Bhagavadgita 6
with the commentaries of Sridhara, Madhusudana, Visvanatha and Baladeva

Input by ... (Gaudiya Grantha Mandira)

___________________________________________________________________

THIS TEXT FILE IS FOR REFERENCE PURPOSES ONLY!   
COPYRIGHT AND TERMS OF USAGE AS FOR SOURCE FILE. 
                                       
Text converted to Classical Sanskrit Extended (CSX) encoding:
                                       
description             character  =ASCII   
                                       
long a                  à             224   
long A                  â             226   
long i                  ã             227   
long I                  ä             228   
long u                  å             229   
long U                  æ             230   
vocalic r               ç             231   
vocalic R               è             232   
long vocalic r          é             233   
vocalic l               ë             235   
long vocalic l          í             237   
velar n                 ï             239   
velar N                 ð             240   
palatal n               ¤             164   
palatal N               ¥             165   
retroflex t             ñ             241   
retroflex T             ò             242   
retroflex d             ó             243   
retroflex D             ô             244   
retroflex n             õ             245   
retroflex N             ö             246   
palatal s               ÷             247   
palatal S               ø             248   
retroflex s             ù             249   
retroflex S             ú             250   
anusvara                ü             252   
capital anusvara        ý             253   
visarga                 þ             254   

long e                  ¹             185   
long o                  º             186   
l underbar              ×             215   
r underbar              Ÿ             159   
n underbar              ­             173   
k underbar              É             201   
t underbar              Â             194   
                                       
Other characters of the CSX encoding table are not included.
Unless indicated otherwise, accents have been dropped in order 
to facilitate word search.             

For a comprehensive list of CSX and other GRETIL encodings 
and formats see:
www.sub.uni-goettingen.de/ebene_1/fiindolo/gretil/gretdiac.pdf
and
www.sub.uni-goettingen.de/ebene_1/fiindolo/gretil/gretdias.pdf
___________________________________________________________________




BhG 6.1

anà÷ritaþ karma-phalaü kàryaü karma karoti yaþ |
sa saünyàsã ca yogã ca na niragnir na càkriyaþ ||1||

÷rãdharaþ :
citte ÷uddhe 'pi na dhyànaü vinà saünyàsa-màtrataþ |
muktiþ syàd iti ùaùñhe 'smin dhyàna-yogo vitanvate ||

pårvàdhyàye saükùepeõoktaü yogaü prapa¤cayituü ùaùñhàdhyàyàrambhaþ | tatra tàvat sarva-karmàõi manasà saünyasya [Gãtà 5.13] ity àrabhya saünyàsa-pårvikàyà j¤àna-niùñhàyàs tàtparyenàbhidhànàd duþkha-råpatvàc ca karmaõaþ sahasà saünyàsàtiprasaïgaü pràptaü vàrayituü saünyàsàd api ÷reùñhatvena karma-yogaü stauti anà÷rita iti dvàbhyàm | karma-phalam anà÷rito 'napekùamàõaþ sann ava÷ya-kàryatayà vihitaü karma yaþ karoti, sa eva saünyàsã yogã ca na tu niragnir agni-sàdhyeùñàkhya-karma-tyàgã | na càkriyo 'nagni-sàdhya-pårtàkhya-karma-tyàgã ||1||

madhusådanaþ :
yoga-såtraü tribhiþ ÷lokaiþ pa¤camànte yad ãritam |
ùaùñhas tv àrabhyate 'dhyàyas tad-vyàkhyànàya vistaràt ||

tatra sarva-karma-tyàgena yogaü vidhàsyaüs tyàjyatvena hãnatvam à÷aïkya karma-yogaü stauti anà÷rita iti dvàbhyàm | karmaõàü phalam à÷rito 'napekùamàõaþ phalàbhisaüdhi-rahitaþ san kàryaü kartavyatayà ÷àstreõa vihitaü nityam agnihotràdi karma karoti yaþ sa karmy api san saünyàsã ca yogã ceti ståyate | 

sannyàso hi thyàgaþ | citta-gata-vikùepàbhàva÷ ca yogaþ | tau càsya vidyete phala-tyàgàt phala-tçùõà-råpa-citta-vikùepàbhàvàc ca | karma-phala-tçùõà-tyàga evàtra gauõyà vçttyà saünyàsa-yoga-÷abdàbhyàm abhidhãyate sakàmànapekùya prà÷astya-kathanàya | ava÷yambhàvinau hi niùkàma-karmànuùñhàtur mukhyau saünyàsa-yogau | tasmàd ayaü yadyapi na niragnir agni-sàdhya-÷rauta-karma-tyàgã na bhavati, na càkriyo 'gni-nirapekùa-smàrta-kriyà-tyàgã ca na bhavati | tathàpi saünyàsã yogã ceti mantavyaþ |

athavà na niragnir na càkriyaþ saünyàsã yogã ceti mantavyaþ | kintu sàgniþ sakriya÷ ca niùkàma-karmànuùñhàyã saünyàsã yogã ceti mantavya iti ståyate | apa÷avo và anye go-a÷vebhyaþ pa÷avo go-a÷vàn ity atreva pra÷aüsà-lakùaõayà na¤-anvayopapattiþ | atra càkriya ity anenaiva sarva-karma-saünyàsini labdhe niragnir iti vyarthaü syàd ity agni-÷abdena sarvàõi karmàõy upalakùya niragnir iti saünyàsã kriyà-÷abdena citta-vçttãr upalakùyàkriya iti niruddha-citta-vçttir yogã ca kathyate | tena na niragniþ saünyàsã mantavyo na càkriyo yogã mantavya iti yathà-saïkhyam ubhaya-vyatireko dar÷anãyaþ | evaü sati na¤-dvayam apy upapannam
iti draùñavyam ||1||

vi÷vanàthaþ :
ùaùñheùu yogino yoga-prakàra-vijitàtmanaþ |
manasa÷ ca¤calasyàpi nai÷calyopàya ucyate ||

aùñàïga-yogàbhyàse pravçttenàpi citta-÷odhakaü niùkàma-karma na tyàjyam ity àha karma-phalam à÷rito 'napekùamàõaþ kàryam ava÷ya-kartavyatvena ÷àstra-vihitaü karma yaþ karoti, sa eva karma-phala-saünyàsàt saünyàsã, sa eva viùaya-bhogeùu cittàbhàvàd yogã cocyate | na ca niragnir agnihotràdi-karma-màtra-tyàgavàn eva sannyàsy ucyate | na càkriyo na daihika-ceùñà-÷ånyo 'rdha-nimãlita-netra eva yogã cocyate ||1||

baladevaþ :
ùaùñhe yoga-vidhiþ karma-÷uddhasya vijitàtmanaþ |
sthairyopàya÷ ca manaso 'sthirasyàpãti kãrtyate ||

proktaü karma-yogam aùñàïga-yoga-÷iraskam upadekùyann àdau tau tad-upàyatvàt taü karma-yogam stauti bhagavàn anà÷rita iti dvàbhyàm | karma-phalam pa÷v-anna-putra-svargàdi-kàmanà÷rito 'nicchan kàryam ava÷ya-kartavyatayà vihitaü karma yaþ karoti, sa saünyàsã j¤àna-yoga-niùñhaþ, yogã càùñàïga-yoga-niùñhaþ sa eva | karma-yogenaiva tayoþ siddhir iti bhàvaþ | na niragnir agnihotràdi-karma-tyàgã yati-ve÷aþ sannyàsã na càkriyaþ ÷arãra-karma-tyàgã ardha-mudrita-netro yogã | atra yogam aùñàïgaü cikãrùåõàü sahasà karma na tyàjyam iti matam ||1||

__________________________________________________________

BhG 6.2

yaü saünyàsam iti pràhur yogaü taü viddhi pàõóava |
na hy asaünyasta-saükalpo yogã bhavati ka÷cana ||2||

÷rãdharaþ : kuta ity apekùàyàü karma-yogasyaiva saünyàsatvaü pratipàdayann àha yam iti | saünyàsam iti pràhuþ prakarùeõa ÷reùñhatvenàhuþ | nyàsa evàty arecayat ity àdi ÷ruteþ | kevalàt phala-saünyasanàd dhetor yogam eva taü jànãhi | kuta ity apekùàyàm iti ÷abdokto hetur yoge 'py astãty àha na hãti | na saünyastaþ phala-saükalpo yena sa karma-niùñho j¤àna-niùñho và ka÷cid api na hi yogã bhavati | ataþ phala-saïkalpa-tyàga-sàmyàt saünyàsã ca phala-saïkalpa-tyàgàd eva citta-vikùepàbhàvàd yogã ca bhavaty eva sa ity arthaþ ||2||

madhusådanaþ : asaünyàse 'pi saünyàsa-÷abda-prayoge nimitta-bhåtaü guõa-yogaü dar÷ayitum àha yaü saünyàsam iti | yaü sarva-karma-tat-phala-parityàgaü saünyàsam iti pràhuþ ÷rutayaþ nyàsa evàty arecayat, bràhmaõàþ puatraiùaõàyà÷ ca vittaiùaõàyà÷ ca lokaiùaõàyà÷ ca vyutthàyàtha bhikùà-caryaü caranti ity àdyàþ | yogaü phala-tçùõà-kartçtvàbhimànayoþ parityàgena vihita-karmànuùñhànaü taü saünyàsaü viddhi he pàõóava | abrahma-dattaü brahma-dattam ity àha taü vayaü manyàmahe
brahma-datta-sadç÷o 'yam iti nyàyàt para-÷abdaþ paratra prayujyamànaþ sàdç÷yaü bodhayati gauõyà vçttyà tad-bhàvàropeõa và | prakçte tu kiü sàdç÷yam ? iti tad àha nahãti | hi yasmàd asaünyasta-saükalpo 'tyakta-phala-saïkalpaþ ka÷cana ka÷cid api yogã na bhavati | api tu sarvo yogã tyakta-phala-saïkalpa eva bhavatãti phala-tyàga-sàmyàt tçùõà-råpa-vitta-vçtti-nirodha-sàmyàc ca gauõyà vçttyà karmy eva saünyàsã ca yogã ca bhavatãty arthaþ | tathà hi - yoga÷ citta-vçtti-nirodhaþ [YogaS 1.2] pramàõa-viparyaya-vikalpa-nidrà-smçtaya [YogaS 1.6] iti vçttayaþ pa¤ca-vidhàþ | tatra pratyakùànumàna-÷àstropamànàrthàpatty-abhàvàkhyàni pramàõàni ùaó iti vaidikàþ | pratyakùànumànàgamàþ
pramàõàni [YogaS 1.7] trãõãti yogàþ | antarbhàva-bahir-bhàvàbhyàü saïkoca-vikàsau draùñavyau | ataeva tàrkikàdãnàü mata-bhedàþ | viparyayo mithyà-j¤ànam tasya pa¤ca bhedà avidyàsmità-ràga-dveùàbhinive÷aþ [YogaS 2.3] ta eva ca kle÷àþ | ÷abda-j¤ànànupàtã vastu-÷ånyo vikalpaþ [YogaS 1.9] pramà-bhrama-vilakùaõo 'sad-artha-vyavahàraþ ÷a÷a-viùàõam asat-puruùasya catanyam ity àdiþ | abhàva-pratyayàlambanà vçttir nidrà [YogaS 1.10] na tu j¤ànàdy-abhàva-màtram ity arthaþ | anubhåta-viùayàsaüpramoùaþ smçtiþ [YogaS 1.11] pårvànubhava-saüskàrajaü j¤ànam ity arthaþ | sarva-vçtti-janyatvàd
ante kathanam | lajjàdi-vçttãnàm api à¤casv evàntarbhàvo draùñavyaþ | etàdç÷àü sarvàsàü citta-vçttãnàü norodho yoga iti ca samàdhir iti ca kathyate | phala-saïkalpas tu ràgàkhyas tçtãyo viparyaya-bhedas tan-nirodha-màtram api gauõyà vçttyà yoga iti saünyàsa iti cocyata iti na virodhaþ ||2||

vi÷vanàthaþ : karma-phala-tyàga eva saünyàsa-÷abdàrthaþ | vastutas tathà viùayebhya÷ citta-nai÷calyam eva yoga-÷abdàrthaþ | tasmàt saünyàsa-yoga-÷abdayor aikyàrtham evàgatam ity àha yam iti | asaünyasto na saünyastas tyaktaþ saïkalpaþ phalàkàïkùà viùaya-bhoga-spçhà yena saþ ||2||

baladevaþ : nanu sarvendriya-vçtti-virati-råpàyàü j¤àna-niùñhàyàü saünyàsa-÷abda÷ citta-vçtti-nirodhe yoga-÷abda÷ ca pañhyate | sa ca sarvendriya-vyàpàràtmake karma-yoge sa saünyàsã ca yogã ceti bruvatà bhavatà kayà vçttyà nãyata iti cet tatràha yam iti | yaü karma-yogam artha-tàtparya-j¤àþ saünyàsü pràhus tam eva taü yogam aùñàïgaü viddhi | he pàõóava !

nanu siüho mànavakaþ ity àdau ÷auryàdi-guõa-sàdç÷yena tathà prayogaþ | prakçteþ kiü sàdç÷yam iti cet tatràha na hãti | asaünyasta-saükalpaþ ka÷cana ka÷cid j¤àna-yogy aùñàïga-yogã ca na bhavaty api tu saünyasta-saükalpa eva bhavatãty arthaþ | saünyastaþ parityaktaþ saïkalpaþ phalecchà ca yena saþ | tathà phala-tyàga-sàdç÷yàt tçùõà-råpa-citta-vçtti-nirodha-sàdç÷yàc ca karma-yoginas tad-ubhayatvena prayogo gauõa-vçttyeti ||2||

__________________________________________________________

BhG 6.3

àrurukùor muner yogaü karma kàraõam ucyate |
yogàråóhasya tasyaiva ÷amaþ kàraõam ucyate ||3||

÷rãdharaþ : tarhi yàvaj-jãvaü karma-yoga eva pràpta ity à÷aïkya tasyàvadhim àha àrurukùor iti | j¤àna-yogam àroóhuü pràtum icchoþ puüsas tad-àrohe kàraõaü karmocyate | citta-÷uddhi-karatvàt | j¤àna-yogam àråóhasya tu tasyaiva dhyàna-niùñhasya ÷amaþ samàdhi÷ citta-vikùepaka-karmoparamo j¤àna-paripàke kàraõam ucyate ||3||

madhusådanaþ : tat kiü pra÷astatvàt karma-yoga eva yàvaj-jãvam anuùñheya iti nety àha àrurukùor iti | yogam antaþ-karaõa-÷uddhi-råpaü vairàgyam àrurukùor àroóhum icchor na tvàråóhasya muner bhaviùyataþ karma-phala-tçùõà-tyàginaþ karma ÷àstra-vihitam agnihotràdi nityaü bhagavad-arpaõa-buddhyà kçtaü kàraõaü yogàrohaõe sàdhanam anuùñheyam ucyate veda-mukhena mayà | yogàråóhasya yogam antaþ-karaõa-÷uddhi-råpaü vairàgyaü pràptavatas tu tasyaiva pårvaü karmiõo 'pi sataþ ÷amaþ sarva-karma-saünyàsa eva kàraõam anuùñheyatayà j¤àna-paripàka-sàdhanam ucyate
||3||

vi÷vanàthaþ : nanu tarhy aùñàïga-yogino yàvaj-jãvam eva niùkàma-karma-yogaþ pràpta ity à÷aïkya tasyàvadhim àha àrurukùor iti | muner yogàbhyàsino yogaü ni÷cala-dhyàna-yogam àroóhuü icchos tad-àrohe kàraõaü karma cocyate citta-÷uddhi-karatvàt | tatas tasya yogaü dhyàna-yogam àråóhasya dhyàna-niùñhà-pràptaþ ÷amaþ vikùepaka-sarva-karmoparamaþ kàraõam | tad evaü samyak-citta-÷uddhi-rahito yogàrurukùuþ ||3||

baladevaþ : nanv evam aùñàïga-yogino yàvaj jãvaü karmànuùñhànaü pràptam iti cet tatràha àrurukùor iti | muner yogàbhyàsino yogaü dhyàna-niùñhàm àrurukùos tad-àrohe karma kàraõaü hçd-vi÷uddhi-kçttvàt | tasyaiva yogàråóhasya dhyàna-niùñhasya tad-dàóhye ÷amo vikùepaka-karmoparatiþ kàraõam ||3||

__________________________________________________________

BhG 6.4

yadà hi nendriyàrtheùu na karmasv anuùajjate |
sarva-saükalpa-saünyàsã yogàråóhas tadocyate ||4||

÷rãdharaþ : kãdç÷o 'yaü yogàråóho yasya ÷amaþ kàraõam ucyata iti ? atràha yadeti | indriyàrtheùv indriya-bhogyeùu ÷abdàdi÷u tat-sàdhaneùu ca karmasu yadà nànuùajjate àsaktiü na karoti | tatra hetuþ àsakti-måla-bhåtàn sarvà bhoga-viùayàn karma-viùayàü÷ ca saïkalpàn saünyasituü tyaktuü ÷ãlaü yasya saþ | tadà yogàråóha ucyate ||4||

madhusådanaþ : kadà yogàråóho bhavatãty ucyate yadeti | yadà yasmiü÷ citta-samàdhàna-kàla indriyàrtheùu ÷abdàdi÷u karmasu ca nitya-naimittika-kàmya-laukika-pratiùiddheùu nànuùajjate teùàü mithyàtva-dar÷anenàtmano 'kartr-abhoktç-paramànanadàdvaya-svaråpa-dar÷anena ca prayojanàbhàva-buddhyàham eteùàü kartà mamaite bhogyà ity abhinive÷a-råpam anuùaïgaü na karoti | hi yasmàt tasmàt sarva-saïkalpa-saünyàsã sarveùàü saïkalpànàm idaü mayà kartavyam etat phalaü bhoktavyam ity evaü råpàõàü mano-vçtti-vi÷eùàõàü tad-viùayàõàü ca kàmànàü tat-sàdhanànàü
ca karmaõàü tyàga-÷ãlaþ | tadà ÷abdàdiùu karmasu cànuùaïgasya tad-dheto÷ ca saïkalpasya yogàrohaõa-pratibandhakasyàbhàvàd yogaü samàdhim àråóho yogàråóha ity ucyate ||4||


vi÷vanàthaþ : samyak-÷uddha-cittas tu yogàråóhas taj-j¤àpakaü lakùaõam àha yadeti | indriyàrtheùu ÷abdàdiùu karmasu tat-sàdhaneùu ||4||

baladevaþ : yogàråóhatva-j¤àpakaü cihnam àha yadeti | indriyàrtheùu ÷abdàdiùu tat-sàdhaneùu karmasu ca yadàtmànanda-rasikaþ san na sajjate | tatra hetuþ sarveti | sarvàn bhoga-viùayàn karma-viùayà÷ ca saïkalpànàsattimåla-bhåtàn saünyasituü parityaktuü ÷ãlaü yasya saþ ||4||

__________________________________________________________

BhG 6.5

uddhared àtmanàtmànaü nàtmànam avasàdayet |
àtmaiva hy àtmano bandhur àtmaiva ripur àtmanaþ ||5||

÷rãdharaþ : ato viùayàsakti-tyàge mokùaü tad-àsaktau ca bandhaü paryàlocya ràgàdi-svabhàvaü tyajed ity àha uddhared iti | àtmanà viveka-yuktenàtmànaü saüsàràd uddharet | na tv avasàdayed adho na nayet | hi yata àtmaiva manaþ-saïgàdy-uparata àtmanaþ svasya bandhur upakàrakaþ | ripur apakàraka÷ ca ||5||

madhusådanaþ : yo yadaivaü yogàråóho bhavati tadà tenàtmanaivàtmoddhçto bhavati saüsàrànartha-vràtàt | ata uddhared iti | àtmanà viveka-yuktena manasàtmànaü svaü jãvaü saüsàra-samudre nimagnaü tata uddharet | ut årdhvaü haret | viùayàsaïga-parityàgena yogàråóhatàm àpàdayed ity arthaþ | na tu viùayàsaïgenàtmànam avasàdayet saüsàra-samudre majjayet | hi yasmàd àtmaivàtmano bandhur hitakàrã saüsàra-bandhanàn mocana-hetur nànyaþ ka÷cil laukikasya bandhor api snehànubandhena bandha-hetutvàt | àtmaiva nànyaþ | ka÷cit ripuþ ÷atru-rahita-kàri-viùaya-bandhanàgàra-prave÷àt ko÷akàra ivàtmanaþ svasya | bàhyasyàpi ripor
àtma-prayuktatvàd yuktam avadhàraõam àtmaivaa ripur àtmana iti ||5||

vi÷vanàthaþ : yasmàd indriyàrthàsaktyaivàtmà saüsàra-kåpe patitas taü yatnenoddhared iti | àtmanà viùayàsakti-rahitena manasàtmànaü jãvam uddharet | viùayàsakti-sahitena manasà tv àtmànaü nàvasàdayet na saüsàra-kåpe pàtayet | tasmàd àtmà mana eva bandhur mana eva ripuþ ||5||

baladevaþ : indriyàrthàdy-anàsaktau hetu-bhàvenàha uddhared iti | viùayàdy-àsakta-manaskatayà saüsàra-kåpe nimagnam àtmànaü jãvam àtmanà viùayàsakti-rahitena manasà tasmàd uddhared årdhvaü haret | viùayàsaktena manasàtmànaü nàvasàdayet tatra na nimajjayet | hi ni÷caye naivam àtmaiva mana evàtmanaþ svasya bandhus tad eva ripuþ | smçti÷ ca -

     mana eva manuùyàõàü kàraõaü bandha-mokùayoþ |
     bandhàya viùayàsaïgo muktyai nirviùayaü manaþ || iti ||5||

__________________________________________________________

BhG 6.6

bandhur àtmàtmanas tasya yenàtmaivàtmanà jitaþ |
anàtmanas tu ÷atrutve vartetàtmaiva ÷atruvat ||6||

÷rãdharaþ : katham-bhåtasyàtmaiva bandhuþ ? katham-bhåtasya càtmaiva ripur ity apekùàyàm àha bandhur iti | yenàtmanaivàtmà kàrya-kàraõa-saïghàta-råpo jito va÷ãkçtasya tathàbhåtasyàtmana àtmaiva bandhuþ | anàtmano 'jitàtmanas tv àtmaivàtmanaþ ÷atrutve ÷atruvad apakàra-kàritve varteta ||6||

madhusådanaþ : idànãü kiü-lakùaõa àtmàtmano bandhuþ kiü-lakùaõo vàtmano ripur ity ucyate bandhur iti | àtmà kàrya-karaõa-saüghàto yena jitaþ sva-va÷ãkçta àtmanaiva viveka-yuktena manasaiva na tu ÷astràdinà | tasyàtmà svaråpam àtmano bandhur ucchçïkhala-sva-pravçtty-abhàvena sva-hita-karaõàt | anàtmanas tv ajitàtmana ity etat | ÷atrutve ÷atru-bhàve vartetàtmaiva ÷atruvat | bàhya-÷atrur ivocchçïkhala-pravçttyà svasya svenàniùñàcaraõàt ||6||

vi÷vanàthaþ : kasya sa bandhuþ ? kasya sa ripur ity apekùàyàm àha bandhur iti | yenàtmanà jãvenàtmà mano jitas tasya jãvasya sa àtmà mano bandhuþ | anàtmano 'jita-manasas tv àtmaiva mana eva ÷atruvat ÷atrutve 'pakàrakatve varteta ||6||

baladevaþ : kãdç÷asya sa bandhuþ ? kãdç÷asya sa ripur ity apekùàyàm àha bandhur iti | yenàtmanà jãvenàtmà mana eva jitas tasya jãvasya sa àtmà mano bandhus tad-upakàrã | anàtmano 'jita-manasas tu jãvasyàtmaiva mana eva ÷atruvat ÷atrutve 'pakàrakatve varteta ||6||

__________________________________________________________

BhG 6.7

jitàtmanaþ pra÷àntasya paramàtmà samàhitaþ |
÷ãtoùõa-sukha-duþkheùu tathà mànàpamànayoþ ||7||

÷rãdharaþ : jitàtmanaþ svasmin bandhutvaü sphuñayati jitàtmana iti | jita àtmà yena tasya pra÷àntasya ràgàdi-rahitasyaiva | paraü kevalam àtmà ÷ãtoùõàdiùu satsv api samàhitaþ svàtma-niùñho bhavati nànyasya | yad và tasya hçdi paramàtmà samàhitaþ sthito bhavati ||7|| 

madhusådanaþ : jitàtmanaþ sva-bandhutvaü vivçõoti jitàtmana iti | ÷ãtoùõa-sukha-duþkheùu citta-vikùepa-kareùu satsv api tathà mànàpamànayoþ påjà-paribhavayo÷ citta-vikùepa-hetvoþ sator iti teùu samatveneti và | jitàtmanaþ pràg-uktasya jitendriyasya pra÷àntasya sarvatra sama-buddhayà ràga-dveùa-÷ånyasya paramàtmà sva-prakà÷a-j¤àna-svabhàva àtmà samàhitaþ samàdhi-viùayo yogàråóho bhavati | param iti và cchedaþ | jitàtmanaþ pra÷àntasyaiva paraü kevalam àtmà samàhito bhavati nànyasya | tasmàj jitàtmà pra÷ànta÷ ca bhaved ity arthaþ ||7|| 

vi÷vanàthaþ : atha yogàråóhasya cihnàni dar÷ayati tribhiþ | jitàtmano jita-manasaþ pra÷àntasya ràgàdi-rahitasya yoginaþ param ati÷ayena samàhitaþ samàdhi-stha àtmà bhavet | ÷ãtàdiùu satsv api mànàpamànayoþ pràptayor api ||7|| 

baladevaþ : yogàrambha-yogyàm avasthàm àha jiteti tribhiþ | ÷ãtoùõàdiùu mànàpamànayo÷ ca jitàtmano 'vikçta-manasaþ pra÷àntasya ràgàdi-÷ånyasyàtmà param atyarthaü samàhitaþ samàdhistho bhavati ||7|| 


__________________________________________________________

BhG 6.8

j¤àna-vij¤àna-tçptàtmà kåñastho vijitendriyaþ |
yukta ity ucyate yogã sama-loùñà÷ma-kà¤canaþ ||8||

÷rãdharaþ : yogàråóhasya lakùaõaü ÷raiùñhyaü coktam upapàdya upasaüharati j¤àneti | j¤ànam aupade÷ikaü vij¤ànam aparokùànubhavaþ tàbhyàü tçpto niràkàïkùa àtmà cittaü yasya | ataþ kåñastho nirvikàraþ | ataeva vijitànãndriyàõi yena | ataeva samàni loùñàdãni yasya | mçt-piõóa-pàùàõa-suvarõeùu heyopàdeya-buddhi-÷ånyaþ | sa yukto yogàråóha ity ucyate ||8||

madhusådanaþ : kiü ca j¤àneti | j¤ànaü ÷àstroktànàü padàrthànàm aupade÷ikaü j¤ànaü vij¤ànaü tad-apràmàõya-÷aïkà-niràkaraõa-phalena vicàreõa tathaiva teùàü svànubhavenàparokùãkaraõaü tàbhyàþ tçptaþ saüjàtàlaü-pratyaya àtmà cittaü yasya sa tathà | kåñàstho viùaya-saünidhàv api vikàra-÷ånyaþ | ataeva vijitàni ràga-dveùa-pårvakàd viùaya-grahaõàdvayàvartitànãndriyàõi yena saþ | ataeva heyopàdeya-buddhi-÷ånyatvena samàni mçt-piõóa-pàùàõa-kà¤canàni yasya saþ | yogã paramahaüsa-parivràjakaþ para-vairàgya-yukto yogàråóha ity
ucyate ||8|| 

vi÷vanàthaþ : j¤ànam aupade÷ikaü vij¤ànam aparokùànubhavas tàbhyàü tçpto niràkàïkùa àtmà cittaü yasya saþ | kåñastha ekenaiva svabhàvena sarva-kàlaü vyàpya sthitaþ sarva-vastuùv anàsaktatvàt | samàni loùñàdãni yasya saþ | loùñaü mçt-piõóaþ ||8||

baladevaþ : j¤àneti | j¤ànam ÷àstrajaü vij¤ànam viviktàtmànubhavas tàbhyàü tçptàtmà pårõa-manàþ | kåñastha eka-svabhàvatayà sarva-kàlaü sthitaþ | ato vijitendriyaþ prakçti-viviktàtma-màtra-niùñhatvàt | pràkçteùu loùñràdiùu | loùñaü mçt-piõóaþ | ãdç÷o yogã niùkàma-karmã yukta àtma-dar÷ana-råpa-yogàbhyàsa-yogya ucyate ||8||

__________________________________________________________

BhG 6.9

suhçn-mitràry-udàsãna-madhyastha-dveùya-bandhuùu |
sàdhuùv api ca pàpeùu sama-buddhir vi÷iùyate ||9||

÷rãdharaþ : suhçn-mitràdiùu sama-buddhi-yuktas tu tato 'pi ÷reùñha ity àha suhçd iti | suhçt svabhàvenaiva hità÷aüsã | mitraü sneha-va÷enopakàrakaþ | arir ghàtakaþ | udàsãno vivadamànayor apy upekùakaþ | madhya-stho vivadamànayor ubhayor api hità÷aüsã | dveùyo dveùa-viùayaþ | bandhuþ saübandhã | sàdhavaþ sad-àcàràþ | pàpà duràcàràþ | eteùu samà ràga-dveùàdi-÷ånyà buddhir yasya sa tu vi÷iùñaþ ||9|| 

madhusådanaþ : suhçn-mitràdiùu sama-buddhis tu sarva-yogi-÷reùñha ity àha suhçd iti | suhçt pratyupakàram anapekùya pårva-snehaü sambandhaü ca vinaivopakartà | mitraü snehenopakàrakaþ | ariþ svakçtàpakàram anapekùya svabhàva-krauryeõàpakartà | udàsãno vivadamànayor ubhayor apy upekùakaþ | madhya-stho vivadamànayor ubhayor api hitaiùã | dveùyaþ sva-kçtàpakàram apekùyàpakartà | bandhuþ saübandhenopakartà | eteùu sàdhuùu ÷àstra-vihita-kàriùu pàpeùu ÷àstra-pratiùiddha-kàriùv api | ca-kàràd anyeùu ca sarveùu sama-buddhiþ
kaþ kãdçk-karmety avyàpçta-buddhiþ sarvatra ràga-dveùa-÷ånyao vi÷iùyate sarvatra utkçùño bhavati | vimucyate iti và pàñhaþ ||9|| 

vi÷vanàthaþ : suhçt svabhàvenaiva hità÷aüsã | mitraü kenàpi snehena hita-kàrã | arir ghàtakaþ | udàsãno vivadamànayor upekùakaþ | madhya-stho vivadamànayor vivàdàpahàràrthã | dveùyo 'pakàrakatvàt dveùàrhaþ | bandhuþ saübandhã | sàdhavo dhàrmikàþ | pàpà adhàrmikàþ | eteùu sama-buddhis tu vi÷iùyate | sama-loùñà÷ma-kà¤canàt sakà÷àd api ÷reùñhaþ ||9|| 

baladevaþ : suhçd iti | yaþ suhçd-àdiùu sama-buddhiþ, sa sama-loùñà÷ma-kà¤canàd api yoginaþ sakà÷àd vi÷iùyate ÷reùñho bhavati | tatra suhçt svabhàvena hitecchuþ | mitraü kenàpi snehena hita-kçt | arir nirmitrato 'narthecchuþ | udàsãno vivadamànayor anapekùakaþ | madhya-sthas tayor vivàdàpahàràrthã | dveùo 'pakàrikatvàt dveùàrhaþ | bandhuþ saübandhena hitecchuþ | sàdhavo dhàrmikàþ | pàpà adhàrmikàþ ||9|| 

__________________________________________________________

BhG 6.10

yogã yu¤jãta satatam àtmànaü rahasi sthitaþ |
ekàkã yata-cittàtmà nirà÷ãr aparigrahaþ ||10||

÷rãdharaþ : evaü yogàråóhasya lakùaõam uktvedànãü tasya sàïgaü yogaü vidhatte yogãty àdinà sa yogã paramo mata ity antena granthena yogãti | yogã yogàråóhaþ | àtmànaü manaþ | yu¤jãta samàhitaü kuryàt | satataü nirantaram | rahasy ekànte sthitaþ san | ekàkã saïga-÷ånyaþ | yataü saüyataü cittam àtmà deha÷ ca yasya | nirà÷ãr niràkàïkùaþ | aparigrahaþ parigraha-÷ånya÷ ca ||10||

madhusådanaþ : evaü yogàråóhasya lakùaõaü phalaü coktvà tasya sàïgaü yogaü vidhatte yogãty àdibhiþ sa yogã paramo mata ity antais trayoviü÷atyà ÷lokaiþ | tatraivam uttama-phala-pràptaye yogãti | yogã yogàråóha àtmànaü cittaü satataü nirantaraü yu¤jãta kùiptam åóha-vikùipta-bhåmi-parityàgenaikàgra-nirodha-bhåmibhyàü samàhitaü kuryàt | rahasi giri-guhàdau yoga-pratibandhaka-durjanàdi-varjite de÷e sthita ekàkã tyakta-sarva-gçha-parijanaþ saünyàsã | cittam antaþ-karaõam àtmà deha÷ ca saüyatau yoga-pratibandhaka-vyàpàra-÷ånyau yasya sa yata-cittàtmà | yato nirà÷ãr vairàgya-dàróhyena
vigata-tçùõaþ | ataeva càparigrahaþ ÷àstràbhyanuj¤àtenàpi yoga-pratibandhakena parigraheõa ÷ånyaþ ||10||

vi÷vanàthaþ : atha sàïgaü yogaü vidhatte yogãty àdinà sa yogã paramo mata ity atas tena | yogã yogàråóha àtmànaü mano yu¤jãta samàdhi-yuktaü kuryàt ||10||

baladevaþ : atha tasya sàïgaü yogam upadi÷ati yogãty àdi trayoviü÷atyà | yogã niùkàma-karmã | àtmànaü manaþ satatam aharahar yu¤jãta samàdhi-yuktaü kuryàt | rahasi nirjane niþ÷abde de÷e sthitaþ | tatràpy ekàkã dvitãya-÷ånyas tatràpi yata-cittàtmà yatau yoga-pratikåla-vyàpàra-varjitau citta-dehau yasya saþ | yato nirà÷ãr dçóha-vairàgyatayetaratra nispçhaþ | aparigraho niràhàraþ ||10||

__________________________________________________________

BhG 6.11-12

÷ucau de÷e pratiùñhàpya sthiram àsanam àtmanaþ |
nàtyucchritaü nàtinãcaü cailàjinaku÷ottaram ||11||
tatraikàgraü manaþ kçtvà yata-cittendriya-kriyaþ |
upavi÷yàsane yu¤jyàd yogam àtma-vi÷uddhaye ||12||

÷rãdharaþ : àsana-niyamaü dar÷ayann àha ÷ucàv iti dvàbhyàm | ÷uddhe sthàne àtmanaþ svasya àsanaü sthàpayitvà | kãdç÷am ? sthiram acalam | nàtyucchritaü nàtãvonnatam | na càtinãcam | celaü vastram | ajinaü vyàghràdi-carma | celàjine ku÷ebhya uttare yasya | ku÷ànàm upari carma tad upari vastram àstãryetety arthaþ ||11||

tatreti | tatra tasminn àsana upavi÷yaikàgraü vikùepa-rahitaü manaþ kçtvà yogaü yu¤jyàd abhyaset | yatàþ saüyatà÷ cittasyendriyàõàü ca kriyà yasya saþ | àtmano manaso vi÷uddhaya upa÷àntaye ||12||

madhusådanaþ : tatràsana-niyamaü dar÷ayann àha ÷ucau de÷a iti dvàbhyàm | ÷ucau svabhàvataþ saüskàrato và ÷uddhe jana-samudàya-rahite nirbhaye gaïgà-taña-guhàdau de÷e sthàne pratiùñhàpya sthiram ni÷calam nàtyucchritaü nàtyuccaü nàpy atinãcam cailàjina-ku÷ottaraü cailaü mçdu-vastram ajinaü mçdu-vyàghràdi-carma te ku÷ebhya uttare uparitane yasmiüs tat | àsyate 'sminn ity àsanaü ku÷amaya-vçùy-upari mçdu-carma tad-upari mçdu-vastra-råpam ity arthaþ | tathà càha bhagavàn pata¤jaliþ sthira-sukham àsanam iti | àtmana iti paràsana-vyàvçtty-arthaü tasyàpi parecchà-niyamàbhàvena yoga-vikùepa-paratvàt ||11||

evam àsanaü pratiùñhàpya kim kuryàd iti tatràha tatraikàgram iti | tatra tasminn àsana upavi÷yaiva na tu ÷ayànas tiùñhan và | àsãnaþ sambhavàt iti nyàyena | yatàþ saüyatà uparatà÷ cittasyendriyàõàü ca kriyà vçttayo yena sa yata-cittendriya-kriyaþ san yogaü samàdhiü yu¤jãtàbhyaset | kim-artham ? àtma-vi÷uddhaya àtmano 'ntaþ-karaõasya sarva-vikùepa-÷ånyatvenàtisåkùmatayà brahma-sàkùàtkàra-yogyatàyai | dç÷yate tv agryayà buddhyà såkùmayà såkùma-dar÷ibhiþ [KañhU 1.3.12] iti ÷ruteþ |

kiü kçtvà yogam abhyased iti tatràha ekàgraü ràjasatàmasa-vyutthànàkhya-pràg-ukta-bhåmi-traya-parityàgenaika-viùayaka-dhàràvàhikàneka-vçtti-yuktam udrikta-sattvaü manaþ kçtvà dçóha-bhåmikena prayatnena sampàdyaikàgratà-vivçddhy-arthaü yogaü sampraj¤àta-samàdhim abhyaset | sa ca brahmàkàra-mano-vçtti-pravàha eva nididhyàsanàkhyaþ | tad uktam -

     brahmàkàra-mano-vçtti-pravàho 'haïkçtiü vinà |
     saüpraj¤àta-samàdhiþ syàd dhyànàbhyàsa-prakarùataþ || iti |

etad evàbhipretya dhyànàbhyàsa-prakarùaü vidadhe bhagavàn - yogã yu¤jãta satataü [Gãtà 6.10] yu¤jyàd yogam àtma-vi÷uddhaye [Gãtà 6.12] | yukta àsãta mat-para [Gãtà 6.14]ity àdi bahu-kçtvaþ ||12||

vi÷vanàthaþ : pratiùñhàpya stthàpayitvà | celàjina-ku÷ottaram iti ku÷àsanopari mçga-carmàsanam | tad upari vastràsanaü nidhàyety arthaþ | àtmano 'ntaþ-karaõasya vi÷uddhatve vikùepa-÷ånyatvenàtisåkùmatayà brahma-sàkùàtkàra-yogyatàyai dç÷yate tv agryayà buddhyà [KañhU 1.3.12] iti ÷ruteþ ||11-12||

baladevaþ : àsanam àha ÷ucàv iti dvàbhyàm | ÷ucau svataþ saüskàrata÷ ca ÷uddhe gaïgà-taña-giri-guhàdau de÷e sthiraü ni÷calam | nàtyucchritaü nàtyuccam | nàtinãcam dàrvàdi-nirmitam àsanaü pratiùñhàpya saüsthàpya | cailàjine ku÷ebhya uttare yatra tat | cailaü mçdu-vastram | ajinaü mçdu-mçgàdi-carma | ku÷opari vastram àstãryetety arthaþ | àtmana iti paràsanasya vyàvçttaye parecchàyau aniyatatvena tasya yoga-pratikålatvàt | tatreti tasmin pratiùñhàpite àsane upavi÷ya, na tu tiùñhan ÷ayàno vety arthaþ | evam àha såtrakàraþ -- àsãnaþ sambhavàt [Vs 4.1.7] iti | yatà niruddhà÷ cittàdi-kriyà yasya saþ mana ekàgram avyàkulaü kçtvà yogaü yu¤jãta
samàdhim abhyaset | àtmano 'ntaþkaraõasya vi÷uddhaye atinairmalyena saukùmyeõàtma-dar÷ana-yogyatàyai dç÷yate tv agryayà buddhyà såkùmayà såkùma-dar÷ibhiþ [KañhU 1.3.12] iti ÷ravaõàt ||11-12||

__________________________________________________________

BhG 6.13-14

samaü kàya-÷iro-grãvaü dhàrayann acalaü sthiraþ |
saüprekùya nàsikàgraü svaü di÷a÷ cànavalokayan ||13||
pra÷àntàtmà vigata-bhãr brahmacàri-vrate sthitaþ |
manaþ saüyamya mac-citto yukta àsãta mat-paraþ ||14||

÷rãdharaþ : cittaikàgryàpayoginãü dehàdhikàriõàü dar÷ayann àha samam iti dvàbhyàm | kàya iti dehasya madhya-bhàgo vivakùitaþ | kàya÷ ca ÷ira÷ ca grãvà ca kàya-÷iro-grãvam | målàdhàràd àrabhya mårdhàgra-paryantaü samam avakram | acalaü ni÷calam | dhàrayan | sthiro dçóha-prayatno bhåtvety arthaþ | svãyaü nàsikàgraü samprekùya ity ardha-nimãlita-netra ity arthaþ | itas tato di÷a÷ cànavalokayan àsãta ity uttareõànvayaþ ||13||

pra÷ànteti | pra÷ànta àtmà cittaü yasya | vigatà bhãr bhayaü yasya | brahmacàri-vrate brahmacarye sthitaþ san | manaþ saüyamya pratyàhçtya | mayy eva cittaü yasya | aham eva paraü puruùàrtho yasya sa mat-paraþ | evaü yukto bhåtvàsãta tiùñhet ||14||

madhusådanaþ : tad-arthaü bàhyam àsanam uktvàdhunà tatra kathaü ÷arãra-dhàraõam ity ucyate samam iti | kàyaþ ÷arãra-madhyaü sa ca ÷ira÷ ca grãvà ca kàya-÷iro-grãvaü målàdhàràd àrabhya mårdhànta-paryantaü samam avakram acalam akampaü dhàrayann eka-tattvàbhyàsena vikùepa-saha-bhàvya-aïgam ekayattvàbhàvaü sampàdayan sthiro dçóha-prayatno bhåtvà | kiü ca svaü svãyaü nàsikàgraü saüprekùyaiva laya-vikùepa-ràhityàya viùaya-pravçtti-rahito 'nimãlita-netra ity arthaþ | di÷a÷ cànavalokayann antaràntarà di÷àü càvalokanam akurvan yoga-pratibandhakatvàt tasya | evambhåtaþ sann àsãnety uttareõa
sambandhaþ ||13||

kiü ca pra÷àntàtmeti | nidàna-nivçtti-råpeõa prakarùeõa ÷ànto ràgàdi-doùa-rahita àtmàntaþkaraõaü yasya sa pra÷àntàtmà ÷àstrãya-ni÷caya-dàróhyàd vigatà bhãþ | sarva-karma-parityàgena yuktavàyuktatva-÷aïkà yasya sa vigata-bhãþ | brahmacàri-vrate brahmacarya-guru-÷u÷råùà-bhikùànna-bhojanàdau sthitaþ san | manaþ saüyamya viùayàkàra-vçtti-÷ånyaü kçtvà | mayi parame÷vare pratyak-citi sa-guõe nirguõe và cittaü yasya sa mac-citto mad-viùayaka-dhàràvàhika-citta-vçttimàn | putràdau priye cintanãye sati katham evaü syàd ata àha mat-paraþ | aham eva paramànanda-råpatvàt paraþ puruùàrthaþ priyo yasya sa
tathà | tad etat preyaþ putràt preyo vittàt preyo 'nyasmàt sarvasmàd antarataraü yad ayam àtmà [BAU 1.4.8] iti ÷ruteþ | evaü viùayàkàra-sarva-vçtti-nirodhena bhagavad-ekàkàra-citta-vçtti-yuktaþ sampraj¤àta-samàdhimàn àsãtopavi÷ed yathà-÷akti, na tu svecchayà vyuttiùñhed ity arthaþ | 

bhavati ka÷cid ràgã strã-citto na tu striyam eva paratvenàràdhyatvena gçhõàti | kiü tarhi ? ràjànaü và devaü và | ayaü tu mac-citto mat-para÷ ca sarvàràdhyatvena màm eva manyata iti bhàùya-kçtàü vyàkhyà | 

     vyàkhyàtçtve 'pi me nàtra bhàùya-kàreõa tulyatà |
     gu¤jàyàþ kiü nu hemnaika-tulàrohe 'pi tulyatà ||14||

vi÷vanàthaþ : kàyo deha-madhya-bhàgaþ samam avakram acalaü ni÷calaü dhàrayan kurvan manaþ saüyamya pratyàhçtya mac-citto màü caturbhujaü sundaràkàraü cintayan | mat-paro mad-bhakti-paràyaõaþ ||13-14||

baladevaþ : àsane tasminn upaviùñasya ÷arãra-dhàraõa-vidhim àha samam iti | kàyo deha-madhya-bhàgaþ | kàya÷ ca ÷ira÷ ca grãvà ca teùàü samàhàraþ pràõy-aïgatvàt | samam avakram | acalam akampam dhàrayan kurvan | sthiro dçóha-prayatno bhåtvà sva-nàsikàgraü samprekùya sampa÷yan mano-laya-vikùepa-nivçttaye bhrå-madhya-dçùñiþ sann ity arthaþ | antaràntarà di÷a÷ cànavalokayan | evambhåtaþ sann àsãtety uttareõa sambandhaþ | pra÷àntàtmà akùubdha-manàþ | vigatà bhãr nirbhayaþ | brahmacàri-vrate brahmacarye sthitaþ | manaþ saüyamya viùayebhyaþ pratyàhçtya | mac-citta÷ caturbhujaü
sundaràïgaü màü cintayan | mat-paro mad-eka-puruùàrthaþ | yukto yogã ||13-14||

__________________________________________________________

BhG 6.15

yu¤jann evaü sadàtmànaü yogã niyata-mànasaþ |
÷àntiü nirvàõa-paramàü mat-saüsthàm adhigacchati ||15||

÷rãdharaþ : yogàbhyàsa-phalam àha yu¤jann evam iti | evam ukta-prakàreõa sadàtmànaü mano yu¤jan samàhitaü kurvan | niyataü niruddhaü mànasaü cittaü yasya saþ | ÷àntiü saüsàroparamaü pràpnoti | kathambhåtam ? nirvàõaü paramaü pràpyaü yasyàü tàm | mat-saüsthàü mad-råpeõàvasthitàm ||15||

madhusådanaþ : evaü saüpraj¤àta-samàdhinàsãnasya kiü syàd ity ucyate yu¤jann iti | evaü raho 'vasthànàdi-pårvokta-niyamenàtmànaü mano yu¤jann abhyàsa-vairàgyàbhyàü samàhitaü kurvan yogã sadà yogàbhyàsa-paro 'bhàysàti÷ayena niyataü niruddhaü mànasaü mano yena niyatà niruddhà mànasà mano-vçtti-råpà vikàrà yeneti và niyata-mànasaþ san, ÷àntiü sarva-vçtty-uparati-råpàü pra÷àntavàhitàü nirvàõa-paramàü tattva-sàkùàtkàrotpatti-dvàreõa sakàryàvidyàn-nivçtti-råpa-mukti-paryavasàyinãü mat-saüsthàü mat-svaråpa-paramànanda-råpàü niùñhàm adhigacchati, na tu sàüsàrikàõy
ai÷varyàõi anàtma-viùaya-samàdhi-phalàny adhigacchati, teùàm apavargopayogi-samàdhy-upasargatvàt | 

tathà ca tat-tat-samàdhi-phalàny uktvàha bhagavàn pata¤jaliþ -- te samàdhàv upasargà vyutthàne siddhayaþ [YogaS 3.37] iti, sthàny-upanimantraõe saïga-smayàkaraõaü punaþ aniùña-prasaïgàt [YogaS 3.51] iti ca | sthànino devàþ | tathà coddàlako devair àmantrito 'pi tatra saïgam àdaraü smayaü garvaü càkçtvà devàn avaj¤àya punar aniùña-prasaïga-nivàraõàya nirvikalpakam eva samàdhim akarod iti vasiùñhenopàkhyàyate |

mumukùubhir heya÷ ca samàdhiþ såtritaþ pata¤jalinà -- vitarka-vicàrànandàsmità-råpànugamàt saüpraj¤àtaþ [YogaS 1.17] | samyak saü÷aya-viparyayànadhyavasàya-rahitatvena praj¤àyate prakarùeõa vi÷eùa-råpeõa j¤àyate bhàvyasya råpaü yena sa sampraj¤àtaþ samàdhir bhàvanà-vi÷eùaþ | bhàvanà hi bhàvyasya viùayàntara-parihàreõa cetasi punaþ punar nive÷anam | bhàvyaü ca trividhaü gràhya-grahaõa-grahãtç-bhedàt | gràhyam api dvividhaü sthåla-såkùma-bhedàt | tad uktaü -- kùãõa-vçtter abhijàtasyeva maõer grahãtç-grahaõa-gràhyeùu tat-stha-tad-a¤janatà-samàpattiþ [YogaS 1.41] | kùãõà
ràjasa-tàmasa-vçttayo yasya tasya cittasya grahãtç-grahaõa-gràhyeùv àtmendriya-viùayeùu tat-sthatà tatraivaikàgratà | tad-a¤janatà tan-mayatà nyag-bhåte citte bhàvyamànasya evotkarùaü iti yàvat | tathà-vidhà-samàpattis tad-råpaþ pariõàmo bhavati | yathàbhijàtasya nirmalasya sphañika-maões tat-tad-upà÷raya-va÷àt tat-tad-råpàpattir evaü nirmalasya cittasya tat-tad-bhàvanãya-vaståparàgàt tat-tad-råpàpattiþ samàpattiþ samàdhir iti ca paryàyaþ | yadyapi garhãtç-grahaõa-gràhyeùv ity uktaü tathàpi bhåmikà-krama-va÷àd gràhya-grahaõa-grahãtçùv iti boddhavyam | yataþ prathamaü gràhya-niùñha eva samàdhir bhavati tato grahaõa-niùñhas tato grahãtç-niùñha iti |
grahãtràdi-kramo 'py agre vyàkhyàsyate | 

tatra yadà sthålaü mahà-bhåtendriyàtmaka-ùoóa÷a-vikàra-råpaü viùayam àdàya pårvàparànusandhànena ÷abdàrthollekhena ca bhàvanà kriyate tadà sa-vitarkaþ samàdhiþ | asminn evàlambate pårvàparànusandhàna-÷abdàrthollekha-÷ånyatvena yadà bhàvanà pravartate tadà nirvitarkaþ | etàv ubhàv apy atra vitarka-÷abdenoktau | tan-màtràntaþ-karaõa-lakùaõaü såkùmaü viùayam àlambya tasya | de÷a-kàla-dharmàvacchedena yadà bhàvanà pravartate tadà sa-vicàraþ | asminn evàlambane de÷a-kàla-dharmàvacchedaü vinà dharmi-màtràvabhàsitvena yadà bhàvanà pravartate tadà nirvicàraþ | etàv uabhàv apy atra vicàra-÷abdenoktau | tathà ca bhàùyaü vitarka÷
cittasya sthåla àlambana àbhogaþ såkùme vicàra iti | iyaü gràhya-samàpattir iti vyapadi÷yate | yadà rajas-tamo-le÷ànubiddham antaþ-karaõa-sattvaü bhàvyate tadà guõa-bhàvàc cic-chakteþ sukha-prakà÷amayasya sattvasya bhàvayamànasyodrekàtmànanadaþ samàdhir bhavati | asminn eva samàdhau ye baddha-dhçtayas tattvàntaraü pradhàna-puruùa-råpaü na pa÷yanti te vigata-dehàhaïkàratvàd videha-÷abdenocyate | iyaü grahaõa-sampattiþ | tataþ paraü rajas-tamo-le÷ànabhibhåtaü ÷uddhaü sattvam àlambanãkçtya yà bhàvanà pravartate tasyàü gràhyasya sattvasya nyag-bhàvàc citi-÷akter udrekàt sattà-màtràva÷eùatvena samàdhiþ sàsmita ity ucyate
| na càhaïkàràsmitayor abhedaþ ÷aïkanãyaþ | yato yatràntaþkaraõam ahim ity ullekhena viùayàn vedayate so 'haïkàraþ | yatra tv antarmukhatayà pratiloma-pariõàmena prakçti-lãne cetasi sattà-màtram avabhàti so 'smità | asminn eva samàdhau ye kçta-paritoùàs te paraü puruùam apa÷yanta÷ cetasaþ prakçtau lãnatvàt prakçti-layà ity ucyante | seyaü grahãtç-samàpattir asmità-màtra-råpa-grahãtç-niùñhatvàt | ye tu paraü puruùaü vivicya bhàvanàyàü pravartante teùàm api kevala-puruùa-viùayà viveka-khyàtir grahãtç-samàpattir api na sàsmitaþ samàdhir vivekenàsmitàyàs tyàgàt |

tatra grahãtç-bhàna-pårvakam eva grahaõa-bhànaü tat-pårvakaü ca såkùma-gràhya-bhànaü tat-pårvakaü ca sthåla-gràhya-bhànam iti sthåla-viùayo dvi-vidho 'pi vitarka÷ catuùñayànugataþ | dvitãyo vitarka-vikalas tritayànugataþ | tçtãyo vitarka-vicàràbhyàü vikalo dvitayànugataþ | caturtho vitarka-vicàrànandair vikalo 'smità-màtra iti caturavastho 'yaü sampraj¤àta iti | evaü sa-vitarkaþ sa-vicàraþ sànandaþ sàsmita÷ ca samàdhir antardhànàdi-siddhi-hetutayà mukti-hetu-samàdhi-virodhitvàd dheya eva mumukùubhiþ | grahãtç-grahaõayor api citta-vçtti-viùayatà-da÷àyàü gràhya-koñau nikùepàd dheyopàdeya-vibhàga-kathanàya
gràhya-samàpattir eva vivçtà såtra-kàreõa | catur-vidhà hi gràhya-samàpattiþ sthåla-gràhya-gocarà dvividhà sa-vitarkà nirvitarkà ca | såkùma-gràhya-gocaràpi dvivdihà sa-vicàrà nirvikàrà ca | tatra ÷abdàrtha-j¤àna-vikalpaiþ saükãrõà savitarkà samàpattiþ [YogaS 1.42] ÷abdàrtha-j¤àna-vikalpa-sambhinnà sthålàrthàvabhàsa-råpà savitarkà samàpattiþ sthåla-gocarà savikalpaka-vçttir ity arthaþ |

smçti-pari÷uddhau svaråpa-÷ånyevàrtha-màtra-nirbhàsà nirvitarkà [YogaS 1.43] tasminn eva sthåla àlambane ÷abdàrtha-smçti-pravilaye pratyudita-spaùña-gràhyàkàra-pratibhàsitayà nyag-bhåta-j¤ànàü÷atvena svaråpa-÷ånyeva nirvitarkà samàpattiþ sthåla-gocarà nirvikalpaka-vçttir ity arthaþ | etayaiva savicàrà nirvicàrà ca såkùma-viùayà vyàkhyàtà [YogaS 1.44] såkùmas tan-màtràdir viùayo yasyàþ sà såkùma-viùayà samàpattir dvividhà sa-vicàrà nirvicàrà ca savikalpaka-nirvikalpaka-bhedena | etayaiva savitarkayà nirvitarkayà ca sthåla-viùayayà samàpattyà vyàkhyàtà | ÷abdàrtha-j¤àna-vikalpa-sahitatvena de÷a-kàla-dharmàdy-avacchinnaþ såkùmo 'rthaþ pratibhàti yasyàü sà sa-vicàrà | sa-vicàra-nirvicàrayoþ
såkùma-viùayatva-vi÷eùaõàt savitarka-nirvitarkayoþ sthåla-viùayatvam arthàd vyàkhyàtam | såkùma-viùayatvaü càliïga-paryavasànam [YogaS 1.45] sa-vicàràyà nirvicàràyà÷ ca samàpatter yat såkùma-viùayatvam uktaü tad-aliïga-paryantaü draùñavyam | tena sànanda-sàsmitayor grahitç-grahaõa-samàpattyor api gràhya-samàpattàv evàntar-bhàva ity arthaþ | tathà hi - pàrthivasyàõor gandha-tanmàtraü såkùmo viùayaþ | àpasyàpi rasa-tanmàtraü, taijasasya råpa-tanmàtram, vàyavãyasya spar÷a-tanmàtraü, nabhasaþ ÷abda-tanmàtraü, teùàm ahaïkàras tasya liïga-màtraü mahat-tattvaü
tasyàpy aliïgaü pradhànaü såkùmo viùayaþ | saptànàm api prakçtãnàü pradhàna eva såkùmatà-vi÷ràntes tat-paryantam eva såkùma-viùayatvam uktam | yadyapi pradhànàd api puruùaþ såkùmo 'sti tathàpy anvayi-kàraõatvàbhàvàt tasya sarvànvayi-kàraõe pradhàna eva nirati÷ayaü saukùmyaü vyàkhyàtam | puruùas tu nimitta-kàraõaü sad api nànanvayi-kàraõatvena såkùmatàm arhati | anvayi-kàraõatva-vivakùàyàü tu puruùo 'pi såkùmo bhavaty eveti draùñavyam | tà eva sa-bãjaþ samàdhiþ [YogaS 1.46] tà÷ catasraþ samàpattayo gràhyeõa bãjena saha
vartanta iti sa-bãjaþ samàdhir vitarka-vicàrànandàsmitànugamàt sampraj¤àta iti pràg uktaþ | sthåle 'rthe sa-vitarko nirvitarkaþ | såkùme 'rthe sa-vicàro nirvicàra iti |

tatràntimasya phalam ucyate -- nirvicàra-vai÷àradye 'dhyàtma-prasàdaþ [YogaS 1.47] sthåla-viùayatve tulye 'pi sa-vitarkaü ÷abdàrtha-j¤àna-vikalpa-saïkãrõam apekùya tad-rahitasya nirvikalpaka-råpasya nirvitarkasya pràdhànyam | tataþ såkùma-viùayasya sa-vikalpaka-pratibhàsa-råpasya sa-vicàrasya | tato 'pi såkùma-viùayasya nirvikalpaka-pratibhàsa-råpasya nirvicàrasya pràdhànyam | tatra pårveùàü trayàõàü nirvicàràrthatvàn nirvicàra-phalenaiva phalavattvam | nirvicàrasya tu prakçùñàbhyàsa-balàd vai÷àradye rajas-tamo-nabhibhåta-sattvodreke saty adhyàtma-prasàdaþ kle÷a-vàsanà-rahitasya cittasya bhåtàrtha-viùayaþ kramànanurodhã sphuñaþ praj¤àlokaþ pràdurbhavati
| tathà ca bhàùyam -

     praj¤à-prasàdam àruhya a÷ocyaþ ÷ocato janàn | 
     bhåmiùñhàn iva ÷ailasthaþ sarvàn pràj¤o 'nupa÷yati || iti |

çtaübharà tatra praj¤à [YogaS 1.48] tatra tasmin praj¤à-prasàde sati samàhita-cittasya yogino yà praj¤à jàyate sà çtam-bharà | çtaü satyam eva bibharti na tatra viparyàsa-gandho 'py astãti yogikyeveyaü samàkhyà | sà cottamo yogaþ | tathà ca bhàùyam -

àgamenànumànena dhyànàbhyàsa-rasena ca |
tridhà prakalpayan praj¤àü labhate yogam uttamam || iti | 

sà tu ÷rutànumàna-praj¤àbhyàm anya-viùayà vi÷eùàrthatvàt [YogaS 1.49] | ÷rutam àgama-vij¤ànànaü tat-sàmànya-viùayam eva | na hi vi÷eùeõa saha kasyacic chabdasya saïgatir grahãtuü ÷akyate | tathànumànaü sàmànya-viùayam eva | na hi vi÷eùeõa saha kasyacid vyàptir grahãtuü ÷akyate | tasmàc chrutànumàna-viùayo na vi÷eùaþ ka÷cid asti | na càsya såkùma-vyavahita-viprakçùñasya vastuno loka-pratyakùeõa grahaõam asti | kiü tu samàdhi-praj¤à-nirgràhya eva sa vi÷eùo bhavati bhåta-såkùma-gato và puruùa-gato và | tasmàn nirvicàra-vai÷àradya-samudbhavàyàü ÷rutànumàna-vilakùaõàyàü
såkùma-vyavahita-prakçùña-sarva-vi÷eùa-viùayàyàmçtaübharàyàm eva praj¤àyàü yoginà mahàn prayatna àstheya ity arthaþ |

nanu kùipta-måóha-vikùiptàkhya-vyutthàna-saüskàràõàm ekàgratàyàm api sa-vitarka-nirvitarka-sa-vicàra-janànàü saüskàràõàü sad-bhàvàt tai÷ càlyamànasya cittasya kathaü nirvicàra-vai÷àradya-pårvakàdhyàtma-prasàda-labhya-rtambharà praj¤à pratiùñhità syàd ata àha -- taj-jaþ saüskàro 'nya-saüskàra-pratibandhã [YogaS 1.50] tayà çtambharayà praj¤ayà janito yaþ saüskàraþ sa tattva-viùayayà praj¤ayà janitatvena balavattvàd anyàn vyutthànajàn samàdhijàü÷ ca saüskàràn atattva-viùaya-praj¤à-janitatvena durbalàn pratibadhnàti sva-kàryàkùamàn karoti nà÷yatãti và | teùàü saüskàràõàm abhibhavàt
tat-prabhavàþ pratyayà na bhavanti | tataþ samàdhir upatiùñhate | tataþ samàdhijà praj¤à | tataþ praj¤à-kçtàþ saüskàrà iti navo navaþ saüskàrà÷ayo vardhate | tata÷ ca praj¤à | taata÷ ca saüskàrà iti |

nanu bhavatu vyutthàna-saüskàràõàm atattva-viùaya-praj¤à-janitànàü tattva-màtra-viùaya-sampraj¤àta-samàdhi-praj¤à-prabhavaiþ saüskàraiþ pratibandhas teùàü tu saüskàràõàü pratibandhakàbhàvàd ekàgra-bhåmàv eva sa-bãjaþ samàdhiþ syàn na tu nirbãjo nirodha-bhåmàv iti tatràha -- tasyàpi nirodhe sarva-nirodhàn nirbãjaþ samàdhiþ [YogaS 1.51] tasya sampraj¤àtasya samàdher ekàgra-bhåmijasya | api-÷abdàt kùipta-måóha-vikùiptànàm api nirodhe yogi-prayatna-vi÷eùeõa vilaye sati sarva-nirodhàt samàdheþ samàdhijasya saüskàrasyàpi nirodhàn nirbãjo niràlambano 'saüpraj¤àta-samàdhir bhavati | sa ca sopàyaþ
pràk såtritaþ -- viràma-pratyayàbhyàsa-pårvaþ saüskàra-÷eùo 'nyaþ [YogaS 1.18] iti | viramyate 'neneti viràmo vitarka-vicàrànandàsmitàdi-råpa-cintà-tyàgaþ | tasya pratyayaþ kàraõaü paraü vairàgyam iti yàvat | viràma÷ càsau pratyaya÷ citta-vçtti-vi÷eùa iti và | tasyàbhyàsaþ paunaþpunyena cetasi nive÷anaü tad eva pårvaü kàraõaü yasya sa tathà saüskàra-màtra-÷eùaþ sarvathà nivçttiko 'nyaþ pårvoktàt sa-bãjàd vilakùaõo nirbãjo 'saüpraj¤àta-samàdhir ity arthaþ | asampraj¤àtasya hi samàdher dvàv upàyàv uktàv abhyàso vairàgyaü ca | tatra sàlambanatvàd abhyàsasya na niràlambana-samàdhi-hetutvaü
ghañata iti niràlambanaü paraü vairàgyam eva hetutvenocyate | 

abhyàsas tu sampraj¤àta-samàdhi-dvàrà praõàóyopayujyate | tad uktaü -- trayam antaraïgaü pårvebhyaþ [YogaS 3.7] | dhàraõà-dhyàna-samàdhi-råpaü sàdhana-trayaü yama-niyamàsana-pràõàyàma-pratyàhàra-råpa-sàdhana-pa¤cakàpekùayà sa-bãjasya samàdher antaraïgaü sàdhanam | sàdhana-koñau ca samàdhi-÷abdenàbhyàsa evocyate | mukhyasya samàdheþ sàdhyatvàt | tad api bahiraïgaü nirbãjasya [YogaS 3.8] | nirbãjasya tu samàdhes tad api trayaü bahiraïgaü paramparayopakàri tasya tu paraü vairàgyam evàntaraïgam ity arthaþ |

ayam api dvividho bhava-pratyaya upàya-pratyaya÷ ca | bhava-pratyayo videha-prakçti-layànàm [YogaS 1.19] | videhànàü sànandànàü prakçti-layànàü ca sàsmitànàü daivànàü pràg-vyàkhyàtànàü janma-vi÷eùàd auùadhi-vi÷eùàn mantra-vi÷eùàt tapo-vi÷eùàd và yaþ samàdhiþ sa bhava-pratyayaþ | bhavaþ saüsàra àtmànàtma-vivekàbhàva-råpaþ pratyayaþ kàraõaü yasya sa tathà | janma-màtra-hetuko và pakùiõàm àkà÷a-gamanavat | punaþ saüsàra-hetutvàn mumukùubhir heya ity arthaþ | ÷raddhà-vãrya-smçti-samàdhi-praj¤à-pårvaka itareùàm [YogaS 1.20] |
janmauùadhi-mantra-tapaþ-siddha-vyatiriktànàm àtmànàtma-viveka-dar÷inàü tu yaþ samàdhiþ sa ÷raddhà-pårvakaþ | ÷raddhàdayaþ pårva upàyà yasya sa tathà | upàya-pratyaya ity arthaþ | 

teùu ÷raddhà yoga-viùaye cetasaþ prasàdaþ | sà hi jananãva yoginaü pàti | tataþ ÷raddadhànasya vivekàrthino vãryam utsàha upajàyate | samupajàta-vãryasya pà÷càtyàsu bhåmiùu smçtir utpadyate | tat-smaraõàc ca cittam anàkulaü sat samàdhãyate | samàdhir atraikàgratà | samàhita-cittasya praj¤à bhàvya-gocarà vivekena jàyate | tad-abhyàsàt paràc ca vairàgyàd bhavaty asampraj¤àtaþ samàdhir mumukùåõàm ity arthaþ | pratikùaõa-pariõàmino hi bhàvà çte citi-÷akteþ iti nyàyena tasyàm api sarva-vçtti-nirodhàvasthàyàü citta-pariõàma-pravàhas taj-janya-saüskàra-pravàha÷ ca bhavaty evety abhipretya saüskàra-vi÷eùa ity uktam | 

tasya ca saüskàrasya prayojanam uktam -- tataþ pra÷ànta-vàhità saüskàràt [YogaS 3.10] iti | pra÷ànta-vàhità nàmàvçttikasya cittasya nirindhanàgnivat pratiloma-pariõàmenopa÷amaþ | yathà samid-àjyàdy-àhuti-prakùepe vahnir uttarottara-vçddhyà prajvalati, samid-àdi-kùaye tu prathama-kùaõe kiücic chàmyati | uttarottara-kùaõeùu tv adhikam adhikaü ÷àmyatãti krameõa ÷àntir vardhate | tathà niruddha-cittasyottarottaràdhikaþ pra÷amaþ pravahati | tatra pårva-pra÷ama-janitaþ saüskàra evottarottara-pra÷amasya kàraõam | tadà ca nirindhanàgnivac cittaü krameõopa÷àmyad-vyutthàna-samàdhi-nirodha-saüskàraiþ saha svasyàü prakçtau lãyate | tadà ca
samàdhi-paripàka-prabhavena vedànta-vàkyajena samyag-dar÷anenàvidyàyàü nivçttàyàü tad-dhetuka-dçg-dç÷ya-saüyogàbhàvàd vçttau pa¤ca-vidhàyàm api nivçttàyàü svaråpa-pratiùñhaþ puruùaþ ÷uddhaþ kevalo mukta ity ucyate | 

tad uktaü -- tadà draùñuþ svaråpe 'vasthànam [YogaS 1.3] iti | tadà sarva-vçtti-nirodhe | vçtti-da÷àyàü tu nityàpariõàmi-caitanya-råpatvena tasya sarvadàm ÷uddhatve 'py anàdinà dç÷ya-saüyogenàvidyakenàntaþkaraõa-tàdàtmyàdhyàsàd antaþkaraõa-vçtti-sàråpyaü pràpnuvan nabhoktàpi bhokteva duþkhànàü bhavati | 

tad uktaü -- vçtti-sàråpyam itaratra [YogaS 4] | itaratra vçtti-pràdurbhàve | etad eva vivçttaü draùñç-dç÷yoparaktaü cittaü sarvàrtham [YogaS 4.23] cittam eva draùñç-dç÷yoparaktaü viùayi-viùaya-nirbhàsaü cetanàcetana-svaråpàpannaü viùayàtmakam apy aviùayàtmakam ivàcetanam api cetanam iva sphañika-maõi-kalpaü sarvàrtham ity ucyate | tad anena citta-sàråpyeõa bhràntàþ kecit tad eva cetanam ity àhuþ | tad asaükhyeya-vàsanà-citram api paràrthaü saühatya-kàritvàt [YogaS 4.24] | yasya bhogàpavargàrthaü tat sa eva para÷ cetano 'saühataþ puruùo na tu ghañàdivat saühatya-kàri
cittaü cetanam ity arthaþ | evaü ca vi÷eùa-dar÷ina àtma-bhàva-bhàvanà-vinivçttiþ [YogaS 4.25] | evaü yo 'ntaþ-karaõa-puruùayor vi÷eùa-dar÷ã tasya yàntaþ-karaõe pràg-aviveka-va÷àd àtma-bhàva-bhàvanàsãt sà nivartate | bheda-dar÷ane saty abheda-bhramànupapatteþ |

sattva-puruùayor vi÷eùa-dar÷anaü ca bhagavad-arpita-niùkàma-karma-sàdhyam | tal-liïgaü ca yoga-bhàùye dar÷itam | yathà pràvçùi tçõàïkurasyodbhedena tad-bãja-sattànumãyate thatà mokùa-màrga-÷ravaõena siddhànta-ruci-va÷àd yasya lomaharùà÷ru-pàtau dç÷yete tatràpy asti vi÷eùa-dar÷ana-bãjam apavarga-màrgãyaü karmàbhinirvartitam ity anumãyate | yasya tu tàdç÷aü karma-bãjaü nàsti tasya mokùa-màrga-÷ravaõe pårva-pakùa-yuktiùu rucir bhavaty aruci÷ ca siddhànta-yuktiùu | tasya ko 'ham àsaü katham aham àsam ity àdir àtma-bhàva-bhàvanà svàbhàvikã pravartate | sà tu vi÷eùa-dar÷ino nivartata iti | 

evaü sati kiü syàd iti tad àha -- tadà viveka-nimnaü kaivalya-pràg-bhàraü cittam [YogaS 4.26] | nimnaü jala-pravahaõa-yogyo nãca-de÷aþ | pràg-bhàras tad-ayogya ucca-prade÷aþ | cittaü ca sarvadà pravartamàna-vçtti-pravàheõa pravahaj-jala-tulyaü tat pràg-àtmànàtmàviveka-råpa-vimàrga-vàhi-viùaya-bhoga-paryantam asyàsãt | adhunà tv àtmànàtma-viveka-màrga-vàhi-kaivalya-paryantaü sampadyata iti | asmiü÷ ca viveka-vàhini citte ye 'ntaràyàs te sa-hetukà nivartanãyà ity àha såtràbhyàm -- tac-chidreùu pratyayàntaràõi saüskàrebhyaþ | hànam eùàü kle÷avad uktam [YogaS 4.27-8] | tasmin viveka-vàhini citte chidreùv antaràleùu pratyayàntaràõi vyutthàna-råpàõy
ahaü mamety evaüråpàõi vyutthànànubhavajebhyaþ saüskàrebhyaþ kùãyamàõbhyo 'pi pràdurbhavanti | eùàü ca saüskàràõàü kle÷ànàm iva hànam uktam | yathà kle÷à avidyàdayo j¤ànàgninà dagdha-bãja-bhàvà ca puna÷ citta-bhåmau prarohaü pràpnuvanti tathà j¤ànàgninà dagdha-bãja-bhàvàþ saüskàràþ pratyayàntaràõi na praroóhum arhanti | j¤ànàgni-saüskàràs tu yàvac cittam anu÷erata iti | 

evaü ca pratyayàntarànudayena viveka-vàhini citte sthirãbhåte sati prasaükhyàne 'py akusãdasya sarvathàviveka-khyàter dharma-meghaþ samàdhiþ [YogaS 4.29] prasaïkhyànaü sattva-puruùànyatà-khyàtiþ ÷uddhàtma-j¤ànam iti yàvat | tatra buddheþ sàttvike pariõàme kçta-saüyamasya sarveùàü guõa-pariõàmànàü svàmivad àkramaõaü sarvàdhiùñhàtçtvaü teùàm eva ca ÷àntoditàvyapade÷ya-dharmitvena sthitànàü yathàvad viveka-j¤ànaü sarva-j¤àtçtvaü ca vi÷okà nàma siddhiþ phalaü tad-vairàgyàc ca kaivalyam uktaü -- sattva-puruùànyatà-khyàti-màtrasya sarva-bhàvàdhiùñhàtçtvaü
sarva-j¤àtçtvaü ca [YogaS 3.49] sattva-puruùayoþ ÷uddhi-sàmye kaivalyam [YogaS 3.55] iti såtràbhyàm | tad etad ucyate tasmin prasaïkhyàne saty apy akusãdasya phalam alipsoþ pratyayàntaràõàm anudaye sarva-prakàrair viveka-khyàteþ paripoùàd dharma-meghaþ samàdhir bhavati |

     ijyàcàra-damàhiüsà-dàna-svàdhyàya-karmaõàm |
     ayaü tu paramo dharmo yad yogenàtma-dar÷anam || iti smçteþ || 

dharmaü pratyag-brahmaikya-sàkùàtkàraü mehati si¤catãti dharma-meghas tattva-sàkùàtkàra-hetur ity arthaþ | tataþ kle÷a-karma-nivçttiþ | tato dharma-meghàt samàdher dharmàd và kle÷ànàü pa¤ca-vidhànàm avidyàsmità-ràga-dveùàbhinive÷ànàü karmaõàü ca kçùõa-÷uklakçùõa-÷ukla-bhedena trividhànàm avidyà-målànàm avidyà-kùaye bãja-kùayàd àtyantikã nivçttiþ kaivalyaü bhavati | kàraõa-nivçttyà kàrya-nivçtter àtyantikyà ucitatvàd ity arthaþ |

evaü sthite yu¤jann eva sadàtmànam ity anena sampraj¤àtaþ samàdhir ekàgra-bhåmàv uktaþ | niyata-mànasa ity anena tat-phala-bhåto 'sampraj¤àta-samàdhir nirodha-bhåmàv uktaþ | ÷àntim iti nirodha-samàdhija-saüskàra-phala-bhåtà pra÷ànta-vàhità | nirvàõa-paramam iti dharma-meghasya samàdhes tattva-j¤àna-dvàrà kaivalya-hetutvaü, mat-saüsthàm ity anenaupaniùadàbhimataü kaivalyaü dar÷itam | yasmàd evaü mahà-phalo yogas tasmàt taü mahatà prayatnena sampàdayed ity abhipràyaþ ||15||

vi÷vanàthaþ : àtmànaü mano yu¤jan dhyàna-yoga-yuktaü kurvan | yato niyata-mànaso viùayoparata-cittaþ | nirvàõo mokùa eva paramaþ pràpyo yasyàü mayy eva nirvi÷eùa-brahmaõi samyak sthà sthitir yasyàü tàü ÷àntiü saüsàroparatiü pràpnoti ||15||

baladevaþ : evam àsãnasya kiü syàt tad àha yu¤jann iti | yogã sadà pratidinam àtmànaü yu¤jann arpayan | niyata-mànasaþ mat-spar÷a-pari÷uddhatayà niyataü ni÷calaü mànasaü cittaü yasya sa, mat-saüsthàü mad-adhãnàü nirvàõa-paramàü ÷àntim adhigacchati labhate | tam eva viditvàtimçtyum eti [øvetU 3.8] ity àdi ÷ravaõàt | nirvàõa-paramàü mokùàvadhikàm iti siddhayo 'pi yoga-phalànãty uktam ||15||

__________________________________________________________

BhG 6.16

nàtya÷natas tu yogo 'sti na caikàntam ana÷nataþ |
na càtisvapna-÷ãlasya jàgrato naiva càrjuna ||16||

÷rãdharaþ : yogàbhyàsa-niùñhasyàhàràdi-niyamam àha nàtya÷anata iti dvyàbhyàm | atyantam adhikaü bhu¤jànasya ekàntam atyantam abhu¤jànasyàpi yogaþ samàdhir na bhavati | tathàtinidrà-÷ãlasyàtijàgrata÷ ca yogo naivàsti ||16||

madhusådanaþ : evaü yogàbhyàsa-niùñhasyàhàràdi-niyamam àha nàtya÷anata iti dvyàbhyàm | yad bhuktaü sajjãryati ÷arãrasya ca kàrya-kùamatàü sampàdayati tad-àtma-saümitam annaü tad atikramya lobhenàdhikam a÷nato na yogo 'sti ajãrõa-doùeõa vyàdhi-pãóitatvàt | na caikàntam ana÷nato yogo 'sti | anàhàràd atyalpàhàràd và rasa-poùaõàbhàvena ÷arãrasya kàryàkùamatvàt | yad u ha và àtma-saümitam annaü tad avati tan na hinasti yad bhåyo hinasti tad yat kanãyo 'nnaü na tad avati [øatapathaB 9.2.1.2] iti ÷atapatha-÷ruteþ | tasmàd yogã nàtma-saümitàd annàd adhikaü nyånaü và÷nãyàd ity arthaþ | 

athavà -
     pårayed a÷anenàrdhaü tçtãyam udakena tu |
     vàyoþ saïcaraõàrthaü tu caturtham ava÷eùayet ||

ity àdi yoga-÷àstrokta-parimàõàd adhikaü nyånaü và÷nato yogo na sampadyata ity arthaþ | tathàtinidrà-÷ãlasyàtijàgrata÷ ca yogo naivàsti he 'rjuna sàvadhào bhavety abhipràyaþ | yathà màrkaõóeya-puràõe -

     nàdhmàtaþ kùudhitaþ ÷rànto na ca vyàkula-cetanaþ |
     yu¤jãta yogaü ràjendra yogã siddhy-artham àtmanaþ ||
     nàtã÷ãte na caivoùõe na dvandve nànilànvite |
     kàleùv eteùu yu¤jãta na yogaü dhyàna-tat-paraþ || ity àdi ||16||

vi÷vanàthaþ : yogàbhyàsa-niùñhasya niyamam àha nàtya÷anata iti dvyàbhyàm | atya÷nato 'dhikaü bhu¤jànasya | yad uktaü -

     pårayed a÷anenàrdhaü tçtãyam udakena tu |
     vàyoþ saïcaraõàrthaü tu caturtham ava÷eùayet || iti ||16||

baladevaþ : yogam abhyasyato bhojanàdi-niyamam àha nàtãti dvyàbhyàm | atya÷anam anatya÷anaü ca, atisvàpo 'tijàgara÷ ca, yoga-virodhy-ativihàràdi cottaràt ||16||

__________________________________________________________

BhG 6.17

yuktàhàra-vihàrasya yukta-ceùñasya karmasu |
yukta-svapnàvabodhasya yogo bhavati duþkha-hà ||17||

÷rãdharaþ : tarhi kathambhåtasya yogo bhavatãti ? ata àha - yuktàhàreti | yukto niyata àhàro vihàra÷ ca gatir yasya | karmasu kàryeùu yuktà niyatà ceùñà yasya | yuktau niyatau svapnàvabodhau nidrà-jàgarau yasya | tasya duþkha-nivartako yogo bhavati sidhyati ||17||

madhusådanaþ : evam àhàràdi-niyama-virahiõo yoga-vyatirekam uktvà tan-niyamavato yogànvayam àha yuktàhàra iti | àhriyata ity àhàro 'nnam | viharaõaü vihàraþ pàda-kramaþ | tau yuktau niyata-parimàõau yasya | tathànyeùv api praõava-japopaniùad-àvartanàdiùu karmasu yuktà niyata-kàlà ceùñà yasya | tathà svapno nidrà avabodho jàgaraõaü tau yuktau niyata-kàlau yasya tasya yogo bhavati | sàdhana-pàñavàd àtma-samàdhiþ sidhyati nànyasya | evaü prayanta-vi÷eùeõa sampàdito yogaþ kiü-phala iti tatràha duþkhaheti | sarva-saüsàra-duþkha-kàraõàvidyonmålana-hetu-brahma-vidyotpàdakatvàt sa-måla-sarva-duþkha-nivçtti-hetur ity arthaþ
| atràhàrasya niyatatvam |

     ardham a÷anasya sa-vya¤janasya tçtãyam udakasya tu |
     vàyoþ saücàraõàrthaü tu caturtham ava÷eùayet ||

ity àdi pràg uktam | vihàrasya niyatatvaü yoganàn na paraü gacched ity àdi | karmasu ceùñàyà niyatatvaü vàg-àdi-càpala-parityàgaþ | ràtrer vibhàga-trayaü kçtvà prathamànyayor jàgaraõaü madhye svapanam iti svapnàvabodhayor niyata-kàlatvam | evam anye 'pi yoga-÷àstroktà niyamà draùñavyàþ ||17||

vi÷vanàthaþ : yukto niyata evàhàro bhojanaü vihàro gamanaü ca yasya tasya karmasu vyavahàrika-pàramàrthika-kçtyeùu yuktà niyatà eva ceùñà vàg-vyàpàràdyà yasya tasya ||17|| 

baladevaþ : yukteti | mitàhàra-vihàrasya karmasu laukika-pàramàrthika-kçtyeùu mita-vàgàdi-vyàpàrasya mita-svàpa-jàgarasya ca sarva-duþkha-nà÷ako yogo bhavati tasmàd yogã tathà tathà vartate ||17||

__________________________________________________________

BhG 6.18

yadà viniyataü cittam àtmany evàvatiùñhate |
niþspçhaþ sarva-kàmebhyo yukta ity ucyate tadà ||18||

÷rãdharaþ : kadà niùpanna-yogaþ puruùo bhavatãty apekùàyàm àha yadeti | viniyataü vi÷eùeõa niruddhaü sac-cittam àtmany eva yadà ni÷calaü tiùñhati | kiü ca sarva-kàmebhya aihikàmuùmika-bhogebhyo niþspçho vigata-tçùõo bhavati | tadà muktaþ pràpta-yoga ity ucyate ||18||

madhusådanaþ : evam ekàgra-bhåmau sampraj¤àtaü samàdhim abhidhàya nirodha-bhåmàv asampraj¤àtaü samàdhiü vaktum upakramate yadeti | yadà yasmin kàle para-vairàgya-va÷àd viniyataü vi÷eùeõa niyataü sarva-vçtti-÷ånyatàm àpàditaü cittaü vigata-rajas-tamaskam antaþkaraõa-sattvaü svacchatvàt sarva-viùayàkàra-grahaõa-samartham api sarvato-niruddha-vçttikatvàd àtmany eva pratyak citi anàtmànuparakte vçtti-ràhitye 'pi svataþ-siddhasyàtmàkàrasya vàrayitum a÷akyatvàc citer eva pràdhànyàn nyag-bhåtaü sad avatiùñhate ni÷calaü bhavati | tadà tasmin sarva-vçtti-nirodha-kàle yuktaþ samàhita ity ucyate | kaþ ? yaþ sarva-kàmebhyo niþspçhaþ
| nirgatà doùa-dar÷anena sarvebhyo dçùñàdçùña-viùayebhyaþ kàmebhyaþ spçhà tçùõà yasyeti paraü vairàgyam asampraj¤àta-samàdher antaraïgaü sàdhanam uktam | tathà ca vyàkhyàtaü pràk ||18||

vi÷vanàthaþ :yogã niùpanna-yogaþ kadà bhaved ity àkàïkùàyàm àha yadeti | viniyataü niruddhaü cittam àtmani svasminn evàvatiùñhate ni÷calã-bhavatãty arthaþ ||18||

baladevaþ : yogã niùpanna-yogaþ kadà syàd ity apekùàyàm àha yadeti | yogam abhyasyato yogina÷ cittam yadà viniyataü niruddhaü sadàtmany eva svasminn evàvasthitaü sthiraü bhavati, tad-àtmetara-sarva-spçhà-÷ånyo yukto niùpanna-yogaþ kathyate ||18||

__________________________________________________________

BhG 6.19

yathà dãpo nivàta-stho neïgate sopamà smçtà |
yogino yata- cittasya yu¤jato yogam àtmanaþ ||19||

÷rãdharaþ : àtmaikyàkàratayàvasthitasya cittasyopamànam àha yatheti | vàta-÷ånye de÷e sthito dãpo yathà neïgate na vicalati | sopamà dçùñàntaþ | kasya ? àtma-viùayaü yogaü yu¤jato 'bhyasyato yoginaþ | yataü niyataü cittaü yasya tasya niùkampatayà prakà÷akatayà càca¤calaü tac cittaü tadvat tiùñhatãty arthaþ ||19||

madhusådanaþ : samàdhau nivçttikasya cittasyopamànam àha yatheti | dãpa-calana-hetunà vàtena rahite de÷e sthito dãpo yathà calana-hetv-abhàvàn neïgate na calati, sopamà smçtà sa dçùñànta÷ cintito yogaj¤aiþ | kasya ? yogina ekàgra-bhåmau sampraj¤àta-samàdhi-mato 'bhyàsa-pàñavàd yata-cittasya niruddha-sarva-citta-vçtter asampraj¤àta-samàdhi-råpaü yogaü nirodha-bhåmau yu¤jato 'nutiùñhato ya àtmàntaþkaraõaü tasya ni÷calatayà sattvodrekeõa prakà÷akatayà ca ni÷calo dãpo dçùñànta ity arthaþ |

àtmano yogaü yu¤jata iti vyàkhyàne dàrùñàntikàlàbhaþ sarvàvasthasyàpi cittasya sarvadàtmàkàratayàtma-pada-vaiyarthyaü ca | na hi yogenàtmàkàratà cittasya sampàdyate, kintu svata evàtmàkàrasya sato 'nàtmàkàratà nivartyata iti | tasmàd dàrùñàntika-pratipàdanàrtham evàtma-padam | yata-cittasyeti bhàva-paro nirde÷aþ karma-dhàrayo và yatasya cittasyety arthaþ ||19||

vi÷vanàthaþ : nivàta-stho nirvàta-de÷a-sthito dãpo neïgate na calati yaþ sa eva dãpa upamà yathà yathàvad ity arthaþ | so 'ci lope cet pàda-påraõam [Pàõ 6.1.134] iti sandhiþ | kasyopamà ity ata àha yogina iti |

baladevaþ : tadà yogã kãdç÷o bhavatãty apekùàyàm àha yatheti | nirvàta-de÷a-stho dãpo neïgate na calati ni÷calaþ sa-prabhas tiùñhati sa dãpo yathà yathàvad upamà yogaj¤aiþ smçtà cintità | sopamety atra so 'ci lope cet pàda-påraõam [Pàõ 6.1.134] iti såtràt sandhiþ | upamà-÷abdenopamànaü bodhyam | kasyety àha yogina iti | yata-cittasya niruddha-sarva-citta-vçtter àtmano yogaü dhyànaü yu¤jato 'nutiùñhataþ | nivçtta-sakaletara-citta-vçttir abhyudita-j¤àna-yogã ni÷cala-sa-pradãpa-sadç÷o bhavatãti ||19||

__________________________________________________________

BhG 6.20-23

yatroparamate cittaü niruddhaü yoga-sevayà |
yatra caivàtmanàtmànaü pa÷yann àtmani tuùyati ||20|
sukham àtyantikaü yat tad buddhi-gràhyam atãndriyam |
vetti yatra na caivàyaü sthita÷ calati tattvataþ ||21||
yaü labdhvà càparaü làbhaü manyate nàdhikaü tataþ |
yasmin sthito na duþkhena guruõàpi vicàlyate ||22||
taü vidyàd duþkha-saüyoga-viyogaü yoga-saüj¤itam |
sa ni÷cayena yoktavyo yogo 'nirviõõa-cetasà ||23||

÷rãdharaþ : yaü saünyàsam iti pràhur yogaü taü viddhi pàõóava [Gãtà 6.2] ity àdau karmaiva yoga-÷abdenoktam | nàtya÷natas tu yogo 'sti [Gãtà 6.16] ity àdau tu samàdhir yoga-÷abdenoktaþ | tatra mukhyo yogaþ ka ity apekùàyàü samàdhim eva svaråpataþ phalata÷ ca lakùayan sa eva mukhyo yoga ity àha yatreti sàrdhais tribhiþ | yatra yasmin avasthà-vi÷eùe yogàbhyàsena niruddhaü cittam uparataü bhavatãti yogasya svaråpa-lakùaõam uktam | tathà ca pàta¤jalaü såtram yoga÷ citta-vçtti-nirodhaþ [YogaS 1.2] iti | iùña-pràpti-lakùaõena phalena tam eva lakùayati | yatra ca yasminn avasthà-vi÷eùe | àtmanà ÷uddhena
manasà àtmànam eva pa÷yati na tu dehàdi | pa÷yaü÷ càtmany eva tuùyati | na tu viùayeùu | yatrety àdãnàü yac-chandànàü taü yoga-saüj¤itaü vidyàd iti caturthena ÷lokenànvayaþ ||20|

àtmany eva toùe hetum àha sukham iti | yatra yasminn avasthà-vi÷eùe yat tat kim api nirati÷ayam àtyantikaü nityaü sukhaü vetti | nanu tadà viùayendriya-sambandhàbhàvàt kutaþ sukhaü syàt ? tatràha atãndriyaü viùayendriya-sambandhàtãtam | kevalaü buddhyaivàtmàkàratayà gràhyam | ataeva ca yatra sthitaþ saüs tattvata àtma-svaråpàn naiva calati ||21||

acalatvam evopapàdayati yam iti | yam àtma-sukha-råpaü làbhaü labdhvà tato 'dhikam aparaü làbhaü na manyate | tasyaiva nirati÷aya-sukhatvàt | yasmiü÷ ca sthito mahatàpi ÷ãtoùõàdi-duþkhena na vicàlyate nàbhibhåyate | etenàniùña-nivçtti-phalenàpi yogasya lakùaõam uktaü draùñavyam ||22||

tam iti | ya evaü-bhåto 'vasthà-vi÷eùas taü duþkha-saüyoga-viyogaü yoga-saüj¤itaü vidyàt | duþkha-÷abdena duþkha-mi÷ritaü vaiùayikaü sukham api gçhyate | duþkhasya saüyogena saüspar÷a-màtreõàpi viyogo yasmin tam avasthà-vi÷eùaü yoga-saüj¤itaü yoga-÷abda-vàcyaü jànãyàt | paramàtmànà kùetraj¤asya yojanaü yogaþ | yad và duþkha-saüyogena viyoga eva ÷åre kàtara-÷abda-vad viruddha-lakùaõayà yoga ucyate | karmaõi tu yoga-÷abdas tad-upàyatvàd aupacàrika eveti bhàvaþ | 

yasmàd evaü mahà-phalo yogas tasmàt sa eva yatnato 'bhyasanãya ity àha tam iti sàrdhena | sa yogo ni÷cayena ÷àstràcàryopade÷a-janitena nirveda-rahitena cetasà yoktavyaþ | duþkha-buddhyà prayatna-÷aithilyaü nirvedaþ ||23||

madhusådanaþ : evaü sàmànyena samàdhim uktvà nirodha-samàdhiü vistareõa vivarãtum àrambhate yatreti | yatra yasmin pariõàma-vi÷eùe yoga-sevayà yogàbhyàsa-pàñavena jàte sati niruddham eka-viùayaka-vçtti-pravàha-råpàm ekàgratàü tyaktvà nirindhanàgnivad upa÷àmyan nirvçttikatayà sarva-vçtti-nirodha-råpeõa pariõataü bhavati | yatra ca yasmiü÷ ca pariõàme sati àtmanà rajas-tamo 'nabhibhåta-÷uddha-sattva-màtreõàntaþ-karaõenàtmànaü pratyak-caitanyaü paramàtmàbhinnaü sac-cid-ànanda-ghanam anantam advitãyaü pa÷yan vedànta-pramàõajayà vçttyà sàkùàtkurvann àtmany eva paramànanda-ghane tuùyati, na dehendriya-saüghàte, na và tad-bhogye 'nyatra | paramàtma-dar÷ane
saty atuùñi-hetv-abhàvàt tuùyaty eveti và | tam antaþ-karaõa-pariõàmaü sarva-citta-vçtti-nirodha-råpaü yogaü vidyàd iti pareõànvayaþ | yatra kàla iti tu vyàkhyànam asàdhu tac-chabdànanvayàt ||20||

àtmany eva toùe hetum àha sukham iti | yatra yasminn avasthà-vi÷eùa àtyantikam anantaü nirati÷ayaü brahma-svaråpam atãndriyaü viùayendriya-saüyogànabhivyaïgyaü buddhi-gràhyaü buddhyaiva rajas-tamo-mala-rahitayà sattva-màtra-vàhinyà gràhyaü sukhaü yogã vetti anubhavati | yatra ca sthito 'yaü vidvàüs tattvata àtma-svaråpàn naiva calati | taü yoga-saüj¤itaü vidyàd iti pareõànvayaþ samànaþ |

atràtyantikam iti brahma-sukha-svaråpa-kathanam | atãndriyam iti viùaya-sukha-vyàvçttiþ | tasya viùayendriya-saüyoga-sàpekùatvàt | buddhi-gràhyam iti sauùupta-sukha-vyàvçttiþ suùuptau buddher lãnatvàt | samàdhau nirvçttikàyàs tasyàþ sattvàt | tad uktaü gauóa-pàdaiþ - lãyate tu suùuptau tan nigçhãtaü na lãyate iti | tathà ca ÷råyate -

     samàdhi-nirdhåta-malasya cetaso
     nive÷itasyàtmani yat sukhaü bhavet |
     na ÷akyate varõayituü girà tadà
     yad etad antaþ-karaõena gçhyate || iti |

antaþkaraõena niruddha-sarva-vçttikenety arthaþ | vçttyà tu sukhàsvàdanaü gauóàcàryais tatra pratiùiddham - nàsvàdayet sukhaü tatra niþsaïgaü praj¤ayà bhavet iti | mahad idaü samàdhau sukham anubhavàmãti sa-vikalpa-vçtti-råpà praj¤à sukhàsvàdaþ | taü vyutthàna-råpatvena samàdhi-virodhitvàd yogã na kuryàt | ataevaitàdç÷yà praj¤ayà saha saïgaü parityajet tàü nirundhyàd ity arthaþ | nirvçttikena tu cittena svaråpa-sukhànubhavas taiþ pratipàditaþ | svasthaü ÷àntaü sa-nirvàõa-kathyaü sukham uttamam iti spaùñaü caitad upariùñhàt kariùyate ||21||

yatra na caivàyaü sthita÷ calati tattvata ity uktam upapàdayati yaü labdhveti | yaü ca nirati÷ayàtmaka-sukha-vya¤jakaü nirvçttika-cittàvasthà-vi÷eùaü labdhvà santatàbhyàsa-paripàkena sampàdyàparaü làbhaü tato 'dhikaü na manyate | kçtaü kçtyaü pràptaü pràpaõãyam ity àtma-làbhàc ca paraü vidyate iti smçteþ | evaü viùaya-bhoga-vàsanayà samàdher vicalanaü nàstãty uktvà ÷ãta-vàta-ma÷akàdy-upadrava-nivàraõàrtham api tan nàstãty àha yasmin paramàtma-sukha-maye nirvçttika-cittàvasthà-vi÷eùe sthito yogã guruõà mahatà ÷astra-nipàtàdi-nimittena mahatàpi duþkhena na vicàlyate kim uta kùudreõety arthaþ ||22||

yatroparamata ity àrabhya bahubhir vi÷eùaõair yo nivçttikaþ paramànandàbhivya¤jaka÷ cittàvasthà-vi÷eùa uktas taü citta-vçtti-nirodhaü citta-vçtti-maya-sarva-duþkha-virodhitvena duþkha-viyogam eva santaü yoga-saüj¤itaü viyoga-÷abdàrtham api virodhi-lakùaõayà yoga-÷abda-vàcyaü vidyàj jànãyàc ca tu yoga-÷abdànurodhàt kaücit sambandhaü pratipadyetety arthaþ | tathà ca bhagavàn pata¤jalir asåtrayat yoga÷ citta-vçtti-nirodhaþ [YogaS 1.2] iti | yogo bhavati duþkhahà [6.17] iti yat pràg uktaü tad etad upasaühçtam |

evaü-bhåte yoge ni÷cayànirvedayoþ sàdhanatva-vidhànàyàha sa ni÷cayeneti | sa 

yathokta-phalo yogo ni÷cayena ÷àstràcàrya-vacana-tàtparya-viùayo 'rthaþ satya evety adhvayasàyena yoktavyo 'bhyasanãyaþ | anirviõõa-cetasà etàvatàpi kàlena yogo na siddhaþ kim ataþ paraü kaùñam ity anutàpo nirvedas tad-rahitena cetasà | iha janmani janmàntare và setsyati kiü tvarayety evaü dhairyam uktena manasety arthaþ | tad etad gauóa-pàdà udàjahruþ -

utseka udadher yadvat ku÷àgreàika-bindunà |
manaso nigrahas tadvad bhaved aparikhedataþ || iti |

utseka utsecanaü ÷oùaõàdhvasyàyena jaloddharaõam iti yàvat | atra sampradàya-vida àkhyàyikàm àcakùate | kasyacit kila pakùiõo 'õóàni tãra-sthàni taraïga-vegena sumudro 'pajahàra | sa ca samudraü ÷oùayiùàmy eveti pravçttaþ sva-mukhàgreõaikaikaü jala-bindum upari pracikùepa | tadà ca bahubhiþ pakùibhir bandhu-vargair vàryamàõo 'pi naivopararàma | yadçcchayà ca tatràgatena nàradena nivàrito 'py asmin janmani janmàntare và yena kenàpy upàyena samudraü ÷oùayiùyàmy eveti pratijaj¤e | tata÷ ca daivànukålyàt kçpàlur nàrado garuóaü tat-sàhàyyàya preùayàmàsa | samudras tvaj-j¤àti-droheõa tvàm avamanyata iti vacanena | tato garuóa-pakùa-vàtena
÷uùyan samudro bhãtas tàny aõóàni tasmai pakùiõe pradadàv iti | evam akhedena mano-nirodhe parama-dharme pravartamànaü yoginam ã÷varo 'nugçhõàti | tata÷ ca pakùiõa iva tasyàbhimataü sidhyatãti bhàvaþ ||23||

vi÷vanàthaþ : nàtya÷natas tu yogo 'stãty àdau yoga-÷abdena samàdhir uktaþ | sa ca saüpraj¤àto 'saüpraj¤àta÷ ca | sa-vitarka-sa-vicàra-bhedàt saüpraj¤àto bahu-vidhaþ | asaüpraj¤àta-samàdhi-råpo yogaþ kãdç÷a ity apekùàyàm àha yatrety-àdi-sàrdhais tribhiþ | yatra samàdhau sati cittam uparamate vastu-màtram eva na spç÷atãty arthaþ | tatra hetuþ niruddham iti | tathà ca pàta¤jala-såtram - yoga÷ citta-vçtti-nirodhaþ [YogaS 1.2] iti | yatrety-àdi-padànàü yoga-saüj¤itaü vidyàd iti caturthenànvayaþ | àtmanà paramàtmàkàràntaþkaraõenàtmànaü pa÷yan tasmin tuùyati | tatratyaü sukhaü pràpnoti | yad àtyantikaü
sukhaü prasiddham | atãndriyaü viùayendriya-samparka-rahitam | ataeva yatra sthitaþ san tattvata àtma-svaråpàn naiva calati, ataeva yaü làbhaü labdhvà tataþ sakà÷àd aparaü làbham adhikaü na manyate | duþkhasya saüyogena spar÷a-màtreõàpi viyogo yasmin taü yoga-saüj¤taü yoga-saüj¤àü pràptaü samàdhiü vidyàt | yadyapi ÷ãghraü na sidhyati tad apy ayaü me yogaþ saüsetsyaty eveti yo ni÷cayas tena | anirviõõa-cetasaitàvatàpi kàlena yogo na siddhaþ | kim ataþ paraü kaùñenety anutàpo nirvedas tad-rahitena cetasà | iha janmani janmàntare và sidhyatu,
kiü me tvarayeti dhairya-yuktena manasety arthaþ | tad etad gauóa-pàdà udàjahruþ -

utseka udadher yadvat ku÷àgreàika-bindunà |
manaso nigrahas tadvad bhaved aparikhedataþ || iti |

utseka utsecanam | ÷oùaõàdhyavasàyena jaloddharaõam iti yàvat | atra kàcid àkhyàyikàsti | kasyacit kila pakùiõo 'õóàni tãra-sthitàni taraïga-vegena sumudro jahàra | sa ca samudraü ÷oùayiùàmãty eveti pratij¤àya sva-mukhàgreõaikaikaü jala-bindum upari pracikùepa | taü ca bahubhiþ pakùibhir bandhubhir yuktyà vàryamàõo 'pi naivopararàma | yadçcchayà ca tatràgatena nàradena nivàrito 'py asmin janmani janmàntare và samudraü ÷oùayiùyàmy eveti tad-agre 'pi punaþ pratijaj¤e | tata÷ ca daivànukålyàt kçpàlur nàrado garuóaü tat-sàhàyyàya preùayàmàsa | samudras tvadãya-j¤àti-droheõa tvàm avamanyata iti vàkyena | tato garuóa-pakùa-vàtena ÷uùyan samudro
'tibhãtas tàny aõóàni tasmai pakùiõe dadàv iti |

evam eva ÷àstra-vacanàstikyena yoge j¤àne bhaktau và pravartamànam utsàhavantam adhyavasàyinaü janaü bhagavàn evànugçhõàtãti ni÷cetavyam ||20-23||
 
baladevaþ : nàtya÷nata ity àdau yoga-÷abdenoktaü samàdhiü svaråpataþ phalata÷ ca lakùayati yatrety-àdi-sàrdha-trayeõa | yac-chabdànàü taü vidyàd yoga-saüj¤itam ity uttareõànvayaþ | yogaysa sevayàbhyàsena niruddhaü nivçttetara-vçttikaü cittaü yatroparamate mahat sukham etad iti sajjati | na tu dehàdi pa÷yan viùayeùv iti citta-vçtti-nirodhena svaråpeõeùña-pràpti-lakùaõena phalena ca yogo dar÷itaþ | sukham iti | yatra samàdhau yat tat prasiddham àtyantikaü nityaü sukhaü vetty anubhavati | atãndriyaü viùayendriya-sambandha-rahitaü, buddhyàtmàkàrayà gràhyam | ataeva yatra sthitas tattvata
àtma-svaråpàn naiva calati, yaü yogaü labdhvaiva tato 'paraü làbham adhikaü na manyate | guruõà guõavat putra-vicchedàdinà na vicàyate tam iti | duþkha-saüyogasya viyogaþ pradhvaüso yatra taü yoga-saüj¤taü samàdhim ||20-23||

__________________________________________________________

BhG 6.24

saükalpa-prabhavàn kàmàüs tyaktvà sarvàn a÷eùataþ |
manasaivendriya-gràmaü viniyamya samantataþ ||24||

÷rãdharaþ : kiü ca saïkalpeti | saükalpàt prabhavo yeùàü tàn yoga-pratikålàn sarvàn kàmàn a÷eùataþ sa-vàsanàüs tyaktvà manasaiva viùaya-doùa-dar÷inà sarvataþ prasarantam indriya-samåhaü vi÷eùeõa niyamya | yogo yoktavya iti pårveõànvayaþ ||24||

madhusådanaþ : kiü ca kçtvà yogo 'bhyasnãyaþ ? saïkalpo duùñeùv api viùayeùv a÷obhanatvàdar÷anena ÷obhanàdhyàsaþ | tasmàc ca saïkalpàd idaü me syàd idaü me syàd ity evaü-råpàþ kàmàþ prabhavanti | tàn ÷obhanàdhyàsa-prabhavàn viùayàbhilàùàn vicàra-janyà÷obhanatva-ni÷cayena ÷obhanàdhyàsa-bàdhàd dçùñeùu srak-candana-vanitàdiùv adçùñeùu cendra-loka-pàrijàtàpsaraþ-prabhçtiùu ÷va-vànta-pàyasavat svata eva sarvàn brahma-loka-paryantàn a÷eùato nirava÷eùàn savàsanàüs tyaktvà, ataeva kàma-pårvakatvàd indirya-pravçttes tad-apàye sati viveka-yuktena
manasaivendriya-pràptaü cakùur-àdi-karaõa-samåhaü viniyamya samantataþ sarvebhyo viùayebhyaþ pratyàhçtya ÷anaiþ ÷anair uparamed ity anvayaþ ||24||

vi÷vanàthaþ : etàdç÷a-yogàbhyàse pravçttasya pràthamikaü kçtyam antyaü ca kçtyam àha saïkalpeti dvàbhyàm | kàmàüs tyaktveti pràthamikaü kçtyam | na kiücid api cintayed ity antyaü kçtyam ||24-25||

baladevaþ : sa yogaþ pràrambha-da÷àyàü ni÷cayena prayatne kçte saüsetsyaty evety adhyavasàyena yoktavyo 'nuùñheyaþ | àtmany ayogatva-mananaü nirvedas tad-rahitena cetasà hçtàõóàrõava-÷oùakat-pakùivat sotsàhenety arthaþ | etàdç÷aü yogam àrabhamàõasya pràthamikaü kçtyam àha saïkalpeti | saïkalpàt prabhavo yeùàü tàn yoga-virodhinaþ kàmàn viùayàn a÷eùataþ sa-vàsanàüs tyaktvà | sphuñam anyat | manasà viùaya-doùa-dar÷inà ||24||

__________________________________________________________

BhG 6.25

÷anaiþ ÷anair uparamed buddhyà dhçti-gçhãtayà |
àtma-saüsthaü manaþ kçtvà na kiücid api cintayet ||25||
÷rãdharaþ : yadi tu pràktana-karma-saüskàreõa mano vicalet tarhi dhàraõayà sthirãkuryàd ity àha ÷anair iti | dhçtir dhàraõà | tayà gçhãtayà va÷ãkçtayà buddhyà | àtma-saüstham àtmany eva samyak sthitaü ni÷calaü manaþ kçtvoparamet | tac ca ÷anaiþ ÷anair abhyàsa-krameõa | na tu sahasà | uparama-svaråpam àha na kiücid api cintayet | ni÷cale manasi svayam eva prakà÷amàna-paramànanda-svaråpo bhåtvàtma-dhyànàd api nivartetety arthaþ ||25||

madhusådanaþ : bhåmikà-jaya-krameõa ÷anaiþ ÷anair uparamet | dhçti-dhairyam akhinnatà tayà gçhãtà yà buddhir ava÷ya-kartavyatà-ni÷caya-råpà tayà yadà kadàcid ava÷yaü bhaviùyaty eva yogaþ kiü tvarayety evaü-råpayà ÷anaiþ ÷anair guråpadiùña-màrgeõa mano nirundhyàt | etenànirveda-ni÷cayau pràg uktau dar÷itau | tathà ca ÷rutiþ -

yacched vàï-manasã pràj¤as 
tad yacchej j¤àna àtmani |
j¤ànam àtmani mahati niyacchet 
tad yacchec chànta àtmani || [KañhU 1.3.13] iti |

vàg iti vàcaü laukikãü vaidikãü ca manasi vyàpàravati niyacchet | nànudhyàyàd bahån ÷abdàn vàco viglàpanaü hi tat [BAU 4.4.21] iti ÷ruteþ | vàg-vçtti-nirodhena mano-vçtti-màtra-÷eùo bhaved ity arthaþ | cakùur-àdi-nirodho 'py etasyàü bhåmau draùñavyaþ | manasãti cchàndasaü dairghyam | tan manaþ karmedriya-j¤ànendriya-sahakàri nana-vidha-vikalpa-sàdhanaü karaõaü j¤àne jànàtãti j¤ànam iti vyutpattyà j¤àtary àtmani j¤àtçtvopàdhàv ahaïkàre niyacchet | mano-vyàpàràn parityajyàhaïkàra-màtraü pari÷eùayet | tac ca j¤ànaü j¤àtçtvopàdhim ahaïkàram àtmani mahati mahat-tattve sarva-vyàpake niyacchet | dvividho hy ahaïkàro vi÷eùa-råpaþ
sàmànya-råpa÷ ceti | ayam aham etasya putra ity evaü vyaktam abhimanyamàno vi÷eùa-råpo vyaùñy-ahaïkàraþ | asmãty etàvan-màtram abhimanyamànaþ sàmànya-råpaþ samaùñy-ahaïkàraþ | sa ca hiraõyagarbho mahàn àtmeti ca sarvànusyåtatvàd ucyate | tàbhyàm ahaïkàràbhyàü vivikto nirupàdhikaþ ÷àntàtmà sarvànta÷ cid-eka-rasas tasmin mahàntam àtmànaü samaùñi-buddhiü niyacchet | evaü tat-kàraõam avyaktam api niyacchet | tato nirupàdhikas tvaü-pada-lakùyaþ ÷uddha àtmà sàkùàtkçtau bhavati |

÷uddhe hi cid-eka-rase pratyag-àtmani jaóa-÷akti-råpam anirvàcyam avyaktaü prakçtir upàdhiþ | sà ca prathamaü sàmànyàhaïkàra-råpaü mahat tattvaü nàma dhçtvà vyaktãbhavati | tato bahir vi÷eùàhaïkàra-råpeõa | tato bahir mano-råpeõa | tato bahir vàg-àdãn indriya-råpeõa | tad etac chrutyàbhihitam -

indriyebhyaþ parà hy arthà arthebhya÷ ca paraü manaþ |
manasas tu parà buddhir buddher àtmà mahàn paraþ ||
mahataþ parama-vyaktam avyaktàt puruùaþ paraþ |
puruùàn na paraü kiücit sà kàùñhà sà parà gatiþ || [KañhU 1.3.10-1] iti |

tatra gavàdiùv iva vàï-nirodhaþ prathamà bhåmiþ | bàla-mugdhàdiùv iva nirmanastvaü dvitãyà | tandryàm ivàhaïkàra-ràhityaü tçtãyà | suùuptàv iva mahat-tattva-÷àntàtmanor madhye mahat-tattvopàdànam avyàkçtàkhyaü tattvaü ÷rutyodàhàri, tathàpi tatra mahat-tattvasya niyamanaü nàbhyadhàyi | suùuptàv iva svaråpa-laya-prasaïgàt | tasya ca karma-kùaye sati puruùa-prayatnam antareõa svata eva siddhatvàt tattva-dar÷anànupayogitvàc ca | dç÷yate tvam agrayà buddhyà såkùmayà såkùma-dar÷ibhiþ iti pårvam abhidhàya såkùmatva-siddhaye nirodha-samàdher abhidhànàt | sa ca tattva-didçkùor dar÷ana-sàdhanatvena dçùña-tattvasya ca
jãvan-mukti-råpa-kle÷a-kùayàyàpekùitaþ |

nanu ÷àntàtmany avaruddhasya cittasya vçtti-rahitatvena suùuptivan na dar÷ana-hetutvam iti cet, na | svataþ-siddhasya dar÷anasya nivàrayitum a÷akyatvàt | tad uktaü -

     àtmànàtmàkàraü svabhàvato 'sthitaü sadà cittam |
     àtmaikàkàratayà tiraskçtànàtma-dçùñiü vidadhãta ||

yathà ghaña utpadyamànaþ svato viyat-pårõaü evotpadyate | jala-taõóulàdi-påraõaü tåtpanne ghañe pa÷càt puruùa-prayatnena bhavati | tatra jalàdau niþsàrite 'pi viyan-niþsàrayituü na ÷akyate | mukha-pidhàne 'py antarviyad avatiùñhata eva tathà cittam utpadyamànaü caitanya-pårõam evotpadyate | utpanne tu tasmin måùàniùikta-druta-tàmravad ghaña-duþkhàdi-råpatvaü bhoga-hetu-dharmàdharma-sahakçta-sàmagrã-va÷àd bhavati | tatra ghaña-duþkhàdy-anàtmàkàre viràma-pratyayàbhyàsena nivàrite 'pi nirnimitta÷ cid-àkàro vàrayituü na ÷akyate | tato nirodha-samàdhinà nirvçttikena cittena saüskàra-màtra-÷eùatayàtisåkùmatvena nirupàdhika-cid-àtma-màtràbhimukhatvàd
vçttiü vinaiva nirvighnam àtmànubhåyate | tad etad àha àtma-saüsthaü manaþ kçtvà na kiücid api cintayed iti | àtmani nirupàdhike pratãci saüsthà samàptir yasya tad-àtma-saüsthaü sarva-prakàra-vçtti-÷ånyaü svabhàva-siddhàtmàkàra-màtra-vi÷iùñaü manaþ kçtvà dhçti-gçhãtayà viveka-buddhyà sampàdyàsaüpraj¤àta-samàdhi-sthaþ san kiücid api anàtmànam àtmànaü và na cintayet, na vçttyà viùayãkuryàt | anàtmàkàra-vçttau hi vyutthànam eva syàt | àtmàkàra-vçttau ca sampraj¤àtaþ samàdhir ity asampraj¤àta-samàdhi-sthairyàya kàm api citta-vçttiü notpàdayed ity arthaþ ||25||
vi÷vanàthaþ : See BhG 6.24.

baladevaþ : antimaü kçtyam àha dhçti-gçhãtayà dhàraõàva÷ãkçtyà buddhyà mana àtma-saüsthaü kçtvàtmànaü dhyàtvà samàdhàv uparameta tiùñhet | àtmano 'nyat kiücid api na cintayet | etac ca ÷anaiþ ÷anair abhyàsa-krameõa, na tu hañhena ||25||

__________________________________________________________

BhG 6.26

yato yato ni÷carati mana÷ ca¤calam asthiram |
tatas tato niyamyaitad àtmany eva va÷aü nayet ||26||

÷rãdharaþ : evam api rajo-guõa-va÷àd yadi manaþ pracalet tarhi punaþ pratyàhàreõa va÷ãkuryàd ity àha yato yata iti | svabhàvata÷ ca¤calaü dhàryamàõam apy asthiraü mano yaü yaü viùayaü prati nirgacchati, tatas tataþ pratyàhçtyàtmany eva sthiraü kuryàt ||26||

madhusådanaþ : evaü nirodha-samàdhiü kurvan yogã ÷abdàdãnàü citta-vikùepa-hetånàü madhye yato yato yasmàd yasmàn nimittàc chabdàder viùayàd ràga-dveùàde÷ ca ca¤calaü vikùepàbhimukhaü san mano ni÷carati vikùiptaü sad viùayàbhimukhãü pramàõa-viparyaya-vikalpa-smçtãnàm anyatamàm api samàdhi-virodhinãü vçttim utpàdayati, tathà laya-hetånàü nidrà÷eùa-bahv-a÷ana-÷ramàdãnàü madhye yato yato nimittàd asthiraü layàbhimukhaü san mano ni÷carati lãnaü sat samàdhi-virodhinãü nidràkhyàü vçttim utpàdayati, tatas tato vikùepa-nimittàl laya-nimittàc
ca niyamyaitan mano nirvçttikaü kçtvàtmany eva sva-prakà÷a-paramànanda-ghane va÷aü nayen nirundhyàt | yathà na vikùipyeta na và lãyeteti | eva-kàro 'nàtma-gocaratvaü samàdher vàrayati | etac ca vivçtaü gauóàcàrya-pàdaiþ-

     upàyena nigçhõãyàd vikùiptaü kàma-bhogayoþ |
     suprasannaü laye caiva yathà kàmo layas tathà ||
     duþkhaü sarvam anusmçtya kàma-bhogàn nivartayet |
     ajaü sarvam anusmçtya jàtaü naiva tu pa÷yati ||
     laye sambodhayec cittaü vikùiptaü ÷amayet punaþ |
     sakaùàyaü vijànãyàt sama-pràptaü na càlayet ||
     nàsvàdayet sukhaü tatra niþsaïgaþ praj¤ayà bhavet |
     ni÷calaü nic÷arac cittam ekãkuryàt prayatnataþ ||
     yadà na lãyate cittaü na ca vikùipyate punaþ |
     aniïganam anàbhàsaü niùpannaü brahma tat tadà || iti pa¤cabhiþ ÷lokaiþ |

upàyena vakùyamàõena vairàgyàbhyàsena kàma-bhogayor vikùiptaü pramàõa-viparyaya-vikalpa-smçtãnàm anyatamayàpi vçttyà pariõataü mano nigçhõãyàn nirundhyàd àtmany evety arthaþ | kàma-bhogayor iti cintyamànàvasthà-bhujyamànàvasthà-bhedena dvi-vacanam | tathà lãyate 'sminn iti layaþ suùuptaü tasmin suprasannam àyàsa-varjitam api mano nigçhõãyàd eva | suprasannaü cet kuto nigçhyate ? tatràha - yathà kàmo viùaya-gocara-pramàõàdi-vçtty-utpàdanena samàdhi-virodhã tathà layo 'pi nidràkhya-vçtty-utpàdanena samàdhi-virodhã | sarva-vçtti-nirodho hi samàdhiþ | ataþ kàmàdi-kçta-vikùepàd iva ÷ramàdi-kçta-layàd api mano niroddhavyam ity arthaþ | 

upàyena nigçhõãyàt kena ? ity ucyate sarvaü dvaitam avidyà-vijçmbhitam alpaü duþkham evety anusmçtya -- yo vai bhåmà tat sukhaü, nàlpe sukham asti | [ChàU 7.23.1] atha yad alpaü tan martyaü [ChàU 7.23.1] tad duþkham iti ÷ruty-arthaü guråpade÷àd anu pa÷càt paryàlocya kàmàü÷ cintyamànàvasthàn viùayàn bhogàn bhujyamànàvasthàü÷ ca viùayàn nivartayet | manasaþ sakà÷àd iti ÷eùaþ | kàma÷ ca bhoga÷ ca kàma-bhogaü tasmàn mano nivartayed iti và | evaü dvaita-smaraõa-kàle vairàgya-bhàvanopàya ity arthaþ | dvaita-vismaraõaü tu paramopàya ity àha ajaü brahma sarvaü na tato 'tiriktaü kiücid
astãti ÷àstràcàryopade÷àd anantaram anusmçtya tad-viparãtaü dvaita-jàtaü na pa÷yaty eva | adhiùñhàne j¤àne kalpitasyàbhàvàt | pårvopàyàpekùayà vailakùaõya-såcanàrthas tu-÷abdaþ | 

evaü vairàgya-bhàvanà-tattva-dar÷anàbhyàü viùayebhyo nivartyamànaü cittaü yadi dainandina-layàbhyàsa-va÷àl layàbhimukhaü bhavet tadà nidrà-÷eùàjãrõa-bahv-a÷ana-÷ramàõàü laya-kàraõànàü nirodhena cittaü samyak prabodhayed utthàna-prayatnena | yadi punar evaü prabodhyamànaü dainandina-prabodhàbhyàsa-va÷àt kàma-bhogayor vikùiptaü syàt tadà vairàgya-bhàvanayà tattva-sàkùàtkàreõa ca punaþ ÷amayet | evaü punaþ punar abhyasyato layàt sambodhitaü viùayebhya÷ ca vyàvartitam | nàpi samapràptam antaràlàvasthaü cittaü stabdhãbhåtaü, sa-kaùàyaü
ràga-dveùàdi-prabala-vàsanà-va÷ena stabdhãbhàvàkhyena kaùàyeõa doùeõa yuktaü vijànãyàt samàhitàc cittàd vivekena jànãyàt | 

tata÷ ca nedaü samàhitam ity avagamya laya-vikùepàbhyàm iva kaùàyàd api cittaü nirundhyàt | tata÷ ca laya-vikùepa-kaùàyeùu parihçteùu pari÷eùàc cittena samaü brahma pràpyate | tac ca samapràptaü cittaü kaùàya-laya-bhràntyà na càlayet, viùayàbhimukhaü na kuryàt | kintu dhçti-gçhãtayà buddhyà laya-kaùàya-pràpter vivicya tasyàm eva sama-pràptàv atiyatnena sthàpayet | tatra samàdhau parama-sukha-vya¤jake 'pi sukhaü nàsvàdayet | etàvantaü kàlam ahaü sukhãti sukhàsvàda-råpàü vçttiü na kuryàt samàdhi-bhaïga-prasaïgàt iti pràg eva kçta-vyàkhyànam | praj¤ayà yad upalabhyate sukhaü tad apy
avidyà-parikalpitaü mçùaivety evaü-bhàvanayà niþsaïgo nispçhaþ sarva-sukheùu bhavet | 

athavà praj¤ayà sa-vikalpa-sukhàkàra-vçtti-råpayà saha saïgaü parityajet | na tu svaråpa-sukham api nirvçttikena cittena nànubhavet svabhàva-pràptasya tasya vàrayitum a÷akyatvàt | evaü sarvato nivartya ni÷calaü prayatna-va÷ena kçtaü cittaü svabhàva-cà¤calyàd viùayàbhimukhatayà ni÷carad bahir nirgacchad ekãkuryàt prayatnataþ, nirodha-prayatnena same brahmaõy ekatàü nayet | 

sama-pràptaü cittaü kãdç÷am ? ity ucyate yadà na lãyate nàpi stabdhãbhavati tàmasatva-sàmyena laya-÷abdenaiva stabdhãbhàvasyopalakùaõàt | na ca vikùipyate punaþ, na ÷abdàdy-àkàra-vçttim anubhavati | nàpi sukham àsvàdayati, ràjasatva-sàmyena sukhàsvàdasyàpi vikùepa-÷abdenopalakùaõàt | pårvaü bheda-nirde÷as tu pçthak-prayatna-karaõàya | evaü laya-kaùàyàbhyàü vikùepa-sukhàsvàdàbhyàü ca rahitam aniïganam iïganaü calanaü sa-vàta-pradãpaval layàbhimukhya-råpaü tad-rahitaü nivàta-pradãpa-kalpam | anàbhàsaü na kenacid viùayàkàreõàbhàsata ity etat | kaùàya-sukhàsvàdayor ubhayàntarbhàva ukta eva | yadaivaü
doùa-catuùñaya-rahitaü cittaü bhavati tadà tac cittaü brahma niùpannaü samaü brahma pràptaü bhavatãty arthaþ | 

etàdç÷a÷ ca yogaþ ÷rutyà pratipàditaþ -

yadà pa¤càvatiùñhante j¤ànàni manasà saha |
buddhi÷ ca na viceùñeta tàm àhuþ paramàü gatim ||
tàü yogam iti manyante sthiràm indriya-dhàraõàm |
apramattas tadà bhavati yogo hi prabhavàpyayau || [KañhU 2.3.11-2] iti |

etan-målakam eva ca yoga÷ citta-vçtti-nirodhaþ [YogaS 1.2] iti såtram | tasmàd yuktaü tatas tato niyamyaitad àtmany evaü va÷aü nayed iti ||27||

vi÷vanàthaþ : yadi ca pràktana-doùodgama-va÷àd rajo-guõa-spçùñaü mana÷ ca¤calaü syàt, tadà punar yogam abhyased ity àha yato yata iti ||26||

baladevaþ : yadi kadàcit pràktana-såkùma-doùàn manaþ pracalet tadà tat pratyàhared ity àha yata iti | yaü yaü viùayaü prati mano nirgacchati, tatas tata etan mano niyamya pratyàhçtyàtmany eva nirati÷aya-sukhatva-bhàvanayà va÷aü kuryàt ||26||

__________________________________________________________

BhG 6.27

pra÷ànta-manasaü hy enaü yoginaü sukham uttamam |
upaiti ÷ànta-rajasaü brahma-bhåtam akalmaùam ||27||

÷rãdharaþ : evaü pratyàhàràdibhiþ punaþ punar mano va÷ãkurvan rajo-guõa-kùaye sati yoga-sukhaü pràpnotãty àha pra÷ànteti | evam ukta-prakàreõa ÷àntaü rajo yasya tam | ataeva pra÷àntaü mano yasya tam enaü niùkalmaùam brahmatvaü pràptaü yoginaü uttamam sukhaü samàdhi-sukhaü svayam evopaiti pràpnoti ||27||

madhusådanaþ : evaü yogàbhyàsa-balàd àtmany eva yoginaþ pra÷àmyati manaþ | tata÷ ca pra÷ànteti | prakarùeõa ÷àntaü nirvçttikatayà niruddhaü saüskàra-màtra-÷eùaü mano yasya taü pra÷ànta-manasaü vçtti-÷ånyatayà nirmanaskam | nirmanaskatve hetu-garbhaü vi÷eùaõa-dvayaü ÷ànta-rajasaü akalmaùam iti | ÷àntaü vikùepakaü rajo yasya taü vikùepa-÷ånyam | tathà na vidyate kalmaùam laya-hetus tamo yasya tam akalmaùam laya-÷ånyam | ÷ànta-rajasam ity anenaiva tamo-guõopalakùaõe ' kalmaùam saüsàra-hetu-dharmàdharmàdi-varjitam
iti và | brahma-bhåtaü brahmaiva sarvam iti ni÷cayena samaü brahma pràptaü jãvan-muktam enaü yoginam | evam uktena prakàreõeti ÷rãdharaþ | uttamaü nirati÷ayaü sukham upaity upagacchati | manas tad-vçttyor abhàve suùuptau svaråpa-sukhàvirbhàva-prasiddhiü dyotayati hi-÷abdaþ | tathà ca pràg-vyàkhyàtaü sukham àtyantikaü yat tad ity atra ||27||

vi÷vanàthaþ : tata÷ ca pårvavad eva tasya samàdhisukhaü syàd ity àha pra÷ànteti | sukhaü kartç yoginam upaiti pràpnoti |

baladevaþ : evaü prayatamànasya pårvavad eva samàdhi-sukhaü syàd ity àha pra÷ànteti | pra÷àntam àtmany acalaü mano yasya tam | ataevàkalmaùaü dagdha-pràktana-såkùma-doùam | ataeva ÷ànta-rajasam | brahma-bhåtaü sàkùàt-kçta-viviktàvirbhàvitàùña-guõakàtma-svaråpaü yoginaü praty uttamam àtmànubhava-råpaü mahat sukhaü kartà svayam evopaiti ||27||

__________________________________________________________

BhG 6.28

yu¤jann evaü sadàtmànaü yogã vigata-kalmaùaþ |
sukhena brahma-saüspar÷am atyantaü sukham a÷nute ||28||

÷rãdharaþ : tata÷ ca kçtàrtho bhavatãty àha yu¤jann iti | evam anena prakàreõa sarvadàtmànaü mano yu¤jan va÷ãkurvan | vi÷eùeõa sarvàtmanà | vigataü kalmaùaü yasya saþ | yogã sukhenànàyàsena brahmaõaþ saüspar÷o 'vidyà-nivartakaþ sàkùàtkàras tad evàtyantaü sukham a÷nute | jãvanmukto bhavatãty arthaþ ||28||

madhusådanaþ : uktaü sukhaü yoginaþ sphuñãkaroti yu¤jann iti | evam manasaivendriya-gràmam ity àdy-ukta-krameõàtmànaü manaþ sadà yu¤jan samàdadhad yogã yogena nitya-sambandhã vigata-kalmaùo vigata-malaþ saüsàra-hetu-dharmàdharma-rahitaþ sukhenànàyàsene÷vara-praõidhànàt sarvàntaràya-nivçttyà brahma-saüspar÷aü samyaktvena viùayàspar÷ena saha brahmaõaþ spar÷as tàdàtmyaü yasmiüs tad-viùayàsaüspar÷i brahma-svaråpam ity etat | atyantaü sarvànantàn paricchedàn atikràntaü nirati÷ayaü sukham ànandam a÷nute vyàpnoti, sarvato-nirvçttikena cittena laya-vikùepa-vilakùaõam
anubhavati, vikùepe vçtti-sattvàt, laye ca manaso 'pi svaråpeõàsattvàt | sarva-vçtti-÷ånyena såkùmeõa manasà sukhànubhavaþ samàdhàv evety arthaþ | 

atra cànàyàsenety antaràya-nivçttir uktà | te càntaràyà dar÷ità yoga-såtreõa - vyàdhi-styàna-saü÷aya-pramàdàlasyàvirati-bhrànti-dar÷anàlabdha-bhåmikatvànavasthitatvàni citta-vikùepàs te 'ntaràyàþ [YogaS 1.30] | cittaü vikùipanti yogàd apanayantãti citta-vikùepà yoga-pratipakùàþ | saü÷aya-bhrànti-dar÷ane tàvad vçtti-råpatayà vçtti-nirodhasya sàkùàt-pratipakùau | vyàdhy-àdayas tu sapta vçtti-sahacaritatayà tat-pratipakùà ity arthaþ | vyàdhir dhàtu-vaiùamya-nimitto vikàro jvaràdiþ | styànam akarmaõyatà guruõà ÷ikùyamàõasyàpy àsanàdi-karmànarhateti yàvat | yogaþ sàdhanãyo na vety ubhaya-koñi-spçg-vij¤ànaü saü÷ayaþ | sa
càtad-råpa-pratiùñhatvena viparyayàntargato 'pi sann ubhaya-koñi-spar÷itvaika-koñi-spar÷itva-råpàvàntara-vi÷eùa-vivakùayàtra viparyayàd bhedenoktaþ | pramàdaþ samàdhi-sàdhanànàm anuùñhàna-sàmarthye 'py ananuùñhàna-÷ãlatà viùayàntara vyàpratatayà yoga-sàdhaneùv audàsãnyam iti yàvat | àlasyaü satyàm apy audàsãnya-pracyutau kaphàdinà tamasà ca kàya-cittayor gurutvam | tac ca vyàdhitvenàprasiddham api yoga-viùaye pravçtti-virodhi | avirati÷ cittasya viùaya-vi÷eùa aikàntiko 'bhilàùaþ | bhrànti-dar÷anaü yogàsàdhane 'pi tat-sàdhanatva-buddhis tathà tat-sàdhane 'piy asàdhanatva-buddhiþ | alabdha-bhåmikatvaü samàdhi-bhåmer ekàgratàyà alàbhaþ
| kùipta-måóha-vikùipta-råpatvam iti yàvat | anavasthitatvaü labdhàyàm api samàdhi-bhåmau prayatna-÷aithilyàc cittasya tatràpratiùñhitatvam | ta ete citta-vikùepà nava yogamalà yoga-pratipakùà yogàntaràyà iti càbhidhãyante |

duþkha-daurmanasyàïgam ejayatva-÷vàsa-pra÷vàsà vikùepa-saha-bhuvaþ [YogaS 1.31] duþkhaü cittasya ràjasaþ pariõàmo bàdhanàlakùaõaþ | tac càdhyàtmikaü ÷àrãraü mànasaü ca vyàdhi-va÷àt kàmàdi-va÷àc ca bhavati | àdhibhautikaü graha-pãóàdi-janitaü dveùàkhya-viparyaya-hetutvàt samàdhi-virodhi | daurmanasyam icchà-vighàtàdi-balavad duþkhànubhava-janita÷ cittasya tàmasaþ pariõàma-vi÷eùaþ kùobhà-para-paryàyaþ stabdhãbhàvaþ | sa tu kaùàyatvàl laya-vat samàdhi-virodhã | aïgam ejayatvam aïga-kampanam àsana-sthairya-virodhi | pràõena bàhyasya vàyor antaþ-prave÷anaü
÷vàsaþ samàdhy-aïga-recaka-virodhã | pràõana koùñhyasya vàyor bahir niþsaraõaü pra÷vàsaþ samàdhy-aïga-påraka-virodhã | samàhita-cittasyaite na bhavanti vikùipta-cittasyaiva bhavantãti vikùepa-sahabhuvo 'ntaràyà eva | ete 'bhyàsa-vairàgyàbhyàü niroddhavyàþ | ã÷vara-praõidhànena và | tãvra-saüvegànàm àsanne [YogaS 1.21] samàdhi-làbhe prastuta ã÷vara-praõidhànàd và [YogaS 1.23] iti pakùàntaram uktvà praõidheyam ã÷varaü kle÷a-karma-vipàkà÷ayair aparàmçùñaþ puruùa-vi÷eùa ã÷varaþ | tatra nirati÷ayaü sarvaj¤atva-bãjam | sa pårveùàm api guruþ kàlenànavacchedàt [YogaS 1.24-6] iti tribhiþ såtraiþ
pratipàdya tat-praõidhànaü dvàbhyàm asåtrayat -- tasya vàcakaþ praõavaþ | taj-japas tad-artha-bhàvanam [YogaS 1.27-8] iti | tataþ pratyak-cetanàdhigamo 'py antaràyàbhàva÷ ca [YogaS 1.29] tataþ praõava-japa-råpàt tad-artha-dhyàna-råpàc ce÷vara-praõidhànàt pratyak-cetanasya puruùasya prakçti-vivekenàdhigamaþ sàkùàtkàro bhavati | uktànàm antaràyàõàm abhàvo 'pi bhavatãty arthaþ |

abhyàsa-vairàgyàbhyàm antaràya-nivçttau kartavyàyàm abhyàsa-dàróhyàrtham àha -- tat-pratiùedhàrtham eka-tattvàbhyàsaþ [YogaS 1.32] | teùàm antaràyàõàü pratiùedhàrtahm ekasmin kasmiü÷cid abhimate tattve 'bhyàsa÷ cetasaþ punaþ punar nive÷anaü kàryam | tathà -- maitrã-karuõà-muditopekùaõàü sukha-duþkha-puõyàpuõya-viùayàõàü bhàvanàta÷ citta-prasàdanam [YogaS 1.33] | maitrã sauhàrdaü, karuõà kçpà, mudità harùaþ, upekùaudàsãnyam, sukhàdi-÷abdais tadvantaþ pratipàdyante | sarva-pràõiùu sukha-sambhogàpanneùu sàdhv etan mama mitràõàü sukhitvam iti maitrãü bhàvayet
| na tv ãrùyàm | duþkhiteùu kathaü nu nàmaiùà duþkha-nivçttiþ syàd iti kçpàm eva bhàvayet | nopekùàü na và harùam | puõyavatsu puõyànumodanena harùaü kuryàn na tu vidveùaü na copekùàm | apuõyavatsu caudàsãnyam eva bhàvayen nànumodanaü na và dveùam | evam asya bhàvayataþ ÷uklo dharma upajàyate | tata÷ ca vigata-ràga-dveùàdi-malaü cittaü prasannaü sad ekàgratà-yogyaü bhavati | maitry-àdi-catuùñayaü copalakùaõam abhayaü sattva-saü÷uddhir ity àdãnàm amànitvam adambhitvam ity àdãnàü
ca dharmàõàm, sarveùàm eteùàü ÷ubha-vàsanà-råpatvena malina-vàsanà-nivartakatvàt | ràga-dveùau mahà-÷atrå sarva-puruùàrtha-pratibandhakau mahatà prayatnena parihartavyàv ity etat-såtràrthaþ | 

evam anye 'pi pràõàyàmàdaya upàyà÷ citta-prasàdanàya dar÷itàþ | tad etac citta-prasàdanaü bhagavad-anugraheõa yasya jàtaü taü praty evaitad vacanam - sukheneti | anyathà manaþ-pra÷amànupapatteþ ||28||

vi÷vanàthaþ : tata÷ ca kçtàrtha eva bhavatãty àha yu¤jann iti | sukham a÷nute jãvan-mukta eva bhavatãty arthaþ ||28||

baladevaþ : evaü svàtma-sàkùàtkàrànantaraü paramàtma-sàkùàtkàra÷ ca labhata ity àha yu¤jann iti | evam ukta-prakàreõa àtmànaü svaü yu¤jan yogenànubhavata tenaiva vigata-kalmaùo dagdha-sarva-doùo yogã sukhenànàyàsena brahma-saüspar÷aü paramàtmànubhavam atyantam aparimitaü sukham a÷nute pràpnoti ||28||

__________________________________________________________

BhG 6.29

sarva-bhåta-stham àtmànaü sarva-bhåtàni càtmani |
ãkùate yoga-yuktàtmà sarvatra sama-dar÷anaþ ||29||

÷rãdharaþ : brahma-sàkùàtkàram eva dar÷ayati sarva-bhåta-stham iti | yogenàbhyasyamànena yuktàtmà samàhita-cittaþ | sarvatra samaü brahmaiva pa÷yatãti sama-dar÷anaþ | tathà sa svam àtmànam avidyàkçta-dehàdi-pariccheda-÷ånyaü sarva-bhåteùu brahmàdi-sthàvarànteùv avasthitaü pa÷yati | tàni càtmany abhedena pa÷yati ||29||

madhusådanaþ : tad evaü nirodha-samàdhinà tvaü-pada-lakùye tat-pada-lakùye ca ÷uddhe sàkùàtkçte tadaikya-gocarà tattvam asãti vedànta-vàkya-janyà nirvikalpaka-sàkùàtkàra-råpà vçttir brahma-vidyàbhidhànà jàyate | tata÷ ca kçtsnàvidyà-tat-kàrya-nivçttyà brahma-sukham atyantam a÷nuta ity upapàdayati tribhiþ ÷lokaiþ | tatra prathamaü tva-pada-lakùyopasthitim àha sarveti |

sarveùu bhåteùu sthàvara-jaïgameùu ÷arãreùu bhoktçtayà sthitam ekam eva vibhum àtmànaü pratyak-cetanaü sàkùiõaü paramàrtha-satyam ànanda-ghanaü sàkùyebhyo 'nçta-jaóa-paricchinna-duþkha-råpebhyo vivekenekùate sàkùàtkaroti | tasmiü÷ càtmani sàkùiõi sarvàõi bhåtàni sàkùyàõy àdhyàsikena sambandhena bhogyatayà kalpitàni sàkùi-sàkùyayoþ sambandhàntarànupapatter mithyà-bhåtàni paricchinnàni jaóàni duþkhàtmakàni sàkùiõo vivekenekùate | 

kaþ ? yoga-yuktàtmà yogena nirvikcàra-vai÷àradya-råpeõa yuktaü prasàdaü pràpta àtmàntaþkaraõaü yasya sa tathà | tathà ca pràg evoktaü - nirvicàra-vai÷àradye 'dhyàtma-prasàdaþ [YogaS 1.47] çtaübharà tatra praj¤à [YogaS 1.48] ÷rutànumàna-praj¤àbhyàm anya-viùayà vi÷eùàrthatvàt [YogaS 1.49] iti | tathà ca ÷abdànumànàgocara-yathàrtha-vi÷eùa-vastu-gocara-yoga-pratyakùeõa çtaübhara-saüj¤ena yugapat såkùmaü vyavahitaü viprakçùñaü ca sarvaü tulyam eva pa÷yatãti sarvatra samaü dar÷anaü yasyeti sarvatra sama-dar÷anaþ sann àtmànam anàtmànaü ca yoga-yuktàtmà yathà-sthitam
ãkùata iti yuktam |

athavà yo yoga-yuktàtmà yo và sarvatra-sama-dar÷anaþ sa àtmànam ãkùata iti yogi-sama-dar÷inàv àtmekùaõàdhikàriõàv uktau | yathà hi citta-vçtti-nirodhaþ sàkùi-sàkùàtkàra-hetus tathà jaóa-vivekena sarvànusyåta-caitanya-pçthak-karaõam api | nàva÷yaü yoga evàpekùitaþ | ata evàha vasiùñhaþ -
 
     dvau kramau citta-nà÷asya yogo j¤ànaü ca ràghava |
     yogo vçtti-nirodho hi j¤ànaü samyag-avekùaõam ||
     asàdhyaþ kasyacid yogaþ kasyacit tattva-ni÷cayaþ |
     prakàrau dvau tato devo jagàda paramaþ ÷ivaþ || iti |

citta-nà÷asya sàkùiõaþ sakà÷àt tad-upàdhi-bhåta-cittasya pçthak-karaõàt tad-adar÷anasya | tasyopàya-dvayam - eko 'sampraj¤àta-samàdhiþ | sampraj¤àta-samàdhau hi àtmaikàkàra-vçtti-pravàha-yuktam antaþ-karaõa-sattvaü sàkùiõànubhåyate niruddha-sarva-vçttikaü tåpa÷àntatvàn nànubhåyata iti vi÷eùaþ | dvitãyas tu sàkùiõi kalpitaü sàkùyam ançtatvàn nàsty eva sàkùy eva tu paramàrtha-satyaþ kevalo vidyata iti vicàraþ | tatra pratamam upàyaü prapa¤ca-paramàrthatà-vàdino hairaõyagarbhàdayaþ prapedire | teùàü paramàrthasya cittasyàdar÷anena sàkùi-dar÷ane nirodhàtiriktopàya-sambhavàt | ÷rãmac-chaïkara-bhagavat-påjya-pàda-matopajãvinas
tv aupaniùadàþ prapa¤cànçtatva-vàdino dvitãyam evopàyam upeyuþ | teùàü hy adhiùñhàna-j¤àna-dàróhye sati tatra kalpitasya bàdhitasya cittasya tad-dç÷yasya càdar÷anam anàyàsenaivopapadyate | ataeva bhagavat-påjya-pàdàþ kutràpi brahma-vidàü yogàpekùàü na vyutpàdayàü babhåva | ataeva caupaniùadàþ paramahaüsàþ ÷raute vedànta-vàkya-vicàra eva gurum upasçtya pravartante brahma-sàkùàtkàràya na tu yoge | vicàreõaiva citta-doùa-niràkaraõena tasyànyathà-siddhatvàd iti kçtam adhikena ||29||

vi÷vanàthaþ : jãvan-muktasya tasya brahma-sàkùàtkàraü dar÷ayati sarva-bhåta-stham àtmànam iti | paramàtmanaþ sarva-bhåtàdhiùñhàtçtvam àtmanãti paramàtmanaþ sarva-bhåtàdhiùñhànaü ca | ãkùate aparokùatayànubhavati | yoga-yuktàtmà brahmàkàràntaþkaraõaþ | samaü brahmaiva pa÷yatãti sama-dar÷anaþ ||29||

baladevaþ : evaü niùpaõõa-samàdhiþ pratyakùita-sva-paràtma-yogã paràtmanaþ sarvagatatvaü tad anyàtmanàü druhiõàdãnàü sarveùàü tad-à÷rayatvaü tasyàviùayamatvaü cànubhavatãty àha sarveti | yoga-yuktàtmà siddha-samàdhis tad àtmànaü àtatatvàc ca màtçtvàd àtmà hi paramo hariþ iti smçteþ | yo màm iti vivaraõàc ca paramàtmànaü sarva-bhåta-stham nikhilaü jãvàntaryàmiõam ãkùate | àtmani tasminn à÷raya-bhåte sarva-bhåtàni ca tam eva sarva-jãvà÷rayaü cekùate | sa ity àha sarvatreti | tat tat-karmànuguõyenoccàvacatayà sçùñeùu sarveùu jãveùu
samam vaiùamya-÷ånyaü paràtmànaü pa÷yatãti tathà ||29||

__________________________________________________________

BhG 6.30

yo màü pa÷yati sarvatra sarvaü ca mayi pa÷yati |
tasyàhaü na praõa÷yàmi sa ca me na praõa÷yati ||30||

÷rãdharaþ : evambhåtàtma-j¤àne ca sarva-bhåtàtmayà mad-upàsanaü mukhyaü kàraõam ity àha yo màm iti | màü parame÷varaü sarvatra bhåta-màtre yaþ pa÷yati | sarvaü ca pràõi-màtraü mayi yaþ pa÷yati | tasyàhaü na praõa÷yàmy adç÷yo na bhavàmi | sa ca mamàdç÷yo na bhavati | pratyakùo bhåtvà kçpà-dçùñyà taü vilokyànugçhõàmãty arthaþ ||30||

madhusådanaþ : evaü ÷uddhaü tva-padàrthaü niråpya ÷uddhaü tat-padàrthaü niråpayati yo màm iti | yo yogã màm ã÷varaü tat-padàrtham a÷eùa-prapa¤ca-kàraõa-màyopàdhikam upàdhi-vivekena sarvatra prapa¤ce sad-råpeõa sphuraõa-råpeõa cànusyåtaü sarvopàdhi-vinirmuktaü paramàrtha-satyaam ànanda-ghanam anantaü pa÷yati yoga-jena pratyakùeõàparokùãkaroti | tathà sarvaü ca prapa¤ca-jàtaü màyayà mayy àropitaü mad-bhinnatayà mçùàtvenaiva pa÷yati | tasyaivaü-viveka-dar÷ino 'haü tat-padàrtho bhagavàn na praõa÷yàmi | ã÷varaþ ka÷cin mad-bhinno 'stãti parokùa-j¤àna-viùayo na bhavàmi, kintu
yogajàparokùa-j¤àna-viùayo bhavàmi | yadyappi vàkyajàparokùa-j¤àna-viùayatvaü tvaü-padàrthàbhedenaiva tathàpi kevalasyàpi tat-padàrthasya yogajàparokùa-j¤àna-viùayatvam upapadyata eva | evaü yogajena pratyakùeõa màm aparokùãkurvan sa ca me na praõa÷yati parokùo na bhavati | svàtmà hi mama sa vidvàn atipriyatvàt sarvadà mad-aparokùa-j¤àna-gocaro bhavati | ye yathà màü prapadyante tàüs tathaiva bhajàmy aham [Gãtà 4.11] ity ukteþ | tathiava ÷ara-÷ayyà-stha-bhãùma-dhyànasya yudhiùñhiraü prati bhagavatokteþ | avidvàüs tu svàtmànam api santaü bhagavantaü na par÷yati
| ato bhagavàn pa÷yann api taü na pa÷yati | sa enam avidito na bhunakti [BAU 1.4.15] iti ÷ruteþ | vidvàüs tu sadaiva saünihito bhagavato 'nugraha-bhàjanam ity arthaþ ||30||

vi÷vanàthaþ : evam aparokùànubhavinaþ phalam àha yo màm iti | tasyàhaü brahma na praõa÷yàmi nàpratyakùãbhavàmi | tathà mat-pratyakùatàyàü ÷à÷vatikyàü satyàü sa yogã me mad-upàsako na praõa÷yati na kadàcid api bhra÷yati ||30||

baladevaþ : etad vivçõvan tathàtva-dar÷inaþ phalam àha yo màm iti | tasya tàdç÷asya yogino 'haü paramàtmà na praõa÷yàmi nàdç÷yo bhavàmi | sa ca yogã me na praõa÷yati nàdç÷yo bhavati | àvayor mithaþ-sàkùàtkçtiþ sarvadà bhavatãty arthaþ ||30||

__________________________________________________________

BhG 6.31

sarva-bhåta-sthitaü yo màü bhajaty ekatvam àsthitaþ |
sarvathà vartamàno 'pi sa yogã mayi vartate ||31||

÷rãdharaþ : na caivaü-bhåto vidhi-kiïkaraþ syàd ity àha sarva-bhåta-sthitam iti | sarva-bhåteùu sthitaü màm abhedam àsthita à÷rito yo bhajati sa yogã j¤ànã sarvathà karma-parityàgenàpi vartamàno mayy eva vartate mucyate | na tu bhra÷yatãty arthaþ ||31||

madhusådanaþ : evaü tvaü-padàrthaü tat-padàrthaü ca ÷uddhaü niråpya tattvam asãti vàkyàrthaü niråpayati sarva-bhåtam iti | sarveùu bhåteùv adhiùñhànatayà sthitaü sarvànusyåta-san-màtraü màm ã÷varaü tat-pada-lakùyaü svena tvaü-pada-lakùyeõa sahaikatvam atyantàbhedam àsthito ghañàkà÷o mahàkà÷a ity atrevopàdhi-bheda-niràkaraõena ni÷cinvan yo bhajati ahaü brahmàsmãti vedànta-vàkyajena sàkùàtkàreõàparokùãkaroti so 'vidyà-tat-kàrya-nivçttyà jãvanmuktaþ kçta-kçtya eva bhavati | yàvat tu tasya bàdhitànuvçttyà ÷arãràdi-dar÷anam anuvartate tàvat pràrabhda-karma-pràbalyàt sarva-karma-tyàgena và yàj¤avalkyàdivat
| vihitena karmaõà và janakàdivat, pratiùiddhena karmaõà và dattàtreyàdivat | sarvathà yena kenàpi råpeõa vartamàno 'pi vyavaharann aî sa yogã brahmàham asamãti vidvàn mayi paramàtmany evàbhedena vartate | sarvathà tasya mokùaü prati nàsti pratibandha-÷aïkà tasya ha na devà÷ canàbhåtyà ã÷ata àtmà hy eùàü sa bhavati [BAU 1.4.10] iti ÷ruteþ | devà mahà-prabhàvà api tasya mokùàbhavanàya ne÷ate kim utànye kùudrà ity arthaþ | brahma-vido niùiddha-karmaõi pravartakayo ràga-dveùayor asambhavena niùiddha-karmàsambhave 'pi tad aïgãkçtya j¤àna-stuty-artham idam uktaü sarvathà vartamàno 'pãti hatvàpi sa imàn lokàn na hanti na nibadhyate [Gãtà 18.17] itivat ||31|| 

vi÷vanàthaþ : evaü mad-aparokùànubhavàt pårva-da÷àyàm api sarvatra paràtma-bhàvanayà bhajato yogino na vidhi-kaiïkaryam ity àha sarveti | paramàtmaiva sarva-karaõatvàd eko 'stãty ekatvam àsthitaþ san yo bhajati, ÷ravaõa-smaraõàdi-bhajana-yukto bhavati, sa sarvathà ÷àstroktaü karma kurvann akurvan và vartamàno mayi vartate, na tu saüsàre ||31||

baladevaþ : sa yogã mamàcintya-svaråpa-÷aktim anubhavann atipriyo bhavatãty à÷ayavàn àha sarveti | sarveùàü jãvànàü hçdayeùu pràde÷a-màtra÷ caturbàhur atasã-puùpa-prabha÷ cakràdidharo 'haü pçthak pçthaï nivasàmi | teùu bahånàü mad-vigrahàõàm ekatvam abhedam à÷rito yo màü bhajati dhyàyati, so yogã sarvathà vartamàno vyutthàna-kàle sva-vihitaü karma kurvann akurvan và mayi vartate mamàcintya-÷aktikatva-dharmànubhava-mahimnà nirdagdha-kàma-càra-doùo mat-sàmãpya-lakùaõaü mokùaü vindati, na tu saüsàram ity arthaþ | ÷ruti÷ ca harer acintya-÷atkikatàm àha eko 'pi san bahudhà yo 'vabhàti iti | smçti÷ ca - 

eka eva paro viùõuþ sarva-vyàpã na saü÷ayaþ |
ai÷varyàd råpam ekaü ca såryavad bahudheyate || iti ||31||

__________________________________________________________

BhG 6.32

àtmaupamyena sarvatra samaü pa÷yati yo 'rjuna |
sukhaü và yadi và duþkhaü sa yogã paramo mataþ ||32||

÷rãdharaþ : evaü ca màü bhajatàü yoginàü madhye sarva-bhåtànukampã ÷reùñha ity àha àtmaupamyeneti | àtmaupamyena sva-sàdç÷yena | yathà mama sukhaü priyaü duþkhaü càpriyaü tathànyeùàü apãti sarvatra samaü pa÷yan sukham eva sarveùàü yo và¤chati | na tu kasyàpi duþkham | sa yogã ÷reùñho mamàbhimata ity arthaþ ||32||

madhusådanaþ : evam utpanne 'pi tatva-bodhe ka÷cin mano-nà÷a-vàsanà-kùayayor abhàvàj jãvanmukti-sukhaü nànubhavati citta-vikùepeõa ca dçùña-duþkham anubhavati so 'paramo yogã deha-pàte kaivalya-bhàgitvàt | deha-sad-bhàva-paryantaü ca dçùña-duþkhànubhavàt | tattva-j¤àna-mano-nà÷a-vàsanà-kùayàõàü tu yugapad abhyàsàd dçùña-duþkha-nivçtti-pårvakaü jãvanmukti-sukham anubhavan pràrabdha-karma-va÷àt samàdher vyutthàna-kàle kiü syàt ? ity ucyata àtmaupamyeneti |

àtmaivaupamyam upamà tenàtma-dçùñàntena sarvatra pràõi-jàte sukhaü và yadi và duþkhaü samaü tulyaü yaþ pa÷yati svasyàniùñaü yathà na sampàdayati evaü parasyàpy aniùñaü yo na sampàdayati pradveùa-÷ånyatvàt, sa nirvàsanatayopa÷ànta-manà yogã brahmavit paramaþ ÷reùñho mataþ pårvasmàt, he arjuna | atas tattva-j¤àna-mano-nà÷a-vàsanà-kùayàõàm akramam abhyàsàya mahàn prayatna àstheya ity arthaþ |

tatredaü sarvaü dvaita-jàtam advitãye cid-ànandàtmani màyayà kalpitatvàn mçùaivàtmaivaikaþ paramàrtha-satyaþ sac-cid-ànandàdvayo 'ham asmãti j¤ànaü tattva-j¤ànaü pradãpa-jvàlà-santànavad vçtti-santàna-råpeõa pariõamamànam antaþ-karaõa-dravyaü mananàtmakatvàn mana ity ucyate | tasya nà÷e nàma vçtti-råpa-pariõàmaü parityajya sarva-vçtti-nirodhinà nirodhàkàreõa pariõàmaþ | pårvàpara-paràmar÷am antareõa sahasotpadyamànasya krodhàdi-vçtti-vi÷eùasya hetu÷ citta-gataþ saüskàra-vi÷eùo vàsanà pårva-pårvàbhyàsena citte vàsyamànatvàt | tasyàþ kùayo nàma viveka-janyàyàü citta-pra÷ama-vàsanàyàü dçóhàyàü saty
api bàhye nimitte krodhàdy-anutpattiþ | tatra tattva-j¤àne sati mithyà-bhåte jagati nara-viùàõàdàv iva dhã-vçtty-anudayàd àtmana÷ ca dçùñatvena punar-vçtty-anupayogàn nirandhanàgnivan mano na÷yati | naùñe ca manasi saüskàrodbodhakasya bàhyasya nimittasyàpratãtau vàsanà kùãyate | kùãõàyàü vàsanàyàü hetv-abhàvena krodhàdi-vçtty-anudayàn mano na÷yati | naùñe ca manasi ÷ama-damàdi-sampattyà tattva-j¤ànam udeti | evam utpanne tattva-j¤àne ràga-dveùàdi-råpà vàsanà kùãyate | kùãõàyàü ca vàsanàyàü pratibandhàbhàvàt tattva-j¤ànodaya iti paraspara-kàraõatvaü dar÷anãyam |

ataeva bhagavàn vasiùñha àha -

tattva-j¤ànaü mano-nà÷o vàsanà-kùaya eva ca |
mithaþ kàraõatàü gatvà duþsàdhyàni sthitàni hi || 
tasmàd ràghava yatnena pauruùeõa vivekinà |
bhogecchàü dåratas tyaktvà trayam etat samà÷raya || iti |
pauruùo yatnaþ kenàpy upàyenàva÷yaü sampàdayiùyàmãty evaü-vidhotsàha-råpo nirbandhaþ | viveko nàma vivicya ni÷cayaþ | tattva-j¤ànasya ÷ravaõàdikaü sàdhanaü mano-nà÷asya yogaþ vàsanà-kùayasya pratikåla-vàsanotpàdanam iti | etàdç÷a-viveka-yuktena pauruùeõa prayatnena bhogecchàyàþ svalpàyà api haviùà kçùõa-vartmeveti nyàyena vàsanà-vçddhi-hetutvàd dårata ity uktam |

dvividho hi vidyàdhikàrã kçtopàstir akçtopàsti÷ ca | tatra ya upàsya-sàkùàtkàra-paryantàm upàstiü kçtvà tattva-j¤ànàya pravçttas tasya vàsanà-kùaya-mano-nà÷aayor dçóhataratvena j¤ànàd årdhvaü jãvan-muktiþ svata eva sidhyati | idànãütanas tu pràyeõàkçtopàstir eva mumukùur autsukya-màtràt sahasà vidyàyàü pravartate | yogaü vinà cij-jaóa-viveka-màtreõaiva ca mano-nà÷a-vàsanà-kùayau tàtkàlikau sampàdya ÷ama-damàdi-sampattyà ÷ravana-manana-nididhyàsanàni sampàdayati | tai÷ ca dçóhàbhyastaiþ sarva-bandha-vicchedi tattva-j¤ànam udeti | avidyà-granthi-brahmatvaü hçdaya-granthiþ saü÷ayàþ karmàõy asarva-kàmatvaü mçtyuþ punar janma cety aneka-vidho bandho
j¤ànàn nivartate | tathà ca ÷råyate - yo veda nihitaü guhàyàü so 'vidyà-granthiü vikiratãha somya [] brahma veda brahmaiva bhavati [] 

     bhidyate hçdaya-granthi÷ chidyante sarva-saü÷ayàþ |
     kùãyante càsya karmàõi tasmin dçùñe paràvare || [MuõóU 2.2.8]

satyaü j¤ànam anantaü brahma | yo veda nihitaü guhàyàü parame vyoman | so '÷nute sarvàn kàmàn saha [TaittU 1.1] tam eva viditvàtimçtyum eti [øvetU 3.8] 

     yas tu vij¤ànavàn bhavati sa-manaskaþ sadà ÷uciþ |
     sa tu tat-padam àpnoti yasmàd bhåyo na jàyate || [KañhU 1.3.8]

ya evaü vedàhaü brahmàsmãti sa idaü sarvaü bhavati [BAU 1.4.10] ity asarvatva-nivçtti-phalam udàhàryam | seyaü videha-muktiþ saty api dehe j¤ànotpatti-sama-kàlãnà j¤eyà | brahmaõy avidyàdhyàropitànàm eteùàü bandhànàm avidyà-nà÷e sati nivçttau punar utpatty-asambhavàt | ataþ ÷aithilya-hetv-abhàvàt tattva-j¤ànaü tasyànuvartate | mano-nà÷a-vàsanà-kùayautu dçóhàbhyàsàbhàvàd bhoga-pradena pràrabdhena karmaõà bàdhyamànatvàc ca savàta-prade÷a-pradãpavat sahasà nivartete | ata idànãütanasya tattva-j¤àninaþ pràk-siddhe tattva-j¤àne na prayatnàpekùà | kiü tu mano-nà÷a-vàsanà-kùayau prayatna-sàdhyàv iti | tatra mano-nà÷ao 'sampraj¤àta-samàdhi-niråpaõena niråpitaþ
pràk | vàsanà-kùayas tv idànãü niråpyate |

tatra vàsanà-svaråpaü vasiùñha àha -

     dçóha-bhàvanayà tyakta-pårvàpara-vicàraõam |
     yad àdànaü padàrthasya vàsanà sà prakãrtità ||

atra ca sva-sva-de÷àcàra-kula-dharma-svabhàva-bheda-tad-gatàpa÷abda-su-÷abdàdiùu pràõinàm abhinive÷aþ sàmànyenodàharaõam | sà ca vàsanà dvividhà malinà ÷uddhà ca | ÷uddhà daivã sampat | ÷àstra-saüskàra-pràbalyàt tattva-j¤àna-sàdhanatvenaika-råpaiva | malinà tu trividhà loka-vàsanà ÷àstra-vàsanà deha-vàsanà ceti | sarve janà yathà na nindanti tathaivàcariùyàmãty a÷akyàrthàbhinive÷o loka-vàsanà | tasyà÷ ca ko lokam àràdhayituü samartha iti nyàyena sampàdayitum a÷akyatvàt puruùàrthànupayogitvàc ca malinatvam | ÷àstra-vàsanà tu trividhà pàñha-vyasanaü bahu-÷àstra-vyasanam anuùñhàna-vyasanaü ceti krameõa bharadvàjasya durvàsaso nidàghasya ca prasiddhà | malinatvaü càsyàþ kle÷àvahatvàt puruùàrthànupayogitvàd
darpa-hetutvàj janma-hetutvàc ca | deha-vàsanàpi trividhà àtmatva-bhràntir guõàdhàna-bhràntir guõàdhàna-bhràntir doùàpanayana-bhrànti÷ ceti | tatràtmatva-bhràntir virocanàdiùu prasiddhà sàrvalaukikã | guõàdhànaü dvividhaü laukikaü ÷àstrãyaü ca | samãcãna-÷abdàdi-viùaya-sampàdanaü laukikaü, gaïgà-snàna-÷àlagràma-tãrthàdi-sampàdanaü ÷àstrãyam | doùàpanayanam api dvividhaü laukikaü ÷àstrãyaü ca | cikitsakoktair auùadhair vyàdhy-àdy-apanayanaü laukikaü, vaidika-snànàcamanàdibhir a÷aucàdy-apanayanaü vaidikam | etasyà÷ ca sarva-prakàràyà malinatvam apràmàõikatvàd a÷akyatvàt puruùàrthànupayogitvàt punar-janma-hetutvàc
ca | tad etal-loka-÷àstra-deha-vàsanà-trayam avivekanàm upàdeyatvena pratibhàsamànam api vividiùor vedanotpatti-virodhitvàd viduùo j¤àna-niùñhà-virodhitvàc ca vivekibhir heyam |

tad evaü bàhya-viùaya-vàsanà trividhà niråpità | àbhyantara-vàsanà tu kàma-krodha-dambha-darpàdy-àsura-sampad-råpà sarvànartha-målaü mànasã vàsanety ucyate | tad evaü bàhyàbhyantara-vàsanà-catuùñayasya ÷uddha-vàsanayà kùayaþ sampàdanãyaþ | tad uktaü vasiùñhena -

     mànasãr vàsanàþ pårvaü tyaktvà viùaya-vàsanàþ |
maitryàdi-vàsanà ràma gçhàõàmala-vàsanàþ || iti |

tatra viùaya-vàsanà-÷abdena pårvoktàs tisro loka-÷àstra-veda-vàsanà vivakùitàþ | mànasa-vàsanà-÷abdena kàma-krodha-dambha-darpàdy-àsura-sampad-vivakùità | yad và ÷abda-spar÷a-råpa-rasa-gandhà viùayàþ | teùàü bhujyamànatva-da÷à-janyaþ saüskàro viùaya-vàsanà | kàmyamànatva-da÷à-janyaþ saüskàro mànasa-vàsanà | asmin pakùe pårvoktànàü catasçõàm anayor evàntarbhàvaþ | bàhyàbhyanara-vyatirekeõa vàsanàntaràsambhavàt | tàsàü vàsanànàü parityàgo nàma tad-viruddha-maitry-àdi-vàsanotpàdanam | tà÷ ca maitry-àdi-vàsanà bhagavatà pata¤jalinà såtritàþ pràk saükùepeõa vyàkhyàtà api punar vyàkhyàyante
|

cittaü hi ràga-dveùa-puõya-pàpaiþ kaluùãkriyate | tatra sukhànu÷ayã ràgaþ [YogaS 2.7] | mohàd anubhåyamànaü sukham anu÷ete ka÷cid dhã-vçtti-vi÷eùo ràjasaþ sarvaü sukha-jàtãyaü me bhåyàd iti | tac ca dçùñàdçùña-sàmagry-abhàvàt sampàdayitum a÷akyam | ataþ sa ràga÷ cittaü kaluùãkaroti | yadà tu sukhiu pràõiùv ayaü maitrãü bhàvayet sarve 'py ete sukhino madãyà iti tadà tat sukhaü svakãyam eva sampannam iti bhàvayatas tatra ràgo nivartate | yathà svasya ràjya-nivçttàv api putràdi-ràjyam eva svakãyaü ràjyaü tadvat | nivçtte ca ràge varùàvyapàye jalam iva cittaü prasãdati | tathà
duþkhànu÷ayã dveùaþ [YogaS 2.8] duþkham anu÷ete ka÷cd dhã-vçtti-vi÷eùas tamo 'nugata-rajaþ-pariõàma ãdç÷aü sarvaü duþkhaü sarvadà me mà bhåd iti | tac ca ÷atru-vyàghràdiùu satsya na nivàrayituü ÷akyam | na ca sarve te duþkha-hetavo hantuü ÷akyante | ataþ sa dveùaþ sadà hçdayaü dahati | yadà tu svasyeva pareùàü sarveùàm api duþkham mà bhåd iti karuõàü duþkhiùu bhàvayet tadà vairyàdi-dveùa-nivçttau cittaü prasãdati | tathà ca smaryate -

pràõà yathàtmano 'bhãùñà bhåtànàm api te tathà |
àtmaupamyena bhåteùu dayàü kurvanti sàdhavaþ || iti |

etad evehàpy uktam - àtmaupamyena sarvatrety àdi | tathà pràõinaþ svabhàvata eva puõyaü nànutiùñhanti pàpaü tv anutiùñhanti | tad àhuþ -

     puõyasya phalam icchanti puõyaü necchanti mànavàþ |
     na pàpa-phalam icchanti pàpaü kurvanti yatnataþ || iti |

te ca puõya-pàpe akriyamàõa-kriyamàõe pa÷càt-tàpaü janayataþ | sa ca ÷rutyànåditaþ - kim ahaü sàdhu nàkaravaü kim ahaü pàpam akaravam iti | yady asau puõya-puruùeùu muditàü bhàvayet tadà tad-vàsanàvàn svayam evàpramatto '÷ukla-kçùõe puõye pravartate | tad uktaü karmà÷ukla-kçùõaü yoginas trividham itareùàm ayoginàü trividhaü ÷uklaü ÷ubhaü kçùõam a÷ubhaü ÷ukla-kçùõaü ÷ubhà÷ubham iti | tathà pàpa-puruùeùåpekùàü bhàvayan svayam api tad-vàsanàvàn pàpàn nivartate | 

tata÷ ca puõyàkaraõa-pàpa-karaõa-nimittasya pa÷càt-tàpasyàbhàve cittaü prasãdati | evaü sukhiùu maitrãü bhàvayato na kevalaü ràgo nivartate kiütv asåyerùyàdayo 'pi nivartante | para-guõeùu doùàviùkaraõam asåyà | para-guõànàm asahanam ãrùyà | yadà maitrã-va÷àt para-sukhaü svãyam eva sampannaü tadà para-guõeùu katham asåyàdikaü sambhavet | tathà duþkhiùu karuõàü bhàvayataþ ÷atru-vadhàdikaro dveùo yadà nivartate tadà duþkhitva-pratiyogika-svasukhitva-prayukta-darpo 'pi nivartate | evaü doùàntara-nivçttir apy åhanãyà vàsiùñha-ràmàyaõàdiùu
|

tad evaü tattva-j¤ànaü mano-nà÷o vàsanà-kùaya÷ ceti trayam abhyasanãyam | tatra kenàpi dvàreõa punaþ punas tattvànusmaraõaü tattva-j¤ànàbhyàsaþ | tad uktam -

     tac-cintanaü tat-kathanam anyonyaü tat-prabodhanam |
     etad eka-paratvaü ca brahmàbhyàsaü vidur budhàþ ||
     sargàdàv eva notpannaü dç÷yaü nàsty eva tat sadà |
     idaü jagad ahaü ceti bodhàbhyàsaü viduþ param || iti |

dç÷yàvabhàsa-virodhi-yogàbhyàso mano-nirodhàbhyàsaþ | tad uktam -

atyantàbhàva-sampattau j¤àtur j¤eyasya vastunaþ |
yuktyà ÷àstrair yatante ye te 'py atràbhyàsinaþ sthitàþ || iti |
     
j¤àtç-j¤eyor mithyàtva-dhãra-bhàva-sampattiþ | svaråpeõàpy apratãtir atyantàbhàva-sampattis tad-artham | yuktyà yogena |

dç÷yàsambhava-bodhena ràga-dveùàdi-tànave |
ratir ghanodità yàsau brahmàbhyàsaþ sa ucyate ||

iti ràga-dveùàdi-kùãõatà-råpa-vàsanà-kùayàbhyàsa uktaþ | tasmàd upapannam etat tattva-j¤ànàbhyàsena mano-nà÷àbhyàsena vàsanà-kùayàbhyàsena ca ràga-dveùa-÷ånyatayà yaþ sva-para-sukha-duþkhàdiùu sama-dçùñiþ sa paramo yogã mato yas tu viùama-dçùñiþ sa tattva-j¤ànavàn apy aparamo yogãti ||32||

vi÷vanàthaþ : kiü ca, sàdhana-da÷àyàü yogã sarvatra samaþ syàd ity uktam | tatra mukhyaü sàmyaü vyacaùñe àtmaupamyeneti | sukhaü và duþkhaü veti yathà mama sukhaü priyaü duþkham apriyaü, tathaivànyeùàm apãti sarvatra samaü pa÷yan sukham eva sarveùàü yo và¤chati, na tu kasyàpi duþkham, sa yogã ÷reùñho mamàbhimataþ ||32||

baladevaþ : sarva-bhåta-hite rataþ iti yat pràg uktaü, tad vi÷adayati àtmaupamyeneti | vyutthàna-da÷àyàm àtmaupamyena sva-sàdç÷yena sukhaü duþkhaü ca yaþ sarvatra samaü pa÷yati | svasyeva parasya sukham evecchati, na tu duþkham, sa sva-para-sukha-duþkha-sama-dçùñiþ sarvànukampã yogã mama paramaþ ÷reùñho 'bhimataþ | tad-viùama-dçùñis tu tattva-j¤o 'py aparama-yogãti bhàvaþ ||32||

__________________________________________________________

BhG 6.33

arjuna uvàca
yo 'yaü yogas tvayà proktaþ sàmyena madhusådana |
etasyàhaü na pa÷yàmi ca¤calatvàt sthitiü sthiràm ||33||

÷rãdharaþ : ukta-lakùaõasya yogasyàsambhavaü manvàno 'rjuna uvàca yo 'yam iti | sàmyena manaso laya-vikùepa-÷ånyatayà kevalàtmàkàràvasthànena | yo 'yaü yogas tvayà proktaþ | etasya sthiràü dãrgha-kàlàü sthitiü na pa÷yàmi | manasa÷ ca¤calatvàt ||33||

madhusådanaþ : uktam artham àkùipan arjuna uvàca yo 'yam iti | yo 'yaü sarvatra samaùñi-lakùaõaþ paramo yogaþ sàmyena samatvena citta-gatànàü ràga-dveùàdãnàü viùama-dçùñi-hetånàü niràkaraõena tvayà sarvaj¤ene÷vareõoktaþ | he madhusådana ! sarva-vaidika-sampradàya-pravartaka ! etasya tvad-uktasya sarva-mano-vçtti-nirodha-lakùaõasya yogasya sthitiü vidyamànatàü sthiràü dãrgha-kàlànuvartinãü na pa÷yàmi na sambhàvayàmi aham asmad-vidho 'nyo và yogàbhyàsa-nipuõaþ | kasmàn na sambhàvayasi tatràha ca¤calatvàt, manasa iti ÷eùaþ ||33||

vi÷vanàthaþ : bhagavad-ukta-lakùaõasya sàmyasya duùkaratvam àlakùyovàca yo 'yam iti | etasya sàmyena pràptasya yogasya sthiràü sàrvadikãü sthitiü na pa÷yàmi | eùa yogaþ sarvadà na tiùñhati kintu tri-catura-dinàny evety arthaþ | kutaþ ? ca¤calatvàt | tathà hy àtma-duþkha-sukha-samam eva sarva-jagad-varti-janànàü sukha-duþkhaü pa÷yed iti sàmyam uktam | tatra ye bandhavas tañasthà÷ ca teùu sàmyaü bhaved api, ye ripavo ghàtakà dveùñàro nindakà÷ ca teùu na sambhaved eva | na hi mayà svasya yudhiùñhirasya duryodhanasya ca sukha-duþkhe sarvathà tulye draùñuü
÷akyete | yadi ca svasya sva-ripåõàü ca jãvàtma-paramàtma-pràõendriya-daihika-bhåtàni samàny eveti vivekena prabalasyàtica¤calasya manaso nigrahaõà÷akyatvàt | pratyuta viùayàsaktena tena manasaiva vivekasya grasyamànatva-dar÷anàd iti ||33||

baladevaþ : uktam àkùipann arjuna uvàca yo 'yam iti | sàmyena sva-para-sukha-duþkha-taulyena yo 'yaü yogas tvayà sarvaj¤ena proktas tasya sthiràü sàrvadikãü sthitiü niùñhàm apy ahaü na pa÷yàmi, kintu dvi-tràõy eva dinànãty arthaþ | kutaþ ? ca¤calatvàt | ayam arthaþ - bandhuùu udàsãneùu ca tat sàmyaü kadàcit syàt | na ca ÷atruùu nindakeùu ca kadàcid api | yadi paramàtmàdhiùñhànatvaü sarvatràvi÷eùam iti vivekena tad gràhyaü, tarhi na tat sàrvadikaü aticapalasya baliùñhasya ca manasas tena vivekena nigrahãtum a÷akyatvàd iti ||33||


__________________________________________________________

BhG 6.34

ca¤calaü hi manaþ kçùõa pramàthi balavad dçóham |
tasyàhaü nigrahaü manye vàyor iva suduùkaram ||34||

÷rãdharaþ : etaü sphuñayati ca¤calam iti | ca¤calaü svabhàvenaiva capalam | kiü ca pramàthi pramathana-÷ãlam | dehendriya-kùobha-karam ity arthaþ | kiü ca balavad vicàreõàpi jetum a÷akyam | kiü ca dçóhaü viùaya-vàsanànubaddhatayà durbhedam | ato yathàkà÷e dodhåyamànasya vàyoþ kumbhàdiùu nirodhanam a÷akyaü tathàhaü tasya manaso nigrahaü nirodhaü suduùkaraü sarvathà kartum a÷akyaü manye ||34||

madhusådanaþ : sarva-loka-prasiddhatvena tad eva ca¤calatvam upapàdayati ca¤calaü hãti | ca¤calam atyarthaü calaü sadà calana-svabhàvaü manaþ | hi prasiddham evaitat | bhaktànàü pàpàdi-doùàn sarvathà nivàrayitum a÷akyàn api kçùati nivàrayati teùàm eva sarvathà pràptum a÷ayàn api puruùàrthàn àkarùati pràpayatãti và kçùõaþ | tena råpeõa sambodhayan durnivàram api citta-cà¤calyaü nivàrya duùpràpam api samàdhi-sukhaü tvam eva pràpayituü ÷aknoùãti såcayati | na kevalam atyarthaü ca¤calaü kintu pramàthi ÷arãram indriyàõi ca pramathituü kùobhayituü ÷ãlaü
yasya tat | kùobhakatayà ÷arãrendriya-saüghàtasya viva÷atà-hetur ity arthaþ | kiü ca balavat, abhipretàd viùayàt kenàpy upàyena nivàrayitum a÷akyam | kiü ca, dçóhaü viùaya-vàsanà-sahasrànusyåtatayà bhettum a÷akyam, tantu-nàga-vad acchedyam iti bhàùye | tantu-nàgo nàga-pà÷aþ | tàntanãti gurjaràdau prasiddho mahà-hrada-nivàsã jantu-vi÷eùo và | tasyàtidçóhatayà balavato balavattayà pramàthinaþ pramàthitayàtica¤calasya mahà-matta-vana-gajasya nigrahaü nirodhaü nirvçttikatayàvasthànaü suduùkaraü sarvathà kartum a÷akyam ahaü manye | vàyor iva | yathàkà÷e dodhåyamànasya vàyor ni÷calatvaü sampàdya nirodhanam a÷akyaü
tadvad ity arthaþ |

ayaü bhàvaþ |jàte 'pi tattva-j¤àne pràrabdha-karma-bhogàya jãvataþ puruùasya kartçtva-bhoktçtva-sukha-duþkha-ràga-dveùàdi-lakùaõa÷ citta-dharmaþ kle÷a-hetutvàd bàdhitànuvçttyàpi bandho bhavati | citta-vçtti-nirodha-råpeõa tu yogena tasya nivàraõaü jãvanmuktir ity ucyate | yasyàþ sampàdanena sa yogã paramo mata ity uktam | tatredam ucyate | bandhaþ kiü sàkùiõo nivàryate kiü và cittàt | nàdyas tattva-j¤ànenaiva sàkùiõo bandhasya nivàritatvàt | na dvitãyaþ svabhàva-viparyayàyogàt | virodhi-sad-bhàvàc ca | na hi jalàd àrdratvam agner voùõatvaü nivàrayituü ÷akyate pratikùaõa-pariõamino hi bhàvà çte citi-÷akteþ
iti nyàyena pratikùaõa-pariõama-svabhàvatvàc cittasya pràrabdha-bhogena ca karmaõà kçtsnàvidyà-tat-kàrya-nà÷ane pravçttasya tattva-j¤ànasyàpi pratibandhaü kçtvà sva-phala-dànàya dehendriyàdikam avasthàpitam | na ca karmaõà sva-phala-sukha-duþkhàdi-bhoga÷ citta-vçttibhir vinà sampàdayituü ÷akyate | tasmàd yadyapi svàbhàvikànàm api citta-pariõàmànàü kathaücid yogenàbhibhavaþ ÷akyeta kartuü tathàpi tattva-j¤ànàd iva yogàd api pràrabdha-phalasya karmaõaþ pràbalyàd ava÷yambhàvini cittasya cà¤calye yogena tan-nivàraõam a÷akyam ahaü sva-bodhàd eva manye | tasmàd anupapannam etad àtmaupamyena sarvatra sama-dar÷ã paramo yogã mata ity arjunasyàkùepaþ |34||

vi÷vanàthaþ : etad evàha ca¤calam iti | nanu àtmànaü rathinaü viddhi ÷arãraü ratham eva ca [KañhU 1.3.3] ity àdi ÷ruteþ, 

àhuþ ÷arãraü ratham indriyàõi 
hayàn abhãùån mana indriye÷am |
vartmàni màtrà dhiùaõaü ca såtam [BhP 7.15.41] iti smçte÷ ca

buddher mano niyantçtva-dar÷anàd vivekavatyà buddhyà mano va÷ãkartuü ÷aktyam eveti ced ata àha balavat | sva-pra÷amakam auùudham api balavàn rogo yathà na gaõayati, tathaiva svabhàvàd eva baliùñhaü mano vivekavatãm api buddhim | kiü ca dçóham atisåkùma-buddhi-såcyàpi loham iva sahasà bhettum a÷akyam | vàyor ity àkà÷e dodhåyamànasya vàyor nigrahaü kumbhakàdinà nirodham iva yogenàùñàïgena manaso 'pi nirodhaü duùkaraü manye ||34||

baladevaþ : tad evàha ca¤calaü hãti | manaþ svabhàvena ca¤calam | nanu 

àtmànaü rathinaü viddhi ÷arãraü ratham eva ca |
buddhiü tu sàrathiü viddhi manaþ pragraham eva ca ||
indriyàõi hayàn àhur viùayàüs teùu gocaràn |
àtmendriya-mano-yukto bhoktety àhur manãùiõaþ || [KañhU 1.3.3] 

iti ÷ruter buddhi-niyamyaü manaþ ÷råyate tato vivekinyàü buddhyàü ÷akyaü tad va÷ãkartum iti cet tatràha pramàthãti | tàdç÷ãm api buddhiü pramathati | kutaþ ? balavat sva-pra÷amakam apy auùadhaü yathà balavàn rogo na gaõayati, tadvat | kiü ca dçóham såcyà lauham iva tàdç÷yàpi buddhyà bhettum a÷akyam ato yogenàpi tasya nigraham ahaü vàyor iva suduùkaraü manye | na hi vàyor muùñinà dhartuü ÷akyate atas tatropàyaü bråhãti ||34||

__________________________________________________________

BhG 6.35

÷rã-bhagavàn uvàca
asaü÷ayaü mahàbàho mano durõigrahaü calam |
abhyàsena tu kaunteya vairàgyeõa ca gçhyate ||35||

÷rãdharaþ : tad uktaü ca¤calatvàdikam aïgãkçtyaiva mano-nigrahopàyaü ÷rã-bhagavàn uvàca asaü÷ayam iti | ca¤calatvàdinà mano niroddhum a÷akyam iti yad vadasi etan niþsaü÷ayam eva | tathàpi tv abhyàsena paramàtmàkàra-pratyayà vçttyà viùaya-vaitçùõyena ca gçhyate | abhyàsena laya-pratibandhàd vairàgyeõa ca vikùepa-pratibandhàd uparata-vçttikaü sat paramàtmàkàreõa tiùñhatãty arthaþ | tad uktaü yoga-÷àstre -

     manaso vçtti-÷ånyasya brahmàkàratayà sthitiþ |
     yàsampraj¤àta-nàmàsau samàdhir abhidhãyate || iti ||35||

madhusådanaþ : tam imam àkùepaü pariharan ÷rã-bhagavàn uvàca asaü÷ayam iti | samyag viditaü te citta-ceùñitaü mano nigrahãtuü ÷akùyasãti santoùeõa sambodhayati he mahàbàho mahàntau sàkùàn mahàdevenàpi saha kçta-praharaõau bàhå yasyeti nirati÷ayam utkarùaü såcayati | pràrabdha-karma-pràbalyàd asaüyatàtmanà durnigrahaü duþkhenàpi nigrahãtum a÷akyam | pramàthi balavad dçóham iti vi÷eùaõa-trayaü piõóãkçtyaitad uktam | calaü svabhàva-ca¤calaü mana ity asaü÷ayaü nàsty eva saü÷ayo 'tra satyam evaitad bravãùãty arthaþ | evaü
saty api saüyatàtmanà samàdhi-màtropàyena yoginàbhyàsena vairàgyeõa ca gçhyate nigçhyate sarva-vçtti-÷ånyaü kriyate tan mana ity arthaþ | anigrahãtur asaüyatàtmanaþ sakà÷àt saüyatàtmano nigrahãtur vi÷eùa-dyotanàya tu-÷abdaþ | mano-nigrahe 'bhyàsa-vairàgyayoþ samuccaya-bodhanàya ca-÷abdaþ | he kaunteyeti pitç-ùvasç-putras tvam ava÷yaü mayà sukhã kartavya iti sneha-sambandha-såcanenà÷vàsayati | atra prathamàrdhena cittasya hañha-nigraho na sambhavatãti dvitãyàrdhena tu krama-nigrahaþ sambhavatãty uktam |

dvividho hi manaso nigrahaþ | hañhena krameõa ca | tatra cakùuþ-÷rotràdãni j¤ànendriyàõi vàk-pàõy-àdãni karmendriyàõi ca tad-golaka-màtroparodhena hañhàn nigçhyante | tad-dçùñàntena mano 'pi hañhena nigrahãùyàmãti måóhasya bhràntir bhavati | na ca tathà nigrahãtuü ÷akyate tad-golakasya hçdaya-kamalasya niroddhum a÷akyatvàt | ataeva ca krama-nigraha eva yuktas tad etad bhagavàn vasiùñha àha -

upavi÷yopavi÷yaiva cittaj¤ena muhur muhuþ |
na ÷akyate mano jetuü vinà yuktim aninditàm ||
aïku÷ena vinà matto yathà duùña-mataïgajaþ |
adhyàtma-vidyàdhigamaþ sàdhu-saïgama eva ca ||
vàsanà-samparityàgaþ pràõa-spanda-nirodhanam |
etàs tà yuktayaþ puùñàþ santi citta-jaye kila ||
satãùu yuktiùv etàsu hañhàn niyamayanti ye |
cetas te dãpam utsçjya vinighnanti tamo '¤janaiþ || iti |

krama-nigrahe càdhyàtma-vidyàdhigama eka upàyaþ | sà hi dç÷yasya mithyàtvaü dçg-vastuna÷ ca paramàrtha-satya-paramànanda-svaprakà÷atavaü bodhayati | tathà ca saty etan manaþ sva-gocareùu buddhvà nirindhanàgnivat svayam evopa÷àmyati | yas tu bodhitam api tattvaü na samyag budhyate yo và vismarati tayoþ sàdhu-saïgama evopàyaþ | sàdhavo hi punaþ punar bodhayanti smàrayanti ca | yas tu vidyà-madàdi-durvàsanayà pãóyamàno na sàdhån anuvartitum utsahate tasya pårvokta-vivekena vàsanà-parityàga evopàyaþ | yas tu vàsanànàm atipràbalyàt tàs tyaktuü na ÷aknoti tasya pràõa-spanda-nirodha eva upàyaþ | pràõa-spanda-vàsanayo÷ citta-prerakatvàt tayor nirodhe citta-÷àntir upapadyate | tad etad àha sa eva -

dve bãje citta-vçkùasya pràõa-spandana-vàsane |
ekasmiü÷ ca tayoþ kùãõe kùipraü dve api na÷yataþ ||
pràõàyàma-dçóhàbhyàsair yuktyà ca guru-dattayà |
àsanà÷ana-yogena pràõa-spando nirudhyate ||
asaïga-vyavahàritvàd bhava-bhàvana-varjanàt |
÷arãra-nà÷a-dar÷itvàd vàsanà na pravartate ||
vàsanà-samparityàgàc cittaü gacchaty acittatàm |
pràõa-spanda-nirodhàc ca yathecchasi tathà kuru ||
etàvan màtrakaü manye råpaü cittasya ràghava | 
yad bhàvanaü vastuno 'ntarvastutvena rasena ca ||
yadà na bhàvyate kiücid dheyopàdeya-råpi yat |
sthãyate sakalaü tyaktvà tadà cittaü na jàyate ||
avàsanatvàt satataü yadà na manute manaþ |
amanastà tadodeti paramàtma-pada-pradà || iti |

atra dvàv evopàyau paryavasitau pràõa-spanda-nirodhàrtham abhyàsaþ | vàsanà-parityàgàrthaü ca vairàgyam iti | sàdhu-saïgamàdhyàtma-vidyàdhigamau tv abhyàsa-vairàgyopapàdakatayànyathà-siddhau tayor evàntarbhavataþ | ata eva bhagavatàbhyàsena vairàgyeõa ceti dvayam evoktam | ataeva bhagavàn pata¤jalir asåtrayat abhyàsa-vairàgyàbhyàü tan-nirodhaþ [YogaS 1.12] iti | tàsàü pràg-uktànàü pramàõa-viparyaya-vikalpa-nidrà-smçti-råpeõa pa¤ca-vidhànàm anantànàm àsuratvena kliùñànàü daivatvenàkliùñànàm api vçttãnàü sarvàssàm api nirodho nirindhanàgnivad upa÷amàkhyaþ pariõàmo 'bhyàsena vairàgyeõa ca samuccitena bhavati | tad uktaü yoga-bhàùye - citta-nadã nàmobhayato-vàhinã vahati kalyàõàya
vahati pàpàya ca | tatra yà kaivalya-pràg-bhàrà viveka-nimnà sà kalyàõa-vahà | yà tv aviveka-nimnà saüsàra-pràg-bhàrà sà pàpa-vahà | tatra vairàgyeõa viùaya-srotaþ khilãkriyate | viveka-dar÷anàbhyàsena ca kalyàõa-srota udghàñyate ity ubhayàdhãna÷ citta-vçtti-nirodha iti | pràg-bhàra-nimna-pade tadà viveka-nimnaü kaivalya-pràg-bhàraü cittam ity atra vyàkhyàyate | yathà tãvra-vegopetaü nadã-pravàhaü setu-bandhanena nivàrya kulyà-praõayena kùetràbhimukhaü tiryak-pravàhàntaram utpàdyate tathà vairàgyeõa citta-nadyà viùaya-pravàhaü nivàrya samàdhy-abhyàsena pra÷ànta-vàhità sampàdyata iti dvàra-bhedàt samuccaya eva | eka-dvàratve hi brãhi-yava-dvi-kalpaþ syàd iti |

mantra-japa-devatà-dhyànàdãnàü kriyà-råpàõàm àvçtti-lakùaõo 'bhyàsaþ sambhavàt | sarva-vyàpàroparamasya tu samàdheþ ko nàmàbhyàsa iti ÷aïkàü nivàrayitum abhyàsaü såtrayati sma tatra sthitau yatno 'bhyàsaþ [YogaS 1.13] iti | tatra svaråpàvasthite draùñari ÷uddhe cid-àtmani cittasyàvçttikasya pra÷ànta-vàhità-råpà ni÷calatàsthitis tad-arthaü yatno mànasa utsàhaþ svabhàva-cà¤calyàd bahiùpravàha-÷ãlaü cittaü sarvathà nirotsyàmãty evaü vidhaþ | sa àvartyamàno 'bhyàsa ucyate | sa tu dãrgha-kàla-nairantarya-satkàràsevito dçóha-bhåmiþ [YogaS 1.14] anirvedena dãrgha-kàla-sevito vicchedàbhàvena nirantaràsevitaþ sat-kàreõa ÷raddhàti÷ayena càsevitaþ |
so 'bhyàso dçóha-bhåmir viùaya-sukha-vàsanayà càlayitum a÷akyo bhavati | adãrgha-kàlatve dãrghakàlatve 'pi vicchidya vicchidya sevane ÷raddhàti÷ayàbhàve ca laya-vikùepa-kaùàya-sukhàsvàdànàm aparihàre vyutthàna-saüskàra-pràbalyàd adçóha-bhåmir abhyàsaþ phalàya na syàd iti trayam upàttam |

vairàgyaü tu dvividham aparaü paraü ca | yatmàna-saüj¤à-vyatireka-saüj¤aikendriya-saüj¤à-va÷ãkàra-saüj¤à-bhedair aparaü caturdhà | tatra pårva-bhåmi-jayenottara-bhåmi-sampàdana-vivakùayà caturtham evàsåtrayat -- dçùñànu÷ravika-viùaya-vitçùõasya va÷ãkàra-saüj¤à vairàgyam [YogaS 1.15] iti | striyo 'nnaü pànam ai÷varyam ity àdayo dçùñà viùayàþ | svargo videhatà prakçti-laya ity àdayo vaidikatvenànu÷ravikà viùayàs teùåbhaya-vidheùv api satyàm eva tçùõàyàü viveka-tàratamyena yatamànàdi-trayaü bhavati | atra jagati kiü sàraü kim asàram iti guru-÷àstràbhyàü
j¤àsàmãty udyogo yatamànam | sva-citte pårva-vidyamàna-doùàõàü madhye 'bhyasyamàna-vivekenaite pakvà ete 'va÷iùñà iti cikitsakavad vivecanaü vyatirekaþ | dçùñànu÷ravika-viùaya-pravçtter duþkhàtmatva-bodhena bhair indriya-pravçttim ajanayantyà api tçùõàyà autsukya-màtreõa manasy avasthànam ekendriyam | manasy api tçùõà-÷ånyatvena sarvathà vaitçùõyaü tçùõà-virodhinã citta-vçttir j¤àna-prasàda-råpà va÷ãkàra-saüj¤à vairàgyaü sampraj¤àtasya samàdher antaraïgaü sàdhanam asaüpraj¤àtasya tu bahiraïgam | tasya tv antaraïga-sàdhanaü param evaü vairàgyam | tac càsåtrayat -- tat-paraü puruùa-khyàter
guõa-vaitçùõyam [YogaS 1.16] iti | sampraj¤àta-samàdhi-pàñavena guõa-trayàtmakàt pradhànàd viviktasya puruùasya khyàtiþ sàkùàtkàra utpadyate | tata÷ cà÷eùa-guõa-traya-vyavahàreùu vaitçùõyaü yad bhavati tat-paraü ÷reùñhaü phala-bhåtaü vairàgyam | tat-paripàka-nimittàc ca cittopa÷ama-paripàkàd avilambena kaivalyam iti ||35||

vi÷vanàthaþ : uktam artham aïgãkçtya samadadhàti a÷aü÷ayam iti | tvayoktaü satyam eva, kintu balavàn api rogas tat-pra÷amakauùadha-sevayà sad-vaidya-prayukta-prakàrayà muhur abhyastayà yathà cira-kàlena ÷àmyaty eva, tathà durnigraham api mano 'bhyàsena sad-guråpadiùña-prakàreõa parame÷vara-dhyàna-yogasya muhur anu÷ãlanena vairàgyeõa viùayeùv anàsaïgena ca gçhyate sva-hasta-va÷ãkartuü ÷akyata ity arthaþ | tathà ca pàta¤jala-såtram - abhyàsa-vairàgyàbhyàü tan-nirodhaþ [YogaS 1.12] iti | mahàbàho iti saïgràme tvayà yan mahàvãrà api vijãyante, sa ca pinàka-pàõir api va÷ãkçtas tenàpi kim ? yadi mahà-vãra-÷iro-maõir mano nàmà pràdhàniko bhaño mahà-yogàstra-prayogeõa jetuü ÷akyate, tadaiva mahà-bàhuteti bhàvaþ
| he kaunteyeti tatra tvaü mà bhaiùãþ | mat-pituþ svasuþ kuntyàþ putre tvayi mayà sàhàyyaü vidheyam iti bhàvaþ ||35||

baladevaþ : uktam artham svãkçtya bhagavàn uvàca a÷aü÷ayam iti | tathàpi sva-prakà÷a-sukhaikatànatvàtma-guõàbhimukhyàbhyàsenàtma-vyatirikteùu viùayeùu doùa-dçùñi-janitena vairàgyeõa ca mano nigrahãtuü ÷akyate | tathà càtmànandàsvàdhàbhyàsena laya-pratibandhàd viùaya-vaitçùõyena ca vikùepa-pratibandhàn nivçtta-càpalyaü manaþ sugrahaü yathà sad-auùadha-sevayà sad-vaidya-prayukta-prakàrayà muhur abhyastayà yathà cira-kàlena ÷àmyaty eva, tathà durnigraham api mano 'bhyàsena sad-guråpadiùña-prakàreõa parame÷vara-dhyàna-yogasya muhur anu÷ãlanena vairàgyeõa viùayeùv anàsaïgena ca gçhyate sva-hasta-va÷ãkartuü ÷akyata
ity arthaþ | tathà ca pàta¤jala-såtram - abhyàsa-vairàgyàbhyàü tan-nirodhaþ [YogaS 1.12] iti | mahàbàho iti saïgràme tvayà yan mahàvãrà api vijãyante, sa ca pinàka-pàõir api va÷ãkçtas tenàpi kim ? yadi mahà-vãra-÷iro-maõir mano nàmà pràdhàniko bhaño mahà-yogàstra-prayogeõa jetuü ÷akyate, tadaiva mahà-bàhuteti bhàvaþ | he kaunteyeti tatra tvaü mà bhaiùãþ | mat-pituþ svasuþ kuntyàþ putre tvayi mayà sàhàyyaü vidheyam iti bhàvaþ ||35||

__________________________________________________________

BhG 6.36

asaüyatàtmanà yogo duùpràpa iti me matiþ |
va÷yàtmanà tu yatatà ÷akyo 'vàptum upàyataþ ||36||

÷rãdharaþ : etàvàüs tv iha ni÷caya ity àha asaüyateti | ukta-prakàreõàbhyàsa-vairàgyàbhyàm asaüyata àtmà cittaü yasya tena yogo duùpràpa pràptum a÷akyaþ | abhyàsa-vairàgyàbhyàü va÷yo va÷avartã àtmà cittaü yasya tena puruùeõa puna÷ cànenaivopàyena prayatnaü kurvatà yogaþ pràptuü ÷akyaþ ||36||

madhusådanaþ :  yat tu tvam avocaþ pràrabdha-bhogena karmaõà tattva-j¤ànàd api prabalena sva-phala-dànàya manaso vçttiùåtpàdyamànàsu kathaü tàsàü nirodhaþ kartuü ÷akyaü iti tatrocyate asaü÷ayàtmaneti | HERE

tathà càha bhagavàn vasiùñhaþ -

     sarvam eveha hi sadà saüsàre raghunandana |
     samyak prayuktàt sarveõa pauruùàt samavàpyate ||
     ucchàstraü ÷àstritaü ceti pauruùaü dvividhaü smçtam |
     tatrocchàstram anarthàya paramàrthàya ÷àstritam ||
     
ucchàstraü ÷àstra-pratiùiddham anarthàya narakàya | ÷àstritaü ÷àstra-vihitam antaþ-karaõa-÷uddhi-dvàrà paramàrthàya caturùv artheùu paramàya mokùàya |

     ÷ubhà÷ubhàbhyàü màrgàbhyàü vahantã vàsanà sarit |
     pauruùeõa prayatnena yojanãyà ÷ubhe pathi ||
     a÷ubheùu samàviùñaü ÷ubheùv evàvatàraya |
     sva-manaþ puruùàrthena balena balinàü vara ||
     dràg-abhyàsa-va÷àd yàti yadà te vàsanodayam |
     tadàbhyàsasya sàphalyaü viddhi tvam ari-mardana ||

vàsanà ÷ubhedti ÷eùaþ |

sandigdhàyàm api bhç÷aü ÷ubhàm eva samàhara |
÷ubhàyàü vàsanà-vçddhau tàta doùo na ka÷cana ||
avyutpanna-manà yàvad bhavàn aj¤àta-tatpadaþ |
guru-÷àstra-pramàõais tvaü nirõãtaü tàvad àcara ||
tataþ pakva-kaùàyeõa nånaü vij¤àta-vastunà | 
÷ubho 'py asau tvayà tyàjyo vàsanaugho nirodhinà || iti |

tasmàt sàkùi-gatasya saüsàrasyàviveka-nibandhanasya viveka-sàkùàtkàràd apanaye 'pi pràrabdha-karma-paryavasthàpitasya cittasya svàbhàvikãnàm api vçttãnàü yogàbhyàsa-prayatnenàpanaye sati jãvanmuktaþ paramo yogã | citta-vçtti-nirodhàbhàve tu tattva-j¤ànavàn apy aparamo yogãti siddham | ava÷iùñaü jãvanmukti-viveke sa-vistaram anusandheyam ||36||

vi÷vanàthaþ : atràyaü paràmar÷a ity ata àha saüyatàtmanàbhyàsa-vairàgyàbhyàü na saüyataü mano yasya tena | tàbhyàü tu va÷yàtmanà va÷ãbhåta-manasàpi puüsà yatatà ciraü yatnavataiva yogo mano-nirodha-lakùaõaþ samàdhir upàyataþ sàdhana-bhåyastvàt pràptuü ÷akyaþ ||36||

baladevaþ : asaüyateti | uktàbhyàm abhyàsa-vairàgyàbhyàü na saüyata àtmà mano yasya tena vij¤enàpi puüsà citta-vçtti-nirodha-lakùaõo yogo duùpràpaþ pràptum a÷akyaþ | tàbhyàü va÷yo 'dhãna àtmà mano yasya tena puüsà, tathàpi yatatà tàdç÷a-prayatnavatà sa yogaþ pràptuü ÷akyaþ | upàyato mad-àràdhana-lakùaõàj j¤ànàkàràn niùkàma-karma-yogàc ceti me matiþ ||36||

__________________________________________________________

BhG 6.37

arjuna uvàca
ayatiþ ÷raddhayopeto yogàc calita-mànasaþ |
apràpya yoga-saüsiddhiü kàü gatiü kçùõa gacchati ||37||

÷rãdharaþ : abhyàsa-vairàgyàbhàvena katha¤cid apràpta-samyag-j¤ànaþ kiü phalaü pràpnotãty arjuna uvàca ayatir it | prathamaü ÷raddhayopeta eva yoge pravçttaþ, na tu mithyàcàratayà | tataþ paraü tv ayatiþ samyaï na yatate | ÷ithilàbhyàsa ity arthaþ | evam abhyàsa-vairàgya-÷aithilyàd yogasya saüsiddhiü phalaü j¤ànam apràpya kàü gatiü pràpnoti ? ||37||

madhusådanaþ : evaü pràktanena granthenotpanna-tattva-j¤àno 'nutpanna-jãvan-mukti-paramo yogã mataþ | utpanna-tattva-j¤àna utpanna-jãvan-muktis tu paramo yogã mata ity uktam | tayor ubhayor api j¤ànàd j¤àna-nà÷e 'pi yàvat pràrabdha-bhogaü karma dehendriya-saïghàtàvasthànàt pràrabdha-bhoga-karmàpàye ca vartamàna-dehendriya-saïghàtàpàyàt punar-utpàdakàbhàvàd videha-kaivalyaü prati kàpi nàsty à÷aïkà | yas tu pràk-kçta-karmabhir labdha-vividiùà-paryanta-citta-÷uddhiþ kçta-kàryatvàt sarvàõi karmàõi parityajya pràpta-paramahaüsa-parivràjaka-bhàvaþ paramahaüsa-parivràjakam àtma-sàkùàtkàreõa jãvan-muktaü para-prabodhana-dakùaü gurum upasçtya tato vedànta-mahà-vàkyopade÷aü
pràpya tatràsambhàvanà-viparãta-bhàvanàkhya-pratibandha-niràsàya athàto brahma-jij¤àsà [Vs 1.1.1] ity àdy anàvçttiþ ÷abdàt [Vs 4.4.23] ity antayà catur-lakùaõa-mãmàüsayà ÷ravaõa-manana-nididhyàsanàni guru-prasàdàt kartum àrabhate sa ÷raddadhàno 'pi sann àyuùo 'lpatvenàlpa-prayatnatvàd alabdha-j¤àna-paripàkaþ ÷ravaõa-manana-nididhyàsaneùu kriyamàõeùv eva madhye vyàpadyate | sa j¤àna-paripàka-÷ånyatvenànaùñàj¤àno na mucyate | nàpy upàsanà-sahita-karma-phalaü devalokam anubhavaty arcir-àdi-màrgeõa | nàpi kevala-karma-phalaü pitç-lokam anubhavati dhåmàdi-màrgeõa | karmaõàm upàsanànàü ca tyaktatvàt | ata etàdç÷o yoga-bhraùñaþ kãñàdi-bhàvena kaùñàü gatim iyàd aj¤atve
sati deva-yàna-pitç-yàna-màrgàsambandhitvàd varõà÷ramàcàra-bhraùñavad athavà kaùñàü gatiü neyàt | ÷àstra-ninidta-karma-÷ånyatvàd vàmadevavad iti saü÷aya-paryàkula-manà arjuna uvàca ayatir iti | 

yatir yatna-÷ãlaþ alpàrthe na¤ alavaõà yavàgår ity-àdivat | ayatir alpa-yatnaþ | ÷raddhayà guru-vedànta-vàkyeùu vi÷vàsa-buddhi-råpayopeto yuktaþ | ÷raddhà ca sva-sahacaritànàü ÷amàdãnàm upalakùaõaü ÷ànto dànta uparatas titikùuþ ÷raddhànvito bhåtvàtmany evàtmànaü pa÷yati iti ÷ruteþ | tena nityànitya-vastu-viveka ihàmutra-bhoga-viràgaþ ÷ama-damoparati-titikùà-÷raddhàdi-sampan-mumukùutà ceti sàdhana-catuùñaya-sampanno gurum upasçtya vedànta-vàkya-÷ravaõàdi kurvann api paramàyuùo 'lpatvena maraõa-kàle cendriyàõàü vyàkulatvena sàdhanànuùñhànàsambhavàd yogàc calita-mànaso yogàc chravaõàdi-paripàka-labdha-janmanas tattva-sàkùàtkàràc
calitaü tat-phalam apràptaü mànasaü yasya sa yogàniùpattyaivàpràpya yoga-saüsiddhiü tattva-j¤àna-nimittàm aj¤àna-tat-kàrya-nivçttim apunar-àvçtti-sahitàm apràpyàtattva-j¤a eva mçtaþ san kàü gatiü he kçùõa gacchati sugatiü durgatiü và ? karmaõàü parityàgàj j¤ànasya cànutpatteþ ÷àstrokta-mokùa-sàdhanànuùñhàyitvàc chàstra-garhita-karma-÷ånyatvàc ca ||37||

vi÷vanàthaþ : nanv abhyàsa-vairàgyàbhyàü prayatnavataiva puüsà yogo labhyata iti tvayocyate | yasyaitat tritayam api na dç÷yate, tasya kà gatir iti pçcchati | ayatir alpa-yatnaþ anavarõàya vàgur itivad alpàrthe na¤ | atha ca ÷raddhayopeto yoga-÷àstràstikyena tatra ÷raddhayopeto yogàbhyàsa pravçtta eva, na tu loka-va¤cakatvena mithyàcàraþ | kintv abhyàsa-vairàgyayor abhàvena yogàc calitaü viùaya-pravaõã-bhåtaü mànasaü yasya saþ | ataeva yogasya saüsiddhiü samyak siddhim apràpyeti yat ki¤cit siddhiü tu pràpta eveti yogàrurukùà-bhåmikàto 'grimàü yogàroha-bhåmikàyàþ prathamàü kakùàü gata iti bhàvaþ ||37||

baladevaþ : j¤àna-garbho niùkàma-karma-yogo 'ùñàïga-yoga-÷irasko nikhilopasarga-vimardanaþ sva-paramàtmàvalokanopàyo bhavatãty asakçd uktam | tasya ca tàdç÷asya nehàbhikrama-nà÷o 'stãti pårvokta-mahimnas tan-mahimànaü ÷rotum arjunaþ pçcchati ayatir iti | abhyàsa-vairàgyàbhyàü prayatnena ca yogaü pumàn labhetaiva | yas tu prathamaü ÷raddhayà tàdç÷a-yoga-niråpaka-÷ruti-vi÷vàsenopetaþ | kintv ayatir alpa-svadharmànuùñhàna-yatnavàn anudàrà yuvatiþ itivad alpàrthe 'tra na¤ | ÷ithila-prayatnatvàd eva yogàd aùñàïgàc calitaü viùaya-pravaõaü mànasaü yasya saþ | evaü ca svadharmànuùñhànàbhyàsa-vairàgya-÷aithilyàd
vividhasya yogasya samyak siddhiü hçd-vi÷uddh-lakùaõàm àtmàvalokana-lakùaõàü càpràptaþ kiücit siddhiü tu pràpta eva | ÷raddhàluþ kiücid anuùñhita-svadharmaþ pràrabdha-yogo 'pràpta-yoga-phalo dehànte kàü gatiü gacchati ? he kçùõa ||37||
__________________________________________________________

BhG 6.38

kaccin nobhaya-vibhraùña÷ chinnàbhram iva na÷yati |
apratiùñho mahàbàho vimåóho brahmaõaþ pathi ||38||

÷rãdharaþ : pra÷nàbhipràyaü vivçõoti kaccid iti | karmaõàm ã÷vare 'rpitatvàd ananuùñhànàc ca tàvat karma-phalaü svargàdikaü na pràpnoti | yogàniùpatte÷ ca mokùaü na pràpnoti | evam ubhayasmàd bhraùño 'pratiùñho nirà÷rayaþ | ataeva brahmaõaþ pràpty-upàye pathi màrge vimåóhaþ san kaccit kiü na÷yati ? kiü và na na÷yatãty arthaþ | nà÷e dçùñàntaþ - yathà cchinnam abhraü pårvasmàd abhràd vi÷liùñam abhràntaraü càpràptaü san madhya eva vilãyate tadvad ity arthaþ ||38||

madhusådanaþ : etad eva saü÷aya-bãjaü vivçõoti kaccid iti | kaccid iti sàbhilàùa-pra÷ne | he mahàbàho mahàntaþ sarveùàü bhaktànàü sarvopadrava-nivàraõa-samarthàþ puruùàrtah-catuùñaya-dàna-samarthà và catvàro bàhavo yasyeti pra÷na-nimitta-krodhàbhàvas tad-uttara-dàna-sahiùõutvaü ca såcitam | brahmaõaþ pathi brahma-pràpti-màrge j¤àne vimåóho vicittaþ, anutpanna-brahmàtmaikya-sàkùàtkàra iti yàvat | apratiùñho deva-yàna-pitç-yàna-màrga-gamana-hetubhyàm upàsanà-karmabhyàü pratiùñhàbhyàü sàdhanàbhyàü rahitaþ sopàsanànàü sarveùàü
karmaõàü parityàgàt | etàdç÷a ubhaya-vibhraùñaþ karma-màrgàj j¤àna-màrgàc ca vibhraùña÷ chinnàbhram iva vàyunà chinnaü vi÷akalitaü pårvasmàn meghàd bhraùñam uttaraü megham apràptam abhraü yathà vçùñy-ayogyaü sad-antaràla eva na÷yati tathà yoga-bhraùño 'pi pårvasmàt karma-màrgàd vicchinna uttaraü ca j¤àna-màrgam apràpto 'ntaràla eva na÷yati karma-phalaü j¤àna-phalaü ca labdhum ayogyo na kim iti pra÷nàrthaþ | etena j¤àna-karma-samuccayo niràkçtaþ | etasmin hi pakùe j¤àna-phala-làbhe 'pi karma-phala-làbha-sambhavenobhaya-vibhraùñatvàsambhavàt | na ca tasya karma-sambhave 'pi phala-kàmanà-tyàgàt phala-bhraü÷a-vacanam
avakalpata iti vàcyaü niùkàmànàm api karmaõàü phala-sad-bhàvasyàpastamba-vacanàndy-udàharaõena bahu÷aþ pratipàditatvàt | tasmàt sarva-karma-tyàginaü praty evàyaü pra÷naþ | anartha-pràpti-÷aïkàyàs tatraiva sambhavàt ||38||

vi÷vanàthaþ : kaccid iti pra÷ne | ubhaya-vibhraùñaþ karma-màrgàc cyuto yoga-màrgaü ca samyag apràpta ity arthaþ | chinnàbhram iveti yathà chinnam abhraü meghaþ pårvasmàd abhràd vi÷liùñam abhràntaraü càpràptaü sat madhye vilãyate tenàsya iha loke yoga-màrge prave÷àd viùaya-bhoga-tyàgecchà samyag-vairàgyàbhàvàd viùaya-bhogecchà ceti kaùñam | para-loke ca svarga-sàdhanasya karmaõo 'bhàvàt | mokùa-sàdhanasya yogasyàpy aparipàkàn na svarga-mokùàv ity ubhaya-loka evàsya vinà÷a iti dyotitam | ato brahma-pràpty-upàye pathi màrge vimåóho 'yam apratiùñhaþ pratiùñhàm àspadam apràptaþ san kaccit kiü na÷yati
na na÷yati tvaü pçcchyase ||38||

baladevaþ : pra÷nà÷ayaü vi÷adayati kaccid iti pra÷ne | niùkàmatayà karmaõo 'nuùñhànàn na svargàdi-phalaü yogàsiddher nàtmàvalokanaü ca tasyàbhåt | evam ubhayasmàd vibhraùño 'pratiùñho niràlambaþ san kiü na÷yati kiü và na na÷yati ? ity arthaþ | chinnàbhram iveti abhraü megho yathà pårvasmàd abhràd vicchinnaü param abhraü càpràptam antaràle vilãyate, tadvad eveti nà÷e dçùñàntaþ | katham evaü ÷aïkà ? tatràha - brahmaõaþ pathi pràpty-upàye yad asau vimåóhaþ ||38||

__________________________________________________________

BhG 6.39

etan me saü÷ayaü kçùõa chettum arhasy a÷eùataþ |
tvad-anyaþ saü÷ayasyàsya chettà na hy upapadyate ||39||

÷rãdharaþ : tvayaiva sarvaj¤enàyaü mama sandeho nirasanãyaþ | tvatto 'nyas tv etat sandeha-nivartako nàsti ity àha etad iti etad enam | chettvà nivartakaþ spaùñam anyat ||39||

madhusådanaþ : yathopadar÷ita-saü÷ayàpàkaraõàya bhagavantam antaryàmiõam arthayate pàrthaþ etan ma iti | etad evaü pårvopadar÷itaü me mama saü÷ayaü he kçùõa cchettum apanetum arhasy a÷eùataþ saü÷aya-målàdharmàdy-ucchedena | mad-anyaþ ka÷cid çùir và devo và tvadãyam imaü saü÷ayam ucchetsyatãty à÷aïkyàha tvad-anya iti | tvat parame÷varàt sarvaj¤àc chàstra-kçtaþ parama-guroþ kàruõikàd anyo 'nã÷varatvena asarvaj¤aþ ka÷cid çùir và devo vàsya yoga-bhraùña-para-loka-gati-viùayasya saü÷ayasya cchettà samyag-uttara-dànena nà÷ayità hi yasm¨n nopapadyate na sambhavati tasmàt tvam
eva pratyakùa-dar÷ã sarvasya parama-guruþ saü÷ayam etaü mama cchettum arhasãty arthaþ ||39||

vi÷vanàthaþ : etad etam ||39||

baladevaþ : etad iti klãbtvam àrùam | tvad iti sarve÷varàt sarvaj¤atvatto 'nyo 'nã÷varo 'lpaj¤aþ ka÷cid çùiþ ||39||

__________________________________________________________

BhG 6.40

÷rã-bhagavàn uvàca
pàrtha naiveha nàmutra vinà÷as tasya vidyate |
na hi kalyàõa-kçt ka÷cid durgatiü tàta gacchati ||40||

÷rãdharaþ : tatrottaraü ÷rã-bhagavàn uvàca pàrtheti sàrdhai÷ caturbhiþ | iha-loke nà÷a ubhaya-bhraùñàt pàtityam | amutra para-loke nà÷o naraka-pràptiþ | tad ubhayaü tasya nàsty eva | yataþ kalyàõa-kçc cubha-kàrã ka÷cid api durgatiü na gacchati | ayaü ca ÷ubhakàrã ÷raddayà yoge pravçttatvàt | tàteti loka-rãtyopalàlayan sambodhayati ||40||

madhusådanaþ : evam arjunasya yoginaü prati nà÷à÷aïkàü pariharann uttaraü ÷rã-bhagavàn uvàca pàrtheti | ubhaya-vibhraùño yogã na÷yatãti ko 'rthaþ | kim iha loke ÷iùña-garhaõãyo bhavati veda-vihita-karma-tyàgàt | yathà ka÷cid ucchçïkhalaþ | kiü và paratra nikçùñàü gatiü pràpnoti | yathoktaü ÷rutyà - athaitayoþ pathor na katareõacana te kãñàþ pataïgà yadi danda÷åkam iti | tathà coktaü manunà -- vàntà÷y ulkà-mukhaþ preto vipro dharmàt svakàc cyutaþ [Manu 12.71] ity àdi | tad ubhayam api nety àha he pàrtha pàrtha naiveha nàmutra vinà÷as tasya yathà-÷àstraü kçta-sarva-karma-saünyàsasya sarvato viraktasya gurum upasçtya
vedànta-÷ravaõàdi kurvato 'ntaràle mçtasya yoga-bhraùñasya vidyate |

ubhayatràpi tasya vinà÷o nàstãty atra hetum àha hi yasmàt kalyàõa-kçc chàstra-vihita-kàrã ka÷cid api durgatim ihàkãrtiü paratra ca kãñàdi-råpatàü na gacchati | ayaü tu sarvotkçùña eva san durgatiü na gacchatãti kim u vaktavyam ity arthaþ | tanoty àtmànaü putra-råpeõeti pità tata ucyate | svàrthike 'õi tata eva tàto ràkùasa-vàyasàdivat | pitaiva ca putra-råpeõa bhajatãti putra-sthànãyasya ÷iùyasya tàteti sambodhanaü kçpàti÷aya-såcanàrtham | yad uktaü yoga-bhraùñaþ kaùñàü gatiü gacchati aj¤atve sati deva-yàna-pitç-yàna-màrgànyataràsambandhitvàt svadharma-bhraùñavad iti | tad ayuktam | etasya devayàna-màrga-sambandhitvena hetor asiddhatvàt | pa¤càgni-vidyàyàü
ya itthaü vidur ye càmã araõye ÷raddhàü satyam upàsate te 'rcir abhisambhavantãty avi÷eùeõa pa¤càgni-vidàm ivàtaskratånàü ÷raddhà-satyavatàü mumukùåõàm api deva-yàna-màrgeõa brahma-loka-pràpti-kathanàt | ÷ravaõàdi-paràyaõasya ca yoga-bhraùñasya ÷raddhànvito bhåtvety anena ÷raddhàyàþ pràptatvàt | ÷ànto dànta ity anena cànçta-bhàùaõa-råpa-vàg-vyàpàra-nirodha-råpasya satyasya labdhatvàt | bahir indiryàõàm ucchçïkhala-vyàpàra-nirodho hi damaþ | yoga-÷àstre ca ahiüsà-satyàsteya-brahmacaryàparigrahà yamàþ [YogaS 2.30] iti yogàïga-svenoktatvàt | yadi tu satya-÷abdena brahmaivocyate tadàpi na kùatiþ | vedànta-÷ravaõàder api satya-brahma-cintana-råpatvàt | atat-kratutve 'pi ca pa¤càgni-vidàm
iva brahma-loka-pràpti-sambhavàt | tathà ca smçtiþ saünyàsàd brahmaõaþ sthànam iti | tathà pràtyahika-vedànta-vàkya-vicàrasyàpi brahma-loka-pràpti-sàdhanatvàt samuditànàü teùàü tat-sàdhanatvaü kiü citram | ataeva sarva-sukçta-råpatvaü yogi-caritasya taittirãyà àmananti tasyaivaü viduùo yaj¤asya ity àdinà | smaryate ca -
snàtaü tena samasta-tãrtha-salile sarvà 'pi dattàvanir 
yaj¤ànàü ca kçtaü sahasram akhilà devà÷ ca sampåjitàþ |
saüsàràc ca samuddhçtàþ sva-pitaras trailokya-påjyo 'py asau
yasya brahma-vicàraõe kùaõam api sthairyaü manaþ pràpnuyàt || iti ||40||

vi÷vanàthaþ : iha loke amutra para-loke 'pi kalyàõaü kalyàõa-pràpakaü yogaü karotãti saþ ||40||

baladevaþ : evaü pçùño bhagavàn uvàca pàrtheti | tasyokta-lakùaõasya yogina iha pràkçtike loke 'mutràpràkçtike ca loke vinà÷aþ svargàdi-sukha-vibhraü÷a-lakùaõaþ paramàtmàvalokana-vibhraü÷a-lakùaõa÷ ca na vidyate na bhavati | kiü cottaratra tat-pràptir bhaved eve | hi yataþ | kalyàõa-kçt niþ÷reyasopàya-bhåta-sad-dharma-yogàrambhã durgatiü tad-ubhayàbhàva-råpàü daridratàü na gacchati | he tàtety ativàtsalyàt saübodhanam | tenàtyàtmànaü putra-råpeõa iti vyutpattes | tataþ pità svàrthike 'õi | tata eva tàtaþ putraü ÷iùyaü càtikçpayà jyeùñas tathà sambodhayati ||40||

__________________________________________________________

BhG 6.41

pràpya puõya-kçtàü lokàn uùitvà ÷à÷vatãþ samàþ |
÷ucãnàü ÷rãmatàü gehe yoga-bhraùño 'bhijàyate ||41||

÷rãdharaþ : tarhi kim asau pràpnotãty apekùàyàm àha pràpyeti | puõya-kçtàü puõya-kàriõàm a÷vamedhàdi-yàjinàü lokàn pràpya tatra ÷à÷vatãþ samàþ bahån saüvatsaràn uùitvà vàsa-sukham anubhåya ÷ucãnàü sad-àcàràõàü ÷rãmatàü dhaninàm | gehe sa yoga-bhraùño 'bhijàyate janma pràpnoti ||41||

madhusådanaþ : tad evaü yoga-bhraùñasya ÷ubha-kçttvena loka-dvaye 'pi nà÷àbhàve kiü bhavatãty ucyate pràpyeti | yoga-màrga-pravçttaþ sarva-karma-saünyàsã vedànta-÷ravaõàdi kurvann antaràle mriyamàõaþ ka÷cit pårvopacita-bhoga-vàsanà-pràdurbhàvàd viùayebhyaþ spçhayati | ka÷cit tu vairàgya-bhàvanà-dàóhyàn na spçhayati | tayoþ prathamaþ pràpya puõya-kçtàm a÷vamedha-yàjinàü lokàn arcir-àdi-màrgeõa brahma-lokàn | ekasminn api bhoga-bhåmi-bhedàpekùayà bahu-vacanam | tatra coùitvà vàsam anubhåya ÷à÷vatãr brahma-parimàõenàkùàyàþ samàþ saüvatsaràn, tad-ante ÷ucãnàü ÷uddhànàü ÷rãmatàü
vibhåtimatàü mahàràja-cakravartinàü gehe kule bhoga-vàsanà÷oùa-sad-bhàvàd ajàta÷atru-janakàdivad yoga-bhraùño 'bhijàyate | bhoga-vàsanà-pràbalyàd brahma-lokànte sarva-karma-saünyàsàyogyo mahàràjo bhavatãty arthaþ ||41||

vi÷vanàthaþ : tarhi kàü gatim asau pràpnotãty ata àha pràpyeti | puõya-kçtàm a÷vamedhàdi-yàjinàü lokàn iti yogasya phalaü mokùo bhoga÷ ca bhavati | tatràpakva-yogino bhogecchàyàü satyàü yoga-bhraü÷e sati bhoga eva | paripakva-yoginas tu bhogecchàyà asambhavàn mokùa eva | kecit tu paripakva-yogino 'pi daivàd bhogecchàyàü satyàü kardama-saubharyàdi-dçùñyà bhoagam apy àhur iti | ÷ucãnàü sad-àcàràõàü ÷rãmatàü dhanika-vaõig-àdãnàü ràj¤àü và ||41||

baladevaþ : aihikãü sukha-sampattiü tàvad àha pràpyeti | yàdç÷a-viùaya-spçhayà sva-dharme ÷ithilo yogàc ca vicyuto 'yaü tàdç÷àn viùayàn àtmodde÷yaka-niùkàma-svadharma-yogàrambha-màhàtmyena puõya-kçtàm a÷vamedhàdi-yàjinàü lokàn pàpya bhuïkte tàn bhu¤jàno yàvatãbhis tad-bhoga-tçùõà-vinivçttis tàvatãþ ÷à÷vatãþ bahvãþ samàþ saüvatsaràüs teùu lokeùåùitvà sthitvà tad-bhoga-vitçùõas tebhyo lokebhyaþ ÷ucãnàü sad-dharma-niratànàü yogàrhàõàü ÷rãmatàü dhaninàü gehe pårvàrabdha-yoga-màhàtmyàt sa yoga-÷reùñho 'bhijàyata
ity alpa-kàlàrabdha-yogàd bhraùñasya gatir iyaü dar÷ità ||41||

__________________________________________________________

BhG 6.42

atha và yoginàm eva kule bhavati dhãmatàm |
etad dhi durlabhataraü loke janma yad ãdç÷am ||42||

÷rãdharaþ : alpa-kàlàbhyasta-yoga-bhraü÷e gatir iyam uktà | ciràbhyasta-yoga-bhraü÷e tu pakùàntaram àha athaveti | yoga-niùñhànàü dhãmatàü j¤àninàm eva kule jàyate | na tu pårvoktànàm àråóha-yogànàü kule | etaj janma stauti ãdç÷aü yaj janma etad dhi loke durlabhataraü mokùa-hetutvàt ||42||

madhusådanaþ : dvitãyaü prati pakùàntaram àha athaveti | ÷raddhà-vairàgyàdi-kalyàõa-guõàdhikye tu bhoga-vàsanà-virahàt puõya-kçtàü lokàn apràpyaiva yoginàm eva daridràõàü bràhmaõànàü na tu ÷rãmatàü ràj¤àü gçhe yoga-bhraùña-janma tad api durlabham aneka-sukçta-sàdhyatvàn mokùa-paryavasàyitvàc ca | yat tu ÷ucãnàü daridràõàü bràhmaõànàü brahma-vidyàvatàü kule janma | etad dhi prasiddhaü ÷ukàdivat | durlabhataraü durlabhàd api durlabhaü loke yad ãdç÷aü sarva-pramàda-kàraõa-÷ånyaü janmeti dvitãyaþ ståyate bhoga-vàsanà-÷ånyatvena sarva-karma-saünyàsàrhatvàt ||42||

vi÷vanàthaþ : alpa-kàlàbhyasta-yoga-bhraü÷e gatir iyam uktà | cira-kàlàbhyasta-yoga-bhraü÷e tu pakùàntaram àha athaveti | yoginàü nimi-prabhçtãnàm ity arthaþ ||42||

baladevaþ : ciràràbdhàd yogàd bhraùñasya gatim àha athaveti | yoginàü yogam abhyasatàü dhãmatàü yoga-de÷ikànàü kule bhavaty utpadyate | dvividhaü janma stauti etad iti | yogàrhàõàü yogam abhyasatàü ca kule pårva-yoga-saüskàra-bala-kçtam etaj janma pràkçtànàm atidurlabham ||42||

__________________________________________________________

BhG 6.43

tatra taü buddhi-saüyogaü labhate paurvadehikam
yatate ca tato bhåyaþ saüsiddhau kurunandana ||43||

÷rãdharaþ : tataþ kiü ? ata àha tatreti sàrdhena | sa tatra dvi-prakàre 'pi janmani pårva-dehe bhavaü paurvadehikam | tam eva brahma-viùayayà buddhyà saüyogaü labhate | tata÷ ca bhåyo 'dhikaü saüsiddhau mokùe prayatnaü karoti ||43||

madhusådanaþ : etàdç÷a-janma-dvayasya durlabhatvaü kasmàt ? yasmàt tatra tam iti | tatra dvi-prakàre 'pi janmani pårva-dehe bhavaü paurvadehikam sarva-karma-saünyàsa-guråpasadana-÷ravaõa-manana-nididhyàsanànàü madhye yàvat-paryantam anuùñhitaü tàvat paryantam eva taü brahmàtmaikya-viùayayà buddhyà saüyogaü tat-sàdhana-kalàpam iti yàvat | labhate pràpnoti | na kevalaü labhata eva kintu tatas tal-làbhànantaraü bhåyo 'dhikaü labdhàyà bhåmer agrimàü bhåmiü sampàdayituü saüsiddhau saüsiddhir mokùas tan-nimittaü yatate ca prayatnaü karoti ca | yàvan mokùaü
bhåmikàþ sampàdayatãty arthaþ | he kuru-nandana tavàpi ÷ucãnàü ÷rãmatàü kule yoga-bhraùña-janama jàtam iti pårva-vàsanà-va÷àd anàyàsenaiva j¤àna-làbho bhaviùyatãti såcayituü mahà-prabhàvasya kuroþ kãrtanam |

ayam artho bhagavad-va÷iùñha-vacane vyaktaþ | yathà ÷rã-ràmaþ -

     ekàm atha dvitãyàü và tçtãyàü bhåmikàm uta |
     àråóhasya mçtakasyàtha kãdç÷ã bhagavan gatiþ ||

pårvaü hi sapta bhåmayo vyàkhyàtàþ | tatra nityànitya-vastu-viveka-pårvakàd ihàmutràrtha-bhoga-vairàgyàc chama-dama-÷raddhà-titikùà-sarva-karma-saünyàsàdi-puraþsarà mumukùà ÷ubhecchàkhyà prathamà bhåmikà | sàdhana-catuùñaya-sampad iti tàvat | tataþ ÷ravaõa-manana-pariniùpannasya tattva-j¤ànasya nirvicikitsanà-råpà tanu-mànasà nàma tçtãyà bhåmikà | nididhyàsana-sampad iti yàvat | caturthã bhåmikà tu tattva-sàkùàtkàra eva | pa¤cama-ùaùñha-saptama-bhåmayas tu jãvanmukter avàntara-bhedà iti tçtãye pràg-vyàkhyàtam | tatra caturthãü bhåmiü pràptasya mçtasya jãvan-mukty-abhàve 'pi videha-kaivalyaü prati nàsty eva saü÷ayaþ | tad-uttara-bhåmi-trayaü
pràptas tu jãvann api muktaþ kim u videha iti nàsty eva bhåmikà-catuùñaye ÷aïkà | sàdhana-bhåta-bhåmikà-traye tu karma-tyàgàj j¤ànàlàbhàc ca bhavati ÷aïketi tatraiva pra÷naþ |

÷rã-va÷iùñhaþ -

     yoga-bhåmikayotkrànta-jãvitasya ÷arãriõaþ |
     bhåmikàü÷ànusàreõa kùãyate pårva-duùkçtam ||
     tataþ sura-vimàneùu loka-pàla-pureùu ca |
     meråpavana-ku¤jeùu ramate ramaõã-sakhaþ ||
     tataþ sukçta-saübhàre duùkçte ca puràkçte |
     bhoga-kùayàt parikùãõe jàyante yogino bhuvi ||
     ÷ucãnàü ÷rãmatàü gehe gupte guõavatàü satàm |
     janitvà yogam evaite sevante yoga-vàsitàþ ||
     tatra pàg-bhavanàbhyastaü yoga-bhåmi-kramaü budhàþ |
     dçùñvà paripatanty uccair uttaraü bhåmikà-kramam || iti |

atra pràg-upacita-bhoga-vàsanà-pràbalyàd alpa-kàlàbhyasta-vairàgya-vàsanà-daurbalyena pràõotkrànti-samaye pràdurbhåta-bhoga-spçhaþ sarva-karma-saünyàsã yaþ sa evoktaþ | yas tu vairàgya-vàsanà-pràbalyàt prakçùña-puõya-prakañita-parame÷vara-prasàda-va÷ena pràõotkrànti-samaye 'nudbhåta-bhoga-spçhaþ saünyàsã bhoga-vyavadhànaü vinaiva bràhmaõànàm eva brahma-vidàü sarva-pramàda-kàraõa-÷ånye kule samutpannas tasya pràktana-saüskàràbhivyaktenàyàsenaiva sambhavàn nàsti pårvasyaiva mokùaü praty à÷aïketi sa vasiùñhena nokto bhagavatà tu parama-kàruõikenàthaveti pakùàntaraü kçtvokta eva | spaùñam anyat ||43||

vi÷vanàthaþ : tatra dvividhe 'pi janmani buddhyà paramàtma-niùñhayà saha saüyogaü paurvadaihikaü pårva-janma-bhavam ||43||

baladevaþ : àmutrikãü sukha-sampattiü vaktuü pårva-saüskàra-hetukaü sàdhanam àha tatreti | tatra dvividhe janmani paurvadaihikaü pårva-dehe bhavam | buddhyà svadharma-svàtma-paramàtma-viùayà saüyogaü sambandhaü labhate | tata÷ ca hçd-vi÷uddhi-sva-paramàtmàvaloka-råpàyàü saüsiddhau nimitte svàpotthitavad bhåyo bahutaraü yatate | yathà punar vighna-hato na syàt ||43||

__________________________________________________________

BhG 6.44

pårvàbhyàsena tenaiva hriyate hy ava÷o 'pi saþ |
jij¤àsur api yogasya ÷abda-brahmàtivartate ||44||

÷rãdharaþ : tatra hetuþ pårveti | tenaiva pårva-deha-kçtàbhyàsenàva÷o 'pi kuta÷cid ambharàyàd anicchann api saühriyate viùayebhyaþ puràvçtya brahma-niùñhaþ kriyate | tad evaü pårvàbhyàsa-balena prayatnaü kurvan ÷anair mucyata itãmam arthaü kaimutya-nyàyena sphuñayati jij¤àsur iti sàrdhena | yogasya svaråpaü jij¤àsur eva kevalaü na tu pràpta-yogaþ | evambhåto yoge praviùña-màtro 'pi pàpa-va÷àd yoga-bhraùño 'pi ÷abda-brahma vedam ativartate | vedokta-karma-phalàny atikràmati | tebhyo 'dhikaü phalaü pràpya mucyata ity arthaþ ||44||

madhusådanaþ : nanu yo brahma-vidàü bràhmaõànàü sarva-pramàda-kàraõa-÷ånye kule samutpannas tasya madhye viùaya-bhoga-vyavadhànàbhàvàd avyavahita-pràg-bhavãya-saüskàrodbodhàt punar api sarva-karma-saünyàsa-pårvako j¤àna-sàdhana-làbho bhavatu nàma | yas tu ÷rãmatàü mahàràja-cakravartinàü kule bahuvidha-viùaya-bhoga-vyavadhànenotpannas tasya viùaya-bhoga-vàsanà-pràbalyàt pramàda-kàraõa-sambhavàc ca katham ativyavahita-j¤àna-saüskàrodbodhaþ kùatriyatvena sarva-karma-saünyàsànarhasya kathaü và j¤àna-sàdhana-làbha iti | tathocyate pårvàbhyàseneti | aticira-vyavahita-janmopacitenàpi tenaiva pårvàbhyàsena pràg-arjita-j¤àna-saüskàreõàva÷o 'pi
mokùa-sàdhanàyàprayatamàno 'pi hriyate svava÷ãkriyate | akasmàd eva bhoga-vàsanàbhyo vyutthàpya mokùa-sàdhanonmukhaþ kriyate, j¤àna-vàsanàyà evàlpa-kàlàbhyastàyà api vastu-viùayatvenàvastu-viùayàbhyo bhoga-vàsanàbhyaþ pràbalyàt | pa÷ya yathà tvam eva yuddhe pravçtto j¤ànàyàpratayamàno 'pi pårva-saüskàra-pràbalyàd akasmàd eva raõa-bhåmau j¤ànonmukho 'bhår iti | ataeva pràg uktaü nehàbhikrama-nà÷o 'sti [Gãtà 2.40] iti | aneka-janma-sahasra-vyavahito 'pi j¤àna-saüskàraþ sva-kàryaü karoty eva sarva-virodhy-upamardenety abhipràyaþ |

sarva-karma-saünyàsàbhàve 'pi hi kùatriyasya j¤ànàdhikàraþ sthita eva | yathà pàñac-careõa bahånàü rakùiõàü madhye vidyamànam api a÷vàdi-dravyaü svayam anicchad api tàn sarvàn abhibhåya sva-sàmarthya-vi÷eùàd evàpahriyate | pa÷càt tu kadàpahçtam iti vimar÷o bhavati | evaü bahånàü j¤àna-pratibandhakànàü madhye vidyamàno 'pi yoga-bhraùñaþ svayam anicchann api j¤àna-saüskàreõa balavatà svasàmarthaya-vi÷eùàd eva sarvàn pratibandhakàn abhibhåyàtma-va÷ã kriyata iti hç¤aþ prayogena såcitam | ataeva saüskàra-pràbalyàj jij¤àsur j¤àtum icchur api yogasya mokùa-sàdhana-j¤ànasya viùayaü brahma, prathama-bhåmikàyàü
sthitaþ saünyàsãti yàvat | so 'pi tasyàm eva bhåmikàyàü mçto 'ntaràle bahån viùayàn bhuktvà mahàràja-cakravartinàü kule samutpanno 'pi yoga-bhraùñaþ pràg-upacita-j¤àna-saüskàra-pràbalyàt tasmin janmani ÷abda-brahma vedaü karma-pratipàdakam ativartate 'tikramya tiùñhati karmàdhikàràtikrameõa j¤ànàdhikàrã bhavatãty arthaþ | etenàpi j¤àna-karma-samuccayo niràkçta iti draùñavyam | samuccaye hi j¤ànino 'pi karma-kàõóàtikramàbhàvàt ||44||

vi÷vanàthaþ : hriyata àkçùyate | yogasya yogaü jij¤àsur api bhavati | ataþ ÷abda-brahma veda-÷àstram ativartate vedokta-karma-màrgam atikramya vartate | kintu yoga-màrga eva tiùñhatãty arthaþ ||44||

baladevaþ : tatra hetuþ | tenaiva yoga-viùayakeõa pårvàbhyàsena sa yogã hriyate àkçùyate ava÷o 'pi kenacid vighnenànicchann apãty arthaþ | hãti prasiddho 'yaü yoga-mahimà | yogasya jij¤àsur api tu yogam abhyasituü pravçttaþ ÷abda-brahma sa-kàma-karma-niråpakaü vedam ativartate | taü na ÷abda-ghàtãty arthaþ ||44||

__________________________________________________________

BhG 6.45

prayatnàd yat tu yogã saü÷uddha-kilbiùaþ |
aneka-janma-saüsiddhas tato yàti paràü gatim ||45||

÷rãdharaþ : prayatnàd iti | yadaivaü manda-prayatno 'pi yogã paràü gaitü yàti tadà yas tu yogã prayatnàd uttarottaram adhikaü yoge yatamàno yatnaü kurvan yogenaiva saü÷uddha-kilbiùo vidhåta-pàpaþ so 'nekeùu janmasåcitena yogena saüsiddhaþ samyag j¤ànã bhåtvà tataþ ÷reùñhàü gatiü yàtãti kiü vaktavyam ity arthaþ ||45||

madhusådanaþ : yadà caivaü prathama-bhåmikàyàü mçto 'pi aneka-bhoga-vàsanà-vyavahitam api vividha-pramàda-kàraõavati mahàràja-kule 'pi janma labdhvàpi yoga-bhraùñaþ pårvopacita-j¤àna-saüskàra-pràbalyena karmàdhikàram atikramya j¤ànàdhikàrã bhavati tadà kim u vaktavyaü dvitãyàyàü tçtãyàyàü và bhåmikàyàü mçto viùaya-bhogànte labdha-mahàràja-kula-janmà yadi và bhogam akçtvaiva labdha-brahma-vid bràhmaõa-kula-janmà yoga-bhraùñaþ karmàdhikàràtikrameõa j¤ànàdhikàrã bhåtvà tat-sàdhanàni sampàdya tat-phala-làbhena saüsàra-bandhanàn mucyata iti | tad etad àh prayatnàd iti | prayatnàt pårva-kçtàd apy adhikam adhikaü yatamànaþ prayatnàtirekaü
kurvan yogã pårvopacita-saüskàravàüs tenaiva yoga-prayatna-puõyena saü÷uddha-kilbiùo dhauta-j¤àna-pratibandhaka-pàpa-malaþ | ataeva saüskàropacayàt puõyopacayàc cànekair janmabhiþ saüsiddhaþ saüskàràtirekeõa puõyàtirekeõa ca pràpta-carama-janmà tataþ sàdhana-paripàkàd yàti paràü prakçùñàü gatiü muktim | nàsty evàtra ka÷cit saü÷aya ity arthaþ ||45||

vi÷vanàthaþ : evaü yoga-bhraü÷e kàraõaü yatna-÷aithilyam eva ayatiþ ÷raddhayopetaþ ity uktaþ | tasya ca yatna-÷aithilyavato yoga-bhraùñasya janmàntare punar yoga-pràptir evoktà, na tu saüsiddhiþ | saüsiddhis tu yàvadbhir janmabhis tasya yogasya paripàkaþ syàt | tàvadbhir evety avasãyate | yas tu na kadàcid api yoge ÷aithilya-prayatnaþ | sa na yoga-bhraùña-÷abda-vàcyaþ | kintu -

bahu-janma-vipakvena samyag-yoga-samàdhinà |
draùñuü yatante yatayaþ ÷ånyàgàreùu yat-padam || [BhP 3.24.28] 

iti kardamokteþ so 'pi naikena janmanà sidhyatãty àha prayatnàd yatamànaþ prakçùña-yatnàd api yatnavàn ity arthaþ | tu-kàraþ pårvoktàd yoga-bhraùñàd asya bhedaü bodhayati | saü÷uddha-kilbiùaþ samyag-paripakva-kaùàyaþ | so 'pi naikena janmanà sidhyatãti saþ | paràü gatiü mokùam ||45||

baladevaþ : athàmutrikãü sukha-sampattim àha prayatnàd iti | pårva-kçtàd api prayatnàd adhikam adhikaü yatamànaþ pårva-vighna-bhayàt prayatnàdhikyaü kurvan yogã tenopacitena prayatnena saü÷uddha-kilbiùo nidhauta-nikhilànya-vàsanaþ | evam anekair janmabhiþ saüsiddhaþ paripakva-yogo yoga-paripàkàd eva hetoþ paràü sva-paràtmàvaloka-lakùaõàü gatiü muktiü yàti ||45||

__________________________________________________________

BhG 6.46

tapasvibhyo 'dhiko yogã j¤ànibhyo 'pi mato 'dhikaþ |
karmibhya÷ càdhiko yogã tasmàd yogã bhavàrjuna ||46||

÷rãdharaþ : yasmàd evaü tasmàt tapasvibhya iti | tapasvibhyaþ kçcchra-càndràyaõàdi-tapo-niùñhebhyaþ | j¤ànibhyaþ ÷àstra-j¤àna-vidbhyo 'pi | karmibhya iùña-pårtàdi-karma-kàribhyo 'pi | yogã ÷reùñho mamàbhimataþ | tasmàt tvaü yogã bhava ||46||

madhusådanaþ : idànãü yogã ståyate 'rjunaü prati ÷raddhàti÷ayotpàdana-pårvakaü yogaü vidhàtuü tapasvibhya iti | tapasvibhyaþ kçcchra-càndràyaõàdi-tapaþ-paràyaõebhyo 'pi adhika utkçùño yogã tattva-j¤ànotpatty-anantaraü mano-nà÷a-vàsanàkùaya-kàrã | 

vidyayà ta àrohanti yatra kàmàþ paràgatàþ |
na tatra dakùiõà yànti nàvadvàüsas tapasvinaþ || iti ÷ruteþ |

ataeva karmibhyo dakùiõà-sahita-jyotiùñomàdi-karmànuùñhànebhya÷ càdhiko yogã | karmiõàü tapasvinàü càj¤atvena mokùànarhatvàt | 

j¤ànibhyo 'pi parokùa-j¤ànavadbhyo 'pi aparokùa-j¤ànavàn adhiko mato yogã | evam aparokùa-j¤ànavadbhyo 'pi mano-nà÷a-vàsanàkùayàbhàvàd ajãvan-muktebhyo mano-nà÷a-vàsanàkùaya-vattvena jãvan-mukto yogy adhiko mato mama saüyataþ | yasmàd evaü tasmàd adhikàdhika-prayatna-balàttvaü yoga-bhraùña idànãü tattva-j¤àna-mano-nà÷a-vàsanàkùayair yugapat-saüpàditair yogã jãva-mukto yaþ sa yogã paramo mata iti pràg-uktaþ sa tàdç÷o bhava sàdhana-paripàkàt | he 'rjuneti ÷uddheti sabodhanàrthaþ ||46|| 

vi÷vanàthaþ : karma-j¤àna-taop-yogavatàü madhye kaþ ÷reùñha ity apekùàyàm àha tapasvibhyaþ kçcchra-càndràyaõàdi-tapo-niùñhebhyaþ | j¤ànibhyaþ brahmopàsakebhyo 'pi yogã paramàtmopàsako 'dhiko mata iti mamedam eva matam iti bhàvaþ | yadi j¤ànibhyo 'py adhikas tadà kim uta karmibhya ity àha karmibhya÷ ceti ||46||

baladevaþ : evaü j¤àna-garbho niùkàma-karma-yogo 'ùñàïga-yoga-÷irasko mokùa-hetus tàdç÷àd yogàd vibhraùñsyàntatas tat-phalaü bhaved ity abhidhàya yoginaü stauti tapasvibhya iti | tapasvibhyaþ kçcchràdi-tapaþ-parebhyaþ j¤ànibhyo 'rtha-÷àstra-vidbhyaþ karmibhyaþ sakàmeùñà-pårty-àdikçdbhya÷ ca yogã mad-ukta-yogànuùñhàtàdhikaþ ÷reùñho mataþ | àtma-j¤àna-vaidhuryeõa mokùànarhebhyas tapasvy-àdibhyo mad-ukto yogã samuditàtma-j¤ànatvena mokùàrhatvàt ÷reùñhaþ ||46||

__________________________________________________________

BhG 6.47

yoginàm api sarveùàü mad-gatenàntaràtmanà |
÷raddhàvàn bhajate yo màü sa me yuktatamo mataþ ||47||

÷rãdharaþ : yoginàm api yama-niyamàdi-paràõàü madhye mad-bhaktaþ ÷reùñha ity àha yoginàm apãti | mad-gatena mayy àsaktena | antaràtmanà manasà | yo màü parame÷varaü vàsudevam | ÷raddà-yuktaþ san bhajate | sa yoga-yukteùu ÷reùñho mama saümataþ | ato mad-bhakto bhava iti bhàvaþ ||47||

àtma-yogam avocad yo bhakti-yoga-÷iromaõim |
taü vande paramànandaü màdhavaü bhakta-sevadhim ||

iti ÷rã-÷rãdhara-svàmi-kçtàyàü bhagavad-gãtà-ñãkàyàü subodhinyàü 
dhyàna-yogo nàma ùaùñho 'dhyàyaþ 
||6||

madhusådanaþ : idànãü sarva-yogi-÷reùñhaü yoginaü vadann adhyàyam upasaüharati yoginàm iti | yoginàü vasu-rudràdityàdi-kùudra-devatà-bhaktànàü sarveùàm api madhye mayi bhagavati vàsudeve puõya-paripàka-vi÷eùàd gatena prãti-va÷àn niviùñena mad-gatenàntaràtmanàntaþ-karaõena pràg-bhavãya-saüskàra-pàñavàt sàdhu-saïgàc ca mad-bhajana evaü ÷raddhàvàn ati÷ayena ÷raddadhànaþ sambhajante sevata satataü cintayati yo màü nàràyaõam ã÷vare÷varaü sa-guõaü nirguõaü và manuùyo 'yam ã÷varàntara-sàdhàraõo 'yam ity àdi-bhramaü hitvà sa eva mad-bhakto yogã yuktatamaþ
sarvebhyaþ samàhita-cittebhyo yuktebhyaþ ÷reùñho me mama parame÷varasya sarvaj¤asya mato ni÷citaþ | samàne 'pi yogàbhyàsa-kle÷e samàne 'pi bhajanàyàse mad-bhakti-÷ånyebhyo mad-bhaktasyaiva ÷reùñhatvàt tvaü mad-bhaktaþ paramo yuktatamo 'nàyàsena bhavituü ÷akùyasãti bhàvaþ |

tad anenàdhyàyena karma-yogasya buddhi-÷uddhi-hetor maryàdàü dar÷ayatà tata÷ ca kçta-sarva-karma-saünyàsasya sàïgaü yogaü vivçõvatà mano-nigrahopàyaü càkùepa-niràsa-pårvakam upadi÷atà yoga-bhraùñasya puruùàrtha-÷ånyatà÷aïkàü ca ÷ithilatayà karma-kàõóaü bhajanãyaü ca bhagavantaü vàsudevaü tat-padàrthaü niråpayitum agrima-madhyàya-ùañkam àrabhyata iti ÷ivam ||47||

iti ÷rãmat-paramahaüsa-parivràjakàcàrya-÷rã-vi÷ve÷vara-sarasvatã-pàda-÷iùya-÷rã-madhusådana-sarasvatã-viracitàyàü ÷rãmad-bhagavad-gãtà-gåóhàrtha-dãpikàyàm adhyàtma-yogo nàma ùaùñho 'dhyàyaþ 
||6||


vi÷vanàthaþ : tarhi yoginaþ sakà÷àn nàsty adhikaþ ko 'pãty avasãyate | tatra maivaü vàcyam ity àha yoginàm api | pa¤camy-arthe ùaùñhã nirdhàraõa-yogàt | tapasvibhyo j¤ànibhyo 'py adhika iti pa¤camy-artha-kramàc ca yogibhyaþ sakà÷àd apãty arthaþ | na kevalaü yogibhya eka-vidhebhyaþ sakà÷àt | api tu yogibhyaþ sarvebhyo nànà-vidhebhyo yogàråóhebhyaþ sampraj¤àta-samàdhy-asampraj¤àta-samàdhimadbhyo 'pãti | yad và yogà upàyàþ karma-j¤àna-tapo-yoga-bhakty-àdayas tadvatàü madhye yo màü bhajeta | mad-bhakto bhavati sa yuktatama upàyavattamaþ | karmã tapasvã j¤ànã ca yogã mataþ | aùñàïga-yogã yogitaraþ | ÷ravaõa-kãrtanàdi-bhaktimàüs
tu yogitama ity arthaþ | yad uktaü ÷rã-bhàgavate-

muktànàm api siddhànàü nàràyaõa-paràyaõaþ |
sudurlabhaþ pra÷àntàtmà koñiùv api mahàmune || iti |

agrimàdhyàya-ùañkaü yad bhakti-yoga-niråpakam |
tasya såtramayaü ÷lokà bhakta-kaõñha-vibhåùaõam ||
prathamena kathà-såtraü gãtà-÷àstra-÷iromaõiþ |
dvitãyena tçtãyena tåryeõàkàma-karma ca ||
j¤ànaü ca pa¤camenoktaü yogaþ ùaùñhena kãrtitaþ |
pràdhànyena tad apy etaü ùañkaü karma-niråpakam ||
iti sàràrtha-dar÷inyàü harùiõyàü bhakta-cetasàm |
gãtàsu ùaùñho 'dhyàyo 'yaü saïgataþ saïgataþ satàm ||
||6||

baladevaþ : tad ittham àdyena ùañkena saniùñhasya sàdhanàni j¤àna-garbhàni niùkàma-karmàõi yoga-÷iraskàny abhidhàya madhyena pariniùñhitàder bhagavac-charaõàdãni sàdhanàny abhidhàsyan tasmàt tasya ÷raiùñhyàvedakaü tat-såtram abhidhatte yoginàm iti | pa¤camy-arthe ùaùñhãyaü tapasvibhya iti pårvopakramàt | na ca nirdhàraõe ùaùñhãyam astu vakùyamàõasya yoginas tapasvy-àdi-vilakùaõa-kriyatvena teùv anantar-bhàvàt | yadyapi tapasvy-àdãnàü mitho nyånàdhikatàbhàvo 'sti | tathàpy avaratvaü tasmàt samànam | svarõa-girer iva tad anyeùàm uccàvacànàü girãõàm iti | yaþ ÷raddhàvàn mad-bhakti-niråpakeùu
÷ruty-àdi-vàkyeùu dçóha-vi÷vàsaþ san màü nãlotpala-÷yàmalam àjànu-pãvara-bàhuü savitç-kara-vikasitàravindekùaõaü vidyud-ujjvala-vàsasaü kirãña-kuõóala-kañaka-keyåra-hàra-kaustubha-nåpuraiþ vanamàlayà ca vibhràjamànaü sva-prabhayà di÷o vitamisràþ kurvàõaü nitya-siddha-nçsiüha-raghu-varyàdi-råpaü sarve÷varaü svayaü bhagavantaü manuùya-saünive÷i-vibhu-vij¤ànanda-mayaü ya÷odà-stanandhayaü kçùõàdi-÷abdair abhidhãyamànaü sàrvaj¤a-sarvai÷varya-satya-saïkalpà÷rita-vàtsalyàdibhiþ saundarya-màdhurya-làvaõyàdibhi÷ ca guõa-ratnaiþ pårõaü
bhajate ÷ravaõàdibhiþ sevate | mad-gatena mad-ekàsaktenàntaràtmanà manasà vi÷iùñas tila-màtram api mad-viyogàsahaþ sann ity arthaþ | mad-bhaktaþ sarvebhyas tapasvy-àdibhyo yogibhyo mad-eka-bhakto yuktatama ity arthaþ | 

atra vyàcaùñe - nanu yoginaþ sakà÷àn na ko 'py adhiko 'stãti cet tatràha yoginàm iti | yogàroha-tàratamyàt karma-yogino bahavas tebhyaþ sarvebhyo 'pãti dhyànàråóho yuktaþ samàdhy-àråóho yuktataraþ ÷ravaõàdi-bhaktimàüs tu yuktatama iti | bhakti-÷abdaþ sevàbhidhàyã | 
bhaja ity eùa vai dhàtuþ sevàyàü parikãrtitaþ |
tasmàt sevà budhaiþ proktà bhakti-÷abdena bhåyasã || iti smçteþ | 

etàü bhaktiü ÷rutir àha ÷raddhà-bhakti-dhyàna-yogàd avehi iti | 

yasya deve parà bhaktir yathà deve tathà gurau |
tasyaite kathità hy arthàþ prakà÷ante mahàtmanaþ || [øvetU 6.23] iti |

bhaktir asya bhajanaü tad-ihàmutropàdhi-nairàsyenàmuùmin manaþ-kalpanam etad eva naiùkarmyam [GTU 1.14] iti | 

àtmànam eva lokam upàsãta [BAU 1.4.8] iti |

àtmà và are draùñavyaþ ÷rotavyo mantavyo nididhyàsitavyo maitreyi [BAU 2.4.5, 4.5.6] iti caivam àdyàþ |

sà ca bhaktir bhagavat-svaråpa-÷akti-vçtti-bhåtà bodhyà-

vij¤àna-ghanànanda-ghanà sac-cid-ànandaika-rase bhakti-yoge tiùñhati [GTU 2.79] iti ÷ruteþ |

tasyàþ ÷ravaõàdi-kriyà-råpatvaü tu cit-sukha-mårteþ sarve÷varasya kuntalàdi-pratãkatvavat pratyetavyam | ÷ravaõàdi-råpàyà bhakte÷ cid-ànandatvaü tv anuvçttyànubhàvyaü sitànusevayà pitta-vinà÷e tan-màdhuryam iveti ||47||

gãtà-kathà-såtram avocad àdye 
karma dvitãyàdiùu kàma-÷ånyam |
tat pa¤came vedana-garbham àkhyan 
ùaùñhe tu yogojjvalitaü mukundaþ ||

iti ÷rãmad-bhagavad-gãtopaniùad-bhàùye ùaùñho 'dhyàyaþ 
||6||


ùaùñho 'dhyàyaþ - dhyàna-yogaþ