaccayo bya¤janantassa co chappaccayesu càti
dhàtvantassa cakàro. Rucchà. Rujàti appaccayena siddhaü. 

Tathà: kuca saïkocane - chappaccayo. Kocanaü = kucchà. 

Labha làbhe - chamhi càdeso. Lacchà. 

Rada vilekhane - racchà. 

Muha vecitte - muyhanaü = mucchà. Mucchanaü và = mucchà. 

Vasa nivàse - vacchà, kaca dittimhi - kacchà. Katha kathane - saü pubbo. Saddhiü kathananti
atthe õyappaccayo. Iminà thyassa cchàdeso. Saüsaddassa sàdeso ca. Sàkacchà tuda byathane
- tucchà pada gatimhi - byàpajjananti atthe õyamhi kate byàpadyàti råpappasaïge iminà
nipàtanena dyassa jjhàdeso rassata¤ca. Byàpajjhà. 

Mara pàõacàge - marati maraõanti catthe tyatyuppaccayà. Dhàtvantalopo. Tato
yavatamiccàdinà cakàro. Macco, miccu. 

Sata sàtacce-iminà yappaccayo. Tyassa cakàro. Saccaü. 

Nata gattavinàme - naccaü, niti nicce - niccaü.

Mà màne - màyà. Jana janane - jàyà. Kani dittikantisu - nyassa ¤attaü dvitta¤ca. Ka¤¤à.
Dhana dha¤¤e - dha¤¤aü, punà nãti = pu¤¤aü. Nakàràgamo iccàdi. 


Vepusidavavamukudàbhåhvàdãhi thuttimaõimà nibbatte. 645-646.

Vepu si dava vamu iccevamàdãhi dhàtåhi ku dà bhå àdito hvàdito ca yathàkkamaü thu
ttima õima iccete paccayà honti nibbattatthe. 

Vepu kampane - thuppaccayo. Kvaciti àdinà akàràgamo. Athavà athåti vattabbe saralopaü
katvà thåti vuttanti daññhabbaü. Vepena nibbatto = vepathu. 


[SL Page 302] [\x 302/]    

Si saye - sayanena nibbatto = sayathu. Dava davane - davena nibbatto = davathu. Vamu
uggiraõe - vamena nibbatto = vamathu. Kati karaõaü, tena nibbattaü = kuttimaü. Ku iti
nipàtanato karassa kuttaü. 

Dà dàne - dàti dànaü. Tena nibbattaü = dattimaü. Rassattaü. Bhåti bhavanaü, tena nibbattaü
= bhottãmaü. Avahuti avahavanaü, tena nibbattaü = ohàvimaü. öalopavuddhiàvàdesà.


Akkose namhàni. 646-647.

Akkose gamyamàne namhi nipàte upapadesati dhàtuto ànippaccayo hoti. 

Na gamitabbo te jamma desoti atthe ànippaccayo. Kitakattà nàmamiva katvà simhi kate na
gamànãni atthe kammadhàrayasamàso. Nassa attaü. Puna samàsattà nàmamiva kate
syàduppatti. Agamàni te jamma deso. Na kattabbante jamma kammanti akaràni te jamma
kammaü. 
Namhãti kiü? Vipatti te. Akkoseti kiü? Agati te. 


Sunassunassoõavànuvànununa khuõànà. 647-649.

Suna iccetassa pàñipadikassa sambaõdhito unasaddassa oõavàna uvàna una unakha uõa à
àna iccete àdesà honti. Sunassunassa oõàdi àdese paranayane ca kate syàduppatti. Soõo,
soõà, svàno, svànà, suvàno, suvànà, suno, sunà, sunakho, sunakhà, suõo, suõà, sà, sà, sàno,
sànà iccàdi. 


Taruõassa susu ca. 648-650.

Taruõa iccetassa saddassa susu iccàdeso hoti. Casaddo aniyamattho. Susu, taruõo và. 


Yuvassuvassuvuvànunånà. 649-651.

Yuva iccetassa pàñipadikassa uvasaddassa uva uvàna una åna iccete àdesà honti và. 

Yuvà tiññhati, yuvàno tiññhati, yuno tiññhati, yåno tiññhati. 


[SL Page 303] [\x 303/]    

Chadàdãhi tatraõ. 650-658.

Chada apavàraõe - kvaci dhàtåti àdinà dhàtvantassa takàro àtapaü chàdetãti = chattaü,
chatraü. Bya¤janattaye saråpànamekassa lopo. 

Cinta cintàyaü - cintetiti = cittaü. Nakàrassa saüyogàdittà niggahãtaü. Tassa bya¤jane càti
lopo citraü. Ghañàdi naü vàti na vuddhi. 

Su ahisave - para dvehàvo ñhàneti tassa dvittaü. Atthe abhisavatãti = suttaü, såtraü. 

Suca kkharaõe - atthe såcetãtipi = suttaü. Rassattaü. Bhujàdittà calopo dvitta¤ca. 

Su savaõe - suõàtãti = sotaü, sotraü. Vuddhi. Nã pàpaõe-netãti = nettaü, netraü. Vida
maïgalle - to dassa. Pavittaü, pavitraü. 

På pavane - punàtãtipi = pavittaü. Pavitraü. Ikàràgamo. Vuddhi avàdeso ca. 

Pata gatimhi - patatãti = pattaü, pàtraü. Patato tàyatãtipi = patto. 

Tanu vitthàre - ta¤¤atãti = tantaü, tantraü. Yata yatane-yattaü, yatraü. Yà pàpaõe - yàpanà
= yàtrà. Yama uparame-yantaü. Yantraü. Ada bhakkhaõe - adatãti = attaü, atraü. Yuja yoge
- yujjatãti = yottaü, yotraü. Bhujàdittà dhàtvantalopadvittàni. 

Vatu vattane - vattaü, vatraü. Mida sinehane - mejjatãti = mittaü, mitraü mà parimàõe
-mattà, parimàõaü. Dvittarassattàni. Evaü - puõàtiti = putto, putro. Kala saïkhàne -
kalattaü, kalatraü, bhariyà. 

Vara saüvaraõe - varattaü, varatraü, cammamayayottaü. Vepu kampane - vepatãti = vettaü,
vetraü. 
Gupa saüvaraõe - gottaü, gotraü. Gupàdãna¤càti dhàtvantalopàdi. Gattaü và. Kvacãti àdinà
ukàrassa akàro. Dà ava khaõóane - dàttaü, dàtraü. Hu bhavane - aggihuttaü. Vaha pàpaõe
- vahittaü, vahitraü. Cara caraõe - carittaü. Caritraü. Muva mocane - muttaü, passàvo. Bhàsa
dittimhi - bhastrà iccàdi. 

[SL Page 304] [\x 304/]    

Vadàdãhi õitto gaõe. 651-659.

Vada cara vara iccevamàdãhi dhàtåhi õittappaccayo hoti gaõe gamyamàne. 

Vada viyattiyaü vàcàyaü - vaditànaü gaõo = càdittaü. 

Cara caraõe - caritànaü gaõo = càrittaü. 

Vara varaõe - varitànaü gaõo = vàrittaü. Athavà caranti tasmiü tasmiü paripårakàritàyàti =
càrittaü, vàritaü tàyanti ettha etenàti = vàrittaü. 


Midàdãhi ttitayo. 652-660.

Mida pada ranja tanu dhà iccevamàdãhi yathàbhidhànaü ttiti iccete paccayo honti. Mejjati
sinihatãti = metti. Dhàtvantalopo pajjatãti = patti. Ranja ràge - rajjanti etthàti = ratti, tanãyati
vitthàriyatãti = tanti, dhàretãti = dhàti, pà rakkhaõe - pàti, vasa nivàse - vasati. 


Usuranjadaüsànaü daüsassa daóóho óhañhà ca. 653-661.

Usu ranja daüsa iccetesaü dhàtånaü antare daüsassa daóóhà deso hoti, sesehi dhàtåhi óha
ñha iccete paccayà honti. 

Usu dàhe - ranja ràge - óha ñha ppaccayà. Kvacãti àdinà dhàtvantalopo. Dvittaü. Uóhñho,
raññhaü. 

Daüsa daüsane - kvilopo. Daüsassa daóóhàdeso. Dàñhàdeso và. Daóóhaü, dàñhà và. 


Såvasànamåvasànamato tho ca. 654-662. 

Så vu asa iccetesaü dhàtånaü å u asànaü ataiccàdeso hoti. Ante thappaccayo ca hoti. 

Så hiüsàyaü - satthaü, vu saüvaraõe - vatthaü, asa bhåvi - attho. Yadà pana sasu hiüsàya
vasa acchàdane ata gatimhãti ca dhàtu tadà samàdãhi thamàti thappaccayo kvacãti àdinà
dhàtvantalopo = vagge ghosàti àdinà dvittaü. Sasatãti = satthaü, vasãyatãti = vatthaü,
arãyatãti = attho. 

[SL Page 305] [\x 305/]    

Ranjudàdãhi dhadiddakirà kvaci jadalopo ca. 655-663.

Ranja udi iccevamàdãhi dhàtåhi dha da iddaka ira iccete paccayà honti kvaci dhàtvantànaü
jadànaü lopo ca hoti. 

Ranja ràge - dhappaccayo jalopo ca raõdhaü. 

Udi pasavanakiledanesu - saü pubbo. Dappaccayo. Samudesdà, uddo.

Khuda pipàsàyaü - khuddo. Chidi dvedhàkaraõe - chiddo. Rudi hiüsàyaü - ruddo, luddo.
Lo rassa. Bhadi kalyàõe - bhaddo. Nidi kucchàyaü - niddà. Muda hàse - muddà. Dala
duggatimhi-idappaccayo. Daliddo. 

Susa sosane, suca soke và - kappaccayo. Dhàtvantassakakàro. Sukkaü.

Vaca viyattiyaü vàcàyaü, vaka àdàne và - vakkaü. 

Saka sattimhi - sakko. Usu dàhe-ukkà. Vaja gatimhi-irappaccayo. Appañihataü vajatãti =
vajiraü. Mada ummàde - madirà. Evaü - maõdiraü, rudhiraü, ruhiraü, ruciraü. 

Badha baõdhane - badhiro, timiraü, siro. Sara hiüsàsaü - sarãraü. Kalãlaü salilanti àdisu lo
rassa. Kuñilo, kokilo iccàdayo. 


Pañito hissa heraõhãraõ. 656-664.

Pañito parassa hi iccetassa dhàtussa heraõ hãraõ iccete àdesà honti. 

Hi gatimhi - patipubbo. Pañipakkhe madditvà gacchatãti atthe kvi càti kvippaccayo.
Kvilopo. Iminà heraõhãraõ àdesà õalopo. Tesu vuddhãti àdinà pañisaddàdissa vuddhi.
Pàñiheraü, pàñihãraü. Yadà pana hara haraõehi dhàtu tadà pañipakkhe haratãti
pàñihàriyamãti õyena siddhaü. 


Kaóyàdãhi ko. 657-665.

Kaói iccevamàdãhi dhàtåhi kappaccayo hoti. 

[SL Page 306] [\x 306/]    

Kaói bhedane - kappaccaye kate kvaci dhàtåti àdinà niggahãta¤càti và ikàrànubaõdhassa
dhàtussa niggahãtàgamo, kalopo ca. Niggahãtassa vaggantatta. Kaõóo, usuparimàõa¤ca.
Evaü ghañi ghaññane - ghaõño, ghaõñà và. 

Vañi àvattane, vañi dhàraõabaõdhanasaïghàñesu và - vaõño.

Karaói bhàjanatthe - karaõóo. Maói maõóatthe - maõóo.

Saói gumbatthe - saõóo. Bhaói bhaõóatthe - bhaõóaü. Paói liïgavekallatthe - paõóo. So
eva paõóako. 

Daói àõàyaü - daõóo. Raói hiüsàyaü - raõóo.

Taói calanatthe - vitaõóo. Vaói caõóatthe - caõóo. Gaói santicaye-gaõóo. Aói aõóatthe
- aõóo. Laói jigucchàyaü - laõóo. 

Meói kuñilatthe - meõóo, meõóako và. Eraói hiüsàyaü-eraõóo. Khaóã chedanatthe -
khaõóo. 

Madi hàse - maõdo. Idi paramissariye - iõdo. Vadi icchàkantisu-caõdo. 

Khuracchedane - khuro iccàdi. 

Koti vattate. 


Khàdàmagamànaü khaõdhaõdhagaõdhà. 658-666.

Khàda ama gama iccetesaü dhàtånaü khaõdha aõdha gaõdha iccete àdesà honti,
kappaccayo ca hoti. 

Khàda bhakkhaõe - jàtijaràmaraõàdãhi saüsàradukkhehi khajjatãti khaõdho.

Ama roge - aõdho. Gamu sappa gatimhi - gaõdho. Kviciggahaõena kalopàbhàve
khaõdhako, aõdhako, gaõdhako. Athavà ràsaññhena khaõdho. 

Gaõdha såcane - attano nissayassa gaõdhanato såcanato gaõdho.*
 
* "Gaõthato såcanato gaõtho" iti bahusu. 


[SL Page 307] [\x 307/]    

Pañàdãhyalaü. 659-667.

Paña iccevamàdãhi dhàtåhi pàñipadikehi ca alappaccayo hoti. 

Aña paña gatimhi - pañe alaü samatthanti atthe iminà alappaccaye sinti amàdeso. Pañalaü,
pañalàni. Tathà: ala kala kalile - allaü, kallaü. 

Kusacchedanabhåtadànasa¤cayesu-kusalaü. Yadà pana sala lå là iti dhàtu tadà kucchitànaü
salanato kusànaü lavanato kuso viya lavanato và kusena làtabbattà và kusalanti
appaccayena kappaccayena và råpasiddhi veditabbà. 

Kada made - kadalaü. Bhagaõda sevane - bhagaõdalaü. Mekha kañi vicitte - mekhalaü,
mekhalà và. 

Vakka rukkhattave - vakkalaü. Takka rukkhasilese - takkalaü. 

Palla ninnaññhàne - pallalaü. Saddu harite - saddulaü. Paralopo. 

Måla patiññhàyaü - mulàlaü. Rassattaü. Bila nissaye - bilàlaü. Vida sattàyaü - vidàlaü. Vaói
caõóikke - caõóàlo. Dãghattaü. Và gatigaõdhanesu* - vàlaü.

Vasa acchàdane-vasalo paci vitthàre-pacalo, pa¤càlo. Pa¤cannaü ràjånaü alantipi pa¤càlo. 

Mava roce - mavalo. Musa theyye - musalo. 

Gotthu vaüse - gotthulo. Puthu vitthàre - puthulo. Bahu saïkhyàne-bahulaü. Paralopo. Yadà
là àdàne iti dhàtu tadà gotthuü làtãti = gotthulo. Evaü - puthulo, bahulaü. Magi maïgalye
- maïgalaü. Baha vuddhimhi - bahalaü. Kabi saüvaraõe - kambalaü. Sabi maõóale -
sambalaü. Niggahãtàgamo. Sabalo và. Agga gati koñille - aggalaü. Maói bhåsàyaü -
maõóalaü. Kuói dàhe = kuõóalaü iccàdi. 


Puthussa puthrapathàmo và. 660-668.

Putha iccetassa dhàtussa puthu patha iccete àdesà hontã, amappaccayo ca và hoti. 

Kvacatthoyaü vàsaddo. Putha vitthàre - patthañàti atthe kvippaccayo. Iminà puthassa
puthupathàdesà. Kvilopo.
 
* "Và gatibaõdhane" itipi. 


[SL Page 308] [\x 308/]    

Itthiyaü-ippaccayo. O sare vàti sutte casaddena avàdeso. Puthavã, pañhavã. Thassa ñhattaü.
Amappaccaye pathàdeso. Pañhamo. 


Sasàdãhi tudavo. 661-669.

Sasu iccevamàdãhi dhàtåhi tu du iccete paccayà honti. 

Sasu hiüsàyaü-tuppaccayo. Kvacãti àdinà dhàtvantassa takàro. Sattu. 

Jana janane - jattu. Dada dàne - daddu, kuññhaviseso.
Ada bhakkhaõe - addu, mada ummàde-maddà iccàdi. 


Cyàdãhi ãvaro. 662-670.

Ci pà dhà iccevamàdãhi dhàtåhi ãvarappaccayo hoti. 

Ci caye - cãyatãti = cãvaraü. Pà pàne - pàtãti = pãvaro, pãno. Dhà dhàraõe - dhãvaro,
kevañño. 


Munàdãhi ci. 663-671. 

Munàdãhi dhàtåhi ippaccayo hoti, casaddena pàñipadikehi ca. 

Muna ¤àõe - munàtãti = muni. Vàdhikàrà na vuddhi. Yata yata ne - yatatãti = yati. 

Agga gatikoñille-aggi. Pata gatimhi-pati. Suca soce-kammaõi: suci. Ruva dittimhi - ruci. Isa
pariyesane - sãlàdi guõe esatiti = isi. Ku sadde - kavi. Vuddhi. Avàdeso. Ru sadde - ravi.
Bhavi, kuñi. 

Asukkhepe - asi. Ràja dittimhi - ràji. Gamu sappa gatimhi - sappi. Acca påjàyaü - acci. Juta
dittimhi - joti, naõdi, dãpi, kimi. Akàrassa ittaü tamu kaïkhàyaü - timi. 

Budha bodhane - bujjhatãti bodhi. Kasa vilekhane - kasi. Kapi calane - kapi. Kali bali masi
dhani hari ari giri iccàdayo. Pàñipadikato pana mahàli, bhaddàli, maõi, araõi, taraõi,
dharaõi, dhamani, avani, asani, vasani iccàdi. 

Vidàdãhyuro. 661-672.

Vida iccevamàdãhi dhàtåhi årappaccayo hoti. 


[SL Page 309] [\x 309/]    

Vida làbhe - viõdituü alaü anàsannattàti atthe årappaccayo. Vidåro, viëuro. Vidåre jàto =
vedåro, maõi, vala calla dhàraõabaõdhanesu - vallåro. Masa àmasane - masåro. Sida siïgàre
- siõduro. Niggahãtàgamo. Du gatimhi - dåro. Ku sadde - kåro. Kapu hiüsàtakkalagaõdhesu
- kappåro, dvittaü. Maya gatimhi - mayåro. Mahiyaü ravatãti và = mayåroti. 

"Vaõõàgamo vaõõavipariyayo ca
Dve càpare vaõõavikàranàsà,
Dhàtussa atthàtisayena yogo
Taduccate pa¤cavidhaü nirutta"nti-

Vuttaniruttilakkhaõànusàrena tesu vuddhãti àdinà kvacãti àdinà ca råpasiddhi veditabbà. 

Udi pasavanakiledanesu - uõditumalaü samatthoti = uõdåro. 

Khajja bhakkhaõe-khàditumalanti = khajjåro. Kura akkose-akkositumalanti = kuråro. Su
hiüsàyaü - såro. 

Hanàdãhi õunutavo. 665-673.

Hana iccevamàdãhi dhàtåhi õu nu tu iccete paccayà honti. 

öuppaccaye:- hana hiüsàgatisu - dhàtvantalopadighà. Hanatiti = haõu. Jana janane - jàyatãti
jàõu. 

Bhà dittimhi - bhàtãti - bhàõu. Ri santàne - rayati gacchatãti = reõu, rajo.

Khanu avadàraõe-khanti kha¤¤atãti và khàõu. Ama gatyàdisu-amatãti = aõu.
Dhàtvantalopo.

Nuppaccaye:* - ve tantusantàne - vayatiti = venu' veõu và. Dhe pàne - dhàyati vacchaü
pàyetiti = dhenu. Bhàtiti = bhànu. 

Tuppaccaye :- dhà dhàraõe - kirayaü lakkhaõaü và dhàretiti = dhàtu. 

Si baõdhane - sãyati baõdhiyatãti = setu. 

Kã dhanaviyoge - uddhaü gacchatãti = ketu. 

Hi gatimhi - hinotãti = hetu. Jana janane - jàyatãti = jantu. 
 
* Idamånaü potthakesu. 


[SL Page 310] [\x 310/]    

Tanu vitthàre - tanotãti = tantu. Vasa nivàse - vasati ettha phalaü tadàyattavuttitàyàti vatthu.
Kvacàdinà satakàrasaüyogassa tthàdeso. 

Kuñàdãhi ñho. 666-674.

Kuñàdãhi dhàtåhi ñhappaccayo hoti. 
Kuñacchedane - kuñati chiõdatãti = kuññho, byàdhi. 
Kusacchedanapåraõagaõdhesu - kusatãti = koññho, udaraü. Dhàtvantalopacittàni. 

Kaña maddane -kañati maddatiti = kaññhaü. Kaõa nimãlane - kaõñho. 


Manupårasuõàdãhi ussanusisà. 667-675.

Manu påra suõa iccevamàdãhi dhàtåhi pàñipadikehi ca ussanusa isa iccete paccayà honti. 

Manu bodhane - ussanusà. Manute jànàtãti = manusso, mànuso. Dhàtvantassa àttaü. Påra
dànapåraõesu - påratãti = puriso. Rassattaü. Poso rakàrikàrànaü lopo vuddhi ca. Pure ucce
ñhàne setãtipi = puriso. 

Suõa hiüsàkulasaõdhànesu - suõati kulaü saõdahatãti = suõisà.

Ku kucchite - garahãyatãti = karãsaü, malaü. Kussa karattaü dãgho ca. Su hiüsàyaü -
aõdhakàravidhamanena sattànaü bhayaü hiüsatãti = suriyo. Rakàràgamo. Sakàrassa
yatta¤ca. Maha påjàyaü - mahatiti = mahiso. Mahiyaü setãtipi = mahiso. Si baõdhane -
sãyati baõdhiyatãti = sãsaü iccàdi. 


Akkharehi kàraü. 668-606.

Akkharehi akkharavàcakehi vaõõehi kàrappaccayo hoti. 

Taddhitàdisutte caggahaõena nàmavyapadese syàduppatti. Akàro, akàraü, akàrena iccàdi.
âkàro, okàro, kakàro, yakàro, hakàro, ëakàro. Evakàràdisu pana karãyati uccàrãyatãti = kàro,
saddo. Eva ca so kàro càti = eva kàro. Evaü - dhikàro, huïkàro, sàdhukàro.

Ikàro dhàtuniddese vikaraõaõvitoti ca,
Bhavantettha gamissàdã hantyàdãhi ca ¤àpakà. 

Uõàdippaccayantanayo. 


[SL Page 311] [\x 311/]    
Tabbàdi õàdayo niññhà tavetånàdayo tathà, 
Mànantàdã uõàdãti chaddhà kitakasaïgaho.

Saõdhi nàmaü kàraka¤ca samàso taddhitaü tathà, 
âkhyàtaü kitakaü kaõóà sattime råpasiddhiyaü. 

Tedhà saõdhiü catuddhà padamapi catudhà pa¤cadhà nàmika¤ca
Byàsà chakkàrakaü chassamanamapi chabbhedato taddhita¤ca, 
âkhyàtaü aññhadhà chabbidhamapi kitakaü paccayànaü pabhedà
Dãpentã råpasiddhã ciramidha janatçbuddhivuddhiü karotu. 

Vikhyàtànaõdatheravhayavaragurunaü tambapaõõiddhajànaü
Sisso dãpaïkaràkhyaddamiëavasumatãdãpaladdhappakàso
Bàlàdiccàdivàsadvitayamadhivasaü sàsanaü jotayã yo
Soyaü buddhappiyavho yaki imumujukaü råpasiddhiü akàsi. 

Iti råpasiddhiyaü kibbidhànakaõóo sattamo. 
Råpasiddhippakaraõaü samattaü.
 

Sàtirekasattarasabhàõavàrehi gaõthato,
Niññhità råpasiddhãti padasaüsiddhisàdhanã.

Sadà saddhàsãlã satidhitimatã càgapañumà
Kata¤¤ø loka¤¤ø parahitarato jhànanirato,
Akampã sambhàre durabhibhavasaüsàragahane
Bhaveyyàhaü sambodhisamadhigamaü yàva bhavati. 
 


Mahàråpasiddhi ñãkà. 

Namo tassa bhagavato arahato sammàsambuddhassa.
 
Pakaraõàrambhe ratanattayapaõàmapubbakà sa¤¤àdipubbapa¤cakaü dassetuü
visuddhasaddhammaiccàdinà gàtàdvayaü àraddhaü. Tàsu àdigàthà vaüsaññhaü nàma
vuttaü. Itarà iõdavajirà nàma vuttaü. Tattha sadhammasaüghaü jinaü sirasà abhivaõdiya
padaråpasiddhiü ujuü karissanti sambaõdho.

Sataü dhammo, santo và pasattho, saüvijjamàno và dhammo = saddhammo,
pariyattidhammo. Saddhammo eva nànànayavicittatàya avijjaõdhakàravidhamanato ca
sahassadãdhiti anekasahassaraüsãti = saddhammasahassadãdhiti, visuddhà
nirupakkilesatàya accantaparisuddhà saddhammasaükhàtasahassadãdhitiyo assàti =
visuddhasaddhammasahassa-dãdhiti, buddhàdicco, taü. Suññhu sammà cattàri saccàni bujjhi
yathàsakapari¤¤àbhisamayàdivasena pañivijjhãti = subuddhà, sàyeva pàramãparibhàvitatàya
sayaü saccàbhisambodhato sambodhãti = subuddhasambodhi, sabbassapi guõassa dàyakaü
buddhasantànasambhåtaü arahattamagga¤àõaü, athavà bhagavatà subuddhà suppañividdhà
anuttaravimokkhàdhigamena pañiladdhà sàyeva sabbàkàrena sabbadhammà-bhisambodhato
sambodhi càti = subuddhasambodhi, àkaïkhà pañibaddhavutti anàvaraõa¤àõasaïkhàtaü
sabba¤¤uta¤àõaü, sàyeva sàvakàdibodhito tada¤¤abuddha¤àõato và visiññhatàya
accuggataññhena udayàdhàrabhàvena ca yugaõdharagirisadisattà yugaõdharo viyàti =
yugaõdharo. Athavà sammàsambodhiyeva sàvakànaü saccàbhisamayahetuttà
attaparasantànasaükhàtaü yugaü yugalaü dhàretãti = yugaõdharo,
tasmiü-yugaõdharevisayàdhàrabhåte udito kilesaõdhakàravidhamanàdikiccacatukkaü
sàdhento maggapañipàñiyà gantvà arahattamaggasaïkhàtaudayagiripattito
sabba¤¤uta¤àõamaõóalopasobhito hutvà uggato sabba¤¤uta¤àõodayagirivaññito và
sabba¤¤ubuddhabhàvena sadevake loke anuttaraü sammàsambodhiü abhisambuddho
saya¤¤àtabhàvena và udito pàkañabhàvaü gatoti = subuddhasambodhiyugaõdharodito, taü.
Tibuddhakhettekadivàkaraü. Tatoyeva ca 

[SL Page 314] [\x 314/]    

Divasakarassa vãya sakimeva tãsu dãpesu ekasseva sabba¤¤ubuddhassa
jàtiàõà¤àõànubhàvànaü pavattiññhànatàya jàtikhetta-àõàkhetta-viyasakhettasaïkhàtesu tãsu
buddhakkhettesu desanà¤àõàlokakaraõena ekadivàkaraü asàdhàraõàdiccabhåtaü, tatra
tada¤¤assa tàdisassa sabba¤¤ubuddhassa sahuppattiyà * niratthakàditàya anavakàsattà.
Jinanti devaputtakilesàbhisaïkhàramaccakhaõdhamàrasaïkhàte pa¤cavidhamàre
balavidhamanasamucchedappahàõanidànåpacchedavisayàtikkamàdivasena jitavàti = jino,
khãõàsavàditàya buddhassevetaü nàmaü. Taü - jinaü. Vijitapa¤camàraü
navalokuttarasaïkhàtena pañivedhadhammena ca aññhaariyapuggalasamåhasaïkhàtena
sàvakasaïghena ca samaü sahitaü katvà và tena pañividdhabhåtadhammaråpakàyavisesattà
sadhammasaïghaü jinaü buddhàdiccaü, sirasà uttamaïgena, abhivaõdiya abhivaõditvà, tãhi
dvàrehi sakkaccaü namassitvàti attho. 

Tattha jinanni iminà satthu pubbacariyaparakkamavijayapahàõapåjàrahatàdisampadà
dassità, yà* atthuddhàrotipi vuccati. Visuddhasaddhammasahassadidhitinti iminà
desanàdilakkhaõaparahitapañipattisampadà dassità, yà lokuddhàrotipi vuccati.
Subuddhasambodhiyugaõdharoditanti vacanena anàvaraõa¤àõàdhigamasampadà dassità
dasabalàdiguõànubhàvapañilàbhasampadà ca dassità, yà dhamma¤àõuddhàrotipi vuccati.
Tibuddhakhettekadivàkaranti iminà jàtiàõà¤àõaiddhidesanàdiànubhàvasampadà asadisatà
ca dassità. Sadhammasaïghanti iminà dhammaråpakàyaparivàrasampadà dassità.
Sirasàbhivaõdiyàti iminà yathàvuttaguõavisiññhe påjàrahe satthari kàyavàcàcittehi
satthuguõaninnatàlakkhaõàdhippetatthasàdhako paõàmo dassitoti daññhabbaü. 

Evaü pakaraõàrambhe maïgalàdyatthaü thutippaõàmehi ratanattayabhåtassa påjanãyassa
satthussa sàdaraü påjaü vidhàya idàni àraddhumicchantassa pakaraõassa
nissayagaõthakattuno paõàmakaraõaü nissàya payojanàbhidhànàbhidheyyakaraõappakàre
ca dassetuü kaccàyana¤càti àdi vuttaü. 

Tattha kaccàyana¤càti bhagavatà saükhittena bhàsitassa vitthàrena atthaü vibhajantànaü
sàvakànaü etadagge ñhapitaü mahàsàvakaü niruttilakkhaõàcariyabhåtaü
mahàkaccàyanathera¤ca, namitvà namassitvà kaccàyanavaõõanàdiü
kaccàyanabyàkaraõa¤ca
 
* Niratthakatàya. Atthadhàrotipi. 

[SL Page 315] [\x 315/]    

Tabbaõõanàbhåtaü ¤àsa¤ca àdisaddena saõdhiniruttippakaraõàdika¤ca, nissàya nissayaü
katvà, bàlappabodhatthaü bàlànaü saddalakkhaõànabhi¤¤ànaü tadavabodhanatthaü, byattaü
lakkhaõavisayavavatthànassa lakkhiyàbhinipphattiyà ca paribyattito abhibyattaü supàkañaü
saõdhiliïgàdisu kalàpatàya sukaõóaü suparicchedaü ujuü lakkhaõànukkamaü vihàya
lakkhiya padaråpasiddhianukkamagatikatàya* ujukaü, padaråpasiddhiü
nàmàkkhyàtopasagganipàtasaükhàtànaü catubbidhànaü padànaü
vibhattyantaråpanipphattisàdhanatàya padaråpasiddhisa¤¤itaü pakaraõaü karissaü
karissàmãti attho. 

Idàni saddalakkhaõàrambhe taü savaõànisaüsadassanatthaü àcariyena attho
akkharasa¤¤àtoti vàkyamidamàraddhanti dassetuü tattha jinasàsanàdhigamassàti àdi vuttaü.
Tatthàti tassa padaråpasiddhiyaü, abhidheyyappayojanavàkyamidamuccateti sambaõdho.
Jinassa sàsanaü = jinasàsanaü. Taü pana tividhaü pariyattipañipattipañivedhasàsanavasena.
Tassa tividhassa jinasàsanassa adhigamo avabodho = jinasàsanàdhigamo. Tassa
akkharakosallamålattà akkharesu sarabya¤janàdibhedesu akkharasamudàyaråpesu
nàmikàdipadesu ca yaü kosallaü kusalatà paõóiccaü taümålakattà. Tathà hi akkharakosallo
sati tipiñakasaükhàtassa sàñhakathassa pariyattidhammassa atthàdhigamo hoti. Tasmiü sati
sikkhàttayasaükhàtassa pañipattidhammassàdhigamo hoti. Tasmiü ca sati
navalokuttaradhammasaükhàtassa pañivedhadhammassàdhigamo hoti na vinà
tenànukkamena. Tasmà taü akkharakosallaü sampàdetabbanti dassetuü dassanatthaü
abhidheyyappayojanavàkyaü abhidheyyassa akkharasaükhàtassa
saddànusàsanàbhidheyyassa byàkaraõassa yaü payojanaü vacanatthàvabodhanalakkhaõaü
phalaü tassa paridãpakaü vàkyaü a¤¤ama¤¤asambaõdhaü ekattha
pañipàdakapadasamudàyaråpaü "attho akkharasa¤¤àto"ti idamàdivàkyamidha vuccateti
attho. Abhidheyyappayojane katha¤cettha pakaraõassàrambhanãyatàdassanatthaü, satipi
sakatthapañipàdakalakkhaõe pakaraõappayojane abhidheyyapayojanabhàve vitaõóasatthaü
viya anàrambhanãyatàti. 

Tattha arãyati ¤àyatãti = attho. Akkharehi sammà ¤àyatãti akkharasa¤¤àto. Atthoti
avãsesena vuttattà vuttiya¤ca sabbavacanànamatthoti vacanatthavasena vuttattà "yo
 * Anukakamakathitàya. Målakattà. 

[SL Page 316] [\x 316/]    

Koci vacanattho"ti sabbasaïgàhakavasena vuttaü. Evaü anavasesavacanatthànuvàdena
appasiddhassa akkharasa¤¤àpanatthassa vidhànaü vuttaü, na tu iõdriyatthàdikassa. Loke
vidito = lokiyo, so pana tebhåmakavaññapariyàpanno kusalàdikhaõdhàyatanabhedabhinno
sàsavadhammo. Lokuttaro nàma maggaphalanibbàõasaïkhàto navavidho anàsavadhammo.
âdisaddesa samåhasantànàdibhedabhinno vohàrattho gayhati. 

Sithiladhanitàdãsu sithilaü nàma vaggesu pañhamatatiyà, dhanitaü nàma dutiyacatutthà.
âdisaddena dãgharassagarukalahukàdi gayhati. Akkharavipatti nàma sithilàdãnaü
dhanitàdibhàve a¤¤athattàgamanaü. Yathà: akkharavipattiyaü hãti vattabbe
akkharavipattimhãti vacanaü. Evaü hi sati vacanatthassa dunnayatà duññhunãyamànabhàvo
viparãtena gayhamànatà hoti. Tasmà akkharànaü saråpàdijànanaü icchitabbaü. Tena vuttaü
akkhareheva sa¤¤àyateti sàvadhàraõaü. Akkharàni hi ¤àpakahetuttà
vi¤¤àtasaråpasambaõdhàni eva vacanatthaü sammà ¤àpenti yathà dhåmàdikaü liïgaü
agyàdikamanumeyyatthamiti. 

Etthàti àdivàkye

Tasmà kàraõà, hitatthiko sàsanàdhigamalakkhaõena hitena atthiko taü hitaü patthayamàno
puggalo, uññhànàdãhi uññhàna - upaññhàna - sussåsà - pàricariyà -
sakkaccasippuggahaõasaïkhàtehi pa¤cahã kàraõehi, garuü àcariyaü, sammà upaññhahaü
sakkaccaü upaññhahanto, akkharakosallaü akkharesu pañutara¤àõasaïkhàtakosallaü,
sampàdeyya nipphàdeyyàti attho. 

Tattha tasmiü pakaraõe, àdo àdimhi saõdhipadese, tave pañhamaü
sa¤¤àvidhànamàrabhãyateti sambaõdho. Kimatthanti ce? Ye saddalakkhaõe
kaccàyanabyàkaraõasutte sarabya¤janaghosàdikà akkharavohàrà dissanti tesaü
vi¤¤àtasa¤¤assa vohàrasijjhanatoti. 

Sambaõdho ca pada¤ceva padattho padaviggaho,
Codanà parihàro ca chabbidhà suttavaõõanàti. 

¥àpakato suttaü vaõõetukàmena suttassa sambaõdhàdikaü vattabbaü. Tattha sutte
pubbàparapadànaü eka vàkyatàya yojanà sambaõdho. Idha saddalakkhaõe suttassa
sàtthakatà
 
A¤¤athà. A¤¤atthà. 

[SL Page 317] [\x 317/]    

Dassanena và sambaõdhadassanaü veditabbaü, sutte padacchedavasena padaü veditabbaü,
suttatthavasena padattho veditabbo. Sutte vijjamànasamàsataddhitakitakapadànaü
samàsàdiviggahavàkyadassanaü viggaho. Sutte padànaü payojanàdipucchanaü codanà. Sutte
padànaü sàtthakatàdidassanavasena pariharaõaü parihàro. 
Tattha akkharàpàdayo ekacattàëãsanti akkharasa¤¤àvidhàyakamidaü suttaü. Iti vutte
suttasambaõdho. Padasambaõdho ca dassitova hoti. Akkharasa¤¤àya
saddalakkhaõopayogato akkharàdipadànaü a¤¤ama¤¤asambaõdhavasena
tadekattàbhidhànavàkyena dasadàëimàdãnaü viya asambaõdhavàkyabhàvanivattito ca.
Tattha akkharàti sa¤¤àniddeso. Apãti samuccayaniddeso, àdayoti sa¤¤iniddeso,
ekacattàëãsanti sa¤¤ãvisesanaü, paccekaü akkharà nàma hontãti iminà avayave
vàkyaparisamattãti dassitaü hoti, na samudàye. Yathà gaggassa kulassa sataü daõóoti. Taü
yathàti te katameti sàma¤¤ena vuttànaü saråpapucchà iti. Akkharàti evaü iminànukkamena
vuttà akàràdayo ekacattàëãsamattà idha akkharà nàmàti attho. 

Nakkharantãti iminà samàsakitakaviggahavasena padaviggaho dassito. Tattha kharanti
vinassantãti = kharà, nakkharantãti pañikkhepena akkharà, akàràdi nàmapa¤¤atti dassità. Sà
hi paramatthato anipphannattà na nassati. Vuttaü hi: "nàmagottaü na jãratiti."
Akkharàdigarusa¤¤àkaraõampi aõvatthasa¤¤àvasena akàràdinàmapa¤¤attiyà
akkharabhàvadassanatthameva. A àdi yesaü te = àdayoti iminà
tagguõasaüvi¤¤àõabahubbãhi dassito. âdisaddo panettha mariyàdattho. 

Akàràdãnaü pana esa yathàvutto anukkamo na uppattikkamasiddho nàpi akàrasseva
padhànattà. Api tu kaõñhàdiñhànapañipàñiü nissayàdikkama¤ca nissàyàti dassetuü
akàràdãnamanukkamoti àdi vuttaü.  hànàdikkamasannissãtoti ettha àdisaddena
nissayàdikàraõaü gayhati.

Sàma¤¤eka vuttamatthaü visesena dassetuü tathà hãti àdi vuttaü. Tiññhanti ettha vaõõà
tadàyattavuttitàyàti = ñhànaü, kaõñhàdi. Karãyante uccàrãyante etenàti = karaõaü,
jivhàmajjhàdi. Payatanaü pana yathàrahaü ñhàkaraõànaü saüvutàdiguõo. 

[SL Page 318] [\x 318/]    

Tattha ñhànàdãsu avaõõo ca kavaggo ca hakàro càti aññhime vaõõà kaõñhe jàyantãti =
kaõñhajà yadi nàma cittajo vacãghoso tathàpi kaõñhàdisu tassa abhibyatti hotãti. 
Tàlujà nàma jivhàmajjhena yasmiü ñhàne ghaññite ivaõõàdayo jàyanti, taü ñhànaü. 

ða¤aõanamà pana anunàsikattà sakaññhàne ca nàsikaññhàne ca jàyanti. 

Hakàraü panettha brahmacariyanti àdisu viya caggapa¤camehi ca pa¤cavaggànamante
ñhitattà antaññhà nàma. Tehi ca saüyutaü saha yuttaü hakàraü orasaü urasi bhavaüti
vadanti. Tadasaüyutanti tehi asaüyutaü kaõñhajanti vadantãti attho. 

Aggassa upa samãpaü = upaggaü, jivhàya upaggaü = jivhopaggaü, yena jivhàpadesena iti
vuccati. Dantesu jàyantãti = dantajà. Sesàti kavaggapavaggàdayo: tathà hi. 

Jivhàghaññanaü vinà sakaññhànaphusaneneva pakati iti evamàdinà vuccati. Saüvutanti
avivañattaü kaõñhajasaresupi ekàrokàratopi akàrassa vivañattaü payatanaü, sutibhedo
ghosàdi, kàlabhedo ekamattàdi. 

Bya¤janehi nissãyantitã = nissayà, sarà. âdo àdimhiyeva padhànabhàvena vuttà. Tathà hi
nissayanissitesu nissayàva pañhamaü vattabbàti saràva pañhamaü vuttà, tato pacchà pana
nissità bya¤janà vuttà. Vaggà ca ekajà ca bahukattà àdo vuttà. Tattha saresu ye ekaññhànajà
te bahukà dvijà appakàti, appakabahukesu bahukàva pañhamaü vattabbàti bahukattà ekajà
avaõõàdayo pañhamaü vuttà, puna kaõñhatàluoññhaññhànànukkamena vuttà. Tato
appakattà dvijà ekàrokàrà pacchà ñhànànukkamena vuttà. Ekajesupi garukalahukesu
lahukàva pañhamaü vattabbàti paribhàsato lahukàva pañhamaü vuttà. Bya¤janesupi
vaggàvaggesu vakgànaü bahukattà vaggàva pañhamaü kaõñhàdiññhànapañipàñiyà vuttà,
tatthàpi appakattà dvijà pacchà vuttà. Lahukatarattà vaggesu aghosàva pañhamaü vuttà, tato
garukàniti. Avaggesupi bahukattà ghosabhåtà yaralavà ñhànànukkamena pañhamaü vuttà,
sakàro aghosattà appakattà ca tato pacchà vutto. Bhakàro pana kaõñhajattà ghosattà ca
pañhamaü vattabbopi uppañipàñiyàpi 

[SL Page 319] [\x 319/]    

Akkharuppattisambhavadassanatthaü pacchà vutto. âakàraü pana keci óakàraññhàne
pañhanti. Idha na óakàraññhàneti dassanatthaü so pacchà vutto. Niggahãtaü pana assarattà
avaggattà ghosàghosavinimmuttattà ca sabbapacchà vuttanti daññhabbaü. 

Ayaü panànukkamo ¤àse vuttoti dassanatthaü pa¤cannaü pana ñhànànanti àdinà
saïgahagàthà dassità. 

Ekacattàëãsantã pañhamekavacanantapadaü.

âcariyàsabho jeññhausabhasadiso àcariyo àgamàdhigamasampanno mahàkaccàyanatthero,
ekacattàëãsanti iminà suttantopakàrànamakkharànaü gaõanaparicchedavacanena ito
yathàvutto eka cattàëãsamattato adhikakkharavantàni sakkatagaõthe samupalabbhamànehi
adhikakkharehi vihitàni yàni yàni vacanàni tàni tàni na buddhavacanànãti ¤àpetãti attho. 

Heññhà vuttànanti attho akkharasa¤¤àtoti ettha vuttànamakkharànanti attho.

Tatthàti niddhàraõatthe sattamã. Tvàdayo vibhattisa¤¤àyoti vibhattisa¤¤àya ca vuttattà.
Dakàro saõdhijoti siliññhaniddesatthaü saõdhivasena vutto. Aññhàti gaõanaparicchedo.
Bahiddhà adhikàpi santãti ¤àpanatthaü.

Accharàsaïghàto nàma aïgulipoñho.

Chaõdasãti gàthàvisaye garulahuvicàre. Bya¤janasahitatàya diyaóóhamattotipi rasso
lahukoti gayhati. Tassàpi gahaõatthaü ekamattàti avatvà lahumattàti '¤àse' vuttaü.
Sithiladhanitàdidasavidhabya¤janavicàre saüyogapubbo rassopi garukoti gayhati. Idha pana
kàlaniyamassa avuttatàya dãghakàlapañikkhepena lahukàlayogaü upàdàya aõvatthavasena
lahumattàti vuttanti daññhabbaü rassakàlavanto vàti rassasaïkhàto kàlo etthàti = rasso.
Saddhàdito õàti õappaccayo. 

A¤¤eti vuttato¤¤e dvimattà pa¤càti atthato siddhaü. 

Saüyogapubbàti saüyogato pubbà. Etthàti kevalassa ekàrassa udàharaõaü, itaraü
sabya¤janassa. Tathà sesadvayaü. 

[SL Page 320] [\x 320/]    

Dumhãti dvisaddato "samåhatthe kaõõà"ti õappaccayàdikaü katvà iminà nipàtanena
dvisaddassa duàdeso kate råpaü. Ayaü garusa¤¤àpi saràdhikàrattà idheva vuttà dassità. 

Sesà bya¤janàti vuttattà idha kakàràdayo bya¤janà nàma. A¤¤atra saràpi padànipi
bya¤janàneva. Tenàha: dasadhà bya¤janabuddhiyàppabhedoti. Pa¤ca ca pa¤ca ca
pa¤capa¤ca, tato vibhàgatthe vibhàge dhà veti tadassatthe tadassatthiti vi càti soppaccayo. 

Nissàya gayhatãti = nigtahãtaü. Idhàpi garusa¤¤àkaraõaü
aõvatthasa¤¤àvi¤¤àpanatthameva. 

Evaü pana sakasàdhàraõaparasàdhàraõavisesaü bya¤janasàdhàraõavisesaü càti
sa¤jàtavasena sakasa¤¤aü vidhàya payojane sati parasama¤¤à cànujànanto
parasama¤¤à-payogeti paribhàsamàha. Pari samantato bhàsãyatãti = paribhàsà, payu¤janaü
= payogo, a¤¤ama¤¤anti akàro àkàrena, àkàro akàrena vàti evaü a¤¤ama¤¤aü sa¤¤àti attho.
Samànaü råpaü sabhàvo etesanti = saråpà, savaõõà. Evaü sarehi anantarikàni
àbaddhaññhitàni bya¤janàni saüyogoti vuccati. Etthàti sithiladhanitàdidasavidhabya¤jane
vikayakammavisaye àgate, vavatthitanti asaükarato ñhitaü, niggahãtanti sànunàsikaü.
Vimuttanti nànunàsikaü, dhàtuppaccayavibhattivajjitanti ettha vibhattiggahaõaü idha
paccayattena vibhattãnaü kvaci agahaõatoti vuttaü. 

Sa ¤¤à vi dhà naü.
 

Sarànaü saresu và saõdhi = sarasaõdhi. Saràdisa¤¤àyanti ettha loka aggapuggaloti àdisu
purimapade akàràdãnaü taünissaya kakàràdãnaü ca tatthodantà sarà aññhàti sarasa¤¤àya
sesà bya¤janàti bya¤janasa¤¤àya ca katàyaü satãti attho. 

Nissakketi yasmà nissarati taü = nissakkanti vacanato apagamanassa avadhibhåtaü vatthu,
karaõavacananti tatiyàvibhatti. Kattari càti sutte casaddena pa¤camyatthepi tatiyàvibhattiyà
sijjhanato. "Sumuttà mayaü tena mahàsamaõenà"ti àdisu viya. "Sarena viyojaye"ti idhàpi
nissakke idaü tatiyàvacananti daññhabbaü. Yaü pana ¤àse vuttaü pa¤camyatthassàpi
evaråpaü råpaü bhavissatãti taü na gahetabbaü. Ntappaccayantassa
 
[SL Page 321] [\x 321/]    

Satthupitàdyantayogato sarasaddato smàvacanassa nàbhàvàtidesàsambhavato niratthakova.
Ki¤càpi piyehi saha viyogo viya sarena saha bya¤janaviyojanassa yujjanato saha yoge ca taü
karaõaüvacanaü siddhanti daññhabbaü. Saõdhikappeti saõdhikappaññhàne.
Anatikkamantoti pañipàñiü anatikkamanto assaraggahaõasàmatthiyenàti assaravacanassa
a¤¤athà anuppattisàmatthiyà, tena sarassa assarattànuppattito bya¤jananti labbhamànantà
sutte bya¤janaggahaõamakatanti adhippàyo. 

Lutti = lopo. Pacacchede vijjamànassa sarassa saõdhivasena kathanakàle anupaladdhi lutti,
na hi uccàriyamànassa vaõõassa tasmiü khaõe suttena vinàsanà yujjati, pacchàpi na yujjati.
Jàtassa khaõabhaïgavasena tassa nirodhato tassa vinàsahetussa anuppannattà ca
anuccàraõaññhàna¤àpanameva suttena kiccaü. Kàriyino ñhànino niddeso = kàriyãniddeso.
Bahuvacanaü panàti ettha saroti avatvà 'sarà'ti bahuvacanaggahaõaü ekekasmiü sare parepi
antasarànaü akàràdãnaü sabbesampi lopo hotãti tesaü bahubhàva¤àpanatthaü. Yaü pana
"¤ase" vuttaü ekasmiü sare pare dvituvatunnampi lopo hotãti ¤àpanatthanti, taü na
gahetabbaü. Tàdisassa payogassa jinavacane adassanato sakhàto gasse vàti suttepi ekàre pare
akàràdãsaü catunnampi ekekasaralopasambhavena ekato saralopassa niratthakattà
tathàbhàvassàpi nipàtanena sijjhanato. Nimittasattamã càyanti sareti ayaü sattamã
nimittatthe vihità, na vàdhàre. Nimittopàdànasàmatthiyatoti yadi vaõõena kàlena
byavadhànepi saõdhi, tadà sareti nimittopàdànaü niratthakaü bhaveyya, na ca niratthakaü,
tasmà na bhavatãti siddhaü. Pubbalopavidhànanti sa¤¤àdhikàravidhiparibhàsàsuttesu
pubbasaralopavidhisuttanti daññhabbaü. Evaü sabbatthàti yattha yattha nimittasattamã
niddeso tattha tattha sabbatthàpi pubbasseva vidhi hoti. âhaccapadassàpi vidhàne satãti
atthato ayaü paribhàsà vihità hotãti adhippayo. 
Parakkharaü nayeti upari ñhitaü vaõõaü pàpeyyàti attho. Niggahãtanisedhanatthanti
niggahãtassa paranayananisedhanatthaü, tassapi assarattà atthabya¤janena sa¤¤àpañilàbhena
ca bya¤janattà ca makàràdi àdesantaràbhàvepi "naye paraü"ti vutte paranayanaü kattabbanti
saõdeho bhaveyya, tato 

[SL Page 322] [\x 322/]    

Tannivattanatthaü yuttaggahaõaü katanti daññhabbaü tena cålasaõdhiyaü niggahãtassa
bya¤janasa¤¤àya avihitattà "assaraü bya¤janaü parakkharaü naye"ti sutte
yuttaggahaõamakatanti veditabbaü. Idha pana niggahãtassapi jinavacanopàkàrattà
bya¤janasa¤¤à vihità yasmà àupasaggo viya vàsaddo dvidhà vattate, kvaci vikappe: yathà
và õappacceti àdisu, katthaci yathàvavatthitànaü udàharaõaråpànaü pariggaho. Yathà
vaggantaü và vaggeti àdisu imasmiü sutte paranayena yathàvavatthitaråpapariggahe vattati,
tato niccaü ca aniccaü ca asantaü ca vidhimatra vàsaddo dãpetãti yojanà.

Sa¤¤à itãti àdisu vikapparåpe, "kvacãti"pubbasarassa pakatibhàvo bhavati. Saügahagàthàya
vavatthitavibhàsàya hetunà asaråpabhåtà avaõõato pare ivaõõuvaõõàdike sare ñhapetvà
"idàni iti iti iva" iccevamàdikaü na luppatãti sambaõdho. Etthàdisaddena evaü kira meti àdi
saügayhati a¤¤asmà asaråpabhåtà ivaõõàdito paro dãgho sare 'àsi eva' iccàdivivajjito na
luppati. Iti idàni asi icàdi rasso pana luppati. Sãhagatiyàti sãhavilokanena. 
Tattha ivaõõuvaõõàkàresu kataro kataraü asavaõõattamàpajjatãti saõdehe jàte yo
asavaõõo tassa vasena tàlujassa ivaõõassa kaõñhatàlujattà ekàro hoti, oññhajassa ukàrassa*
kaõñhoññhajattà okàro hotãti dassetuü ñhànàsannavasenàti àdi vuttaü. Teneva.
"Ayuvaõõànaü càyo vuddhãti parihàsà vuttaü. Cålasaõdhiyampi pubbalope paro ikàro
ekàraü ukàro okàranti ca vuttaü. ¥àse pana na savaõõo = asavaõõoti tappurisopi dassito
so na sàrato paccetabbo. Vuttiyaü avaõõalope ikàrukàrànaü ekàrokàrakaraõaü
tadakaraõavasena målodàharaõapaccudàharaõànaü nidassitattà. Itarathà aniññhappasaügato
na càniññhatthoti suttàrambho.

Kvacàsavaõõaü lutteti ito yàca ivaõõo yaü navàti suttaü tàva kvacãti ayaü adhikàro
vattatãti adhippàyo. Yopàyanti àdisu asaråpaparassa dãghattinidannanaü, paücaïgikoti àdisu
saüyogantassa sabhàveneva garukattàyeva na dãghattaü, "vuddhàdisarassa
vàsaüyogantasse"ti ettha saüyogantassa vuddhi nisedhatopi vi¤¤àyati.
 
* Kaõñha ñhitattà. (Katthaci.)


[SL Page 323] [\x 323/]    

Tadanuparodhenàti upari paribhàsato.

Edantassàti avisesena vuttepi akàrasmiü te me ye iccàdãnaü ekàrassevàyaü vidhãti
pariggahaõaü dassetuü akàreti àdi vuttaü. 


Odudantànanti ettha okàrassa aniyatattepi, jinavacanànuparodhato pariggahaõaü dassetuü
*kakhayatàti àdi vuttaü. Kvatthoti àdãsu "sarà sare lopa"nti pubbalope sampatte "sare kvaci"
pakatibhàvoti akatayakàrassevàyanti. 
Sabbo cantãti ettha tyoti avatvà tiggahaõatova vi¤¤àyati akatayakàrassa tisaddassevàyaü
cakàroti, nyàse pana sabbaggahaõaü takàrapañibaddhassa yakàrassàpi àpajjanatthaü.
Tenàha: tisaddo bya¤janoti ca yaü vuttaü taü pana yuttameva, yadi hi tyassa ca
cakàravidhànaü idhàdhippetaü siyà, tadà 'sabbo ca tyo'ti vadeyya, kvacãti kiü itissa
muhuttampi paccudàharaõampi na vadeyya. 

Atãritanti àdãnamatthàya "atissa cantassà"ti suttampi àcariyo na vadeyya,
niratthakabhàvàpajjanato. Yasmà cetaü vuttaü ca taü tena vi¤¤àyati. Akatayakàrassevàyaü
vidhãti sabbaggahaõampi sasarassevàdesatthanti tisaddo bya¤janoti ettha
bya¤janaggahaõampi tisaddassa sararahitassàbhàveneva bya¤janantassa sàdhakaü.
Bya¤janesu niruttisaddassa bya¤janavuddhiyàti àdisu ca viya. Sarassàpi
akkharasamudàyassa atthabya¤janatthena bya¤janabhàvàpattito, tasmà tisaddabhåto
bya¤janakkharasamudàyo cakàraü pappotiti ayaü hettha atthoti. Na ki¤ci anupapannaü
accantaü accodàtàti akàrokàrabhåtaàdiantassaravasena udàharaõadassanaü. Yathàrahaü
sesapadesupi yojanatthaü. Ettha evaü sabbattha iccàdãni idaü pana "¤àse" ityàdãti payogassa
ayuttatàdassanatthaü vuttaråpanti heññhà "sabbo cantãti saddassa yaü vuttaü cakàrattaü sare
taü atissa ivaõõe pare na hotãti atthato siddhameva vuttaü:
"saddavidhinisedhappakaraõatoti. 

Tena và ivaõõeti abhiadhisaddànaü ivaõõe pare abbhaajjhàdesavidhã nisedhetvà yato
atissa ca ntassàti suttamàraddhaü, itarathà tato saddavidhinisedhappa-
 
* Kakhayasatàti. Atissàti itarathà. 

[SL Page 324] [\x 324/]    

Karaõe imassa vuttattà saddavidhimeva iminàpi nisedhetãti vi¤¤àyati, na ivaõõavidhi
tenàha vuttiyaü: "atiiccetassa antabhåtassa tisaddassa "sabbo cantã"ti vuttaråpaü na hotãti.
Etena saddavidhinisedhanena yadetaü atissantassa ivaõõattà ivaõõo yantavàti
vuttavidhipañisedhanatthanti sakkà vi¤¤àtunti nyàse vuttaü. Taü pañikkhittaü hoti. Yaü ca
aniññhappasaïganivàraõatthaü atissàti atãti saddantaropàdànaü nyàse vuttaü dassitaü tampi
niratthakameva. 

Yàdeso ivaõõassa càti "ivaõõo yannavà"ti sutte saråpavaõõassa saråpabhåte ivaõõe
yakàràdeso eva na sambhavati. Tato tantivattanatthaü avijjamànati saddantarapakkhepanaü
vijjamànassa antaggahaõassa chaóóana¤ca niratthakamevàti daññhabbaü.
Anuttasamuccayànaü attho payojanaü assàti = anuttasamuccayattho. 

Go sareti ito sareti vattanato àdesàpekkhatoti abbho abhãti evaü sutte
pañhamàvibhatyantavasena vuttassàpi yadetaü abhiiccetassa abbhàdeso hotãti evaü vuttiyaü
chaññhiyaü yojanaü vuttaü, taü àdeso hotãti vuttamàdesamapekkhitvà àdesassàpi
bhàvasambaõdhavasena vuttaü. Yathà: ammo niggahãtaüjhilapehãti ettha ammoti
pañhamàvibhatyantavasena vuttànampi àdesàpekkhato aüvacanassa makàrassa ca
niggahãtaü hotãti evaü chaññhiyantavasena yojanà katà, tathà etthàpi daññhabbaü. Yampana
àdesassa pañhamàya niddiññhattà abhissàti vattabbe abhisaddà chaññhiü katvà tassa "sesato
lopaü gasãpã"ti adhikicca "sabbàsamàsàvåsopasagganipàtàdãhi cà"ti lopaü katvàabhãti
niddiññhattàti nyàse vuttaü, na vuttiyaü chaññhiyojanaü katvà karaõaü disvà suttepi
apasaggaparattà chaññhiyà lopaü katvà evaü vuttanti ma¤¤amànena vuttaü. Na cettha
abhãtidaü upasaggavacanaü api tu upasaggànukaraõavacanametaü, itarathà kvaci pañi
patissa, o avassàti àdisupi upasaggaparattà chaññhiyà lopappasaügo siyà nàpi àdesassa
pañhamàniddiññhattepi avassaü ñhànito chaññhiyantayojanaü dissati. Yathà "aü bya¤jane
niggahãtaü" ti àdi vàti kinti? Tena ivaõõeti ettakameva avatvà càggahaõaü kimatthaü
katanti codanà. Abbhãritanti àdisu kvaci ivaõõe parepi abbhàdesàdiàpajjanatthanti parihàro.
Sarambhà pareti anuvattamàne idha 

[SL Page 325] [\x 325/]    

Vibhattivipariõàmena pa¤camyantavasena anuvattatãti adhippàyo. Dãghasarambhàti idaü
pana pubbo ca rassoti vacanena siddhaü. Evassa àdi = evàdi, ekàro,

Sa¤¤àti vattateti àlapane si gasa¤¤oti ito sa¤¤àgahaõaü anuvattate.

Na liïgantaüva nissitàti yathà pa iti sa¤¤à te itthibyàpoti vuttattà itthiliïgantasannissitàva
hoti, evaü jha iti imà sa¤¤à na liïgantameva nissità. Kasmà? âkhyàte jhalasa¤¤ànimittassa
àdesassa dassanato. Yathà kubbantãti. Liïgamajjhepi yathà: kubbanto pulliïganti àdi
pumanapuüsakavasena dviliïgantepi yathà: jhalato yassa no vàti àdi. 

Iyo ca uvo ca = iyuvà. Bhikkhuvàsane nisãdatãti sambaõdho. 

Samàseti ca vattanato gàva seti ito goti ca, avamhi càti ito avoti ca, tato namampatimhàlutte
ca samàseti ito samàseti ca vattate. Bhuvãti uvàdesassa udàharaõaü, pasavo gàravo
maddavanti àdi avàdesassa. 

Saràdhikàro lopasaõdhiü àdesasaõdhiü ca dassetvà idàni àgamasaõdhiü dassetuü go sareti
àdi àraddhaü. 

Sareti nimittàsannavasenàti sare pare puthassa àdimhi ante vàti niyamàbhàve sati sareti
nimittassàsannattà puthassa ante gakàràgamo hotiti ayamattho labbhatãti adhippàyo. 

Asantassa pubbe avijjamànassa vaõõassa uppatti àgamo nàma. Anto càti aniyamena vuttepi
pàssàti sutte tathà tassa antoti labbhati. 

Và sareti ca vattate. Vaggantaü và vaggeti ità càti ca madà sareti ito sareti ca vattate. Yo ca
vo ca mo ca do ca no ca to ca ro ca lo ca = yavamadanataralà, yathàditoti àkatigaõoyaü.
Vipariàdito upasaggato ca yakàràgamoti sambaõdho. Niccanti parito sare niccaü
yakàràgamo, parikkhato upaparikkhatãti àdisu na ca hoti. Vàdhikàrassa vavatthitavibhàsattà
yenamidhekacceti àdi suttasukhuccàraõaññhànodàharaõaü.

Sarasaõdhinayo.
 

[SL Page 326] [\x 326/]    

Chaõdabhedàsukhuccàraõaññhàneti yathà sarasaõdhàne sati pakatigàthàsu chaõdassa
bhedo hàni hoti, suttesu ca sukhuccàraõassa hàni hoti, tasmiü chaõdabhedaññhàne
asukhuccàraõaññhàne ca yattha ca padacchedapadaviggahàdidassanakàmatàya saõdhicchà
saõdhikaraõe icchà na hoti, tasmiü saõdhicchàrahitaññhàne ca sarà pakatiråpà honti
pakatiyà ñhitavaseneva tiññhanti. Lopàdesàgamasaïkhàtesu tãsu saõdhãsu
lopàgamasaïkhyàtaü àdesasaïkhyàta¤ca vikàraü a¤¤athattaü nàpajjatãti attho. Ida¤ca tãsu
ñhànesu pakatiråpàpajjanaü kvadiggahaõakaraõasàmatthiyato siddhanti daññhabbaü. Yaü
pana nyàse, sarà sare lopanti àdãni vatvà sare kvacãti vuttatti kvaciggahaõena vinàpi
imassàniyatabhàve vi¤¤àyamànepi puna kvaciggahaõakaraõe payojanampana katthaci hoti,
katthaci na hotãti idameva ¤àpanatthaü, atha kho ekekassa råpadvayuppàdanatthanti
vuttaü, ta na yujjati. Anitayabhàve siddhe puna aniyatabhàvàya kvaciggahaõassa
niratthakattà. Ya¤ca tattheva purimasuttavaõõanàyaü sare kvacãti ettha kvacisaddo vàtthoti
ca vuttaü, taü ca na gahetabbaü. Evaü hi sati và paro asaråpàti ettha vàggahaõamakatvà
sarà sare lopanti ettheva vàggahaõaü kareyya, na ca kataü. Imaü ca suttaü àcariyo
nàrabheyya, àraddhaü ca tena vi¤¤àyati na vàyaü kvacisaddo vàtthoti. 

Pakatiññhànaü nàmàti
chaõdabhedaññhànaasukhuccàraõaññhànasaõdhicchàrahitaññhànasaïkhàtaü pakatiññhànaü
dassetuü àlapanantànãti àdi vuttaü. âlapanasaïkhàtaü vibhattivacanaü anto etesanti =
àlapanantà. âlapanassa và antà sarà = àlapanantà. Anitismiü itisaddavajjite àlapanantassàpi
chaõdànurakkhaõatthaü saõdhipi hotãti dassanatthaü, acchaõdànurakkhaõeti
visayanidadsanaü. Katamà cànaõda aniccasa¤¤àti àdi akàràdãnaü kamena udàharaõaü.
Yebhuyyenàti na dãghaü, na rassaü. Idàni lopaü ca tatràkàroti sutte
kvadiggahaõànu-vattamànepi puna pakatibhàvàrambhato bya¤jane pare sarà yebhuyyena
pakatibhàvà hontãti adhippàyo. Accayoti àdisu dãghàbhàvo. Vedanàkkhaõdhoti àdisu
rassattabhàvo, so dhammanti ettha lopàbhàvo. 

Pakatisaõdhi.
 

[SL Page 327] [\x 327/]    bya ja na sa õdhi

Sarà pakati bya¤janeti ito sarà bya¤janeti ca sare kvacãti ito kvacãti ca vattate. Sutte
sukhuccàraõaññhàne siliññhakathane gàthàsu pana chaõdassa vuttiniyamassa
anurakkhaõaññhàne ca parakkamo assàdoti kavaggàdito yàva sakàrasaüyogàparà
àupasaggànamudàharaõaü. Làbhã amhi làbhãmhi, vasã amhi vasãmhi, thullo accayo
thullaccayo. 

Etasaddassa anto ca tasaddassa anto ca yo okàro tasseva ayaü lopo. Sasãlavàti àdinà
vuttiyaü tesaü eva udàharaõadassanato tadanuparodhenàti suttavacanato siddhanti
daññhabbaü. 

Vipariõàmeõàti parasaddayogato saraggahaõaü pa¤camiyantavasena bya¤janaggahaõaü
ñhànikattà chaññhiyantavasenànuvattati. Parassa dvebhàvoti vattabbe iminà nipàtena
vibhattilopaü katvà paradvebhàvo ñhàneti vuttanti daññhabbaü. Parassa bya¤janassa
dvebhàvo hotãti vuttattà ca parasaddassa bya¤janavisesanatthena dvebhàvasaddena
ayuttatthatàya samàsànupavattito dvebhàvassa ñhànaniyamaü dassetuü rassàkàratoti àdi
àraddhaü. Rassasarato ca akàrato ca parabhåtànaü pa pati upasaggànaü pañiàdesassa ca
kamàdidhàtånaü àdibya¤janàna¤ca dvibhàvaü àpajjatãti sambaõdho. 

Tattha kamàdayo nàma: kamu padavikkhepe, kusa akkose, kudha kope, kã dabbavinimaye,
gaha upàdàne, juta dittimhi, ¤à ababodhane, si sevàyaü, su savaõe, su gatimhi, sambha
vissambhe, sara gati cintàyaü, sasu pàõane, àdisaddena saja vissagge, caja hànimhi, kilisa
vibàdhàyanti iccàdayo. Ye sa¤¤ogakkharavasena bàhiradhàtupàñhepi pañhiyantãtati,
kàdãnamàdibya¤janàna¤ca vibhàvamiccevaü sambaõdho. 


Evaü uparipi vatu vattane, vañña vaññane, disa pekkhaõeti evamàdãnaü dhàtånaü dvittaü.
Uduni upasaggato catu-casaddato santasaddassàdesabhåtasaddato càti evamàdito para¤ca
bya¤janaü dvittaü àpajjati. Apadanto ca so anàkàrabhåto dãgho ca tato paraü, ettha
apadantaggahaõaü jambu yassànubhàvenàti àdisu dvibhàvanivattanatthaü.
Anàkàraggahaõaü* màlàya dolàya samàdàyàti àdisu dvittanivattanatthaü. 
 
* Chàyà màyàvã (sabbattha.)


[SL Page 328] [\x 328/]    

Yavataü yakàrayuttànaü talanadakàràdãnaü àdeso. Saye càti àdinà vuttànaü sayakàràdãnaü
àdeso. Tassa cavaggayakàravakàrattaü sadhàtvantassàti evaü saha dhàtvantassa yakàrassa
càdeso ca, tapàdito sãti vihitasãppaccayassa sakàro ca dvibhàvaü àpajjatãti gàthàya yojanàya
gàthàsu chaõdànurakkhanaññhàne, ghara sevane, jhe cintàyaü,* su gatimhi, bhamu
anavaññhàneti evamàdãnaü àdibya¤janànaü ca pakkamoti àdirassaparassa kamussa
dvittadassanaü akkamati parakkamati àdi àkàraparassa udàharaõaü. Evaü sesesupi
daññhabbaü. 

Sarambhàti adhikàraggahaõaphaladassanaü. Sampayuttoti àdi yathà pañiggahetvà
paggaõhantoti àdisu dvittaü bhavati, na evaü pañigaõhàti anugaõhàti vavãpakopaü
rakkheyyàti àdisu aññhànattà dvittaü bhavatãti. Uduni upasaggato parabhåtànaü pubbe
vuttakamàdidhàtånaü ca a¤¤esaü ca nàmàkhyàtànaü dvibhàvasambhavato a¤¤esaüyeva
vasena kavaggato paññhàya attani katavasena dassetuü ukkaüsoti àdi vuttaü. Tena ugghoso
nigghosoti àdi upari suttavisayattà idha na dassità. Takkaroti àdi catusaddàdiparassa
udàharaõaü. Nikàyoti àdãsu niupasaggoyaü appañisedhàvàci. 

Talanadakàrànanti ettha yavataü yakàravantànaü, tyalya õya iccetesaü bya¤janànaü vatta
latta ¤atta jattamàpajjatãti attho. Yavataü sakàrakacañapavaggànanti yakàrayuttasakàrassa ca
kavaggassa ca cavaggassa ca ñavaggassa ca pavaggassa ca yathàkkamaü
sakàrakavaggacavaggañavaggapavaggàdesatthaü, tathà yavataü thakàradhakàranakàrànaü
chakàrajhakàra¤akàràdesatthaü ca idha kàraraggahaõaü katanti adhippàyo. 
Ghoso ca aghoso càti = ghosàghosà. Sampatte niyamattàti ki¤càpi vagge ghosà nàma
tatiyacatutthapa¤camà. Aghosà pañhamadutiyà. Evaü santepi para dvebhàvo ñhàneti
sadisavasena dvitte ca sampatte vagge catutthadutiyànaü tatiyapañhamà ca dvebhàvaü
gacchantãti kiyamatthamidamàraddhaü. Tena vagge pañhamatatiyànànaü viya
pa¤camànampi sadisavasena dvibhàvo purimasutteneva sijjhati. Athavà pa¤camànampi
satipi ghosatte idha ñhànàdhikàratopi vaggatatiyavasena dvebhàvappasaïgo na hotãti
daññhabbaü.
 
* Dhaüsu (katthaci.) Yakàrayuttànaü.


[SL Page 329] [\x 329/]    

Yaü pana mahàsaõdhippakaraõe vagge ghosàghosànaü tatiyapañhamàti vagge pa¤camànaü
tatiyadvebhàvappasaïgato nivattanatthaü tusaddapakkhepanaü kataü. Taü niratthakameva.
 hànàdhikàrato ca tannivattiyà siddhattàti. Jambucchàyàti ettha samàse rassatte ca kate
dvittaü. Papphoñetãti vidhunàtãti attho. Apphoñetãti bhuje àharatãti attho. Iminàti vagge
ghosàghosànanti àdinà dvittaü. Gupaiccayassa divàdidhàtånaü vajàdãnaü ca dviråpassa
vassa bakàro bhavatãti. Batte dvittaü. Dibbati dibbanti. Evaü sesesu. Paõidhànanti àdãsu
upasaggassa, paõàmo paõãtanti àdisu dhàtånaü nakàrassa ca õattaü. 

Avisesena vuttattà sare và bya¤jane càti vuttaü. 

Atissa cantassàti ito anuvattanaantaggahaõàdhikàrena aputhantassa puthantasaddato
a¤¤assa manoppabhåti saddantassàpi vuttaü.

Avamhi càti ito avassàti vattate, o sare càti ito oggahaõaü ca. "Tabbiparãto"ti ettha
tasaddena adhikato okàro paràmasãyati. Tassa viparãto nàma ukàro. Avassukàroti avatvà
evaü vacanaü ukàrassa okàraviparãtasa¤¤àvi¤¤àpanatthanti daññhabbaü. Tena ca cittagåti
àdãsu okàrassukàro ca viparãtabhàvena hoti ukàrassa okàro ca. Vuddhiyampana 'nyàse'
avasaddaparàmasanatthaü tabbiparãtoti dutiyantasaddaggahaõaü luttaniddiññhaü katvà
vuttaü, taü niratthakamevàti veditabbaü. Upoccàritaü nàmàkhyàtànaü visesanabhàvena
samãpuccàraõaü vuttaü. Avasaddabhåtaü padaü idha upapadaü nàma upapadagahaõaü
vettha adhigataavasaddassa upasaggabhàvavi¤¤àpanatthanti daññhabbaü. 

Etesanti antopekkhàyaü chaññhã nimittàsannattà etesamanto o hotãti vattabbe ottamàpajjatãti
vacanaü àdesapàkañakaraõatthaü. Lopeti taddhitasamàsanto ca vibhattilope satãti
adhippàyo. Manasà nibbattaü = manomayaü, råpaü. Ayasaü nibbattaü bhàjanaü =
ayomayaü, sãhagatiyàti sasare vàgamoti ito và.

Bya¤janasaõdhi.
 Gamoti ito và.

Bya¤janasaõdhi.
 

[SL Page 330] [\x 330/]    
Aü bya¤jane niggahãtanti ito niggahãtanti adhikàro. Bya¤janeti ca vaggassa anto
vaggapaücamo, na saha vaggekadesassànantaro. Itarathà antaggahaõassa
niratthakabhàvàpattito. Nimittànussarànaü ñhànàsantattàti vaggeti vuttakavaggàdinimittassa
kàriyino anusvàranàmadheyyassa niggahitassa ca kaõñhàdiñhànena nàsikaññhànena ca
vaggapaücamesupi tabbaggapaücamassa àsannattà kavaggàdimhi paro yathàkkamaü
ïa¤aõanamà ca niggahãtassa àdesattamàpajjantãti siddhaü. Tena yaü pana nyàse ekassa
caggahaõassa atirekatthaparikappanena tabbaggapa¤camattaü tuyhaü mayhaü càti àdãsu
payogadassanato ¤àpakabalena tabbaggapa¤camatta¤ca hotãti vuttaü, taü niratthakamevàti
daññhabbaü. Sammatoti àdisu niccanti taõhaïkaroti àdippakàrasa¤¤àsaddàdike ca
saügàhakasaüñhànàdikikatånàdiparesu ca niggahãtassa niccavaggantattaü hotãti daññhabbaü.

Kiïkato dàtuïgatoti idaü dvayaü ikàrukàratopi parassa niggahãtassa
vaggantàpattidassanatthaü vuttaü. Saticoparivàggahaõe* vijjhantare vàti ettha upari paro và
saroti sutte sati ca vàggahaõe heññhà aü bya¤jane niggahãtanti vijjhantarassa vaggantato
a¤¤assa vidhàne va sati vaggantakaraõassa aniyatatthe siddhepi vaggantaü vàti idha
vàggahaõakaraõaü atthantaravi¤¤àpanatthaü. Tena niggahãtassa saü iti upasaggantassa
pumasaddantassa ca lakàre pare lakàro hotãti dassãtà hoti. 

E va ho va = ehaü, tasmiü-ehe. 

Saha ye vàti vattabbe halopena saye càtã vuttaü. Sayeti vuttanimittato a¤¤assa assutattà saha
yakàrenàti atthato siddhaü. 

Sabbanàmayakàraparatoti sabbanàmabhåto yakàro paro yasmà niggahãtaü
sabbanàmayakàraparaü, tato sabbanàmayakàraparato ca sampadantato ca niggahãtambhà,
a¤¤atra niggahãtassa¤attaü na hotãti adhippayo. 

Mo ca do ca = madàti yogavibhàgena ca taü dhitanti ettha ca niggahãtassa dakàro.
Taddhitaü. 

Ariyasaccànadassananti àdidvaye pa¤camaü laghu sabbatthàti chaõdasi icchitattà
niggahãtalopo.
 
* Vijjantarevà. Niggahãtatthesiddhepi. Sabbanàmabhåto dassitaü. 

[SL Page 331] [\x 331/]    

Niggahãtasaõdhi 
Niggahãtaü càti anuvattamànaü paro và saroti ettha parasaddayogato vipariõàmena
niggahãtamhàti anuvattate. Ayampiti ca paro và saroti vuttalopopi iti iva idàni asi api
iccàdãnaü parato a¤¤attha vàsaddassa vavatthita vibhàsattà na hotiti attho. 

Bya¤jano ma visa¤¤ogoti idaü visa¤¤ogavidhàna sàmatthiyato siddhaü. Visa¤¤ogagahaõena
cettha saüyogànaü àdilopamàha. Saråpànaü samànaråpànaü saüyogo = saråpasaüyego.

Madà sareti ito sareti ca yavamadàdi suttato àgamoti ca kvaci o bya¤janeti ito kvaci
bya¤janeti cànuvattate. Tassa apavàdatthaü pañisedhatthaü. Niggahãtassa aüvidhànaü nàma
yebhuyyena tassa pakatibhàvatthanti daññhabbaü. Tassa hi sare vagge hayavaralesu va
àdesalopà ca vuttà. Tena vakàrasakàràdibya¤jane ca yebhuyyena pakatibhàvattha midaü
suttamadhãtanti veditabbaü. 

Idhàti saõdhikappe avutto anupadiññho viseso visesavidhi yesaü nipàtopasaggàdãnaü tesaü
avuttavisesànaü vuttanayàtidesatthaü sarasaõdhibya¤janasaõdhiàdisu vuttanayassa
vuttavidhissa atidesatthaü vuttanayànusàrena veditabbanti dassanatthanti attho. Vipariyayo
nàma heññhupapariyatà. Tena lopaàgamavikàravipariyayavasena idha catubbidhakàriyà
dassità honti. 

Mayettha vutto saõdhikappe sa¤¤àvidhànena saha yo àcariyena pa¤cavidho saõdhi vutto,
so sabbopi sunicchayo sobhanavinicchayayutto va ettheva råpasiddhiyaü mayà vuttoti
yojanà. 

Iti råpasiddhiñãkàyaü saõdhinayo pañhamo.
 
Idàni:- 

Padaü catubbidhaü vuttaü nàmàkhyàtopasaggajaü,
Nipàtaja¤càti vi¤¤øhi asso balavabhidhàvatãti. 

Evaü vuttesu nàmikàdãsu catusu padesu kiriyàya dabbanissitattà tadabhidhànassa
nàmapadasseva pañhamaü råpasiddhiü dassetuü àcariyena vuttaü
nàmavibhattikappànusàrena nàmikavibhattiü 

[SL Page 332] [\x 332/]    

Dassetuü atha nàmikavibhattyavatàro vuccateti àdi àraddhaü. Tattha nàmehi niyuttà =
nàmikà, ekameva purisàdiatthaü saükhyàkammàdibhedena vibhajantãti vibhattiyo, syàdayo.
Tàsaü nàmikànaü vibhattãnaü tiliïgàdinàmanissayaü avataraõaü vuccate kathiyateti attho. 

Atha nàmameva vacanatthato saråpato pabhedato ca dassetuü atthàbhimukhaü namanatoti
àdi vuttaü. Tattha yasmà purisàdisaddo attanà vattabbassa purisàdiatthassa abhimukhaü
namati pavattati, taü ca atthaü attani nàmeti dasseti tasmà taü nàmanti vuccatãti
vacanatthadassanaü. Dabbàbhidhànanti saråpanidassanaü. Purisàdidabbasaïkhàtassa
vacanãyatthassa abhidhànaü vàcakaü purisàdiakkharasannivesaråpanàmapa¤¤attãti attho. 

Taü pana duvidhanti àdi pabhedadassanaü tattha vacanattha manugataü guõanàmàdikaü
nàmaü aõvatthaü. Vacanatthanirapekkhaü kittimàdinàmaü yadicchanàmaü råëhinàmaü,
pulliïgaitthiliïganapuüsakaliïgavasena tividhaü, eso rukkho, esà màlà, etaü dhananti evaü
purisàdivàcakena sabbanàmena samànàdhikaraõato rukkhamàlàdhanasaddàpi
pumitthinapuüsakajotakatthena lokena sammatàti veditabbà. 

Sàma¤¤anàmaü guõanàmaü kirayànàmaü yadicchanàmanti evaü sàma¤¤àdiatthe
jotakavasena nàmaü catubbidhaü. Yathàti avisesena vuttassa atthassa visesanidassane
nipàto. Rukkhàti hi vijàtiyà vinivattaü sajàtiyà sàdhàraõaü
baõdhasàkhàpalàsàdisamudàyasaïkhàtaü rukkhatthaü sàma¤¤àkàraü nimittaü katvà
taüsabhàvànativatte dabbe vattanato sàma¤¤anàmaü nãloti nãlavaõõayogato guõanàmena
pañàdidabbaü vuccati. Sãlavà medhàvãti àdi viya, pàcakoti odanàdipacanakirayaü nimittaü
katvà dabbe pavattanato kirayànàmaü nàma. Sirivaóóhoti sàma¤¤aguõakirayàsu ekaü
nimittamanapekkhitvà yadicchàvasena nàmaü karontehi ñhapitakittãmanàmattà
yadicchànàmaü nàma. 

Aññhavidhanti avaõõanta-ivaõõanta-uvaõõanta-okàranta-niggahãtantànaü pakatãnaü
pabhedena nànattena nàmaü aññhavidhaü hotãti yojanà. Tattha avaõõantà
purisaparisà-iccàdikà. Ivaõõantà aggidaõóãti àdikà. Uvaõõantà bhikkhu abhibhåti àdikà.
Okàrantà go sutanoti àdikà. 

[SL Page 333] [\x 333/]    
Pulliïganàmikaü. 
Niggahãtantà kiü idaüti àdikà. Evaü akàràdisaraniggahãtantapakatibhedena aññhavidhaü.
Pakatiggahaõaü cettha niruttiyaü vuttavibhattyantabhedanivattanatthaü.

Tattha tese akàràdipakatiantesu akàro anto pariyanto assàti = akàranto. Tato akàrantasmà
pulliïgàdipurisavàcakato jàtiguõakirayàyadicchàsaddesu
jàtinimittapurisanimittàdivisiññhavisadàkàravohàralakkhaõà purisattasàma¤¤àkàrasaïkhàtà
jàtiyeva nimittaü pavattikàraõaü yassa saddassa tato jàtinimittato purisasaddà
purisaiccetasmà vacanato parà hutvà yojiyanti. Yathàvidhi padassãyantãti attho. 

Adhikarãyatãti = adhikàro. Uparã suttesu tadupakàratàya àcariyehi niyojãyatãti attho.
Suttàbhidhammavinayapiñakasaïkhàtassa tepiñakassa buddhavacanassa yuttanti
sambaõdho. Tassa pana buddhavacanassa sakkatadesàbhàsàvisadisaråpattà
aparivattanasabhàvatàyàti dassetuü màgadhàkàya sabhàvaniruttiyàti vuttaü. 

âdikappe niyuttà = àdikappikà, narà ca brahmàno ca assutaü àlàpaü yehi te = assutàlàpà
nàma. Manussavacanàlàbhattà desabhàsàdirahitàya attano dhammatàya bhàsamànàsà bhàsà.
Sambuddhà càti sabba¤¤ø buddhà dhammaü desentàyàya aviparipattanasabhàvàya
sàvakànaü niruttipañisambhidopakàràya bhàsanti, sà màgadhã nàma målabhàsà
sabbabhàsànampi sattànaü ekabhàsàyeva atthàvabodhanato. Sakkatadesabhàsàdãhi buddhà
dhammaü na desenti niratthakabhàvato atippasaïgato càti veditabbaü. 

Anupubbaü anupañipàñiü anatikkamitvà pavattamànaü = yathànupubbaü. Tattha niyutto =
yathànupubbiko. 

Liïgaü pàñipadikanti nàmasseva pariyàyo yathà yathà yena yena pakàrena vuttaü liïgaü,
jinavacanena yuttaü jinavacanàviruddhaü nàmaü bhavati, tathà tathà tena tena pakàreneva
purisa rukkha satthu bhikkhu ràja brahma atta sabba ya ta eta amha tumha iti evamàdinà
nayena jinavacanassa ananuråpaakkharaantavivajjitàkàreneva idha kaccàyanalakkhaõe
liïganàmapadaü pakatiråpaü nipaccateta. Siddhaü katvà ñhapãyati. 

[SL Page 334] [\x 334/]    

Vasaddena kiriyàpadapakatibhåtà dhàtavopi jinavacanànuråpena nipaccanteti attho.
Dhàtuliïgehã paràppaccayàti paribhàsato vibhattiyo parà hontãti vuttaü. 

Paccayantassa liïgabhàvàbhàvato taddhitàdisutte tavetuü tåna tvàna tvàppaccayantànaü
atavetånàdisu càti liïgabhàvapariyàyabhåtassa nàmabyapadesassàpi pañisiddhattà tato càti
ettha caggahaõena aliïgato tavetånàdipaccayantà nipàtatopi vibhatti hotãti dassetuü
casaddaggahaõenàti àdi vuttaü. 

Si yo iti evaü paññhità cepi pañhamà vibhatti nàma pañhamaü vuttatti. Evaü sesàsupi.
Vibhatti iti anena nàmena kvakatarasutte attho payojananti codanà. Amhassa mamaü
savibhattissa seti ettha savibhattissàti vohàro. Phalanti parihàro. Itarathàdi yadi
sa¤¤àvidhànaü na bhaveyya tadà purimena tato ca vibhattiyo, siyo aüyo nàhi sanaü smàhi
sanaü smiüsåti ekayogo ekasuttameva kàtabbanti attho. Casaddena na¤¤àkaraõeti tato va
vibhattiyo ti ettha caggahaõena nyàse viya ekavacanabahuvacanàdisa¤¤ànakaraõaü yadi
siyà, tadà vibhattividhàne sa¤¤àvidhàne sa¤¤àvidhànassa appakate appakaraõe
vihitattamàpajjeyya. Ekavacanàdivohàrassa aõvatthaparasama¤¤àvasenàpi sambhavato puna
vidhànassa niratthakabhàvappasaïgopi siyàti attho. Paribhàsantaraü a¤¤aü paribhàsaü. 

Na uparodho = anuparodho, avirodho. Tesaü jinavacanànaü anuparodho tena tattha
vibhattividhàne tato ca vibhattiyoti vuttattà aniyamena ekato sabbàsaü syàdivibhattãnaü
pasaïge sati vatticchànupubbikàti yovacanassa vattà payogaü vattukàmo, tassa vattussa
icchà anupubbikà yassà saddappavattiyà sà vatticchànupubbikà, sabbassàpi vacanassa
purisànamicchàya pavattitattà. 

Liïgatthàbhidhànamatte liïgassa rukkhàdinàmassa attho abhidheyyo = liïgattho, so pana
kammàdikàrakasaüsaññho kevalo càti duvidho. Tattha kammàdisaüsaññho dutiyàdãnaü
vakkamànattho kammàdisaüsaggarahito vibhattivacanabhedepi saïkhyàkammàdi viya
anuvattitvà dissamàno avayavasamåhàdibhedo saliïgàdiko rukkhàdiattho
pañhavidhàtuàdãnaü kakkhalattàdisàma¤¤àkàro ca idha liïgattho nàma. Tattha liïgassa 


[SL Page 335] [\x 335/]    

Vacanatthassa abhidhàne avayavasamåhàdibhedà kathanamatte kevale abhidhàne kathane
jotane kattabbeti attho ekavacanassa bahuvacanassa aniyamappasaïge sati temekavacanesåti
bahuvacanesu vonoti ca ¤àpakato ekatthàbhidhàne ekavacanaü, anekatthàbhidhàne
bahuvacananni niyamaü dassetuü ekamhi vattabbeti àdi vuttaü. Ekattavacanicchàyanti ettha
ekassa bhàvo = ekattaü. Rukkhàdibhede asahàye atthe ekatthe ekasaddappavattiyà
nimittabhåtà tà asahàyatthagatànaü tassa ekatthassa vacane kathane abhidhàne icchàyaü
ekatthassa abhidhàtukàmatàyanti attho. 

Liïgassa akàratoti tato ca vibhattiyoti vibhattãnaü liïgato paraü vihitattà akàrassa
liïgàvayavattà liïgassa antabhåtaakàrato parassàti atthato siddhametaü. Tena akàrantato
liïgamhàti ca uparivacanaü na dissati. Chaññhivipariõàmenàti sãti pañhamàya vuttiyaü
sivacanassàti chaññhivacanaü vipariõàmena vivaraõaü vibhajanaü. Okàro hotãti
àdesàpekkhanti veditabbaü. Yaü pana nyàse sissa oti samàsaü katvà vuttaü.
Taüsambaõdhito okàrassa abhàvato karãyamànaokàrassa ca sàpekkhatàya
samàsànupavattito ayuttamevàti daññhabbaü. Vibhattikàriyavidhippakaraõatoti ettha ato
nenàti nàvibhattiyà kàriyaü vidhãyati, taü vibhattikàriyavidhisuttaü pakaraõaü kataü assàti
= vibhattikàriyavidhippakaraõaü. Soti ettha vuttaü sivacanaü, tato tadapavàdenàti tassa
apavàdena. 

Sarassa lope = saralopo. Aü ca àdeso ca paccayo ca àdi yassàti = amàdesappaccayàdi,
tasmiü. Iminàva katasaralopanimitteyevàti yadi saralopoti àdinà pubbasaralope kate
taünimittaparassa sarassa sarànaü dadanti dhammikàti àdisu viya dighàdivikàrappasaïgo
hoti, tadà tattha pakatibhàvatthanti daññhabbaü. Tena sare lopaüti pubbasare lutte seyyo
seññhoti àdisu parasarassa vikàro hotiyevàti dassitaü hoti. 

Tyàdivibhattiyo cetthàti ettha imasmiü sutte na kevalaü taddhitàdippaccayabhàvena
gayhanti, kintu àkkhyàta vibhattibhåtà tyàdivibhattiyo pi paccayagahaõenettha gayhantãti
attho. Dhàtuliïgehi paràppaccayàti ettha paccayagahaõena vibhattãnampi gahitatthameva
cettha ¤àpakaü. âgamatthidanti 


[SL Page 336] [\x 336/]    

Ettha àdiggahaõaü àkhyàte kitake ca ikàràgamo asabbadhàtukamhi, yathàgamamikàroti
iccàdinà vihitassa àgamassa saügahaõatthanti attho. 

Paccayasàhacariyà ti sahacarassa bhàvo = sàhacariyaü, paccayena sàhacariyaü =
paccayasàhacariyaü, paccayena saha patitattà, tato. âdesappaccayàdimhãti ettha àdesassàpi
paccayena sàhacariyadassanato àdeso ca paccayo viya pakatisaro eva vibhattippaccayànaü
àdesabhåtova gayhati, na parapadàdibhåtoti. Tena abbha àha iccàdike àdesasare pare
kittisaddo abbhuggato, satthà àhàti evamàdisu pubbapadantassa sarassa iminà suttena lopo
na hotãti veditabbaü. 

Samànaü råpaü yesanti = saråpà, eko ca so seso càti = ekaseso. Asakinti anekavàro.
Asakiügahaõasàmatthiyato ekavibhattivisayànanni siddhaü. Purisà apayanti àdisu
nànàvibhattivisayattà na ekasesoti siddhaü. Asesakhyàpanicchà = vãcchà,
sahavacanãcchàyanti saha ekato anekatthànaü vacane icchà = sahavacanicchà, na ca ye ye
vuóóhà ti àdãsu vãcchàpayogesu sahavacanãcchà sambhavati. Ekavibhattivisayànanti ettha
ekà eva vibhatti visayo pavattiññhànametesanti = ekavibhattivisayàti attho gahetabbo.
Yogavibhàgatoti ekasesvasakiü iti yogassa suttassa vibhàgato dvidhàkaraõato pitånanti
àdisu udàharaõesupi råpànampi ekaseso. Vàti vikappena hotãti veditabbaü. Tena
màtàpitånanni vattabbe asaråpassa màtusaddassa lopaü katvà pãtusaddovasissati, tena
pitånaü màtàpitånanti råpadvayaü sijjhati. 

Ato tenàti ito atoti ca, so vàti ito và ti ca vattate. 

Yo ca ni ca = yonã, sabbe ca te yonã càti = sabbayoni, tesaü. â va e vàti = àe, yathàkkamanti
parà paccayàti ettha pañhamàya aõthadassanato pañhamàya vibhattiyà pañhamaü vuttattà
dutiyàya kamà vuttattà dutiyàya kammana tivattitvàva pàñhànukkamena àkàraekàrà hontiti
attho. Sabbàdesatthanti à eti saddamattattà yo ni iccetesaü antàdesappasaïge sabbasseva
àdesatthanti daññhabbaü. Và iccevàti vàdhikàraphalaü dassetuü vuttaü. 

[SL Page 337] [\x 337/]    

Jhe katatteti jhasa¤¤ake ivaõõe katatte kataakàratte sati asanta¤ca vidhiü etthànuvattitaü
vàssåti vàsaddo dãpetãti yojanà. 

âlapanassa sambodhanassa vacane abhidhàne icchàyaü sati: ga iti sa¤¤à assàti = gasa¤¤o.

Pità àdi yesaü tuppaccayantànaü te = pitàdayo. Tesaü pituàdãnamanto = pitàdyanto, akàro
ca pitàdyanto ca = akàrapitàdyantà, liïgantabhåtassa akàrassa pituàdisaddànamantabhåtassa
ca ukàrassa à hoti, àttaü hotãti attho. Ge pareti àlapane sivacane pareti attho. 

Jhalapà rassanti ito ge rassamiti ca vattate. Adåraññhassàlapanevàyanti adåre ñhitassa
àlapane yevàyaü rassabhàvo. 

Gasã apãti padacchedo. Evamàdãhi suttehi niddiññhehi liïgehi a¤¤o saddo seso nàma.
Dåtiyatthassa silopassa sampiõóanaü samuccayanaü attho yassa taü yathà vuttaü
àlapanassa abhibyattiyà pàkañakaraõatthaü keci cattàro bho purisa bho rukkhàti evaü
vadantãti attho. 

Yena và kayirate taü karaõanti ito vàti vattate. Yaü karotãti yaü ghañàdikaü asantaü
nibbatteti santaü và vikaroti chedanàdinà vikàramàpàdiyati, yaü santaü và parikappitaü và
gamanadassanàdinà và pàpuõàti taü kàrakaü vikaraõapàpuõanakirayàya taü nimittabhåtaü
ghañàdikaü kattukiriyàya pàpuõitabbaü vatthu kammàdisa¤¤aü hoti. 

Karãyatãti = kammaü, kammameva attho = kammattho, tasmiü kammatthe. 
Abhidheyyakammasaüsaññhassa atthassa jotane karoti kiriyaü nibbattetãti = kattà.
Attappadhànoti a¤¤amanapekkhitvà. Sayameva pacanàdikaü kammaññhaü và gamanàdikaü
kattuññhaü và kirayaü nibbatteti, so kattusa¤¤o hotiti attho. 

Karaõe tatiyàti ito tatãyàti vattate.

Ato nà ena iti tipadamidaü suttaü. 
 
* Kammatthaü và. Kattusametaü và. 

[SL Page 338] [\x 338/]    

Smà ca hi ca smiü ca = smàhismino, tesaü. Mhà ca va bhi ca mhi ca mhàbhimhiyo.

Sàdhakatamena hatthàdinà puriso kammaü kayirate àvikaroti pàpuõàti và taü
hatthakhagganayanàdibhedaü vatthu karaõasa¤¤aü hotãti attho. âviññhena purisenàti yo
amanusso yaü purisaü àvisati, tena àviññhena purisena karaõabhåtena so manusso
abhivàdanàdãni karonto pu¤¤aü karoti, vibodhana kàle *dusimàro viya tena pàpaü karoti
nàma.

Yassa sacetanassa và acetanassa và ki¤ci dàtukàmo dadàti và ta¤ca pañiggàhakabhàvena
icchitaü kàrakaü sampadànasa¤¤aü hoti. Yassa saccaü và khàdanãyaü và rocati yassa và
ki¤ci iõaü chattaü dhàrayate, so yàcako rocako iõassa sàmiko dhàrayamàno ca
sampadànasa¤¤o hoti. Yathà: yàcakassa dàtumicchati. Samaõassa saccaü rocasi,
devadattassa suvaõõachattaü dhàrayathe, dhanikassa suvaõõaü dhàrayato daëiddo 
Sammà padãyati etassàti = sampadànaü, tasmiü. 

Yosu katanikàralopesu dãghanti ito dãghanti vattate. 

Su ca naü ca hi ca = sunaühi, tesu. Niyamàbhàvà sabbe rassasaràti siddhaü. 

Apeto ito àdadàtãti = apàdànaü, taü kàrakanti apagamanadànakirayànaü avadhibhåtaü
bhayahetubhåtaü ca kàrakaü apàdànasa¤¤aü bhavati. 

Sabbaggahaõàdhikàrato smàsminnanti àhacca visesetvà vacanasàmatthiyato ca sabbasseva
àttametta¤ca hotãti siddhaü. Evaü upari veditabbaü. Purisà purisato apeti apagacchati. 

Parigayhatãti = pariggaho, yassa yo pariggaho àyatto sàmi àdibhåto và. 

Sàmismiü chaññhãti yo pariggahassa sàmi àyattàkàralakkhaõo sambaõdho, tassa jotane
visesanàdibhåte sàmiatthe chaññhivibhatti hotãti attho. 

âdhàrãyati etthàti = àdhàro, kattukammànaü kiriyàyàti kattusamavetàya
ñhànagamanàdikirayàya kammasamavetàya pacana-
 
Vimocana * dåssi 

[SL Page 339] [\x 339/]    

Chedanàdikiriyàya ca tannissayànaü sàdhàraõo yo àdhàro taü vatthu okàsasa¤¤aü
pañilabhatãti attho. 

Evaü suràsuràdayo akàrantà pulliïgasaddà sattasu vibhattisu purisasaddanayena ¤eyyàti
sambaõdho.

Tattha suràsuràti àdikà vasantatilakà nàma vuttaü. Surà, devà, asurà, dànavà, narà, manussà,
uragà, sappà, nàgà, ahã, ràjakulino sappavisesà yakkhà, vessavaõaparivàrà. Gaõdhabbà,
dhataraññhaparivàrà, kinnarà, tiracchànavisesà, manussà, mànavà. Evaü pisàcà petà ca
pettivisayåpapannà sattà, màtaïgà, gajà, jaïgamà, sattà, turaïgà, assà, varàhà, såkarà, sãhà,
migàdhipà, vyagghà, saddålà, acchà, kàlasãhà, kacchapà, kummà, taracchà, kabaraïgena
migàdanà camarajàti, mãgà, magàpi, assà, turaïgà eva, soõà, sunakhà

âloko, suriyàdiàlokenà, loko, kàmalokàdiko, nilayo, àlayo, anilo, màëuto, càgo, pariccàgo,
yogo, anuyogo, vàyàmo, ussàho, gàmo, khuddako manussàvàsadeso, nigamo, so panesa
mahàgàmo, àgamo, pariyattidhammo, dhammo, sucaritadhammo, adhigamo ca kàmo,
vatthukàmakilesakàmàdiko, saügho, bhikkhusamåho ca, ogho, kilesogho, udakappavàho ca.
Ghoso, saddo, pañigho, byàpàdo, àsavo, avijjàdiko kileso, kodho, manopadoso, lobho, ràgo,
sàrambho, karaõuttarakaraõalakkhaõo, thambho, cittassa thaddhatà, gharathambho và.
Mado, yobbanamadàdiko, màno ahaïkàro, pamàdo, satippamoso, makkho,
paraguõàdividdhaüso 
Punnàgo, punnàgarukkho, pågo, kamuko, panaso, kaõñakãphalo, asano, piyako, campako,
campeyyo, ambo, cåto, hintàlo, rukkhaviseso, tàlo, tàlarukkho, vakulo, vakulagaccho, ajjuno,
kakudho, kiüsåko, palàso, pàëibhaddo ca. Maõdàro, devataru, kuõdo, byàkoõdo*,
pucimaõdo, nimbo, kara¤jo, kara¤jagaccho, rukkho, pàdapo, mayåro, sikhã, sakuõo,
vihaïgo, aõóajo, pakkhã, ko¤co, kuntanã, haüso, haüsoyeva. 

Tassa và nattaü sabbatthàti ito vàti vattate. 

Manassa gaõo = manogaõo, so àdi yassa so = manogaõàdi, tato. I ca à ca = ià, vàti
manogaõàdito tathànuvattitavàggahaõa¤cànuvattate. 
 
* ? Mukuõdo 

[SL Page 340] [\x 340/]    

Amhassa mamaü savibhattissa seti ito savibhattissa, ntussantoti ito ntussàti va
paramàdhikàro. Paccayekadesattà ntuppaccayassàti vuttaü. 

Mayaü yomhi pañhameti ito yomhi pañhameti ca, ntassa se vàti ito sãhagatiyà vàti ca
vattate. 

Pa¤càdãnamattanti ito attanti ca vattate. 

Aü napuüsaketi ito amiti vattate. 

Ntassa se vàti ito maõóåkagatiyà càti vattate. 

To ca ti ca tà ca = totità,yathàsaükhyaü, saükhyànukkamena. 

Pa¤càdãnamattanti ito attaü, ntussanto yosu càti ito maõóåkagatiyà càti vattate. 
Puna vàggahaõakaraõanti purimasutte satipi vàsadde puna simhi vàti etthàyaü vàsaddo
himavantasaddato a¤¤atra atthanisedhanatthameva kato. Tena vuttaü guõavantàdisu
nàtippasaïgoti ettha ca vantuppaccayantànaü ukàrassa appayogatàya akàrantesu gahaõaü
veditabbaü. Nàtippasaïgoti mantusaddato a¤¤atra tadanuparodhenàti paribhàsato ca
sabbàdesassa aniññhattà vuttaü. 

Sa sare vàgamoti ito vàti vattate. So ca vavatthitavibhàsattho. Tena karonto kàràpentoti
àdisu antassa amàdeso na hoti. 

Antappaccayantànanni vattamàne mànantàti vihita antappaccayantànaü etaü gahaõaü. 

Sesesåti sivibhattito a¤¤esu vibhattivacanesu ca paccayesu ca. Tenàha: "vibhattippaccayeså"ti.
Asimhi kàriyàtidesoyanti ntuvàti ayaü atideso ntassa kàriyaü vihitaü. Tameva ntasaddasseti
atidisati niddisati antabyapadese taüråpatàdi. 

Bhavato bhototi ito bhavatoti vattate

Obhàvo kvacãti yogavibhàgato iññhappasiddhãti ¤àyena bhavato vakàrasseva anavasesesupi
okàro hotãti veditabbaü. Sesantubyapadesatova sijjhatãti veditabbaü. 

Anteti santasaddante. 

Ahakàrepãti ¤àyena sappurisoti àdisu. Ràjabrahmattasakhasaddàdãnamakàrantatte satipi
atthi råpabhedoti adhippàyo. 
 
[SL Page 341] [\x 341/]    

Syàdãnaü vibhattãnamuppatti yathà: jinavacanayuttato purisàdisaddato
vibhattianiyamappasaïge vatticchàvasà syàduppatti vuttà. Tatheva ràjasaddatopãti
adhippàyo. 

Sa sare vàgamoti ito vàti vattate. Brahmà ca attà ca sakhà ca ràjà ca àdi yassa, tato
brahmattasakharàjàdito, akàrantasaddato parassa aüvacanassa ànaü iti hotãti attho.

Ambhassa mamaü savibhattissa seti ito savibhattissàti, ràjassa ra¤¤oràjino seti ito ràjassàti ca
vattate. 

Ra¤¤o ca ràjino ca = ra¤¤oràjino, salopo. 

Amho ca tumho ca ntu ca ràjà ca brahmà ca attà ca sakhà ca satthu ca pitàdi càti dvaõdo.
Etthàdisaddena tuppaccayanto gayhati. 

Chabbidhoti ati dissatãti = atideso. So pana byapadesàtideso, nimittàtideso. Taüråpàtideso,
taüsabhàvàtideso, suttàtideso, kàriyàtidesoti loke chabbidho hoti. Tatra tesu atidesesu
brahmattasakhàdisu brahmunà attanà sakhinàti evaü pa¤camyatthavasena nipphàditabbe
tabyapadesà tidesassa niratthakattà brahmattàdito parassàpi smàvacanassa smà nàvàti
pañhitattà, tatra ca smàvacanassàyaü nàmaråpassa atideso tena vuttaü råpàtidesoti. 

Smimeti ito eti vattate. Brahmatte akàrantaniddeso sukhuccàraõattho. 

Sakhantassàti ito antaggahaõa¤ca brahmàto tu sminanãti ito brahmaggahaõa¤cànuvattate.
Brahmasaddantassa uttaü hoti sanàsåti attho. 

Jho ca lo ca = jhalà, tato-jhalato. Smiü ni iti padacchedo. Adhikavacanama¤¤amatthaü
bodhetãti àha tusaddenàti àdi. Akàrantasseva attakaraõa¤ca pakatibhàvatthaü.

Attanto hisminattanti ito antaggahaõaü tato smintãti ito tatoggahaõa¤cànuvattate. 
Ekayogamakatvàti jhalato smà nàti abhinnayogamakatvàti attho. 

[SL Page 342] [\x 342/]    
Yonamànoti ito yonamiti anuvattate. âyo ca no ca = àyono.

âro himbhi vàti ito àroti ca vattate.

Sunamaüsu vàti ettha puna vàggahaõakaraõaü samuccayatthaü. 

Sakhàto càyo noti ito sakhàtoti vattate. Smàsminnaü vàti ekàre siddhepi smimeti
ayamàrambho ayaü vidhi niccattho, tena sakhasmiü sakhamhãti na sijjhantãti adhippàyo. 

Ambhassa mamaü savibhattissa seti ito savibhattissàti adhikàro pumassa anto = pumanto,
tassa. âlapanassa ekavacanaü = àlapanekavacanaü. 

Susmimà vàti ito à vàti ca, u nàmhi càti ettha casaddena pumakammathàmantassa ca ukàro
hoti sa smà iccetesu ekavacanesåti veditabbaü. 

âne smimhi vàti ito àne iti anuvattitabbaü. Evaü hi sati yuvamaghavànaü caggahaõena
vuttaànàdesassa uppatti dassità hoti vibhattiyeva vibhajatãti = vibhatti, savibhattissa,
ràjàdigaõo. 

Akàrantaü.
 

Na gho = agho ekavacanaü ca yo càti dvaõdo. Sà yo iti ñhite aghassa àkàrassa rassatte
yovacanassa àttaü katvà råpasiddhi veditabbà. Sesaü avasesaråpaü neyyaü vuttanayena
netuü sakkuõeyyanti attho. Paccakkho dhammo assàti ca gàõóãvo dhanu assàti ca
bahubbãhimhi kate, dhanumhà càti àppaccaye, pacchime yavakàrà càti ukàrassa cakàràdese
kate, paccakkhadhammà gàõóivadhatvà iti àkàrantapakati hoti. 

âkàrantaü. 
 

Aggisaddo dassãyatãti sambaõdho. Ntussanto yosu càti ito anto simhi vàti ca vattate, jhalato
sassa no vàti ito jhalato vàti anuvattate. 

Gho ca po ca = ghapà, tato ghapato. 


[SL Page 343] [\x 343/]    

Nikàro ca lopo ca = nikàralopà, yovacanesu kata nikàresu katalopesu ca santesu
dãghamàpajjanteti vuttattà, rassasaràti atthatopi siddhaü. 

Kato rasso assàti = katarasso, na katarasso = akatarasso. 

Aü ca mo ca = ammo, sàpekkhalakkhaõattà dvaõdo. Jho ca lo ca po ca = jhalapà. Tehi
jhalapasa¤¤ehi ivaõõuvaõõehi paraü aüvacanaü makàro ca niggahitaü ca hotãti attho.
Tattha pulliïganti evamàdisu ukàrato parattà makàrassa niggahãtaü hotãti. Evama¤¤epi
jotipàõiàdikà ca udadhi àdikà ca ikàrantapulliïgasaddà veditabbà. Tattha pañhamagàthà
samànikà nàma, itarà sabbalaghuppattamo.

Jotãti pàcako, pàõãti hattho, gaõñhãti anuttànattho saddo, muññhãti hatthamuññhi, kucchãti
udaraü, vatthiti muttàsayo, sàliti rattasàlã, vihãti avasesavãhi, byàdhãti rogo, odhãti avadhi,
bodhãti bodhirukkho, saõdhãti sarasaõdhi àdi, pañisaõdhi pana itthiliïgameva. Ràsãti
samåho, kesãti eko assasàrathã, sàtãti ekassa purisassa nàmaü, dãpiti khuddakasaddulo, isãti
tàpaso, munãti mahesã, maõãti nãlàdimaõi, dhanãti saddo, girãti pabbato, ravãti àdicco,
kavãti kàvyakàro, kapãti makkaño, asãti khaggo, masãti kajjalo, aïgàrikà masã ca, nidhãti
ratananidhã, vidhãti vidhànaü, abhi, sappo, kimi, pulavako, pati, sàmã, hari, sãho, ari,
amitto, timi, mahàmaccho, kali, aparajjhanaü, bali, yakkhàdibali. Jalanidhi, jalanidhi eva,
gahapati, gahaññho, urudhiti, mahàvãro, varamati, mahàpa¤¤o, nirupadhi, khaõdho
padhivirahito, adhipati, sàmã, a¤jali, paõàmaa¤jali, sàrathi, rathasàrathi, atithãti tadahu
àgato àgantuko, samàdhãti cittekaggatà, udadhi, ambudhi. 

Ikàrantaü.
 

Apiggahaõena apisaddena tadabhàve tassa rassantassa abhàvo sismiü siddhe puna
pañisedhanaü niyamàya hotãti dassetuü vuttaü niyamatthanti àdi. Agho rassanti àdito
rassanti vattate. Sukhakàridànanti ettha dànasaddassa anuppayogato sukhakàrisaddassa
napuüsakaliïgatataü daññhabbaü. Etthàti na sismimanapuüsakànãti sutte. 

[SL Page 344] [\x 344/]    

Purisàdãnaü gamanàdãsu visadàkàrabhåto avisadàkàrabhåto ca vohàro ubhayàkàramuttako
ca vohàro pumàdijànane pumitthinapuüsakakànaü jànane avagamane hetubhàvato hetuttà
liïganti ãritaü kathitanti attho. 

Naü jhato katarassàti ito jhato katarassàti ca vattate. 

Bho ge tåti ito geti vattate jho ca lo ca po ca = jhalapà, puna rassantassa àrambho =
punàrambho. 

Aü yamito pasa¤¤àtoti ito amiti vattate. Kato rasso assàti = katarasso, tato katarassà,
a¤¤ànipi ãkàrantanàmàni evaü veditabbànãti yojanà. 

Dhammã, dhammo assatthãti = dhammã, dhammaü và, evaü saüghã. ¥àõã, ¤àõaüvà,
¤àõaü và, hattho assa atthãti = hatthi, cakkaü assa atthãti = cakkã, pakkho assa atthãti =
pakkhã, sakuõo, dàñhà assa atthiti = dàñhã, vàlamigo, raññhaü assa atthãti = raññhi, ràjà,
chattaü assa atthãti = chattã, chattadharo, màlà assa atthãti = màlã, vammaü assa atthãti
vammã, kavacadharo, yogo assa atthãti = yogã, bhàgo assa atthãti = bhàgã, bhu¤janasãlo
bhogã, kàmo assa atthãti kàmã, saü dhanaü etassa atthãti = sàmã, dhajo assa atthãti = dhajã,
gaõo assa atthãti = gaõã, gaõaü và, saso assa atthãti = sasã, sasadharo, kuññhaü assa atthãti
= kuññhã, jañà assa atthãti = jañã, jañàdharo, yànaü assa atthãti = yànã, sukhaü assa atthãti
= sukhã, sikhà assa atthãti = sikhã, mayåro, danto assa atthãti = dantã, gajo, mantanasãlo
mantã, karo assa atthãti = karã, càgo assa atthãti = càgã, (vacanasãlo vàcã, vivàdo) kusalaü
assa atthãti = kusalã, pu¤¤avà, musalo assa atthãti = musalã, musaladharo, balaü assa
atthãti = balã, balavà, pàpakaraõasãlo pàpakàrã, bàlo, sattuü ghàtetãti = sattaghàtã,
ripumaddano, màlyaü karoti, karaõasãlo vàti = màlyakàrã, màlàkàro, dãghaü jãvatãti =
dãghajivã, ciraü jãvã, dhammaü carituü sãlamassàti = dhammacàrã, ¤àyacàrã, sãho viya
abhãto hutvà nadatãti = sãhanàdã, bhåmiyaü sayanasãlo = bhåmisàyi, sãghaü yàtãti =
sãghayàyã, evaüti tathà. 

Gàmaü netãti = gàmanãsaddo tathà senaü netiti = senànã, sobhanà dhã assàti = sudhã.
Pabhåtisaddena dhammo eva siri assàti = dhammasirã, iccàdayopi netabbà. Aüvacanassa
namàdesàbhàvo vettha viseso. 

äkàrantaü.
 

[SL Page 345] [\x 345/]    

Jhalato sassa no vàti ito vàti ca, ghapato ca yonaü lopoti ito yonaüti ca vattate. 

Bhikkhuppabhutito paresaü yonaü vo niccaü hoti, hetuàdito yonaü vibhàsà hoti,
amuppabhåtito paresaü yonaü vono ca na bhavatiti yojanà.

Pa¤càdãnamattaüti ito attaü, yosvakatarassojhoti ito akatarassoti vattate. 

Ve ca vo ca = veco, tesu, casaddaggahaõaü antaggahaõànukaóóhanatthaü. 

âlapane vihitattà àlapano, yo eva àlapano = yvàlapano, tassa. 

Setåti jaladuggamanaññhànesu baddhasetu, ketu, dhajo, pabhu, rasmi ca ràhu, eko asuriõdo,
bhànu, divàkaro, tassa rasmi ca. Saüku, saükulo, ucchu, ucchu eva, veëu, veõu, maccu.
Màro, siõdhu, samuddo, baõdhu, baõdhåjano, neru, eko suvaõõapabbato, meru,
sinerupabbataràjà, sattu, ripu, kàru, sippiko, hetu, kàraõaü, jantuü, satto, råru, migo, pañåti
cheko.

Sakhantassã nonànaüsesåti ito antaggahaõamanuvattate. 

Satthà ca pità ca = satthupità, te àdã yesaü tuppaccayantànaü te = satthupitàdayo, tesaü,
satthusaddassa ratthuppaccayantattà visuü gahaõaü. Luppanaü = lopo, sissa lopo = silopo,
atha và luppatãti = lopo, so si lopo lopanãyo hotãti attho. 

Bhàvaniddesena bhàvatthappaccayassa niddesato.

âro eva àdeso = àràdeso, tato yonamotåti ito tatoti vattate. 

Na àti ca ubhayaü pañhamekavacanantameva. 

Sassa lopova = salopo. Sa iti ayaü lopaniyo và,

Apavàdanaü = apavàdo, pañisedho, àràdesassa apavàdo = àràdesàpavàdo.

A¤¤esvàrattanti ito àrattanti vattate. 

Bhåsaddato smiüvacanassa iminà ikàràdese o sare càti ettha casaddena uvàdese saralope ca
kate, bhåvã iti råpaü hotã. 


[SL Page 346] [\x 346/]    

Bharatiti = bhattà, vavatiti = vattà, netãti = netà, suõàtãti = sotaü, jànàtãti = ¤àtà, jinàtãti =
jetà, chiõdatiti = chettà, bhiõdatiti bhettà, dadàtiti = dàtà, ddhàtãti = dhàtà, puttassa putto
nattà, bujjhatãti = boddhà, vi¤¤àpetiti = vi¤¤àpetà. 

Sakko ca maõdhàtà ca sakkamaõdhàtà.*

Pitu àdi yesaü màtubhàtuàdãnaü te = pitàdayo yathàti avisesena vuttassa
udàharaõanidassanatthe nipàto. Pituno pakkho = pitipakkho. 

Ukàrantaü. 
 

Abhibhavatiti = abhibhå, sayameva bhavatiti = sayambhå, vessabhå nàma
sammàsambuddho. Paraü abhibhavatãti = paràbhibhå, saha bhavatãti = sahabhå. Sabbaü
jànàtãti = sabba¤¤å,

Rattaü jànàtãti = ratta¤¤u, dãghàyuko, kataü upakàraü jànàtãti = kata¤¤å, tathaü avitathaü
jànàtãti = tatha¤¤u, atthaü jànàtãti = attha¤¤u, vijànàtiti = vi¤¤å, vedetãti = vidå, vedaü
¤àõaü avagacchatãti atthe vidite katvà gacchatiti và = vedagå, pàraü gacchatiti = pàragå.

ækàrantaü.
 

Avamhi càti iminà avàdeso amhiyeva. A¤¤atra purimasutteneva hoti. 

Goõasaddassa gopariyàyabhàvadassanatthaü gosaddassa goõàdesavidhànaü. 

Goti pañhamàekavacananto. Tena gosaddassa okàro àva iti hotiti attho. Gàvasenati ito go,
avamhi càti ito acàti ca vattate.
Okàrantaü.
 
Pulliïganàmaü. Niññhitaü.
 

Itthisaïkhàtaü liïgaü etesanti = itthiliïgàni, itthivàcakàni nàmàni, 

â eva paccayo = àppaccayo
 
* Sakamaõdhàtà. Va 

[SL Page 347] [\x 347/]    

Pakatyatthajotakàti pakatiyà liïgassa attho sabbaliïgàdi. Idha pana itthiliïgassa
pakatyatthassa jotakà, syàdayo viyàti yathà syàdivibhattiyo dabbàdibhedassa vacanatthassa
liïgatthe pañhamàti àdivacanato jotakà, evaü àãti àdikà itthippaccayàpi itthiyamato
àppaccayoti vacanato pakatyatthabhåtassa itthiliïgassa jotakà, eva na tu vàcakà.
Khattiyaka¤¤à brahmaõadàrikàti àdisu pubbapadesu itthippaccayanivattayampi
khattiyàdisaddato eva tadatthopalaññhito, taddhitappaccayabhåtà õàdayo pana
apaccasaüsaññhàdibhedassa paccayatthassa vàcakà paccayàbhàve tadatthànupalabbhanato.
Và õappacceti àdivacanato ca. Katthaci saükhàrikaü dànamayanti àdisu pana sakatthassàpi
vàcakàti attho. 

No àdi yesaü te = nàdayo, tesaü nàdãnaü. 

Gho ca po ca ghapà = tato ghapato.

Evama¤¤epi saddhàdayo àkàrantà itthiliïgà ka¤¤ànayena veditabbà. Tattha saddhàti
àdigàthàdvayamanuññhubhavijjummàlàvuttameva. 

Saddhà, cttappasàdo, medhà, pakatipa¤¤à, sutamayàdikà. Pa¤¤à vijjà, abhi¤¤àdivi¤¤àõaü,
cintà, cintanapa¤¤àpi, mantà. Pa¤¤à, taõhà, kàmataõhàdikà, vãõà, vãõà eva, icchà, àsà,
mucchà, muyhà, ejà, taõhà, màyà, pañicchàdanamàyà, mettà, metti, mattà, pamàõaü, sikkhà,
sikkhitabbà, bhikkhà, bhikkhitabbàhàro, 

Jaïghà, jànuto heññhà pàdo, gãvà, kaõñho, jivhà, rasanà, vàcà, vacanaü, chàyà,
sarãràdipañibimbachàyà, àsà, taõhà, gaïgà, nadãviseso, nàvà, samuddayànapattà, gàthà,
catuppadikaü vacanaü, senà, caturaïgasenà, lekhà, ràji, sàlà, vànijasàlàdisàlà, màlà,
gaõdhikapupphàdi, velà, paricchinnakàlaviseso, samuddatãra¤ca, påjà, accanà, khióóà,
kãëà,

Pipàsà, pàtukamyatà, vedanà, iññhàdiàrammaõarasànubhavo, sa¤¤à, nimittagahaõaü,
cetanà, manaso samãpà, tasiõà, taõhà, pajà, sattanikàyo, devatà, uppattidevo, vaññakà,
pakkhiviseso, godhà, godhà eva, balàkà, balàkajàti, parisà, parivàro, sabhà, bahunnaü
sannipàtaññhànaviseso, 

[SL Page 348] [\x 348/]    

ækà, yåkà, sephàlikà, sephàlikà, eva, laïkà, laïkàbhåmi, salàkà, a¤janasalàkàdi, vàlukà eva,
sikhà, morasikhà, visàkhà, nakkhattaviseso, visikhà, vãthi, sàkhà, rukkhasàkhà, vacà,
uggagaõdhà, va¤jhà, aputtikà, jañà, kesajañà, ghañà, samåho,

Jeññhà, nakkhattaviseso,vuddhà ca. Soõóà, gajahattho, vitaõóà, vitaõóavàdãkathà, karuõà,
dayà, vanità, itthã, latà, vallã, kathà, anupubbakathàdi, niddà, supinaü, sudhà, devànaü
bhojanaü, cuõõaviseso ca. Ràdhà, nakkhattaviseso, vàsanà, kilesavàsanàdi, siüsapà, kapilà,
papà, kåpàdimaõóapo,
Pabhà, àbhà, sãmà, mariyàdà, khamà, khanti, jàyà, bhariyà, khattiyà, khattiyajàtikà, sakkharà,
maruppàdi, sårà, madirà surà, dolà, doõaviseso, tulà, tulàdaõóo, silà, pàsàõasakkharà, lãlà,
lãlà eva, làlà, khelà, eëà, eëà eva, mekhalà, methunapadesaü, kalà, aüso, valavà, bhayà,
alambåsà, ekà accharà, måsà,* suvaõõavilãnabhaõóako, ma¤jåsà, bhàjanakaraõóakaü,
sulasà, tulà, disà, disà eva, nàsà, nàsikà, juõhà, caõdikà pabhà, guhà, pabbakaguhà, ãhà,
vitakko, lasãkà, sànusiõhà, vasudhà, vasuõdharà.

Ammà àdi assàti = ammàdi, tato.

âlapane si gasa¤¤oti ito sa¤¤àti ivaõõuvaõõàjjhalàti ito ivaõõàti ca vattate.

Ghato nàdãnaüti ito nàdãnanti ca vattate.
Aü va à va = amà.

Jhalànamiyuvà sare vàti ito sare, yavakàrà càti ito yakàro ca vattate. Yosu càti ito sãhagatiyà
yovacanaü, saüsàsvekavacanesu càti ito maõóåkagatiyà ekavacanaggahaõa¤ca, pasa¤¤assa
càti idhànuvattetabbaü. Tena yovacanassa ekavacanassa càdesabhåte sare pareti attho siïo
hoti. 

Amà pato smiüsmànaü vàti ito aü smiü vàti vattate.

Pattãti bhåmãti àdi gàthàdvayamanuññhubhasamànikà nàma vutti.
 
* "Kobhacàyã."


[SL Page 349] [\x 349/]    

Patti, catutthasenaïgà, yuttã, ¤àyo, vutti, suttavivaraõaü, jãvikàpavattana¤ca, kitti,
guõaghoso, mutti, vimutti, titti, tappanaü, khanti, khamà, kanti, ditti, santi, upasamo, tanti,
suttanto, siddhi, nipphatti, suddhi, visuddhi, iddhi, samiddhi, vuddhi, vuóóhi, buddhi,
pa¤¤à, bodhi, abhisambodhi, 

Bhåmi, dharaõã, jàti, abhinibbatti, pãti, pãõanaü, såti, pasåti, naõdi, ràgo,* saõdhi,
pañisaõdhi, sàni, javanikà, koñi, gaõanaviseso, pariyanto ca. Diññhi, micchàdiññhi, vuññhi,
vassaü, tuññhi, santuññhi, yaññhi, daõóo, pàëi, pàñho, àli, kålaü, nàli, pabbaü, keëi, kãëà,

Sati, saraõaü, mati, buddhi, gati, gamanaü, duggatiàdikà ca. Cuti, maraõaü, dhiti, viriyaü,
yuvati, taruõã, vikati, vikàro, rati, nikanti, ruci, abhiruci, rasmi, raüsi, asani, asani eva,
vasani. Vatthaü, osadhi, tàrakàviseso, osadhiyo ca. Aïguli, hatthàdiaïguli, dhåli, rajo,
duõdubhi. Bheriviseso, doõi, dàrudoõi, añavi, vanaü, chavi, tacacchavi. 
 

Itthiyamato àppaccayoti ito itthiyaü paccayoti vattate. 

Nada àdi yassa itthivacakasaddagaõassa soyaü = nadàdi. âdisaddoyaü pakàrattho. Tato
vàsaddo pakativikappanattho. Tenàha vuttiyaü: nadàdito và anadàdito vàti. Evaü
sijjhantànaü najjoti àdãnaü nadãsaddato paresaü yonaü nàsàna¤ca. 

Tato yonamo tåti ettha tuggahaõena okàraü, à patoti yogavibhàgena àtta¤ca katvà
pasa¤¤assa càti yakàraü ca yavataü talanàdinà dyassa jakàraü ca dvitta¤ca katvà najjo
nadiyoti evaü suttànusàreneva sijjhantà nampi imesaü màtulàdãnamànattamãkàreti sutte
ànattamiti bhàvaniddesena yaü vuttiyaü nipphàdanaü visesetvà vuttaü, taü "tro tassa, to
dassà"ti àdinà atrajo sugatoti àdãnaü suttavibhàgavasena nipphàdanaü viya
samànanipphàdanåpà yantaradassanatthanti gahetabbanti attho.

Mahã, medini, vetaraõi, ussadaniraye lohanadã, vàpã, taëàko, pàñalã, pàñalirukkho, kadalã,
kadalã eva, ghañã, ghaño eva, nàrã, mànusã, kumàrã-taruõã, yuvatã, vàruõã, varuõassa
itthi, bràhmaõã, bràhmaõajàtikà, sakhã, sahàyikà,
 
Anvyatirekalakkhaõo ¤àyo paveõi và * santuññhã ca 

[SL Page 350] [\x 350/]    

Gaõdhabbã, gaõdhabbajàtikà, kinnarã, kinnarajàtikà itthã, nàgã, nàgitthã, devã, devaccharà,
yakkhã, yakkhiõi, ajã, ajajàtikitthã, migã, migajàtikà, vànarã, kapijàtikà, såkarã, varàhã, sãhi,
sãhajàtikà, haüsã, haüsajàtikà, kàkã, kàkajàtikà, kukkuñã, kukkuñitthi.

Màtulà àdi yesaü te = màtulàdayo, tesaü-màtulàdãnaü, ettha ca ntussanto yosu càti ito
maõóåkagatiyà antaggahaõamanuvattetabbaü. Antàpekkhàyaü chaññhã. Màtulànã
màtulassa itthã, ayyakànã ayyakassa itthã. 

Nadàdito và ãti ito ãti vattate. 

öavo ca õiko ca õeyyo ca õo ca ntu càti dvaõdo,

Nadàdito và ãti ito vàti vattate. 

Ntussa tamãkàreti ito ãkàreti ca vattate. 

Pa¤càdãnamattanti ito attamiti vattate

Salakkhaõaü dhàretãti = dhàtu, dhenu, navapasutà gàvi, kàsu, àvàño, dddu, kuññhaviseso,
kaõóu, kaõóuti, kacchu, puggalakacchu, rajju, yottaü, kaõeru, hatthinã, piyaïgu, piyaïgu
eva, sassu, jayampatijàtikà.

Vadhå, pajàpatikulagatà ka¤¤à, sarabhå, mahànadãviseso, sarabå, gharagolikà, sutanå,
suõdarasarãrà, camå, senà, càmårå, suõdaraårukà, nàganàsårå, nàgassa hatthino nàsà viya
åru assàti = nàganàsåru.

Itthiliïganàmaü niññhitaü.
 

Napuüsakaü liïgaü etesanti = napuüsakaliïgàni, nàmàni, akàro anto assa
saddasamudàyassàti = akàranto, abhinna visesanatàya tagguõasaüvi¤¤àõoyaü bahubbãhi.

Yonanti napuüsakehãti ito napuüsakehãti vattate. 

Avisesatoti yonanti napuüsakehiti iminàva avisesavidhitàya yonannibhàve siddhe sati ato
niccanti punàrambhà akàrantato katassa nissa sabbayonãnamàeti vidhãyamànaü àttaü ettaü
ca. Kvaci tena na sabbattha vikappena hotãti siddhaü hoti. Tena sabbaü sabbàni, imaü
imàni. Etaü etàni, taü tàni, yaü yànãni àdisu sabbanàmesu nissa àettaü na hotãti veditabbaü
pu¤¤apàpàti àdikà pana rathoddhataü nàma vuttaü. 

[SL Page 351] [\x 351/]    

Pu¤¤aü, kusalaü, pàpaü, akusalaü, phalaü, vipàkacittaü, pakka¤ca. Råpaü, råpàyatanàdi,
sàdhanaü, karaõaü, sotaü, sotàyatanaü, ghàõaü, ghàõiõdriyaü, sukhaü sàtaü, dukkhaü,
vyasanaü, kàraõaü, nimittaü, dànaü, pariccàgo, sãlaü, sabhàvo, saraõasãlàdi ca dhanaü,
hira¤¤àdidhanaü, jhànaü, pañhamajjhànàdijjhànaü, locanaü, nayanaü, målaü, buõdo, kålaü,
tãraü, balaü, viriyaü, kàyabalaü và. Jàlaü, jàlameva, maïgalaü, abhivuddhikàraõaü. 

Nalinàti àdi gàthà jagatiyaü dutavilambitaü nàma vuttaü. 

Nalinaü, padumaü, liïgaü, nimittaü, mukhaü, vadanaü, aïgaü, avayavo, jalaü, salilaü,
ambujaü, jalajaü, pulinaü, vàlikà, dha¤¤aü, sàliàdipubbannaü, hira¤¤aü, kahàpaõe, padaü,
nàmapadàdi, amataü, nibbàõaü, padåmaü, païkajaü, paõõaü, rukkhàdipattaü, susànaü,
àmakaü, vanaü, kànanaü, àyudhaü, àvudhaü, hadayaü, hadayavatthu, cittaü ca. Cãvaraü,
bhikkhånaü nivàsanàdi, vatthaü, dussaü, kulaü, khattiyakulàdi, iõdriyaü, cakkhuppasàdàdi.

Nayanavadanàdikà màlinã nàma vuttaü. 

Nayanaü, nettaü, vadanaü, mukhaü, yànaü, vàhanaü, udànaü, santosavacanaü, sopàõaü,
nisseõi, pànaü, pànakaü, bhavanaü, ràjabhavanàdi, bhuvanaü, loko, lohaü, tambalehàdi,
alàtaü, ukkà, tuõóaü, pakkhãnaü mukhaü, aõóaü, bãjaü, pãñhaü, dàrupãñhàdà: karaõaü,
sàdhanaü, maraõaü, kàlakiriyà, ¤àõaü, sutamayàdi¤àõaü, àrammaõaü, àlambanaü,
ara¤¤aü, vanaü, tàõaü, rakkhaõaü, tagaraü, tagarameva, nagaraü, puraü, tãraü,
orimàditãraü, chattaü, àtapàdiàvaraõaü, chiddaü, vivaraü, udakaü, jalaü evamàdãni nàmàni
cittasaddasadisàneva. 

Kammassa anto = kammanto, *thàmaddhàdãnanni thàmaaddha-iccevamàdãnamantassa. U
nàmhi càti ettha casaddena smàvacane kate kammassantassa utte kate smà nàti adhikicca
jhalato càti smàvacanassa nàbhàve kathe kammunà thàmunàti råpasiddhi veditabbà.
Addhasaddato si. Pumantassà simhãti ettha antaggahaõena suvibhattissa àttaü. Addhà.
Evaü maghavayuvàdikà. Yivibhattimhi càti ettha casaddena ànàdeso ca. Addhàno.
Akammantassa càti sutte antaggahaõena nàdimhi uttaü. Addhunà. U nàmhi càti sutte
 
* Dhàma. Dhàmunàti. 

[SL Page 352] [\x 352/]    

Casaddaggahaõena sasmàsu ca uttaü. Addhuno addhunà, brahmàto tu sminanãti ettha
tuggahaõena smiüvacanassa ni. Addhani. Såsmimà vàti àtte, addhàsu. Iti pulliïganayena
¤eyyaü. 

Savibhattissàti, amhassa mamaü savibhattissa seti ito savibhattissa, ntussantoti ito ntussa, à
simhãti ito simhi iti ca vattate.

Ikàro càti ntussanto yosu càti ettha antaggahaõena yovacanassa ikàro ca kvaci. Assaddhàti
ettha na vijjati. 

Saddhà etassa kulassàti atthe bahubbihimhi kate a¤¤apadatthassa kulassa
napuüsakaliïgatàya assaddhàsaddopi napuüsakaliïgo jàto. Kvaci
samàsantagatànamakàrantoti ito samàsassa antoti ca vattamàne mukhanàsikàti ettha mukhaü
ca nàsikaü càti atthe nàmànaü samuccayo dvaõdoti dvaõda samàse vibhattilopàdimhi kate
mukhanàsikàsaddassa pàõiaïgadvaõdatàya tathà dvaõde pàõituriyayoggasenaïgàdinà
ekatto napuüsakaliïgatte ca kate saro rasso napuüsaketi rassattaü dvaõdekattaü. Tasmà*
dvaõdekattà sabbattha vibhattãsu ekavacanameva bhavati. 

Vàti, ghapato smiü yaü vàti ito vàti vattate. Satthi, åru, hanukaññhipi keci. Dadhi,
khãravisesaü, vàri, jalaü: akkhi, nayanaü, acchi, tathà, acci, dãpajàlàdi. 

Sukhakàri sukhaü kàtuü silamassàti atthe tassãlàdisu õitvà vã càti õãppaccaye vuddhàdimhi
ca kate sukhanti kàrakopapadassa kitantena kàrisaddena ca saha vibhattuppattito
puretarameva amàdayo parapadehãti samàse purimapade vibhattilope ca kate dànasaddassa
anuyujjamànatàya sukhakàrã saddassa napuüsakaliïgatte sati samàsattà nàmabyapadese ca
kate syàduppatti. Anapuüsakattàbhàvàti imassa napuüsakattà na sismimanapuüsakànãti
pañisedho kato. Simhi rassattaü sijjhati. Yolope kate na rassattaü. Evaü sãghaü yàtuü
sãlamassàti = sãghayàyi, cittaü. 

Cakkhu, nettaü, vasu, dhanaü, dhanu, càpo, dàru, kaññhaü, tipu, sãsaü, madhu,
makkhikàmadhu, hiïgu, hiïgu eva, siggu, siggu meva, 

[SL Page 353] [\x 353/]    

Vatthu, vasanti ettha kàriyànãti = vatthu, pu¤¤akiriyavatthu, àdi matthu nàma dadhimatthu,
jatu, làkhà, ambu, jalaü, assu, (netta) kaõñhàlaü. (?) 

Gotrabhåti purimaü gottaü abhibhavatãti attho kvippaccayàdimhi kate gotrabhåsaddoyaü
cittassa anupayujjamànatàya napuüsakaliïgo jàto. Napuüsakattà agho rassamiccàdinà
rassattà sayaü bhavatãti = sayambhu, ¤àõaü, dhammaü jànàtãti = dhamma¤¤Š, cittàti
vicitrà. 

Napuüsakaliïganàmaü niññhitaü.
 

Sabbesaü itthipumanapuüsakànaü nàmàni = sabbanàmàni, so sabbasaddo yadà pulliïgena
visiññhaü purisarukkhàdibhedaü atthaü abhidhàyi, tadà sabbo puriso sabbe rukkhàti àdinà
pulliïgo hoti. Yadà itthinapuüsakehi visiññhatthàbhidhàyã, tadà sabbà itthi, sabbaü dhananti
àdinà itthiliïgo napuüsakaliïgo ca hotãti adhippàyo. Råpanayoti sattavibhattyantaråpànaü
nayo vidhi dassãyatiti attho.

Và yavappañhamoti ito yoti vattate. 

Sabbanàmànaü akàro = sabbanàmakàro. Tato. Sabbanàmakàrato eti padacchedo,

Ato nenàti ito ato, sabbayonãnamàeti ito àe, smàsminnaü vàti ito smàsminnaüti ca vattate. 

Subhisvakàro eti ito akàro eti ca vattamàne sabbanàmakàrate pañhamoti ito maõóåkagatiyà
sabbanàmaggahaõaü, tassa và nattaü sabbatthàti ito vàggahaõaü cànuvattate. 

Gho ca po ca = ghapà, smiü ca sa ca = smiüsà, tesaü, saü ca sà ca = saüsà.

Ekavacanesåti ekavacanaññhàne samabhåtatàya vuttaü. Sàdesàbhàvà ghato nàdãnanti
àyàdeso. 

Etàhãti àkàrantaniddesato itthiliïgabhutaghapasa¤¤àmeva gahaõatthaü. Smiüti ekaü, àyayàti
ekaü. Saüyamàdesàti ghapato smiüsànaü saüsàti iminà saü àdeso ca ghapato smiü yaü vàti
iminà yamàdeso ca.


[SL Page 354] [\x 354/]    

Và yavappañhamoti ito yoti vattate. Dvaõde tiññhatãti = dvaõdaññho, tato dvaõdaññhà
disàditi disàya ca kàlassa ca desassa ca vavatthànavacanà asaükarato pakàsakàti attho. 

Sabbanàmesu niyuttaü vihãtaü kàriyaü = sabbanàmikaü yovacinassa vidhãyamànaü ettaü
ñhapetvàti yojanà. Pubbà ca aparà càti = pubbàparà, tàsaü-pubbàparànaü. Ettha ca sabbato
naü saüsànanti naüvacanassa saüsànaü ca na hoti, tathà pubbuttarànanti àdisu
vinàdhikàrenàti dvaõdaññhàti adhikàraü vinàbhàvena nà¤¤aü sabbanàmikanti katena
yogavibhàgena suttabhedena màsena pubbà = màsapubbàti tatiyàsamàsepi ghapato
smiüsànaü saüsàti sààdeso ca naüvacanassa saüsànaü ca na hoti tato ghato nàdãnanti sassa
àyàdeso. 

Piyà pubbà etissàti atthe bahubbãbhisamàse kate itthiyaü bhàsitapumitthi pumàva ceti
purimapadassa pumhàvàtidesaü katvà piyapubbasaddato parassa sassa netàhi smimàyayàti
ghapato smiüsànaü saüsàti àdese sampatte tassiminà pañisedhaü katvà ghato nàdãnanti
àyàdese kate piyapubbàyàti råpaü. Pãyapubbànanti ettha saüsànamabhàvoca viseso
piyapubbeti ettha piyà pubbà etassàti ca atthe bahubbãhisamàse purimasaddassa
pumhàvàtidese idha a¤¤apadatthassa pulliïgatàya uttarapadassa ca kvacàdisuttena rassatte
kate tato smiüvacanassa tayo neva ca sabbanàmehãti pañisedhamakatvà smàsminnaü vàti
ekàràdese kate piyapubbeti råpaü veditabbaü. Sabbatthàti tãsu liïgesu yena yebhi yehi
kataü, yassa yesaü dinnaü, yasmà yamhà yehi yehi apagato, yassa yesaü santakaü, yasmiü
yamhi yesu patiññhitaü, itthiyaü yàya yàhi yàbhi kataü, yassà yàsaü dinnaü, yàya yàhi yàbhi
apagato, yassà yàya yàsaü santakaü, yassaü yàyaü yàsu nihitaü iti sabbattha sabbasaddena
samaü yojetabbanti attho. 
Anapuüsakassàyaü simhãti ito anapuüsakassa simhiti ca amussa mo santi ito samiti ca
vattate. 

Itoti etatesantoti ito. 


[SL Page 355] [\x 355/]    

Sabbatthàti sabbattha vibhattisu.

Sabbassàti sabbassimasse vàti ito maõóåkagatiyà sabbaggahaõaü, tassa và nattaü
sabbatthàti ito tassa và sabbatthàti vattamàne sa ca smà ca smiü ca saüca sà càti dvaõdo.

To ca imo ca = timà, tehi. Kato akàro etesanti katàkàrà, tehi.

Etimàsamiti ito ikàraggahaõamanuvattate età ca imà ca = etimà, tàsaü

Saüsàsvekavacanesu càti casaddassa etimàsamiti ettha adhikàrato: 

Sabbassimasse vàti ito sabbassimassàti ca vattate. Anapuüsakassàti napuüsakavajjitassa. 

Ana ca imi ca = animã,

Ràjassa ràju sunaühisu càti ito sunaühisåti vattate. Etimàsamiti àdisu viya àppaccayantena
aniddesato tassa và nattaü sabbatthàti àdisu viya sabbatthàti avuttattà ca imassiti
anitthiliïgasseva itthiliïgavirahitassecettha katanti veditabbaü. 

Sabbassimasse vàti ito sabbassa vàti, tassa và nattaü sabbatthàti ito sabbatthàti ca vattate. 

Ima iti saddo = imasaddo. Saddaggahaõamasaõdehatthaü. 

Savibhattissàti, amhassa mamaü savibhattissa seti ito savibhattiggahaõaü namhi taü vàti ito
vàti ca vattate. 

Sabbassãmasse vàti ito càggahaõaü anapuüsakassàyaü simhãti anapuüsakassa simhãti ca
vattate. 
Tassa và nattaü sabbatthàti ito vàti vattate. 

Ka iccayanti ka iti evaü vuccamàno kasaddo àgamo hoti. Na tu kakàramattaü.
Bya¤janamattassa kathane go sareti viya vattabbaü siyàti. Tena vi¤¤àyati sabbanàmato
kakàro và àgamo hotãti. Sabbato naü saüsànanni ettha sabbatoggahaõena vijjamànepi puna
sabbatoti vacanamadhikaü jàtaü. Tato adhikavacanama¤¤atthaü såcetãti dassento puna
sabbatoggahaõenàti àdi vuttaü. 

Kiüsaddassa bhedoti kiüsaddassa viseso. Atthãti attho. Taü kissa hetu? Kismiü vatthusmiü
kimhi nu khoti ettha 

[SL Page 356] [\x 356/]    

Bya¤jane càti niggahãtalope àgame ca kate råpasiddhi daññhabbà. Kissa demi, kassatthàya
desito, 

Saükhyà ca atulyo ca asahàyo ca a¤¤o vàti tesaü vacanoti saükhyàtulyàsahàya¤¤avacano,
tattha ariyavinayeti và sappurisavinayeti và eko ekaññho same samabhàge tajjàteti àdisu
ekasaddo saükhyattho, ekomhi sammàsambuddheti àdisu atulyattho ekasaddo, ekova
ara¤¤aü pavisitvàti àdisu asahàyattho, eke àvariyàti àdisu a¤¤attho. Saükhyàya vacano =
saükhyàvacano, tadà ekavacananto. Eko, ekaü ekena, ekassa, ekamhà, ekasmà, ekassa,
ekamhi iccàdi. 

Dvãsaddassa pariyàyo rukkho taråti àdi viya. Saükhyà saükheyyavacanàti saükhyàvacanà ca
saükheyyavacanà ca. Yathà: tãõi bhikkhusatàni, tãõi kusalamålàni, cattàri vassasahassàni,
cattàri saccànãti àdi. 

Itthã ca pumà ca sapuüsaka¤càti = itthipumanapuüsakaü ca taü saükhyàdãpanato saükhyà
càti kammadhàraye kate iminà nipàtanena idha saükhyàsaddassa napuüsakattaü
khayakàrasaüyogasiddhãti daññhabbaü. Tato saro rasso napuüsaketi rassattaü.
Itthipumanapuüsakasaükhyanti adhikàratthamevidamàraddhaü. Yosu dvinnaü dve càti ito
yosu càti vattate. 

Ti ca catu càti ticatu = tesaü. Ubhàdito naminnanti ito namiti vattate. Iõõa¤ca iõõanna¤càti
= iõõamiõõannaü, "saükhyàhã"ti iminà nipàtanena saükhyàsaddassa bayakàrasaüyogattaü
sijjhatãti daññhabbaü. 

Nãlàdãti nãlapãtalohitaodàtama¤jeññhàdi ca garulahuthaddha muduvaññacaturassàdi ca
guõanàmaü, vàccassa abhidheyyassa viya liïga¤cassàti vàcyaliïgaü, yathà: nãlo paño. Nãlà
sàñikà, nãlaü vatthamiccàdi, tathà bahubbãhisamàso ca, gottàdi sàma¤¤avuttitaddhita¤ca,
atãtàdibhedaü niyataliïgarahitaü kitanta¤ca vàccaliïgikaü. Yathà: sugaõdho campako,
sugaõdhà màlà, sugaõdhaü caõdanaü, vàsiññho puriso, vàsiññhi ka¤¤à, vàsiññhaü apaccaü,
atãto kàlo, atãtà ratti, atãtaü cittaü iccàdi. 

Etthedanti imasmiü ñhàne itthipumanapuüsakalakkhaõadãpakaü. 
Esesoti àdikaü idaü saügahavacanaü vuccati. Tattha: sà pa¤¤à, esà màlà, esà buddhi, eso
puriso, eso rukkho, eso bodho, etaü napuüsakaliïgaü, etaü dhanaü, etaü ¤àõanti 

[SL Page 357] [\x 357/]    

Evaü esà eso etamãti yesu atthesu abhidheyyosu samànàdhikaraõavasena lokassa
puthujjanassa pasiddhi hoti vohàro supàkaño hoti tesu atthesu taü samànàdhikaraõavasena
pavattati, ka¤¤àpurisanapuüsakamàlàrukkhadhanabuddhibodha¤àõàdãni
thipumanapuüsakàtãti, itthipumanapuüsakaliïgànãti lokena vuccante kathãyantãti attho. 
Tiliïganàmaü niññhitaü
 

Aliïgesu itthipumanapuüsakaliïgarahitesu:

Tesaü tumhàmhasaddànamaliïgattà, tvaü puriso tvaü ka¤¤à tvaü napuüsakaü ahaü puriso
ahaü ka¤¤à ahaü napuüsakamiti tãsupi liïgesu samànaü råpaü hoti. 

Amhassa mamaü savibhattissa seti ito savibhattiggahaõaü tumhàmhànaü tayãmayãti ito
tumhàmhànaü iti ca adhikàro. Tatra sutte adhikàro ca adhikarãyatãti. 

Tvaü ca ahaü ca = tvamahaü.

Amhassàti idaü pana mayaü yomhi pañhameti ettha antassevàti ito sãhàvalokanena
vàdhikàrasambhavato vikappena siddhanti daññhabbaü. 

Ekasmimpãti attani garåsu. 

Amhãti, taü mamamhãti ito vattate. 

Tavaü ca mamaü ca tavaümamaü.

Tumhàmhehi namàkanti ito tumhàmhehi àkaüti ca vattate. 

Tayà ca mayà ca = tayàmayà. Tayà ca tayã ca = tayàtayã, tesaü. 

Vàti và vayappañhamoti ito vattate. 

Smimhãti smimhã ra¤¤oràjinãti ito vattate. Tumho ca amho ca = tumhàmhà, tesaü. 

Tavaü mamaü ca navàti ito navàti vattate.

Dutiyà ca catutthi ca chaññhã ca dutiyàcatutthichaññhi, tàsu. Vo ca no ca = vono. 

[SL Page 358] [\x 358/]    

Pahàyàti tumhasaddassa padato parattadassanatthaü vuttaü. Vo tumhe pahàya gamissàmiti
attho. Dhammaü vo tumhàkaü desissàmi, saüvibhajetha no amhàkaü rajjena, tattha
desissàmi, saüvibhajethàti ca vonosaddànaü catutthyatthabhàvavi¤¤àpanatthaü. 

Te ca me ca = teme, idha dutiyàti adhikàro, àcariyena na icchito. Kasmà? Upari na amhãti
pañisedhato. 

Ettha ca navàti adhikàrato eva vono temeti ye ime àdesà te sabbe pàdassa àdimhi ca va và
evàdinipàtayoge ca na hontãti veditabbà. 

Bahuvacanassa niddeso = bahuvacananiddeso. Tathàti yathà tumhàmhasaddànaü aliïgattà
tãsupi liïgesu samànaü råpaü. Tathà, evaü. 

Ettadãghàpavàdoyamiti subhisvakàro eti kattabbassa ekàrassa ca sunaühisu càti namhi
kattabbassa dãghassa ca atthavidhiapavàdo pañikkhepo. 

Ekàdito dasa ra saükhyàneti ito saükhyàneti vattamàne:
Dvi ca eka ca aññha càti = dvekaññhà, tesaü. Vavatthitavibhàsà càyanti yasmà dvekaññhànaü
dasasaükhyàne pare niccaü àkàro, dvisaddassa ànavutiyà vikappena hoti, ekaññhàna¤ca na
hoti, tasmà ayaü vibhàsà vavatthitaråpapariggahavasena asaükiõõàti attho. 

Ekàdasàdisu yomhi pa¤càdãnamakàroti savãbhattissa attaü, sunaühisu pa¤càdinamattaüti
akàro. Eko danto assàti = ekadanto, dve dantà assàti = dvidanto, aññha thamhà assàti.
Aññhatthambho, pàsàdo = etesu pana saükhyàpadaparattà bhàvà àttaü na hoti. 

Sa chassa vàti ito maõóåkagatiyà vàti vattate. 

Ekàdito dasassa ra saükhyàneti vattabbe chaññhekavacanalopena vuttanti daññhabbaü.
âdesassa rakàrassa vaõõamattattà dasasaddàvayavassa ekàditoti vuttanimittàsannassa
vasena dasseva rakàro hotãti. Saükhyàneti kimatthaü? Ekàdasa kàmabhåmiyo, ettha pana
saükheyyà bhåmi. Sa chassa càti ito vàti vattate. Vãsati ca dasa ca = vãsatidasà. 

[SL Page 359] [\x 359/]    

Catuyeva upapadaü = catupapadaü,tassa-catåpapadassa avayavabhåto tusaddo, lopo,
lopanãyo hoti. Uttarapadassa àdi = uttarapadàdi, uttarapadassa mariyàdàbhåto catusaddassa
cakàro, tassa-uttarapadàdicassa vu ca co ca = cuco.

Gaõaneti kiü? Na tu nipàtamassàti. 

Sa chassa vàti ito chassàti vattate. 

Saükhyàpåraõe moti ito saükhyàgahaõamanuvattate. Sa chassa vàti ito vàti vattate. 

Loti vattabbe vibhattilopena la iti vuttaü. Do ca ro ca = darà, tesaü. Dassa ëatte soëasa, rassa
ëatte cattàëãsaü. Dasapaõõarasàdãsåti dasaekadasàti dvãsu dassapaõõarasasattarasàdisu
rassa ca neva ëattaü hoti.

Vàti sa chassa vàti ito vattate. Niccaü yolopoti ghapato ca yonaü lopoti
etthànuvattitavàsaddassa vavatthitavibhàsatàya, amå tiññhantãti àdisu viya kati tiññhanti kati
passantãti ettha niccaü yolopo hotiti veditabbo. Rassattanti kvacàdimajjhuttaràdinà
katisaddantassa rassattaü. Sunaühisu càti ettha caggahaõena suhisu dãghàbhàvo.

Aliïganàmaü niññhitaü.
 

Vibhatti cettha vihitattà vibhattisa¤¤attà ca vibhattibhutà paccayà antà etesanti =
vibhattippaccayantà. Pa¤camiyà attho = pa¤camyattho, tasmiü. 

Vibhattisa¤¤à etesanti = vibhattisa¤¤à, tena to àdayo pa¤camyatthàdisu vihitattà
pa¤camãsattamãvibhattisa¤¤àyo honti. Vibhattisa¤¤àyoti ettha ca "kvacàdi" sutte
kvaciggahaõena uttarapade rassattàbhàvà, iminà nipàtanena tadantànaüti
toàdipaccayantànampi vibhattyantapadamiti katvà padavohàro siddho hoti. 

Kissàti kissa ka ve càti ito kissa iti ca ku hiühaüsu càti ito kuggahaõaü cànuvattate. 

Tro ca to ca tho ca tratothà, tesu, 

Sabbaggahaõaü sabbàdesatthaü. 

[SL Page 360] [\x 360/]    

Thaü ca dàni ca ho ca to ca dho ceti = thaüdànihatodhà, tesu paccayesu. Caggahaõaü
sabbaggahaõànukaóóhanatthaü. Paratoti uparãti attho aniccatoti aniccàkàrenàti attho. 

Kvaci toppa¤camyattheti ito kvacãti ca vattate. 

Tro ca tho ca = trathàti vattabbe tratha iti vibhattilopena niddeso. Avibhattilopaniddeso và,
sabbatthàti ettha vagge ghosàghosànaü tatiyapañhamàti thappaccaye dvittaü. Evaü uparipi. 

Kismàti niggahãtalopaü katvà vuttaü. 

Teneva vuttaü vuttiyaü kimiccetasmàti àdi,

Hiü ca haü ca hi¤canaü càti viggaho

Kissa ka ve càti ito kissàti vattate. 

Ho ca dho ca = hadhà, 

Adhikàroyanti kàleti ayaü yogo, idaü adhikàrasuttameva, na vidhiparibhàsàti. 

Ki¤ca sabbo ca a¤¤o ca eko ca yo ca ku càti viggaho. Kinti vatvà puna ku iti vacanaü kåti
nipàtadassanatthaü. Dàcanaü ca ku iccetasmà eva bhavatãti dassanatthaü. Dà ca dàvanaü ca
= dàdàcanaü. 

Dàti kiüsabba¤¤ekàditonuvattate tena tambhà dàni càti ettha caggahaõaü
dàppaccayànukaóóhanatthaü. 

Rahi ca dhunà ca = rahidhunà, casaddo dànippaccayasampiõóanattho.

Sabbassimasse vàti ito sabbassa imassàti cànu vattate. 

A dhunàmhi càti ettha caggahaõaü pubbe vuttaikàràdesà pekkhanti vuttaü. 

Vibhattippaccayavidhànaü niññhitaü.
 

Liïgaü ca saïkhyà ca vibhatti ca = liïgasaïkhyàvibhattiyo, tàsaü bhedoti
liïgasaïkhyàvibhattibhedo, so na vijjati etesanti = aliïgasaïkhyàvibhattibhedà
itthipumàdiliïgabheda - ekavacanàdi saïkhyàbheda-pañhamàdivibhattibhedarahità upasaggà
ca nipàtà ca idàni vuccanteti attho. Tattha nàmikamàkhyàtika¤ca padaü
upavisesakabhàvamupagantvà attano atthaü sajantãti = upasaggà, pàdayo,
samuccayatavasena saddànamàdimajjhantesu nipatantãti = nipàtà, càdayo bhavanti. 
 
[SL Page 361] [\x 361/]    

Pakàro ca àdikammaü ca padhànaü ca issariyaü ca antobhàvo ca viyogo ca tapparo ca
bhusattho ca sambhavo ca titti ca anàvila¤ca patthana¤ca àdi yesaü te =
pakàràdikamma-pe-patthanàdayo. Pakàrehi jànàtãti = pa¤¤à, vippakataü àraddhaü, paõãtaü,
uttamaü, pabhu sàmi, pakkhittaü, anto pavesitaü, pavàsã, viyogagato, vippavàsãti attho.
Tato paro = tapparo, samãpakato àcariyato paro = pàcariyo bhusaüti atisayena, pavuññho
kàyo assàti = pavuddhakàyo,* nàgo, himavatà himavantamhà, gaïgà pabhavati pañhamaü
jàyati. Titti, paripuõõatà, pahåtaü, paripuõõaü, anàvilaü, apagatakàlatà, pasannaü,
paõihitaü paõidhànakataü. âdisaddena pakàsanekadesàdisupi dissati, yathà: pakàsati,
padeso. 

Parihàni parihàyanaü. Paràbhavo, gatiyanti patiññhàyaü. Parà ayanaü gati = paràyaõaü,
paràmasanaü gahaõaü. 

Nissesena utti kathanaü = nirutti, niggatà vigatà kilesà etasmàti = nikkãleso, vãtaràgo,
nãyyàtãti niggaccati, jàtiàdisamudàyato ekadesassa nãharitvà dhàraõaü = niddhàraõaü,
nikhàtoti pañhaviyaü nikhaõitaü, nimmakkhikaü makkhikànaü abhàvo, vàõato nikkhanto
nibbàõo, àdisaddena nidhànopasamàbhibhavavaõdanabhavanàdisupi yathà: nikkhepo
nibbuto niggaho nipàto nilayo.

Nãharaõe apanayane.

Suriyo nabhamuggacchati, attalàbheti saråpalàbhe, ussahati gantunti gantuü sakkotiti attho
saråpena kathanaü = saråpakathanaü, àdisaddena ubbharaõauddhàropakkantàdisupi. Yathà:
antarubbhàro, uddhaño gajo, maggà upakkamma

Asobhano gaõdho = duggaõdho, bhikkhànaü abhàvo = dubbhikkhaü, sassànaü asamiddhi
= dussassaü, kicchaü dukkhaü. Dukkhena kàtabbaü = dukkara, viråpo vaõõo assàti =
dubbaõõo.

Akkharapadàdãnaü samodhànaü = saõdhi, ekàrammaõe citta cetasikànaü sammà
avikkhepena samaü và adhisayanato àdhànato vasanato samàdhi, samaü pakàrehi yutto =
sampayutto, samannato kiõõavikiõõo = saïkiõõo, saüratto sàratto, sambhavati etasmàti =
sambhavo. âdisaddena
 
* Pabuddhakàyo 

[SL Page 362] [\x 362/]    

Gahaõasamåhaàkatiaïgavohàraaïkagahaõavimatiàdãsupi. Yathà: suddhasaïkhyà
missakasaïkhyà samuho saõñhànaü bodhisambhàrà sammuti sa¤¤àõaü saügaho saüsayo. 

Vividhà mati = vimati, saüsayo. Viruddho vàdo = vivàdo, vigataü malaü etasmàti =
vimalaü. âdisaddena nivatti nivàsa vissambharà dànavikàràdãsupi. Yathà: vihàro vissàso
vivàho byàpàdo. 

Omukkà* avamukkà apanãtà upàhanà etenàti = omukka upàhano puriso. Avakuññhaü
pariccattaü kokilàyàti = avako kilaü, avajànanaü = ava¤¤à. Vodànaü = visuddhi,
avaharaõaü thenetvà haraõaü = avahàro. âdisaddena paràjayaññhiti
vippavesaovàdapariyantàdãsupi yathà: avajãyati, avaññhiyati, gabbhokkanti, sàmaõeraü
ovadati. 

Aõveti. Anugacchati, na upacchinnaü = anupacchinnaü, tasmiü. Anu santàne setãti =
anusayo, rathassa pacchà = anurathaü, sadissassa bhàvo = sàdissaü, tasmiü.
Nadimaõvavasitàti nadiyà saha avabaddhàti attho. Rukkhaü anu taü pati itthambhåtassa
àkkhyàne kathane, yadettha maü anu maü pati maü uddissa ñhapitaü taü dãyatu.
Byàpanicchà = vãcchà.

Salakkhaõàdãhi paricchijja neyyaü ¤àtabbaü = pari¤¤eyyaü, pariharati parivajjeti,
parivisatãti = bhojeti.
Adhikabhåtaü sãlaü = adhisãlaü, adhibrahmadatteti brahmadattissaràti attho pañhaviü
adhisessati pañhaviyà upari sayissatãti attho. Adhibhavãyatãti = adhibhavanaü, adhimokkho
nicchayanaü, pàpuõane pañilàbhe. 
Abhikkamatãti = purato gacchati. Saråpassa bhàvo = sàruppaü.

Akkhaü cakkhuõdriyaü ghañitaü nissitanti paccakkhaü, ¤àõaü, àcariyato patãti àcariyassa
patinidhi. 
Suññhu samucchinnakilesànaü apunàgamanena gatoti, sammà antadvayamaõvàgamma
majjhimàya pañipadàya gatoti = sugato.

Abhividhimhãti abhibyàpane.

Atirocatãti atikkamitvà virocatãti attho atikkamitvà ito gatoti = atãto, antaü atikkantaü =
accantaü. âdisaddena atirekàdãsupi: yathà. Atirittaü. Visiññhe atidevo.
 
* Omuttà


[SL Page 363] [\x 363/]    
Apasàlàyàti sàlaü vajjetvàti attho. Vuddhe there apacàyituü påjetuü sãlaü assàti =
vuddhàpacàyã. âdisaddena byàpàràdesàvàdàdãsupi. 

Upatiññheyya upagantvà tiññheyya, upakhàriyanti doõaññhaü cayaü. Cayaparimàõàya
khàriyà adhiko doõo upakhàriyaü doõoti vuccati. Sàmaõerabhåmito uparibhàvaü
sampattattà upasampanno. Pubbakamme pubbakiriyàyaü, upakkamoti pàõàtipàtàdãhi
viramaõacitto payogo. Soceyyaü sucibhàvo, taü paccupaññhànaü assàti =
soceyyapaccupaññhànaü, sãlaü, upàdànaüti duññhugàho. Bhuso àyàso = upàyàso,
balavakàraõaü = upanissayo, àdisaddena upanissayayåpakaraõa upàdànàdãsupi. 

Upasaggà nipàtà ca taddhitakitakàdipaccayà càti ime tayo anekà ca anekatthavisayà càti
neruttikà niruttiàcariyà abravunti attho. 

Nàmàkhyàtavisesakattà nàmààkhyàtapadànaü visesakabhàvato idaü upasaggànaü
atthavantatàya liïgasa¤¤àbhàvadassanatthaü vuttaü. 

Sesato lopaü gasãpiti ito lopaüti vattamàne:

âvuso ca upasaggà ca nipàtà ca àdã yesanti viggaho. Sasaïkhyattanti tvaü àvuso tumhe
àvusoti evaü ekattabahuttasaïkhyàsahitattadassanatthaü. 

Nàmikamàbyàtakitakapadamupecca visesakabhàvena upagantvà attano atthaü sajantãti
pàdayo vãsati upasaggàti vuttà padànaü àdimhi ca majjhe ca antarà ca ante ca nipatattãti =
nipàtàti càdayo vuccanti. 

âdipubbesu pahàroti àdisu paharaõanti àdinà viggahe kammadhàrayasamàso kàtabbo.
Paràbhavanaü = paràbhavo, nivasanaü nivasanti etthàti và = nivàso viharaõaü vibharanti
ettha etenàti và = vihàro. Suññhu bharaõaü sobhano và bhàro puttadàrànanti subhàro,
atikkamitvàharaõaü = atihàro upahàro, sakkàsakaraõaü evaü yathànuråpaü nàmavisesake
dassetvà idàni akhyàtavisesakepi dassetuü paharatãti àdi vuttaü. Tattha yasmàdapeti
bhayamàdatte và tadapàdànantã àdisu apeti àdatte apàdànanti àdi¤àpakadassanato
upasaggà dhàtunàmehi pubbeyeva yojetabbàti. Pasiddhaü bhavatiti àdisu upasaggato
silopova na samàso. 

[SL Page 364] [\x 364/]    
Koci upasaggo pasiddhaü dhàtvatthaü bàdhayati. Yathà:pàdànaü apanataü aparajjhatãti àdi.
Koci dhàtvatthaü anuvattati, yathà:patiññhito àràdheti. Tameva dhàtvatthaü a¤¤o aparo
upasaggo viseseti, yathà: pahato anuràdheti àdi. Iti upasaggànaü gati atthesu pavattanã
tidhà tippakàràti attho. 

Upasaggavivaraõaü.
 

Evaü upasaggànaü saråpabhedamatthavibhàgaü ca dassetthà idàni nipàtànaü
samuccayàdiatthavibhàgaü saråpavibhàgaü ca dassetuü samuccayapatisedhavikappanàti àdi
àraddhaü. Tattha samuccayanaü sampiõóanaü = samuccayo. Vividhakappanaü =
vikappanaü, påraõaü nàma atthapåraõaü padapåraõaü càti evamàdi attho assàti =
samuccayavikappanañisedhapåraõàdiatthaü. Asatvassa adabbassa samuccayàdissa vacanaü
kathanaü assa atthãti = asatvavàcikaü. Nipàto eva = nepàtikaü. Padanti nàmàbyàtopasaggato
visiññhaü nepàtikapadaü, nipàtaü padalakkhaõanni attho. Tattha asatvavàcikanti iminà
nàmikapadato nivattanaü sesapadattayato nivattanaü katanti daññhabbaü.

Tatra tesu, ca iti ayaü nipàto samuccaye aõvàcaye itirãtarayoge samàhàre avadhàraõe càti
evamàdisu vattateti yojanà. Samuccaye anna¤ca pàna¤ca vatthasenàsanàni càti udàharaõaü.
Yatra ki¤ci vidhàya a¤¤ena vàkyena puna a¤¤aü upadissati so aõvàcayo. Yathà: dàna¤ca
dehi sãla¤ca rakkhàhãti. Itarena ca itarena ca yogo = itarãtarayogo. Yathà: caõdo ca suriyo
ca. Dvinnaü và bahunnaü và padànaü saïgati padhàno = samàhàro. Yathà: mukhaü ca
nàsikà ca sãhà ca vyagghà ca acchà ca, avadhàraõe. Bya¤janantassa vo chappaccayesu ca
chappaccaye càti atthe và iti nipàto vikappanàdisu, vikappane: devo và màro vàti àdi.
Upamàne: madhuvà ma¤¤atãti, samuccaye: ràjato và corato vàti àdi. Vavatthita vibhàsàyaü
"và paro asaråpà."

Na iccàdayo pañisedhattho. Yathà: nàbhatanti, no hetambhante, mà bhàyi, alaü te idha
vàsena, halaüdàni pakàsituü pariyatti nàma idha sàmatthiyaü. Alaü mallo mallassa, bhåsane
alaükato. 

Atha iti pa¤he anantariye adhikàre càti evamàdisu vattati. Aõvàcako atho atho
oññhavacittakà, atho te aduràgatanti. 


[SL Page 365] [\x 365/]    

Hi iti ayaü hetuavadhàraõatthesu vattati. Yathà:maraõantaü hi jãvitaü, jinavacanayuttaü hi. 

Pana iti viseseva. Yathà: kiü pana kàraõaü, idampana vighàsàdassa ekaputtakaü. 

Atthi sakkà labbhà iti ete tayo nipàtà pañhamàya vibhattiyà atthena yujjantãti attho. Atthi
cittaü, atthi imasmiü kàye kesà, santãti attho. Sakkà jetuü, taü kutettha labbhà. 

âvuso àdayo àmantaõe àlapane vattantãti attho. Tattha àvusoti samaõassa samaõànaü và
àlapane, ambhoti mahàpurisànaü, re are hareti hãnassa àlapane, jeti dàsiàlapane. 

Divàdayo pañhamàya ca dutiyàya ca atthe vattanti. 

Samàdayo tatiyatthe yathà: sayaü sàmaü diññhaü attanàti attho. Sammàsambuddho, tattha
sammàti aviparãte. 

Kinti kena nu kho kàraõena. 

Suttasoti suttena aniccatoti aniccàkàrena. Ekadhàti ekena pakàrena. 

Tavetuüpaccayantà nipàtà catutthiyà atthe vattanti. Yathà: kàtave kàtuü vajati. 
Samantàti àdayo sattamiyatthe. Samantàti sabbadhi. Sàmantàti samantato, parito samantato,
abhito purato, samantato, samãpe, ekajjhanti ekatra, ekamantanti ekasmiü anuråpaññhàne.
Heññhàti adho, uparãti uddhaü, tiriyanti samantato, sammukheti abhimukhe, àvi pakàse,
raho rahasi, tiroti pañicchanne, antoti abbhantare, antaràti vemajjhe, antaranti anto, oranti
imasmiü passe, pàranti parasmiü passe, àrà àrakà iccete dåre. Pacchàti apure, pure pubbe,
huranti paratthe, pecca paraloke. 

Sampati idàni, àyati anàgato kàle, ajja asmiü dine, parajja paradine, hãyo atitadine, pare
atãte, sajju taükhaõe, sàyaü atthaügatasamaye, pàto pabhàte, kàlaü kàlaüyeva, kallaü
patiråpaü, divà dinaü, rattaü ratti. Niccaü nàma satataü, bhåtapubbaü bhåtapubbe.

Iti vibhattiyuttàni nipàtapadàni.
 


[SL Page 366] [\x 366/]    

Appeva appevanàma, sambhaveyyàti parisaükatthe, nu saüsayatthe, yathà: ahosiü nu kho
ahanti àdi. 

Addhà ekaüsena, a¤¤adatthu ekaüsena. 

Eva tãsu avadhàraõesu yoga - a¤¤ayoga - atiyoga - vasena yathà: eseva maggo nattha¤¤o
maggo, esamaggo visuddhiyà, etesu kaccàdayo pucchatthe vattanti yathà: kacci kataü taü.
Devatà nu si tvaü, kinnu santaramànova nanu iti codetukàmatàya, parassa
abhimukhãkaraõe-idaü bhante kathaü, kiüsådha cittaü purisassa seññhaü, kiükàraõaü.

Evaü iti itthanti imàni nidassane.

Iti tasmà hetumhà. Abhinaõdãti àdisu vàkyaparisamattiyaü. Yàvàti àdayo
kàlàdiparicchedanatthe. Yàvàhaü àgacchàmi, tàva kiü tvamàkaükhasi.

Evanti àdayo sampañicchanatthe. Yathà: evaü bhante, sàhu sàdhu. Lahuü opàyikaü
pañiråpaü imàni tãõi nàmikànipi honti. âma bhante. 

Yathàdayo sabhàgatthe sadisatthe, yathàsaddo yoggatàdisupi. Yathà saråpaü, yathà hi.
Jinavacanayuttaü liïgaü, yathàsatti karoti, sàma¤¤ena vuttatthassa saråpanidassanetaü.
Yathà, a-à-i-ã-pe-aü iti: upadese, evaü nisãditabbaü evaü abhikkamitabbanti àdi. 

Ki¤càpi so kammaü karoti pàpakaü, yadi nàmàti attho gahetabbo. 

Garahàyaü: aho apaõóità, pasaüsane: aho acchariyo jino, patthane: aho vatàyaü pabbajjeyya. 

Nàma iti nipàto garahàdisvatthesu. Yathà: atthi nàma tumhe, sàvakàpi nàma evaü
mahiddhikà, idaü nàma, kiü nàmetaü. 

Sàdhåti pasaüsane, yathà: sàdhu sàdhu sàriputta, sàdhu me bhante bhagavà dhammaü
desetu. 

Iügha metaü pànãyaü àhara, haõda piõóaü pañiggaha. Idha codanaü nàma katvatthe
ussàhanaü. Sàdhu suññhu evametanti anumodane. Yathà: parehi pattiyà dinnàya sàdhu
suññhåti anumodati, evametaü mahàràjàti. 

[SL Page 367] [\x 367/]    
Kiràti anussavaõe, assaddheyyo ca. Yathà: saccaü kireva màhaüsu. Assaddheyyo:pañhamaü
tãni patantà cittassàrammaõe. 

Kira nåna anumànàdisu, anumàne: naha nåna so dhammavinayo orako, anusaraõe: sà nåna
sàkapatità, parivitakkaõe: sohaü nåna ito gantvà. 

Sahàdayo samakiriyàyaü. Yathà: puttena saha àgato, puttena saddhiü avippavàsaü. 

Vinà rite vippayoge. Vinàpi gaggena, rite saddhammena. 

Nànà te kulà,puthu visesà kilesà janetiti = puthujjano. 

Visuü kammaü kariüsu.

Duññhu kataü, kåkataü. 

Puna ca paraü, saükhyàvibhàge-ekadhà, dvikkhattuü, sakiü muggo nimuggo. 

Appatthe: ãsakaü gacchati, sanikaü karoti

Sãghe: khippaü karotãti àdi dãghakàle: ciraü gantvà, cirassaü vata. 

Saükàyaü avaññhàne: evaü ce sattà jàneyyuü, yadi hantassa pakuppeyyaü. 

Thire: yassa natthi dhuvaü ñhiti, avadhàraõe: dhuvaü buddho bhavissasi, visàde santàpe:
yathà hà bho puõõo mato. 

Abhàsane: tuõhãbhåto.

Paccakkhe: sacchikatvà. 

Asacce: musà me bhaõamànàya, idaü kho micchà viparãtepi: micchàdassanaü, alikaü
bhàsati, yaü vuttaü. 

âsiññhamàsiüsanaü, tasmiü: suvatthi hotu. 

Tånàdippaccayantà ussukkane uttarakirayàpekkhane. Yathà: ko disvà nappasãdeyya

Padattayàti nàmàkhyàtopasaggasaïkhàtapadattayato, muttaü vimuttaü hutvà padànamantare
nipatati taü nepàtikaü padanti vuttaü. Yaü akhyayasalakkhaõanti yaü vibhatti vacanàdi
bhedepi na byayati na vibhijjatã ti = abyayaü. Tadeva a¤¤à sàdhàraõaü lakkhaõamassàti =
abyayasalakkhaõaü, taü nepàti kanti daññhabbaü. 

[SL Page 368] [\x 368/]    

Pa¤cadhà ñhitanti ettha ca visadàkàravohàrasaïkhàto pumà eva liïgaü
saddatthavisesagamanaü etassàti = pulliïgaü, purisàdinàmaü. Avisadàkàravohàrasaïkhàtaü
itthãliïgamassàti = itthiliïgaü, ka¤¤àdi nàmaü ubhayàkàravimuttivohàrasaïkhàtaü
napuüsakaü liïgamassàti = napuüsakaliïgaü, cittàdinàmaü. Tàneva tãõi liïgàni assàti
sabbanàmikapadaü, natthi pumàdi saïkhàtaü liïgamassàti = aliïgaü, tumhaü amhaü iccàdi.
Iccevaü saliïgàliïgavibhàgena nàmikapadaü pa¤cadhà ñhitaü vavatthitanti attho.

Nàmikavivaraõaü niññhitaü. 
 

Iti råpasiddhiñãkàyaü nàmikanayo dutiyo.
 

Ettàvatà saliïgàliïganàmesu nàmikavibhattyavatàraü dassetvà idàni tàsaüyeva vibhattãnaü
atthavibhàge dassetuü atha vibhattãnamatthabhedàti àdi àraddhaü. Atthabhedàti
atthavibhàgà. Idha adhippetavibhattiyo saråpato vacanatthato pabhedato ca dassetuü
ekampi atthanti àdi vuttaü. Ekampi purisàdiatthaü, puriso purisàti
ekattabahuttasaïkhyàvasena ca purisaü purisenàti kammàdikàrakayogabhedavasena ca
vibhajanti vibhattiü katvà jotentãti = vibhattiyoti vacanatthadassanaü. Syàdayoti
saråpanidassanaü, sattavidhàti pabhedadassanaü ettha ca vibhattibhedavacanabhede ca
samupalabbhamànaü purisaka¤¤àcittàdisaïkhàtaü dabbaliïgàdittikaü saddattho. Yaü pana
vibhattivacanabhede saïkhyàkammàdidvikaü na aõveti, na vibhajjati, so vibhattyatthoti
kesa¤ci hoti. Pavatyaõveti rukkhàdivibhatti vacanantare saddattho so vibhattyattho.
Saïkhyàkammàdibhede, ekacittàdi yà saïkhyà ekàdisaïkhyàsaddànamevatthoti kitakàdihi
abhihitakammàdika¤ca kitantàdi saddànamevatthoti dabbaliïgaparimàõattika¤ca
saïkhyàkammàdika¤càti ayaü pa¤cavidhoti attho. Pakati saddattho eva. 
Vibhatti pana jotikà tà liïgatthe pañhamàti vacanato bhavati ca
jàtiguõàdippavattinimittamàdàya atthesu saïkhyàdika¤ca saddo vadati. Yadicchàvasenàpi
lãnassa rukkhàdivacanassa abhidhànamatte kathanamatteyeva jotetabbe pañhamà vibhatti
hotãti attho. Lãnanti tilãnaü, purisoti àdinanti 


[SL Page 369] [\x 369/]    

Puriso aggayo satthàro venateyyo nàvikoti evamàdãnaü yà purisa aggi satthu vinatà nàvàti
àdikà eyaü liïgapakatiàkàro, eyya ikaiccevamàdikà paccayàti evaü pakatipaccayàdãnaü
vibhàgassa bhedassa parikappanàya saddalakkhaõena nipphàditànaü saddassa
cittasamuññhànavacighosassa uccàraõànantaraü viddhaüsanatàya tàya puna
nipphàdetumasakkuõeyyassa sutànupubbiyà manasà sampiõóetvà alàtacakkaü viya
samuditàkàrena gahitattà sutasa¤¤assa saddapañiråpakànaü taüsadisapañibhàgànaü
avabodhanatthaü pañhamaü ñhapetabbaü purisa aggi satthu vinatà nàvàti àdi pakatiråpaü
lãnaü aïgaü liïganti vuccati. Idàni lãnassa apàkañassa saddatthassa gamanato bodhanato
atthassa liïganatotipi liïgaü pàñipadikanti dassetuü atha vàti àdi vuttaü. Visadoca avisado
ca ubhayarahito ca yo purisàdinaü gamanàdibhedo àkàro, so eva vacanatthatàya vohàro
pumàdibhedajànane hetuttà pumitthinapuüsakaliïganti dassetuü visadàvisadàti àdi vuttaü.
Lãnassa gamanatoti purisàdisaddassa appayogo lãnassa apàkañassa purisàdiatthassa
gamanato bodhanato liïgaü tasseva vacanatthassa liïganato ¤àpanato liïganti. Evaü hi
liïgadhàtubhedaatthànugatanàmavasena và pàñipadikanti "pàõinãye" àgataü aparaü
nàmadheyyaü assàti pàñipadikàparanàmadheyyaü. Syàdivibhattyantapadassa pakatiråpaü
yaü liïgaråpaü liïga¤ca nipaccateti iminà nipphàditaü, yaü ca taddhitasamàsàdisuttena
laddhanàmabyapadesaü tadubhayaü cettha liïganti vuttaü. Liïgassa attho nàma
upàdipa¤¤attisaükhàto ghañapañàdivohàrattho ca, pañhavidhàtu
phassàdisabhàvadhammànaü kakkhaëattaphusanàdisàma¤¤akàro vàti sambaõdho. 

Pabaõdhavisesàkàrenàti pàõisantànesu
kammasamuññhànàdiråpakalàpasantatipabaõdhavisesàkàrena aniõdriyabaddhasantànesu
bhumipabbatàdãsu utujakalàpasantatippabaõdhavisesàkàrena ca pavattamàne råpàdayo
bahiddhà suddhaññhakabhåte vaõõàdayo ca ajjhattike råpakkhaõdhàdayo vatthudhamme
ca, upàdàya nissàya, pa¤¤àpiyamàno tena tena devamanussatiracchànàdinà ca
bhåmipabbatakesalomageharathaghañapañàdinà ca pakàrena ¤àpiyamàno,
tada¤¤àna¤¤abhàvena tehi 
[SL Page 370] [\x 370/]    

Råpàdihi dhammehi a¤¤atthena ana¤¤atthena ca anibbacaniyo. Yadi hi råpàdiatthassa
ghañàdino và a¤¤attho siyà. Tadà visuü upalabbhaniyatàtippasaïgo. Ana¤¤àta råpàdãnaü
viya anekatàtippasaïgo siyàti padànamatthodissate tasmà tadubhayàkàrena avacanãyo
rupàdiü nissàya sambhavato sasavisàõàdisu viya na ca accantàbhàvato, råpàdãnaü
samuhasantànaavatthàdibhedo. Sàsane upàdàya pa¤¤attisaükhàto ghañàdivohàrattho ca
liïgassa attho nàma. Sà atthapa¤¤attiti pi vuccati imassa pana vohàratthassa dãpakaü liïgaü
nàma. Paramatthato vijjamànassa samuhasantànàdiatthasama¤¤àpanato ca pakàsanato
avijjamànassa samuhasantànàdiatthasama¤¤àpanato ca pakàsanato avijjamànapa¤¤attitipi
vuccati idàni vijjamànapa¤¤attiyà atthabhåto paramatthatopi liïgasseva atthoti dassetuü
pañhavidhàtuphassàdãnanni àdi vuttaü. Tattha pañhavãdhàtuàdãnaü råpadhammànaü
phassàdãna¤ca sabhàvadhammànaü attano attano sabhàvena
kakkhaëattaphusanàdilakkhaõena upalabbhamànànaü paramatthadhammànaü
atãtàdikàëabhedena apàyabhåmiàdisaddena ca ajjhattikabàhirasantànàdibhedena ca
bhinnànaü vijàtiyavinivatto. Apañhavidhàtu aphassàdivisadisajàtiyehi dhammehi vinivatto
sajàtiyasàdhàraõo
samànajàtiyànaüpañhavidhàtuphassàdãnampikakkhaëattaphusanàdisabhàvànaü nivattanena
sàdhàraõabhåto yathà saïkhetamàropasiïo khalattà pañhavidhàtu. ârammaõaü phusatãti
phassoti evamàdinàpavattapubbasaüketànuråpaüpubbagahitanàmadheyyànuråpaü buddhiyà
gahitàvayavabhedassa tada¤¤asambhave kakkhaëattaphusanàdilakkhaõamatte katassa
ajjhàropanena apekkhaõena siddho vijjamànapa¤¤attibhåtotajjàtipa¤¤attiyà atthoti. Saïkhàto
kakkhaëattaphusanàdisàma¤¤àkàro ca hoti. Taü vijjamànàvijjamanapa¤¤attivasato dvidhà
liïgaü. Tadattho sammutiparamatthavasà dvidhàti so pata yathàvutto sammuti
paramatthabhedo liïgattho vidhàti sambaõdho.

Tehi liïgasaïkhyàdãhi vinimmutto tabbinimmutto upasaggàdãnaü àdisaddena kesa¤ci
nipàtàna¤ca padànamattho càti. Ayaü dvidhopi kammàdisaüsaggarahito suddho kevalo
suddhattho nàma. Yo pana paccati odano gantabbo maggoti àdinà àkhyàtena kitakena
taddhitena ca samàsena ca vutto, kammàdikàrakehi sàmiàdãhi ca saüsaññho sahito attho
puna dutiyàdãnaü avisesattà sopi pañhamàyeva visayo,
[H marusi36] 
[SL Page 371] [\x 371/]    

Yathà dhammo eso desãyati, bhagavà dhammaü deseti kitakàbhihito: svàkkhàto bhagavatà
dhammo, saggaü gato puriso. Taddhitàbhihito: àbhidhammiko, vàsiññho. Samàsàbhihito:
àgatasamaõo vihàro, jitiõdriyo samaõo. Upasaggànamatthe kesa¤ci
kammàdisaüsaggarahitànaü nipàtasaddànamatthe ca suddhe liïgasaïkhyàdiatthe ca
àkhyàtàdãhi abhihite kathane kammàdiatthe ca pañhamàvibhattiyeva hotãti attho. 

Saliïgeti pumàdiliïge sahite kirayàya sabbantarahite suddhadabbe. Tàva udàharaõaü
dassãyati. 

Evaü sasaïkhàparimàõàsu. Eso puriso tiññhati. Ettha hi kirayàya sambaõdhe
abhihitakattusaüsaññho attho siyà, tasmà kirayàrahito ca dassito ca nàmamàlà viya. Evaü
ekàdisaïkhyàparimàõesupi ettha hi purisàdisaddà yathàkkamaü
pumitthinapuüsakasahitatthavàcakà tattha ekatthàbhidhàne sati ekavacanaü,
bahutthàbhidhàne bahuvacanaü evaü uparipi ekàdisaddànaü pakatiyà ekàdigaõanatthàya
saïkhyàpi saddatthato. 

Evaü doõoti soëasanàëi. Khàrãti doõaññhakadvayaü àëhakamiti catunàëiatthamatte
adabbabhåte samuccayànàdi sambhàvamatte. 

âlapane càti àlapanatthàdhike ca liïgatthe pañhamàvibhatti hotãti attho. Tattha àlapananti
kathanaü, àmantaõanti abhimukhaü katvà mantaõaü, sambodhananti attho. 
Laddhasaråpassàti* nipphannasaråpassa vatthuno. Kiriyàyoga sambaõdhassa abhàvato
àmantaõatthassa kirayànimittato sambhavati idanti àlapanaü. Vutta¤càti ma¤jåsàya:

Vijjamànassa pageva siddhatthassa purisàti saddena vacanena abhimukhãkaraõaü
àmantaõaü nàma vidhàtabbeti bho purisa tvaü ràjà bhava iti evaü vidhàtabbe taü
àmantaõaü nàma natthi. Siddhassa anuvàdo àmantaõaü, asiddhassa idha ràjabhàvassa
vidhànaü vidhi, tasmà bho ràja ràjà bhavàti vattuü na vijjatãti adhippàyo. 

Karãyatãti = kammaü, kammameva attho = kammattho, tasmiü-kammatthe abhidhàtabbe
abhidheyyo ca. Tato ca vibhattiyoti avisesena vuttattà kammasaüsaññhavàcakaliïgato
dutiyàyeva hotãti, ayaü pana dutiyà àkhyàtàdinà anabhibhiteyeva kammatthe
 
* Saddasaråpassa. 

[SL Page 372] [\x 372/]    

Bhavati. Imassa pana kammatthassa kammani dutiyàyatthoti sutte ca kammaniyatthoti
avatvà dutiyaggahaõameva ¤àpakaü, abhihite kammani dutiyàya asambhavato, kammani
dutiyàyaü sati idha visesanaü katanti daññhabbaü. Avisiññhassa byaticàrasambhave sati
visesena sàtthakambhavati yathà nãluppalanti àdisu viya. Vacanatthato saråpato pabhedato
ca kammaü dassetuü kiü kammanti pucchà. Yaü và atthaü karoti nibbatteti vikaroti
vikàramàpàdiyati yaü và kirayàya pàpuõàti taü kàrakaü nibbattanàdikirayànimittaü idha
kàrakavisaye pañhamaü puriso karotãti liïgavacanaü ca kàlavisese vacanaü ca ekavacanaü
ca àmantaõaü appadhànaü. Tasmà yaü akàsi kàriyatãti yo karoti ye karonti àdinàpi na
virujjhati. Karotãti = kàrakaü, sàdhetiti = sàdhakaü kattukammasamacetàya gamana
pacanàdikirayàya nipphatti kàrakaü, tasmà kammàdibhàveyeva bhàvato. Okàsoti
adhikaraõaü. Kattukammànaü àdhàroti attho. 
Tatthàti kàrakaü chabbidhanti vuttakàrakàdhikàre. Sabhàvato parikappato càti råpaü passati,
saddaü suõàtãti àdisu viya attano sabhàvena và vijjamànena và asantaü ghañaü karoti,
abhàvaü visayaü karotãti àdisu parikappato và kammàdimhi sati
nibbattanaapanayanavidhànàdikirayànaü sambhavato ca sambhavitàya kammàdãnaü
channampi kirayàsiddhinimittabhàvato kàrakanti ayaü vohàro siddho eva hoti, na
viruddhoti attho. Nibbattanãyanti saråpena nipphàdanãyaü vikaraõiyanti
vikàramàpàdanãyaü. Pàpanãyanti kàyàdãhi pàpuõitabbanti attho. Màtàputtanti àdi
udàharaõaü. Màtàti vijàyanakirayàya vijjamànakattukàrakaü. Puttanti
vijjamànakammakàrakaü. Vijàyatãti kattusamavetàya kammanimittàya kirayàya nidassanaü.
Putte asati kiü sà vijàyeyya. Tasmà putto vijàyanakirayàya nimittatàya kàrakameva bhutto
ojàsaükhàto àhàro pubbe asato sukhassa kammuno kammasaünissitajananakirayàya ca
hetukattukàrakaü devadatto manasà parikappito sakatakammuno kattukàrakaü nàma
aïgàranti vikaraõãyaü. Sato a¤¤athattàpàdànalakkhaõaü kammaü. Kaññhanti
aïgàreüpàdànabhåtaü visesanaü. Suvaõõassa keyåràdikaraõaü, vihãnaü lavaõaü ca
vikaraõameva. Keyåraü nàma bàhuvalayaü. Vihayo lunàtãti bahuvacanaudàharaõaü.
Nivesananti kàyikàdi pavesanakirayàya pàpuõitabbaü vijjamànakammaü. âdiccanti àdi 

[SL Page 373] [\x 373/]    

Dassanàdimànasakirayàya pàpuõitabbaü kammaü. Payirupàsanãti paõóitehi vuttaü
vacanaü sakkaccaü sotuü upagantvà nisãdatãti attho. 

Kattukirayàhikammantanti yaü kattunibbattanàdikirayàhi kammaü pàpuõitabbaü vatthu
nibbattanãyaü = nibbatti.* Kammani tippaccayo, gatãti àdisu viya. Evaü vikaraõãyà = vikati,
pàpuõiyà = patti. Tesaü nibbattanãyàdãnaü bhedena taü kammaü tividhammataü.
Tatthodàharaõaü: sukhaïgàranivesanti sukhaü janayati, aïgàraü karoti, nivesanaü pavisatãti. 

Sakkatagatthe pana "kattunicchitatamaü kammanti kammasa¤¤àya vuttattà anicchitaü ca
icchita¤ca icchitànicchita¤ca kathitàkathitaü càti anicchitàdãnaü visuü kammasa¤¤à vuttà.
Idha pana kaccàyane icchitàdibhedamanapekkhitvà icchitàdãnaü sabbesaü saïgàhakavasena
vàdhikàrena yaü karoti taü kammantã vuttattà iminà sabbattha kammasa¤¤à hotãti dassetuü
ettha càti àdi àraddhaü. Tathàti yathà yàcanakirayàya vattuü anicchitatarattà ya¤¤adattanti
appadhànaü, kattunicchitamaü kammanti iminà akathitakammaü. Idha pana tadubhayampi
yàcanakirayàya pattabbato kammasa¤¤aü labhati. Evaü dvikammikàya bhikkhanakirayàya
anicchitatarattà samiddhanti akathitakammaü. Nayati kirayàya ca gàmanti appadhànaü,
pucchanakirayàya ca bhavantanti appadhànaü, vacanakirayàya bhikkhåti appadhànanti
yojetabbaü. Kaño karãyateti ettha karãyateti iminà àkhyàtena karãyamànakañakammassa
vuttattà puna dutiyà na hoti. Evaü uparipi. Desitoti iminà kitakena dhammoti
abhihitakammaü dvikammake. Yàcãyateti iminà appadhàno ya¤¤adatto abhihitakammaü. 
Idha pana kammatthe dutiyàti suttato dutiyà icceva ito paramadhikàroti daññhabbo. Gati ca
buddhi ca bhujo ca pañho ca haro ca karo ca sayo ca te àdayo yesanti viggaho. Ettha ca
gatãti paccayantavasena gamudhàtu vuttà, buddhãti ippaccayavasena budhadhàtu vuttà.
Payojakakattubhåte kammanãti, gamayatiti àdisu kàritappaccayogesu hetukattàrà
gamanàdisu payojetabboti payojjo. Soyeva payojjo ca gamanàdikirayàya sayaü kattubhàvato
kattà càti = payojjakattà, tasmiü payojjakattusaïkhàte
 
* Nipaphatti 

[SL Page 374] [\x 374/]    

Kamme taddãpakato liïgamhà iminà vikappena dutiyà. Dutiyapakkheti iminà dutiyàya
abhàvapakkhe tama¤¤o payojitaü gàmaü gacchantaü purisaü gantuü samatthaü a¤¤o puriso
gacchàti payojeti pesetãti attho. Purisaü gamayatãti siddhaü gàmanti purimasuttena siddhaü.
Sabbatthàti purisaü lekhaü lekhayati, purisena và lekhaü lekhayatãti. Evaü sabbattha
anabhihite kattari pakkhe tatiyàpi yojetabbà. Kàriteti visesanaü. Kimatthanti imassa phalaü
dassetuü vuttakàriteti kitti àdi gamãyateti iminà àkhyàtena kattukammassa abhihitatti iminà
dutiyà na bhavatiti dassetuü abhihiteti àdi vuttaü purisenàti payojakena.

Kàlo ca addhà ca = kàladdhà, tesaü-kàladdhànaü. A¤¤assa asutattà kàladdhànavàcãhãti
atthato siddhaü. Gavapànanti sappinavanãtàdigorasapànaü. Anena gavapànadabbena
sattàhassa accantaü saüyogesati sattàhanti dutiyà. Kirayàyogàbhàvato kammatthe dutiyà na
bhavati. Saradantã assayujàdi màsadvayasaükhàto utuviseso. Naõdananti iõdassa uyyànaü.
Tassa ramaõãyataü guõo. 

Dhanupa¤casataü koso, catukosa¤ca gàvutaü, gàvutàni ca cattàri yojananti pavuccati

Kammappavacanãyehãti kammatthajotakehi dhã vinàdi nipàtehi pati pari anu abhi àdi
upasaggehi ca. Yu¤janaü = yuttaü. Tasmiü yutte. Yogeti attho. Aõvàdayo upasaggà. Tatthàti
sakkatagatthe pàõãnãye kammappavacanãyasa¤¤à vuttàti sambaõdho. Lakkhãyati
sallakkhãyati upalakkhãyati etenàti lakkhaõaü, upalakkhaõaü sa¤¤ànaü. 

Pabbajitamanåti pabbajitaü pati pabbajitaü pari pabbajitaü anu pabbajitaü lakkhaõaü katvàti
tasmiü pabbajite apare pabbajiüsåti attho nadãmanåti ettha sahatthe. Anu avasitàti
avabaddhà. Si baõdhaneti dhàtu. Anusàriputtanti ettha anusaddo hãne sàriputtattherassa
pacchà ayaü pa¤¤avàti attho. 

Lakkhaõàdisu atthesu lakkhaõaü ca itthambhåtassa akkhàõaü ca bhàgo ca vãcchà vàti
suttassa viggaho. Rukkhaü anåti etthàpi rukkhaü lakkhaõaü katvà vijjotate caõdoti attho. 

Anena pakàrenàti = itthaü. Imaü pakàraü bhåto àpanno ti itthambhåto. Tassa akkhàõe.
Sàdhu devadatto màtaraü patiti màtari sàdhu sammà pañipanno. 

[SL Page 375] [\x 375/]    

Maü patãti maü uddissa yo ñhapito bhàgo, taü dãyatåti attho niravasesabyàpanicchà vãcchà.
Atthamatthampati yo yo vacanattho tantamatthaü pati vàcakabhåto saddo tattha tattha
nivisatãti attho. Itthambhåtatthe abhinà yoge taü kho pana bhagavantaü gotamanti ettha
chaññhatthe iminà dutiyà ayaü panettha attho. Tassa bhoto gotamassa evaü kalyàõo
kittisaddo. So bhagavà arahaü sammàsambuddhoti àdivasena so imaü lokanti àdinà vuttanti
lokaü sacchikatvà pavedanavasena so dhammaü desetiti àdinà àdikalyàõàdivisiññhaü
sakalasàsanabrahmacariyapakàsanavasena ca attahitaparahitasampattidipako suõdarataro
kittisaddo guõaghoso uggato. Sakalalokaü byàpitvà abbhuggacchãti. Bràhmaõassa
bàhitapàpassa khãõàsavassa hantàraü dhi garahàmã. Ettha dhãti nipàtayoge dutiyà.
Vinàyogepi vinàhàraü, sampasseti vedanàdittayaü bhavati àdi. 
Idha kvaciggahaõato antarà ahito parito imehi nipàtehi patiti upasaggena, pañihàtãti
pañipubbabhàdhàtånaü payoge sati ayaü chaññhãnamattheti vuttadutiyà hotãti attho.
Tatthàyaü antaràsaddo cãvaradesabhåtaü majjhaü vadatãti dassetuü antarà ca ràjagahanti
àdi udàharaõaü, abhito gàmanti ettha abhito anto gàmassàti attho. Parito gàmassa
samantato senà vasati. Pañibhantu taüti taü tava upaññhahantåti attho. 

Kvaci dutiyà attheti ca vattate. Tatiyà ca sattamã ca = tatiyàsattamã, tàsaü. Sace maü
nàlapissatãti mayà saddhiü yadi na bhàsatiti attho. Tvaü ca manti tvaü ca mayà. Vinà
saddhammanti saddhammena vinà. Upàyamattarenàti upàyena vinà.
Kvaciggahaõànuvattanato kàle ca upa anu adhi à pubbassa vasanivàse iccetassa yoge, adhi
pubbànaü si saye ñhà gati. Nivuttimhi àsa upavesane iccetesaü dhàtånaü payoge ca, pànaü
ca àcàro ca = panàcàraü, tasmiü pivanasaükhàte pàne ca tasmiü àcàre ca = pànàvàraü,
tasmiü pivanasaükhàte pàne ca tasmiü àcàre vàti evaü vuttasattamyatthe dutiyà.
Pubbaõhasamayanti pubbaõhasamaye. Ekaü samayanti ekasmiü samaye. Bhagavà
sàvatthiyaü viharatãti sambaõdho. Accantasaüyoge và. Etaü imaü rattinti imissà rattiyà.
Gàmaü upavasatãti gàme vasati, evaü uparipi. Agàraü ajjhàvasatãti agàre vasati. Pañhavi
adhisessatãti pañhaviyà upari sayissati gàmaü adhitiññhatãti gàme tiññhati. Gàmaü
ajjhàvasatãti gàme àvasati nisãdatãti attho. Nadinti nadiyaü gàmaü caratãti gàme carati. 

[SL Page 376] [\x 376/]    

Karoti nenàti karaõaü. Kiü karaõanti saråpapucchà. 

Kiriyanti nibbattanàdilakkhaõaü. Anenàti sàdhanena. Yena kattàrà kammaü karãyate, taü
sàdhanaü-karaõaü sàdhakatamanti bahånaü kammàdiupakaraõabhåtànaü
sàdhanànamantare atisayena sàdhakaü sàdhakakamaü. Vuttaü vàti ma¤jåsàyaü:
sabbavisesenàti kammàdisabbakàrakato visesena nibbattanàdikirayàya sayaü siddhihetutà
nibbattikaraõatà yassa hatthadàttanettàdito sambhàvãyati. Taü karaõaü nàma kàrakantã
vuttanti yojanà. Ajjhatte sakasantàne bhavaü = ajjhattikaü. Tato bahiddhà bhavaü = bàhiraü.
Hatthenàti sakahatthena àdi kammaü puriso karoti, cakkhunàti asati cakkhumhi
råpadassanakirayàya purisassa asijjhanato padhànatamaü cakkhu. Dhammanti
dhammàrammaõaü. 

Karotãti = kattà, tasmiü-kattari. Itthambhåtassa lakkhaõe ca kirayàya apavagge
parisamattiyaü ca pubbo ca, sadisoca samo ca ånattho ca kalaho ca nipuõo ca missato ca
sakhilo ca attho ca tadàdi càti evaü pubbàdisaddayoge ca, kàladdhànesu ca, paccattaü ca
kammattho ca pa¤camiyattho ca tadàdi vàti evaü pañhamàdiatthe ca caggahaõena tatiyà
vibhatti hotãti attho. Suddho kevalo visesanarahito kattà = suddhakattà, hetu ca so
payojakabyàpàrassa kattà càti = hetukattà. Kammabhåto kattà = kammakattà. Payojayatãti
gaccha gacchàti niyojeti, tattha tattha kàritavidhàne avabodhanatthaü hetvatthanidassanaü
vãttaü. "Gacchatã"ti sàmatthiyassa gantuü samatthabhàvassa visuü suddhakattuno taü
dassanavasena vuttaü. Kattàraü suddhakattàraü. Kammabhåtopãti
nibbattanãyàdikammabhåtopi. Sukarattàti sukhena karattà sosàdhanãyattà.*

Yo kàrakà kirayàsàdhano attappadhàno karaõaü viya na paratantiko parena appayuttovà
payutto và parena kammani pesito và nibbattanàdibhedaü kirayaü nibbatteti sàdheti. So
kevalaü kattàti pavuccatãti yojanà.

Yo kevalassa kattuno payojako kammani niyojako, so pesanajjhesanakirayàya nibbattakattà
hetukattàti kathito. 
 
* "Sosadhanãyattho"ti sabbattha
"Karaõaü vinayaparatantato"ti sabbattha. 

[SL Page 377] [\x 377/]    

Parena kirayàmànattà kammabhåtopi sàdhanasampattiyà såkaro hoti, so odanàdiko attho
kammakattàti kathiyatãti yojanà. 

Nanu càti nipàtasamudàyo. Parassa codetukàmatàya abhimukhikaraõe vattati pureti attano
uppattito pubbe. Asato avijjamànassa attano jananakirayàya kathaü kattubhàvo siyàti?
Attani kirayànuppatti codità. Lokasaüketasiddhoti lokasaüketena vohàrena siddho hi
saddappayogo na tu vatthusabhàveneva. Avijjamànampi hãti na kevalaü vijjamànameva
dhammànaü kakkhaëattaphusanàdilakkhaõaü. Kintu paramatthato avijjamànampi
samåhasantànaavatthàbhàvadisàkàlàdikampi saddàbhidheyyatàya saddavacaniyatàya
nàmacintàkàràya vikappabuddhiyà gahito sammuti paramatthànamàkàro eva.
Sutamaya¤àõenapiti "atãte mahàsammato nàma mahàràjà ahosi, anàgate bhavissati saïkho
nàma cakkavatti, dasayojanasahassaparimàõo jambudãpo, tathà tàvatiüsabhavanaü. Atitaü
kammaü kammajaråpassa samuññhàpakanti àdikaü saddaü sutvà tena nibbatta¤ànenapi,
iõdriyavi¤¤àõàdikena ca vatthusabhàvappasiddhapaccakkha¤àõena viya
kàladesàdibhedabhinnassa atthassa tadàkàravisiññhabhàvena sacchikaraõappasaïgo ca
musàvàdassa ca natthivàdakudiññhivàdàdãnaü, va¤jhàputtasasavisàõàdivohàrassa ca
abhàvappasaïgo siyà. Tasmà buddhiparikappitàya pa¤¤attiyà samåhàdisammutivasenapi
atthesu saddappavatti hoti na paramatthavasenevàti daññhabbaü. Saüyogàdissapãti pubbe
asatopi bhàvino saüyogàdikassa kattubhàvena buddhiyà gahitassa taü nibbattanãyabhàvena
gahitajàtiyà hoteva kattukàrakatàti veditabbaü. 
Yathàhàti cålaniruttivaõõanàyaü ma¤jåsàyaü.

Vohàravisayoti ãdise ñhàne taü tamupàdàya voharitabbato vohàroti vuccamàno sammuti
attho visayo pavattiññhànamassàti = vohàravisayo na phusanàdivisayo. Phassàdisaddo viya
ekantaparamatthako va. Tassa vohàravisayassa saüyogàdisaddassa buddhiyà saükappito
sammuti attho abhidheyyoti pavuccati. 

Tasmà buddhiyà saüyogo jàyatãti gahitattà asantopi saüyogo vijjamàno viya attano
jananakirayàya kattà bhavati. Kattubhàvena voharãyatãti attho. 


[SL Page 378] [\x 378/]    

Tatràti suddhakattari. Bodhitoti diññhàdiññhahitaü ca catusacca¤ca bodhito,* sadevamanusso
loko, saddhehãti kammaphalaü saddahantehi. Abhihiteti àkkhyàtàdãhi abhihite kathite
kattari. Karotãti kattusàdhanena àkhyàtapadena kañanibbattakassa kattubhutassa
devadattassa kathitattà, devadattoti idha tatiyà na bhavati. Bhinnena sãsena paggharantena
lohitena lakkhaõena ca sà kàlã tàya pañivissakànaü samipagharavàsãnaü ujjhàpesi, ujjhànaü
avajànitvà olokanaü kàràpesiti attho. ænàni aparipuõõàni pa¤ca baõdhanàni etassàti =
ånapa¤caoõdhano, tena pattena vijjamànena lakkhito, cetàpeyya a¤¤aü navaü pattaü
vi¤¤àpeyyàti attho. Tayo daõóà samàhañàti = tidaõóaü, tena sa¤¤ànena lakkhaõena.
Paribbàjakamaddakkhãti ettha paribbàjakadassanassa puriso kattà, cakkhukaraõaü,
tidaõóakaü pana paribbàjakabhàvassa lakkhaõamattameva, na tu dassanakirayàya
sàdhanaü ato kàrakaü na sambhavati. 

Pàyàsãti ekàbhamatteneva bàràõasiü agamàsãti attho. âsåti sãghaü. Pitarà sadisoti ettha
sadisasaddassa yoge pitusaddato kattari càti sutte anuttasamuccayatthena casaddena tatiyà.
Na cettha màsàdãnaü kàrakatà tehi kattabbakirayàya idha adassitattà. Sakhãloti muduko
atthoti payojanaü pitarà samàno guõena hãno guõena adhikoti. Sakhilatthàdãhãti
etthàdisaddena tulyasamànahãnàdhikàdiyoge ca tatiyà. Attànampati = paccattaü, tasmiü
paccatte pañhamatthabhåte attani. Attanàvàti sayameva attànaü sammannati saïghamajjhe
kattabbaü àpucchanàdikirayàya sammataü karotãti attho. Tilehãti ettha "tile capatã"ti
kammatthasambhave tatiyà. Sumuttàti ettha mocatatthayoge tato mahàsamaõàti
pa¤camyatthasambhave tatiyà. 

Saha àdi yesante sahàdayo, tehi sahàdãhi saddehi yoge appadhàne tatiyà. Karaõe tatiyàti
anuvattanato liïgamhà sahàdihi yuttanàmato, sahasaddassa atthena yogo =
sahasaddatthayogo, tasmimpi kirayàya guõena dabbena ca samavàye yoge sambaõdhe sati
sahasaddena yogo taüyuttassàti attho. Vitakkena saha vattatãti ettha cintàdikassa
 
* "Atthe vito"ti katthaci
"Attanàva attànamiti"-maramma.


[SL Page 379] [\x 379/]    

Kirayàdisambaõdho. Vitakkàdikassa pana atthato patãyamànoti appadhàne tatiyà. Puttena
saha thålo pitàti sambaõdho. Thåloti guõayogo. âcariyassa sissà antevàsikà upajjhàyassa
sissà saddhivàhàrikà, tehi saha àcariyupajjhàyànaü làbhoti dabbayogadassanaü. Mitàtà
paricchinnà. Sabbehi meti mama sabbehi piyehi manàpehi ca kàyena nànàbhàvo maraõena
vinàbhàvoti satataü paccavekkhitabbaü. Ettha ca nànà vinà yoge tatiyà. Gaggena bhikkhunà
idhàti imasmiü àvàse, te vàsena tava vàsena alaüti pañikkhepo. Ekenàti ekàkinà hutvà
tiõõena saüsàrasàgarassa pàraügatena kimme phalaü. Tokàlikena nàma pacchàsamaõena
sahàti attho. Saüvàsoti sahavàso. Bàlehi kàyaduccaritàdãhi samannàgatehi 
Hetuyeva attho = hetvattho. Tasmiü: diññhasàmatthiyanti aõvayabyatirekato
adhigatasattikaü sàmatthiyaü phalanipphàdanasamatthatà annenàti annena hetunà vasati.
Na annena vinà. 

Jaccàti jàtiyà, hãnakule jananamattena hetunà vasalo na hoti, yathà bràhmaõakule jananena
bràhmaõo na hoti. Api tu kammunà kàyaduccaritàdinà hãnakammena vasalo hoti,
kàyasucaritàdinà kammunà eva bràhmaõo hoti. Bàhitapàpo hi bràhmaõo. Kàmaü
kàmitavatthuü dadàtãti = kàmadado, madhuü madhurasaü savatãti = madhussavo. Kena
pàõãti kena kàraõena madhussavo jàtoti yojanà, kena brahmacariyena seññhacariyena tava
pàõimhi pu¤¤aü pu¤¤aphalaü ijjhati samijjhatãti hetu attho yesaü
nimittakàraõahetuàdisaddànaü tesaü payogepi. 

Sattamiyà attho = sattamyattho, tasmiü, kàlo ca addhà ca disà ca deso càti evamàdisvayaü
tatiyà tadanuparodhenàti paribhàsato veditabbà. Tena samayena vera¤jàyaü viharati tasmiü
samayeti attho. So dhammo ca vinayo ca mamaccayena vo tumhàkaü satthà anusàsako.
Yojanenàti yojane addhani dhàvati. Puratthimena pubbadisàbhàge dhataraññho
gaõdhabbaràjà, dakkhiõena dakkhiõadisàbhàge viråëhako kumbhaõóànaü àdhipati,
pacchimena pacchimadisàbhàge viråpakkho nàma nàgaràjà. Yena bhagavàti yatra bhagavà
viharati, tenupasaïkamãti tasmiü ñhàne upasaïkamãti attho. 
[SL Page 380] [\x 380/]    

Aïgassa sarãrassa vikàro = aïgavikàro, aïgamassa atthãti atthe saddhàdito õa iti õamhi
kate aïgamiti råpaü, aïgãti attho kàõoti aõdho. Kuõãti hatthàdivaïko. Sababattha
tatiyàvidhàne karaõe tatiyàti tatiyàggahaõamanuvattate. 

Visesiyati anenàti = visesanaü. Tasmiü, appañipuggalo appañibhàgapuggalo, asadisoti attho.
Tadahu tasmiü divase, pabbajito samànoti attho. Sippena hatthakammena, vijjàyàti àdãni
guõavisesanadassanàni. Pakatisaddo àdi yesaü te pakatiàdayo, àdisaddena
yebhuyyasamavisamaparimàõàdayo saïgayhanti. 

Sampadànakàraketi sammà padãyamànassa pañiggàhake kàrake dànakirayànimitte
abhidheyyo.

Yassa và yaü vatthu rocate ruccati, yassa và chattaü dhàrayate, sammà padiyateti ettha
sammàti vasesanaü. Rajakassa vatthaü dadàti devadattassa iõaü dadàtãti àdisu
catutthinivattanatthaü sacetano acetano và pañiggàhakabhàvena icchito. Dãyamànassa
vatthuno aniràkaraõaü anisedhanaü ajjhesanaü àràdhanaü, anumati anujànananti etesaü
vasena tãvidhaü. Yajati dadàti dãyamànassa aniràkaraõavasena ca àràdhanavasena ca
abbhanu¤¤avasena vàti evaü sampadànakàrakaü tidhà vuttaü. Tatrodàharaõaü: rukkho ca
yàcako ca bhikkhu ca. 

Khamatãti ruccati. "Yassa dàtukàmo"ti àdito sampadànanti vàti ca vattate. 

Silàgho ca hanu ca ñhà ca sapo ca dhàro ca piho ca, tathà kudho ca dåho ca isso ca usåyo ca,
ràdho ca ikkho ca, paccàsuõa aõupatigiõànaü pubbakattà ca, àrocanattho ca tadattho ca
tumattho ca alamattho càti dvaõdo. Jighiüsà bhantu micchà. Anuttasamuccayatthena
casaddaggahaõena papubbassa hiõàtidhàtuppayoge kappatippayoge papubbassa hoti
dhàtuppayoge upamàkaraõayoge a¤jalikaraõayoge phàsusaddaatthasaddaseyyaiccàdiyoge
sampadànasa¤¤à. 

Upajjhàyassa sãlàghateti kulàdigottaguõàdinà mayhaü upajjhàyena ko sadisoti vikatthati. 

Hanuteti apahanute. Apalapatiti va¤ceti. 

Sapateti sapathaü karoti. 

Dhanikoti iõassàmiko. 

[SL Page 381] [\x 381/]    

Kudhaduhaissausåyatthadhàtuppayoge yaü pati kodho tassa sampadànasa¤¤à hotãti attho.
Issantãti na sahanti, usuyanti dosamàvikaronti. Vijànatanti vijànantànaü. 
âràdho meti mama àràdhanà ra¤¤o, kyàhaü kiü ahaü, upasampadàpekhoti upasampadattaü
apekkhatãti attho. âyasmantanti ettha kammatthe dutiyàti dutiyà. 
Paccàyogeti pati à yoge. Vacanakammassàti etaü avocàti ettha vuccamànassa savaõato
pubbassa nibbattanãyakammabhåtassa vacanassa kattà nibbattako. Paccassosunti
patisuõiüsu. Iti patisuõàtiyoge bhagavantasaddassa sampadànasa¤¤àyaü sampadàne
catutthiti catutthi. âsuõantãti àsutavacanakarà hontãti attho. Tassàti yo dhammaü sàcetãti
ettha dhammanti vuttapubbakammuno sàdhakattà iminà sampadànasa¤¤àyaü catutthi.
Anugiõàti anusaddaü karoti. 

Etadavocàti àdisu yo dhammaü deseti so tassa kammassa kattàti vuccati. Tena vuttavacanaü
pubbakammanti vuccati. Tassa vacanassa bhikkhusaïgho jano và yo pañiggàhako taü
sampadànanti vijàniyà vijàneyyàti ayaü vuttiyaü vuttagàthàya attho. 
ârocanatthehi dhàtåhi yoge. Tassatthàyàti tadatthaü, tasmiü-tadatthe.

Ato nenàti ito atoti ca, so vàti ito vàti cànuvattate. Catutthiyà ekavacanaü =
catutthekavacanaü. Piõóapàtaü pañisevàmi neva davàya bàladàrakà viya neva davatthaü,
muññhikamallàdayo viya na madàya na madanatthaü, antepurikà vesiyàdayo viya na
maõóanàya na maõóanatthaü, na vibhåyanàya nañanaccakàdayo viya na
chamiràgakaraõatthaü pàripåriyà paripåraõatthaü. 

Tuüpaccayassa attho = tumattho, tasmiü, phàsuvihàràyàti etthàpã tumatthasambhave
sampadànasa¤¤à catutthi ca, phàsu viharituü piõóapàtaü pañisevatãti attho. 

Alaü meti mama rajjaü alaü arahatiti attho akkhesu dhutto byasanãpurisapuggalo dàraü
bharituü nàlaü na samattho, mallo mallassa alaü samattho. 

Hira¤¤asuvaõõena alaü me na attho ki meti mayhaü ko attho. 


[SL Page 382] [\x 382/]    
Ma¤¤atippayogeti mana ¤àõe iccetassa dhàtussa payoge, anàdare gamyamàne
kammaniyevàti appàõibhåte ma¤¤atissa kammattheyeva iminà sampadànasa¤¤à, "ma¤¤àmi
ahaü tvaü kaliïgaraü" dàrukhaõóaü katvà ma¤¤àmi. 

Suvaõõaü tanti ettha anàdaràbhàvà kammatthe dutiyàca. 

Gadrabhanti ettha gadrabhasaddassa ma¤¤ati kammabhàve anàdare ca satipi
appàõikattàbhàvà na catutthi. 

Saggàyati saggasaddassa gamanatthassa gacchatiti imassa pàpaniyakammattà
silàghàdisuttena sampadànasa¤¤à catutthiyà àyàdeso. Nibbàõàya vajantiyà gacchantiyà kiü
vakkhàmiti sambaõdho. Målàya pañikasseyyàti målàpattimeva pañikasseyyàti attho. 

Iññhassa sampatthitassa atthassa patthanamàsiüsanaü. Tasmiü-àsiüsanatthe. Kusalanti
àrogyaü. Atthanti hitaü, payojanaü và. 

Sammuti sammannitvà gahaõaü. Pàturahosi pàtubhavi. Pahiõeyya peseyya. 

Namassa yogo = namoyogo, so àdi yesante namoyogàdayo, tesuü, ettha apisaddo
sampiõóano vaggahaõaü, catutthiggahaõànukaóóhanatthaü. Buddhavãra namo te atthåti
yojanà. Nàgassàti khãõàsavassa

Kàle vattamànàtãte õvàdayoti ito kàletã ca bhavissati gamàdihi nighiõiti ito bhavissatãti ca
vattamàne: bhavanaü = bhàvo, tambhàvaü * vuccati sãlenàti bhàvavàci,
tasmiü-bhàvavàcãmhi, bhavissati kàle gamyamàne. Pacissateti àyati pacanaü, pàkasaddoyaü
bhàvasàdhano, tato catutthiti. Bhu¤janaü = bhogo, bhogàya vachatãti bhu¤jituü gacchati. 

Catutthinayo. 
 

Apecca ito àdadàtiti = apàdànaü. Tasmiü -apàdànakàrake. Vàsaddoyaü apetiàdi
atthavikappane, apetãti apagacchati, itoti vutte avadhi apàdànaü. 

Niddiññho apagamanàdikirayàbhåto visayo yattha taü = niddiññhavisayaü, yattha upàtto
ajjhàbhaño apagamanàdikirayàlakkhaõo visayo taü = upàttavisayaü, anumeyyaü visayaü
etthàti = anumeyyavisayaü. 
 
Gammamàne-maramma "namaso" tipikatthaci * "vadana" 

[SL Page 383] [\x 383/]    

Gàmà apettãti ettha apagamanakirayàya gàmo avadhikàrakaü, munayo kattukàrakaü.
Pavattatãti apàdànasa¤¤à bhavati kusålato apanetvà nãharitvà, madhuràyaü jàyanti
nivasantãti và = màdhurà. Kenaci àhàràdinà, idha pana kaccàyanabyàkaraõe. 

Vuttaü cà ti ma¤jåsàyaü.

Ki¤ci apàdanaü niddiññhavisayaü kathitàpagamanakirayàvisayaü ki¤ci upàttavisayaü
ajjhàhañakirayàvisayaü, tathà ki¤ci anumeyyakirayàvisayaü càti apàdànantidhà matanti
yojanà. 
Tadeva avadhibhåtaü apàdànaü cala¤ca acala¤càti imesaü vasena duvidhaü hoti. 

Avihita*lakkhaõànanti yathà yasmàdapeti àdatteti dhàtuppayoge ca
dårantikàdinàmàdippayoge apàdànasa¤¤à vihità. Tato a¤¤atra avihitalakkhaõànaü
dhàtunàmàdãnaü payogeyeva iminà apàdànasa¤¤à. Taüyuttanti tehi yuttaü. 

Paràjiyogeti paràpubbassa jã jaye iccetassa dhàtussa payoge ye asaho sahituü abhibhavituü
asakkuõeyyo, so apàdànasa¤¤o hoti pabhåyogeti papubbassa bhå iccetassa dhàtussa yoge,
yo pabhavo pabhavati phalamiti katvà so apàdànasa¤¤o hoti. Jana janane ictessa dhàtussa
payoge jàyamànassa vatthuno yà pakati kàraõaü sà ca apàdànasa¤¤à hotãti yojanà.

Paràjenti paràjità bhavanti. Himavatàti himavanta pabbatato pabhavanti
pañhamamupalabbhanti, pa¤camahànadiyo gaïgà yamunà sarabhå aciravatã mahãti imà
pa¤ca mahànadiyo nàma, anavatatto nàma himavati eko mahàsaro, yato
kaõõamuõóadahàdisesamahàsàrà ca catusu disàsu catasso mahà nadiyo ca pabhavanti.
âyågantaü avicchinnà pavattanti, kunnadiyoti khuddakanadiyo, ubhatoti àdisu jàyamàna
puttàdikassa kàrakattà iminà apàdànasa¤¤à.

Ubhatoti màtito ca pitito ca. Yasmà kaññhato aggi jàyate so tameva óahatiti yojanà. A¤¤à
atthà yesante a¤¤atthà, a¤¤atthà ca itaro ca àdi yesanteti yoge
 
* "Anabhihita" "asayho" 

[SL Page 384] [\x 384/]    

Nà¤¤atràti saïkhàradukkhàdidukkhato a¤¤atra a¤¤o attàdiko puggalo và na sambhavati,
nàpi khaõdhapa¤caka saïkhàtadukkhato a¤¤aü sattàdikaü nirujjhati. 

Vajjanatthehãti vajjanaü parivajjanaü attho yesantehi, apa pariiccetehi yoge apàdànasa¤¤à.
Mariyàdà ca abhividhi ca attho yassa tena àupasaggena yoge apàdanasa¤¤à. Patinidhi ca
patidànaü ca attho yassa tena patiupasaggena yoge ca apàdànasa¤¤à. Devoti megho.
Mariyàdà nàma avadhi, abhividhi abhibyàpanaü, pañinidhi nàma pañibhàgatthe sadisatthe,
àlapatiti temàsaü dhammadesanatthaü buddhassa pañinidhi hutvà dhammasenàpati
sàriputto mahàjanaü avhetãti attho. 

Rite ca nànà ca vinà ca àdi yesaü puthuiccàdãnaü nipàtànaü tehi yoge apàdànasa¤¤à rite
saddhammà saddhammaü vinàti attho. Vinà saddhammàti saddhammena vinà, kammaü ca
apàdànaü ca tàniyeva kàrakàni tesaü kammakàrakaü apàdànakàrakànaü majjhepi
kàladdhànavàcãsaddehi pa¤camiti visayãniddesaapàdànasa¤¤à vuttàti daññhabbaü. Ito
divasatoti apàdànadassanametaü. Miganti kammakàrakadassanaü. Pakkhasmàti tesaü majjhe
addhamàsasaïkhàtakàlavàcãsaddato pa¤camãnidassanaü, tasmà ajja vijjhitvà ito addhamàse
migaü vijjhatiti attho. Evaü "ajja bhu¤jitvà ito màse bhu¤jati, ito kosamatto vijjhati."
Pabhåtiàdãnaü saddànamatthe ca, tadatthappayogeti so pabhåtyàdisaddànaü attho yesaü
tesaü saddànaü payoge ca pa¤camã hoti. Pabhåtyatthe yatoti yato pabhuti ariyàya jàtiyà jàto,
yatoppabhåti ahaü attànaü saràmi, yato paññhàya vi¤¤Štaü pattosmi, yatvàdhikaraõanti yato
adhikiraõaü yato nidànaü yaü nimittanti attho. 

Rakkhaõaü attho yesaü rakkha pàlaniti àdãnaü te dhàtavo rakkhaõatthà, tesaü payoge,
cakàràdhikàratoti dhàtu nàmànanti àdito cakàrànuvattanato, anicchita¤ca apàdànasa¤¤aü
hoti. Tànaü nàma pàlanaü, taõóålàti taõóålato kàke rakkhanti nivàrentiti attho. Yavàti
yavasassato: evaü "kàke vàraya macchambhà"ti. Jetavaneti jetacinaññhe jane.

Dåra¤ca antika¤ca = dårantikaü, addhà ca kàlo ca = addhakàlà, tesaü nimmàõaü paricchedo
= addhakàlanimmàõaü, tvàppaccasassa 

[SL Page 385] [\x 385/]    

Lopo = tvàlopo, disàhi yogo = disàyogo. Vibhajanaü vibhattaü àratissa payogo =
àrappayogo, ettha tisaddo luttaniddiññhoti daññhabbo. Dårantika¤ca addhakàlanimmàõa¤ca
tvàlopo ca disàyogo ca vihattaü ca àrappayogo ca suddhaü ca pamocanaü ca hetu ca
vivitta¤ca pamàõaü ca pubbayogo ca baõdhana¤ca guõavacanaü ca pa¤ha¤ca kathana¤ca
thoka¤ca akattà cà ti dvaõdo dårantikànaü attho yesaü dåràdãnaü saddànaü tesaü payoge
ca. Kãvàti kittakaü dårayoge imasaddassa apàdànasa¤¤àyaü "kvaci to pa¤camyatthe"ti
toppaccaye kate ikàre ca itoti råpaü. Te moghapurisà niratthakapurisà, imasmà
dhammavinayà dhammo ca vinayo cà ti vuttasàsanà, àrakà dåreti attho, dårato vàti dåre
evàti attho. Dåraïgamanti àdisu pana idha sutte casaddena dutiyà tatiyà ca. 

Ito kappato ekanavutiyà kappamatthake. Ito saüvaccharato vassasahassassa accayena
atikkamenàti attho. 

Tadatthasambhavepãti tvàppaccayassa atthasambhavepi. Tassa avijjamànatà tvàlopo. Tasmiü
tvàlope kamme adhikaraõe ca pa¤camã. Tathà hatthikkhaõdhàtã
hatthikkhaõdhamahiruhitvà, abhidhammàti abhidhammaü sutvà pucchantãti attho. âsane
nisiditvà vuññhaheyyà ti sambaõdho.

Disàsaïkhàtamatthaü vadantã ye, tehi saddehi yoge pa¤camã. Itoti avadhãkatadesato
purãmadisàyoge pa¤camã. Sàti yato disato suriyo uggacchati sà purimà disà, puratthimato
dakkhiõato yato assosuü iti sambaõdho. Disàyogeti ettha saråpekasesanayena
disàsaddadvayopàdànato disatthato ca pa¤camãti dassetuü disatthe càti vuttaü. 

Sayaü vibhattassevàti sayameva visuü vibhattassa, vibhajanaü puthakkaraõaü. Attadantoti
attano danto, tato àjànãyàdito caranti sambaõdho seyyoti varataraü. 

Yadidanti yo ayaü.

âratãti àramaõaü, viratãti pàpato viramaõaü. 

Asaddhammàti methunà dhammà. Pamocanatthappayoge. Yadavadhibhåtaü
tadapàdànasa¤¤aü bhavati. 

Sabbanàmato pa¤camãti yojanà. Kasmà nu kàraõà. 

[SL Page 386] [\x 386/]    
Dãgho ca oro ca, tehi dãghorehi, àyàmena vitthàrenàti àdisu ettha casaddena tatiyà.
Pañhamatthavàcakenàti purimatàlavàcinà. Pubbasaddassa gahaõamupàdànaü =
pubbagahaõaü. Adisatthavuttitoti disatthavajjãte desakàlàdimhi vutti(vattanaü)
yassa(pubbaparàdigaõassa), tato paranti desattha vàcinà parasaddena yoge pa¤cami.

Baõdhanatthena saddena yoge sambaõdhe sati baõdhanahetu bhåtaiõavàcãsaddato
pa¤camã.

Issariyà issariyabhàvato.

Pa¤hakathanesu pa¤he kathane ca. Kutosi tvanti ettake pucchite iminà pa¤he pa¤cami. Atha
"àgacchasã"ti kiriyàyoge. Yasmàdapetãti iminàva sijjhati. Pàñaliputtatoti pa¤havissajjanaü. 

Thokaü appamattakaü attho. Yassa tasmiü* asattassa adabbassa vacane karaõabhåte
apàdànasa¤¤à.

Kàrakahetu nàma yo karoti sakattàti vuttattà idha pana akattarãti tassa pañisiddhattà
akàrake kàrakahetuto a¤¤asmiü ¤àpakahetumhi pa¤camã. Kammassàti dànàdibhedassa
kusalassa kammassa. Katattà uppajjati kusalavipàkaü cakkhuvi¤¤àõaü na tu tassa
kammassa yàva phaluppàdà(anirujjhitvà) ñhitattàti adhippàyo. Vedanàdibhedaü nàma¤ca
bhutopàdàyabhedaü råpa¤càti yathàråpaü paccakkhànumànasiddhaü idaü nàmaråpanti
nisedhetabbassa dhammassa nissayaniddeso. Na tàya ahetukanti pañisedhanãyassa*
ahetukatàdhammassa niddeso subhà subhakammàdivisesahetuvirahitato
issaràdiekahetukatte và sati sabbattha apàyakàmasugatibhåmiàdisu sabbadà pañisaõdhito
pubbe cutito uddha¤ca sabbesa¤ca aõdhabadhiràdãnaü càtummahàràjikàdina¤ca råpàråpehi
ekasadisabhàvassa ekasadisattassa àpajajanaü siyà, na ca tathà dissati. Nato eva
desakàlasantànàdibhedàbhàvappasaïgato nàhetukamidaü nàmaråpanti yojanà. Hutvà
abhàvatoti sabbe saïkhàrà aniccà, na nibbànaü, kasmà? Uppajjitvà nirujjhanato. Nibbànaü
niccaü, kasmà? Uppàdanirodhàbhàvato tathà khaõdhapa¤cakabhåtà saïkhàrà dukkhà attano
udayalakkhaõena bhaïgasaïkhàtena vayena ca abhikkhaõaü pãëanà bàdhanato, na hi
bàdhakaü sukhaü bhavati
 
* "Asatvassà"ti bahusu. * "Na ahetukatà"-maramma. 

[SL Page 387] [\x 387/]    

Kàrakavedakasaïkhàtena vasavattakena attanàjãvena và virahitattà saya¤ca atathàbhåtattà
anattà. Saïkhàrànaü nàmaråpadhammànaü uppàdajaràbhaïgesu "mà evaü uppajjeyyuü, mà
evaü jãreyyuü, mà evaü bhijjeyyunti evaü kassaci avasavattãbhàvatoti. Idaü hutvà
abhàvàkàra udayabbayapiëanàkàraavasavattanàkàrasaïkhàtaü
saïkhàrànamaniccàdisàma¤¤alakkhaõattaüyaü nàmàti yojanà. 

Apàdàne pa¤camãti ito pa¤camãti vattate. Karotãti atthe kattukaraõappadesesu càti kattari
yuppaccaye nassa rahàdito no õa iti õatte kate kàraõatthe càti nipàtanato dãghe ca kate
"kàraõa"nti råpasiddhi daññhabbà. Dukkhàdãnaü catunnaü ariyasaccànaü ananubodhà
anussavàdivasena ananubujjhanato appañivedhà ariyamagga¤àõena appañivijjhanato ca
kàraõà evamidaü dãghamaddhànaü saõdhàvitaü bhavàdisu cutipañisaõdhivasena
anamagge saüsàre saõdhàvitaü. Saüsaritanti attho. Avijjàpaccayàti catusu saccesu
ajànanakàraõato kusalàkusalappabhedà tebhåmaka saïkhàrà sambhavanti.
Saükhàrapaccayàti upacitakusalàkusalakammapaccayato tãsu bhavesu*
pañisaõdhivi¤¤àõàdãnaü vipàkavi¤¤àõaü sambhavatãti yojanà. Avijjàya tu eva asesato
viràgena nirodhà nirujjhanato (appavattikàraõena) tebhumakasaïkhàrànaü nirodho
appavatti hoti. Tesaü saïkhàrànaü nirodhato tãsu bhavesu àyatipañisaõdhivi¤¤àõassa
nirodho appavatti hotãti attho. 

Pa¤caminayo.
 

âyattoti pañibaddho tadadhinavuttiko. So nissayàdi bhedo attho sàmi nàma. Sàmã ca
tabbappaccayo ca rujarogeti dhàtu ca àdi yesaü, tehi yogepi. Ettha ca sàmismiü nibbattanàdi
kiriyàbhisambaõdhàbhàvà kiriyàbhiyogassa asambhavato na kàrakabhàvo sambhavati.
Kiriyà ca kàraka¤ca tesaü bhàvo = kiriyàkàrakabhàvo, tassa phalabhàvena gahito.
Sàmibhàvoti saïkhepena vuttamattha vivaritvà dassetuü tathà hãti àdi àraddhaü. Dadàtiti
bhattaü ca vetanaü ca sevakassa
 
"Kusalàkusalàdibhedà"ti ma¤¤àma.
* "Pañisaõdhivi¤¤àõàdikaü" iti yuttataranti ma¤¤àma. 

[SL Page 388] [\x 388/]    

Dadàti. Tasmàti ra¤¤à dinnadhanassa pañiggàhakattà, ràjapurisoti vi¤¤àyati, tena
dànapañiggàhakasaïkhàtànaü kiriyàkàrakànaü purimasiddhànaü bhalabhàvena gahito
sàmibhàvo. Tabbhàvabhàvãbhàvato bhaõóabhàvena vàti
khettavatthuhira¤¤asuvaõõadha¤¤avatthacchàdanàdivasena và samipa¤ca samuho ca,
avayavo ca, vikàro ca, "bãjàdibhàvabhàvãaïkuràdikaü bheriàdisannissito saddopi
pituàdijanito puttavacchàdiko kulàlàdikatabhàjanàdiko, kammàdijàtaphalàdikanti
evamàdikaü taü taükàraõabhàvabhàvãkàriya¤ca,
uppattiàdibhedàbhàvadabbasambaõdhinãavatthà ca, jàyanasàma¤¤àkàrabhedà jàti ca,
"iõdriyabaddha aniõdriyabaddhasantànasannissito råpasaddàdiko, sattànaü
sucaritadhammànaü lakkhaõàdiàkàro, dabbànaü
saïkhàsadisayogavibhàgabuddhisukhadukkhàdikoti evamàdibhedo tantissito guõoca,
ukkhepanàdikà ñhànanisajjàdibhedà kiriyà ca, àdisaddena nàmagottàdi taütaüvohàro tassa
tassa kàraõàdiko ca, puratoti àdiyogo ca, påraõatthappaccayayogo càti evamàdi gayhati
visesanaü ca àdesassa ñhànã ca àgamassa sambaõdhã àgamã ca tesaü vasena tividhopi. 

Kirayàkàrakehi sa¤jàto nibbatto assedambhàvassa vatthuno idaü sambaõdhãti evaü
pavattaabhidhànànaü visesana visesitabbabhàvassa yo hetu nimittaü so attho sambaõdho
nàma. Tattha tasmiü sambaõdhe abhidheyye sàmisa¤¤ito saddato chaññhã vidhiyateti
yojanà. Paratantassa bhàvo = pàratantyaü, paràyattatà, tattha tasmiü pàratantyabhåte
sambaõdhe abhidheyye, visesanasaïkhàtaupàdhito,* àdesaññhànito,
àgamaññhànãbhåtaàgamito càti evaü upàdhiàdãhi tãhi eva chaññhã bhave. Na visessàditoti
visesitabbato àdesato àgamatoti imehi tihi chaññhã na hotevàti attho. 

Visesãyatãti a¤¤asàmito nivattãyatãti attho. Visesanatova chañhãti ettha sambaõdhe
vacanãyeti adhippàyo. Yena kenaci pariggahitena vatthunà sàmino sambaõdho.

Pañiviüsoti bhàgo, etthàpyayaü sàmibhàvasambaõdhe.
 "Iõdriyabaddhaaniõdriyabaddhasannissito" - bahusu-
* "Upàdhã"ti visesanassetaü adhivacanaü.
 "Etthàpi sà"-maramma. 

[SL Page 389] [\x 389/]    

Samãpasambaõdheti "nagarassa samãpa"nti àdisu viya ambavanassa avadåreti àdisu
samãpasamãpãbhàvasambaõdhe chaññhã. 

Suvaõõassa ràsãti ettha samåhasamåhikabhàvasambaõdhe. 

Avayavena avayavino sambaõdhe te sãsanti udàharaõaü. 

Vikàravikàrãbhàvasambaõdhe suvaõõassa vikatãti. Vikàrito chaññhã

Kàriyena phalena kàraõassa sambaõdhe vacanãye yavassàti kàraõato chaññhã.
Avi¤¤àõakassa saddassa utujabhàve satãpi meghassàti nissayato visesanaü. Tassàti
dhataraññhàdimahàràjassa

Hetuphalabhàvasambaõdhe dassetabbe kammànanti hetuto chaññhi. 

Sambaõdhavasena avatthitànaü sabhàvànaü uppàdajaràbhaïgakkhaõasaïkhàtena
phalabhàvàdinà ca avatthàvisesena sambaõdhe dassetabbe khaõdhànanti nissayato chaññhã. 

Manussassa bhàvoti ettha "bhàvo"ti manussasaddappavattinimittabhåto vijàtãyavinivatto
sàma¤à¤àkàro. 

Dabbasannissitena vaõõàdinà sattasannissitena sucaritàdinà guõena ca guõino sambaõdhe
mahàbhåtasaïkhàta viseso suvaõõaü, tannissito pitavaõõo, tena visesayati suvaõõassa
vaõõoti. Tathàgatassa vaõõo nàma silàdiguõo dànàdiguõo ca. Sataü, muñhiti àdisaïkhyà
ca parimàõa¤ca loke guõabhàvena voharãyati. Tesaü samàyogoti saüyogasambaõdhe.
Saõdhino vimokkho vibhàgo saõdhisilesoti attho. Tathàgatassa pa¤¤àpàramãnti
buddhisambaõdhe, sukhaü te ahosãti àdiguõasambaõdhe, lahutàdayo àkàravisesà.

Ukkhepana avakkhepana àvi¤janapasàraõagamanàdibhedàya kiriyàya sambaõdhe, tassa
màtipitaroti vohàrassa puttabhàvato màtàdãnaü janakajanitabbasambaõdhato ca
màtàpitånaü visesitabbabhàve icchite tassàti visesanato chaññhi. Tassa puratoti àdi
disatthanipàtàdiyoge chaññhã. Tiõõaü puraõo tatiyo tena påraõatthappaccayayoge.
Vassànanti vassa saddato chaññhã. Na tassa upamàti upamàya upametabbàyattattà 

[SL Page 390] [\x 390/]    

Upamàyoge chaññhi. Kuverassa balãti ettha pupphàdi upahàro påjà a¤¤attha bhåmito ra¤¤o
dàtabbabhàgo. Yaü råpa màdesoti àdesasambaõdhe edantassàti ñhànito chaññhi. âgamo
etassa atthãti = àgamã, na hettha puthasaddo àgamassa visesanaü, kintu puthassa samãpe
àgamo bhavatiti àgamàgamãbhàvasambaõdhe chañhã. 

Devànamiõdoti ettha iõdassa devànaü apariggahattà càggahaõena
iõdaparivàrabhåtadevasaddato chaññhã. 

Ujjhàpetabbanti "ayaü yakkho gaõhàtã"ti àdinà katàparàdhaü vatvà avajànàpetabbanti attho.
Rajakassa vatthaü dadàtãti ettha dhovanatthàya dadàtãti sampadànàbhàvato na catutthi.
Ottappanti ottappanto uttasantoti attho. 

Kvaci dutiyà chaññhãnamattheti ito kvacãti ca tatiyà sattamãna¤càti ito tatiyà sattamãnanti
cànuvattate. 

Yajassa dhàtussa payoge karaõe chaññhi pupphassàti pupphena, ghatassàti etthàpi karaõe.
Suhitatthà tittiatthà, tesaü yoge-påraõatthayogeti attho. Odanassàti idhàpi karaõe eva
chaññhã. Nànàppakàrassa asucinoti nànappakàrena asucinàti attho. Pàpassàti pàpena puratãti
attho. Tulyatthakimalamàdiyogeti tulyatthakiüalaüiccevamàdiyoge chaññhi. Pitarà tulyoti
ettha kattari càti sutte casaddena tatiyà màtu sadisoti ettha u sasmiü salopo càti uttaü salopo
ca. 

Kattari kitappaccayayoge* chaññhi. Katãti karaõaü, katisaddena kitantena yoge kattari
chaññhi. Sammatapåjitasakkatamànitaiccàdisu yoge kattari chaññhi. Tesanti tehi
aparibhåttanti attho.

Naccagãtassàti naccagãte, kusalà chekà. Aïgapaccaïgànanti aïgapaccaïgesu, bhagavatoti
bhagavati, pasannà uëàrà mahantà yakkhà santãti attho. Màsassàti ekasmiü màse
dvikkhattuü dve vàre bhu¤jati. 
 "Upahàro balã"ti yuttataranti ma¤¤àma
* Mudditaråpasiddhipàëiyampi "ttappaccayayoge"ti dissatitathàpi sabbàsupi ñãkàsu
"kitappaccayasoge" icceva diññhamamhehi udàharaõesupi "kaccàyanassa katã"ti "ti"
paccayantassàpi niddiññhattà "kitappaccaya yoge" icceva suddhapàñhoti ma¤¤àma. 
 
[SL Page 391] [\x 391/]    

Kvaci dutiyàti kvaci àdito kvaci chañhãti ca vattate dutiyà ca pa¤camã ca, tàsamatthe.
Sahasàti anupadhàretvà, kattàroti imassa tuppaccayantakitakassa yoge, imassa
nibbattanãyakammàpekkhattà kammasaddato chaññhi.
Yonisomanasikàràdikusaluppattikàraõasamavàye kusalakammaü uppajjati,
ayonisomanasikàràdiakusaluppattipaccayasamavàye akusalaü uppajjati, tasmà
taütaüpaccayabyatiritto kammassa kàrako kattà paramatthato natthi.
Sukhadukkhalakkhaõassa kusalàkusalavipàkassa gatikàlàdippaccayassa samavàye
vatthàrammaõàdippaccaye pañicca uppajjamànassa vedako anubhavità paramatthato natthi.
Ettha õvuppaccayantakàrakàdikitakayoge chaññhi. Akaraõantã yuppaccayantakitakayoge
catunnaü mahàbhåtànanti cattàri mahàbhåtànãti attho. Ràgoti kasàya rajanaü.

Sara gaticintàyaü-isu icchàyanti evamàdãnaü dhàtånampi kiriyàya pàpuõitabbe kammatthe
chaññhã hoti. Màtaraü saratãti kvaciggahaõàdhãkàrattà kammatthe dutiyà.

Karotissa dhàtussa payoge patiyatane abhisaükharaõe chaññhi. Udakassa patikuruteti
udakamabhisaükharoti. Kaõóo nàma usu. Patikuruteti kaõóaü ujuü karotiti attho.
Parihàyasaddatthayoge chañhi. Dhammassa parihàyantãti. Assavanatàya dhammato
parihàyanti. Sukhassàti sukhato. Daõóassa tasantãti sãhausabhàdiàjànãye vajjetvà sabbe
puthujjanà daõóato uttasanti. Maccunoti maraõato bhàyantãti attho.

Kammani kitakayogeti vuttattà atippasaïganivàraõatthaü na niññhàdãsuti pañisedho. Gatoti
niññhappaccayanto tatavantutàvãnaü niññhasa¤¤ittà. "Niññhàdãså"ti etthàdisaddena
tunàdippaccayantà mànantàdayo va gayhanti * 

Chaññhinayo.
 

Yodhàroti nipàtanenaka ettha parasaralopoti daññhabbo. âdhàrãyatiti saïkhataråpaü
adhogatinivàraõattena dhàrãyati, guõakiriyàditannissayassa tabbisayavuttivasena dhàrãyati
etthàti = àdhàro, patiññhànissayavisayàdiko attho. Kattari ca kamme ca 
 
 "Parihànã"ti ma¤¤àma.
* "Ktaktavatu niùñhà"ti - (pàõinãye-1-1-26 suttaü) 

[SL Page 392] [\x 392/]    

Samacetànaü tannissitànaü ñhànanisajjàdãnaü pacanadahanàdãna¤ca kiriyànaü
patiñhànañhena kiriyànissayakattukammànaü dhàraõanissayànaü pavattivisayàdikàya
kiriyàyapi pavattiññhànatàya attho àdhàrabhàvena icchito. Taü kiriyànimittaü vatthu
okàsasa¤¤aü bhavatiti attho. 

Nisãdatãti vuttakattusàdhanena tannissitàya nisãdanakirayàya patiññhànaññhena kiriyàya
nimittatàya 'kaño' opasilesiko àdhàro. Dhàrentãti kañathàliyo dhàrenti nàma.

âdheyyabyapanãyaupasilesanãyavisayãkaraõàdinà àdhàroyaü catuppakàroti dassetuü so
panàti àdi vuttaü. âdhàrabyàpakaü àdheyyavatthu etassa atthãti = byàpiko. Visuü siddhena
àdheyyena upasilesanaü allãyanaü upasileso. Taü arahatãti = opasilesiko. Samãpe niyutto =
sàmãpiko. âdheyyassa uppattiññhànatàya visayabhåto = vesayiko. âdheyyena dhàretabbena
ki¤ci byàpitvà ekadesaü pattharitvà tiññhati. Tilesu telanti ettha telasaïkhàtaü àdheyyaü
sakalaü tiladabbaü byàpitvà tannissaye vattati. Evaü dadhimhi samavetaü sappi. Khãresu
pana pakkhitaü jalaü saüyogavasena ekadesameva pattharitvà tiññhati. 

Visuü siddhabhàvena attanãssayattà paccekasiddhànaü visuü yeva nipphannànaü vatthånaü
upasilesena a¤¤ama¤¤asaüyogavasena yasmi¤ca àdhàre allãyitvà yuttaü hutvà vattati, so
opasilesiko nàmàti sambaõdho. Taü yathàti udàharaõa nidassane nipàto. âsane pãñhàdike
saïgho upasilesavasena nisãdati dåre deseti attho. 

Yattha samãpino gaïgàdivatthuno vohàraü tantiràdidesasamãpe katvà àropetvà
tadàyattacuttitàdãpanatthaü tasmiü gaïgàdike pañibaddhapavattibhàvadãpanatthaü
àdhàrabhàvo vikappãyati parikappãyati, so gaïgàdiko sàmipiko nàmàti sambaõdho. Vajoti
goyåthanilayo, so gaïgàtãre vasanto gunnaü gaïgàyattavuttitàya gaïgàyaü ghosoti vutto.
Sàvatthinissitavihàrattà sàvatthiyanti vuttaü. 

Yattha yasmiü visaye a¤¤atthàbhàvavasena adhippetadesakàlàdito a¤¤attha
abhavanavasena, sattànaü dabbaguõakiriyàdãna¤ca pavattiyà asambhavavasena
desantarassa avacchedavasena và àdhàro parikappãyati, so visayàdhàro 

[SL Page 393] [\x 393/]    

Nàma, ana¤¤atthabhàvo hi visayattho. âkàseti sakuõànaü caraõassa pakkhapasàraõavasena
gamanassa ana¤¤atthabhàvasaükhàto visayo dassito. Bhåmãsåti jambudãpatalàdãsu
bhumisveva manussà jàyantãti sambaõdho. Pàdesåti patanasaïkhàtassa paõàmassa
desantaràvacchedanavasena visayadhàro dassito. Tathà pàpasmiü mano ramani kusalehi
manassa abhiramàsambhavato. Buddhasàsaneti buddhasàsaneyeva pasanno. Pa¤¤àya
sàdhåti àdãsupi sàdhu bhavati. Vinayapiñake nipuõo bhavatiti kiriyàya sambaõdho. Pitari
nipuõoti pitupañijaggane cheko bhavatãti attho. Yattha hi kiriyàpadaü na såyati tattha "atthi
bhavatã"ti sambaõdho. 

Sabbopãti catubbidhopi. Parikappavasenàti samãpàdhàraàkàsakamalaudumbarakusumàdãsu
parikappavasena. 

Kattukammasannissitattà kattukammasambaõdhinisajjapacanàdikakiriyà
tadàyattaàsanathàliàdimhi patiññhità hoti. So byàpikàdibhedena catuppakàrabhåto
àdhàrattho yodhàro tamokàsanti evaü okàsoti àcariyena vutto kathitoti attho. 

Tattha byàpiko àdheyyena patthaño àdhàro nàma tilakhãràdi vatthu opasilesiko visuü
siddhasaïkhàtaàdheyyassa upasilesanakiriyàya àdhàro nàma kañathàliàdiko. Gaïgàdi
nivasanakiriyàdhàraõasamatthassa vatthuno sàmãpiko samãpabhàvena parikappitàdhàro
nàma gaïgànadãrukkhavihàràdi. Sakuõamacchàdicaraõàdikiriyàya pavattiññhànatàya
àkàsajalàdi ca visayo visayadhàroti mato sammatoti yojanà.

Sàmismiü chaññhi, okàse sattamãcànuvattate. Sàmã ca issaro ca adhipati ca dàyàde ca sakkhi
ca patibhå ca pasuto ca kusalo ca, tehi yoge sambaõdhe sati. 

Ubhayatthanti idaü sàmissaràdisuttavacanaü ubhayassa chaññhisattamãsaïkhàtassa
vibhattidvayassa vidhànatthaü. Itarathà gavaü sàmãti evaü sambaõdhe chaññhiyeva siyà.
Dàyaü àdadàtãti = dàyàdo. Patibhå nàma pàñibhogo puriso. 

Dhàraõantã upadhàraõaü. Jàtiyà ca guõena ca kiriyàya ca nàmena ca dabbasamudàyato
ekadesassa dabbassa puthakkaraõaü visuü karaõaü. 

[SL Page 394] [\x 394/]    

Manussànanti samudàyavacanaü. Ekadesabhåto bhåmipati khattiyajàtiyà niddhàrãyati,
manussànaü antare khattiyo såratamoti. Gàvãnamantare kaõhaguõayuttagàvã
sampannakhãratamà, makhurakhãratamàti kaõhaguõena niddhàraõaü. Addhikànaü
pathikànaü antare dhàvanto dhàvanakiriyàya yutto puriso sãghatamoti kiriyàya
niddhàraõaü. 

âdaranaü = àdaro, na àdaro = anàdaro. Kimetenàti avama¤¤anà anàdaro, tasmiü anàdare
kiriyàya visese gamyamàne, bhàvavatàti ettha bhàvoti anàdarakiriyàyantaropalakkhaõabhåtà
kiriyà. Tàdiso bhàvo etassa atthãti(kiriyàya) = bhàvavà, tato-bhàvavatà. 

âkoñayanto paharanto siviràjassa pekkhato passantasseva so tasmiü àdaramakatvà puttake
neti. Kamma¤ca karaõa¤ca nimitta¤ca, tàni yeva atthà, dvaõdaparattà aõthasaddo
paccekaü yojanãyo. Tadanuparodhenàti paribhàsato na sabbattha kammakaraõesu. 

Cammesåti cammanimittaü ha¤¤ati. Sampajànassa musàvàdabhaõane.

Kammakaraõanimittatthesåti ito paraü "sattamã" tveva adhikàro veditabbo. Sammà padãyati
etassàti = sampadànaü, tasmiü sampadànatthe kvaci sattamã. 

Dadàti yoge evàyaü tadanuparodhenàti vacanato. 

Alattha ka¤canamayanti yà nàrã palàlamayaü palàlena nibbattaü màlaü cetiye datvàna
sàdhukaü tassa påjanavasena datvà puna bhavantare ka¤canamayaü suvaõõamayaü
uracchadamàlaü sahajàtiyà alattha pañilabhi. Sà pana bojjhaïgãkaü ca sattabojjhaïgamàla¤ca
teneva pu¤¤ena alatthàti attho. 

Pa¤camiyà attho = pa¤camyattho, tasmiü rakkhaõatthànaü payoge càyaü. 

Kàlo ca bhàvo ca = kàlabhàvà. Tesu. Kàlo nàma nimesàdiko tattha nimeso nàma
akkhinimãlanaü, khaõalavamuhuttàdayo tato adhikakàlavisesà.
Pubbaõhaaparaõharattiõdivaaddhamàsasaüvacchàràdayo ca. Bhavanaü bhàvoti katvà idha
bhàvo nàma kiriyà, sà ca kiriyantarassa upalakkhaõàva. Upalakkhãyati etàyàti =
upalakkhaõà, sa¤¤àõamidha adhippetaü. 

[SL Page 395] [\x 395/]    

Bhàvalakkhaõe kiriyantaråpalakkhaõe bhàvatthe ca pavattamànaliïgambhà bhavatãti attho.
Tassàti adhammikassa ra¤¤o dese, phussamàsamhà paresu tãsu màsesu gatesu ito kappato,
bhojiyamànesåti ettha bhojanakiriyà devadattassa gamanakiriyàyopalakkhaõaü. 

Upo ca adhi ca = upàdhi, tehi yoge. Ettha ca hisaddo luttaniddiññhoti veditabbo. Adhiko ca
issaro ca tesaü vacane = adhikatthaissaratthàbhidhàne sattamãvibhatti hotãti attho.
Upakhàriyanti ettha adhikatthe upasaddo. Tena doõaññhakadvayaparimàõàya khàriyà
adhiko kosoti apekkhàyaü doõotã anupayogo upanikkheti
pa¤cadasakala¤japarimàõasuvaõõato adhikaü. Kiü tanti apekkhàyaü kahàpaõanti
anupayogo. Adhidevesåti devehi adhiko. Ko so? Sabba¤¤å buddho.

Maõóito ca ussukka¤ca tesu: ussukassa bhàvo = ussukkaü, sabyàpàratà. Saãhatthoti
saussàhattho.
Chabbidhanti kammakattukaraõasampadànàpàdànaokàsa¤¤ànaü vasà kàrakanti
kiriyànipphattisàdhakaü sabbaü chappakàraü hoti. Parikappato ekatte
chakàrakabhàvamàpajjateva. Pabhedà attano pakàrabhedato chabbãsatividhaü. 

Kathaü? Nibbattanãyaü vikaraõãyaü pàpanãyanti tividhampi kathitaü akathitaü abhihitaü
anabhihitanti aparena catubbidhena vohàrabhedena siddhatti evaü kammakàrakaü
sattavidhaü bhave. Pa¤cavidhoti suddhakattà hetukattà kammakattà abhihitakattà
anabhihitakattà cà ti pa¤cavidho bhave. 

Ajjhattikabàhiravasena karaõaü karaõakàrakaü, duvidhaü.
Anivàraõaajjhesanaanumativasena sampadànakàrakaü tidhà mataü.
Niddiññhavisayaupàttavisayaanumeyyavisayavasena calàcalabhedato apàdànakàrakaü
pa¤cavidhaü. âdhàro pana byàpikaopasilesikasàmãpikavesayikabhedena catubbidho hotãti
evaü pabhedato chabbãsavidhaü kàrakaü hotãti sambaõdho. 

Saliïgàliïgàdibhedànamatthànaü paccattasabhàvamattaparidãpakavacanaü paccattavacanaü
nàma. Yathàha: mahàniruttiyaü: "paccatta"nti àdinà vibhattãnaü saügahagàthà vuttà. 
 
"Calàdibhedato" - maramma: 

[SL Page 396] [\x 396/]    

Tattha paccattanti paccattavacanaü, pañhamà. Nibbattanãyàdi kammena upayujjamànattà
upayogavacanaü dutiyà tathà karaõanti karaõavacanaü tatiyàvibhattiyà etaü adhivacanaü.
Sampadànãyaü catutthivacanaü. Yasmà nissarati apeti taü nissaraõassa avadhibhåtaü vatthu
nissakkannàma. Tattha nissakkaparidãpakaü vacanaü = nissakkavacanaü-pa¤camã. Saü
etassa atthãti = sàmi, pariggahàdivasena paricchinnassa vatthuno pariggàhakàdivasena
nissayabhåtaü vatthu sàmi nàma. Pariggàhakàdinissayavatthuno paridipakaü vacanaü
sàmivacanaü, chaññhi. Bhåmiyaü bhavaü bhummanti kattukammànaü okàsaparidãpakaü
vacanaü = bhummavacanaü sattamã. âlapananti àmantaõavacanaü. Taü aññhamaü aññhamã
vibhattãti attho

Naro naraü yàcati ki¤ci vatthuü
Narena dåto pahito naràya, 
Narà tamàdàya narassa etaü
Nare nidhetã nara! Taü nibodhàti.

Tàsaü vibhattãnaü udàharaõasaïgahagàthà. 

Iti råpasiddhiñãkàyaü kàrakanayo tatiyo.
 

Idàni nàmikavibhattinaü atthabhedaü dassetvà tadanantaraü nàmànaü samàso yuttatthoti
vuttasuttànusàrena samàsàrambhaü dassetuü atha nàmànamevàti àdi àraddhaü. Nàmaü
nàma dabbajàtiguõaparimàõasaïkhyàdivàcakaü saliïgàliïganàmavasena ca
suddhanàmanipàtopasaggasamàsanàmavasena ca taddhita
kãkatakiccadhàtuppaccayantaitthippaccayantàti paccayantanàmavasena bahuvidhaü
syàdivibhattyantapadaü, a¤¤ama¤¤asambaõdhãtanti ra¤¤o purisoti àdinà
visesanàdiatthadãpanato atthadvàrena a¤¤o¤¤asambaõdhitaü. 

So ca samàso pubbuttaràdiatthavasena catubbidhopi pubbapadavibhattiàdibhedena
anekavidhopi abyayibhàvàdisa¤¤àvasena chappakàroca hotiti dassetuü sa¤¤àvasenàti àdi
vuttaü. Pakàrabhedakathanaü cettha samàsabhedaparicchedaniyamavidhidassanatthaü,
tattha* tesu. Pubbapadatthappadhànattà
 
 "Pañiggàhakàdivasena"
* "Tatrà"ti mudditaråpasiddhipàliyaü dissati. 

[SL Page 397] [\x 397/]    

Sutte pañhamaü àgatattà ca pañhamaü abyayãbhàvasamàso vuccati.
Samassamànaupasaggàdisakapadato a¤¤aü samãpàdipadaü assapadaü. Tena viggaho
visesena gahaõaü assàti = assapadaviggaho. Aniccasamàsassa hi ra¤¤o puttoti àdisu viya
sakapadena viggahavàkyasambhavato. Idha ca tadasambhavà assapadaviggahoti vuttaü so
ca kho yebhuyyavaseneva nipàtapubbakesu antovassàdãså pana sakapadenàpi kvaci
viggahavàkyasambhavato. Viggaheti visesena atthaggahaõe sati. 

Upasaggo ca nipàto ca pubbo pubbako và assàti = upasagganipàtapubbako. Tena "sugaõdho
susãlo asamo"ti àdãsu nàtippasaïgo. Abyayãbhàvoti garusa¤¤àkaraõato và idha a¤¤assa
padassa asutattà upasagganipàtànaü sutattà ca teheva yuttattho nàmikasaddo samasyateti
dassetuü tehevàti àdi vuttaü. Yehi pana ekavàkyatàya yojetuü yuttatthaggahaõàdhikàro
anicchito, tesaü matena tassa tassa samàsassa abyayãbhàvatappurisàdisa¤¤ànaü mukyato
vihitattà a¤¤athànuppavattivasena taütaüsa¤¤àvidhàyakasuttàneva atthato
samàsavidhàyakànãti ¤àse vuttapariyàyaü dassetuü idha
abyayãbhàvàdisa¤¤àvidhàyakasuttànevàti àdi vuttaü. Tathà hi vuttiyaü vuttaü:
"upasagganipàtapubbako abyayãbhàvasa¤¤o hotã"ti àdi. Idha pana upasagganipàtapubbako
yuttattho samasyate, so abyayãbhàvasa¤¤o ca hotãti vuttaü abyayatthapubbaïgamattàti
abyayatthabhåtapadatthappadhànattà assa samàsassa abyayatthaü vibhàvayatãti vuttaü.
"Upanagara"nti àdãsu anabyayauttarapadaü purimapadassa visesanato appadhànaü jàtanti
dassetuü anabyayanti àdi vuttaü. Abyayãbhàvoti ettha abhåtatabbhàve karabhådhàtu yoge
sampajjamàne kattari paccayàdaniññhà nipàtanàsijjhantãti ãppaccayaü katvà råpasiddhi
veditabbà. Tena "bahulãkataü bahulãkarontã"ti àdi ca siddhaü hoti. 

Payujjamànapadatthànanti visesanàdippakàravasena a¤¤ama¤¤aü
sampayujjamànapadatthànaü tesaü syàdivibhattyantànaü ra¤¤o purisoti àdivàkye
bhinnatthànaü nàmànaü yo yuttatthabhåto "ràjapuriso"ti àdiko padasamudàyo so samàso
nàmàti attho. Upasagganipàtànampi tato ca vibhattiyoti sutte liïgabhàvena gahitatàya
nàmikavibhattiyogato upasagganipàtapubbakoti sutte sutattà ca 

[SL Page 398] [\x 398/]    

Idha nàmabhàvena gahaõaü adhippetanti dassetuü nàmàni syàdivibhatyantàniti vuttaü.
Samassateti asu saükhepesaü pubbo. Tato kammani attano pade yappaccaye kate råpaü.
Samàsãyatãti yaü pana ¤àse àgataü tampi samasanaü samàso taü karãyatãti atthe dhàturåpe
nàmasmà õayo càti sutte caggahaõena õappaccaye kate kammani rupaü. 

Tesamantaranti tesaü samàsataddhitànaü antaraü nànattaü ubhinnaü vibhàgo padànaü
saükhepo ekapadattaü samàso. Padappaccayànaü saühitaü taddhitanti evaü ¤àtabbanti attho
yuttatthaggahaõassa saïgatatthapakkhe phalaü dassetuü bhinnatthànaü ekatthabhàvoti àdi
vuttaü. Tattha bhinnatthànanti ra¤¤o purisoti àdimhi vàkye nànàvibhatti yuttànaü
sakatthavàcakavasena bhinnatthànaü dvinnaü pubbuttarànaü padànaü
visesanavisesitabbàdivasena saïgatatthasaïkhàto ekatthabhàvo ekatthatà
padasaïghàtattàdivasena ekasmiü atthe vutti. Ràjapurisoti àdikassa samàsassa
padasaïkhepassa lakkhaõaü yadà pana yutto sambaõdho attho assàti = yuttatthoti
a¤¤ama¤¤asambaõdhavasena apekkhalakkhaõo samàso icchito, tadà
yuttatthaggahaõaphalaü dassetuü sambaõdhatthena yuttatthaggahaõenàti àdi vuttaü.
A¤¤ama¤¤ànapekkhesåti ràjasaddassa bhañasaddeneva sambaõdhato puttasaddassa
devadattasaddena sambaõdhato a¤¤ama¤¤ànapekkhattà "bhaño ràjaputto devadattassà"ti
samàso na hotãti attho. Devadattassa kaõhà dantàti ettha kaõhasaddassa sàpekkhatàya
devadattadantà"ti samàso na hoti. 

Vipariõàmenàti nàmànaü samàso yuttatthoti ito yuttatthaggahaõaü atthavasà
vibhattivipariõàmoti paribhàsato vibhattiyà vipariõàmena a¤¤athattena tesaü gahaõaü
apekkhitvà yuttatthànanti chaññhiyantavasena idhànuvattatãti attho.

Lopetabbàti = lopyà låpacchedane, kammani õyappaccayo. Vuddhàdimhi ca kate yavataü
talanàdisutte kàraggahaõena pyassa pakàre kate råpaü.

Idhàti imasmiü sutte. Anuvattiyuttatthaggahaõena samàsataddhitaàyàdipaccayantavasena
tividhàpi yuttatthà gahitàti dassetuü padantarena vàti àdi vuttaü. Tena ye idha 

[SL Page 399] [\x 399/]    

Yuttatthà tesaü sabbesaü ekatthibhåtànaü samàsànaü taddhitappaccayantànaü
àyàdippaccayantànaü ca avayavabhåtà vibhattiyo lopetabbàti yojetabbaü.
Samàsaggahaõàdhikàreti ettha yadà samàsaggahaõànuvattanampi icchitaü, tadà
yuttatthànaü samàsànaü vibhattiyo lopetabbà hontãti atthasambhave tesaügahaõassa
adhikattà tesaü gahaõena taddhitàyàdipaccayantavibhattiàdãnampi lopo hotiti vuttiyaü
vuttanti veditabbaü. 

Pabhaïkaràdãsåti ettha àdisaddena "dãpaïkaro jutiõdharo raõa¤jaho"ti àdi alopasamàso
gayhati. Tesaü vibhattiyo lopà càti ito lopaggahaõaü ca vipariõàmena luttàsu vibhattãsåti
vattate. Nàmànaü samàso yuttatthoti ito yuttatthaggahaõaü ca. 

Saro anto assàti = saranto, tassa sarantassa tividhassàti
samàsataddhitaàyàdipaccayantavasena tippakàrassa. Ko samudayo assàti = kiüsamudayo.
Imesaü paccayà = idaü-paccayà, idaüpaccayà eva = idappaccayatà. Na tu"imappaccayatà"ti
pàñho dissati. "Idamatthikatà"di cettha nidassanaü. Imassidamaüsisåti àdisu idaüsaddassa
akàrantavasena vacanaü sukhuccàraõatthanti daññhabbaü. Yaüti saddaråpaü padantameva
samàse dissati. Taü tassa liïgassa pakatiråpaü nàma. Kiüsaddo ca samàse niggahãtantova
dissati. Yathà "kiüsamudayo-kiünidàno-kiüpabhavo ayaükàyo kimimehi thanti evamàdi ca.
Kissa ka ve càti ettha pana bya¤janasmiü niggahãtaü luttanti daññhabbaü. Teneva
niruttiyampi "kiü idanti" pakatiantavasena patiññhitanti daññhabbaü. Ya¤cetaü
imassidamaüsisu napuüsaketi 'idaü' saddassa 'imaü' råpaü nipàtetvà tassa "imassidamaüsisu
napuüsake"ti "idaüråpaü vihitaü. Idaüråpassa appavisayatàyàti daññhabbaü. Itarathà
idaüpaccayatàti pàñhavirodho siyà. Yaü pana ¤àse vuttaü-màgadhikavacane
bya¤janantasaddànaü abhàvassa pakati vassa sarantassàti ettha sarantaggahaõameva
¤àpakanti. Taü na yujjati. Caggahaõena bya¤janantassa samuccayassa sambhavato.
Niggahãtantànampi, kiü idaüti àdi nàmànaü ca, tikkhattumàdipaccayantànaü evaü muhuü
alaü halaü ciraü haü visunti àdãnaü ca nipàtànaü màgadhikavacanepi samupalabbhanato
bya¤janantassàpi
 
"Atthasambhavena" sabbattha. 

[SL Page 400] [\x 400/]    

Caggahaõena pakatibhàvo siddhoti veditabbaü. Nanu ca vibhattinimitto hutvà
liïgantapakatiråpassa yo àdesàdi vikàro àpanno so vibhattilope sati àtapàbhàve chàyà viya
sayameva nivattati, nimittassa àbhàve nemittikassàpi abhàvato. Tasmà ayaü
pakatibhàvavidhi niratthakoti ce? Na. Anekantikattà "nimittàbhàve nemittikàbhàvoti massa
¤àyassa," tathà hi suriyàpagame tannimittassa àyati uppajjanàrahassa chàyàtapàdisseva
nivatti hoti. Na pana tannimittàbhàve uppannassa suriyakannaggino pañhaviàdãnaü
sukkhabhàvàdissa càti dassetuü nimittàbhàveti àdi vuttaü. Sakapphavirahenàti ettha
"ràjapuriso"ti ayaü saddo yasmà na ràjànaü dãpeti nàpi purisamattaü, api tu ràjasambaõdhi*
purisavisesaü dãpeti. Tato pubbuttarànaü dvinnampi padànaü sakatthamattassa dãpanato
paccekaü niratthakattà liïgasa¤¤àya asambhavato vibhattuppatti na siyàti tassa padassa
saïgatassa nàmabyapadesassàtidesatthaü idaü vuttanti adhippàyo. Atha và
avayavaniratthatàya liïgatthe pañhamàti àdinà vibhattuppatti na siyà. 

Liïgaü ca nipaccateti iminà ca 'ràja' itã 'purisa' iti ca kevalaü nàmasseva nipàtitattà
"dhàtuliïgehi paràppaccayàti vacanato ca dhàtuliïgehi parappaccayantànaü
kàrakavàsiññhàdãnaü ca liïgavohàradassanato kittaddhitantànaü samàsassa ca
pakatinàmasseva liïgasamànanàmabyapadesatthamidaü taddhitasamàsakitakàti àdi suttaü
àraddhanti daññhabbaü. Taddhitaü ca samàso ca kitako ca = taddhitasamàsakitakà. Tave ca
tåna ca àdi yesaü te yathà vuttà. Tappañikkhepena àtavetånàdayo. Tesu
tavetuütånatvàppaccayesu aparabhåtesu kitakà nàmamiva daññhabbà. Etena tesaü
tavetånappaccayantànaü nipàtamattaü dassitaü hoti. Tabbànãyàdikiccappaccayantassa
itthiyaü vihitaàãàdiitthipaccayantassa ca àdisaddena saïgahitassa khàdidhàtupaccayantàdissa
ca nàmabyapadeso attho payojanaü assàti = nàmabyapadesatthaü. Apareti
bàhiraveyyàkaraõà. Te pana atthavantànaü padasamudàyànaü nàmabyapadeso siyà. Tadà
so samàsasseva bhajati na vàkyassàti niyamatthaü idha samàsaggahaõanti vadanti, tampi
yuttameva.
 
* "Ràjassa sambaõdhi" bahusu. 
 
[SL Page 401] [\x 401/]    

Upasagganipàtapubbakoti àdito abyayãbhàvoti idhànuvattate napuüsakaliïgova daññhabboti
napuüsakaliïgaü etassàti napuüsakaliïgo eva veditabbo. Na càyaü kàriyàtideso.
Abyayãbhàvassa hi pubbapadatthappadhànattà aliïgatte sampatte so napuüsakaliïgoti
napuüsakaliïgattaü vidhãyate. Sesesu ntuvàti àdisu viya ettha ivasaddassa adassanatoti
daññabbaü. Dvaõdatappurisànaü viya tiliïgatte sampatte napuüsakattamanena vidhãyateti
veditabbaü. Tipa¤¤anti àdisu viyàti yathà tisso pa¤¤à samàhañàti atthe digusamàsaü katvà
digussekattanti ekatte napuüsakaliïgatte ca kate tipa¤¤anteva råpaü hoti na ti¤àõanti. Evaü
adhipa¤¤anti àdisu napuüsakaliïgatte katepi adhi¤àõanti ¤àse
vuttasaddantaràbhàvappasaügo na hotiti daññhabbaü. 
Kvacãti kvaci samàsanta iccàdito anuvattate katthaci amàdesanivattanatthaü. Akàrantà
abyayãbhàvàti chedo. 

Kvaciti adhikàrato ambhàvo pa¤camyà vibhattiyà na hoti, tatiyàsattamijañhãnaü ambhàvo
pana vikappena hotãti yojanà. 

Tesaü upanagaranti tesaü naragassa samãpànaü. Dehãti attho. 

Niupasaggo abhàvatthe vattate. Tena abhàve vattamànena saha samàsaü dassetuü abhàveti
àdi vuttaü. Daratho kilesapariëàho. 

Yathà saråpaü attano råpànukålaü. Råpassa yogganti anuråpaü. 

Asese byapanicchà = vãcchà. Attànamattànaü patãti gamakattà sakapadena viggaho.
Aõvaddhamàsanti addhamàse addhamàse devo vassati. 

Anupubbãyanti anupañipàñiyaü.

Sotassa udakappavàhassa attànamadhikiccàti ettha attàti cittaü vuccati. Ajjhattanti cakkhàdi. 

Mariyàdàti avadhi. Abhividhi abhibyàpanaü. âpanakoñiyàti jãvitapariyosànaü.
 "Dvaõdatappurisàdina"nti no mati. 

[SL Page 402] [\x 402/]    

âkumàrehi yasoti anupasampannehi abhibyàpã mahàkaccàyanassa kittisaddo vattate. 

Kvaci samàsanta iccàdito samàsassa antoti ca vattamàse ayaü vidhi vuccati. Idha vuttiyaü
abyayãbhàvaggahaõanànuvattanaü samàsopalakkhaõaü. Tena "catuddisaü mukhanàsikaü
asaddha"nti àdisu dvigudvaõdabahubbihãsupi napuüsake vattamànassa sarassa rassattaü
siddhaü hoti. Maõikàti udakacàñi.

Aü vibhattãnanti àdito vibhattãnaü, abyayãbhàvàti cànuvattate. 

Lratti = lopo. Tabbiparãtatthena ca ukàrasseva gahitattà ñhànàsannatàya ca okàrassa
bhavanaü rassattaü ukàro eva bhavati. Ye yeti vãcchàyaü yathàsaddassa atthadassanaü.
Padatthànatikkameti sattiàdikassa padatthassa anatikkame yathàsaddassa samàso dassãyati.
Yathàkkamanti kamaü anatikkamitvà karoti.

Yàva iccayaü nipàto avadhàraõe vattate. Tadatthadassatthanaü yattakoparicchedoti vuttaü.
Yàcatà yattako àyuparicchedo = yàvatàyukaü, vassànaü anto = antovassaü, vassakàlassa
antoti attho. Heññhàpàsàdaü pàsàdassa heññhà yaü heññhimatalaü. Purebhattaü bhattakàlato
pubbeti attho. Abyayãbhàvasamàso.
 

Visesanaü pubbapadamassàti = visesanapubbapado. Esanayo sesesupi. Upamãyati etenàti =
upamànaü. Taü uttarapadaü etassàti = upamànuttarapado. Sambhàvanàdãpakaü
itisaddasahitaü pubbapadamassàti = sambhàvanàpubbapado. Avadhàriyamànatthadãpakaü
evasaddasahitaü pubbapadamassàti = avadhàraõapubbapado. Na iti nipàto = nanipàto, so
pubbapadamassàti = nanipàtapubbapado. Ku iti nipato pubbapadamassàti = kupubbapado.
Pàdayo upasaggà pubbapadamassàti = pàdipubbapado, upasaggapubbapado. 

Tattha tesu: visesanapubbapado kammadhàrayasamàso tàva pañhamaü dassãyati.
Tulyàdhikaraõabhàvo samànàdhikaraõatà, tassa tulyàdhikaraõabhàvassa pàkañatthaü
casaddatasaddànaü payujjanaü hoti. Ito paranti abyayãbhàvasamàsato uddhaü. 
 
"Bhavanta"nti ma¤¤àma 

[SL Page 403] [\x 403/]    

Atthanàmaggahaõaü samàsaggahaõa¤cànuvattate. Dvipade tulyàdhikaraõeti
bhåmmavacanaü, na upayogavacananti dassetuü dvipade tulyàdhikaraõe satãti vuttaü.
Visesanavisesitabbabhàvenàti ettha yena jàtiguõakirayàdinà vatthu visesãyati
vatthantarasàdhàraõabhàvato nivattãyatãti tassa visesanaü. Yathà "khattiyaka¤¤à
nãluppalaü yàcakajano." âdisaddena dabbanàmagottàdi saïgayhati. Yathà
"chaddantanàgaràjà, bhåridantanàgaràjà,* gotamabuddho"ti àdi. Avisiññhassa ca vatthuno
vyàbhivàrasiddhiyaü visesanaü sàtthakaü bhavatãti mahantaguõena puriso visesãyati.
Kamme satãti ettha kañaü karotãti àdisu yasmà nibbattanãyàdibhedakañaråpàdike kamme
sati tannibbattànàdikirayàya pahàõà dànalakkhaõassa ahitaparivajjanahitagahaõassa tena
kañàdinà sàdhetabbassa và payojanassa ca sambhavo hoti, tasmà kammamiva dvayaü
dhàretãti vuttaü. Samàsena vàti visesanavisesanãyabhàvena ekatthajotakena "mahàpurisa" iti
vuttapadasaïkhepeneva vutto attho etesanni = vuttatthà, tesaü. 

Ettha càti kammadhàrayasamàse. Mahataü mahà tulyàdhikaraõe pade, saïkhyàpubboti
vacanato visesanassa pubbanipàto siddho hoti. 

Dvipadeti àdito kammadhàrayo saïkhyàpubboti àdito digåti cànuvattate. 

Atvatthasa¤¤àyàti atthamanugatàya sa¤¤àya. Guõamativattoti visesanabhàvena guõabhåtaü
pubbapadatthaü ativatto atikkanto. Visesitabbe uttarapadatthe vattanti. Abhidheyyassa viya
vacanaü assàti = abhidheyyavacano. Abhidheyyassekattabahuttànuråpaü ekavacanaü
bahuvacanaü ca hotãti attho. Parassa uttarapadassa liïgaü viya liïgamassàti = paraliïgo.
Samudàyassa sàdeso. Sasaddàdeso. Puõõo mantàniputtoti àdisu anabhidhànato samàso na
hoti. Kevalaü anuppayogena pubbapadatthaniyamo hoti.

Lopantã vattateti sesato lopaü gasãpãti ito lopanti anuvattate.
 
* "Bhåridattanàgaràjàti-bahusu
"Samudàyo"ti bahusu. "Samudàye"ti và pàñho. 

[SL Page 404] [\x 404/]    

Pumassa a = puma iti katvà pumasaddantassa akàrassa lopo. Antàpekkhàyaü chaññhi.
Liïgàdisåti visesanaü. "Itthipumanapuüsaka"nti àdisu atippasaïganivattanatthaü samàsesåti
bahuvacanaü. "Pumbhàvo"ti àdi samàsabahuttadassanatthaü. 

Mahataü mahà iccàdito tulyàdhikaraõe padeti vattate. 

Kammadhàrayo iti sa¤¤à etassàti = kammadhàrayasa¤¤o. Tasmiü = kammadhàrayasa¤¤o.
Ettha sa¤¤àgahaõaü subodhatthaü. Bhàsito pubbe pumà etenàti = bhàsitapumà, dutiyà ca
sà bhikkhàcàti = dutiyabhikkhà. Evaü dutiyàvibhatti. Ettha pubbapadassa sa¤¤àsaddatà
pumbhàvàtideso na hoti. Nàgã ca sà màõavikà càti = nàgamàõavikà. Pubbapadesvàyanti
yadi hi ¤àse vuttanayena uttarapadassàpi pumbhàvàtideso siyà, tadà khattiyakumàrãti àdisu
"khattiyakumàro, kumàrasamaõo, taruõabràhmaõo"ti evaü aniññharåsappasaïgo siyà.
Tasmà pubbapadassevàyaü pumhàvàtidesoti veditabbaü. Itthiyamicceva anuvattate. Taü
kimatthanti adhippàyo. Kumàrã eva ratananti àdisu samànàdhikaraõassa pubbapadassa
bhàsitapumatte satipi pumbhàvàtideso na hoti. Uttarapadassa itthivàcakattàbhàvato gaügà,
nadãti àdãsu pana pubbapadassa niccamitthiliïgavàcakattà pumbhàvàtideso na hoti. Taõhà
eva nadã = taõhànadã, pañhavi eva dhàtu = pañhavãdhàtu. Sa¤¤àsaddattàti
jàtiguõakirayàvacatthàdisaddà hi vatthånaü visesanabhàvena parivattanti. Na tu naõdà
caõdàti àdikà sa¤¤àsaddàti niyamaliïgattà tesaü pumbhàvàtideso na hoti. Tathà "pañhamà
vibhatti vattamànàvibhattã" àdisupi. 

Puratthaü bhavo = puratthimo. Puratthimakàyo pubbakàyo, pacchà jàto = pacchimo.
Nàbhito uddhaü uparimakàyo, navo ca so àvàso càti = navàvàso, kataro ca so nikàyo càti =
kataranikàyo, nikàyoti ràsi. Hetu ca so paccayo càti hetupaccayo. Evaü
"àrammaõapaccayà"disupi. 

Bahulãkatanti ettha abhåtatabbhàve sampajjamàne kattari karadhàtuyoge ãppaccayo. Nava
parimàõaü etassàti = navakaü, jãvitappadhànaü navakaü = jãvitanacakanti ettha
"sànasàñikà" disu viya majjhapadalopo.

Tadanuparodhenàti vacanato jinavacanànuparodhenàti vuttaü. Vatthu ca taü viseso càti =
vatthuviseso. Evaü dhammaviseso. 

[SL Page 405] [\x 405/]    

Vipariyàsavasena siniddhuõho. Màso muggasadiso aparantaviseno kataü ca taü
appàvasiññhatàya akataü càti = katàkataü, cittakammàdi. Chiddaü ca taü acchiddaü càti =
chiddà-vachiddaü. Uccaü ca taü nãcaññhena avacaü càti = uccàvacaü-kiccaü. Sittaü ca taü
udakena sammaññhaü càti = sittasammaññhaü ñhànaü. Gataü va taü paccàgataü càti =
gatapaccàgataü. 

Abhidhànànurodhatoti payogànukålato, usabhasaïkhàtavasabhasadisattà vasabho, pumà ca
so gavo càti = puïgavo. Mahàmohatamonaddhe loke saddhammapajjotakaraõena
àdiccasadisato buddho ca so àdicco càti = buddhàdicco. Vitthataññhena gambhãraññhena ca
duruttaraõato sàgarasadisattà vinayo ca so sàgaro càti = vinayasàgaro. Puõóarãkaü
setapadumaü. Padumamiva mukhaü = mukhapadumaü. 

Khuddakavaggulãnaü viya dhammoti uppannà sa¤¤à = dhammasa¤¤à dhammoti saïkhàto
kathito = dhammasaïkhàto, pàõoti sa¤¤à = pàõasa¤¤à, sà assa atthãti = pàõasa¤¤ã, tassa
bhàvo = pàõasa¤¤ità. Dhammabuddhiti àdisu vuttaññhànamappayogoti itisaddassa nivatti.
Asubhanti sa¤¤à = asubhasa¤¤à. Khaõdhesu aniccanti sa¤¤à = aniccasa¤¤à. Evaü
anattasa¤¤à sarãre catudhàtuvavatthànavasena dhàtåti uppannà sa¤¤à = dhàtusa¤¤à,
dhàtumattàsu itthãsu dhãtàti uppannà sa¤¤à = dhãtusa¤¤à. Anattani khaõdhapa¤cake attàti
vipallàsavasena uppannà sa¤¤à = attasa¤¤à. 

Kammaphalasaddahamànalakkhaõà aveccappasàdasaïkhàtà ca saddhàyeva dhanaü =
saddhàdhanaü, pasàdacakkhu eva attano maõdatikkhavasena dassanavi¤¤àõassa
maõdatikkhabhàvakaraõena àdhipaccaññhena iõdriyaü càti = cakkhuõdriyaü. Na tu
attajãvàdi. Evaü sotiõdriyàdãsupi. Pasàdacakkhu eva attabhàvàbhàvato aråpadhammànaü
jàtidesaññhena àkarattà àyatananti = cakkhàyatanaü. Na tu attajãvàdi. Evaü
sotàyatanàdãsupi. Pasàdacakkhu eva salakkhaõadhàraõato nijijãvanissattaññhena dhàtåti
cakkhudhàtu, evaü sotàdhàtàdayo. Cakkhuvi¤¤àõavãthiyà pavattimukhattà cakkhudvàraü.
Evaü sotadvàràdãnipi nãlàdivaõõasaïkhàtaråpameva dassanakirayàya vi¤¤àõassa
àrammaõaü, tannissiyabhåtaõñhànanni = råpàrammaõaü. 

Sabbassevàti tassa samudàyasseva attaü hoti, na tu tadekadesassa. Yadanupapannàti ettha
akàrassa dassanato 

[SL Page 406] [\x 406/]    

Itarathà suttàrambhassa niratthakabhàvàpattito. Samudàye pavatto saddo avayavepi dissati.
Yathà samuddo diññhoti àdisu viyàti dassetuü tappurisekadesattàti vuttaü. 

Nanu ca 'na' iti nipàtena kathaü samàso yujjeyya?

Yasmà yato, vijjamànassa vatthuno, desàdiniyamaü, desakàlaàkàraniyamaü, vinà, taü
ñhapetvà, nisedho na yuttova. Tathàpi idha coro natthi idàni coro natthi nàyaü coroti và
evaü desakàlàkàraniyameneva sato pañisedho yujjeyya, nàpi asato avijjamànassa
nanavisàõàdãnaü nisedho yutto, aphalattà. Tasmà desakàlàdibhedànavacchãnnaññhena
bràhmaõasaddena saha bràhmaõatthe avattamànena và tena saha abràhmaõoti kathaü
samàso siyàti codanaü dassetuü na nisedhoti àdi vuttaü. Nisedhatthànuvàdenàti
desàdiniyameneva nisedhassa nisedhatabbassa atthassa anuvàdena. Sadisatopi osàritatthassa
anubhàsanena, khaõdhasantànavinimmuttassa paràbhimatakattuno viya katthaci jãvasarãre
pañisedhavidhànaü idha satiõdriyaü vi¤¤àõabyatiritto kattà upalabbhatãti pañisedhanaü
micchàgàhaü gahetvà ñhitassa paravàdino micchàgàhabhàvassa ¤àpanatthaü yujjateva yathà
cãvaràdidhàraõena bhikkhusadisàkàrena carantaü dussãlapuggalaü ajànitvà ayaü bhikkhåti
micchàgàhaü gaõhantamuddissa nàyaü bhikkhåti nisedhetabbassa pacchànubhàsanena
pañidhenaü parassa vipariyàsaggàhanivattanatthaü yujjati. Evaü bràhmaõasadisaü
bràhmaõanti vadati sati nàyaü bràhmaõoti nisedo yujjatevàti parihàro. 

Nisedhatabbameva càpasajjàpetvà sadisattànapekkhaõena pañisedo = pasajjapañisedho.
Yatha: asaddhabhojã paritulikamatthamuggayha uttarapadatthassa * asanaü khepo
nivattanaü pariyàdàso. Asåriyampassàti suriyaü na passatãti asuriyampassàti ettha hi
dassanakirayàpañisedhasseva padhànattà pasajjapañisedhova attho pariyàdàsitvàti
bràhmaõatthaü nivattetvà, uttarapadatthanivattanena hi taüsadisàdiatthassa vidhànaü
pariyudàso nàma.

Vatthunatthitàti vatthuno abhàvo. Asaddhabhojãti àdãsu viya kirayàpañisedho. A¤¤atra
vuttati nivattetabbavatthuto
 
"Sa¤¤àosàritatthassà"ti katthaci.
* "Dassanaü asana"nti katthaci. 


[SL Page 407] [\x 407/]    

A¤¤atra taüsadise vatthumhi vidhànassa padassa. Vutti pavattanaü, atthantaravidhànaü.
Pariyudàsassa lakkhaõaü nàma. Tasmà pariyudàsapakkhe "abràhmaõo"ti samàso sijjhatãti
na koci doso. 

Nanu iti codetukàmatàya parassa abhimukhãkaraõe nipàto. Evaü santepãti
pubbapadabhåtassa tassa uttarapadatthaü pariyudàsitvà taüsadisàdivàcakattena
atthantaravidhàne sati "abràhmaõo"ti evamàdissa tappurisattà tassa
uttarapadatthappadhànatà kathaü sambhaveyyàti codanà. Nàyaü doso. Kevalàti na iti
nipàtana asahità. Bràhmaõagahapatimanussàdisaddà, bràhmaõàdiatthànaü eva vàcakattena
pàkañà pasiddhiü gatà, kevalo bhåsaddo viya bhavanatthe. Na iti nipàtayoge pana sati te
bràhmaõàdayo saddà sadisàdiatthassàpi vàcakà honti. Anu abhi àdi upasaggayoge bhådhàtu
viya anubhavanàdiatthantareti dassetuü yadà te panàdi vuttaü. 

Uttarapadatthajotakoyevàti iminà tulyàdhikaraõatà cettha dassitàti daññhabbaü. Amanussoti
manussasaõñhàno yakkhàdi. Tathà assamaõo na byàkatàti ettha byàkatà nàma
kusalàkusalabhàvena kathità. Tato paraü ca na byàkatàti katvà vipàkàdayo.
Dvàdasaakusalacittuppàdà saïkiliññhà akusalà. Tato apare asaïkiliññhà nàma. Sabbe lokiyà
dhammà pariyàpannà paricchinnà loke antogadhà tato a¤¤e apariyapannà. 

Alobhoti lobhapañipakkho dhammo. Akatvàti kirayà nisedhamattako
pasajjapañisedhasaïkhàto abhàvo vutto. 

Attannassa tappuriseti ito nassa tappuriseti ca vattate. Na asso gadrabho anassàbhidheyyo.
Niccasamàsattàti pàdipubbapadasseva kupubbapadassàpi tappurisassa niccasamàsattà
a¤¤apadena viggaho. 

Attannassa tappuriseti ca sare aniti ito sareti ca vattamàne kucchitaü asanaü = kadasanaü,
kucchità dàrà = kådàrà, kucchità diññhi = kudiññhi. 

Pàvacananti ettha kvacàdimajjhuttaràdinà dãgho. Padhànannã ukkaññhaü, munivacanaü.
Ayuttatthattàti ettha na 
 
"Tulyàdhikaraõatànacetthà"ti sabbattha dissati. 

[SL Page 408] [\x 408/]    

Punageyyàti apunageyyà. Na saddhaü bhu¤jatãti assaddhabhojãti àdisu nassa byavahitena
a¤¤asàpekkhena kirayàpadena sambaõdhato puna saddhàdiuttarapadehi
sambaõdhabhàvena ayuttatthabhàvato a¤¤ama¤¤asambaõdhattàbhàvato yogavibhàgaü vinà
a¤¤ena suttena samàso na sijjhatiti adhippàyo. "Yogavibhàgato iññhappasiddhã"ti na
càtisappaïgo. Diññho pubbaü puriso tathàgatanti kattari diññho, diññhapubboti àdisupi
kammadhàrayàdilakkhaõabhàvà yogavibhàgena samàso. Diññhapubbà devàti àdi kammani,
gatà pubbaü tenàti gatapubbà, disà. Paharaõaü.Pahàro.

Kammadhàrayasamàso.
 

Saïkhyà pubbe assàti = saïkhyàpubbo. Digusadisattàti yathà ayaü digusaddo saïkhyàpubbo
kammadhàrayo ekatthayogã ca tathà ayaü samàso taüsadisatàya digåti vutto. Dvãhi
avagacchãyitvà và = digu. Digåti ettha saro rasso napuüsaketi gosaddassokàrassa
rassattamukàro itarapakkhe pàràdigamimhà råti gamito råppaccaye iminà nipàtanena
rassatte ca kate råpaü.

So napuüsakaliïgoti ito napuüsakaliïgoti ca vattate. Samàhàradigussàti ettha
samudàyappadhàno samàhàradigu nàma. Avayavappadhàno asamàhàro digu.
Yathà"catuddisà." A¤¤atra panà ti asamàhàradigumhi, cattàri saccàni = catusaccaü, satta
aïgànãti sattaïgaü

Samàsassa ante ñhità samàsantagatà, tesaü. Ràjàdigaõassa àkatigaõattà dvirattàdãsupi
appaccayo. Tena appaccayavidhànena pa¤cagavanti àdi ca sijjhati. Kadimhà càti ettha
kappaccayànuvattana¤ca ujukameva sijjhatãti adhippàyo. Gaõdhantassittaü mahàvuttinàva
sijjhati. 

Digusamàso.
 

Bhavatoti dutiyàdisamàsassa sambhavato so chabbidho pañhamàtappuriso kammadhàrayoca,
tulyàdhikaraõattà. Tatthàti tasmiü chabbidhe, dutiyàya sambaõdhi tappuriso samàso =
dutiyà tappuriso. Dutiyantaü pana gatàdisakammakakãtakantehi parapadehi saha
samassateti dassetuü gatàti àdi vuttaü. 

[SL Page 409] [\x 409/]    

Tappurisoti ubhe tappurisàti ito tappurisoti vattamàne: 

Aü àdi yesaü te = amàdayoti avisesena vuttepi nàmànaü samàsoti adhikàrato nàmehãtipi
siddhaü. Uttarapadatthasaïkhàtassa abhidheyyassa vacanaü liïgaü ca assàti
abhidheyyavacanaliïgo. 

Sabbarattisobhanoti àdãsu accantasaüyoge dutiyà. Paccayavidhàne upoccàritaü
padamupadaü. Upadassa sambaõdhisamàso = upapadasamàso. Kumbhaü karotãti àdisu
vuttiyeca vàkyaü natthi. Tena karotãti àdi kirayàpadeneva viggaho. Teneva kammakàroti
àdãsu vibhattuppattito puretarameva kàràdisaddena amàdayoti àdinà samàso.
"Pubbàparànaü atthupaladdhiyaü padanti parasama¤¤àya kàràdisaddassa padavohàro.
Itarathà kammaü karotãtipi vàkyappayogappasaüïgo sãyà, tato asamàsattà nàmabyapadese
syàduppatti. Dhammadharoti appaccayantattà na vuddhi. Tavantu ca mànaantappaccayà ca
te àdayo yesaü tàcãtvàtvànatuütånaàdãnaü te tathà vuttà, te kitsa¤¤à paccayà antà etesanti
tavantumànantàdikitantà. Tehi saha vàkyameva, na samàso. Anabhãdhànatoti odanaü
bhuttavàti abhidhànassa *gamakappayogassàbhàvato. Dhammaü suõamànoti àdãsu
nisãdatãti àdinà ca, kañaü karàno kàtuü và gamissàmãti àdinà, sàpekkhatàya ca na bhavati.
Tadanuparodhenàti paribhàsato abhidhànalakkhaõà hi taddhitasamàsakitakàti siddhaü. 

Dutiyàtappuriso.
 

Tatiyantaü pana kitantena pubbasadisàdinà ca kiccappaccayantàdãhi samasyateti dassetuü
tatiyàti àdi vuttaü. Buddhena bhàsitoti àdãsu kammani tappaccayayogato kattari tatiyà
issarena raññhasàminà kataü = issarakataü. Sayaü attanà katanti = sayaü kataü. Icchàya
pakato* upadduto kàyavacãsaüvaràdilakkhaõena sãlena guõena sampanno samannàgato
paripuõõo = sãlasampanno, sahattheyaü tatiyà. "Sukhena sahagata"nti àdã sahayoge tatiyà.
Piyehi vippayogo = piyavippayogo. Jàtiyà aõdhoti àdãsu visesane ca tatiyà.
 
 "Gamakappaccayayogassà bhàvato"ti-bahusu. 
* "Apakato"tipi katthaci. 

[SL Page 410] [\x 410/]    

Catuvaggena bhikkhusaüghena karaõãyaü kàtabbaü kammaü = catuvaggakaraõãyaü,
anãyàdikiccappaccayantehi yogepi kattari tatiyà kvaci tavantutabbappaccayehi yogo
anabhidhànato vàkyameva na vuttãti adhippàyo. Màtarà sadiso = màtusadiso. Ekena ånà
vãsati sãlena vikaloti ånatthayogadassanaü. Vàcàya sakhilo, mudukoti attho, satthàrà sadiso,
satthu kappoti ettha sadisatthàvàcako kappasaddo. Guëodanoti àdãsu samàseneva
saüsaññhàdibhàvassa vuttattà vuttaññhànamappayogoti saüsaññhàdisaddassa nivatti. 

Tatiyàtappuriso.
 

Catutthãti catutthantaü pubbapadaü, tadatthena atthasaddena hitena deyyasaddàdinà ca
samassateti attho. Tassa idaü = tadatthaü, tasmiü-tadatthe. Dussaü vatthaü, målyanti målaü,
attanà icchitaü disaü gacchatãti = gamiko, pàsàdadabbanti pàsàdatthaü dabbaü atthasaddena
nãccasamàsattà atthàyàti a¤¤apadaviggaho, sabbaliïgatà ca. Saüvaratthàyàti
kàyavacãdvàravidahanatthàyàti attho. Samàdhissa atthàya = samàdhatthàya, nibbidàti balava
vipassanà¤àõaü, viràgo magga¤àõaü, vimuttã arahattaphalaü, vimuttiyà atthàyàti =
vimuttatthàya, "saïghassa dàtabbaü, saïghassa dàtuü, saïghassa datvà, saïghassa dadanto"ti
àdãsu anabhidhànato sàpekkhatàya ca samàso na hoti. 

Catutthitappuriso.
 

Pa¤camãti pa¤camyantaü, apagamanattha-bhayattha-viratiattha-mocanatthàdãhi
uttarapadehi samasyateti attho. Palàpehi apagato = palàpàpagato, piõóapàtato pañikkanto
= piõóapàtapañikkanto, àpattãto vuññhànaü = àpatti-vuññhànaü, ukkaññhato ukkaññhaü =
ukkaññhukkaññhaü, omakato hãnato omakaü = omakomakaü.

Pa¤camãtappuriso.
 

Tuppaccayantehi påraõappaccayantehi ca yoge niddhàraõàdiyoge ca chaññhisamàso na
hotãti dassetuü kvacivàkyamevàti àdi vuttaü. Asambaõdhe "bhaño ràjapuriso
devadattassà"ti samoso na bhavati, sàpekkhatàya "kosala
 
"Pàsàdadabbanti pàsàdadabbatthaü dànaü" iti sabbapotthakesu. 
 
[SL Page 411] [\x 411/]    
Ràjaputto"ti na bhavati. Sambaõdhisaddànaü sàpekkhatte satipi samàso vàkyatthassa
gamakattà bodhakattà, yathà: devadattassa garuno kulaü = garukulaü. Evaü devadattassa
"bhaginã putto." Tassa "pàdamåleså"ti àdi. 

Chañhitappuriso.
 

Råpe råpàrammaõe visaye uppannà sa¤¤à = råpasa¤¤à, evaü sesesåpi. Kåpe maõóuko =
kåpamaõóåko. Manacaroti àdãnaü upapadasamàsattà a¤¤apadeneva viggahoti katvà idha
vuttiyevàti vuttaü. Sirasmiü ruhatãti = siroruhaü.

Sattamãtappuriso.
 

Jãvikaü patto = pattajãviko. Amàdayo parapadehãti samàse kate pubbapadaparanipàto.
Kvacàdisuttena rassattaüca viseso. Evaü atiàdayo atikkantàdiatthe dutiyàya. Akkhanti
iõdriyaü. Patiupasaggo idha patigatatthe vattatãti dassetuü patigatanti àdi vuttaü.
Paccakkhavisayattà paccakkhoti attabhàvo sarãraü vuccati. Amàdayo avakuññhàdiatthe
tatiyàya, pariyàdayo gilànàdiatthe catutthiyà, niràdayo nikkhantàdiatthe pa¤camiyà. Ayyako
vuccati pitàmaho, tassa pità payyako. Upariheññhàdayo chaññhiyà. 

Amàdiparatappuriso. 
 

Pabhaükaràdãsu sabbato õvutvàvã vàti appaccaye kate samàso sahasà katanni ettha
manogaõàdito sminnànamià iti nàvacanassa àkàràdeso. Sa sare vàgamoti sàgamo.
Gavampatittheroti ettha tato namampatimbhàlutte ca samàseti naüvacanassa amàdese
avàdese aluttasamàse sabbattha pubbapadavibhattiyà alopo hotãti idameva suttaü ¤àpakanti
daññhabbaü. Tadanuparodhenàti paribhàsatovà. Manasikàroti manasmiü kirayà.
Pubbenivàsoti purimajàtiyaü nivutthakkhaõdhà. Antevàsãti àcariyassa samãpe vasanasãlo
sisso. Janesutoti jane pàkaño, urasilomoti urasmiü uññhito lomo, evaü kaõóhekàlo iccàdi. 

Alopatappuriso.
 
Tappurisasamàso.
 

[SL Page 412] [\x 412/]    

Dve padàni assàti = dvipado. So duvidho samànàdhikaraõo bhannàdhikaraõo càti tãni
padàni assàti = tipado. Na iti nipàto pubbapadamassàti = nanipàtapubbapado. Sahasaddopi
nipàtoyeva, upamànaü pubbapadamassàti = upamànapubbapado. Saïkhyàubhayaü
padamassàti = saükhyobhayapado, vàsaddattho saükhyàpubbapadopi hoti. Dvinnaü disànaü
antaràlaü koõaü disantaràlaü, taü attho assàti = disantaràlattho.
A¤¤ama¤¤apaccanãkakirayàya karaõaü vyatãhàro, so lakkhaõaü nimittaü assàti =
vyatãhàralambhaõo, yuddhakirayà. 

A¤¤àni ca tàni padàni càti = a¤¤àpadàni, tesaü yaü yena, yassa, yasmà, yassa, yasminti
dutiyàdivibhattyantànaü atthà = a¤¤apadatthà, tesu bahubbãhisadisattàti
sa¤¤àkaraõaphaladassanaü, yathà bahubbãhisaddo pubbuttaråbhayapadatthaü vajjetvà
tadubhayavisesitaü a¤¤apadatthaü dãpeti, tathà ayaü samàsopi taüsadisattà tabbohàrena
vuttoti adhippàyo. 

Tassa a¤¤apadatthassa guõena avayavabhåtena tadabhinnavisesanena saddhiü vi¤¤àpako
tagguõasaüvi¤¤àõo. Yathà lambà kaõõà etassàti = lambakaõõo, sobhanaü sãlaü etassàti =
susãlo, bahåni dhanàni assàti = bahudhano, puriso. Ettha pana bhinnavisesanattà
tagguõassa dhanassa ànayanaü na hoti. Ettha dhanaü ñhapetvà purisamattasseva ànayanaü
hoti, samàsena ca dutiyatthassa vuttattà saïghàràmasaddà dutiyà na hotãti ayaü
saïghàràmoti pañhamàyeva visayo. Abhidheyyasseva liïgavacanaü etassàti =
abhidheyyaliïgavacano. Addhikà, paõóikà. 

Diññho sacchikato catusaccasaïkhàto dhammo anenàti = diññhadhammo, ariyapuggalo. 

Dvihatthaü parimàõamassàti = dvihatthà, paño, pubbenivàsànussati-dibbacakkhu =
àsavakkhaya-¤àõasaïkhàtà tisso vijjà etassàti = tevijjo, ettha ca kvacàdimajjhuttaràdinà
uttarapadassa rassattaü. Cattàri padàni etassàti = catuppado, migo.
Maüsadibbapa¤¤àcakkhubuddhacakkhusamantacakkhuvasena pa¤ca cakkhåni assa
bhagavatoti = pa¤cacakkhu. Suttageyyàdivasena nava aïgàni assàti = navaïgaü.
 hànàñhànakammavipàka¤àõàdivasena dasabalàni assàti = dasabalo. Màso jàto asasàti
màsajàto. Pubbe bhàsito pumà etenàti bhàsitapumà. âdi ca majjha¤ca uttara¤ca =
àdimajjhuttaràni, tesaü. Dãgho ca rasso ca = dãgharassà. 

[SL Page 413] [\x 413/]    

Dãghattanti "pàkañaü, anåpaghàtaü, madhuvà ma¤¤atã bàlo"ti àdisu àdimajjhuttarànaü
dãghattaü, "ajjavaü, itthiråpaü, bahunadikaü, saccavàcatà"ti àdisu majjhuttarànaü rassattaü
kappaccayatappaccayàdãsu paresu càti attho. 

Khamà evà dhanaü assàti = khamàdhano. Ettha uttarapadassa anitthivàcakattà
pubbapadassa samànàdhikaraõato bhàsitapumbhàvàtideso na hoti. Saddhàdhurà
(pubbaïgamà) etassàti = saddhàdhuroti evamàdisu satipi uttarapade itthivàcake
saddhàpa¤¤àdãnaü pubbe bhàsitapumattabhàvà pumbhàvàtideso na hoti. Samaõãsu bhatti
assàti = samaõãbhattiko. Ayanti itthiyaübhàsitapumàti àdinà vuccamàno pumbhàvàtideso.
Pubbapadasseva hoti, na uttarapadassàti samaõãbhattikoti àdisu tulyàdhikaraõassa
uttarapadassàbhàvà pubbapadassa pumbhàvàtideso na hoti. Bahå dàsiyo etassàti =
bahudàsikoti kappaccaye rassattaü. Yadi hi uttarapadassàpi pumbhàvàtideso vihito siyà.
Tadà "bahudàsako, bahukumàrakaü, bahukadalakaü, bahukukkuñaka"nti evamàdiråpaü
bhaveyya, na "bahudàsiko, bahukumàrikaü, bahukadalikaü, bahukukkuñika"nti àdi sijjheyya.
Tathà ca na siyàti payogà sijjhanato aniññhappasaïgato ca, uttarapadassa pumbhàvàtidese
suttopadesassa niratthakatà ca siyàti pubbassevàyaü pumbhàvàtidesoti niññhamettha
gantabbaü. 

"Dhanumhà-à-ca" iti padacchedo. Kvaci samàsantagatàti etthànuvattate. Sahassatthàmaü
dhanu assàti = sahassathàmadhanu, puriso. 

Niccatthanti kvaci samàsantagatà iccàdinà siddhepi kappaccaye nadimhà càti punavacanaü
niccaü kappaccayavidhànatthanti adhippàyo. Nadã ca parasama¤¤à "*yåtthyakhyà nadã" ti
ãkàråkàrànaü itthivàcakànaü nadã parasama¤¤à, bahunadikoti ettha nadãsaddassa itthiyaü
niyatattà pubbe bhàsitapumattàbhàvato atãtatappaccayantena bhàsitasaddena bhàsito påmà
etenàti = bhàsitapumàti samàsàvayavapadasseva vuttattà ca idànipi a¤¤apadatthavuttino
bahubbãhissa abyayãbhàvatappurisàni viya padasamudàyatthassàpi avàcakattà kutocipitassa
nadãjaïghàdibhedassa uttarapadassa bhàsitapumattàsambhavato pumbhàvàtidesàbhàvà
kappaccaye pare kvacàdimajjhuttaràdinà rassattamevettha hotiti niññhamettha gantabbaü.
Etena
 
* "Yåstryàkhy nauadã" (pàõinãye-1, 4, 3) 

[SL Page 414] [\x 414/]    

¥àse yaü vuttaü uttarapadassa pumbhàvàtidesakaraõaü, taü pañikkhittanti veditabbaü.
Bahå nàriyo etassàti bahunàriko. Bahukattukoti àdisu kitakatuppaccayantattà. Nadimbhà càti
ettha casaddena niccaü kappaccayo. 

Ubhato kammato samuññhitaü bya¤janaü liïgaü assàti = ubhatobya¤janako. Adhimuttãti
ninnatà.

Dhammena ¤àyena adhigatà bhogà yehi honti te = dhammàdhigatabhogà.

Upamànabahubbãbhimhi upamànatthassa samàseneva vuttattà upamàsaddassa uppayogo.
Tappurisaggahaõamupalakkhaõanti samàsopalakkhaõaü. Tena nassa sare an hoti samàseti
attho. Yogavibhàgenàti yogassa suttassa vibhàgena, vidhàkaraõena. "Yogavibhàgena
iññhappasiddhi"ti ¤àyena bahubbãhimhi cetaü nassa attaü bhavatiti daññhabbaü. Saüvàsoti
sabhavàso. 

Pañhamàvibhattyatthabahubbihibhedaü dassetuü pañhamàyattheti àdi vuttaü. Saha kilesehi
yo vattati so = sakileso. Ettha yoti vutto pañhamàvibhattyattho nàma. 

Upamãyati upanetvà paricchijjãyati etenàti = upamànaü, samànàkàraü vatthu. Yathà: go viya
gavayoti. Kàyo ca byàmo ca kàyabyàmà. Ettha byàmoti hatthadvayàyàmo,
paõõàsahatthayojanàdivasena yo ubbedhavitthàrato khaõdhena sàkhàhi ca samappamàõo
nigrodho so ima mahàpurisalakkhaõassa upamànabhàvena vutto. Ayaü pañhamatthe
upamànapubbapado. Mahàniruttiyaü a¤¤apadatthavasena dassitattà idhàpi
a¤¤apadattheyeva vutto. Bhåtoti jàto.
Vissaññhavi¤¤eyyama¤jusavaõãyabiõduavisàrãgambhãraninnàditàti aññhaïgasamannàgato. 

Tulyàdhikaraõattàbhàvàti pubbadakkhiõasaddatthànaü bhinnatthattàti attho. Kesàkesãti
ettha idanti vuttaü yuddhaü a¤¤apadattho nàma. 

Bahubbãhisamàso.
 

Dvaõdo ca so samàso càti = dvaõdasamàso. Itarena itarena yogo = itaretarayogo,
avayavappadhàno, 

[SL Page 415] [\x 415/]    

Samudàyappadhàno samàhàro, itaretarayogo ca samàhàro ca atthà yesaü te =
itaretarayogasamàhàratthà. Tesaü bhedena.

Samuccayo samàsoti attho vutto. Tathàpi atthe asambhavà tadatthasaddeyeva bhavati. Yathà
"aggissinã"ti. Tasmà nàmànameva samuccayo samàso hoti so ca dvaõdasa¤¤o hotãti attho
veditabbo. Nàmànaü samàsoti adhikàrepi puna "nàmànaü samuccayo"ti
nàmaggahaõakaraõaü bahånampi samàsasambhavadassanatthaü. 
Nànànàmànamevàti avadhàraõaü kirayànivattanatthaü. Samuccayanamattaü
kevalasamuccayo, tattha "cãvaraü piõóapàta"nti àdãnampi dutiyantànaü "adàsã"ti
kirayàpekkhato samàso na hoti. Aõvàcayo nàma yatra ki¤ci kammaü ekena vàkyena
vidhàya punapi vàkyantarena ki¤ci vidhãyate, so aõvàcayo. Yathà-"dàna¤ca dehi sila¤ca
rakkhàhãti evamàdi. 
Dvaõdaññhoti dvaõdanàmabhåtaatthasamannàgato, yathà nãlaguõayogato "nãlo" paño,
evaü dvaõdaññhayogato dvaõdoti veditabbo. Dve ca dve càti dvaõdasamàsantassa atthe
iminà nipàtanena àdissa akàre "niggahãta¤cà"ti niggahãte ca kate dvaõdoti råpasiddhi.
Dvaõdasadisattàti yathà dvaõda iti ayaü saddo nàma dvasaddena samucciyamàna
atthadvayaü vadati. Tathà ayaü samàsopi samucciyamànaatthadvayaü vadatãti dvaõdoti
vuccati. Bàhiraveyyàkaraõamatena gavàssakanti àdisu assàdisaddayuttànaü gavàdisaddànaü
atthadvayadãpanasambhavadassanena ubhayapadatthappadhàne dvaõdepi
ekatthabhàvasambhavaü dassetvà idàni nàmànaü samuccayo dvaõdoti suttena
vuttaitaretarayogasamàhàrasamuccayatthavasena ekatthasambhavaü dassetuü atha và
dvinnampiti àdi vuttaü. 

Khattiyà ca bràhmaõà ca khattiyabràhmaõàti etthàpi khattiyavaõõasseva jàtiyà ca
nariõdabhàvena ca bhåmssaratàya ca seññhattà acchariyatarattà khattiyasaddassa
pubbanipàto. Caõdiyà samannàgatattà caõdimà ca suriyo càti caõdimasuriyà ettha
caõdassa anumàsaü navakatà påjanãyatà. Kvaci samàsanna iccàdito kvavãti vattate. 

Daü ca jàni ca = daüjànã. Dampatãti àdisu jàyàya tuda¤jànipatimbhãti sutte patisadde pare
jàyàsaddassa àdesavidhànato 

[SL Page 416] [\x 416/]    

Jàyàsaddasseva pubbanipàto. Ivaõõuvaõõantànaü pubbanipàtassa gatibuddhiàdivacanaü
"dhàtuliïgànã"ti vacana¤ca ¤àpakaü. So napuüsakaliïgoti ito napuüsakaliïgaü,
digussekattanti ito ekattanti ca vattamàne:

Tathàggahaõaü samàbhàradvaõdagahaõatthaü. Dvaõdaparattàti dvaõdato paraü yaü
såyamànaü taü paccetamahãsambajjhateti paribhàsato vuttaü. 

Cakkhusotanti ettha cakkhusaddassa uvaõõantattà pubbanipàto. Kaõõà ca nàsà ca =
kaõõanàsaü. Etthàpi rassattaü. 

Sãlaü ca pa¤¤àõaü ca lakkhaõato dvividhaü pañipakkhakilesapahàõakiccena sabhàgaü.

Nàmaråpanti saëàyatanapaccayaññhena sabhàgaü. Lobhamohaü pana akusalamålaññhena
sabhàgaü, a¤¤o¤¤aliïgena visesità = a¤¤¤eliïgavisesità, bhinnaliïgavisesità. Saïkhyà ca
parimàõaü ca saïkhyàparimàõaü. Taü attho etesanti = saïkhyà parimàõatthà. 

Pacanà ca caõóàlà ca = pacanacaõóàlà, tadatthà pacanacaõóàlatthà. Dãghamajjhimanti
parimàõatthe. Urabbhaü meõóakaü hantvà jãvatãti = orabbhiko. Sapàkà
suõakhamaüsakhàdakacaõóàlà. Sàkuõikàdayo lraddà. Pukkusà pupphachaóóakà. 

Rukkhà ca tiõàni ca paså ca dhanàni ca dha¤¤àni ca janapadà ca te àdayo yesaü te =
tadàdayo, etesaü dvaõde vibhàsà ekattaü napuüsakaliïgatta¤ca bhavati. Assatthakapitthaü
assatthakapitthà và, ughãrakhãraõaü ughãrakhãraõàni và, kàsakusaü kàsakusà sà, pasåti
catuppadà. Hira¤¤à, kahàpaõà. Kàsi vàti evamàdisu janapadanàmesu bahuvacanameva.
Padhànabhàvaü nãtà = paõãtà. Uttamà kaõhaü, pàpaü. Sukkaü, pu¤¤aü. Pañigho ca
anunayo ca = pañighànunayà. Tattha anunayo pakkhapàto. 

Pubbuttaråbhaya¤¤atthappadhànattàti ayaü samàso pubbapadattha uttarapadattha
ubhayapadattha a¤¤apadatthappadhànabhàvato catubbidho. Tappurisekadesabhåtehi
digukammadhàrayasa¤¤ehi pasa saddhiü chabbidhova samàso hoti. 
 
 "Sànapàkà" tipi pàñho. 

[SL Page 417] [\x 417/]    

Upasaggapubbakanipàtapubbakabhedena abyayãbhàvasamàso dåvidho.
Visesanapubbuttaråbhayåpamànuttarasambhàvanàvadhàraõananipàtakunipàtapubba- vasena
kammadhàrayasamàso navavidho hoti samàhàraasamàhàrabhedena digusamàso duvidho. 
"Dutiyàdipubbo chaddhà, ekova ca amàdiko,
Alutto ca samàso ca ¤eyyo tappurisoññhadhà"ti. 

Tappurisasamàso evaü aññhadhà ¤eyyo.
Tulyàtulyatthatipadananipàtapubbasahopamapubbapadasaïkhyobhayapadadisatthà ca
byatihàrena vàti bahubbãhisamàso navadhà eko ca pañhamàdiko bhave
itaretarayogasamàhàratthavasena dvaõdasamàso dvidhàti evaü samàso caturaññhadhà
battiüsavidhoti attho. 

Iti råpasiddhiñãkàyaü samàsanayo catuttho. 
 

Idàni pakatipaccayatthabhedadassananayena taddhitàrambhaü dassetuü atha nàmato evàti
àdi àraddhaü. Tattha suddha samàsataddhitapaccayantanàmavasena tividhaü nàmaü.
Taddhitavidhànanti ettha vacanatthato saråpato ca taddhitaü dassetuü tattha tasmàti àdi
vuttaü. Tattha, tasmiü àdivàkye, tãvidhaliïgatoti yebhuyyavasena vuttaü. Taddhituppatti
pana aliïgàbyàtehipi "ehipassiko"ti àdisupi hotiyeva tasmà paraü hutvà hità sahità tesaü và
hità = taddhitàti vacanatthadassanametaü. Tattha hisaddassa dhi àdeso.
Taddhitasamàsakitakà nàmaüvàti sutte "taddhità"ti nipàtanattà siddhà. öàdippaccayàti
taddhitappaccayassa saråpadassanaü. Adhivacananni sama¤¤à. 

Và õappacceti ettha õàti pubbasaralopato vutto avibhattikaniddeso và,
paccayasaråpàsaõdehattho. Apaccatthasambaõdhivasena "tassàpacca"nti laddhattà
chaññhiyantatoti atthato siddhaü. Tena vuttaü vuttiyaü: tassàpaccamicce tasmiü attheti ettha
ca itthippaccayantànaü kattikàdisaddànampi nàmabyapadesasiddhito liïgattaü siddhanti
veditabbaü. So ca õappaccayo apaccatthasambaõdhibhåtàvasiññhàdiliïgato parova hoti.
Tena "vasiññhassa apaccaü gotamassà"ti àdisu apaccasambaõdharahitattà na hoti. 

[SL Page 418] [\x 418/]    

Dhàtåhi vàti ettha bhåvàdayo khàdidhàtuppaccayantà càti duvidhàpi dhàtupakatiyo gahità.
Liïgaggahaõena dhàtuppaccayavibhattivajjãtanàmopasagganipàtabhåtà.
Samàsa-taddhita-kitaka-kicca-itthippaccaya-dhàtuppaccayantabhåtà ca sabbàpi sàmapakatiyo
gahità. Parippaccayàti ettha syàdityàdivibhattibhåtà taddhita
kita-kicca-itthippaccaya-dhàtupaccayakàràdipaccayabhedà ca sabbepi paccayà gahitàti
veditabbà. Pañiccàti nissàya, etasmàõappaccayàdito. Apaccàdiviseso attho eti àgacchatãti =
paccayo, patãyanti ¤àyanti anena atthàti và paccayo. Pakatito paraü etãti và paccayo. 

Pakatiyà àdibhåtattà àdi ca so saro càti = àdisaro, tassa. âdibya¤janassa ayanti = àdibya¤jano
tassa àdibya¤janassa. Pakativikappaü vihàya vuddhivikappanameva vàsaddassa atthaü
dassetuü atha và vavatthitàti àdi vuttaü. 

Vàsiññhàdãsu ayaü vuddhi niccà hoti, oëumpikàdisu "oëumpiko uëumpiko"ti aniccà,
"nãlapãta"nti àdisu na ca hoti, ettha hi nãlena rattaü vatthaü nãlaü. Tathàpi taü vuttaü hi:
"na vuddhi nãlapãtàdo paccaye saõakàrake"ti. 

Vàsaddassa pakativikappapakkhe casaddaggahaõamavadhàraõatthaü katthaci
nivattanatthanti attho. 

Ayuvaõõànanti ettha vaõõaggahaõena ãkàrukàrànaü gahitattà veõiko, netãti nàyako.*
Bhavatãti bhàvoti àdisu dhàtusaràna¤ca vuddhi hoteva. Avadhàraõatthaü vàti yato evakàro
tato a¤¤atra nivàraõamavadhàraõaü. Idaü vuddhàdisarassa vàti ettha vàsaddassa
dutiyavyàkhyànaü saõdhàya vuttaü. Purimabyàkhyàne vuddhiyo na hontãti vuddhiyà
abhàvasampiõóanatthaü. Punavuddhiggahaõanti "vuddhàdisarassa vàti ettha satipi
vuddhiggahaõe "idha vuddhiti" imassa karaõaü adhikavacanaü. Nigamà ca janapadà ca =
nigamajanapadà, tatra jàtà tatra nivàsinoti và negamajànapadà. âdisaddena "aïgamàgadhikà,
porimajànapadàdayo" gayhanti. 

Tadupacàratoti vàsiññhopacàrato. Puttànampi pitugottopacàro loke siddho. Puttopi hi
pitånaü gottassa upacàrena samàropena pitugottena voharãyati. Yathà: "damiëo-aõdhako"ti
pitugottena voharãyati. 
 
* "Nàvikà"ti bahåså. 


[SL Page 419] [\x 419/]    
Evaü vasiññhaputtàdayopi vasiññhassa puttà "vasiññhà" icceva vuccanti, tato vàsiññhassa
puttàti atthepi vàsiññhasaddato ca õappaccayova hotãti daññhabbaü. 
Baladevassa putto = bàladevo. Cittakassa putto cittako. 

Vàkya¤ca vutti ca = vàkyavuttiyo. Samàse viya honti vàdhikàrassa vikappatthabhàvato.
Yàva saüsaññhaggahaõàti yena và saüsaññhanti yàvedaü saüsaññhaggahaõaü tàvàti attho.

öàyanaõànàti avibhattiko nàyaü niddeso asaõdehatthaü. öakàrassa anubaõdho anuppayogo,
vuddhi attho payojanaü etassàti = vuddhattho. Kaccoti kira tasmiü gotte àdipuriso.
Moggallassàti moggallagottassa bràhmaõassa. 

Gomahisàdayo viya àkatiyà gahetabbà gaõo = àkatigaõo. Bhåvàdiko pana
purimaññhitagaõo. Venateyyo garuëo, ahiyà putto = àheyyo, ahã kapã càti nadàdito cà ãti
ãppaccayena siddhà. 

Satipi màdhikàre ato õi càti puna vàggahaõassa adhikattà taü phalaü dassetuü puna
vàggahaõenàti vuttaü. Tattha akàrantàva õikappaccayo. Aditi ca devo, diti ca asuro,
etthàdisaddena kuõóanã kuruàdã saügayhanti. Kvacàdimajjhuttaresåti "kvacàdi" suttato
anuvattate. 

Vuddhi ca lopo ca àgamo ca vikàro ca viparãto ca àdeso càti dvaõdo. âdimajjhuttaresåti
padànaü àdimajjhapariyosànesu, ayuvaõõànaü àyobhàvena vaóóhanaü = vuddhi. Lopo
vijjamànassa vinàso. âgamo avijjamànassåppatti. Vijjamànasseva a¤¤athattaü vikàro
saüyogavisaüyogakàraõàni ca, viparãto okàrassukàrattaü. Viyariyayo ca, àdeso pàkañoyeva.
Tattha padànamàdimajjhuttaresu avihitalakkhaõesu vuddhiyaü tàva, koõóa¤¤o.
Aïgamàgadhiko. Lope: thinaü bhàvo duràjàno, kattukàmatà. Bhantukàmo.
Vi¤¤àõa¤càyatanaü, dvaññhipañipadà matyà pañisaükhàyoniso. âgamo: vuttamidaü,
issariyaü, àlassiyaü, purimà jàti, cakkhuü anattà. Vikàre: anaõo, sakadàgàmã, na pajja
sovaõõaphalaü. Viparãte: uggate suriye, digu, dvàdasa, terasa, paõõuvãsati. Korabyoti
kururàjassa putto, upagu àdi 

[SL Page 420] [\x 420/]    

Yesante upagavàdayo, tehi, manunoti ettha "manå"ti àdi kappe ràjà, so hi manussànaü
posakapità. Puttaññhànamarahatiti = puttaññhànãyo, puttasadiso. 

Vidhavaü ãreti gacchatitipi = vedhavero, samaõehi ãretabbo pavattetabboti = sàmaraõero,
anupasampanno, nàlikàya putto = nàlikero.

Apaccataddhitaü.
 

Tato tatiyantato "yenà"ti sutte vattabbavàcakato nànàdàruvinibaõdhena kullena taratiti =
kulliko. Gopucchena taratãti = gopucchiko, dhammenàti ¤àyena. Aveccàti anugantvà,
¤àõena pavisitvàti attho. Yena và saüsaññha tatiyàsattamãchaññhãvibhattyantehi vuttiyaü
àgatapañhamantàdãhi ca* õikappaccayo. 

Yånamàdesabhåtatoti ikàrukàrànamàdesabhåtehi, yakàravakàrehi pubbeva hutvà
yathàkkamaü embati dvepi vuddhiyo àgamà honti. 

Ettha ñhàneti vuttatti ivaõõo yannavà, vamodudantànanti và vihite visaye va ayaü
vuddhinisedhopãti daññhabbaü. Tena veõayiko oëumpikoti àdãsu yånaü saraparattàbhàvà
yavàdesappasaïgo natthi. 

Kàyena kàyadvàrena, pa¤casatehi katà = pa¤casatikà, saïgãti. Sabhàgatthànaü vasena
saïgahetvà gàyanaü = saïgãti. 

Sannidhànàti saïgahãbhåtà. Sannihitàti attho. 

Dvàre niyuttoti dvàre-dvàrapàlane sàminà, niyutto adhikato*ti attho. Udarabharaõaparo
odariko. Cetasicitte, tadadhãnavuttitàya cetasikà, vedanàdayo. 

Sippaü nàma hatthakammàdi. Paõavoti bheriviseso. 

Telikoti telavàõijo.

Jãvikàti jãvitavuttiyà sàdhanà, urabbhaü hanatvàti meõóakaü màretvà, maüsaü vikkiõanto
jãvati, màgavikoti luddo, macchiko kevañño. Balisena hantãti = bàlisiko.
 
* "Dutiyà tatiyà sattamã pañhamàvibhatyantehã"-tibahusu.
"Adhigato"ti maramma. 
 
[SL Page 421] [\x 421/]    

Varattàti cammayottaü, 
Kumbhikanti dasammaõasa¤¤itena kumbhena kãtaü. Phàlena kãtaü = phàlikaü. Salàkàya
dibbati kãëatãti = sàlàkiko, tiõdukena kãëatãti = tiõdukiko. 

Pittaü àbàdho assàti = pittiko, khàrãkanti khàridoõaññhakadvayaü. Asãtiü arahatãti =
àsãtikà. Ehi passàti iti saddena saha vàkyaü katvà àkkhyàtatopi õikappaccayo. 

Paüsukåladhàraõaü paüsukålanti upacàrato vuttaü. Ticãvaradhàraõaü sãlamassàti =
tecãvariko,

Saradakàle jàto = sàradiko. Saradoti assayujakattikamàsadvayasa¤¤àto utuviseso,
cittavesàkhamàsasaïkhàto utuviseso vasanto, kapilavatthumhi nagare jàto vasatãti và =
kàpilavatthiko, uppattibhavasaïkhàto upadhi assa payojananti = opadhikaü, kammaü. Tatra
bhattãti atthepi buddhe bhatti assàti = buddhiko. 

Ràgatthavàcakaü liïgamhàti atthàdhigataliïgena saha idha vuttaü. Ràgadabbassa
samànàdhikaraõabhàvànuppattito "ràgatthavàcakà"ti atthato siddhaü. Kaccàyanena
vaõõitattà kaccàyanaü, sugatena vaõõitattà sogatanti pariyatti àdisàsanaü vuttaü. 

âttaü àkàrabhàvamàpajjateti attho. 

Isåsabhaujàdãnanti isu usabha uju mudu iccevamàdãnamevàdi sarassa vuddhàpavàdena
àttaü hoti, na a¤¤esaü ñhànàdhikàrasàmatthiyato isissa tu àttànantare rikàràgamo ca. 

ârissanti vedavàkyaü aññhakàdãhi* isãhi katattà. 

Pàvuso vassakàlo. Saradeti assayujakattikamàsasaïkhàte utumhi, sisira hemante vasanta
gimha vassa saradavasena cha utå. Tatra jàto tato àgato so assa nivàso tassa issaroti catusu
atthesu. Madhuràdisaddena siddhiü dassetuü madhuràya jàtoti àdi àraddhaü. Sagalàyaü
nagare jàtoti àdinà sàgalo: kusinàràyaü jàtoti àdinà kosinàro. Sàkete jàtoti àdinà sàketo.
Kosambiyaü udenassa
 
* "Aññakàdãhi"tipi pàñho 

[SL Page 422] [\x 422/]    

Nagare jàtoti = kosambo. Iõdapatte jàtoti = iõdapatto. Kapile pa¤càlanagare jàtoti = kàpilo.
Bhàrukacche jàtoti = bhàrukaccho.

Magadhesu jàtoti àdinà màgadho. Ettha ca magadhà ràjakumàrà, tesaü janapadàpi =
magadhà. Evaü upari janapadanàmesu. Sovãresu jàtoti àdinà sovãro. Siõdhusu jàtoti àdinà
siõdhavo manusso asso và. Ettha mahàvuttinà avàdeso. Assakesu jàtoti àdinà assako.
Kaliïgesu jàtoti àdinà kàliïgo. Sakkesu janapadesu jàtoti àdinà sakko etthàpi sakyà
ràjakumàrà tesaü nagaraü kapilavatthu. Tesaü janapadàpi sakkà, tesamissarà sakkaràjàno. 

Nakkhattena yogo yutti nakkhattayogo. Kattikamagasira-phussa-maghàdinà
puõõacaõdayogo, tena nakkhattena yogoti attho. Ana¤¤atra bhàvo visayo. Iccevamàdãhãti
etthàdisaddena taü ahahati tassa vikàro tassa parimàõanti àdi saïgayhati. 

Campàyaü nagare jàto vasatiti và = campeyyako. Sàlàyaü jàtoti àdinà sàleyyako. Mithilàyaü
jàtoti àdinà mithileyyako. Tela taõóula sattu modakàdi sassa dhanassa pati sàmi sapati.
Màtu hitaü = matteyyaü, mitte jàto, mittànaü hito, mettaü arahatãti và = metteyyo. Hànassa
bhajanaü sevanaü = hànabhàgo-so assa atthãti = hànabhàgiyo. Vipakkhasevino guõo udare
bhavaü = udariyaü, udaragatamannapànaü. 

Sassa attano ayanti = sakiyo. Sabhàyaü janasamåhe voharituü sàdhu yuttaü = sabbhaü,
itaramasabbhaü. Racchà vãthi. Gabyaü pa¤cagorasànaü a¤¤ataraü. Tha¤¤aü khãraü. Ettha
avaõõo ye lopa¤càti avaõõalopo. Nyassa ¤àdeso. 

Jàtàdãnanti ettha àdisaddena niyuttoti evamàdãnamatthe sattamyàdito ete paccayà hottãti
veditabbà. 

Manussànaü samåho = mànussako, mànusso. Madhurànaü samåho = màdhurako, màdhuro.
Purisànaü samåho = porisako. Porisaü, mayårànaü samåho = màyårako, màyåro, sahàyassa
bhàvo = sahàyatàti bhàvappaccayavayena sijjhati. 
 
"Kamapille pa¤càlanagare jàtobhi kamapilloti ma¤¤àma.
 "Gavya"ntipi pàñho. 


[SL Page 423] [\x 423/]    

Chaññhiyantatoti taü assa ñhànanni evaü vuttachaññhiyantato madanassa ñhànaü kàraõanti
= madanãyà surà, madanãyaü majjaü, saïgasaïkhàtassa baõdhassa ñhànaü = baõdhaniyaü,
purisànaü itthiråpàdi rajanãyaü iññhàrammaõaü, dussanãyaü aniññhàrammaõaü, upamãyati
paricchijjati atthantarametenàti-upamànaü, pasiddhaü sadisaü. Yathà: "gosadiso gavayo"ti.
Upamànameva = upamà, sà eva attho = upamattho. Tasmiü-upamatthe. Dhåmàyitattanti
dhåmo viya dissatãti attho. Timiraü aõdhakàro,

Vedaü tuññhiü nissitaü = vedallaü. Tadeva bahulaü = tabbahulaü.

Parasampattiyà abhimukhaü jhàyati "aho idaü santakaü mama bhaveyyà"ti pavatto
visamalobho abhijjhà, dhajo bahulamassàti = dhajàlå, appamattamevàti = appamattakaü, 
Yadanuppannàti yena lakkhaõena anipphannà. Pañibhàgattheti sadisatthe, assà viyàti =
assakà, katako katamallakaü, bhatiyà jãvanto = bhatako, tathàti yathà pañibhàgàdiatthesu
nipàtanena kappaccayo. Tathà yadanuppannàti àdinà nipàtaneneva ttakavantuppaccayàpi
hontiti yojanà. Kittakanti ettha kiüsaddato parassa niggahãtassa lopo. Yamparimàõamassàti
yattakaü, etaü parimàõamassàti ettakaü. Iminàva nipàtanena etasaddassa ekàro. Ettakaü
dhanaü, ettakà bhåmi, ettako bhàgo. Evaü kittakanti àdisupi. Guõavantusamanti
guõavantusaddasamaü, yathà tattha à simhãti àtte ca ntussantoti àdinà ntoàdese ca kate
"guõavà, guõavantà"ti àdi råpasiddhi. Evamidhàpãti daññhabbaü. 

Tena suvaõõàdinà pakatikaraõaü assàti = tappakati. Tassa vacane abhidhàne
mayappaccayo. Tena suvaõõàdinà và pakatãyati *nibbattãyatãti = tappakati, suvaõõàdikàro

Råpiyena nibbattaü = råpiyamayaü, manato nipphannàti manasà nibbattà kusalàdidhammà
manomayà.

"Sacchaõdato vacanappavattã"ti ¤àyena etesamanto o hotãti avatvà ottamàpajjateti vuttaü.
Atthavirodhàbhàvato. Dãyati etenàti = dànaü, pariccàgacetanà. öikappaccayàdãnaü anekatthe
vihitattà anekatthataddhitanti vuttaü. 
 
* "Nipphattãyatãti-katthaci" 

[SL Page 424] [\x 424/]    

öyo ca ttaü ca tà càti = õyattatà. Bhàveti vuttattà chaññhiyantatoti vuttaü. Buddhisaddàti
alasoti àdibuddhi ca saddo ca yaü guõaü nissàya purisàdike vatthumhi pavattanti so
àlasyàdiguõo bhàvo nàma. Saddassa atthesu pavatti, atthàbhidhàna¤ca, tassa nimittaü
kàraõaü bhàvoti vuccati. 

Vutta¤càti pàõinãyaü bhassakàrena pata¤jalinà*:- 

Yassa guõassàti, jàtyàdibhedassa visesanassa, bhàvà, sambhavato, dabbe,
visesitabbavatthumhi, khattiyàdi saddassa niveso, paveso hoti, tassa
jàtiguõakirayàdivisesanassa abhidhàne kattabbe õyattatàdayo bhàvappaccayà hontãti attho.
Guõavacaõepi bràhmaõàdãhi ayaü õyappaccayo bhavati. Guõavacena àlasyaü, arogassa
bhàvo = àrogyaü, odagyamiti. Natthi iõaü assàti = anaõo, tesu vuddhãti àdinà
nakàrikàrànaü õattamattaü. 
Purohitassa bhàvo = porohiccaü, suõdarahadayo = suhado, visàradassa bhàvo = vesàrajjaü,
sukhaü vaco etasminti = suvaco, suvacassa bhàvo = sovacassaü, ettha hi somanassàdisu tesu
vuddhiti àdinà õyappaccaye sakàràgàmo.

Kadàci visayabhutàya yàya yàcanàdikirayàya yogato puriso "yàcako, pàcako"ti vuccati, sà
yàcakattaü, pàcakattaü. Pàramitàti ettha paramassa bhàvo = pàramità, dànàdi kirayà,
appiccho niriccho bhasse bahusàsane yo àramati bhasse và àràmo yassàti = bhassàràmo,
tassa bhàvo = bhassàràmatà, vedanàya bhàvo = vedanattanaü. Jàyàya bhàvo = jàyattanaü.
Veyyàvaccanti ettha mà yånamàgamo ñhàneti vuddhiàgamo. 

Corassa bhàvo = corakaü, corikà, majjhe ikàràgamo. 
Taro ca tamo ca issiko ca iyo ca iññho càti viggaho. 

Iyo ca iññho ca = iyiññhà. Tesu-iyiññhesu. Joti jasaddo* hotãti attho. 
 * Vutta¤ca mahàbhasse "yasya guõasya bhàvàddravye ÷abdanive÷astadabhidhànetvatalo"
iti(5-1-119)
"Jàtibhedassà"ti bahusu.
 "Guõavante"ti bahusu. 
"Niddiccho"ti katthaci.
* "Joti ca saddo"ti bahusu.


[SL Page 425] [\x 425/]    

Vantu ca mantu ca vã càti viggaho

Lomà assa santãti = lomaso puriso. Tuõóaü assa atthãti = tuõóilo, jañà assa asthãti = jañilo. 

Tapàditoti manogaõassa gahaõaü. Tapo assa atthãti = tapassi, yaso assa atthiti = yasassi. 

Daõóa iccevamàdito avaõõantàti ettha "avaõõantà"ti idaü satyàdãhi mantu,
àyussåkàrasmantumhã"ti vacanato siddhaü. 

Màlà assa atthiti = màliko, hattho assa atthiti = hatthi. 

Ku pañhaviü jarayati ku¤je ramatãtipi = ku¤jaro, mukharo vàcàlo, nagà tasmiü vijjatãti =
nagaro. Amhassa mamaü savibhattissa seti ito savibhattissa ntussa nto yosu càti ito stussàti
vattateti attho. Vàti vattamàneti nadàdito và ãti ito vàti vattateti attho. 

Maccharaü assa atthãti = maccharo, na maccharo = amaccharo.

Atthyaõthataddhitaü. 

Pårayati anenàti = påraõo, saïkhyàya påraõo = saïkhyàpåraõo,

Chaññhamoti ettha "mo"ti yogavibhàgena mappaccayo. Chaññhamà, khantipàramã. 

Sa chassa vàti saïkhyàpakaraõe vuttattà saükhyàneti atthato siddhaü. 

Dve aïgàni = duvaïgaü, dve guõàni = diguõaü, dve rattàni = dirattaü,

Aóóhaü ca taü upapadaü càti = aóóåpapadaü, tena aóóhuóóho ca divaóóho ca
aóóhatiyo càti viggaho.

Aóóhupapadupàdànasàmatthàti tesamaóóhupapadenàti evaü
aóóhupapadagahaõasàmatthiyato, aóóhasaddapubbakàyeva catutthadutiyatatiyasaddà
tesaüsaddena gayhanti, na tu kevalàti siddhaü. Tena "aóóhacatuttho aóóhadutiyo"ti àdinà
vattabbe aóóhuóóho diyaóóhoti àdi råpi sijjhati. 

[SL Page 426] [\x 426/]    

Ekaü ca dasa càti sàma¤¤avasena napuüsakaliïgavuttito ekàdayo pariggahetvà viggaho
katoti daññhabbo. Ekenàdhikà dasa = ekàdasàti majjhepadalopavasena amàdayo
parapadehãti samàso daññhabbo. 
Niccanti dvi eka aññha saddànaü dasasadde pare niccaü àttaü hoti. Dvisaddassa yàva
navutiyà vikappena àtta¤ca, itaresamekaaññhasaddànaü vãsatiti àdisu asantamàtta¤ca ayaü
vàsaddo dãpetãti attho. 

Nimittàsannabhàvatoti ettha ca ekàdito parassa dasassa vidhãyamàno ràdeso vaõõamattattà
bya¤janamattattà samudàye ca pasaïgàbhàvena dasasaddàvayavassa dakàrassa và sakàrassa
và vaõõamattassa àdesabhàve na pasaïgã siyàpi ekàditoti vuttanimittassàsannattà
dahasaddassa àdibhåtassa dakàrasseva bhavatãti attho. 

Atthatoti ekàdito dasassãti ettha vuttassa dasasaddassa ãppaccayena sambaõdho na
sambhavati chaññhiyantassa hi àdesena và àgamena và lopena và sambaõdho sambhaveyya
na tu paccayena tato paccayenàsambaõdhà dasassa anteãppaccayo hotãti idaü sàmatthiyato
siddhaü. Antàpekkhàyaü chaññhãti ca siddhaü. Tadantassa yathàvuttaãppaccayantassa
saddasattisabhàvena itthiyaüyeva sambhavo na a¤¤atthàti daññhabbaü. 

Ekàdasannaü påraõo = ekàdaso, catudasannaü påraõo = càtuddaso, paõõaraso*
(uposatho)ti àdi pana yadanupapannà nipàtanà sijjhatãti iminà appaccayena siddhaü.
Cuddasàdisu yovacane pa¤càdãnamakàroti savibhattissa attaü. 

Soëase udàharaõe ëo ayaü dassa niccaü hoti, terase cattàëise ca ëo ayaü vikappena siyà.
A¤¤attha cuddasasattarasàdãsu vàsaddassa vavatthitavibhàsattà na ceva hotãti attho. 

Aññhiditoti kimatthanti ettha àdisaddo upari dasasaddàbhàvà heññhà dasasaddameva
saïgaõhàti. Ekàdito dasa ra saükhyàneti iminàva siddhe imassàrambho niyamattho. Tena
cuddasàti ettha satipi ekàdito dasasmiü rattaü na bhavati. ænà vãsati = ånavãsati, ekena
ånavãsati = ekånavãsatãti tatiyàtappuriso. Bhikkhånaü ekånavãsatãti gaõanàmattaü. 
 
* "Pannaraso"-


[SL Page 427] [\x 427/]    

Saükheyye gaõitabbe vatthumhi:

äsaü ca àsa¤ca ñhi ca ri ca ti ca ãti ca uti càti dvaõdo. Dasassa dvikàdãnaü katekasesànaü cã
ti àdi àdesà honti, tatekasesassa dasadvikassa dasasaddassa dviàdeso. Tathà dasatikassa
tidasatthavàcakassa dasasaddassa tiàdesoti àdinà yojetabbaü. 

Saïkhyànaü và anteti saïkhyàpåraõe moti ito saïkhyàgahaõaü sa chassa vàti ito vàti ca ante
niggahãtaü càti ito anteti ca vattamàneti attho. 

Tikàroti tisaddo.

Visatiüsànaü saïkhyànaü ante ti icceso àgamo vihàsà hoti, a¤¤atthàti vãsatiüsànamantato
a¤¤àsaü saïkhyànamante na vàyaü tisaddàgamo hoti. Adhikatavàsaddassa
vavatthitavibhàsattà, tadanuparodhenàti paribhàsato ca. 

Vãsatiyà påraõo = vãsatimo paricchedo. Aññha ca vãsati ca aññhahi adhikà vãsatãti và =
aññhavãsati. 

Tiüsàyàti itthiyamato àppaccaye ghato nàdãnanni àyàdese ca kate råpaü. Dasadasakanti
dasaparimàõàni assàti = dasakaü, dasadasakaü sataü hotãti vattabbe àdesà pekkhato
dasadasakassa sabhaü hotãti vuttiyaü vuttaü. Dasassa tassiminà satàdesaü yovacanalopa¤ca
katvà "sataü" iti råpaü nipaccate. Tathà dasakànaü sataü nàma satadasakaü sahassamiti
råpaü nipaccate. Satàdãnaü vãsatiàdãnaü vaggabhede ràsinànatte sati. Dvevãsatiyo
dveasãtiyo dvesatànã dvesahassàni iccàdinà sabbattha bahuvacanatta¤ca bhavati. 

Taduttarapadàna¤càti satagaõanato uttarapadànaü satassa dvikàdãnaü ca råpàni. Dvisatanti
àdinà nipaccanteti attho. Na cettha dasagahaõaü anuvattetabbaü sutteyeva "dasadasaka"nti
vuttattà. Tenevàha vuttiyaü: "gaõane pariyàpannassa dasadasakassa sataü hotã"ti àdi.

Yàvatà saükhyànamuttarinti tato sahassato uttariü tàsaü saüïkhyànaü yàva
koñipariyantagaõanamatthi tàvatà dasaguõitameva kattabbaü. Yojetabbaü, nipphàditabbanti
attho. Yathà satassa dasaguõitaü sahassaü, tathà sahassassa dasaguõitaü


[SL Page 428] [\x 428/]    

Dasasahassanti yojanamevettha kàtabbaü digutappurisoyeva viseso daseva sahassàni,
dasannaü và sahassànaü samàhàro = dasasahassaü. Evaü uparipi. 

Sakehi sakehi nàmehãti koñinahutàdãhi. 

Satasahassànaü sataü nàma dasasatasahassassa dasaguõitaü koñiññhànaü.

Taü hi ekàdisaïkhyàkoñibhåtattà koñãti vuccati. Ninnahutasatasahassànaü sataü akkhohinã
nàma. Koñito chaññhaü ñhànaü. Abbudàdi padumàvasànaü sãtanarakanàmadheyyaññhànaü.
Asaükheyyanti, koñito upari vãsatimaü gaõanaññhànaü na kappàsaïkheyyaü, tassa
gaõanato asaïkheyyavamena vuttattà. Vuttaü hi: "etesamantarà kappà gaõanàto
asaükhiyà"ti. 

Iccevaü vuttanayena, koñippabhåtãnaü asaïkheyyapariyantànaü visatiyà saïkhyànaü
yathàkkamaü ñhànato ñhànaü satalakkhaguõaü mataü satalakkhena mitanti attho. 

Anekattheti sakatthaparimàõatthàdivasena anekasmiü atthe. 

Saïkhyàtaddhitaü.
 

Sakissa ñhàneti imassa attho vàratthetiminà dassito. Vàrattho nàma punappunaü àvattanaü,
bahuvàre kataü bahukkhattuü. 

Maõóåkagatiyàti, sakanàmehãti etthàdhikataü saïkhyàgahaõaü maõóåkassa gatiyà
anantarasuttamakikkamitvà idhànuvattatãti attho. 

Katãhi vibhàgehãti = katidhà. 

Dvidhà karotãti = dvejjhaü, tabbipariyayena "advejjhavacanà buddhà."

Suttasoti màtikàto. 

Sàma¤¤assàti avisiññhassa atthassa, sabbathàti sabbena pakàrena, 

Anuppannàti anuppannaråpà, aniddiññhalakkhaõàti ye saddà akkharanàmasamàsàdivasena
àhacca avihitalakkhaõà, te iminà nipàtanena sijjhanti. 
 

[SL Page 429] [\x 429/]    

Kàlatthe imasaddato jjappaccayo. Samànasaddato aparasaddato ca jjuppaccayo ca siyàti
sabbasseva. 

Imasaddassa attaü ca samànasaddassa sàdeso ca siyàti attho. 

Evaü nàmato yojetabbaü. Tathà hi: pañibhàgakucchitasa¤¤ànukampàdiatthesu kappaccayo
ca kiüsaddato etato parimàõatthe tàvantuppaccayo ca heññhà dassito. Tathà
jinavacanànuparodhena a¤¤epi yojetabbà. 

Taddhitaü tidhàti apaccàdisàma¤¤atthavuttito, bhàvatthato avyayato càti taddhitaü tidhà
bhavati. Tatràdãti sàma¤¤avuttitaddhitaü, taü pana apaccatthato
saüsaññhàdãnamanekatthato atthiatthato saïkhyàto càti catudhà bhavati. Idaü hi
itthipumanapuüsakasàdhàraõampi apaccàdiatthato tiliïgaü bhavati. Abyayataddhitaü
aliïgaü. Evaü saïkhepena taddhitaü chabbidhaü bhavati. 

Iti råpasiddhiñãkàyaü taddhitanayo niññhito.
 

Idàni pakatippaccayavisesavasena àkhyàtaråpasiddhiü dassetuü atha àkhyàtavibhattiyoti àdi
àraddhaü. Athàti taddhitànantaraü. âkkhyàtavibhantiyoti paccayavisesadassanaü. Dhàtåhiti
pakativisesadassanaü. Kirayàvàcãhãti tabbisesanaü. Tampana bhåtà sabhà patiññhà
àdikitantanivattanatthaü. Dhàtuggahaõaü bhavati pacati àdikirayàpadanivattanatthaü. Tato
vacanatthato saråpako lakkhaõato ca àkkhyàtaü dassetuü tatthàti àdi vuttaü. Tattha tasmiü
àdivàkye, kirayaü bhavanàdidhàtvatthaü, àcikkhati kathetãti kattusàdhanena
vacanatthadassanaü. Kirayàya vàcakaü padaü = kirayàpadantã saråpadassanaü vuttaü hãti
cålaniruttiyaü. Kàlo ca kàraka¤ca puriso ca tesaü paridãpakaü.
Kàlakàrakapurisaparidãpakaü, taü pana kirayàlakkhaõanti àkhyàtassa lakkhaõadassanaü.
Lakkhãyati ¤àyati etenàti = lakkhaõaü. Satipi kàlàdibhedassa paccayatthassàpi paridãpakatte
dhàtvatthabhåtà bhavanàdikirayàyeva lakkhaõamassàti kirayàlakkhaõaü. Idha lakkhaõanti
sa¤¤àõaü adhippetaü. Na tu sabhàvo. Na hi saddassa attho sabhàvo. âkhyàtameva =
àkhyàtikaü.

Natthi itthipumanapuüsakabhedaü tiliïgamassàti = attiliïgaü. 


[SL Page 430] [\x 430/]    

Idàni vacanatthato saråpato pabhedato ca vibhattiyo dassetuü kàlàdivasenàti àdi vuttaü.
Tattha dhàtvatthaü kirayaü, vibhajanti kàlàdivasena vibhattaü karontãti vacanatthadassanaü.
Tyàdayoti saråpadassanaü. Aññhavidhàti pabhedadassanaü. Vattamànàti àdi pana tàsaü
pabhedahetubhåtasa¤¤àdassanaü tattha tyantyàdayo vattamànavibhatti nàma, tvantvàdayo
pa¤camã nàma, eyyeyyumàdayo sattamã, auàdayo parokkhà, àåàdayo hãyattanã, ãuüàdayo
ajjatanã, ssatissantyàdayo bhavissanti, ssàssaüsvàdayo kàlàtipattivibhatti nàma. 

Tathà kirayaü dhàrentãti dhàtånaü vacanatthadassanaü kirayàvàcakabhàvato. Bhuvàdayo
khàdidhàtuppaccayantà càti saråpabhàvadassanaü. Tattha khàdippaccayantà nàma
kitikkhajighacchapivàsàdayo. 

Dvidhà sattavidhà càti bhuvàdidhàtånaü pabhedadassanaü. Nibbattanãyàdinà kammena
saha vattantãti = sakammakà. Ye kammàpekkhaü kirayaü vadanti te sakammakà nàmàti
yojanà. Tattha kañanti nibbattanãyakammaü karotãti kàla-kàraka-purisaparidãpakaü
pakatippaccayasamudàyaråpaü kirayàpadaü, na dhàtumattaü. Taü kathaü sakammakadhàtu
udàharaõattena dassitanti? Vuccate:- ettha ca pakatibhåto "kara" iti dhàtuyeva
nibbattanãyakammàpekkhakirayaü vadati, na tu tippaccayo. Tassa
kàlakàrakapurisavisesadipakattàti daññhabbaü. Tena kara avayavo dhàtupàñhe patiññhito na
samudàyo. Tasmà "karà"ti avayavo kammàpekkhakirayaü vadatiti dassitoti veditabbo
acchatãti "àsa-upavesane"ti imassa råpaü, nisãdatãti attho. Vikarãyanti dhàtavo etehãti =
vikaraõà, appaccayàdayo tesaü vikaraõappaccayànaü bhedena. Tathà hi:

Gacchaü bhu¤ja¤ca pucchanto suõanto vicinaü tathà, 
Karonto pàlayanto ca bhinnà te tehi dhàtavo. 

Sakattheti dhàtvatthe, idaü a¤¤atra hetvatthe õeõayàdãnaü vihitattà idha
tabbhàvadassanatthaü vuttaü "sakatthe"ti. 

Kirayàsàma¤¤abhåteti. Gamanapacanàdãnaü sabbàsaü kirayànaü sàdhàraõaü råpaü
bhavanaü nàma. Tenàha: attanopadàni bhàve ca kammani, bhàvakammesu tabbànãyàti àdi.
Kirayàya dhàraõato dhàtavoti mahatisa¤¤àkaraõaü kirayàvàcãnameva gahaõatthaü. 
 
[SL Page 431] [\x 431/]    

Bhå iti evaü cuttasaddo àdi yesante = bhå iccevamàdayo, dhàtåti sa¤¤à yesante =
dhàtusa¤¤à. Bhu ca và ca bhåvà, vàti "và-gatibaõdheså"ti imassa gahaõaü.
*Sakammakaakammakakirayatthavasena bhuvà pakàrà àdayo và saddà dutiyanaye te
dhàtavo nàmàti adhippàyo. Antoti antabhåto saro, lopoti lopetabbo. 

Nivattanatthanti "mahãyati patãyatã"ti àdisu yappaccaye "samatho damatho"ti àdisu
thamàdiuõàdippaccaye ca dhàtvantalopassa nisedhanatthanti attho. 

Adhikarãyati tattha tattha niyojãyatãti = adhikàro. Dhàtånaü adhikàro = dhàtvadhikàro.
Dhàtuliïgehi, dhàtåhi õeõayà, dhàtuyà kammàdimhi õoti evamàgate tividhe tasmiü
dhàtvadhikàre vihitànaü khàdikàritappaccayànaü vasena anekànaü paccayànaü pasaïge sati
vattuno icchà vattukàmatà, sà anupubbakamo etissàti vatticchànupubbikà, saddassa pañipatti
ca pavattità pakatipaccayàdivasena avagatà vacanuccàraõaüvà, yathicchitavasena paccayo
kàtabboti adhippàyo. Vattamànàya vibhattiyà vacane kathane icchà = vattamànavacanicchà
tassa vattamànakirayatthajotanato vattamànà itityàdãnaü aõvatthasa¤¤à. 

Adhikarãyati uttarasutte àcariyena yojãyatãti adhikàro,

Kirayàyaü gammamànàyanti ito pubbe dhàtvadhikàrabhàvepi vattamànà paccuppanne kàleti
àdinà dhàtvatthabhåtàya paccuppannàdibhedàyaü kirayàyaü gammamànàyaü
vattamànàdivibhattãnaü vidhànasàmatthiyato vattamànàdiàkhyàtavibhattiyo dhàtåheva
bhavantãti sàmatthiyato siddhanti attho. âõàpanaü = àõatti. "Yadi bhaveyyà"ti àdinà
parikappanaü = parikappo, kàlassa kirayàya sàdhanavekallàdinà atipatti anabhinipphatti =
kàlàtipatti. 

Paccuppannasamãpeti vattamànakàlassa àsanne atãtakàlepi anàgatakàlepi vattamànà
vibhattã hoti tatràpi tabbohàrassa paccuppannavohàrassa upacàrato upacàrasambhavato
samàropato. 
 
"Akammaka sakammaka" 

[SL Page 432] [\x 432/]    

Tathà hi: àgantvà nisinnaü purisaü pucchati "kuto bhavaü àgacchatã"ti so "pàñaliputtato
àgacchàmã"ti àdikaü vadati. Nisinnoyeva vadati: "àgacchàmã"ti "yàva pure"ti nipàtayogepi
"yàvàhaü àgacchàmã" "pure adhammavàdino dippanti" atãtepãti atãtakàlepi.
Vattamànàvibhattiyo taükàlavacanicchayà vattamànakàlattaü vattumicchàya tasmiü kàle
vattamànabhàvaü saõdhàya yathà "sàvatthiyaü viharatãti àdi.

Vibhattipaccayeti vibhattisaïkhàte paccaye, parassatthàni padànãti ettha ki¤càpi attano
atthàni uttarapurisavacanàni atthi tathàpi tesaü appakattà itarapurisavacanànaü bahukattà
tabbuhullato tesaü bàhullena "khadiravana"nti àdisu viya tabbohàro. 

Vipariõàmenàti atha pubbàni vibhattãnaü cha parassapadànãti ito, parànyattanopadànãti ito
ca, parassapadaggahaõa¤ca attanopadaggahaõa¤ca chaññhivipariõàmena vattateti attho. 

Pañhamo ca majjhimo ca uttamo ca = pañhamamajjhimuttamà, teyeva
pañhamàdikàrakadãpakattà purisà. Tattha parassapade ca attanopade ca àdimhi pañhitàni
dve dve vacanàni pañhamapurisà nàma, tathà majjhe ante ca pañhitàni majjhimuttama
purisà nàma. Attano atthàni padàni = attanopadànãti parassatthànaü bahukattepi
poràõavohàravasena vutto. Loke pana kirayàphalassa kattusakatthatàya yebhuyyena
attanopadàniyeva payujjanti. 

Kirayàpadena saha tulya samànaü adhikaraõaü attho etassàti = tulyàdhikaraõaü,
sàdhanavàcãnàmaü, tasmiü tulyàdhikaraõe nàmamhãti yojanà. 

Tumhàmhavajjite kàraka abhidheyyeti attho. Yathà "devadatto pacati, paccate odano"ti và
paccamànattà kattari viya = idha na bhavati. "Paccaye devadattena" ettha paccaseti kammani
tumhasaddayoge attanopadassa vihitattà kattuvàcakaü. "Devadattenà"ti idaü tena
atulyàdhikaraõanti pañhamapuriso na hotãti daññhabbaü. Adhàtuliïgehi paràppaccayàti ito
paro paccayoti, dhàtåhi õeõaya iccàdito dhàtåhi ca adhikàro.
 
"Uttamapurisavacanàni"
"Paccamànakattari viya" - sabbattha


[SL Page 433] [\x 433/]    

Vibhattippaccayesåti ettha vibhattiyo nàma tyàdayo. Paccayà nàma kattari vihità
mànantàdayo.

Sabbadhàtukamhiyevàti avadhàraõaü. Hãyattanãsattamãpa¤camãvattamànà
sabbadhàkukanti vuttasabbadhàtukavibhattito a¤¤asmiü parokkhàdibhede
asabbadhàtukavibhattippaccayavisaye appaccayanivattanatthaü. 

Kàritoti ettha hetukattari vihità õeõayàdayo kàrità nàma. A¤¤esu càti ettha caggahaõassa
anuttasamuccayatthato tapphalaü dassetuü "caggahaõenà"ti àdi vuttaü. 

Lahåpantànanti lahu lahubhåto saro upa ante antasamãpe pavatti etesanti lahåpantà. Etena
jãvati påratiti àdãsu dãghupantàsu vuddhi nivàrità hoti. Tasmà ivaõõuvaõõantàna¤ca
lahåpannàna¤ca dhàtånaü ye antabhåtà upantabhåtà ca ivaõõuvaõõà tesaüyeva vuddhi
hotãti attho. Parassàti a¤¤assa akàrassa vuddhi na hoti. Etena ayuvaõõàna¤càyo vuddhãti
paribhàsato akàrassàpi vuddhi siyàti saïkà nivattità hoti. 

I ca u càti yå, yå eva vaõõà yuvaõõà, tesaü yuvaõõànampi yaõuõànàppaccayesu
tatavantutàvãàdãså kitakappaccayesu ca paresu vuddhi na hoti. Tudàdissa dhàtugaõassàpi
akàrabhåte vikaraõappaccaye vuddhi na hoti. "Chetvà" iti àdãsu tånàdippaccayantesu pana
chetvà, chiõditvà, hetvà, bhiõditvàti àdisu vikappena vuddhi hotãti attho.

Tassàpi vuddhiyà aniyamappasaïge aniyamena avisesena pasaïge sati. 

Vipariõàmenàti dhàtåhi õeõayàdisuttato chaññhi-vipariõàmena dhàtånanti vattate. 

Bhavatãti iminà àkhyàtena kirayàpadena bhavatikirayàya kattuno abhihitattà kattari "so
sàdhå bhavatã"ti vutto. Tasmiü bhavanakattari na tatiyà hoti. Liïgatthamattaü pana
apekkhiya pañhamàva hoti "so puriso bhavatã"ti. Pañhamapurisatthadãpakena paccateti
iminà tumhasaddassa asamànàdhikaraõattà idha majjhimapurisavacanaü na hoti. 

[SL Page 434] [\x 434/]    

Hi ca mi ca mo ca himimà, tesu atha pubbàni iccàdito vibhattãnaü jàti ca vattate. 

Paràtãti ettha iminà nipàtanena nassa õattaü. Dhàtåhi õeõayaiccàdito dhàtåhãti ca
attanopadàni bhàve ca kammanã"ti ito attanopadànãti ca vattate. 

Katthaci "asa bhuvã"ti àdisu attanopadanivattanatthaü. 

Ekakàlànamevàti bhinnakàlànamekàbhidhànassa asambhavato tadanuparodhenàti
parabhàsato vàyaü niyamo siddhoti veditabbo. Ekato ekajjhaü abhidhànaüekàbhidhànaü,
tasmiü ekàbhidhàne. Gamusappaiccete gatimhi-gamane vattante. 

A¤¤atthàti mànaantappaccayato a¤¤atra paccaye kattari vihitàsu vattamànàdivibhattãsu ca
anicca¤ca vidhiü, parokkhàyaü parokkhàvibhattiyaü. Asanta¤ca dãpeti. "Vibhattãså"ti avatvà
sabbàsåti ettha sabbaggahaõato mànantayakàritappaccayeså ca ccho hoti. Dàdhàtussa dajjaü
vàti ito càti vattate. Sakammakàpãti ettha apisaddo sopasaggattepi sakammakabhàvassa
aniyatabhàvadãpanattho. Yathà "pabhavati sambhavati patiññhàtã"ti àdi. Bhàvo ca
kamma¤ca bhàvakammàni, tesu ayaü yappaccayo attanopadavisayeyeva issate. Tena
bhàvakammesu tabbànãyàti àdisu na hoti. Kattari parassapadanti kattari parassapadassa
siddhattà akattariyevedaü attanopadànaü parassapadatta vidhànanti vi¤¤àyati. Yakàrassa
paradvebhàvo ñhàneti dvittaü. 

Vipariõàmenàti bhàvakammesu yoti ito yaggahaõaü chaññhivipariõàmenànuvattate. 

Cavaggo ca yakàravakàratta¤ca cavaggayakàravakàrattaü. Ettha ca tadanuparodhenàti
paribhàsato cavaggatavaggànameva dhàtvantabhåtànaü saha yappaccayena cavaggàdeso.
Yakàravakàrattaü pana dhàtvantabhåtàna ravànameva sayappaccayànaü bhavatiti
daññhabbaü.

Kammakattarãti yadà kammameva parena karãyamànasàmaggibalena sukaraü hoti tadà
kammakattàti voharãyati. Yathà sayameva odano paccateti. 

[SL Page 435] [\x 435/]    

Vipariõàmena tassàti ca vuttavacanaü tamhi yetã ca vattate. 

Tu ca antu ca hi ca tho ca mi ca mo ca taü ca antaü ca ssu ca vho ca e ca àmase càti
samàhàradvaõdo. Evaü sabbattha vibhattãsu. Pa¤camãti tvàdãnaü sakkatavohàro. 

Vidhi ca nimantana¤ca ajjhesana¤ca anumati ca patthanà ca pattakàlo ca. Tattha paresaü
a¤¤àtakassa kattabbàdino atthassa ¤àpanaü vidhi, "evaü me råpaü hotå"ti àdinà
adhiññhànàdi ca. Nimantanaü deyyadhammapañiggahaõàdiatthaniyogakaraõaü. Ajjhesanaü
dhammadesanàdiatthàya sakkàrapubbakàyàcanaü. Anumati kattabbassa anujànanaü. 

Vipariõàmenàti akàro dãghaü himãmesåti ito pa¤camiyantavasena
akàraggahaõamanuvattate. Adhivàsetåti adhipubbassa vasa nivàse iccetassa dhàtåhi
õeõayàti àdinà õeppaccaye asaüyogantassa vuddhi kàriteti vuddhimhi ca kate tato
dhàtuppaccayehi vibhattiyoti vidhàya iminà nimantanatthe tuppaccaye ca kate råpaü.
Nisãdatåti sadavisaraõagatyavasàdanesåti imassa nipubbassa tuppaccaye ca kate sadassa
sãdattanti sãdàdese ca kate råpaü. Idaü àsanena nimantanaü nàma. Desetåti disa
atisajjanàdisåti imassa curàdito õeõayàti õe, vuddhimhi ca kate råpaü. Pucchàti puccha
pucchaneti imassa råpaü. Pavisatåti visappavesaneti imassa råpaü. Dadàhi dehãti dadàneti
imassa råpàni. Karotåti kara karaõeti imassa råpaü.

Parikappavacane pañhamapurisàdiekavacanantànaü "bhave vaõde"ti àdãnaü
sattamiyantapañiråpakatàdassanato eyyàdãnaü sattamãsa¤¤à vuttàti daññhabbaü.
âõatyàsiññhenuttakàleti ito anuttakàleti vattate. 

Anumati ca parikappo ca = anumatiparikappà, so eva attho. Tasmiü. Anuttakàleti
atãtàdivasena akathitakàle. Ettha ca "anumatiparikappe sattamã"ti vattabbepi
atthaggahaõassa adhikattà taü phalaü dassetuü atthaggahaõena vidhinimantanàdisu càti
vuttaü. âdisaddena ajjhesanapatthanà gayhanti. Hetukirayàya sambhaveti yadi so pañhama 

[SL Page 436] [\x 436/]    
Vaye pabbajeyyàti àdisu pabbajjàdihetukirayàya sambhave sati, arahà bhaveyyàti àdinà
arahantabhavanàdiphalakirayàsambhavaparikappanassa idaü udàharaõà. Tathàti
parassapade vuttanayassa atideso.

Apaccakkhe parokkhàtãteti apaccakkhe, atãteti ca vattate.

Hãyoti anantaràtãtadivaso vuccati. Pabhåtisaddo àdi attho. Hãyo paññhàyàti attho.
Paccakkhe vàti vatthupaccakkhabhåte và hãyo paññhàya atãte kàle gamyamàne hãyattanã
sa¤¤ità vibhatti hotãti attho. 
Akàroca àgamo = akàràgamo. Hãyattanã ca ajjatanã ca kàlàtipatti càti itaretarayogadvaõdo.

Satissareti, bhuvàdirudhàdidhàtånamante appaccayabhåte sare sati, ajjatanãkàlàtipattãsu ca
dhàtvante vibhattisare ikàràgame ca sati. Puna idha akàràgamavidhànassa niratthakattà
tadanuparodhenàti paribhàsato ca payogànurodhà payogassa anuråpato, dhàtånamàdimhi
yevàyaü akàràgamo hotãti sàmatthiyato paribhàsato ca siddhanti adhippàyo. 

Hãyattanã ca sattamã ca pa¤camã ca vattamànà càti dvaõdo. 

Patigatamakkhanti = paccakkhaü. Iõdriyasannissita¤àõaü, iõdriyagocaraü vatthu ca. Na
pacacakkhanti = appaccakkhaü, tasmiü. 

Vipariõàmenàti dhàtåhi õeõayàti ito dhàtuggahaõaü chaññhivipariõàmena vattatãti attho. 

âdibhåtà vaõõà = àdivaõõà, tesaü. Idaü bhuvàdãsu bhåsaddàdikaü saõdhàya vuttaü. Eko
saro etesanti = ekasarà. 

Khajasesåti khajasappaccayesu paresu ca parokkhà vibhattiya¤ca sabbesaü dhàtånaü niccaü
dvebhàvo hoti. Juhotyàdi dhàtugaõassapi appaccaye pare niccaü dvebhàvo hoti. Kiccàdiketi
"juhitabbaü hotabbaü pajahitabbaü pahàtabbaü vidhàtabbaü"nti àdisu kiccappaccayesu ca,
"jahitvà jahituü hotuü vidahitvà vidhàyà"ti àdisu kitakappaccayesu kvaci vikappena
juhotyàdisseva hoti. Apisaddena a¤¤attha "caükamati caükamanti" àdãsupi hoti. "Dàtabbaü
datvà hutaü hitaü dinna"nti àdãsu kvaci na bhavati. 

[SL Page 437] [\x 437/]    
Tena vuttaü: vavatthitavibhàsatthoyaü vàsaddoti

Sagupussàti gupassa gupu. Tena gupukàreõa sahitassa khachasappaccayesu avaõõassa
gussa ukàrassava ikàro hoti. Abbhàsagatassa vàssa antassa ãkàro hoti. Akàro pana
parokkhàya bhussa antasseva ime ivaõõo akàro ca yathà nipàtà. Brå ca bhå ca bråbhå,
tesaü. âha ca bhåvo ca = àha-bhåvà. Sãhagatiyà "kvaci dhàtå"ti àdito sãhàvalokanena ikàrova
àgamo. 

Sa sabbadhàtåkaüva = asabbadhàtukanti vibhattibhàvena sabbadhàtukasadisà parokkhà
ajjatanã bhavissantikàlàtipattiyo ca vuccanti. Na iti nipàtassa "amanusso"ti àdisu viya
sadisatthavuttito daññhabbaü. Bya¤janàdimbhevàti tthambhassati ssantievaü àdike
bya¤janapubbake eva asabbadhàtukavibhattimhi pare ayaü ikàràgamo bhavati. Na pana
saràdike a i evamàdike vibhattike vacane pare. Ayaü pana viseso. Kvacãti adhikàrato
siddhoti veditabbo. Tadanuparodhenàti paribhàsato ca bya¤janàdopi bya¤janapubbakepi
asabbadhàtuke pare "dassati"*ti àdisu kvaci ikàràgamo no siyà na siyàti attho. 

Kassa vaõõassa sambaõdhã vaggo kavaggo. 

Appaccakkhe parokkhàtãteti ito apaccakkhe atãte ti ca hãyoppabhåti paccakkhe hãyattanãti
ito paccakkheti ca vattate. 

Samãpe samãpabhåte atãte kàle na hãyoppabhåti. Tenàha vuttiyaü ajjappabhåti atãte kàleti
maõóåkagatiyà dàdhàtussa dajjaü vàti ito. 

Màti pañisedhavàcakena nipàtena yogo sambaõdho màyogo. Sabbakàlaggahaõaü
paccuppannaanàgatakàlepi hãyattanàdãnaü vidhànatthaü. Tato santànaruppanaü
bhavantassa sahicaye bhàvino ca mà bhavà mà bhavi mà bhavatåti pañisedho vutto hoti. 
 
* "Dassadattà"ti-katthaci. "Dassadiññhàti" bahusu.
"Bhavipariyayo lo và"ti. Itoti sãhaëavàyàkhyàne. 

[SL Page 438] [\x 438/]    

Mahatiyà sa¤¤àya payojanaü dassetuü bhavissati kàlayogatoti àdi vuttaü. Na àgato
asampattoti = anàgato. 

Taükàlavacanicchayàti anàgatakàlaü katvà vattumicchàya atãtepi kàle bhavissantãvibhatti
hoti yathà: anekajàtisaüsàraü saõdhàvissanti. âdisaddena "yà pubbe bodhisattànaü
pallaükavaramàbhuje, nimittàti padissanti àdã saügayhanti. Bhavissate tenàti tena purisena
anàgate bhavananti attho. 

Kàlassa kirayàya atipatanaü, atikkamo, viruddhapaccayåpanipàtato,
virodhippaccayasannidhànato, kàraõavekallato pacanàdi kirayàyuppattihetånaü
kaññhàdãnaü vikalattà và, sàdhakassa kirayànibbattakassa virodhi sannidhànato,
sahakàrãkàraõavekallato, sattiviraho viyogoti. Tena. Accantànuppattãti hetukirayàya
asambhavena phalakirayàya accantaü asambhavo. Pañhamavaye pabbajjaü alabhissàti
hetukirayàya pabbajito bhaveyyàti attho. 

Sapmatãti vattamànakàle, pa¤camã sattamã vattamànà vibhatti hoti. Bhavissanti ekà ca
anàgate kàle bhavati. Parokkhà hãyattanã ajjatanã kàlàtipatti saïkhàtà catasso vibhattiyo
atãtakàlikà atãtakàleyeva bhavantãti attho. 

Chakàlikavibhattinayo.
 
Chakàlikavibhattinayaü dassetvà bhuvàdãnameva yesaü visesavidhànaü atthi dassetuü iså
icchàkantisåti àdi àraddhaü. Dhàtånanti dhàtussanto loponekasarassàti ito dhàtuggahaõaü
vacanavipariõàmena anuvattate. Isu ca yamo càti isåyamà. Tesaü. Icchatãti ettha
saüyogantattà upantassa ikàrassa vuddhi na hoti. Viàpubbatte sati vàyamati havipariyayo lo
càti ito vàggahaõaü asasmà mimànaü mbhimhàntalopo càti ito antalopaggahaõaü
cànuvattate. 

[SL Page 439] [\x 439/]    

ä ca iü ca = ãiü. Tesaü ãinnaü. Ajjatanivibhattivacanànaü tthà ca tthaü ca = tthatthaü. 

Ssassa càti anuvattamàne puna sappaccayaggahaõassa adhikattà tapphalaü dassetuü
sappaccayaggahaõenàti àdi vuttaü. Dutiya¤cetthàti vo ca vo càti vaca iti vattabbe
ekasesasayena và tanninayena và dutiya¤cettha vaggahaõaü icchitabbaü. 

Avocumhàti ettha kvaci dhàtåti àdinà uttaü. 

Asasmà mimànaü mhimbhàntalopo càti ito antalopo ti ca havipariyayo lo vàti ito
maõóåkagatiyà vàci ca vattate. 

Yeti vacavasavahàdãnamukàro vassa yeti ito yeti vattamàne hassa yakàrena vipariyayo
heññhupariyatà havipariyayo. 

Nimittabhåtayakàrassàti "ye"ti yakàrasseva adhikàrato sutattà vuttaü. 

Jaro ca maro ca = jaramarà. Tesaü. Jãro ca jiyyo ca mãyyo càti jãrajiyyamiyyà. 

Passo ca disso ca dakkho ca = passadãssadakkhà. Ettha ca dissaggahaõaü kammani
padissatiti passàbhàvapasaïganivattanatthaü. 

Addasàti ajjatanãattanopadapañhamapurisekavacanepiråpaü.

Sabbattha ge gãti ito sabbatthàti vattate. Dadhàntato to yo kvacãti ito "kvaci"ti ca. 

Sãdassa bhàvo = sãdattaü. Yamhi dadhà iccàdito yamhãti vattate. 

Dadhàtussa dajjaü vàti ito vàti vattate.

Eyyassa ¤àto iyà¤à vàti ito vàti vattate.*
 
* "Eyyassa ¤àto iyà¤à"ti mukhamatta dãpaniyaü. 

[SL Page 440] [\x 440/]    

Nà¤¤o savuddhikabhuvàdito tudàdito ca paro appaccayo na lopamàpajjatãti attho.
Huvàdijuhotyàdãparaü ñhapetvà tadanuparodhenàtipi vacanato savuddhikehipi kvacideva
appaccayassa ekàro. 

Dhàtavo ca vibhattiyo ca paccayà ca = dhàtuvibhattippaccayà, tesaü. Dãgho ca tassa viparito
ca àdeso ca lopo ca àgamo càti viggaho. Kvaci dhàtåti ettha dhàtuggahaõasàhacariyato
vibhattippaccayàpi dhàtuvihitàyeva gahitàni tantabbihitànameva iminà
dãgharassàdikàriyavidhànaü hoti. 

Na taddhitasamàsàdãsu adhikesåti dassetuü idha dhàtvadhikàreti àdiniyamanaü vuttaü.
Tabbiparitaggahaõena rassattaü gahitaü. 

Kiyàdãnanni kã su lu iccevamàdãnaü dhàtånaü nàppaccaye pare rassattaü hoti.
A¤¤adhàtåna¤ca dàdhàñhàiccevamàdãna¤ca bhavissantiàdisaüyoge pare rassattaü. âãånaü
vibhattãnaü mbhàssàantassa ca vikappena rassattaü. 

Ajjatanimhi pare hamito cchassa ¤chàdeso. Assa gamidhàtussa ajjataniyaü vikappena
gààdeso ca uvàgamo và tthambhesåti tthamheså và ukàràgamo ca hotãti attho. Yamhi
paccaye pare såyati jãyatiti àdisu dhàtånamantassa dãgho ca. 

Eyyaeyyàsieyyàmietesaü ca và etta¤ca hoti ssessa vibhattissa ekàro atta¤ca pàpuõeyya.
Hãyattanãajjatanãsu okàravibhattiyo attamitta¤càti akàrattaü ikàratta¤ca và papponti. Yathà
"màvoca pharusaü ka¤ci mà tvaü bhàyi mahàràja." Ajjatanãhãyattanãsu attanopade "à-ttha"
iccete yathàkkamaü "ttha-ta" iccàdese và papponti. 

Tathà bråto tiattãnaü au vàha va dhàtuyàti kvaci dhàtåti àdinà bråto, brådhàtuto paràsaü
taantãnaü vibhattãnaü và vikappena, au àdesà honti, brådhàtuyà àhaàdeso ca.
 
"Tadantabbi hitànamevà"ti ma¤¤e.
 "Vihitesu" 
 
[SL Page 441] [\x 441/]    

Evaü kate "àha àhu" iti råpaü veditabbaü. Ekàro-kàratoti "pàlenti, karonti, pàlento, karonto"
evamàdisu ekàrokàrato paro ettha vibhattippaccayànamàdibhåto saüyoganto akàro niccaü
lopamàpajjati. Na tvekàrokàràti attho. Vajjàsãti ettha eyyassa lopo. 

Pubbobbhàsoti ito abbhàsaggahaõaü antassivaõõàkàro vàti ito antaggahaõaü
vàggahaõa¤cànuvattate.

O ava sareti ito o sare, eayàti ito eti ca vattamàne:

Hotissa dhàtussa saro = hotissaro. Eha ca oha ca e ca = ehohe. 

O ava sareti ito sareti ca dhàtåhi õeõaya iccàdito dhàtuggahaõa¤cànuvattate. 

Ajaü gàmaü netãti ettha ajanti padhànakammaü na itaraü padhànaü, tena vuttaü nãyate
gàmamajoti. Antassivaõõàkàro vàti ito vàti vattamàne: 

Dà ca dhà ca mà ca ñhà ca hà ca pà ca mahamathàdayo càti viggaho. "Antassa ãkàro"ti
vattabbe "sacchaõdato hi vacanànampavattã"ti ¤àyena anto ãkàramàpajjateti vuttaü.
Niccatthoyamãti ivaõõàgamo vàti ikàràgamepi siddhe punàrambho niccattho hoti.
Antassivaõõàkàro vàti ito vàti ettha vattamàne:

Pà piboti ettha vavatthitavibhàsatthavàdhikàrato "pànãyaü pàtabba"nti àdisu na hoti. 

Bhåvãti bhavane sattàyanti attho. 

Asasmàti asasmà mimànaü mhimhàntalopo càti ito asasmà antalopoti ca vattamàne.

Jaramarànaü jãrajiyyamãyyà vàti ito vàti vattamàne:

âdissa àdisarassa lopo = àdilopo. 
[SL Page 442] [\x 442/]    

Atthi atthåti àdisu antalopavidhànasàmatthiyato àdilopo na hoti. 

Asasmà antalopo càti ca anuvattate atthàti bhavatha. Bhavipariyayo lo vàti ito vàti vattate.
Mi ca mo ca mimà, tesaü. Mhi ca mhà ca = mhimhà. Antassa lopo-antalopo. 

Tthussa bhàvo = tthuttaü. 

Asatoti asadhàtuto. âsãti ettha sarà saro lopanti pubbasare lutte dãghanti parasarassa dãgho. 

Jaramarànaü jirajiyyamiyyà vàti ito vàti ca sabbatthàsassàdilopo càti ito asassàti ca vattate. 

Asabbadhàtuketi asabbadhàtukavibhattimhi pare. 

Kvaci dhàtu iccàdito kvacãti vattate. 

âhaüsåti ettha parokkhàyaü uvacanassa kvaci dhàtåti àdinà "aüsu" àdeso. 

Hanassa ghàtoti ito hanassàti vattate. 

Vibhattippaccayesåti ettha vattamànàdivibhattãsu kiccakitakappaccayesu ca. Khàdeseti
vacimucabhujàditoti* ettha àdisaddena hanatopi parassa ssa ssa kha àdese kate kvaci dhàtåti
àdinà hanantassa nassa niggahãtaü. 

Huvàdinayo.
 

Hu dànàdanabhavyapadànesåti hå iccayaü dhàtu dàne ca. Adanannàma bhakkhaõaü.
Tasmiü-adane ca. Bhavyassa aggimhi juhitabbassa iõdhanasappiàdikassa dàne ca pavattatãti
attho. 

Pubbobbhàsoti ito abbhàsoti vattate. 
 
* Netaü suttaü api ca kho "labhasmà ã innaü tthattha"nti ettha vutti vacanamattaü. 
Ayamattha vikappo sãhalavyàbyàdãhi na sameti-"àdànaü nàma gahaõanti" vattabbanti
ma¤¤e.


[SL Page 443] [\x 443/]    

Jhalànamiyuvà sare vàti ito jhalànaü sareti vattamàne: 

Yakàro ca vakàro ca = yavakàrà. Ettha kàraggahaõamasaõdehatthaü. Apadantassàti idaü
visesanaü padantassa vamodudantànanti iminà sijjhanato vuttaü.

Hilopaü vàti ito vàti vattate. 

Dàssa dhàtussa anto = dànto, tassa-dàntassa. Mi ca mo ca = mimà, tesu. Adadà dànanti idaü
attanopadavasena vuttaü. 

Rassattanti kvaci dhàtåti àdinà. 

Dàdhàdayo panettha avuddhikà bhuvàdayo. Luttaavikaraõà juhotyàdayo dvebhàvaråpà.
Juhotyàdinayo.
 

Bhåvàdito a iti ito aiti vattamàne.

Rudhi àdi yesante rudhàdayo, tato rudhàdito niggahãtapubba¤ca iti catuppamidaü. Kattari
vibhattippaccayesåti kattari vãhitàsu vibhattãsu mànantàdippaccayesu ca paresåti attho. Tato
pubbanti appaccayato pubbaü hutvà niggahãtaü dhàtusarato para¤ca hutvà hoti. 

Tadanuparodhenàti paribhàsato. Ssassa chàdeseti vasachidalabhàditoti heññhà niyamattà
chidatopi ssa ssa chàdese kate bya¤janantassa vo chappaccayesu càti dakàrassa cakàre ca
kate checchatãti råpaü. Checchati yabhàkkhatãti àdisu pañhamaü a¤¤esu càti vuddhiü katvà
pacchà chakàrakhakàràdesà kàtabbà. 
Rudhàdinayo.
 

Yaggahaõanti bhàvakammesu yoti ito chaññhivipariõàmena yaggahaõa¤ca, tassa
cavaggayakàravakàrattaü sadhàtvantassàti ca pubbaråpaü càti ca vattamàne: 

[SL Page 444] [\x 444/]    

Kàtabbàti iminà bhàvakammavihitayappaccayassa vutta àdese kattaripi atidisanto yathà
kattari càti vuttanti dasseti. 

Bo vassàti pañhamaü vakàrassa bakàre kate sati paradvebhàvo ñhàneti dvittaü kàtabbaü.
¥àse pana: pañhamaü dvittaü katvà pacchà dvayassa vuttattà idhàpi vuttaü. 

Udapajjàti àdisu yavamadanàdisuttena dakàràgamo.

Khujjhatãti àdisu vagge ghosàdisuttena dvittaü. 

¥àdesoti tavaggapa¤camassa sayakàrassa nassa sathà kattari càti cavaggapa¤camo.

Divàdãnayo.
 

Hilopaü vàti hilope, kvaci dhàtvàdinà rassatte ca suõa iti råpaü.

öappaccayalopeti kvaci dhàtvàdinà sattamajjatanimhãti yogavibhàgena sàgamo. 

Asakkhãti àdisu sakassa khàdese vagge ghosàdinà dvittaü. 

Svàdinayo.
 

Kã iccayaü dhàtu àdi dhàtånaü te = kiyàdayo. Ettha jhalànamiyuvà sare vàti kãsaddantassa
ãkàrassa iyàdeso. Kattariti kattari vihitesu paccayesåti daññhabbaü. Nàppaccayo paro yasmà
sa = nàparo, tassa bhàvo = nàparattaü. Tasmà. Etena "yaõuõànàniññhàdisu vuññhi na"iti
gahito nàppaccayo ayanti dassito hoti. 

Antassivaõõàkàro vàti ito vàti vattate. 

Jà ca ja¤ca nà càti jàjantà. 
Idhàti àkhyàtavisaye, chàdeso nàmhi pare eva na¤àdisu paresu, idhevàyaü niyamo. Tena
"jànanajànanakà"disu 

[SL Page 445] [\x 445/]    

Kitakesu jàdeso anivàritova. Jaü àdeso ¤àmhi paro. Aya¤ca niyamo vavatthitavibhàsattha
vàsaddassànuvattanato labhati tadanuparodhenàti parihàsato ca. 
Ekàroti ikàrassa saralopàdisuttena pubbalope kate ekaro hoti. Dvittanti para dvehàvo ñhàneti
yakàrassa dvittaü. Iyà ca ¤à ca = iyà¤à. 

Eyyassa ¤àto iyà¤à vàti ito ¤àtoti vàti ca vattamàne:

Yakàratta¤ca ¤àse vuttattà.

¥àmhãti ¤àdese pare niccaü nàlopo. Ajjatanàdisu ajjatanãbhavissantikàlàtipattisu vihàsà
nàlopo. A¤¤attha vattamànàdivibhattisu na càyaü lopo hoti. Timbhiti "nàyati"ti àdisu nàto
timhi pare nàppaccayassa yakàrattaü hoti. 

Vijànemåti ettha kvaci dhàtvàdinà eyyàmassa emu àdeso. 

Gaha àdi pakàro yassa soyaü = gahàdi. Tato. Ppo ca õhà ca = ppaõhà.

Kãyàdito nàti iminà nàppaccaye siddhepi õhàppaccayassa visuü àrambho havipariyayattho. 

Gahassa gheppeti ito gahassàti vattate. 

Hassa lopo = halopo vacavasavahàdãnamukàro. Vassayeti ito yeti vattate. Vipariyayayo
heóipariyatà. Tadà sàgamoti ikàràgamassa karaõato pañhamatarameva sakàràgamo hoti. 

Kiyàdinayo.
 

Tanu àdi yesante = tanàdayo. Tato. O ca yiro ca = oyirà. 

Eyyassa ¤àto iyà¤à vàti ito vàti vattate. Nàssa lopo yakàrattaü, lopa¤cettamakàroti evaü nà-


[SL Page 446] [\x 446/]    

âdãnaü vikaraõànaü kàriyavidhippakaraõattà uttamokàroti ettha okàroti
ovikaraõappaccayo ca gahitoti daññhabbo. Rakàra lopo kvaci dhàtvàdinà.

Ethàdissàti karato parassa eyyassa ethasaddàdibhåtassa ekàrassa ca kvaci dhàtåti àdinà àttaü
hoti. Eyyumàdisåti eyyuü eyyàsãti àdisu eyyasaddassa lopo ca hoti. 

Akatthàti ettha kvaci dhàtåti àdinà rassa oppaccayassa ca lopo. Havipariyayo lo vàti ito vàti
vattate. 

Hilopaüvàti ito lopoti ca hotissarogobhe bhavissantiõã ti àdito bhavissantiõi ssa ssa càti
vattate. "Ssassa cà"ti adhikàre sati puna sappaccayaggahaõassa adhikattà tapphalaü
dassetuü adhikabhåtasappaccayaggahaõenàti àdi vuttaü. 
Tanàdinayo.
 
Sãhàvalokanenàti attanopadàni bhàve ca kammanã-ti ito sãhavilokanena bhàve ca
kammanãti ca vattate

Curatheyyà ti ayaü dhàtu àdi yesante-curàdayo. Tato curàdito. öe ca õayo ca = õõeyà.
Saüyogo ante etassàti = saüyoganto. Na saüyoganto-asaüyoganto. Tassàti attho. 

Curànadiyo.
 

Idha ghattadhàti bhuvàdito a iccàdinà vikaraõappaccayabhedena idha kaccàyanena* dassità
dhàtugaõà evaü sattadhà sattapakàrà bhavantãti attho. 

Vikaraõavidhànanti vikaraõappaccayànaü vidhi samattaü niññhitanti attho. 
 
 
"Yirato"ti ma¤¤e
 "Etha saõe"ti sattamiyaü ethappaccayo.
* "Kaccàyane" ti và pàñho. 

[SL Page 447] [\x 447/]    

Dhàtvatthe vihità paccayà = dhàtupaccayà. Te antà yesante = dhàtuppaccayantà. Kha iti
paccayo àdi yesaü chasaàyaãyàdãnaü te = khàdayo hetvatthe vihità õeõayàdayo kàrità te
antà yesante = kàritattà. Khàdayo ca kàritantà càti khàdikàritantà. Dhàtuggahaõanti ettha
anantarasutte dhàtuggahaõaü liïgaggahaõena yadi nàma byavahitaü tathàpi tijagupàdãnaü
dhàtuttà tadanupayogattà sàmatthiyato dhàtuggahaõameva idhànuvattãyatãti daññhabbaü.
Tenàha vuttiyaü tijagupakitamànaiccetehi dhàtåhãti. 

Puraggahaõaü paccayaggahaõa¤ca yàva idha àkhyàte kibbidhàne ca
paccayavidhànasàmatthiyato tattha sabbattha anuvattatãti dassetuü parà paccayàti ca
adhikàroti vuttaü. 

Tijo ca gupo ca kito ca màno ca = tijagupakitamànà. Tehi kho va cho va so va = khajasà. 

Vavatthitavibhàsatoti idha vàsaddassa vavatthitavibhàsattà tija dhàtuto khantiyaü
abhidheyyàyaü khappaccayova hoti. Nà¤¤attha. Niõdàyamettha gupato tu chappaccayo ca
kita-dhàtuto saüsayarogàpanayanesu chappaccayo ca. Mànato upadhàraõatthe sappaccayo
ca nà¤¤attheti ayaü niyamo veditabbo tato a¤¤atthe tyàdayo kiccakitakàca anivàritàca. 

Bya¤janantassa co chappaccayesu càti ito bya¤janantasseti vattamàne:

Dhàtuppaccayehãti khantiàcàràdibhede payojakabyàpàrabhåte dhàtvatthe vihità paccayà =
dhàtuppaccayà. Ke te? Khàdikàritantehã etena dhàtuppaccayàti savisesena vacanena dhàtuto
vihitesu tyàdivibhattisu kiccakitake càti pasaïgaü nivatteti. 

Atikkamma pavattaü vàkyaü = ativàkyaü, pharusavacanaü. Titikkhatãti sahatãti attho. 

Chappaccayesåti ettha bahuvacanena "gacchatã"ti àdisu paccayekadesabhåtassàpi gahaõaü
veditabbaü. Jigucchatãti garahati. Gopetãti ettha lopa¤cettamakàroti ekàro. Pubbobbhàsoti ito
abbhàsaggahaõamanuvattate. 

[SL Page 448] [\x 448/]    

Màno ca kito ca = mànakità, tesaü. Vo ca to ca = vatà. Tesaü bhàvo = vatattaü. Vakàrattaü
takàrattaü càti attho. Vicikicchatãti saüsayamàpajjati. 

Pà ca mà ca = pàmà. Tesaü. Dhàtvekadesattà dhàtuvohàrena vuttaü. Pàmànaü dhàtånanti
antassivaõõàkàro vàti ito vàggahahaõànuvattanato tadanuparodhenàti paribhàsato và pàssa
vikappena vàdeso tena "pivàsatã"ti sijjhati. Vãmaüsatãti vicàreti. Bhottunti bhujato
icchatthesu samànakattukesu tavetuü vàti tuüpaccaye kate vuddhiü katvà bhujàdãnamanto
no dvi càti dhàtvantalope tassa ca dvitte kate råpaü.

Tijagupa iccàdito khachasà vàti ca vattate. 

Bhujo ca ghaso ca haro ca su ca po ca te àdi yesanto bhujaghasaharasupàdayo. Tehi. Tuü ca
icchà ca tumicchà. Samànakattubhàve yuttànaü tumicchànaü atthà = tumicchatthà, tesu,
tumantayuttaicchà eva và atthà = tumicchatthà, tesu. Tena bhojanamicchati bhottuü vajatãti
àdisu tumantarahite icchatthe icchàrahite tumatthe va khàdayo na honti. "Bhottumicchà =
bubhukkhà"ti àdi pana kitantavasena sijjhati. 

 hànupacàrenàti giüàdesassa ñhànino harassa dhàtuttà tadupacàrena "dhàtå"ti
vohàrasambhavato kvacàti vaõõàna miccàdinà dvittaü. 

âya nàmato kattu upamànà àcàre iti pa¤capadamidaü. Dakàro saõdhijo. Pabbatàyatãti ettha
dhàtuppaccayantànaü bhujàdittà bhuvàdito a iti appaccayo na hoti. "Titikkhatã"ti àdisupi
eseva nayo samuddamivàti sãlavelànatikkamàdikàraõena saïgho attànaü
samuddamivàcaratãti àdinà dhàtuppaccaye sabbattha vàdhikàrato vàkyampi siddhaü
bhavati. 

âya nàmatoti àdito nàmato àcàreti ca vattate. 

äyo upamànà càti tipadamidaü. Kattuggahaõanivattanatthanti purimasuttato
upamànaggahaõe anuvattamàne tanniyàmakaü kattuggahaõampi anuvatteyya. Tato
tannivattanatthanti attho. 

[SL Page 449] [\x 449/]    

Attano atthàya icchà-atticchà, sàyeva attho = atticchattho, tasmiü.

Dhàtåhi õe õaya iccàdito kàritaggahaõamanuvattate. 

Dhàturåpe dhàtupaccayayoge

Taü karotiti àdike payujjamàne nàmayogini sati tato nàmato õayappaccayo. 

Casaddena õe va. Vibhattuppattãti dhàtuppaccayehi vibhattiyotiminà. Pamàõayatãti
pamàõaü karoti amissayatãti amissaü karoti. 

Evaü nàmato dhàtvatthe àyàdippaccaye vidhàya idàni dhàtuto ca hetvatthe õe õayàdike
vidhàtuü dhàtåhãti àraddhaü. öe ca õayo ca õàpe ca õàpayo càti dvaõdo. Kàritànãti
puthusa¤¤àkaraõa¤ca payojakabyàpàravi¤¤àpanatthameva.

"Dhàtåhã"ti avisesena vuttattà sabbehãti laddhaü atthato sàmatthiyato. Payojakabyàpàro
nàma àõàpanaü. 

Vàsaddassànuvattitoti tijagupakitamànehi khachasàvàti ito
yathànupubbakavàdhikàrànuvattanato. Uvaõõantà dhàtuto õe õayàva honti. Yathà:
bhàveti, bhàvayati, sàveti, sàvayati. Akàrantadhàtuto ca õàpe, õàpayàti ime pacchimabhåtà
dve paccayà siyuü. Yathà: dàpeti, dàpayati, patiññhàpeti, patiññhàpayati. Yesato
bya¤janantato cattàropi dvepi honti, yathà: kàreti, kàyati, kàràpeti, kàràpayati, dameti,
damayati. Ivaõõantato ekàrantato paradve. Yathà: sayàpeti, sayàpayati, àõàpeti, àõàpayati,
cintàpeti, cintàpayati. Akammakàti ye kammanirapekkhakirayàvàcakà "tiññhati setã"ti àdikà
dhàtavo te kàritavisaye sakammakà honti. Yathà, ¤attiü ñhapeti, bhikkhuü sayàpeti. Ye
"gacchati, pacatã"ti àdikà sakammakà dhàtavo te kàrite dvikammakà assu bhaveyyuü. Yathà:
purisaü gàmaü gamayati, devadattaü odanaü pàceti. Sabhàvena dvikammakà pana
nikammakà honti. Yathà: ya¤¤adattaü kambalaü yàcàpeti bràhmaõaü, bràhmaõena và
devadatto.
 
Upaparikkhitabba'midaü ñhànaü. 

[SL Page 450] [\x 450/]    

Tasmàti yasmà akammakàpi kàritavisaye sakammakà honti, tasmà kàraõà. Kàrite kattari ca
kamme eva ca àkhyàtavibhattiyà sambhavo hoti na bhàve. Suddhakattàti yo karoti sa kattàti
vutto suddhakattàpi kàritavisaye hetukattàrà payujjamànattà kammasa¤¤àto hoti.
Yathà:devadattaü kammaü kàreti ya¤¤adatto. 

Nãyàdãnanti nã pàpuõane ti àdãnaü dvikammakànaü nayanakirayàya etena sabhàvato
parikappato và siddhena ajàdãnaü kammànaü vattumicchatantarattà yaü ajàdikaü padhànaü
kammaü, ya¤ca "duhayàcabhikkhapucchà"ti àdisaïkhàtaduhàdãnaü dvikammakadhàtånaü
ya¤¤adattàdi appadhànaü kammaü, kàritavisaye ya¤casuddhakattasa¤¤itaü kammaü,
tadetaü tividhampi kammaü àkhyàtagocaraü kammani vihitàya àkhyàtavibhattiyà gocaraü
abhidheyyaü bhavati, na a¤¤aü. Yathà: "devadattena nãyati gàmamajo, sakena
pàpakammena nirayaü nãyati. Dukammanti, "ya¤¤adatto kambalaü yàcãyati bràhmaõena,
puriso kammaü kàrãyati devadattena.

Yo koci bhavatãti suddhakattuno dassanaü. Tama¤¤o bhavàhãti* àdi hetukattuno
niyogadassanaü. Kitantavasenàpi vàkyaü dassetuü athavà bhavantanti àdi vuttaü. Ta¤ca
sàmatthiyadassanavasena vuttanti dassetuü samatthanti àdi vuttaü. Liïgakàlasaïkhyàbhedaü
anàmasitvà sàma¤¤ato vàkyaü dassetuü bhavituü payojetãti vàti vuttaü. 

Kàriteti nimittopàdànasàmatthiyato asaüyogantassa dhàtussàti siddhaü. O ava sareti ito oti,
e ayàti ito eti ca vattate. Dhàtåhi õe õaya iccàdito dhàtuggahaõa¤ca vattate. 

âvo ca àyo ca = àvàyà. "Oe" iti imesaü dhàtvantabhàvo "kàrite"ti nimittopàdànasàmatthiyato
siddhoti daññhabbo. Bhàvetãti uppàdeti, vaóóhayati vàti attho. Payojeti payu¤jatãti attho. 

Ghañàdãnaü vàti ettha vàsaddassa vavatthitavibhàsattà "ghañeti, ugghàñeti, atikkanto"ti
àdisu vikappena vuddhi. "Kamento, damento, samentoti àdisu na hoti.
 
* "Bhavabhavà"ti mudditaråpasiddhipàliyaü.
[V Page 451 marusi44] 
[SL Page 451] [\x 451/]    
Kibbidhànaü. 
Asaüyogantassa vudhi kàriteti ito kàriteti vattate. 

öamhi ra¤jassa jo bhàvakaraõesåti ito õamhãti vattate. 

Ghàtetãti pahàràpeti gaõhàpetãti ettha gahàdito ppaõhàti vinàdhikàrena yogavibhàgena
kàritepi õhàppaccayo. 

Sakàritehãti nudàdãhi yuõvånamanànanàkànanakà sakàritehãti yadetaü kàritantehi dhàtåhi
paresaü yuõvånaü
Anànanakàdi àdesavidhànadassanaü. Idameva "dhàtuppaccayantato kàritappaccayà hontã"ti
etassa atthassa ¤àpakanti veditabbaü.

Sàsanatthantã pariyattisàsanopakàratthaü. Samuddiññhanti mayà samàsato saïkhepena
sammà uddiññhaü. âkhyàtaü àkhyàtalakkhaõaü, vicakkhaõà nipuõamatayo.
Sakabuddhivisesena àcariyamatànugatena attano bàhusaccabalena, cintayantu vitthàrato
aviparãtaü pañivijjhantåti attho. 

Chakàlikanaye sesa bhuvàdi catudhà vidha,
Rudhàdi pa¤cadhà dhàtuppaccayantà ca dassità.

Iti råpasiddhiñãkàyaü àkhyàtanayo chaññho.
 

Idàni kibbidhànakappamàrabhanto bhadantamahàkaccàyanatthero attanà vakkhamànassa
kibbidhànassa ànisaüsavisesaü sakalassa jinavacanatthassa saürakkhaõe
kammakattukaraõàdisàdhanakosallamålakattà kibbidhànassa jinavacanasàsane
bahåpakàrattaü ca dassetuü.
 
"Màràpeti" và.
 "Sàsanatthaü samuddiññhaümayàkhyàtaü samàsato sakabuddhivisesena cintayantu
vicakkhaõà"ti.
Ayaü gàthà mudditaråpasiddhipàliyaü na dissate, kaccàyanavuttiyamàgatà càyaü.
* "Kitabbidhànakappanti" katthaci. 

[SL Page 452] [\x 452/]    

Buddhaü ¤àõasamuddanti àdinà gàthàcatukkamàha tattha buddhanti sayaü
pañividdhacatusaccadhammaü. Sabbassàpi ¤eyyamaõóalassa sabbàkàrena jànanato
sabba¤¤Šü dasabalacatuvesàrajjachaasàdhàraõàdibhedena gambhãràppameyyappabhàvato
samuddabhåtena samanànàgatattà ¤àõasamuddaü paõidhànatoppabhuti
kappalakkhàdhikacaturasaïkheyyakàlaü sakalassapi sattalokassa. Hetu nimittaü.
Caturoghanittharaõatthaü khinnàya khedaü gatàya mahàkaruõàpubbaïgamàya
pa¤¤àpàramãsaükhàtàya matiyà buddhiyà samannàgatattà. Lokahetubinnamatiü.
Evaüvidhiü sakala lokassa jeññhaseññhaü aggaü sammàsambuddhaü pubbaü pañhamaü,
abhivaõditvà payogànuråpabhàvakammakattukaraõàdisàdhanasahitatàya sasàdhanaü
tekàlika atãtakàlika vattamànakàlika bhavissantikàlikàdibhedànaü dhàtuvihitànaü
õàdippaccayànaü kitasa¤¤ãtànaü kappànaü vidhànametthàti kitakappasa¤¤itaü
saddalakkhaõaü pakaraõaü ahaü vakkhàmãti sissànaü hitàya kathayissàmãti attho. 

Idàni kitakappassa avassàrambhanãyataü sàdhanànisaüsadassanamukhena dassento,
sàdhanamålaü hi payogamàhåti àdi màha tattha sàdhãyati nipphàdãyati
nibbattanãyàdibhedà kirayà tena sabhàvato parikappato và siddhena kammàdinà kàrakenàti
sàdhanaü, kammakattubhàvakaraõàdhikaraõasampadànàpàdànà. Bhàvo cettha
sàdhyasiddhisaråpattà sàdhanaü. Tena bhàvasàdhano'yaü saddoti vutto. Bhàvàbhidheyyoti
vuttaü hoti. Taü sàdhanaü målamassàti = sàdhanamålaü. Payoganti råpasiddhi
dànasãlàdisaddàbhidhànaü. Payogamålaü attha¤ca vacanatthàvagamana¤ca àhu paõóità
kathàyanti, vacanatthabhåtesu atthesu visàradamatayo asaühãrabuddhikà jinassa
tathàgatassa sàsanadharà pariyattisàsanadharàti matà sammatàti attho. 

Idàni aõvayato vuttamevatthaü byatirekato daëhãkaronto aõdhoti àdimàha. Tattha
desakavikaloti maggadesakena cakkhumatà vikalo rahito aõdho upahatacakkhudvayo
puriso kantàraü pañipanno* sappañibhayaññhànaü parivajjetu chàyådakasampannaü
khemaññhànagàmimaggaü ceva
 
 Ida¤càpi gàthàcatukkaü mudditaråpasiddhipàliyamanudàhañaü.
"Susàdhana"nti mudditakaccàyanavuttiyaü.
* "Appañissayaññhànanti" katthaci. 

[SL Page 453] [\x 453/]    

Hagetuü asakkonto antaràmagge naññho sunaññho'ca* hoti. Yathà ca ghatamadhutelàni
bhesajjàni acchiddàbhinnaveëumattikàdibhàjanena vinà naññhàni paüsuàdiü pavisitvà
sussitvà vinaññhànãti agayahåpagàni honti. Tathà evaü payogavikalo attho dhàtuto
kammakattubhàvakaraõàdivàcakaü paccayaü katvà nipphàditena payogena abhidhànena
phassàdisabhàvaniruttisaddena vinà attho jinavacanattho
phassavedanàdisabhàvaniruttisaddànamattho naññho. Akkharavipajjanena
dunanãyamànatàya dunnayo ca hoti. 

Idàni vuttamatthamupasaüharitvà kitakappàrambhassa mahatthitàdassanena sissànaü
taüsavasena àdaraü janento àcariyo tasmà iccàdinà avasànagàthamàha. Yasmà
nibbavanasuddhiyà vinà payogavipajjane sati jinavacanatthopi vipajjati, tasmà
månivacanatthassa tepiñakasaïkhàtena jinavacanena vuttatthassa
aviparãtaphalasampannassa sikkhàttayasaïgahitassa pañipattipañivedhasaïkhàtassa atthassa
a¤¤atra buddhuppàdà alabbhanãyatàya kàõakacchapopamasutte vuttanayena atidullabhassa
saürakkhaõatthaü sammà yàva sàsanantaradhanà rakkhanatthaü saddhammassa
ciraññhitatthaü sissakànaü, saddhàpabbajitànaü kulaputtànaü. Hitaü
sammàpañipattihetubhåtaü,
kammakattubhàvakaraõàdhikaraõasampadànàpàdànasaïkhàtena sàdhanena sahitaü
kitakappaü kitakasa¤¤itànaü tekàlikàdippaccayànaü vidhàyakaü kibbidhànaü nàma
pakaraõaü ahaü vakkhàmi vitthàrena kathayissàmãti attho. 

"Tasmà saürakkhaõatthaü munivacanatthassa dullabhassàhaü vakkàmi sissakahitaü
kitakappaü sàdhanena yuta"nti vacanànuråpaü kitakàrambhaü dassetuü atha dhàtåhãti
vuttaü. Atha àkhyàtànantaraü
bhàvakammakattukaraõàdhikaraõasampadànàpàdànakàrakasaïkhàtàbhidheyyayut- taü
kibbidhànaü kitakappassa vidhànaü kitakappanti attho. Ettha kiccànampi
kitakavohàralàbhato saïgaho daññhabbo. 

Tatthàti tasmiü kibbidhàne tesu kiccappaccayà tàva vuccanteti sambaõdho. Pañhamaü
vuttattàti a¤¤e kitãti kitsa¤¤àvidhànato puretarameva te kiccàti kiccasa¤¤àya ñhapitattà. 
* "Sunaññhe và"ti katthaci. 


[SL Page 454] [\x 454/]    

Kiccappaccayànaü tekàlikattà tikàlaviggahaü dassetuü bhåyateti àdi vuttaü bhåyateti
devadattena sampati bhavanaü, abhavitthàti atãte bhavanaü, bhavissateti anàgato
bhavananti attho. 

Dhàtuliïgehi paràppaccayàti ito paràppaccayàti adhikàro veditabbo.

Bhavanaü = bhàvo. Karãyatãti = kammaü, bhàvo ca kamma¤ca = bhàvakammàni. Tesu
abhidheyyesåti attho. Tabbo ca anãyo ca = tabbànãyà. Yogavibhàgenàti "tabbànãyà"ti
suttavibhàgato. A¤¤atra kattukaraõàdisu. 

Arahasakkatthadãpakà arahatthassa sakkatthassa ca dãpakà "karaõãyaü kusalaü pacanãyaü
bhatta"nti evaü yathàkkamaü kattuü arahatthassa yuttatthassa kattuü sakkuõeyyatthassa ca
dãpakà hutvà te kiccappaccayà bhàvatthe ca kammatthe ca bhavantãti sambaõdho. 

öo àdi yesante = õàdayo, te ca kàlattayepi hontãti sambaõdho tatiye dhàtvadhikàreti
dhàtuyà kammàdimhi õoti idheva vutte. Etena "dhàtuliïgehã"ti dhàtåhi õeõayàti ettha
vuttadhàtvadhikàrà nivattità honti. 

Kvacãti dadhàntato yo kvacãti ito sãhàvalokanenànuvattate. 

Yathà yathà àgamo jinavacanaü avirujjhàti = yathàgamaü. Jinavacanànuparodhenàti attho
bya¤janàdikesåti na saràdikesu kiccàti sa¤¤àkaraõaü kiccappaccayantànaü karaõãyatthatà
vi¤¤àpanatthaü. 

Pa¤¤enàti pa¤¤avatà. 

Idàni abhibhåyate, atãte abhibhåyittha, anàgate abhibhåyissate kodhoti kammani
tikàlaviggaho. Ettha hi abhibhavitabbo kodho paõóitenàti àdisu "kodho"ti kammassa
kiccappaccayena abhihitattà puna dutiyàya avisayattà pañhamàvibhatti hotãti veditabbaü. 
Namakarànamantànaü niyuttatamhãti ito vacanavipariõàmena antassàti karassa ca tattaü
tusminti ito 

[SL Page 455] [\x 455/]    

Karassa ca tattanti ca vattate. Tuü ca tånaü ca tabbo ca = tuütånatabbà, tesu. 

Karotissàti purisamupaparãhi karotissàti àdito nuvattate

Ro ca ho ca rahà, te àdi yesante = rahàdayo. 

âdisaddenàti "rahàdito"ti ettha àdisaddena "ramu kãëàyaü apa pàpuõane ¤à avabodhane tà
pàlaneti" evamàdi dhàtvettha saïgayhati. Sàmatthà'ti rahàdito no õàti vacanassa
a¤¤athànuppattito sarabyavahitassàpi nakàrassa õattaü siddhanti attho. 

Purasamupa iccàdito vàti vattate. 

Gamo ca khano ca hano ca te àdi yesaü tesaü gamakhanahanàdãnaü antàpekkhàyaü chaññhã
tu¤ca tabbo ca te àdi yesaü tesu tuütabbàdisu. 

Nãyyàtãti vaggato niggacchatãti attho. Nahànãyanti ettha kvaciggahaõena
dhàtvantalopàbhàve saralopoti àdisutte tuggahaõena pubbalopena siddhe sarà sare lopanti
pubbasare lutte hakàrato parassa anãyassàkàrassa dãghanti dãgho. 

Bhàvakammesu tabbànãyàti ito bhàvakammesåti ito paramadhikàro. 

öo anubaõdho etassàti = õànubaõdho. Nappayogãti = appayogã. Anubaõdho nàma
õàdippaccayesu dissati. Na tassa suttantesu payogo atthiti = appayogã. Yathà: kumhakàro. 
Sissoti ettha yavatantalanàdisutte kàraggahaõena syassa sakàre kate dvittaü. 

Namakarànamantànaü niyuttatamhãti ito antànanti ca, kàritaü viya õànubaõdhoti ito
õànubaõdhaggahaõa¤ca vattate, dhàtuyà kammàdimhi õoti ito dhàtuggahaõa¤ca. 
 
 "Karo" ssàti iccàdito"ti bahusu. 

[SL Page 456] [\x 456/]    

Ko ca go ca kagà. Co ca jo ca cajà tesaü. Paradvebhàvo ñhàneti sakàrassa dvittaü.
öàppaccayavisayepã vipariyayena tabbànãyàpi bhavantãti dassetuü vinicchitabbaü
vinicchatãyanti àdi vuttaü. 

öyattadãpanattha¤ca õyaggahaõanti. Ramhi ranto ràdinoti ito antaggahaõa¤ca vattate. 

öyo càti ito õyaggahaõa¤ca chaññhivipariõàmena. 

Vado ca mado ca gamo ca yujo ca garaho ca àkàro ca te àdi yesante =
vadamadagamayujagarahàkàrà. Tehi vadamadàdidakàràntehi yujàdijakàrantehi garahàdi
hakàrantehi dhàtåhi ca parassa õyassa yathàkkamaüjjàdiàdesà. Jjo ca mmo ca ggo ca yho ca
eyyo càti dvaõdo. Rassattanti õyappaccaya-parattà dhàtusarassa vuddhimhi kate jjoti àdese
kate puna saüyoge pare rassanti bya¤jane pare rassattaü. 

Madaggahaõenàti karaõasàdhanassa majjasaddassa sijjhanatthaü idha madadhàtuggahaõato
karaõepi õyappaccayo hotãti attho. Majjaü nàma acetanaü dabbaü. Tato sayaü na majjati
puggalo ca tena majjatãti daññhabbo. 

Vàsaddassa vavatthitavibhàsattà bhojananti ettha àdeso na hoti. "Vajja" miccàdisu niccaü
hoti. 

Minitabbanti ettha kvaci dhàtvàdinà dhàtvantassa ikàro. Kiyàdito nàti nàppaccayo.
Metabbanti ettha ikàràgame sarà sare lopanti pubbalope ca kate kvacàsavaõõaü lutteti
ikàrassekàro.

Karambhà riccoti ettha õyo càti ito caggahaõamanuvattate. Tena "kattabbaü karaõãya"nti
råpàni avirodhitàni honti. Tena vuttaü "karamhà riccappaccayo'ca hoti"ti. 
Ramhãti ettha ro assa atthãti atthe saddhàdito õa iti õappaccayo tena ramhi rakàravati
paccayeti attho. Rannoti ettha rakàro saõdhijo. Ro àdi mariyàdà avadhi
 
"Vinicchetabbaü-vinicchayanãyaü" 
 "Mariyado"ti bahåsu.


[SL Page 457] [\x 457/]    

Assàti = ràdi. Noti lopamàha. Saralopoti kvaci dhàtvàdinà. 

Peso ca atisaggo ca pattakàlo càti = pesàtisaggapattakàlà. Tesu. Te càti kiccauõàdisu
pesàdiatthesu vihità kiccappaccayà. 

Sàsadisato tassa rãññho càti tassàti vattate. 

Bhuja iti dhàtu yesante = bhujàdayo. Tesaü dvi càti ettha dviggahaõena dvibhàvo vutto.
Dhàtvantalopàdãti ettha àdisaddena dvittaü. Avassaka¤ca adhamiõo ca = avassakàdhamiõà,
tesu adhamo iõo = adhamiõo, iõgàhãti attho. Pesàdisu "kattabbaü bhacatà kammaü,
bhu¤jitabbaü tayà, ajjheyyaü te ayaü kàlo, dàtabbaü me sataü iõaü tayà"ti. 

Tabbàdinayo.
 

Kamma¤ca taü àdi càti, kammàdi tasmiü upapadavasena dhàtuyà àdimhi ñhite satiti attho.
Kumbhaü karotãti attheti upapadasamàsassa niccattà àkhyàtabhåtena asapadena
viggahadasasana metaü. Yadi hi samàsato puretarameva kàrasaddassa kitantattà tato
syàduppatti bhaveyya, tadà "kumbhaü kàro"ti sakapadena vàkyaü bhaveyya. "Bhåmigato"ti
àdisu gatasaddasseva "kàro"ti imassa visuü payogopi àpajjeyya, na ca taü yuttaü. Dhàtuyà
kammàdimhãti evaü sutte kammåpapade satiyeva õappaccayavidhànato eva¤ca sati "kàro"
iti ayaü saddo avibhatyanto ca kumbhasaddena samàsãyatãti siddhaü. Evaü sabbattha
kàrakopapade samàse veditabbaü. 

Kumbhakàrãti ettha õavaõikaõeyyaõantåhãti ãppaccayo. 

öamhi ra¤jassa jo bhàvakaraõesåti ito õamhãti vattate. 
âkàro anto yesante = àkàrantà tesaü àkàràtanti avatvà antaggahaõakaraõaü dhàtvantasseva
àyàdesatthaü. Kàmayatãti ettha curàdito õeõayàti vuddhi ca.
 
"Assapadena" 

[SL Page 458] [\x 458/]    

Dhàtuyà kammàdimhi õoti ito dhàtuyàti ito paramadhikàro. Tato yeva kammàdimhãti ca
vattate.

Sa¤¤àyamanåti sa¤¤àyaü a nu iti tipadamidaü. Padassa anto = padanto, tasmiü. 

Sa¤¤àyamanåti ito a iti vattate õavu ca tu ca àvãcàti = õavutvàvã. 

Bhayanaü = bhayanti bhàvasàdhanassa bhayassa sutte dassanato akattaripi appaccayo siïoti
dassetuü bhayaggahaõenàti vuttaü. Bhayaggahaõena ¤àpakenàti adhippàyo.
Sesasàdhanepãti karaõàdhikaraõabhàvakammaapàdànàdisàdhanepi appaccayo hotãti
veditabbo àsuõanti vuttavacanaü gaõhantãti = assavà vacanakarà. Kàmassa avacaro
kàmàvacaroti chaññhi tappuriso. 

Ano ca ako ca = anakà, yu ca õvu càti = yuõvå tesaü. 

Ko ca go ca kagà. Tesaü bhàvo kagattaü co ca jo ca = cajà. 

Nudo àdi yesanto = nudàdayo, tehi. Yu ca õvu ca yuõvu, tesaü ano ca anato ca ako ca
ananako ca = anànanàkànanakà. Saha kàritappaccayehi pavattantãti = sakàrite tehi.
Nudàdãhiti ettha anakàdesagahaõaü iminà visesavidhinà pubbe
vuttasàma¤¤avidhinisedhappasaïganivattanatthaü. 

Sakàritehãti evaü kàritappaccayantehi paresaü yuõvånaü kàriyassa anànanàdiàdesassa
vidhànatoyeva dhàtuppaccayehi dhàtvatthe vihitappaccayantehi paraü hutvà. Kevalaü
dhàtvadhikàre hitànaü kiccakitappaccayànaü sambhavo veditabboti attho.

Kàritalopoti "saüjànàpe ànanaka" iccatra "àpe"ti kàritassa saha vikaraõena lopo sa¤jànanako.
Namakàrànamantànaü niyuttatamhãti ito vipariõàmena antassàti vattate. Yakàrikàràgamàti
ettha "ya"nti dadhantato yo kvacãti yakàràgamo. Yavatantalanàdisutte kàraggahaõena
dhyassa jhakàro, dvitta¤ca. 

Itthiyaü patibhikkhåràjãkàrantehi inãti inãppaccayo. 

[SL Page 459] [\x 459/]    

Kumbhakàro tantavàyo ariõdamo puriõdado,
Dhammadharo dinakaro nissayo vinayo nayo.

âsavo assavo lavo bhavo saüvaraviggaho.
Pàdapo gocaro veca pabbataññho ca kàrako. 

âõàpako sa¤jànanako janako påjako tathà,
Kattà jetà ca kàretà bhayadassàvã ca kattari.

Diññhadhammoti paccakkho attabhàvo, tassa hitaü diññhadhammikaü. âdisaddena
samparàyikaparamatthavasenàpi sàsati anusàsatiti = satthà sàsa àdi yesante = sàsàdayo.
Tehi. 

Pà àdi yassa so = pàdi tato.

Màno àdi yesante = mànàdayo-tehi. Viso ca rujo ca pado càti = visirujapadà. Te àdi yesante
= tadàdayo, tehi. * Saüyogo àdi yesa'nte = saüyogàdi. Saüyogasminti ki¤càpi avisesena
vuttaü tathà pi dhàtuyàti adhàkàrato dhàtusambaõdhani saüyogeti gahetabbaü.

Bhàvo ca karaõa¤ca = bhàvakaraõàni, tesu

Akattaripiti õamhi ranchassa jo bhàvakaraõesåti evaü karaõatthe pañhãte õamhi pare
ranjassa jàdesavidhànasàmatthiyato akattaripi kammakaraõàdhikaraõàpàdànabhedepi
kàrake ca õappaccayassa sambhavo hotãti veditabbo.

Visarujapadàdito õa iti ito õa iti vattate. "Gahassa ghare õe vàti ito õe và ti ca vattate. 

Parilàhoti laëànamavisesattà vuttaü. 

öamhi ra¤jassa jo bhàvakaraõesåti ito õamhãti vattate. Puro ca saü ca upo ca pari càti
purasamupaparã, tehi. Kho ca kharo ca = khakharà. Te ca so paccayo cà ti tappaccayo. 

Casaddo õappaccayasampiõóanattho,

Kvino lopo = kvilopo.
 
* "Saüyoga àdi saüyogàdi "no" timassa visesananti ma¤¤àma. 

[SL Page 460] [\x 460/]    

Vihàdesoti tesu vuddhiti àdinà ku¤jeti pabbataku¤je, attato jàto = attajo. 

I ca yo ca to ca mo ca ki¤ca e ca so càti = iyatamakiesà, tesaü anto ca so saro càti =
antassaro. So ca kkho ca ã càti sakkhi. Disassa sakkhi cà"ti sambaõdho. Do ranti etthàpi
a¤¤assa asutattà disassa dakàro rakàraü sakkhiti* àpajjatãti yojanãyaü. Disassa dhàtussàti
etthàpi "disa" iti patiññhitassa dhàtussa upamànabhàvena visesanattà guõabhåtànanti
chaññhivipariõàmavasena iyatamakiesànaü visesanabhàvena vuttanti daññhabbaü. Tena
imasaddàdãnaü disassa guõabhåtànameva ayaü dãgho, na kevalànanti siddhaü. Tathà
yamãva naü passatãti ettha "tathà"ti iminà ya-tà disesa-upamànehi disassa kvippaccayena
vàkyaviseso upapadasamàso. Sàdiàdesà ca atidisãyanti. Etàdisoti casaddena siddhaü. 

Rammapaccayo yaü kitsa¤¤ittà kattari kititã niyamato kattariyeva bhavatãti saïkaü apane
tuü "bhàvakammeså"ti ettha rammappaccayantaü kammaggahaõaü nidassataü. Tena vuttaü
akattaripi kàrake hotevàti. 
Taü sãlaü pakati etassàti = tassãlo. âdisaddena taddhammaü taüsàdhukàrã gayhanti. öã ca
tu ca àvã ca = õãtvàvi. Tu àvã punarupàdànaü tassilàdiatthe visesadassanatthaü. 

Saddo ca kudho ca calo ca maõóo ca attho yesante = saddakudhavalamaõóatthà. Tehi
rucàdãhi ca. 

Bhikkhåti ettha patibhikkhuràjikàrantehi inãti nipàtanato và rassattaü. Rakàràgamo
yavamadanataralà càti suttena. Saïghàtoti bhàve õappaccayena siddhaü.
Abhidhànànurodhatoti* tadanuparodhenàti paribhàsato vuttaü. Asaüpubbàti saüpubbato
a¤¤asmàpi hantito. Tena pañihananaü pañighotipi siddhaü hoti. 

Bhàvakammesu tabbànãyàti ito bhàvakammesåti vattate. 
 
* "Dakàroraü sakàro sakkhãcà"ti ma¤¤àma. 
 "Kitasa¤¤attà" bahusu. "Kikti"và pàñho.
* "Abhidhànànuråpato"ti ddita råpasiddhi pàëi. 

[SL Page 461] [\x 461/]    

Rodhanàdisu niggahãtàgamàbhàve vuddhi. 

Naõdàdãhi yåti ito yåti vattate. 

Kattà ca karaõa¤ca padeso ca kattukaraõappadesà. Tesu. Naõdananti ettha naõdàdãhi yåti
bhàve yuppaccayo. 

âttanti ettha dhàtvantassa ekàrassa àttaü. 

Saddàti nàmàkhyàtàdibhedà. Pamãyatiti råpàdivisaye paricchijjatãti attho. 

Tathàti dhatåhipi dhàtuppaccayantehipi yuppaccayassa atideso. 

Dà ca dhà ca = dàdhà, tato dadhàto. âdadhàtãti ekàrammaõe ñhapetãti attho. 

A ca ti ca yu càti = atiyavo. 

Pañisambhijjatãti pabhedaü gacchatãti attho. 

Vãcchàti ettha visaddo byàpanattho. 

Sàsadisato tassa riññho càti ito taggahaõaü vipariõàmena. Bhujàdãnamanto no dvi càti ito
noti ca janàdãnamàtimhi càti ito timhiti ca vattate. 

Gamo ca khano ca hano ca ramo ca = gamakhanahanaramà. Te àdi yesante = tadàdayo,
tesaü. Akàrabyavahitattàti vikaraõappaccayabhåtena akàrena byavahitatti tathà vuttaü. 

Itthiyamatiyavo vàti ito itthiyaü càti ca vattate. 

Budhagamàditthe kattarãti ito kattarãti vattate. 

äsa¤ca du ca su ca = ãsadusså, tehi. 

Kiccà ca tto ca kkho càti = kiccattakkhà, tesaü và attho. Tathà vutti. Tattha kiccatthà nàma
ñhapetvà kiccaggahaõaü pesàtisaggapattakàlàdayo. Ttatthà nàma matibuddhibhujàdayo.
Kkhatthà nàma ãsàdiatthà. Sukhenàti akicchenàti attho. 

Bhàvakammesu ta iti ito ta iti vattate. 
 
"âdhàretãti" bahusu. 

[SL Page 462] [\x 462/]    
Budho ca gamo ca = budhagamà. Te àdi yesante = tadàdayo. Tesaü atthe bujjhanàdibhede
gamyamàne sàmatthiyato tadatthehi budhagamàdãhi yeva tappaccayo. Tena vuttaü
budhagama- iccevamàdihi dhàtåhãti. 

Yàsadisato tassa riññho càti ito tassàti vattate.

Dho ca óho bho ca ho càti dhaóhabhahà, tehi. Dho ca óho ca = dhaóhà.
Paccayàgamabyavahitattàti appaccayaikàràgamehi byavahitattà dhattàdikaü na bhavatãti
attho. 

Ho ca catuttho ca = bhavatutthà, tesaü. 

Sa¤¤àyaü dàdhàto i iti ito sa¤¤àyanti vattate

Tikicchàti ettha "kità"ti katàrassa iminà nipàtanena cakàro. Jinabuddhãti àsiüsanatthe ca
kvaci sa¤¤à.

Tikate tekàlikappaccayanayo.
 

To ca tavantu ca tàvã càti = tatavantutàvã.

Atãte kàle gamyamàne kattari kàrake abhidheyye tatavantutàvã hontãti attho bhåtoti jàto. 

Sàsadisato tassa riññho càti ito tassàti paramadhikàro sàdisantaiccàdito sàdãti ca.
Dutiya¤cettha caggahaõanti cassa ava iti tappurisavasena dutiyo cakàro, pañhamo kevalo.
ôhattàpavàdoyaü ëakàravidhi jito paràjito. Vittaü dhanaü. Pañiccàti ettha "catkhu¤ca pañicca
råpe ca uppajjati cakkhuvi¤¤àõa"nti àdisu pubbakàlavacanicchàvasena pubbakàlatà
daññhabbà

Dhàtuniddese kattabbe. Ikàro ippaccayo vikaraõatthito vikaraõappaccayànugato tippaccayo
ca bhavati gamissànto ccho và, hantyàdãnaü õukoti àdisu ¤àpakato. 

*Uõàdãti parasama¤¤àvasena iõu àdi paccayànamevàdhivacanaü. 
 
* "Uõàdayo bahulam (pàõinãye - 3 - 3 - 1)
"Iõu" àdãti sabbattha. Upaparikkhitabbametaü ñhànaü. 

[SL Page 463] [\x 463/]    

Tedhà saõdhinti sarabya¤jananiggahãtasaõdhivasena lopàdesàgamavasena "saõdhiü
dãpentã"ti sambaõdho. Nàmàkhyàtopasagganipàtavasena catudhà padamapi.
Dabbajàtiguõakirayàyadicchànàmavasena ca * itthi puma napuüsakaliïga aniyataliïga
aliïgavasena ca pa¤cadhà nàmika¤ca. Byàsato vitthàrato ekånatiüsavidhena
kattukammakaraõasampadànàpàdànaadhikaraõabhedaü chakàraka¤ca, tathà
abyayãbhàvàdichappakàra¤ca samàsaü byàsato battiüsavidhena "sàma¤¤avutti" àdivasena
chappabhedena taddhita¤ca, tathà sattavidhavikaraõadhàtuppaccayànaü vasena
aññhavidhena àkhyàta¤ca, tabbàdipaccayànaü pabhedena chabbidhaü kitakampi dãpenti.
Råpasiddhi idha loke janatàya buddhiyà cira mabhivuddhiü karotu iti sambaõdho.

Iti råpasiddhiñãkàyaü kibbidhànanayo sattamo. 

Bhadantabuddhappiyàcariyena katà

Padaråpasiddhiñãkà parisamattà.


* "Vasenacatudhàva" sabbattha "civamativuddhiü" maramma. 
